La maniobra hutt (IV 1)

Anterior

Capítol 4: Pujant les apostes.

Cinc mesos i sis caçadors de recompenses més tard, Han i Chewbacca ja s'havien adaptat a la vida de Nar Shaddaa. En Han va trobar un petit apartament en el sector corellià, a un megabloc de distància del pis en el qual vivia Mako i només a un nivell per sota d'ell. L'apartament consistia en una petita suite, amb dos diminuts dormitoris proveïts de llits plegables, una igualment diminuta àrea de cuina/sala d'estar i una unitat de lavabo. Però no passaven molt temps a casa. Quan Mako els va presentar als seus socis, el jove corellià no va parar de treballar. Els bons pilots sempre eren apreciats en Nar Shaddaa.

Durant el seu primer mes, Han va fer diversos torns de pilotatge en la llançadora que anava de Nar Shaddaa a Nal Hutta, transportant hutts i subordinats seus per la ruta espacial que unia la Lluna dels Contrabandistes amb el món natal dels hutts. Han havia albergat l'esperança que això li permetria conèixer a Jabba o a Jiliac, però els dos grans senyors del clan Desilijic disposaven de les seves pròpies llançadores privades i no necessitaven utilitzar les naus de transport públic. En Han estava decidit a aprofitar les informacions de Tagta, però va acabar arribant a la conclusió que seria millor que es familiaritzés una mica amb aquell nou ambient abans de sol·licitar una ocupació de pilot a sou dels hutts. Després de tot, els hutts eren uns patrons molt exigents i difícils de complaure...

Quan la seva ocupació temporal va arribar a la seva fi, el jove corellià va acompanyar a Mako en diversos viatges durant els quals van transportar carregaments d'espècia des de Ryloth, el món natal dels twi'leks, fins a una zona d'emmagatzematge a Roon. Allà Han va conèixer a un vell amic d’en Mako, un contrabandista ja bastant gran i de rostre arrugat anomenat Zeen Afit. Zeen era a punt de desenganxar amb rumb cap al Passadís dels Contrabandistes per lliurar un carregament de menjar, i quan va dir que li agradava tenir companyia durant els seus viatges, Han i Chewbacca es van oferir a acompanyar-li.

El Passadís dels Contrabandistes era un amagatall utilitzat per totes les criatures intel·ligents, els problemes d’aquestes amb la llei eren encara més seriosos que els dels habitants de Nar Shaddaa. El Passadís estava format per una sèrie d'amagatalls interconnectats, que en realitat eren autèntics entorns artificials oberts en diversos asteroides de gran grandària situats al centre d'un gegantesc camp d'asteroides. El més important era un forat pudent trepat en un gran asteroide conegut com a Salt 1.

Zeen Afit els va mostrar la ruta d'entrada al Passadís, que travessava el traïdorenc i eternament canviant camp d'asteroides, encara que no va permetre que Han pilotés el seu vell i ja bastant malparat vaixell de càrrega, el Corona.

—La propera vegada, noi —li va prometre amb la seva veu entretallada i panteixant mentre els seus dits volaven sobre els controls—. T'ho prometo, eh? Ara com ara, conforma't amb contemplar al vell oncle Zeen i gaudeix del viatge.

Han va empassar saliva mentre el Corona escapava per molt poc a la col·lisió amb una enorme roca que hauria reduït la nau i als seus passatgers a molècules.

—Si encara estic viu quan arribi aquest moment —va observar, encongint-se involuntàriament quan un altre asteroide va estar a punt d’emportar-se el seu finestral d'observació—. Maleïda sigui, Zeen, ves més a poc a poc! T'has tornat boig o què?

—Només hi ha una forma de creuar un camp d'asteroides, noi: has d'anar el més de pressa possible i has de deixar-te guiar per l'instint —va dir Zeen Afit, sense apartar els ulls dels seus instruments. —Si intentes anar a poc a poc i amb cautela, el més probable és que acabis aixafat abans que hagis tingut temps de netejar-te el nas. Jo sempre entro a tota velocitat mantenint els ulls ben oberts, i encara segueixo aquí.

Quan van arribar al llegendari Passadís dels Contrabandistes, Han i Chewbacca van seguir cautelosament a Zeen Affit a l'interior de Salt 1 per conèixer a «la colla», el nom col·lectiu amb el qual el vell contrabandista es referia als seus amics. Han va ser presentat a un home prim de pell citrina i amb la cara plena de cicatrius anomenat Jarril, i a un altre contrabandista bastant gran que s'estava quedant calb i que era conegut amb el més aviat incongruent nom de «Xiquet DXo'ln».

Salt 1 era un autèntic laberint d'habitacions, menjadors, cases de joc, bars i salons de drogues. En Han va començar a sentir-se francament nerviós quan va comprendre que allà la llei era una cosa encara més desconeguda que a Nar Shaddaa. A Salt 1, la llei purament i simplement no existia.

El corellià hagués pogut morir allà, i a part d’en Chewie (això suposant que el wookiee seguís amb vida, la qual cosa semblava bastant improbable), ningú s'assabentaria i a ningú li importaria. Han va fer tot allò que va poder per ocultar el seu creixent nerviosisme. Havia crescut entre persones que vivien al marge de la llei, i als deu anys d'edat ja havia conegut a molts degenerats..., però fins aquell moment mai s'havia trobat amb tants éssers perduts, desesperats i assedegats de sang reunits en un sol lloc.

Mentre ell i Zeen anaven cap al bar, Han es va fixar en el rierol de viscós líquid verd groguenc que fluïa per un canal obert al centre del terra de pedra. Chewbacca ensumà l'aire i després va deixar escapar un esbufec de protesta.

—Sí, realment empesta —va dir Han, intentant controlar la tremolor de les seves fosses nasals—. Què dimonis és aquesta substància, Zeen? També està en les parets...

—Oh, només és una petita fastigositat més amb la qual hem de conviure, noi —va replicar el contrabandista—. Fa una pudor fatal, veritat? De tant en tant ens diem que hauríem d'esbrinar d'on surt i encegar l'origen. Diuen que és una espècie de component proto-orgànic barrejat amb sofre.

En Han va arrufar el nas. El líquid empestava igual que una barreja de carn i vegetació podrida a la qual s'hagués afegit una generosa dosi de sofre com a condiment final. Han havia aguantat olors pitjors, però no recentment.

Quan van passar per sobre del canal del líquid viscós per anar al bar, l'atenció d’en Han va ser sobtadament atreta i mantinguda per una dona molt bella de llargs cabells negres que destacava irresistiblement entre tots aquells contrabandistes d'aspectes més aviat horrorosos. La dona portava una faldilla curta que realçava les seves magnífiques cames, i una espècie de camisa a la qual els seus faldons havien estat recollits en un nus per deixar al descobert el seu estómac. Han es va dedicar a contemplar-la, i va pensar que era una de les dones més impressionants que havia vist en tota la seva vida..., i de sobte es va adonar que la dona li estava retornant la mirada. Han es va apressar a dirigir-li el somriure més encantador de tot el seu repertori.

La dona va anar cap a ells. Han va sentir que el cor li donava una bolcada, però un instant després va veure que la dona li estava observant amb una marcada falta d'entusiasme, com si el corellià fos una costella de traladó que estigués començant a posar-se una miqueta verdosa per les vores. El somriure se li va congelar en els llavis. Bé, suposo que l'atracció no és mútua...

—M'agradaria presentar-te a una amiga meva, Han —va dir Zeen, assenyalant a la dona amb un dit—. Es diu Esvelta Ana Blava, i és una de les millors contrabandistes de la zona..., i també és una jugadora de sàbacc endiabladament bona. Blava, et presento a Han Solo, un noi nou que m'ha acompanyat en el viatge. I aquest és el seu soci, Chewie.

—És un plaer conèixer-te... —va assentir cordialment Han.

Percebent el seu titubeig i comprenent que Han no sabia com dirigir-se a ella, la contrabandista va somriure, revelant una lluenta dent de cristall blavós.

—Pots dir-me Blava —va dir, amb una veu que no podia evitar ser ronca i sensual—. Així que et dius Han Solo, eh? I ell és... —es va tornar cap al company d’en Han—. Chewie, veritat?

—Chewbacca —la va corregir Han.

—Encantada de conèixer-te, Chewbacca —va dir Blava—. Encara no has conegut a Wynni?

Chewie va inclinar el cap cap a un costat i va gemegar una pregunta. Esvelta Ana Blava li va somriure.

—Sabràs de qui estic parlant quan la vegis —li va prometre, una miqueta crípticament.

—Bé, bé... Puc convidar-te a una copa..., Blava? —va preguntar en Han.

Blava li va mirar, va semblar reflexionar durant uns moments i va acabar permetent que els seus llavis es corbessin en un tènue somriure.

—No, no ho crec —va dir per fi—. Ets molt maco, però no ets el meu tipus, Solo. Prefereixo que els meus homes tinguin una mica més de... experiència.

Zeen va deixar anar una rialleta.

—La nostra benvolguda Blava té gustos molt peculiars —va dir, adonant-se que Han es prenia bastant malament el seu rebuig—. Els jovenets solters sou massa fàcils de caçar. Blava gaudeix amb la persecució i la cacera, especialment quan forma part de l'emoció que se sent en robar una cosa que no et pertany.

Els bells ulls d'Esvelta Ana Blava van recórrer a Zeen des del cap fins als peus.

—Veig que estàs passant per una d'aquestes temporades en les quals t'agrada viure perillosament, veritat? —va murmurar, i després es va tornar cap al Han—. Jugues al sàbacc, Han Solo?

Han va assentir.

—Sí, he jugat unes quantes partides —va dir cautelosament.

—Doncs llavors vine amb mi —va dir Blava, obsequiant-li amb un somriure tan fascinant com irresistible—. M'encantaria tenir una mica de sang fresca en la meva taula de joc.

Després va girar sobre els talons amb una última inclinació de cap dirigit a Chewbacca i se’n va anar. Han la va seguir amb la mirada, i no va poder evitar bellugar el cap amb admiració.

—Esbirros de Xendor... No hi ha dubte que és una dona realment magnífica —va murmurar.

—Pur sàbacc destil·lat —va assentir Zeen—. Sí, Blava és de primera qualitat.

—I només li interessen els tipus casats?

—Diguem que prefereix l'emoció de la cacera —va replicar Zeen—. Si un tipus sembla excessivament disponible o té massa ganes que li tirin el guant, Blava de seguida li dóna l'esquena i busca una presa més difícil d'atrapar.

—Sentint-te qualsevol diria que estàs parlant d'una aranya peluda devaroniana —va dir Han, contemplant com el cul eminentment digne de ser observat d'Esvelta Ana Blava desapareixia entre la multitud de contrabandistes que reien, xerraven i bevien.

—Gairebé has donat en el blanc, noi —va dir Zeen, acompanyant les seves paraules amb una rialleta i una picada d'ullet—. La nostra Blava és realment única. Veuràs, Blava...

El veterà contrabandista es va interrompre de sobte i va girar sobre els seus talons quan un potent rugit va fer vibrar el bar. Han li va imitar per veure a una wookiee immòbil en el llindar. Per ser una femella, la wookiee era enorme, i la seva altura i els seus músculs no tenien gens que envejar als d’en Chewie. Els seus ulls blaus estaven clavats en el company d’en Han, qui estava molt ocupat dirigint la mirada cap a qualsevol lloc que no fos l'entrada per la qual acabava d'aparèixer el seu congènere.

—Qui és? —va preguntar Han, tornant-se cap a Zeen.

—Wynni —va replicar el vell contrabandista amb una altra picada d'ullet i un somriure burleta.

Han i Chewbacca van seguir a la wookiee amb la mirada mentre aquesta venia cap a ells. Wynni va dirigir una ronca salutació gutural a Chewie, ignorant per complet al seu company humà. Després va estendre una peluda manassa i la va lliscar pel llarg braç de Chewbacca en un gest ple d'admiració.

Han es va tornar cap a Zeen.

—Crec que Chewie li agrada —va dir secament en bàsic.

—Això sembla —va admetre Zeen—. Em sembla que el teu amic ha tingut més sort en l'amor que tu, noi…, encara que tinc la impressió de què preferiria no haver estat tan afortunat.

El vell contrabandista de rostre ple d'arrugues tenia raó, per descomptat. Chewbacca va mirar desesperadament al voltant seu mentre la wookiee s’enganxava a ell i emetia grunyits altament suggestius.

Chewie va veure que Han li estava mirant, i va bellugar el cap en un moviment gairebé imperceptible però molt emfàtic. Han es va compadir del seu amic.

—Eh, Chewie, hem de marxar —va dir en veu alta.

Wynni es va tornar cap a ell i li grunyí. Estava clar que no li agradava gens veure com Han intentava interferir amb els seus intents de seducció. Han la va mirar i es va encongir d'espatlles.

—Ho sento, però hem d'anar a un lloc —va dir—. És una cita prèvia, entens?

Resultava obvi que Wynni no se’l creia. La wookiee va deixar escapar un altre grunyit gutural.

Han es va adonar que estaven començant a atreure a una multitud. El Xiquet DXo'ln, l'amic mig calb d’en Zeen, va fer un pas cap a ells.

—Acusar a la gent de mentir és de molt mala educació, Wynni —li va dir a la wookiee—. Han està dient la veritat. Acabo de contractar-li a ell i al seu amic wookiee perquè serveixin com a copilot i artiller a bord del Foc Estel·lar en el viatge a Kèssel. De fet, els meus androides ja haurien d'haver acabat de pujar el carregament a bord. Vinga, Solo, hem de marxar...

Han va dirigir un somriure ple de dolçor a Wynni i es va encongir d'espatlles mentre posava cara de « Quina altra cosa puc fer?». Chewbacca ni tan sols va intentar ocultar el molt que s'alegrava de poder allunyar-se d'aquella terrible femella depredadora.

Mentre anaven pel passadís que portava a l'hangar de descens de Salt 1, Han es va tornar cap a Xiquet.

—Gràcies —va dir amb un somriure d'agraïment—. Va haver-hi un moment en el qual vaig pensar que no aconseguiria treure a Chewie d'allà sense que Wynni em fes una escena.

El Xiquet DXo'ln va somriure.

—Sí, i creuar-se en el camí d'una wookiee enamorada pot ser realment molt perjudicial per a la salut... Bé, què vols fer ara? Et sembla bé això que vaig dir de venir a Kèssel amb mi?

—Per descomptat —va dir Han—. Sempre he volgut visitar Kèssel. Vas a seguir per la ruta de Kèssel després d'haver descarregat les teves mercaderies allà?

—No ho sé —va replicar Xiquet—. Pot ser que ho faci, si hi ha un carregament esperant-me perquè el reculli. Però de tota manera estic segur que a Kèssel sempre podràs trobar a algú que vulgui ensenyar-te com és aquesta ruta.

Han havia sentit parlar de la ruta de Kèssel, i sabia que estava considerada com la prova màxima a l'hora de jutjar les capacitats d'un pilot. Anar per aquesta ruta permetia usar una drecera a través d'una àrea d'espai deshabitat, evitant que la nau hagués de fer marrada d'un mínim de dos dies de durada. Però la ruta directa que portava des de Kèssel fins als trajectes comercials habituals es trobava perillosament prop de les Goles, una gegantesca acumulació de forats negres que distorsionaven tant l'espai com el temps. Les Goles havien engolit a moltes naus, i tots els integrants de les seves infortunades tripulacions havien perit.

Quan van estar a bord del Foc Estel·lar, Xiquet va assenyalar els controls amb una mà.

—He sentit dir que ets realment bo, Solo. Creus que podries pilotar la meva nau durant l'enlairament i treure-la d'aquí?

Han va assentir, sentint la boca sobtadament seca. Es va acordar dels consells d’en Zeen, i es va obligar a entrar en el camp d'asteroides seguint una trajectòria ràpida i movent-se amb tranquil·la seguretat, en comptes de procurar anar a poc a poc. També es va recordar de les històries que explicaven els pilots que havien estat a bord del Sort del Comerciant, i va comprendre que totes confirmaven que Zeen tenia raó: la majoria dels camps d'asteroides podien ser travessats per algú que tingués nervis d'acer i reflexos prou ràpids. Contenint l'alè, Han va fer que el petit i malparat vaixell de càrrega tentinegés d'un costat a un altre sense reduir la velocitat en cap moment.

Xiquet es va recolzar en el seient del pilot i es va limitar a mirar. Només va intervenir en una ocasió, i va ser per incrementar una mica l'acceleració de la nau a fi d'esquivar un petit asteroide que estava orbitant a un altre de majors dimensions. L'asteroide més gran havia estat ocultant al seu petit company, i el Foc Estel·lar va passar tan prop d'ell que els escuts deflectors es van activar i la nau va expressar la seva protesta amb una violenta vibració. Però van aconseguir evitar la col·lisió.

Han es va mossegar el llavi inferior mentre la roca, que tenia la meitat de la grandària de la nau, s'allunyava veloçment per l'espai darrere d'ells.

—Ho sento, Xiquet. Hauria d'haver-la vist.

—No podies veure-la, Solo —va replicar el veterà contrabandista—. Porto tants anys entrant i sortint d'aquest maleït camp d'asteroides que m'he après de memòria la posició de cadascuna d'aquestes roques i el seu comportament. Sabia que aquest asteroide portava a un nadó enganxat als talons perquè els havia vist amb anterioritat.

Quan per fi van emergir a l'espai buidat, Han se sentia com si portés un dia sencer pilotant la nau en comptes de només mitja hora. L'única cosa que volia era enfonsar-se en l'encoixinat seient i descansar, però quan va tornar la mirada cap a Xiquet DXo'ln va veure que tenia els ulls tancats i el cap tirat cap enrere. Aparentment, Xiquet s'havia adormit.

Han va mirar a Chewie i va encongir d'espatlles.

—Pren els controls mentre traço el curs fins a Kèssel, amic —. Uns minuts després Han va extreure les coordenades finals de l'ordinador de navegació i va acabar de traçar el curs. Va alçar la mirada cap a Xiquet DXo'ln, i un aquós ull blau es va obrir per retornar-la-hi.

—Endavant, Solo —va dir la veu rasposa d’en Xiquet.

Han va somriure.

—És clar —va dir.

Uns instants després els lluents puntets lluminosos de l'espai real es van allargar davant seu, i el Foc Estel·lar es va precipitar per un túnel de línies estel·lars. Han es va adonar que estava somrient com una criatura. Portava molt temps sense poder gaudir d'una experiència de pilotatge que se sortís de la mera rutina.

Quan estava a l'Armada, havia fet diversos torns de guàrdia com a timoner a bord de gegantescs navilis imperials, però el que més li agradava era pilotar caces TIE. Aquells aparells eren petits, àgils i mortífers i exigien un control impecable tant per les maniobres com per l'ús de l'armament, però no tenien el més mínim blindatge, la qual cosa els tornava molt vulnerables. Pocs pilots de caces TIE arribaven a vells.

Quan el Foc Estel·lar va tornar a l'espai real, Han va fer un cop d'ull a les Goles i va contenir la respiració. En Xiquet DXo'ln, que per fi havia despertat de la seva migdiada, s’estirà i va somriure.

—Impressionant, veritat, Solo?

—Per descomptat —va murmurar Han.

Les Goles s'estenien davant seu, un conjunt de forats negres que estaven absorbint la vida dels estels dels voltants.

Llargues cintes de gas serpentejaven entre els monstruosos remolins de pols i gasos que indicaven la situació dels forats negres. Els forats eren invisibles, naturalment. Se’ls hi deia forats “negres” perquè la seva gravetat era tan potent que res, ni tan sols la llum, podia escapar a l'estirada dels seus pous gravitatoris.

Però els núvols de pols i gasos marcaven amb tota claredat la seva localització, i hi havia un bon nombre d'ells. Pel que sabia Han, les Goles eren úniques en la galàxia.

—Kèssel es troba just al costat de les Goles, Solo —va dir Xiquet—. Espera, vaig a mostrar-te les coordenades en la pantalla...

Han va estudiar les lectures del petit planeta d'aspecte curiosament deforme que orbitava un diminut estel que brillava amb una potent claredat blanc-blavosa. Una lluna minúscula girava en una ràpida òrbita al voltant de Kèssel.

—Aquest planeta ni tan sols és esfèric —va murmurar—. No té una massa prou gran per conservar una atmosfera, oi?

 —Digues-m'ho a mi... —va replicar Xiquet—. Si vas a Kèssel has de portar una màscara respiratòria, però almenys compten amb un parell de fàbriques generadores d'atmosfera, i això vol dir que podrem prescindir del nostre equip per al buit.

Han va baixar la mirada cap a les lectures i les va contemplar amb el gest arrufat.

—No sabia que Kèssel tingués una lluna.

—Sí, i corren rumors que els imperials l'han estat explorant i que potser estiguin construint alguna cosa allà. Una bogeria, si vols saber la meva opinió...

—Hi ha naus imperials per aquí?

Les revelacions de Xiquet havien deixat una mica preocupat al Han. Chewie seguia sent un esclau fugit, després de tot, i als imperials els encantaria poder tornar a capturar-lo.

—Sí. Fa algun temps em vaig ensopegar amb un tipus que treballa com a informador per al servei de seguretat imperial, i em va explicar que els imperials estan pensant a construir alguna classe d'instal·lació supersecreta just al centre de les Goles —va dir Xiquet amb veu pensativa.

Han va contemplar els remolins de pols i gasos que indicaven la situació dels forats negres i va bellugar el cap.

—Una base? Aquí dins? No hi ha dubte que estan bojos!

En Xiquet es va encongir d'espatlles.

—Hi ha més espai buit del que t'imagines entre aquests forats negres. De fet, alguns contrabandistes afirmen que podries escurçar bastant la ruta de Kèssel passant molt a prop de les Goles.

Han va arrufar el nas mentre estudiava les seves lectures.

—Vols dir que això permetria recórrer la ruta en menys temps, no?

Xiquet va deixar anar una rialleta, un so tan grinyolant que gairebé resultava metàl·lic.

—Sí, també... Però diuen que quan estàs tan a prop de les Goles, tant l'espai com el temps queden seriosament distorsionats. Això significa que no només pots invertir menys temps en el viatge, sinó que en realitat pots arribar a eliminar una part de la distància.

—Quin és l'últim rècord? —va preguntar Han, impulsat per la curiositat.

—No ho sé —va replicar Xiquet —. Crec que últimament es troba per sota de les deu hores, però mai he estat prou boig com per tractar d'igualar-ho. Segueix el meu consell i no intentis jugar amb les Goles, Solo.

Han tendia a pensar que els consells d’en Xiquet eren dignes de ser seguits. Passar fregant les Goles li semblava una bestiesa..., i a més semblava el tipus de bestiesa pròpia d'un suïcida.

Han va posar el Foc Estel·lar sobre la superfície de Kèssel, i els tres contrabandistes es van posar màscares respiratòries i van sortir de la nau. Hi havia una petita cantina que servia com a zona recreativa i en la qual els pilots i tripulacions podien menjar i beure mentre esperaven al fet que els androides de càrrega acabessin d'omplir els seus cellers.

En Xiquet DXo'ln va decidir quedar-se a supervisar les operacions de càrrega, la qual cosa va permetre que Han i Chewie anessin a fer un mos. Deu minuts després Han estava a meitat d'un precipitat menjar acompanyat per una gerra de cervesa de Polanis, i es preguntava què havia de fer a continuació. En Xiquet havia deixat molt clar que quan el celler del Foc Estel·lar estigués ple desenganxaria per posar rumb a certs llocs que preferia seguissin sent desconeguts..., almenys per al Han. El vell contrabandista també havia comentat que estava segur que Han no tindria massa dificultats per tornar al Passadís dels Contrabandistes, o a Nar Shaddaa, probablement a través de la ruta de Kèssel, des del petit planeta.

Kèssel no disposava d'allotjaments per als visitants que volguessin passar la nit allà. Han va girar el cap quan va sentir obrir-se la porta de la cantina, i un instant després es va trobar contemplant un rostre familiar.

—Roa! —va exclamar, saludant amb la mà a l'home que acabava d'entrar en la cantina i s'estava llevant la màscara respiratòria—. Eh, Roa! Vine aquí i et convidaré a una copa!

Roa —si tenia un altre nom, Han mai l’havia sentit esmentar—era un homenàs molt alt i robust de cabells canosos i somriure encantador. Els seus ulls blaus brillaven amb centelleigs de maliciosa alegria, i el seu gran sentit de l'humor feia que li resultés molt fàcil travar amistat amb la gent. A Nar Shaddaa tothom semblava conèixer a Roa, i Roa semblava conèixer a tothom.

Roa i Mako eren vells amics, i Roa va ser un dels primers contrabandistes que Mako li havia presentat quan Han i Chewie van arribar a Nar Shaddaa.

Roa portava més de vint anys guanyant-se la vida amb el contraban, la qual cosa li havia convertit en el gran veterà de l'ofici. Li encantava interpretar el paper de «conseller espiritual» amb alguns dels contrabandistes més joves, i sempre estava disposat a compartir amb ells la saviesa que havia anat acumulant al llarg de la seva carrera.

A diferència de la majoria dels contrabandistes, que no eren molt millors que pirates, Roa tenia un «codi» privat que ensenyava als joves contrabandistes li ho acompanyaven en els seus recorreguts a bord del Viatger, el seu vell però meticulosament conservat vaixell de càrrega. Tal com havia fet amb molts altres joves, Roa havia ensenyat al Han coses com que mai havia d'ignorar una petició d'auxili, que mai havia de robar als qui eren més pobres que ell, que mai calia jugar al sàbacc tret que estiguessis preparat per perdre, que sempre havies d'estar preparat per sortir corrent quan les coses es posessin lletges i que mai havies de pilotar begut o sota la influència de les drogues.

Els contrabandistes coneixien aquell codi particular com les Regles de Roa.

Quan va veure al seu jove amic, un gran somriure va il·luminar el rostre franc i jovial d’en Roa.

—Què estàs fent aquí, Han?

Han va assenyalar el tamboret buit que hi havia al costat del seu.

—És una història molt llarga, Roa. Eh... Bé, suposo que bàsicament es podria dir que hem acabat aquí perquè una wookiee es va encapritxar excessivament amb el meu amic Chewie.

Roa va deixar anar una rialleta mentre passava una cama per sobre del tamboret.

—No em diguis que has conegut a Wynni, Chewbacca!

Chewie va deixar escapar un sorollós gemec i va alçar els seus ulls blaus cap al sostre d'una manera molt expressiva. Roa es va petar de riure.

—Au, vinga, Chewie... Què pot haver de dolent a deixar-se estimar per una bella wookiee enamorada?

Chewbacca va esbufegar i després es va embarcar en una molt vívida explicació de com d’esgotador —i en ocasions, fins i tot perillós— que podia arribar a ser l'amor entre els wookiees. Han podia comprendre-li, per descomptat, però resultava obvi que Roa amb prou feines s'estava assabentant de res.

Quan Chewie va acabar de rugir, grunyir i esbufegar, el veterà contrabandista va enarcar les celles i va bellugar el cap.

—D'acord, Chewbacca, d'acord... Crec que batre't en retirada va ser el millor que podies fer! En el futur, recorda'm que no haig d'atreure l'atenció de la Wynni en cap concepte.

Han va somriure.

—El mateix dic, Chewie! —va exclamar, i després es va posar seriós—. El problema és que ara estem encallats aquí. En Xiquet DXo'ln ens ha portat fins a Kèssel, però ha d'ocupar-se d'uns petits negocis secrets i no necessita una tripulació. Estic buscant alguna manera de tornar a Nar Shaddaa, Roa. Creus que podries donar-nos una mà?

Roa va somriure.

—Per descomptat que sí, Han. L'únic problema és que no anem a tornar directament allà. Haig de portar un carregament d'espècia a Myrkr. Què em diries de tornar a Nar Shaddaa per la ruta de Kèssel?

Els ulls d’en Han es van il·luminar.

—Això seria magnífic! No podré aspirar a aconseguir les millors ocupacions de pilot fins que no hagi fet un parell de recorreguts per la ruta de Kèssel. Roa... Creus que hi hauria alguna possibilitat que em deixessis pilotar la teva nau i m'ensenyessis què cal fer durant aquest trajecte?

El vell veterà va tornar a somriure.

—Això depèn, Solo.

—De què?

—De quantes copes estiguis disposat a convidar-me.

Han es va posar a riure i va cridar a l’androide del bar amb un senyal perquè els portés munició fresca.

—Parla'm de la ruta —va dir—. Crec que estic preparat.

Roa li va explicar que la ruta de Kèssel portava a les naus que viatjaven per l'espai real i procedien del sector de Kèssel per un vector que es corbava al voltant de les Goles, i que després travessava un sector d'espai deshabitat conegut com «el Pou». El Pou no resultava tan difícil de travessar com les Goles, però de fet el nombre de naus perdudes en aquella zona era superior al que s'havien perdut en les Goles, perquè després d'haver aconseguit deixar enrere els forats negres, els pilots tendien a estar cansats i els seus reflexos reaccionaven més a poc a poc de l'habitual. I just quan més necessitaven descansar, el Pou estava esperant-los...

El Pou contenia un camp d'asteroides molt menys concentrats que els que envoltaven el Passadís dels Contrabandistes, però es trobava dins del tènue braç gasós d'una nebulosa. La pols i els gasos de la nebulosa feien que la majoria dels sensors de les naus proporcionessin lectures imprecises, i els pilots tenien seriosos problemes de visibilitat. Haver d'entrar i sortir contínuament dels circells semitransparents de la nebulosa resultava tan arriscat com esgotador, i sempre hi havia la possibilitat que quan un pilot alterava el seu curs per esquivar un asteroide, es fiqués de ple en la trajectòria d'un altre.

Roa va explicar tot allò al Han i després el va portar al Viatger i li va mostrar un diagrama complet de la seva trajectòria tret de l'ordinador de navegació. Han ho va estudiar amb gran atenció i va acabar assentint.

—Bé, Roa, crec que seré capaç de fer-ho.

El capità del Viatger li va contemplar en silenci durant uns moments, com si estigués mesurant-li amb la mirada, i va acabar assentint.

—D'acord, fill. Endavant, treu-nos d'aquí...

Han va assentir, i el seu món va quedar immediatament reduït al que veia en la pantalla, les coordenades, els controls i les seves mans i els seus ulls. Gairebé tenia la sensació d'haver-se convertit en un androide biològic, una criatura capaç d'unir el seu sistema nerviós a la nau. Era com si Han s'hagués convertit en la nau, com si el Viatger i ell haguessin passat a ser una sola entitat.

Mentre sobrevolava el centre de les Goles, Han era agudament conscient que el més petit error per la seva banda podia acabar en un desastre fatal per al Viatger. Va sentir com la suor inundava el seu front mentre manipulava els controls, esquivant anomalies i remolins gravitatoris. Podia sentir la tensió que s'anava ensenyorint de Roa, assegut al costat d'ell en la butaca del copilot, encara que el corpulent ancià romania sumit en el silenci més absolut. Chewbacca va deixar escapar un feble ploriqueig darrere d'ell, un prim bri de so que va ressonar amb sorprenent claredat en la silenciosa cabina de control.

Les Goles ja estaven pertot arreu, estenent-se al voltant seu mentre esquivaven els perillosos forats negres. Han sabia que sempre es podia optar per fer una gran marrada al voltant d'aquell sector tan ple de perills, però el cost —en combustible, en temps i en la distància extra que caldria recórrer— feia que valgués la pena enfrontar-se a la difícil ruta de les Goles.

O això havia pensat al principi, almenys...

Fins al moment Roa no havia dit ni una paraula mentre Han pilotava el Viatger al llarg del complicat curs ple de corbes serpentejants que constituïa la trajectòria més curta i més segura a través de les Goles. Han va pensar que això devia voler dir que ho estava fent bé. Va intentar respirar profund mentre passaven a tota velocitat al costat d'un remolí de pols i gasos blavosos, però era com si portés una banda de duracer cenyida al voltant del pit.

Quan Roa va parlar en veu baixa i suau en el silenci de la cabina, Han gairebé va saltar del seu seient.

—Ja hem deixat enrere el punt central del recorregut. Bon treball, noi... I ara posa molta atenció, perquè estem arribant a la part més complicada.

Han va assentir, i va notar com una greixosa gota de suor li lliscava sobre la cella i seguia baixant lentament per la cara. Després va inclinar al Viatger fins a deixar-lo vertical mentre passaven a tota velocitat al costat del remolí de pols còsmica que en temps llunyans havia estat un estel.

Gairebé una hora després, quan Han ja se sentia com si no hagués pogut respirar profund ni una sola vegada durant tot el viatge, van sortir de les Goles i van entrar en el Pou.

Un asteroide va passar al costat d'ells. Han va reduir la velocitat mentre tractava de mirar en totes direccions alhora, desitjant tenir ulls en el clatell com els moloskians.

—Desviació màxima a babord! —va dir secament Roa.

Han amb prou feines va tenir temps de veure l'asteroide de la grandària d'una muntanya que venia cap a ells. La seva suosa mà va trobar el control necessari per posar en pràctica l'ordre de Roa..., i va relliscar sobre ell!

Una onada de pànic va envair el pit d’en Han mentre tibava els seus relliscosos dits sobre els controls, produint una compensació excessiva i fent que la nau fóra a punt d'interceptar la trajectòria d'un altre asteroide.

Chewbacca udolà, i Roa va deixar anar una maledicció. Han va aconseguir esquivar la segona roca pel que li van semblar centímetres.

—Ho sento —va remugar—. Els meus dits van relliscar sobre el control.

Sense dir ni una paraula, Roa va ficar la mà en un compartiment d'emmagatzematge i va treure una cosa d'ell.

—Pren —va dir després—. Un regal per haver aconseguit travessar les Goles. M'ocuparé dels controls mentre te'ls poses.

Han va agafar el parell de guants de pilotatge proveïts de coixinets antilliscants i se’ls va posar, tirant d'ells fins a deixar-los ben cenyits a la pell.

—Gràcies, Roa —va dir mentre flexionava els dits.

—No hi ha de què —va replicar el veterà contrabandista—. Jo sempre els porto, i et suggeriria que m'imitessis.

Han va assentir.

—Ho faré.

Següent