Més enllà de les estrelles (V)

Anterior

5

—Què dius, Bollux? Deixa ja de murmurar!

Han, que estava assegut enfront de Chewbacca al costat del tauler de joc, va llançar una mirada en direcció a una caixa d'embalatge situada en l'extrem oposat del saló de proa del Falcó Mil·lenari, sobre la qual s'havia assegut el vell androide. Contenidors, barrils de pressió, llaunes recobertes de material aïllant i peces de recanvi omplien tot l'espai lliure.

El wookiee, assegut en el divan d'acceleració, amb la galta recolzada en una enorme urpa, examinava les peces del joc hologràfic. Tenia els ulls entretancats en profunda concentració i el seu negre musell s'arrufava de tant en tant. Han li portava dues peces d'avantatge i ara era a punt d'aconseguir l'empat. El pilot havia estat jugant bastant malament, incapaç de concentrar-se, molest i preocupat amb les complicacions del viatge. El nou equip de sensors i el platet funcionaven perfectament i els tècnics clandestins havien afinat molt bé tots els sistemes de la nau espacial. No obstant això, la ment d’en Han no podria reposar tranquil·la mentre el seu benvolgut Falcó continués acoblat a l'enorme barcassa, com un paràsit en el pap d'una au. A més, el trajecte els estava prenent molt més temps del que hauria precisat el Falcó sol, doncs la barcassa no estava dissenyada per desplaçar-se a gran velocitat.

Han podia escoltar el rugit esmorteït dels motors de la barcassa que vibraven a l'altre costat de la coberta del nau fent tremolar les seves botes i les plantes dels peus. Detestava aquesta barcassa, hagués desitjat poder desfer-se d'ella i sortir rabent; però un tracte, al cap i a la fi, era un tracte.

I com li havia explicat Jessa, la gent que havia de recollir a Orron III s'estaven ocupant d'aconseguir-li el Passi per al Falcó, de manera que li convenia complir amb la seva part dels pactes.

—No he dit res, senyor —va respondre educadament Bollux—. El que parlava era Max.

—Què ha dit ell llavors? —esbufegà Han.

Les dues màquines en una de vegades es comunicaven entre elles per mitjà de pulsacions informatives d'alta velocitat, però en general semblaven preferir la conversa vocal.

Han sempre es posava nerviós quan el tors de Bollux estava tancat i la veu de la diminuta computadora brollava espectralment d'un punt invisible.

—M'ha comunicat que desitjaria que obrís la meva armadura, capità —va respondre Bollux amb el seu parlar reposat—. Puc fer-ho?

Han, que havia tornat a concentrar-se en el tauler de joc, va advertir que Chewbacca li havia tendit un astut parany. Amb el dit indecisament suspès sobre les tecles de programació que controlaven les peces, Han va murmurar:

—Sí, sí, com vulguis, per mi pots dedicar-te a agitar l'aire si ho desitges, Bollux.

Mirà malhumorat al wookiee, comprenent que el parany no tenia escapatòria. Chewbacca va tirar el cap cap enrere agitant la seva cabellera castany vermellosa i esclatà amb una riallada tronadora, exhibint un parell de prominents ullals.

El tors de Bollux es va obrir i l'aire, en escapar, va produir una suau xiulada —la seva cuirassa estava hermèticament tancada, aïllada i construïda a prova de cops—, mentre l’androide obrer separava cap enrere els llargs braços. El monocle de Max Blau va cobrar vida i es va posar en el tauler de joc al moment precís en què Han premia la tecla per executar la seva propera jugada. La seva peça, un monstre tridimensional en miniatura es va enredar en una batalla amb una de les de Chewie. Però Han havia calculat malament els subtils paràmetres d'avantatges i desavantatges de les dues peces. La bèstia simulada del wookiee va guanyar el breu combat. La peça d’en Han es va esfumar en el buit de les entranyes de la computadora d'on havia sortit.

—Hauria d'haver usat la segona defensa d’Ilthmar —va suggerir alegrement Max Blau.

Han es va tornar bruscament amb una mirada assassina, seu significat va quedar clar fins i tot per al precoç Max, el qual es va apressar a afegir:

—Només intentava ajudar-li, senyor.

—Max Blau és molt nou i molt jove, capità —va suplicar Bollux, intentant aplacar al Han—. Li he ensenyat algunes coses sobre el joc del tauler, però encara no coneix massa bé la susceptibilitat humana.

—De debò? —va preguntar Han, fingint estar fascinat—. Així que tu li has estat ensenyant, senyor Pic-i-Pala?

—Així és —va balbotejar Max—. Bollux ha estat a tot arreu. Ens passem les hores asseguts xerrant i ell em parla dels llocs que ha conegut.

Han va prémer amb un cop la tecla mestra del tauler de joc, eliminant d'un cop de ploma totes les seves holobèsties derrotades i també les peces victorioses de Chewbacca.

—De debò? Vaja, vaja, deu ser tota una educació: Profundes rases he cavat - Diari d'un viatger transgalàctic.

—Em van activar en les grans drassanes espacials de Fondor —va respondre Bollux, arrossegant les paraules com era habitual en ell—. Després vaig estar treballant una temporada amb un equip Alfa de prospeccions planetàries, i després amb un equip de construcció especialitzat en sistemes de control climatològic. Vaig estar emprat com a peó per a tot en el Zoològic ambulant de Gan Jan Rue i després vaig ser auxiliar de manteniment en les Foses de Trigdale. I encara he fet moltes altres coses. Però gradualment, una darrere l'altra, totes les ocupacions han estat ocupades per models més moderns. Em vaig sotmetre voluntàriament a totes les modificacions i reprogramacions al meu abast, però per fi va arribar un moment en què simplement em va ser impossible competir amb els nous droides més capacitats.

Han, que començava a interessar-se malgrat tot, va preguntar:

—Com va arribar a seleccionar-te Jessa per a aquest viatge?

—No va ser ella qui em va escollir, senyor; jo vaig sol·licitar el lloc. Vaig sentir dir que pensaven seleccionar a un droide del fons general d'obrers per efectuar-li una modificació no especificada. Jo em trobava allà, després de ser adquirit en una subhasta lliure. Així que em vaig presentar davant seu i li vaig oferir els meus serveis.

Han va ofegar un riure.

—I et van extirpar part de les teves entranyes, van redistribuir la resta i et van ficar aquesta mercaderia dins. Quin negoci!

—La situació té els seus desavantatges, senyor. Però m'ha permès continuar funcionant a un nivell relativament elevat d'activitat. Possiblement haurien pogut trobar alguna ocupació secundària per a mi en un altre lloc, capità, encara que només fos batollant subproductes biològics en un món no tecnificat, però almenys he aconseguit evitar l'obsolescència durant una temporada.

Han es va quedar mirant a l’androide amb els ulls molt oberts, preguntant-se si els seus circuits haurien embogit.

—I què, Bollux? Per ventura has guanyat alguna cosa amb això? No ets amo dels teus propis actes. Ni tan sols pots escollir el teu nom; has de reprogramar-te per respondre al nom que vulgui donar-te el teu nou propietari, i «Bollux» és una broma. Per fi, acabarà arribant un moment en què ja no serviràs per a res i llavors aniràs a parar a la Ciutat de la Ferralla.

Chewbacca estava escoltant molt interessat la conversa. Era molt més vell que qualsevol humà i veia les coses sota un prisma diferent que un home... o un droide. El parlar pausat de Bollux, va donar una aparença de serenitat a la seva resposta.

—Per a un droide, senyors —va declarar—, l'obsolescència ve a representar aproximadament el mateix que la mort per a un humà, o un wookiee. És la fi de tot funcionament, la qual cosa equival a la pèrdua de tota significació. En conseqüència, és una cosa que s'ha d'intentar evitar costi el que costi; això opino jo almenys, capità. Al cap i a la fi, quin valor té l'existència sense una finalitat?

Han es va aixecar bruscament, furiós sense saber exactament per què, excepte que se sentia com un imbècil per mantenir aquesta discussió amb un androide destinat al munt de ferralla. Va decidir dir-li clarament a Bollux que tenia aquest caparró de vell droide obrer ple d'extravagants fantasies.

—Bollux, saps el que ets?

—Sí, senyor, sóc un contrabandista, senyor —va respondre promptament Bollux.

Han, confós, es va quedar mirant un instant l’androide amb la boca molt oberta, desconcertat per la resposta. Fins i tot un droide obrer hauria de ser capaç de reconèixer una pregunta retòrica, es va dir.

—Com has dit?

—He dit «Sí, senyor, sóc un contrabandista, senyor» —va repetir Bollux—, igual com vostè. Algú que es dedica a la importació o exportació il·legal de... —el seu índex de metall va assenyalar a Max Blau, còmodament instal·lat en el seu tòrax—... béns ocults.

Chewbacca es va aferrar l'estómac amb ambdues urpes i va rodar sobre el divan d'acceleració rient amb histèrics grunyits mentre agitava les cames en l'aire. Han va perdre els estreps.

—Tanca...! —li va cridar al droide.

Sense deixar-li acabar la frase, l’androide, amb la curiosa literalitat que li caracteritzava, va tancar obedientment les planxes del seu tòrax. Chewbacca era a punt d'ofegar-se de riure; els seus ulls, fortament tancats, van començar a omplir-se de llàgrimes. Han va mirar al seu voltant buscant una clau anglesa o un martell, o algun altre instrument tecnològic de destrucció, decidit a no permetre que cap droide es burlés d'ell i sobrevisqués per explicar-ho. Però just en aquell moment, el navicomputador va iniciar un bip-bip d'alerta. Han i Chewbacca van córrer en l'acte cap a la carlinga, el wookiee subjectant-se encara la cintura amb ambdues mans, i es van disposar a entrar una altra vegada a l'espai normal.

El tediós viatge fins a Orron III havia alterat els seus nervis; tant el pilot com el copilot van veure reaparèixer amb agraïment les estrelles que indicaven que havien sortit de l’hiperespai, encara que en l'acte es va iniciar un fort balanceig del gegantesc casc de la barcassa. El casc ovoide formava una gran protuberància sota els seus peus, una vella llauna flotant amb la força motriu mínima. Els tècnics de la Jessa havien efectuat el seu camuflatge de manera que la carlinga del Falcó conservés la major part del seu camp visual.

Han i Chewbacca es van abstenir de tocar els controls de la nau, deixant la tasca de pilotar-la en mans de la computadora, fidels a la seva aparença de barcassa automatitzada. Els mecanismes automàtics van acceptar les seves instruccions d'aterratge i la nau composta va iniciar el seu poc airós descens a través de l'atmosfera.

Orron III era un planeta generós per a l'home, la inclinació del seu eix era menyspreable; les seves estacions eren estables i permetien obtenir abundants collites en gairebé totes les seves latituds i, per afegiment, el seu terra era ric i fèrtil. L'Autoritat havia reconegut les potencialitats del planeta com a productor d'aliments i sense pèrdua de temps havien començat a aprofitar la seva perpètua estació de collita.

I atès que al planeta hi havia recursos més que adequats i espai suficient, i que posseïa una bona localització estratègica, van optar per construir també un Centre d'emmagatzematge de dades, la qual cosa els permetia simplificar les operacions de manteniment i defensa d'ambdues activitats.

Orron III era un lloc d'indiscutible bellesa, solcat per franges i collarets de blancs sistemes nuvolosos, que ressaltaven els suaus verds i blaus d'una abundant vida vegetal i dels amplis oceans. Durant el descens, Han i Chewbacca van prendre diverses lectures amb els sensors, a la recerca de les coordenades de les diferents instal·lacions de l'Autoritat.

—Què ha estat això? —va preguntar Han, inclinant-se cap endavant per examinar més detingudament els seus instruments.

El wookiee grunyí dubitatiu.

—Per un instant m'ha semblat percebre alguna cosa, un centelleig en una lenta òrbita transpolar, però, o bé ha desaparegut darrere de l'horitzó del planeta, o ja estem massa baixos per poder captar-ho. O ambdues coses.

Li va estar donant voltes uns instants, després es va obligar fermament a no avançar-se a les dificultats; que hi hagués o no una nau de vigilància no variaria en res la situació. El relleu del terreny va començar a concretar-se en un paisatge de suaus pujols, rigorosament dividit en les enormes parcel·les dels diferents camps de cultiu. Les diverses tonalitats d'aquests camps reflectien una àmplia gamma de collites en diversos estats de maduració. En un gran món agrícola, la sembra, el creixement i la collita havien de realitzar-se seguint un sistema rotatori, a fi d'aconseguir una utilització òptima del material d'equip i la força de treball.

Finalment van aconseguir albirar l’espaiport, una àmplia franja d'aterratge de diversos quilòmetres d'amplada adaptat a les immenses proporcions de les grans barcasses-robot. La zona principal del port, on es trobaven les naus de la flota de l'Autoritat, ocupava només un petit racó de les instal·lacions, incloent fins i tot els seus edificis de comunicacions i les unitats d'habitatge. La major part del terreny era un simple ancoratge per a les barcasses, molls de proporcions abismals on les grues de manteniment podien arribar fàcilment fins a elles per efectuar les tasques de reparació i les pesades sitges mòbils podien efectuar les operacions de càrrega, ajudats per l'acció de la gravetat. Un constant flux de transportadors de mercaderies, naus de superfície adaptats als desplaçaments sobre terra, arribaven fins al port a través de rutes d'accés especialment dissenyades, descarregaven els productes alimentaris que transportaven en les sitges i es marxaven per on havien vingut, a la recerca de la collita que estigués recollint-se en aquell moment.

La falsa barcassa amb el Falcó en les seves entranyes es va situar sobre el moll que li havien assignat, entre centenars d'altres barcasses iguals que ocupaven el camp d'aterratge. No van trigar a tocar terra i les computadores van interrompre la seva xerrameca. Han Solo i Chewbacca van fer una última mirada al pupitre de comandaments i van sortir de la carlinga. Quan van entrar en el saló de proa, Bollux va aixecar els ulls cap a ells.

—Desembarquem ja, senyors?

—No —va respondre Han—. Jessa va dir que la gent que hem de recollir ja s'encarregarien de localitzar-nos.

El wookiee es va dirigir cap a la comporta principal i la va activar. L’escotilla es va aixecar enrotllant-se i la rampa va començar a descendir, però no va deixar entrar la llum ni l'aire de l'atmosfera d’Orron III; el casc de la barcassa que els servia de camuflatge estava dissenyat de manera que la major part de la superestructura del Falcó quedava coberta i havien instal·lat una segona escotilla provisional exterior just al final de la rampa.

Acabaven de baixar la rampa quan es va escoltar un cop metàl·lic sobre el casc exterior. El wookiee grunyí preocupat i la mà d’en Han es va enfonsar en al seu cinturó per reaparèixer empunyant la seva pistola DL-44. Quan va comprovar que el seu company estava preparat, Chewbacca va prémer el botó que obriria la comporta exterior.

Dempeus a l'altre costat va aparèixer un home d'incongruent aparença. Vestia el vulgar mico verd dels treballadors portuaris i portava un cinturó d'eines a l’entorn dels malucs. No obstant això, tota la seva persona irradiava una aura diferent, sense cap relació amb l'aparença d'un tècnic contractat. Era evident que era oriünd d'un món on el sol brillava abundantment, doncs tenia la pell tan fosca que el seu color negre resultava gairebé blavós.

Era mig cap més alt que en Han, les seves amples esquenes amenaçaven amb rebentar les costures del seu mico de sèrie i el seu cos traslluïa una abundant energia que només esperava el moment propici. No obstant això, malgrat l'enorme i aclaparant dignitat que es desprenia d'ell, els seus ulls negres centellejaven amb una viva espurna d'humor.

—Em dic Rekkon —va anunciar immediatament.

Els seus ulls miraven amb franquesa i, encara que va parlar en to moderat, la seva veu va ressonar en l'aire, densa i ben modulada. Es va enfundar una altra vegada en el cinturó la pesada clau anglesa amb que havia copejat l’escotilla.

—Algun de vostès és el capità Solo?

Chewbacca va assenyalar al seu company, que acabava de descendir un parell de passos per la rampa. El wookiee udolà alguna cosa en la seva pròpia llengua. Rekkon va riure i —amb gran sorpresa de tots— va rugir una amable resposta en wookieès. Poquíssims humans eren ni tan sols capaços de comprendre la llengua dels gegants humanoides; menys encara posseïen el timbre i la potència de veu necessaris per parlar-la. Chewbacca va donar regna solta a la seva satisfacció amb un ensordidor udol i palmejà l'espatlla d’en Rekkon, oferint-li un gran somriure.

—Bé, si heu conclòs el cant comunitari —els va interrompre Han, traient-se els guants—, vaig a presentar-me. Sóc Han Solo. Quan partim?

Rekkon li va observar obertament, sense abandonar l'aura de jovialitat que envoltava la seva cara.

—Jo també voldria salpar el més aviat possible, capità Solo. Però abans hem d'efectuar una breu visita al Centre, per seleccionar les dades que necessito i recollir als restants membres del meu grup.

Han es va tornar cap a l'extrem superior de la rampa, on Bollux havia romàs a l'espera i li va indicar que s'acostés.

—En marxa, vell. Ara comença el teu treball.

Bollux, amb les planxes del tòrax novament tancades, va descendir per la rampa amb un clac-clac-clac metàl·lic, tan rígid com de costum. Durant el viatge, els havia explicat que la seva estranya manera de caminar es devia a un sistema de suspensió ultra resistent que li havien incorporat en algun moment de la seva llarga carrera.

Rekkon els hi va allargar dues targetes d'identitat, una per al Han i una altra per a Chewbacca, uns brillants rectangles vermells amb els codis d'identificació estampats en blanc sobre ells.

—Targetes d'identitat temporals —els hi va explicar—. Si algú us fa preguntes, heu de respondre que teniu un contracte de curta durada com ajudants tècnics de cinquena classe.

—Nosaltres? —va balbucejar Han—. Nosaltres no anirem enlloc, amic. Porta't l’androide, reuneix al teu grup i el que sigui que vulguis emportar-te i torna aquí. Nosaltres mantindrem calents els motors.

El somriure d’en Rekkon seguia sent enlluernador.

—I què fareu quan es presenti l'equip de descontaminació? Irradiaran tota la barcassa, inclosa la vostra nau, per assegurar-se que cap paràsit pugui alimentar-se a costa del carregament. Evidentment, podríeu connectar els escuts desviadors, però sens dubte els sensors del port no deixarien de notar-ho.

Els dos companys van intercanviar una mirada dubitativa. Era cert que el tractament de descontaminació podia considerar-se un procediment normal i que la presència d'un home i un wookiee a la zona d'aterratge mentre l'equip realitzava el seu treball segurament despertaria curiositat.

—I hi ha una altra qüestió —va seguir dient Rekkon—. El Passi per a la vostra nau i els falsos codis d'identificació; també m'encarregaré d'aconseguir-los al Centre. I tenint en compte que els dos esteu interessats en això, he pensat que us agradaria acompanyar-me.

A Han va començar a fer-se-li aigua la boca en pensar en el Passi, però les avantsales del poder sempre li causaven esgarrifances i aquest Centre de Dades de l'Autoritat era exactament això. La seva innata cautela es va posar en acció.

—Per què desitges que t'acompanyem en aquesta part del viatge? Què és el que t'estàs callant?

—Tens raó, existeixen altres motius —va respondre Rekkon—, però en qualsevol cas, considero preferible, tant per a vosaltres com per a mi, que m'acompanyeu. Us estaré profundament agraït si així ho feu.

Han va mirar fixament a l'alt home negre, pensant en el Passi i la inevitable presència de l'equip de descontaminació.

—Porta'm una bossa d'eines, Chewie —va dir.

Es va descordar la pistolera, comprenent que no podia passejar-se armat per una zona d'alta seguretat. Chewbacca va tornar amb la borsa i la seva ballesta. Tots dos van deixar caure les seves armes en la borsa d'eines i el wookiee se la va penjar a l'espatlla.

Van creuar la comporta exterior, seguits de Bollux, van tancar amb clau quan aquesta es va tancar i van seguir a Rekkon a través de les vies de les grues de manteniment. El casc de la barcassa s'estenia fins a una gran distància en sentit longitudinal i també a l'ample. Un utilitari d'hèlix proveït d'una plataforma d'operacions i amb una cabina incorporada esperava a l'altre costat de les vies. Els éssers vivents es van ficar en la cabina; Rekkon es va asseure darrere dels controls i Han es va estrènyer al seu costat, mentre Chewbacca omplia el seient posterior. Bollux es va instal·lar en la plataforma d'operacions, subjectant-se amb la seva servo-pinça. El vehicle d'hèlix es va allunyar de la barcassa.

—Com te les has arreglat per localitzar-nos tan ràpid? —va voler saber Han.

—M'havien comunicat els senyals característics de la vostra nau i la seva hora estimada d'arribada. Vaig acudir quan els sistemes de control de dades van registrar la vostra presència. Porto algun temps esperant aquí, amb una falsa autorització d'accés al camp d'aterratge. Suposo que aquest androide deu ser la meva computadora-analitzadora, no?

—Més o menys —va respondre Han mentre Rekkon forçava la marxa del vehicle fins al límit legal, obrint-se pas entre les fileres de barcasses ancorades—. Porta una altra unitat incorporada en el tòrax; aquesta és la teva criatura.

Vasts cultius de cereals madurs envoltaven el port per tots costats, ondulants sota les suaus brises d’Orron III. Mirant al seu voltant, Han va preguntar:

—Què esperes trobar en les computadores de l'Autoritat, Rekkon?

L'home li va mirar escrutador un instant, després va tornar a concentrar-se en els comandaments mentre entrava en una carretera de servei. En Han sabia que, fora dels voltants de les barcasses, el vehicle en què viatjaven hauria de mantenir-se dins de les rutes autoritzades i seria interceptat si volava massa alt, massa de pressa o a camp través. De lluny, gegantines màquines agrícoles robotitzades avançaven a través de les collites, capaces de plantar, conrear o collir enormes extensions de terreny en una sola jornada.

Rekkon va ajustar la polarització del parabrisa i les finestretes del vehicle. No els va fer reflectors, ni opacs a les mirades exteriors, la qual cosa hauria cridat l'atenció, sinó que els va enfosquir contra la llum del sol. L'interior de la cabina es va aombrar i Han va tenir la sensació de trobar-se dins d'una de les esferes climatitzades que Sabodor tenia pels seus animalets domèstics. Mentre seguien avançant veloços per la carretera de servei, solcant mars d'encorbades espigues, Rekkon li va preguntar:

—Saps quina ha estat la meva missió en aquest planeta?

—Jessa va dir que tu mateix havies de decidir si desitjaves revelar-nos-ho o no. Vaig estar a punt de renunciar al tracte per aquesta raó, però vaig imaginar que hi hauria prou diners pel mig tenint en compte la magnitud del risc.

Rekkon va negar amb el cap.

—T'equivoques, capità Solo. Estem buscant persones desaparegudes. El grup que vaig organitzar està integrat per individus que han perdut algun amic o parent en circumstàncies no aclarides. Els mateixos fets van començar a produir-se amb sospitosa regularitat en tot el Sector Corporatiu. Vaig esbrinar que una sèrie de persones havien partit, igual que jo, a la recerca dels seus éssers estimats desapareguts. Vaig detectar una pauta i vaig començar a reunir un petit grup de companys. Aconseguim infiltrar-nos, amb ajuda de la Jessa, al Centre de processament de dades a fi de portar a bon terme la nostra recerca.

Han tamborinava sobre la finestreta, mentre anava pensant. Això explicava l'interès de la Jessa per Rekkon i el seu grup, la seva obstinació a proporcionar-li tota l'ajuda que pogués precisar. Sens dubte la filla d’en Doc confiava que Rekkon i la seva banda, en la seva cerca dels seus propis desapareguts, acabarien localitzant també al seu pare.

—Portem gairebé tot un mes-patró aquí —va seguir explicant Rekkon— i he necessitat gairebé tot aquest temps per descobrir alguna via d'accés als seus sistemes, malgrat que tinc categoria de supervisor tècnic de computadors de primera classe. El seu sistema de seguretat és diligent, però no massa imaginatiu.

Han va canviar de posició en el seient per fixar els ulls en l'altre.

—Llavors, quin és el secret?

—Prefereixo no revelar-ho de moment; abans voldria estar segur i posseir proves absolutes. Existeix una última correlació de dades que necessito comprovar; els terminals del Centre als quals tinc accés porten reguladors i limitadors de seguretat incorporats. No posseeixo els recursos ni les peces necessàries ni tampoc tinc temps per construir-me el meu propi aparell. Però estava segur que els excel·lents tècnics de la Jessa podrien proporcionar-me el que necessitava, disminuint així el risc de ser descoberts.

—La qual cosa em recorda una cosa, Rekkon. Encara no ens has revelat la segona bona raó per la qual havíem d'acompanyar-te al Centre.

Rekkon li va llançar una mirada adolorida.

—Ets pertinaç, capità. Vaig seleccionar als meus companys amb gran cura; cadascun d'ells tenia una estreta relació almenys amb un desaparegut, però...

Han es dreçà en el seient.

—...Però d'alguna manera va aconseguir colar-se un traïdor.

Rekkon va mirar fixament al pilot.

—No ho he dit a l'atzar. Les instal·lacions de la Jessa van ser atacades durant la meva estada allà; una corbeta de l'Autoritat va deixar caure una esquadrilla de caça-bombarders sobre nosaltres. Les probabilitats que ens trobessin per casualitat, entre tots els sistemes estel·lars del Sector Corporatiu, són tan petites que no mereix la pena considerar-les si més no. Només restava la possibilitat que hi hagués un espia. Però aquest no podia ser cap dels qui ens trobàvem allà en aquell moment, o en cas contrari els Espos no haurien acudit en una operació d'inspecció, sinó que haurien atacat de ple. Deuen haver estat comprovant una sèrie de sistemes solars.

Han es va recolzar en el respatller, molt satisfet de si mateix. Estava orgullós de l'encadenament lògic del seu raonament.

El rostre d’en Rekkon semblava una màscara esculpida en atzabeja.

—Jessa ens va donar una llista de possibles llocs on contactaria si les nostres línies de comunicació quedessin interrompudes. És evident que aquest sistema solar era una d'elles.

Això va sorprendre al Han. En circumstàncies corrents, Jessa no hauria confiat mai a ningú una informació d'aquest tipus. Devia haver dipositat totes les seves esperances de localitzar al seu pare en la missió d’en Rekkon.

—Entesos. De manera que algú està treballant per a dos caps. Tens alguna idea de qui podria ser?

—En absolut, excepte que no pot tractar-se de cap dels dos membres del meu grup que ja han perit. Crec que havien descobert la identitat del traïdor. Hi havia indici d'això en l'última conversa que vaig tenir amb un d'ells a través de l'intercomunicador, abans que morís. De manera que, com és lògic, no li vaig parlar a ningú de la vostra arribada i vaig decidir venir a rebre-us personalment. Desitjava la vostra ajuda, per assegurar-me que cap d'ells pugui donar el senyal d'alarma abans de la nostra partida. Els he convocat individualment a tots al meu despatx, sense comunicar-los que els altres també estaran allà.

La idea de ficar-se al Centre encara li desagradava més al Han després del que acabava d'escoltar, però va comprendre que era vital que Rekkon rebés ajuda, vital per a la supervivència d’en Han Solo.

Si el traïdor aconseguia fer sonar una alarma, era molt probable que el Falcó ja no tornés a desenganxar mai. Mentalment va prendre nota que havia de passar-li factura a la Jessa i a tots els qui pogués pels serveis addicionals prestats. Es va girar novament en el seu seient.

—Qui són les altres persones que vas reclutar per a la Nit dels Aficionats?

Dedicant només part de la seva atenció a la conducció del vehicle, Rekkon li va respondre:

—El meu segon en el comandament és Torm, que actua sota la cobertura d'obrer contractat. La seva família controlava grans hisendes a Kali, eren terratinents independents sota la protecció de l'Autoritat. Es va produir alguna disputa sobre els drets d'usdefruit de les terres i els preus del bestiar. Diversos membres de la família van desaparèixer després de negar-se a cedir a les pressions.

—Qui més?

—Atuarre. És una femella dels Trianiï, una raça felina. Els Trianiï havien colonitzat un planeta a les fronteres de l'Autoritat diverses generacions espacials abans que s'explotés el Sector Corporatiu. Quan l'Autoritat per fi es va annexionar el món colonitzat pels Trianiï, no fa molt temps, aquests van oferir resistència. El company de l’Atuarre va desaparèixer i li van arrabassar al seu cadell per posar-lo sota la custòdia de l'Autoritat. Deuen haver aplicat algun procediment de dur interrogatori al cadell, Pakka, doncs quan l’Atuarre finalment va aconseguir rescatar-lo, havia perdut la capacitat de parlar. L'Autoritat no s’atura en consideracions d'edat ni altres convencionalismes, com pots veure. Atuarre i Pakka finalment van entrar en contacte amb mi; la seva cobertura aquí, a Orron III, és d'aprenenta agrònoma.

La carretera de servei, que serpentejava a través dels camps havia confluït amb una artèria principal que conduïa al Centre. Les instal·lacions eren com una petita ciutat, dedicada a l'emmagatzematge, computació i transmissió i recollida de dades procedents de bona part del Sector Corporatiu.

S'estenia sobre un plànol radial centrat en un edifici d'operacions que s'elevava com un lluent pastís sobre els pujols de terra de conreu.

Rekkon, que havia arrufat els llavis, esbalaït en els seus pensaments, encara no havia acabat.

—L'últim membre del nostre grup és Engret, que amb prou feines és més que un nen, però posseeix un bon cor i un temperament afable. La seva germana era una especialista en qüestions jurídiques que no es mossegava la llengua i també va desaparèixer sense deixar petjades.

L'home va romandre callat un instant.

—Hi ha uns altres que també han sortit a la recerca dels seus desapareguts i molts més, estic segur, que callen per temor. Però tal vegada encara puguem ajudar-los, a tots.

Han va insinuar un somriure burleta.

—Per aquí no aconseguiràs res, Rekkon. Estic aquí simplement per complir amb la meva part d'un tracte. Estalvia't els vells cants de combat escolars fins que jo hagi desaparegut, està clar?

Una expressió de divertida sorpresa va forjar sobre les faccions d’en Rekkon.

—Fas aquesta classe de coses només per poder arribar a convertir-te en un home ric?

Va examinar-lo de dalt a baix i va tornar a concentrar-se en la conducció del vehicle, no sense afegir:

—No és rar que una aparença dura i insensible serveixi de protecció a algun ideal, capità; protegeix als idealistes de les burles dels necis i els covards. Però també els immobilitza, de tal forma que, en el seu intent de protegir els seus ideals, poden acabar perdent-los.

Les paraules que acabava de pronunciar el simpàtic i farsant homenàs contenien tanta veritat i equivocació alhora, tancaven una barreja tal d'insult i compliment, que Han va preferir no molestar-se a desentranyar-les.

—Sóc un tipus amb una nau marcada i molts llocs on anar, Rekkon, així que no et fiquis en filosofies.

Havien entrat al Centre, maniobrant al llarg d'amplis carrers flanquejats d'alts edificis que albergaven les diferents oficines i bancs de dades, dormitoris per al personal i zones d'esplai, tendes i comissaries. La circulació era intensa: taxis-robot, transportadors de càrrega de superfície, vehicles d'hèlix, cotxes-patrulla de l’Espo i innombrables aparells mecànics.

Rekkon va descriure l'última corba, va entrar en un garatge subterrani i va descendir més de deu nivells. Va introduir el vehicle en un espai vacant, va apagar el motor i va baixar. Han i Chewbacca li van seguir mentre Bollux també saltava a terra. El wookiee i el seu company van fixar les seves insígnies sobre el pit i la jaqueta, respectivament. Rekkon es va treure el mico i el cinturó d'eines i va amagar ambdues coses en un portaequipatges situat en un costat del vehicle. Va quedar abillat amb una llarga túnica flotant decorada amb formes geomètriques de vius colors. La seva insígnia de supervisor resultava clarament visible sobre el seu ample pit. Unes sandàlies aparentment molt còmodes calçaven els seus peus. Han li va preguntar com havia aconseguit el vehicle i la resta de l'equip.

—No va ser difícil, una vegada m’hi vaig infiltrar parcialment en els sistemes de les computadores. Una falsa sol·licitud d'ocupació, una papereta d'adjudicació de vehicle modificada... són coses elementals.

Chewbacca es va carregar novament a l'espatlla la borsa d'eines i Bollux, que fins llavors ni havia tingut oportunitat de fer-ho, es va quadrar enfront de Rekkon.

—Tinc instruccions de la Jessa de posar-me completament a les seves ordres juntament amb el meu mòdul computador autònom.

—Gràcies... Bollux, aquest és el teu nom, veritat? La teva ajuda serà d'una importància crítica per a nosaltres.

El vell androide va semblar alçar-se, ple d'orgull, en escoltar aquestes paraules. Han va comprendre que Rekkon havia sabut trobar la manera d'arribar al cor de Bollux o, més aviat, a la matriu dels seus circuits de conducta.

L'Autoritat no havia reparat en despeses construint aquest Centre, de manera que en comptes de muntar en un ascensor o un transportador, Rekkon els va conduir fins a un tub de succió. Van entrar en el punt de confluència i, aparentment dempeus sobre el buit, van ser succionats cap amunt pel camp magnètic del tub. Dos tècnics van entrar en el pis següent i el grup d’en Han va interrompre la seva conversa. El wookiee, els dos homes i l’androide van continuar ascendint durant un parell de minuts més, mentre altres éssers anaven entrant en el camp gravitatori o sortien d'ell. Van anar quedant enrere les plantes destinades a garatge i a serveis, les oficines burocràtiques de categoria inferior i, finalment, les plantes on s'efectuava el processament de dades i operacions de recuperació d'un o un altre tipus. La majoria dels passatgers del tub d'ascens lluïen túniques de tècnics en computadores. De tant en tant, algun d'ells intercanviava una salutació amb Rekkon.

La falta de curiositat amb què era acollida la seva presència i la dels seus companys va portar al Han a la conclusió que no era inusitat que un supervisor portés un seguici d'assistents tècnics i droides.

Finalment, Rekkon es va inclinar per deixar-se arrossegar pel flux de desembarcament. Han, Chewbacca i Bollux van seguir el seu exemple. El grup es va trobar al centre d'una àmplia galeria. Dues plantes havien estat combinades en un sol espai, la segona de les quals s'obria sobre una balustrada que recorria tota la secció central de la galeria i des de la qual s'albiraven les plataformes dels tubs d'ascens i de descens.

Rekkon va obrir la marxa al llarg d'un vestíbul què tenia les parets, el sostre i el pis d'un color fosc i reflector. Han va albirar la seva imatge en el mirall acolorit de les parets i es va preguntar com podia haver arribat a convertir-se en aquest predador d'ulls temeraris que ara contaminava els asèptics dominis interiors de la implacable Autoritat. Encara que d'una cosa estava segur: hauria preferit estar pilotant el Falcó entre les estrelles, sense traves ni impediments.

Rekkon es va detenir al costat d'una porta i va cobrir el disc del pany amb el palmell de la mà, després va creuar el llindar de la porta que s'havia obert prestament. Els altres li van seguir a l'interior d'una espaiosa càmera d'alt sostre, amb tres de les seves parets cobertes amb un complex arsenal de terminals de computadora, monitors de sistemes, material d'accés i un altre equip afí. La quarta paret, situada enfront de la porta, estava formada per una única làmina d'acer transparent a través de la qual es dominava una àmplia panoràmica dels fèrtils camps d’Orron III, vists des de cent metres d'altura. Han es va acostar al finestral i va calcular la posició de l’espaiport, al fons de les suaus ondulacions del terreny. Chewbacca es va instal·lar prop de la porta, en un banc que discorria al llarg de tota aquella paret, i va dipositar el sac d'eines entre els seus llargs peus peluts. Es va dedicar a observar la xerrameca i va parpellejar pel sofisticat material tecnològic, amb només un lleu centelleig de curiositat en el rostre.

Rekkon es va tornar cap a Bollux.

—Bé, ara voldràs mostrar-me el que has portat per a mi?

Han va riure suaument dintre seu, sorprès que ningú pogués mostrar-se tan cerimoniós amb un simple droide.

L'armadura del pit de Bollux es va obrir mentre el gruixut droide inclinava els seus llargs braços cap enrere per deixar el camp lliure. De seguida es va encendre el fotoreceptor de la computadora-analitzadora.

—Hola! —Va saludar alegrement el robot—. Sóc Max Blau.

—D'això no em cap cap dubte —va respondre Rekkon amb la seva gruixuda i irònica veu de baix—. Si el teu amic no té inconvenient a deixar-te en llibertat, voldria fer-te un cop d'ull, Max.

—Naturalment, senyor —va dir pausadament Bollux.

Es van escoltar uns minúsculs espetecs en el seu pit, a mesura que anaven desprenent-se els connectors i sostenidors. Rekkon va retirar la petita computadora sense problemes. Max ni tan sols aconseguia la grandària d'un registrador de veu; la seva figura resultava insignificant entre les grans mans de Rekkon. Es va sentir el sonor riure de Rekkon.

—Si arribes a ser un miqueta més petit, Max Blau, hauria hagut de retornar-te!

—Què vol dir amb això? —va preguntar insegur Max.

Rekkon es va dirigir a una de les diverses taules de treball.

—Res. Només ha estat una broma, Max.

La taula, una gruixuda planxa recolzada sobre un únic suport vertical, estava coberta de terminals, connectors i complexos instruments. Un teclat extremadament versàtil ocupava la vora anterior.

—T'agradaria fer un treballet per a mi, Max? —Va preguntar Rekkon—. Vaig a subministrar-te dades de programació i antecedents generals, informació sobre la intrusió de sistemes. Després t'acoblaré a la xarxa principal.

—Podries donar-me'ls en Bàsic Forb? —va piular Max amb la seva aguda veueta infantil, com un noi ansiós de fer front a un nou desafiament.

—No serà cap problema; veig que posseeixes un endoll de cinc clavilles.

Rekkon va agafar de la seva taula un cable i va connectar el seu claviller pentapolar en el costat de Max. A continuació va extreure una placa codificada de les seves robes i la va introduir en una ranura de la taula, prement després la seqüència adequada sobre el teclat. El fotoreceptor de Max es va apagar i la petita computadora va concentrar tota la seva atenció en les dades que estava rebent. Diverses pantalles es van encendre en diversos punts de la sala, oferint esquemes a alta velocitat de la informació que anava ingerint Max.

Rekkon va anar a reunir-se amb Han Solo al costat de la paret-finestral i li va lliurar una altra placa que acabava d'agafar de la seva taula de treball.

—Aquí tens la nova identificació per al Passi de la teva nau. N’hi haurà prou que modifiquis la resta de la teva documentació d'acord amb aquestes dades i no tornaràs a tenir problemes amb les normes obligades de potència vigents dins del Sector Corporatiu.

Han va fer saltar un parell de vegades la placa sobre el palmell de la seva mà, mentre visualitzava la imatge de quantitats suficients de diners per haver de travessar-les amb els camals dels pantalons enrotllats, després se’l va guardar.

—La resta de l'operació no hauria de portar-nos massa estona —va explicar Rekkon—. Els altres integrants del meu grup compareixeran d'un moment a un altre i no crec que un robot amb la capacitat cerebral de Max tingui excessives dificultats per resoldre aquesta tasca. No obstant això, molt em temo no poder oferir-te cap refrigeri... ha estat un oblit imperdonable.

Han es va encongir d'espatlles.

—Rekkon, no estic aquí per menjar, ni beure, ni participar en cap tipus de pintoresca cerimònia local. Si de debò vols omplir-me de satisfacció, acaba ràpid i fotem el camp d'aquí el més aviat possible.

Va passejar la mirada per la sala, amb les seves desconcertants llums i veloç successió d'equacions.

—De debò ets un expert en computadores? O vas aconseguir l'ocupació com un favor personal?

Rekkon, amb les mans en les solapes, no va apartar els ulls del finestral.

—Sóc un estudiós de professió i per vocació, capità. He estudiat un bon nombre d'escoles del pensament i disciplines del cos, així com tot un seguit de tecnologies. He perdut el compte dels títols i credencials que posseeixo, però en qualsevol cas estic més que suficientment qualificat per dirigir tot aquest Centre, suposant que aquest detall pugui tenir alguna importància. En cert moment de la meva carrera em vaig especialitzar en interacció orgànica-inorgànica de pensaments. No obstant això, em vaig introduir aquí amb unes credencials falsificades, fingint ser un supervisor, doncs no desitjava cridar l'atenció. Únicament desitjo localitzar al meu nebot, i a tots els altres.

—Per què suposes que poden estar aquí?

—No estan aquí. Però penso que aquí pot aconseguir-se informació sobre el seu parador. I quan Max m'hagi ajudat a obtenir-la, després de seleccionar la informació general aquí emmagatzemada, sabré on haig de dirigir-me.

—És la primera vegada que esmentes al teu propi desaparegut —li va fer notar Han, mentre es deia que ja estava començant a parlar com Rekkon; aquest home era contagiós.

Rekkon va travessar la sala i es va detenir prop de Chewbacca. Han li va seguir, observant a l'home perdut en els seus pensaments. Rekkon es va asseure i Han va fer un altre tant.

—Vaig criar al noi com si fos el meu propi fill; era bastant petit quan van morir els seus pares. No fa molt, em van contractar per al càrrec d'instructor en una universitat de l'Autoritat, a Kalla. És un centre d'educació superior, destinat principalment als fills d'alts càrrecs de l'Autoritat, una escola centrada en l'educació tècnica, el comerç i l'administració amb un interès mínim per les humanitats. Però encara quedaven algunes places vacants per a un grapat de vells bojos com jo i la remuneració era més que adequada. En la seva condició de nebot d'un professor de la universitat, el noi tenia dret a seguir estudis superiors i aquí van començar els problemes. El noi va advertir el caràcter terriblement opressor de l'Autoritat, la seva obstinació per ofegar qualsevol cosa que pugui, encara que sigui remotament, posar en perill els beneficis. El meu nebot va començar a exposar públicament les seves idees i a estimular a uns altres a seguir el seu exemple.

Rekkon va acariciar la seva densa barba, rememorant els fets.

—Li vaig advertir que no era prudent obrar així, tot i que sabia que les seves idees eren justes, però el noi posseïa el convenciment de la joventut i jo havia adquirit la timidesa pròpia de l'edat. Molts dels alumnes que escoltaven al meu nebot eren, lògicament, lleials a les directrius de l'Autoritat; les seves paraules no podien passar desapercebudes. Van ser temps dolorosos, doncs encara que no podia demanar-li al noi que ignorés la seva consciència, no obstant això temia per ell. En un compromís innoble, vaig decidir renunciar al meu càrrec. Però abans que pogués fer-ho, el meu nebot va desaparèixer, senzillament. Vaig acudir a la Policia de Seguretat, com és lògic. Van fingir preocupar-se, però saltava a la vista que no tenien intenció d'esforçar-se massa per localitzar-lo. Vaig començar a investigar pel meu compte i vaig tenir notícia d'altres desaparicions de persones que havien importunat a l'Autoritat. Tinc el costum de buscar pautes de conducta i no vaig trigar a descobrir-ne una. Seleccionant a les persones amb cura amb molta cura, puc assegurar-t'ho, capità. Vaig reunir un petit grup de gent que havien perdut algun ésser estimat i vam iniciar una cautelosa infiltració en aquest centre. Jo havia tingut notícia de la desaparició del pare de la Jessa, Doc, com li anomenen. Em vaig posar en contacte amb ella, i va accedir a ajudar-nos.

—La qual cosa té com a resultat que ens trobem aquí asseguts —li va interrompre Han—, però per què precisament aquí?

Rekkon havia advertit la interrupció de la carrera de caràcters i xifres sobre les pantalles il·luminades. Aixecant-se per tornar al costat de Max, va respondre:

—Les desaparicions estan relacionades. L'Autoritat està intentant eliminar als individus que s'oposen més obertament a ella; ha decidit interpretar qualsevol manifestació de natural individualisme sensible com una amenaça organitzada. Crec que l'Autoritat ha reunit als seus oponents en algun lloc centralitzat que...

—A veure si he comprès bé —va intervenir Han—; penses que l'Autoritat ha iniciat una operació de segrest en gran escala? Rekkon, t'has passat massa hores mirant aquestes llums i indicadors.

L'home no va semblar ofendre's.

—Dubto que es tracti d'un fet del domini general, ni tan sols entre els alts comandaments de l'Autoritat. Qui sap com va començar tot? Un fosc funcionari formula una proposta fortuïta; un superior mandrós se la pren de debò. Un estudi de motivacions passa tal vegada per la taula de despatx adequada, o una anàlisi de costos-beneficis es converteix en el projecte predilecte d'un executiu amb un alt càrrec. En qualsevol cas, el germen de l'assumpte ja existia dins de l'Autoritat des d'un bon principi; em refereixo al poder i la paranoia. Mancant una oposició real, la suspicàcia en va forjar una.

Mentre deia aquestes paraules, va tornar al costat de la taula de treball i va desconnectar a Max.

—Ha estat una experiència realment interessant —barbotejà la petita computadora.

—Modera el teu entusiasme, si us plau —li va suplicar Rekkon, aixecant al robot de la taula—. Fas que em senti com si estigués contribuint a la perversió d'un menor.

El fotoreceptor de la computadora es va fixar en la seva cara mentre ell seguia dient:

—Has comprès tot el que t'he mostrat?

—Ja ho crec! Dóna'm una oportunitat i t'ho demostraré.

—Així ho faré. S'acosta el gran moment.

Rekkon va traslladar a Max fins a un dels terminals i el va instal·lar al costat d'ell.

—Tens un adaptador d'accés normalitzat?

Una petita placa es va obrir ràpidament en un costat de la computadora en resposta a aquesta pregunta, i Max va estendre un curt apèndix metàl·lic.

—Bé, molt bé.

Rekkon va acostar el robot una mica més al terminal.

Max va introduir el seu adaptador en el receptor circular d'aquesta. El receptor i el dial calibrat que ho envoltava van girar en un i un altre sentit, mentre Max s'habituava a les subtileses de la connexió.

—Pots començar quan vulguis, si us plau —li va convidar Rekkon i va tornar a prendre seient entre Han i Chewbacca.

—Haurà d'examinar una enorme quantitat de dades —els va explicar als dos amics—, encara que pot utilitzar l'ajuda del mateix sistema per a la seva tasca. Existeixen nombroses barreres de seguretat i fins i tot Max Blau necessitarà una estona per localitzar les finestretes correctes.

El wookiee grunyí. Tots dos humans van comprendre l'expressió de dubte de Chewbacca, que no estava massa convençut que la informació que buscava Rekkon pogués trobar-se realment a la xarxa.

—La localització en si no figurarà, Chewbacca —li va respondre Rekkon—. Max haurà de trobar-la de manera indirecta, igual com de vegades cal desviar la mirada per localitzar un estel poc lluminós, albirant-la de cua d'ull. Max analitzarà els registres logístics, les rutes de les naus de Subministraments i els patrullers, les pautes dels fluxos de comunicacions i els llibres de bitàcola, i moltíssimes coses més. Sabrem quins ports han tocat les naus de l'Autoritat i coneixerem els punts on el tràfic xifrat ha estat més intens, i quants empleats a sou posseeixen les diverses instal·lacions i quin és la seva categoria d'ocupació. Al seu degut temps, acabarem esbrinant on té retinguts l'Autoritat als membres del que ha arribat a creure que constitueix un extens complot contra ella.

Rekkon va tornar a aixecar-se per recórrer l'habitació a grans gambades, copejant les mans amb espetecs que semblaven trets d'un rifle de projectils sòlids.

—Aquests imbècils, aquests executius i els seus subordinats, amb les seves llistes d'enemics i els seus espietes de l’Espo, estan creant precisament el clima adequat perquè arribin a fer-se realitat els seus pitjors temors. La profecia s'està complint; si no es tractés d'una qüestió de vida i mort, seria per morir-se de riure.

Han s'havia recolzat contra la paret i observava a Rekkon amb un somriure cínic.

Realment havia pogut pensar el savi que les altres persones es diferenciaven en una mica dels executius de l'Autoritat? En fi, qualsevol que descurava el seu guàrdia o perdia el temps amb idealismes s'estava buscant el mateix tipus de desagradable sorpresa que havia sofert Rekkon, va pensar Han. I, per això, Han Solo viatjava, i sempre viatjaria, lliure entre les estrelles.

Han va badallar amb estudiada lentitud.

—Per descomptat, Rekkon, l'Autoritat haurà d’anar-hi amb cura. Al cap i a la fi, quines cartes pot jugar, a part de tot un Sector ple de naus, diners, homes, armes i equip? Quines possibilitats té de triomfar enfront d'unes idees justes i unes mans netes?

Rekkon es va tornar a mirar-lo amb el seu càlid somriure.

—No obstant això, aquí tens el teu propi cas, capità. El comunicat de la Jessa deia alguna cosa sobre tu. Només per intentar viure la teva vida com a tu t'agrada ja has comès algunes ofenses mortals contra l'Autoritat del Sector Corporatiu. Oh, no espero que enarboris una bandera de llibertat ni que repeteixis banalitats. Però si creus que l'Autoritat porta les de guanyar, per què no jugues en el seu bàndol? L'Autoritat no sofrirà un desastre per maltractar a ingenus col·legials i vells professors idealistes. Però a mesura que vagi interposant-se cada vegada més en el camí d'individualistes encallits i intractables com tu mateix, descobrirà la seva autèntica oposició.

Han va sospirar.

—Procura asserenar-te una mica, Rekkon; ens estàs prenent a Chewie i a mi pel que no som. Nosaltres ens limitem a conduir l'autobús. No som els Cavallers Jedi, ni els Fills de la Llibertat.

La possible rèplica de Rekkon es va convertir en un problema acadèmic, doncs en aquell precís instant brunzí el pany de la porta i una veu masculina va exigir a través del fonocaptor:

—Rekkon! Obre la porta!

Amb una sensació de fred en l'estómac, Han va agafar la pistola que li llançava Chewbacca, mentre el wookiee apuntava la seva ballesta cap a la porta.

 Següent