La maniobra hutt (XIV 2)

Anterior

2

Al principi haver de disparar contra els caces TIE en comptes de pilotar-los va fer que Han Solo se sentís bastant rar. Amb prou feines Mako va haver donat l'ordre d'entrar en acció a l'Element del Primer Atac, Han, amb Chewie i Jarik en les torretes artilleres alars del Bria, va entaular combat amb diversos TIE. De moment havia aconseguit destruir-ne a dos i estava recorrent la zona de restes, buscant més enemics pels voltants.

El Bria tenia un escut posterior una mica afeblit, la qual cosa suposava un considerable risc per als seus motors en el cas que rebessin un altre impacte de ple en aquesta zona, però bàsicament seguia intacte, gràcies en gran part a la capacitat de pilotatge d’en Han.

Han era un dels pocs contrabandistes que volaven sense parella. Mako volia que estigués el més lliure possible perquè pogués supervisar les accions de la flota i acudir al lloc en el qual fos necessari sense veure's destorbat per la presència d'un company. Han de seguida va comprendre que la decisió de Mako era tot un homenatge a les seves qualitats de pilot, i es va sentir molt complagut.

Va tornar el cap cap a la torreta artillera esquerra del Bria i va veure a Jarik instal·lat en el seient mòbil i amb els auriculars posats. Fins al moment el noi no s'havia portat massa bé. Jarik estava molt nerviós i reaccionava massa de pressa, i se les havia manegat per no encertar a cap dels objectius que apuntava. Han ja havia començat a pensar que potser no hagués hagut d'animar-li a anar amb ells en aquella missió.

Chewbacca s'havia portat considerablement millor, ja que havia deixat fora de control a un caça TIE. Uns segons després el seu incontrolable donar tombs pel buit s'havia interromput de sobte quan el caça va xocar amb una resta espacial de gran grandària i va esclatar. Quant a Han, havia aconseguit eliminar a un altre TIE amb els seus canons làser bessons instal·lats en la proa.

La veu d’en Mako va sorgir de sobte dels seus auriculars.

—Atenció, nois! Els navilis Escaramussa acaben d'arribar i estan disparant contra tot el que veuen! Que tothom estigui alerta!

Han acabava de decidir que intentaria localitzar a algun dels navilis Escaramussa quan de sobte un caça TIE es va llançar sobre ells amb tots els seus canons làser escopint foc.

— Chewie, Jarik! —Udolà el corellià—. Vigileu!

Han va esquivar les andanades en una reacció automàtica, i va llançar una salva de rèplica amb els seus canons de proa...

... i va fallar el blanc per una considerable distància. Han va deixar anar un jurament.

Un altre TIE venia cap a ells en el que era un obvi intent d'atrapar-los en un foc creuat. En Han va llançar una andanada làser contra aquell nou enemic al mateix temps que iniciava una veloç maniobra evasiva, i va veure que el TIE tentinejava. Li havia donat! El primer TIE va iniciar una segona passada, i aquesta vegada Chewbacca va reaccionar a l'instant, disparant, disparant...

I un instant després un udol wookiee ple de ràbia i frustració va ressonar en els auriculars d’en Han. El primer que va pensar el corellià va ser que Chewie acabava de ser aconseguit i va notar que se li formava un nus en la gola, però quan va girar el cap cap a la dreta va veure a Chewie donant salts sobre el seu seient mòbil, rugint, maleint i agitant els seus llargs braços peluts, òbviament furiós..., però il·lès.

Que dimonis li ocorre?, es va preguntar Han, i un instant després va tornar a mirar al seu amic i va comprendre què estava passant.

El sistema de control artiller del Bria, amb els seus cables suspesos en el buit, penjava de les mans-potes d’en Chewie. En el seu entusiasme per acabar amb el TIE, Chewbacca no s'havia recordat que havia de controlar la seva enorme força de wookiee..., i havia arrencat netament el sistema de control de la muntura artillera!

Aquesta vegada li va tocar el torn al Han de començar a maleir.

—Chewie, condemnat idiota pelut! Mira el que has fet!

Chewbacca va respondre amb un grunyit que va fer vibrar els auriculars d’en Han i que li va deixar molt clar que era perfectament conscient del que havia fet. En Han mai li havia sentit usar aquell tipus de llenguatge al seu pelut amic anteriorment.

Whump! L’andanada disparada per un caça TIE acabava d'escampar-se sobre l'escut central del Bria.

Ei, Solo! Concentra't a pilotar aquesta nau o acabaràs aconseguint que et matin! Han va bellugar el cap, i va comprendre que a partir d'aquell moment hauria d'actuar com si el seu costat dret acabés de sofrir una greu lesió, i que hauria de defensar-lo el millor que pogués.

—Jarik! —Va cridar pel seu micròfon—. Escolta'm amb atenció, noi! Chewie acaba d'arrencar el maleït control artiller de la torreta dreta! Ara aquests caces TIE són tots teus!

Jarik va respondre amb un tremolós fil de veu.

—Que jo haig de...?

—Sí, tu! I ara obre bé els ulls, perquè ja tornem a tenir-los damunt!

Jarik estava encongit en el seu seient mòbil de la torreta artillera, paralitzat pel terror. El meu pitjor malson acaba de convenir-se en realitat! —va pensar—. Aconseguiré que ens matin a tots!

Es va obligar a alçar-se i va tornar el cap d'un costat a un altre, intentant localitzar al TIE. La graella de punteria surava en l'aire davant seu. Aconseguiria arribar a centrar-la en alguna cosa? No ho sabia. Fins al moment havia fracassat miserablement.

On està? On s'ha ficat...?

I de sobte el va veure: allà estava, sorgint del no-res en una veloç corba iniciada des de dalt que li permetria girar sobre si mateix i, una vegada en aquesta posició, disparar els seus canons contra la proa del Bria.

No podré fer-ho... I què passarà si no sóc capaç de fer-ho?, udolà la ment d’en Jarik. Però les seves mans ja s'estaven movent, i un instant després el seu cos les estava imitant i començava a girar en el seu seient. La graella de punteria estava allà i el TIE estava allà, i de sobte..., de sobte les dues imatges es van fondre i es van convertir en una sola.

I sense que la seva voluntat intervingués per res en això, el polze d’en Jarik va pressionar el gallet activador del mecanisme de tret.

Un feix vermellós va brollar del làser, encertant de ple al TIE al centre de la seva petita silueta.

I el TIE va esclatar, volatilitzant-se en una explosió magníficament silenciosa.

Jarik va sentir que es quedava paralitzat i va contemplar l'espai sense poder creure en el que acabava de veure. Jo... he fet això?

La veu d’en Han va ressonar en les seves oïdes.

—Un tret magnífic, noi! —Va cridar el corellià—. Anem a repetir-ho ara mateix!

He...? He estat jo qui ha fet això? Sí, he estat jo! Ho he fet! Puc fer-ho!

Jarik «Solo» va somriure i va sentir com una irresistible onada de satisfacció i orgull s'anava estenent per tot el seu cos.

—D'acord, Han!

Jarik va comprovar el nivell de càrrega de la seva arma i després, mentre el Bria iniciava un nou viratge, va començar a escrutar l'espai a la recerca de més objectius...

***

La Salla Zend va comprovar la seva posició a bord de la Viatgera de la Vora i després va llançar un ràpid cop d'ull al finestral per assegurar-se que la seva parella de vol es trobava en la posició correcta. La Viatgera de la Vora era tan ràpida com el Falcó Mil·lenari, per la qual cosa Mako havia decidit aparellar-la amb Lando i l'estrany i diminut droide que el jove jugador havia triat com a pilot.

Salla havia d'admetre que Vuffi Raa estava demostrant ser molt eficient. Mai havia sentit parlar d'un droide capaç de pilotar una nau, però suposava que Vuffi Raa havia de ser un tipus de droide molt especial procedent d'alguna part de la galàxia totalment diferent a quantes coneixia. Resultava obvi que no era el típic droide astromecànic amb el qual et trobaves cada dia. Des del moment en què van iniciar el desplegament tàctic, Vuffi Raa no només havia aconseguit mantenir la formació d'una manera impecable, sinó que en alguns moments fins i tot l'havia superat clarament en les maniobres!

—Has detectat alguna d'aquestes naus Escaramussa en els teus sensors, Vuffi? —va preguntar, acostant els llavis al seu micròfon.

—Fins al moment no he detectat a cap, dama Salla —va respondre el petit droide—. I li recordo que em dic Vuffi Raa, i que li agrairia que em digués pel meu nom.

—No hi ha problema, Vuffi Raa —va replicar Salla—. I què significa aquest nom?

—En el llenguatge dels qui em van programar, és un nombre.

—Ah. —Salla estava duent a terme una inspecció visual mentre travessaven la massa de restes. De moment els navilis Escaramussa no eren visibles per enlloc, però els seus sensors mostraven un grup de naus bastant gran que avançava a través del «núvol» de restes que embolicava a Nar Shaddaa. L'albirament visual ja només era qüestió de temps—. No apartis les mans dels teus canons, Lando. Veig llimacs imperials pertot arreu.

—D'acord, Salla —va dir Lando.

—Rik, Shug: anem a tenir companyia en qualsevol instant. Esteu preparats per entrar en acció?

—Estic llest, Salla —va replicar Shug.

—Estem preparats, bella dama —va dir Rik Duel, emprant un to que s'imaginava era encantadorament irresistible. Salla va arrufar el nas i va posar els ulls en blanc.

—Una mica de serietat, Rik. No em sembla que aquest sigui el moment més adequat per fer-se el simpàtic.

—Ep, Salla, no t'ho prenguis així! No puc evitar tenir ulls, veritat? —va exclamar Rik, fingint sentir-se molt ofès—. Aquest idiota d’en Solo no sap apreciar-te en el que vals. Tu et mereixes una cosa millor que un rodamón corellià. Ets una dona realment meravellosa, i Solo...

—N'hi ha prou de xerrada, Rik —li va interrompre secament Salla, farta de la seva incessant xerrameca—. I procura controlar les teves hormones, d'acord? El teu numeret del seductor irresistible està començant a quedar-se una mica antiquat.

—Però Salla... —va protestar Rik, semblant molt, molt dolgut—. Em vaig enamorar de tu res més...

—Dama Salla! —Va intervenir Vuffi Raa—. Tenim un contacte imminent!

Salla va examinar les imatges dels sensors i va llegir els codis d'identificació. Un creuer lleuger de la classe Guardià del servei de duanes imperial, el Guàrdia de Lianna! Salla va alterar la seva trajectòria de vol per dirigir la seva proa cap al nouvingut, i un instant després va quedar impressionada en veure la rapidesa amb què les seves instruccions eren obeïdes per Vuffi Raa.

Uns segons després el Guàrdia de Lianna es llançava sobre ells disparant andanades amb tots els seus canons làser. Salla va sofrir un impacte menor, però els escuts van desviar el feix d'energia. La nau imperial era molt veloç i maniobrava amb tanta facilitat com les fragates: de fet, s'estaven enfrontant a un navili del servei duaner, la qual cosa volia dir que el Guàrdia de Lianna havia estat dissenyat per detenir i capturar als contrabandistes.

Shug va disparar la seva bateria quàdruple, però el pilot imperial va evadir netament l’andanada làser. Aquest tipus és realment bo! —va pensar la Salla—. Però acabarem amb ell. La superioritat numèrica està de la nostra part.

Salla havia estat tan esbalaïda en la seva batalla amb el Guàrdia de Lianna que no es va adonar que els seus sensors estaven mostrant tres contactes més, i que tots ells s'estaven aproximant a una velocitat increïble.

—Dama Salla! —Va xisclar Vuffi Raa—. Caces TIE!

Salla va sofrir un impacte en la proa, però els seus escuts van aguantar. Shug no parava de disparar, i el mateix feia Lando. Un TIE va ser encertat i va esclatar gairebé a l'instant. Salla no va poder veure qui s'havia anotat el punt.

Acció evasiva! Salla va posar la Viatgera de la Vora en posició vertical, però així i tot va sofrir un nou impacte. Els escuts van absorbir la major part del feix d'energia, però la nau va tentinejar.

—Acabeu amb aquests caces TIE! —udolà.

—Ho estic intentant! —van replicar a l’uníson les veus de Lando i Shug.

Salla va remugar una maledicció. On dimonis està el Guàrdia de Lianna? La situació s'estava tornant tan confusa que Salla havia perdut de vista al navili de la classe Guardià.

BAM!

La Viatgera de la Vora va tornar a estremir-se. Salla va intentar recuperar el control de la seva nau, i va aconseguir esquivar pels pèls una gegantesca resta espacial. Acabaven de donar-los en el flanc, i els escuts d'aquella zona havien quedat seriosament afeblits. Si s'ha de jutjar per la potència de l’andanada, havia d'haver procedit del patruller i no d'un TIE.

— Blaaaaaaanc! —va cridar la veu d’en Lando pels seus auriculars, i Salla va veure desaparèixer un altre TIE.

—Dos contra dos. Molt millor!

Bé, i on estava el Guàrdia de Lianna? En la cua d’en Lando? No! S'estava aproximant just per darrere de la Salla!

—Acció evasiva, Salla! —es va apressar a cridar Lando.

—Ni ho somiïs! —va replicar la Salla—. Això és just el que he estat esperant! Rik, maleït sigui la teva condemnada pell d'inútil... Acaba amb aquest patruller!

***

El capità Lodrel, del navili imperial Guàrdia de Lianna, va arrufar els llavis en un ombrívol somriure mentre la seva nau avançava a tota velocitat cap a la popa vaixell de càrrega amb forma de mynock. Ja et tinc!, va pensar amb sarcàstica satisfacció mentre obria la boca per donar l'ordre de destruir a l'indefens navili.

Però abans que pogués parlar, Lodrel va veure que hi havia alguna cosa francament estranya en la part posterior de la nau CorelliEspai. Dues petites escotilles acabaven d'obrir-se per revelar els orificis bessons de dos conductes artillers camuflats en la popa de la nau!

En comptes de cridar «Foc!», Lodrel udolà:

—Acció evasiva!.

Però dos míssils d'alta potència explosiva ja venien cap a ell.

Ei, això no és just!, va pensar Lodrel amb sorpresa indignació. I aquest va ser el seu últim pensament...

***

—Yahooooo! —va cridar la Salla quan va veure com el patruller quedava atomitzat en la imatge dels seus sensors posteriors—. Li hem donat! Bon tret, Rik!

—Significa això que em faràs un petó quan tornem a la base? —va preguntar Rik pels seus auriculars.

—Ni ho somiïs —va replicar la Salla alegrement—. Però et convidaré a una copa!

—Permeti'm felicitar-la, dama Salla—va dir Vuffi Raa amb el seu to habitual, que sempre oscil·lava entre el primmirat i l'excessivament refinat.

—Ho has fet fantàsticament, Salla! —Va cridar Lando—. Amb tantes emocions, m'havia oblidat per complet dels llançadors de míssils. Ets el millor, Shug!

—Sí, Shug. Tots te'n devem d'una —va dir la Salla.

—Ha estat molt divertit —va afirmar Shug, deixant anar una rialleta—. Voleu tornar a fer-ho?

—És clar! —van exclamar a l'uníson Salla i Lando.

***

Mako Spince va deixar escapar un sospir d'alleujament quan el malparat iot hutt Perla de Drac va aconseguir arribar al Punt de la Il·lusió i a la relativa protecció oferta per les naus de majors dimensions de la flota mercenària de la Drea Renthal. El veterà contrabandista va fer un cop d'ull als sensors mentre escoltava els informes que anaven transmetent les seves naus.

Els contrabandistes estaven fent un bon paper davant els navilis Escaramussa imperials. Però també estaven sofrint baixes, perdent naus que no podien permetre's perdre. Mako va arrufar el nas mentre anava escoltant un informe darrere l'altre. Avui estic perdent molts amics —va pensar amb tristesa—. Massa naus magnífiques i massa persones bones s'han anat per sempre...

Va sol·licitar una comprovació d'efectius. Gairebé un vint-i-cinc per cent dels efectius de la seva flota de contrabandistes havien deixat d'existir. Fins i tot suposant que guanyessin aquella batalla, les operacions de contraban amb base a Nar Shaddaa es veurien greument afectades durant molt, molt de temps.

Però els imperials probablement ja havien perdut la meitat dels seus caces TIE, i gairebé el cinquanta per cent dels seus navilis Escaramussa.

La gran pregunta és si Greelanx acabarà decidint utilitzar els seus navilis de primera línia, va pensar Mako. Els colossos seguien aproximant-se, però encara es trobaven fora del radi d'abast de la flota de contrabandistes.

Va llançar una nerviosa ullada als seus sensors i va veure que dos navilis Escaramussa estaven convergint sobre la nau d'un contrabandista. Oh, no!

Una veu plena de pànic va brollar dels auriculars d’en Mako.

—Central de Defensa! Podeu enviar-me una mica d'ajuda? He sofert greus danys, i...

La veu es va convertir en un esgarip agònic, i després es va interrompre de sobte. Mako va veure com el puntet que havia indicat la seva situació desapareixia de la imatge sensora i va murmurar una maledicció, sense poder fer res per evitar aquella nova pèrdua.

***

—Comandant Jelon, ordeni a tots els efectius de caces TIE disponibles que es despleguin i entaulin combat —va dir l'almirall Greelanx.

—Sí, senyor.

Els gegantescs navilis imperials ja només estaven a cinc-cents quilòmetres de la cuirassa de restes que embolicava a Nar Shaddaa. Greelanx va prendre un xarrup de te estimulant i va fer un altre cop d'ull als seus sensors. Un instant després va poder veure com els dotze caces TIE que els hi quedaven es dirigien cap a la batalla.

—Ordeni a la falca de navilis de primera línia que executi una passada orbital d'aproximació externa, comandant. Anem a evitar aquestes restes.

—Sí, senyor.

—I ordeni a la falca que acceleri fins a aconseguir la màxima velocitat possible. Anem a iniciar el nostre atac.

—Sí, senyor!

Greelanx va tornar a examinar les lectures tàctiques del seu esquadró. La tenacitat dels contrabandistes li havia deixat molt impressionat. Greelanx esperava que en aquestes altures ja els hauria vist fugir feia una bona estona, però els contrabandistes seguien lluitant..., i a més estaven causant danys bastant significatius a les naus Escaramussa de l'almirall.

Així i tot, perdre no anava a resultar fàcil. Els contrabandistes estaven lluitant amb gran bravesa, per descomptat, però aquelles petites naus mai podrien enfrontar-se als navilis de primera línia imperials. Greelanx va sospirar. Entrava en la mesura del possible que hagués d'ordenar a alguna de les seves naus que fes alguna cosa que garantís el que acabés sent destruïda.

L'almirall va prendre un altre xarrup de te mentre sentia com si un puny invisible s'estigués tancant lentament al voltant de la seva gola. Havia enviat tropes a la mort en moltes ocasions, però mai de manera deliberada. Greelanx no estava segur que fos capaç de fer-ho...

Però quina altra elecció li quedava?

***

Per fi s'han decidit! Es va dir Mako mentre contemplava els seus sensors. Estan accelerant per aconseguir la velocitat d'atac! El veterà contrabandista va teclejar el codi d'una freqüència especial privada.

—Han, aquí Mako. Em reps?

—Sí, Mako —va replicar la veu del seu amic, una mica deformada però encara comprensible—. Et rebo. Què està ocorrent?

—Greelanx acaba de transmetre l'ordre d'atac a les seves naus de primera línia. Voldries fer-me un favor, amic?

—És clar.

—Vull que tu i Chewie ocupeu la posició de rereguarda durant la retirada. Quedeu-vos enrere i vigileu aquest ramat de rodamons espacials, d'acord? Procura que no facin cap bogeria, Han. No deixis que vagin massa a poc a poc, però assegura't que tampoc fugen massa de pressa. Volem que aquests imperials puguin trepitjar-los els talons durant tot el trajecte.

—Serem els teus pastors, Mako —va dir Han—. Què tal anem?

—En conjunt, no massa malament. Però hem perdut a uns quants amics.

—Ho sé. Ja he vist les restes —va murmurar Han en un to sobtadament aombrat.

—Aquí Mako, canvi i tallo.

Mako va teclejar el codi d'una altra freqüència especial.

—Capitana Renthal?

—Aquí Renthal.

—Vaig a donar l'ordre de retirada. Estigui preparada.

—Estem preparats. Avisaré al Minestra que ha d'estar llest per entrar en acció.

— Què hi ha del Massa Tard?

—L’hem perdut.

—Oh...

—Aquí Renthal, canvi i tallo.

Mako va teclejar el codi de la seva freqüència general.

—Nois i noies, aquí la Central de Defensa. Ho heu fet molt bé, els meus rodamons de l'espai, però la festa ha acabat i ja va sent hora d'anar-se’n a dormir. Que totes les naus iniciïn la retirada seguint el vector assignat. Recordeu les rutines dels exercicis d'entrenament, d'acord? Repeteixo: heu de retirar-vos seguint el vector assignat, i heu d'iniciar la retirada ara mateix. Aquí Central de Defensa, canvi i tallo.

***

Xaverri estava en una secció acordonada del graner espacial d’en Shug Ninx, els ulls clavats en la pantalla tàctica que li mostrava les imatges transmeses pel Perla de Drac. Va veure com els contrabandistes giraven de sobte i fugien de les gegantesques naus de primera línia imperials i els navilis Escaramussa supervivents. Els seus amics estaven fugint en el que semblava una cega desbandada, però en realitat la seva fugida era una retirada sota el foc enemic meticulosament assajada i posada en pràctica. Mako i Han havien repetit els entrenaments una vegada i una altra perquè tots els contrabandistes sabessin a quina distància de la flota imperial havien de mantenir-se, i els havien fet entendre que havien de romandre dins del radi d'acció del seu armament. Això significava que els «ressagats» havien de dur a terme maniobres evasives per no acabar fets trossos si la sort decidia posar-se del costat dels artillers imperials.

La il·lusionista es va llepar els llavis amb nerviosa expectació mentre pensava que aquella era la seva gran ocasió. Mai tornaria a tenir una oportunitat d'acabar amb tants imperials al mateix temps.

Això és —va pensar, veient com la falca s'anava acostant més i més a les coordenades del Punt de la Il·lusió—. Vinga, veniu. Perseguiu-los. Sí, perseguiu-los fins que us hàgiu ficat en el parany...

Amb el cos tan tibant com un togorià en plena cacera, Xaverri va seguir mantenint la mirada clavada en la pantalla tàctica fins que li van cremar els ulls i es va veure obligada a parpellejar.

I quan va poder tornar a veure amb claredat, allà estaven! Tota la falca de navilis de primera línia acabava d'arribar a les coordenades del Punt de la Il·lusió!

Xaverri va somriure, corbant els llavis en una ganyota de depredadora en la qual no hi havia res d'agradable. Després va activar el comunicador en una freqüència especial.

—Mako, aquí Xaverri.

—Aquí Mako, Xaverri. Et rebo.

—Activant la il·lusió..., ara —va dir la Xaverri.

Va tallar la connexió i després, movent la mà amb deliberada lentitud, va pressionar el gran botó vermell de la seva consola, aquell damunt del qual havia escrit NO TOCAR TRET QUE SIGUIS LA XAVERRI!

—I ara, moriu —va murmurar.

***

El Destí Imperial va deixar enrere la cúspide de Nar Shaddaa i, tal com s'havia ordenat, va descriure un gran viratge per esquivar les restes espacials que suraven al voltant de la Lluna dels Contrabandistes. Mentre viraven, l'almirall Greelanx per fi va poder contemplar Nal Hutta, descomunal fins i tot vista des de 123.000 quilòmetres de distància. El seu navili insígnia dirigia la càrrega contra les naus dels contrabandistes i els seus navilis de primera línia avançaven en una formació impecable, amb els caces TIE i els navilis Escaramussa supervivents flanquejant la falca.

Greelanx, immòbil al centre del pont de comandament, va veure com es llançaven sobre la seva presa i va contemplar els traços vermells i verds dels canons làser i les bateries turbolàser imperials que plovien sobre la bigarrada aglomeració de naus. L'almirall es va preguntar com anava a aconseguir que aquella operació tan senzilla acabés amb una derrota i una retirada mínimament realistes.

Greelanx havia d'admetre que els contrabandistes havien oposat una feroç resistència, però resultava obvi que la visió dels seus navilis de primera línia els hi havia aterrit. Els contrabandistes estaven tan espantats que qualsevol desig de seguir lluitant que poguessin haver albergat s'havia esfumat per complet.

Totes les seves naus estaven fugint com vrelts corellians perseguits per una gossada de canoides.

—Almirall Greelanx! —Va exclamar de sobte l'operador de sensors—. Estic captant alguna cosa, senyor, però no sé... Tinc diversos contactes aproximant-se, almirall!

Greelanx va fer un ràpid cop d'ull als sensors i després es va tornar cap al finestral..., i va faltar poc perquè se li sortissin els ulls de les òrbites.

Venint directament cap a ells des de Nal Hutta hi havia centenars de naus contrabandistes de totes les grandàries imaginables..., entre les quals hi havia diverses corbetes corellianes! Mercenaris —va pensar Greelanx—. Els contrabandistes no disposen de cap contingent tan gran!

—D'on han sortit? —Va preguntar Jelon, tornant-se cap a l'operador de sensors—. Per què no els ha detectat abans?

—Han d'haver enlairat de Nal Hutta ara mateix, senyor! Havia concentrat tota la meva atenció a vigilar a la flota dels contrabandistes tal com se m'havia ordenat que fes, comandant!

Greelanx va arrufar el gest. Els seus instints, agusats per dècades de servei en l'Armada Imperial, li van fer preguntar-se si podien estar davant alguna classe de truc.

—Sondeig de sensors complet! —va ordenar secament.

—Sí, senyor!

Uns instants després l'operador de sensors va mostrar els resultats del seu examen. Greelanx els va estudiar. Els hutts deuen haver mantingut en reserva aquests mercenaris i ara els han llançat a l'espai en un acte de desesperació, va decidir.

Greelanx va gargamellejar per aclarir-se la gola.

—Comandant Jelon, ordeni a la falca i als nostres caces que duguin a terme un viratge de cent vuitanta graus en l'eix Y, i que es preparin per enfrontar-se als nouvinguts. Quan hagin completat la maniobra, podran obrir foc a discreció!

***

Mako Spince va deixar escapar un crit de triomf quan va veure aparèixer a la flota fantasma en el mateix instant en què les naus imperials començaven a virar.

—Sí! Han mossegat l'ham! —Va activar el seu comunicador—. Capitana Renthal!

—Ja els veig —va replicar Renthal—. Fins ara no creia que pogués donar resultat, però haig d'admetre que... Vaig a atacar a màxima velocitat!

—Acabi amb ells!

***

Tal com li havia demanat Mako, Han Solo s'havia mantingut darrere dels altres contrabandistes mentre les naus serpentejaven a tota velocitat entre les restes durant la retirada. Quan van haver-hi deixat enrere la cúspide de Nar Shaddaa, Han els va ordenar que viressin i que sortissin del camp de restes. D'aquesta manera Greelanx podria veure amb tota claredat als contrabandistes durant tota la seva fugida, i continuaria perseguint-los fins a ficar-se en el parany.

Quan Han va sortir per fi de la cuirassa de restes, es va trobar darrere de la flota imperial. Podia veure les seves naus desplegades per davant d'ell, i durant un moment fins i tot va joguinejar amb la possibilitat d'avançar-les a màxima velocitat per poder prendre part en l'atac que llançarien quan haguessin arribat a les coordenades del PI.

Els seus sensors li van mostrar que hi havia un parell de naus davant d'ell, i quan va comprovar les seves identificacions Han es va sorprendre en descobrir que aquella parella de ressagats eren Salla i Lando, a bord de la Viatgera de la Vora i el Falcó Mil·lenari respectivament.

El corellià es va preguntar si un d'ells hauria rebut un impacte realment seriós i necessitava ajuda.

—Central de Defensa, aquí Han —va dir, activant el seu comunicador—. Endavant, Mako.

Han ja havia sortit del camp de restes espacials, per la qual cosa quan Mako va respondre el corellià va poder sentir la seva veu amb molta més claredat que abans.

—Aquí Mako, Han. Els imperials ja gairebé han arribat al Punt d’Intercepció.

—Tinc a Salla i a Lando en els meus sensors, Mako, i tots estem darrere de la flota imperial.

 —D'acord —va dir Mako—. Els vaig demanar que s’ho prenguessin amb calma perquè vaig pensar que potser necessitaríeu una mica d'ajuda si us ensopegàveu amb algun navili Escaramussa que s'hagués quedat ressagat.

—Això vol dir que estan bé?

—Que jo sàpiga sí.

—Pots sintonitzar la meva freqüència amb la seva?

—És clar.

Mako volia que les freqüències es mantinguessin el més buidades possible, per la qual cosa havia canalitzat tot el flux de comunicacions a través dels seus monitors excepte en el cas de les parelles com la qual formaven Lando i Salla. Uns moments després Han va sentir la veu d’en Lando.

—Han, vell amic!

—Estic just darrere teu, Lando, i m'he estat preguntant com podria depassar als imperials per tornar a gaudir d'una mica de diversió.

—Salla i jo ens estàvem fent just aquesta mateixa pregunta. No vull perdre'm l'ocasió d'afegir uns quants navilis Escaramussa imperials més a la meva llista de triomfs. Salla i jo hem acabat amb uns quants —va dir Lando orgullosament.

—Amb tres creuers lleugers de la classe Guardià, per ser exactes —va intervenir la Salla.

—Ei, us felicito!

—Desitja que alteri la trajectòria de vol perquè puguem tornar a prendre part en la batalla amb el capità Solo, amo? —va preguntar Vuffi Raa amb la seva inconfusible precisió primmirada de droide.

—Doncs sí, Vuffi Raa. Per què no fas això? Oh, i... No em diguis amo.

—Sí, amo.

Han ja es trobava prou a prop dels seus amics per poder veure'ls en la llunyania mentre aquests frenaven i viraven per reunir-se amb ell. Han va deixar anar una rialleta.

—De quin sistema perdut en els confinis de la galàxia has tret a aquest droide, Lando?

—És una història molt llarga.

Uns moments després les tres naus estaven volant en formació. Han s'alegrava enormement que els seus amics estiguessin bé. Volar junts, units contra els imperials, era una sensació realment meravellosa.

El corellià va tornar a activar el seu comunicador.

—Bé, nois, com anem a depassar a la flota imperial per arribar al PI?

De sobte Chewie, que havia abandonat la seva torreta artillera inutilitzada per actuar com a copilot i artiller dels canons de proa del Bria, va deixar escapar un urgent grunyit i va assenyalar els sensors.

Han va tornar la mirada cap a ells i va veure que la falca de navilis de primera línia reduïa la velocitat i començava a executar un lent i majestuós viratge, sense que la maniobra els obligués a abandonar la seva impecable formació en cap moment.

—Bé per la Xaverri! —va cridar, i va activar el seu comunicador—. Lando, Salla! Feu un cop d'ull als vostres sensors davanters!

Les naus imperials ja havien sortit del radi d'abast visual. Han es va trobar desitjant que hi hagués alguna manera d'atrapar-les per poder causar més danys entre les seves files.

—Estan veient la flota fantasma! —Va exclamar Lando—. Per què no podem veure-la nosaltres?

—Perquè estem darrere d'ella —va dir Han—. És quelcom relacionat amb l'angle dels rajos de llum. Resulta bastant complicat, però sé de què estic parlant. Els imperials estan veient una flota descomunal que ve directament cap a ells!

La flota imperial seguia executant el seu viratge. No vull quedar-me atrapat aquí... —va pensar Han—. Vull prendre part en l'acció, dimonis!

I de sobte, veure la direcció cap a la qual estava virant la flota li va donar una idea. El corellià va activar el seu comunicador.

—Lando, Salla! Ens trobem prou a prop de la falca per poder efectuar un microsalt hiperespacial de dos segons que ens porti just al centre de la il·lusió. Si alterem lleugerament el nostre vector d'aproximació just abans del salt, tornarem a l'espai real dins d'una sendera d'aproximació que ens permetrà acompanyar aquests fantasmes..., amb tots els nostres canons escopint foc! Anem a proporcionar-los unes quantes dents de debò a la flota de la Xaverri!

—Han! —va protestar la Salla—. Per si no t'havies adonat, estem just al centre d'un pou gravitatori!

—Però estem prou a prop del punt en el qual els dos cossos s'equilibren l’un a l'altre —va insistir Han—. Podem fer-ho, nois! Vinga, seguiu-me!

El corellià va alterar lleugerament la direcció del seu vector de vol, i li va complaure veure que el Falcó Mil·lenari i la Viatgera de la Vora li seguien.

—Bé, tots llestos! —Va dir amb la veu enronquida per la tensió—. I ara, a pel microsalt!

—Ei, Han, aquesta il·lusió només seguirà fent efecte durant un parell de minuts com a molt! —Va protestar Lando—. Mai podrem introduir una trajectòria en els ordinadors de navegació disposant de tan poc temps!

—Ja he estat pensant en aquest problema i tinc la solució —va dir Han—. Ordena-li a aquest droide tan exòtic que portes a bord que calculi el nostre microsalt de tal manera que col·loqui les nostres tres naus just davant d'aquesta flota. Després podrà introduir les xifres en els nostres ordinadors de navegació mitjançant el comunicador. Suposo que podràs fer-ho, veritat, Vuffi Raa?

—Sóc un droide de classe dos, i per descomptat que estic més que capacitat per dur a terme càlculs d'una naturalesa tan elemental —va replicar Vuffi Raa, semblant una mica ofès en veure que algú dubtava de les seves capacitats—. Però haig d'observar que el seu suggeriment presenta un risc considerable, capità Solo.

El to que havia emprat el petit droide va fer que Han tingués una vívida imatge mental dels seus tentacles retorçant-se frenèticament davant la mera idea de donar aquell salt.

—Vinga, Lando! Ordena-li que ho faci!

Han va poder sentir el sospir d’en Lando pel comunicador.

—D'acord, corellià tarat. Au, Vuffi Raa, meravellós geni mecànic, fes el que diu Han!

Vuffi Raa només va trigar uns moments a tornar a parlar.

—Curs traçat —va anunciar, gairebé en un murmuri.

—A tota màquina! —va xisclar Han, fent que les seves accions acompanyessin a les seves paraules.

Els estels es van estriar al voltant seu durant una fracció de segon, i un instant després es va trobar anant directament cap a la flota imperial!

Va girar el cap primer a un costat i després a un altre, i va veure que Lando i Salla seguien mantenint la formació. La il·lusió de la Xaverri es desplegava per darrere d'ells i a banda i banda. Han per fi podia veure-la, i encara que havia estat preparant-se per alguna cosa realment gran, va quedar molt impressionat.

—Magnífic! —va cridar—. Gràcies, Vuffi Raa!

Quan la flota fantasma va estar una mica més prop de la falca imperial, els gegantescs navilis de primera línia van obrir foc. Han de seguida va comprendre que formar part d'una il·lusió tancava un immens avantatge. Amb tantes naus contra les quals disparar, hi havia moltes probabilitats que cap artiller centrés les seves mires en els tres únics navilis reals.

Així i tot, va decidir estar preparat per iniciar les maniobres evasives amb la major rapidesa possible.

—Estàs preparat, Jarik? —va preguntar.

—Llest, Han!

—Estàs preparat per utilitzar aquests dos canons làser bessons, Chewie?

—Hrrrrrrnnnnnn!

Han va escollir com objectiu el destructor situat més a l'esquerra, que també era el que estava més a prop d'ells.

—Aniré a per aquest destructor d'aquí davant —va dir pel comunicador mentre feia un cop d'ull a la identificació de la nau—. És el... Protector de la Pau.

—Seguirem al teu costat —va dir Lando—. Així podrem cobrir-nos l’un a l'altre.

—Fantàstic! —Han mai s’ho havia passat tan bé—. Això és molt divertit, veritat, nois?

—Què planeges fer, Han? —va preguntar Salla en un to més aviat preocupat.

—Oh, se m'ha ocorregut que podria passar al costat del pont del Protector de la Pau i saludar al capità agitant la mà —va dir Han alegrement. Només serà una petita visita amistosa per...

—Han! —va protestar la Salla—. Preferiria que tots sortíssim amb vida d'això!

—Corellià tarat... —va remugar Lando.

—Eh, eh... A què ve tanta preocupació? —va exclamar Han—. Cuidaré de vosaltres, nois!

***

Següent