Més enllà de les estrelles (i XI)

Anterior

11

Nous presoners havien anat arribant al replà, però anaven desarmats. Han va repetir les instruccions sobre les armes dels caiguts i l'ordre de no detenir-se. El cor li bategava desenfrenadament cada vegada que pensava en la concentració que aconseguirien els rajos d'energia en el buit de l'escala. Adéu, Llar per Espainautes Retirats.

Es va incorporar fins a quedar gairebé a la gatzoneta i els altres li van imitar.

—Chewie i jo anirem davant i organitzarem una cobertura pels altres. A les tres; una, dos... —ja era a punt de girar la cantonada.

Una petita figura peluda va saltar sobre els qui avançaven darrere del pilot i va anar a aterrar sobre les seves espatlles, aferrant-se al seu coll. La seva elàstica cua va ondar per enroscar-se entorn del canell del sorprès Chewbacca.

Han va trontollar, perdent tot el seu valor.

—Quins dimonis voladors...? —Llavors va identificar al seu atacant—. Pakka!

El cadell va saltar àgilment de les espatlles d’en Han i va començar a donar inquiets bots mentre li tirava de la cama. Per un instant, Han va dubtar de tot.

—Però, Pakka, no us havíeu anat? Vull dir... on està l’Atuarre? Maleïda sigui, criatura, com has arribat fins a aquí?

Llavors va recordar que el cadell no podia respondre-li.

—Solo, vine aquí! —estava cridant Doc des de baix.

—Espereu-me tranquils un moment; no ataqueu i tampoc cediu terreny tret que sigui absolutament necessari —li va dir Han a Chewbacca.

Després es va obrir pas a empentes entre les seves tropes i va baixar corrent l'escala, arrossegant al lleuger Pakka. Quan va haver creuat la porta d'emergència que comunicava amb els blocs d'emmagatzematge, es va detenir de cop.

—Atuarre!

La trianiï estava allà envoltada per Doc i els altres presoners.

—Capità Solo!

Atuarre li va estrènyer fortament les mans i les paraules se li van embullar en la boca, ensopegant-se unes amb altres en la seva precipitació per explicar-li-ho tot. Havia conduït el Falcó Mil·lenari fins a la torre i havia atracat al costat de la comporta de descàrrega de mercaderies, justament allà, al costat de la planta d'emmagatzematge. La nau d'assalt de l’Espo estava amarrada en el costat contrari de la torre.

—No crec que m'hagin detectat; els fluxos d'energia del Confí de les estrelles han distorsionat totalment els sensors. He hagut d'atracar guiant-me per simples mètodes visuals de localització.

Han es va portar a Doc i Atuarre a un racó.

—Mai podrem ficar a tota aquesta gent en el Falcó, encara que aprofitem fins a l'últim centímetre cúbic d'espai. Com podem dir-los-ho?

Llavors va intervenir la trianiï.

—No segueixis, capità Solo! Escolta'm, si us plau. Porto una estació d'enllaç del sistema de túnels tipus canonada acoblada al Falcó. La vaig conduir fins a la nau i la vaig assegurar amb un raig tractor.

—Els presoners sens dubte hi cabran en les canonades dels túnels si els estenem al màxim —va començar a dir Doc.

La veu excitada d’en Han no li va deixar continuar.

—Farem una cosa millor que això. Atuarre, ets una geni! Però creus que les canonades dels túnels seran prou llargues?

—Jo diria que sí.

Doc passejava una mirada desconcertada de l'un a l'altre.

—Què esteu tramant ara...? Oh, Comprenc! —Es va fregar les mans, amb els ulls brillants—. Serà una experiència absolutament innovadora, us ho asseguro.

***

Un dels defensors del replà superior va apuntar el cap per la porta d'emergència.

—Solo, el Vicepresident Executiu vol parlar amb tu una altra vegada.

—Si no li dic alguna cosa, advertirà que tenim algun pla. Faré baixar a Chewie perquè us ajudi. No us entretingueu!

—Capità Solo, ens queden escassos minuts!

Han va pujar les escales en quatre salts, encara que l'esforç li va fer esbufegar i panteixar i va estar a punt de fer-li perdre el coneixement. Ens estem quedant sense aire, va pensar. En veu murmurant va explicar ràpidament tot l'ocorregut i va despatxar al wookiee i gairebé tota la resta del grup a reunir-se amb Atuarre i Doc en la planta inferior. Després va respondre a la crida d’en Hirken.

—Se'ns està acabant el temps, Solo —va cridar el Vicepresident Executiu—. Et rendeixes?

—Rendir-me? —va esbufegar Han, incrèdul—. Què et proposes fer-me, desflorar-me?

Va llançar un tret per la cantonada iniciant una intensa i incessant fustigació, mentre pregava per què els que es trobaven a baix aconseguissin detenir al grup d'assalt de l’Espo durant el temps necessari.

***

Noranta segons més tard una llumeta oscil·lant s'acostava a una de les comportes fora de servei de la popa de la nau d'assalt de l'Autoritat.

Ningú va advertir la seva presència, doncs, a excepció d'un mínim cos de guàrdia, tota la dotació de la nau havia sortit a rescatar al Vicepresident Executiu, d'acord amb les seves ordres.

La comporta es va obrir i per ella va aparèixer un wookiee molt entusiasmat, brandint en una mà un desintegrador d'ample camp de penetració que havia aconseguit capturar. No obstant això, li va alegrar no haver-se vist obligat a malgastar temps i energia perforant portes tancades. Va travar la comporta exterior deixant-la oberta. Darrere d'ell, surant ingràvidament en el buit de la canonada estesa, van aparèixer més presoners, en guàrdia amb les seves armes i les seves urpes, pinces, agullons i ansioses mans nues, prests per a l'atac. Més lluny, en l'estació d'enllaç, altres presoners s'arremolinaven per pujar al Falcó, mentre uns altres seguien esperant el seu torn per sortir de la torre. El vaixell de càrrega mai hauria pogut transportar-los a tots, de manera que calia capturar aquesta nau.

Chewbacca va fer un senyal amb la mà i es va posar en marxa. Els altres li van seguir, posant-se una altra vegada en el terra a mesura que anaven entrant en el camp de gravetat artificial de la nau d'assalt.

En el pont de comandament havien advertit que acabava d'obrir-se una comporta. Un tripulant de l’Espo va acudir a comprovar el que ell creia una fallada mecànica del mecanisme de la comporta i en girar una cantonada gairebé va quedar sepultat contra l'enorme tors pelut del wookiee.

Un cop de culata del seu desintegrador va fer volar a l’Espo per l'aire, per aterrar convertit en un informe munt de robes castanyes, mentre el seu casc sortia rodant per la coberta.

Un altre Espo, que es trobava al fons d'un passadís lateral, va sentir el soroll i va acudir corrent, intentant desenfundar la seva pistola. Chewbacca va sortir del seu amagatall i brandà l'enorme canó del seu desintegrador, derrocant-lo en l'acte. Mentre altres presoners s'apressaven a recollir les armes dels homes caiguts, Chewbacca va seguir avançant al capdavant dels altres. Van creuar les sales de màquines i les cabines de la tripulació i petits destacaments se separaren del grup principal per ocupar aquelles zones. Entretant, nous contingents de presoners anaven creuant contínuament la comporta de popa, per deixar via lliure immediatament al nombrós grup que encara havia d'arribar.

El wookiee va arribar a l’escotilla del pont de comandament de la nau. Va accionar l'interruptor que obria la porta i aquesta es va lliscar obrint-li pas. El suboficial de guàrdia va tenir un estúpid moment de vacil·lació i va buscar desmanegadament la seva pistola mentre deia:

—Com dimon...?

Chewbacca va abatre a l'oficial amb un cop del seu gegantesc avantbraç, després va tirar el cap cap a enrere i va rugir. Els que li seguien van començar a inundar el pont. Durant els dotze segons de combat que van seguir es van emprar molt poques armes artificials.

Cap dels tripulants que muntaven guàrdia en el pont van poder acostar-se si més no a un dels botons d'alarma. Chewbacca es va desfer del desintegrador d'ampli camp de perforació i es va disposar a deixar anar amarres del Confí de les estrelles.

Atuarre vigilava ansiosament l'operació mentre ella i un grapat d'ajudants escollits controlaven la sortida al costat de l'enorme comporta de càrrega i descàrrega de mercaderies de la planta d'emmagatzematge, llançant gairebé al tropell de presoners per la canonada del sistema de túnels, on es debatien agitant els braços com a nedadors, intentant avançar i ajudant-se uns a uns altres a aconseguir arribar a l'estació d'enllaç. Doc ja s'havia avançat a escalfar els motors del Falcó. Quan Chewbacca aconseguís fer-se amb el comandament de la nau d'assalt, havia de separar-la suaument de la torre per impedir que pogués ser recapturada, tallant-los així la retirada als Espos.

Són moltíssims!, va pensar Atuarre, pregant que hi hagués espai suficient per a tants éssers.

De sobte, va descobrir una cara coneguda enmig de la multitud i va abandonar el seu lloc, radiant d'alegria. Pakka també es va acostar i es va penjar de les espatlles del seu pare, recolzant els braços sobre els seus dos progenitors per primera vegada després de molts mesos; els grans ulls del cadell es van inundar de llàgrimes.

En aquest precís instant, els conductes generals d'energia del Confí de les estrelles, afeblits per les capritxoses oscil·lacions del flux, van començar a fer explosió.

***

En Han va escoltar l'esclat des del seu lloc, en el replà de la planta immediatament superior; les primeres raneres de l'agonia del Confí de les estrelles. El pilot estava defensant la rereguarda en companyia d'altres tres presoners, tots ells armats. Els homes d’en Hirken portaven alguns minuts sense moure's; probablement el Vicepresident Executiu tenia l'esperança que les forces de socors no trigarien en arribar. I tal vegada no s'equivocava, doncs les tropes d'assalt de l’Espo començaven a obrir-se pas ràpidament cap a les plantes superiors de la torre, arrasant els intents de resistència dels presoners.

Però l'explosió de les conduccions venia a introduir un nou factor. Han va ordenar la retirada general.

—Ens farem forts en la planta d'emmagatzematge; comunica als de baix que ens disposem a baixar corrent.

Així podrien replegar-se fins a la comporta, situada al fons del cinquè bloc d'emmagatzematge, si no els quedava més remei.

Han va disparar encara uns quants trets per l'escala mentre el seu missatger corria cap avall. Va intentar calcular quant temps havia d'haver transcorregut des que la torre havia sortit acomiadada. Vint minuts? Tal vegada més? Estava forçant moltíssim la seva sort.

Mentre Han i els seus homes retrocedien, van escoltar el soroll de trepitjades dels defensors de la planta inferior que també es replegaven. Tots dos grups es van trobar en la porta d'emergència que comunicava amb els blocs d'emmagatzematge i la van travessar en desordenat tropell.

Han, un dels últims a passar, es va tornar per ajudar a l'home que li seguia, però només va aconseguir veure-li morir amb una estranya expressió de decepció en la cara.

Han va apartar el cos que es desplomava i l'últim presoner va creuar d'un salt el llindar. Altres diversos li van ajudar a tancar la pesada porta empenyent-la amb tot el pes dels seus cossos mentre el foc dels desintegradors i pistoles d’explosius plovia sobre l'altra cara. Van assegurar la porta travant el pany amb fragments de metall, però no podria resistir massa, sobretot si l'atacaven amb el canó pesat.

Han va observar als presoners que li envoltaven.

—Quants falten per embarcar?

—Gairebé hem acabat, amic —va cridar algú—. Ja queden molt pocs, al voltant d'un centenar com a màxim.

—Llavors, tots els que no estan armats, en marxa, ràpid! Els altres disperseu-vos i prepareu-vos per disparar. Ens falta poc per arribar a casa.

Encara estaven retrocedint pel passadís quan la porta d'emergència es va enfonsar cap a dins enmig d'una pluja de runes incandescents esqueixades del marc pel foc dels trets. La boca del canó pesat va aparèixer en el forat, apuntant directament sobre el primer bloc d'emmagatzematge abandonat. Han no va perdre el temps disparant contra el canó protegit per escuts desviadors.

La pesada explosió va inflamar el bloc buit i un Espo cobert amb una armadura es va lliscar enganxat a la paret intentant introduir-se en el passadís. Un dels presoners es va detenir just el temps suficient per disparar-li. Els defensors es van detenir per reprendre el foc des de la corba del passadís. Els artillers tenien dificultats per arrossegar el seu canó a través de la porta d'emergència sense exposar-se a rebre els trets dels seus contrincants.

Ja només quedaven Han i altres tres presoners; uns altres havien seguit avançant per establir una nova línia defensiva. El fum procedent dels conductes d'energia estripats es feia cada vegada més dens, mentre l'aire s'enraria. Han va perdre breument el control dels seus sentits. Es trobava enfront de la porta del segon bloc d'emmagatzematge i va creuar el passadís per situar-se al costat de l'entrada, ben ajupit, a fi de disposar d'un camp més ampli de tir.

Però llavors va descobrir una figura recolzada contra una de les càpsules d’estasis, a mitja altura del passadís interior del bloc.

—Bollux, per tots els dimonis, què fas aquí?

Era evident que l’androide havia estat arrossegat o se les hi havia arreglat per arrossegar-se fins allà camí de la comporta, després algú l’havia apartat del seu camí i s'havia detingut a reposar un moment a l'empara del bloc d'emmagatzematge, d'on ja no havia aconseguit tornar a aixecar-se.

Han va comprendre que cap presoner temorós per la seva pròpia sort estaria disposat a perdre el temps preocupant-se d'un antiquat androide obrer. Va córrer al seu costat i va clavar un genoll en el terra.

—Aixeca't i espavila, Anihilador. Fotem el camp d'aquí.

Va haver d'emprar totes les seves forces per aixecar l’androide.

—Gràcies, capità Solo —va dir lentament Bollux—. Ni tan sols amb Max connectat directament a mi, hauria pogut aixecar-me... Capità!

Simultàniament amb el crit d'advertiment de Bollux, Han va sentir caure tot el pes mecànic de l’androide sobre ell i els dos van rodar pel terra. En la mateixa fracció de temps, o això li va semblar, un raig desintegrador destinat a ell tallà el cap de l’androide.

En Han va apuntar automàticament la seva pistola mentre seguien rodant. En aquest breu instant, va albirar la figura de l’Uul-Rha-Shan dempeus en el llindar de la porta a l'entrada del passadís; els cossos dels restants defensors jeien darrere d'ell, en el passadís principal.

El pistoler reptilià sostenia la seva pistola amb el braç estirat el màxim, conscient que havia fallat el seu primer tret. El desintegrador s'estava centrant una altra vegada sobre el seu blanc. Han, sense temps per detenir-se a apuntar, va disparar sobre el maluc. Li va semblar que tot el procés havia durat una eternitat i al mateix temps ho va veure concentrat en un sol instant.

El raig de la seva pistola Blastech DL-44 es va estavellar en una pluja de guspires sobre el verd tòrax escamós de l’Uul-Rha-Shan, hissant-lo per l'aire i derrocant-lo d'esquena, mentre el tret desintegrador del rèptil sortia projectat cap amunt i rebotava contra el sostre.

Han i Bollux havien quedat tirats en el terra, confosos en una sola massa. La llum dels fotoreceptors de l’androide s'havia apagat i també havia desaparegut qualsevol altre senyal de funcionament. Han es va incorporar trontollant, va prémer els dits de la seva mà esquerra sobre la musclera de Bollux i, subjectant la pistola amb la dreta, va començar a tirar del cos de l’androide, panteixant a causa de l'esforç.

No va advertir la presència dels Espos que havien entrat darrere de l’Uul-Rha-Shan, decidits a barrar-li el pas. I tampoc els va veure caure, abatuts pel foc del contraatac dels presoners. El camp visual d’en Han, marejat per la falta d'oxigen, s'havia reduït a un fosc túnel; i a través d'aquest túnel estava decidit a arrossegar el cos de Bollux fins a pujar-lo una altra vegada a bord del Falcó, ni més ni menys.

De sobte, una altra figura va aparèixer al seu costat, un pelut i sinuós policia muntat trianiï, amb un destructor fumejant a la mà.

—Capità Solo?

Era una veu d'home.

—Vine amb mi, jo t'ajudaré. Ens queden escassos segons.

Han es va deixar guiar per l'altre i entre els dos van aconseguir arrossegar el cos de l’androide molt més ràpidament. Per mera curiositat, Han va preguntar:

—Per què?

—Perquè la meva companya, Atuarre, m'ha dit que no em molesti a tornar si no torno amb tu, i perquè el meu cadell, Pakka, hauria acudit a rescatar-te si no ho hagués fet jo en el seu lloc.

El trianiï va començar a donar veus:

—Aquí, ja l’he trobat!

Uns altres es van acostar, per cobrir-los amb les seves armes, confonent breument als Espos. Les tropes d'assalt, que encara no havien aconseguit introduir tota la mola del canó en el passadís, van retrocedir. Més voluntaris van allargar una mà per tirar de Bollux.

Llavors, sense saber com, tots es van trobar en la comporta, mentre els Espos semblaven haver interromput el seu atac. El cos de l’androide va solcar surant la canonada del túnel, juntament amb els restants defensors i el company de l’Atuarre. Només quan tots van estar dins, Han es va decidir a entrar també en la comporta, deixant una càmera estranyament silenciosa a les seves esquenes. Una glopada d'aire fresc i més dens procedent de la canonada li va reanimar com si acabés de rebre una droga. Va indicar als altres que seguissin endavant. Seguia sent l'amo del Falcó Mil·lenari i estava decidit a encarregar-se de llevar ancores personalment.

—Solo, espera!

Un home va emergir trontollant de la fumera.

El Vicepresident Executiu Hirken, amb cara d'haver envellit un segle, va començar a parlar-li a una velocitat histèrica.

—Solo, sé que han retirat la nau d'assalt de la comporta inferior. No l'hi he dit a ningú, ni tan sols a la meva esposa. He ordenat la retirada dels Espos per venir jo sol aquí.

Es va acostar una mica més, arrossegant els peus, implorant amb les mans. Han es va quedar mirant al Vicepresident encarregat de la Seguretat Corporativa com si fos un espècimen sota una pantalla d'observació.

—Si us plau, porta'm amb tu, Solo! Fes el que vulguis, tot el que vulguis amb mi, però no em deixis abandonat aquí a...

El bell rostre d’en Hirken va patir unes contorsions, com si hagués oblidat el que anava a dir, després el Vicepresident Executiu es va desplomar patint convulsions i intentant palpar inútilment la ferida que acabava de rebre en l'esquena. La seva obesa esposa es va acostar remenant-se fins a ell seguida de diversos Espos i amb una pistola fumejant entre les mans.

Han ja havia accionat el pany de la porta interior. Va travessar ràpidament la porta exterior per entrar en la canonada del túnel i també va accionar el pany. Quan va haver tancat la cara exterior de la comporta, va clausurar l'iris del tub, va desenganxar la ventosa que el subjectava deixant escapar un doll d'aire i el va separar de la comporta. Allà suspès, va poder veure a través d'un ull de bou a l'esposa d’en Hirken i els Espos que bastonejaven inútilment la finestra de la comporta exterior. La velocitat de caiguda del Confí de les estrelles ja els havia allunyat del túnel, arrossegant-los cada vegada més a baix cap a les profunditats del pou de gravetat del planeta. Han sentia i veia tentinejar-se el túnel al voltant seu a mesura que l'atapeïda massa de presoners era absorbida gradualment per la nau d'assalt i el Falcó Mil·lenari.

Tots els ocupants de les dues naus i els túnels estaven tan ocupats intentant obrir-se passo colze contra pseudòpode, o auxiliant als ferits i els moribunds, que només un supervivent va tenir l'ocurrència d'apuntar-se a contemplar la caiguda de la torre.

Mentre la seva mare i Doc s'afanyaven accionant els comandaments del Falcó, intentant maniobrar el nau amb la seva enorme sobrecàrrega al mateix temps que mantenien subjectada l'estació d'enllaç per mitjà del raig tractor, Pakka es va penjar d'una canonada del sostre de la carlinga. Des d'allà, el cadell, l'únic amb la ment desocupada i amb un punt d'observació favorable, va observar el descens del Confí de les estrelles, la impecable trajectòria d'un món sufocant i sense atmosfera.

Ni tan sols el sobtat, brillant centelleig del seu impacte va distreure l'atenció dels altres, pendents de les vides al seu càrrec. Només Pakka va presenciar sense parpellejar i sense dir ni una paraula la desaparició del símbol de l'Autoritat, que es va inflamar i després va tornar a apagar-se amb la brevetat d'un meteor.

***

El vent bufava amb força sobre el camp d'aterratge d’Urdur, un vent despietat, fred, punyent, però també refrescant i lliure. Els ex reclusos del Confí de les estrelles, aquells membres del grup que havien sobreviscut prou per arribar a la nova base dels tècnics clandestins, van inhalar sense queixar-se l'aire fred camí dels seus allotjaments provisionals.

Han, no obstant això, s’embolcallà una mica més en el seu gavany prestat.

—No vull discutir —va protestar—. Simplement no ho entenc, això és tot.

Les seves paraules anaven dirigides a Doc, però Jessa també li escoltava, igual que Pakka, Atuarre i el seu company, Keeheen.

El Falcó estava aparcat prop del grup, amb l'acoblament de la canonada del túnel encara adherida al seu costat, connectant-la amb la nau d'assalt de l’Espo. Doc, després d'establir un ràpid contacte amb la Jessa, havia guiat les dues naus carregades plenes de gom a gom, sense amb prou feines espai per respirar o moure's, fins aquell nou amagatall.

Chewbacca encara no havia descendit del Falcó, on estava molt ocupat examinant els danys soferts per la nau des de l'última vegada que l'havia vist. Renovats udols de inconsolable tristesa ressonaven en el seu interior cada vegada que el wookiee descobria una nova peça danyada.

En comptes de repetir la seva explicació, Doc es va limitar a suggerir:

—Tu mateix pots comprovar l'estat de l’androide, jovenet. Endavant.

Un grup de tècnics clandestins estava descarregant la mutilada figura de Bollux, amb múltiples cremades dels rajos destructors. El tret de l’Uul-Rha-Shan li havia volat tot un segment del crani. Obeint una ordre d’en Doc, els seus homes els van acostar el transportador manual elevador-repulsor amb el cos de l’androide. Van haver d'emprar diverses barres i gats per alçar-lo fins aconseguir fer saltar les planxes del tòrax de l’androide.

I allà dins van trobar a Max Blau que no havia sofert ni una rascada i continuava funcionant amb les seves pròpies piles d'energia.

—Hola, Maxie, què tal? —va saludar Han inclinant-se sobre ell.

—Capità Solo! —va exclamar la computadora, amb la mateixa veueta infantil de sempre—. Quant temps sense veure’l. Francament, quant temps sense veure absolutament res.

—Comprenc, comprenc. Ho sento, noi; ha estat un viatge una mica mogut. Per cert, està Bollux aquí amb tu per casualitat?

La veu pausada de l’androide obrer li va respondre a través del vocalitzador de Max, estranyament aguda després de passar pel seu codificador de veu.

—Naturalment, capità. Max Blau estava directament connectat a mi quan em va ferir aquest desintegrador. En qüestió de microsegons, va poder recollir tota la meva informació essencial i matrius bàsiques per conservar-les sanes i estàlvies en els seus circuits. Tota una proesa, no li sembla? Naturalment, he perdut gran quantitat d'habilitats específiques, però suposo que sempre podré tornar a aprendre les normes sanitàries si no em queda un altre remei. —Una lleu decepció va envair la veu—. Encara que suposo que el meu cos ha de ser irrecuperable, veritat?

—Et fabricarem un de nou, Bollux —li va prometre Doc—. Una cobertura feta a mesura per a vosaltres dos; us dono la meva paraula. Però ara us heu de marxar; els meus nois s'ocuparan de mantenir l'estabilitat de tots aquests circuits.

—Bollux —va començar a dir Han i de sobte es va quedar sense paraules. Era un problema que se li presentava de tant en tant—. Pren-t'ho amb calma.

—Sempre ho faig —va respondre el codificador de veu arrossegant les paraules.

—Adéu, capità Solo! —va afegir Max Blau.

Jessa, posant-se una mà a manera de pantalla sobre els ulls, va assenyalar la nau d'assalt.

—Aquí tenim un problema que no podrem resoldre en el taller.

Una figura de pell fosca romania asseguda sobre la rampa de desembarcament de la nau, amb el cap inclinat sobre el pit.

—La mort del seu oncle li ha afectat molt —va seguir dient Jessa—. Rekkon era un home extraordinari; perdre’l seria un dur tràngol per a qualsevol persona.

Es va tornar a mirar al Han, que deliberadament havia desviat els ulls cap a un altre costat. Han va observar que el noi havia aixecat el cap abandonant el seu dol privat; la semblança amb Rekkon era extraordinària.

—Què anem a fer amb ell? —va continuar la Jessa—. La majoria dels presoners aconseguiran fer-se una nova vida d'alguna manera, fins i tot el pare i el germà de Torm sabran compondre-les-hi. La majoria pensen abandonar el Sector Corporatiu; alguns exaltats tenen intenció de portar el cas davant els tribunals, com si tinguessin alguna possibilitat de guanyar. Però el noi és el més jove dels rescatats i ara no té a ningú al món.

Jessa havia fixat una mirada expectant sobre el seu pare. Doc va arquejar bruscament les celles.

—No em miris a mi, noia. Sóc un home de negocis i criminal certificat. No em dedico a recollir rodamons.

Ella va riure baixet.

—Però mai els fas fora tampoc de casa teva. I sempre dius que hi ha lloc per a un altre plat en la taula, simplement...

—...afegirem una mica d'aigua a l'olla —es va apressar a acabar ell—. Ja ho sé. En fi, suposo que el mínim que puc fer és intentar parlar amb el noi. Tal vegada posseeixi alguna aptitud que pugui ser-nos útil, hmmm, sí. Atuarre, tu vas col·laborar estretament amb el seu oncle; t'importaria acompanyar-me?

Doc es va posar en moviment en companyia dels tres trianiï. Pakka va tornar el cap i va saludar al Han agitant un braç, amb l'altra urpa aferrada a la del seu pare.

Jessa es va quedar mirant al Han.

—Bé, Solo, gràcies. Suposo que ja ens veurem —va dir i va donar mitja volta per marxar-se.

Han no va poder contenir un involuntari:

—Ei!

La noia es va tornar inclinant el cap d'una forma que li va fer comprendre que hauria de parlar sense demora. I així ho va fer.

—He arriscat la meva vida... la meva única i preciosa vida, fixa't bé... per salvar al teu pare...

—...I a totes aquestes altres esplèndides gents —li va interrompre ella—, inclòs el teu bon amic Chewie...

—...I he passat per un parell de situacions realment esgarrifoses, i tot el que se t'ocorre dir és gràcies?

Ella va posar cara de sorpresa.

—Bé, no has fet més que complir amb la teva part del tracte. I jo he complert la meva. Què més esperaves, una desfilada de benvinguda?

Ell li va llançar una mirada furibunda, desitjant que s'esvaís de la seva vista. Però Jessa no es va moure.

Han va girar ràpidament sobre els seus talons i es va encaminar a grans gambades en direcció a la rampa de desembarcament del Falcó.

—Tu guanyes! Dones, bah! Tinc tota la galàxia, preciosa, tota la galàxia. Per a què vull això?

Ella va córrer darrere d'ell i li va agafar obligant-li a girar-se. Jessa resultava atractiva fins i tot vestida amb peces d'hivern.

—Cap dur! Per què no podem fer un altre tracte?

Han va arrufar les celles. Crec que m'estic ficant en un terreny perillós, va pensar, però no acabo de comprendre de què es tracta.

—Quina classe de tracte?

Jessa li va mirar de dalt a baix, meditabunda.

—Tens algun pla? Penses unir-te a aquesta campanya contra l'Autoritat? O prefereixes desaparèixer d'aquesta part de l'espai?

Han va aixecar els ulls amb un sospir.

—M’hauries de conèixer millor. Robar-los tot el que pugui, aquesta és la meva venjança.

Jessa es va tornar cap a l'interior de la nau.

—Ei, Chewie —va cridar—, t'agradaria tenir un nou sistema de direcció? I què em dius d'un recondicionament complet de la nau?

Els grunyits de plaer del wookiee van precedir la seva aparició en la rampa com d'altres brams d'una alegre sirena de boira.

—I per demostrar-vos que sóc una bona amiga, nois —va acabar animadament la Jessa—, també us rejoveniré el fuselatge i repararem tots els petits desperfectes del casc. I modificarem el traçat de les conduccions en la carlinga, per eliminar del sostre tots aquests conductes i altres amenaces per al teu cap.

Chewbacca gairebé vessava llàgrimes d'alegria.

Va envoltar el tren d'aterratge del Falcó amb el seu pelut braç i li va donar un humit petó de wookiee.

—Ho veus, Solo? —Va dir Jessa—. Tot resulta fàcil quan una és la filla del patró.

En Han estava confós.

—Què se suposa que haig d'oferir-te jo a canvi, Jess? —va preguntar.

Ella va lliscar un braç sota el seu i va somriure astutament.

—Què tens per oferir, Han? —va replicar, i se’l va emportar sense fer cas de les seves protestes.

La seva vehemència va anar disminuint a mesura que s'allunyaven a través del camp d'aterratge en direcció als distants edificis. Quan havien recorregut la meitat del camí, Chewbacca va observar que Han s'obria l'ample gavany perquè ella pogués refugiar-se dins, a resguard dels penetrants vents d’Urdur, malgrat que el seu propi vestit estava bastant ben aïllat.

El wookiee es va recolzar despreocupadament contra el casc del Falcó i els va mirar allunyar-se, mentre pensava en tot el que ell i Han podrien aconseguir amb una nau ben afinada i posada a punt amb els complets recursos dels tècnics clandestins.

El seu musell es va arrufar deixant al descobert els ullals.

Li alegrava pensar que tindrien un breu repòs allà a Urdur.

Però després, ja podien agafar-s’hi tots als seus diners amb ambdues mans.

FI