6
Rekkon es va
interposar entre Han i Chewbacca i la porta.
—Embeineu aquestes
armes, capità, si us plau. Aquest és Torm, un del meu grup. I encara que no ho fos,
no hauria estat més prudent esbrinar què ocorria abans de disposar-vos a
disparar?
Han va fer mala cara.
—Dóna la casualitat
que m'agrada disparar primer, Rekkon, en comptes de ser el segon a fer-ho.
Però va baixar l'arma
i Chewbacca va fer un altre tant amb la seva ballesta. Rekkon va accionar els
controls de la porta.
La fulla de la porta
es va obrir bruscament, revelant la figura d'un home aproximadament de la
mateixa altura que Han, però de tors més ample, amb els braços musculosos i
amples i rudes mans.
En el seu rostre, de
faccions delicades i alts pòmuls, lluïen un parell d'ulls desperts i inquiets
d'un color blau líquid. El seu pèl formava una llarga i desconcertant mata
intensament vermella. La seva penetrant mirada es va fixar primer en Han i
Chewbacca, mentre la seva mà dreta es contreia en un espasme reflex a la recerca
de la butxaca lateral dels pantalons del seu mico. Però quan va albirar a
Rekkon, va frenar aquest moviment i el va convertir en un fregar del palmell
sobre el camal dels pantalons. Han va comprendre que l'home estigués una mica
nerviós en aquestes altures, després de la mort de diversos dels seus companys
d'expedició.
L'altre va reaccionar
amb prestesa.
—Ens anem? —va
preguntar fins i tot abans d'acabar de creuar el llindar.
—De seguida —va
respondre Rekkon, apuntant cap al racó on Max Blau estava connectat al sistema
de processament de dades—. Aviat tindrem les dades que necessitem. El capità
Solo, aquí present, i el seu segon de bord, Chewbacca, ens traslladaran fora de
les fronteres d'aquest món quan hàgim acabat. Cavallers, tinc el gust de
presentar-vos a Torm, un dels meus companys.
Torm, recuperades ja les
bones maneres, va saludar-los amb una inclinació de cap i després es va anar a
examinar a Max Blau. Han li va seguir; algun membre del grup podia ser un
confident i desitjava familiaritzar-se amb les peculiaritats de cadascun
d'ells, a fi de fer tot el que estigués al seu abast per protegir-se a si
mateix i la seva nau.
—No sembla gran cosa,
veritat? —va inquirir Torm, mirant fixament a Max Blau.
—No massa —va
respondre Han, en fingit són de broma.
Torm va assentir amb
el cap.
—Creu que Rekkon
aconseguirà trobar el que està buscant? —va preguntar Han—. Vull dir, que en
aquesta última basa resideix la seva única possibilitat de localitzar als seus
familiars, veritat? O tal vegada no hauria de fer preguntes?
Torm li va mirar amb
franquesa, directament als ulls.
—Sens dubte, es tracta
d'un assumpte personal, capità. Però suposo que té dret a preguntar-ho, tenint
en compte que la seva pròpia seguretat també està en joc. I la resposta és sí;
no tinc idea de quin camí podria seguir, si no aconsegueixo localitzar al meu
pare i al meu germà d'aquesta manera. Hem dipositat totes les nostres
esperances en la teoria de Rekkon.
Va dirigir una breu
mirada a Rekkon, que estava explicant-li a Chewbacca les característiques de
l'equip de la sala.
—No em va ser fàcil
decidir-me a unir-me a ell. Però quan vaig advertir que l'Autoritat no es
preocupava massa de portar endavant les recerques, i els esbrinaments que vaig
intentar fer pel meu compte em van conduir fins a ell, vaig comprendre que
havia de comprometre'm amb la idea de Rekkon.
La veu de Torm s'havia
fet més vaga a mesura que s'anava perdent en els seus propis pensaments. Però
de seguida va recuperar el seu componiment.
—Acceptar aquesta
missió ha estat un gest summament altruista i admirable per la seva banda,
capità Solo. No hi hauria molts joves disposats a arriscar...
—Pari el carro; no ha
entès res —li va interrompre Han—. Estic aquí com a part d'un tracte, Torm. Sóc
només un home de negocis. Piloto la meva nau a canvi de diners i procuro
vetllar sempre pels meus interessos, està clar?
Torm va tornar a
mirar-lo.
—Perfectament.
Gràcies, per aclarir-me la situació, capità. Tindré en compte la seva
rectificació.
Havien trucat una
altra vegada a la porta. En aquesta ocasió, Rekkon va fer entrar a dues de les
seves co-conspiradores. Eren trianíis, pertanyents a una espècie humanoide de
felins. Un era una femella adulta, flexible i esvelta, que arribava
aproximadament fins a l'altura de la barbeta d’en Han. Tenia uns enormes ulls
grocs amb una fina ratlleta vertical de verd iris. El seu pelatge, de franges bigarrades
sobre el llom i els flancs, adquiria una suau tonalitat cremosa en la cara, el
coll i el pit, i s'inflava en una gruixuda cabellera que li envoltava el cap,
el coll i les espatlles.
Un metre d'inquieta
cua s'enroscava i agitava a les seves esquenes, en una barreja de tots els
colors del seu pelatge. La criatura anava vestida amb l'única peça que requeria
la seva espècie, un cinturó entorn dels malucs del que penjaven argolles i
borses per portar les seves eines, instruments i altres objectes. Rekkon la va
presentar com Atuarre.
Atuarre anava
acompanyada del seu cadell, Pakka. Aquest era una còpia en miniatura de la seva
mare, amb la meitat de la seva alçada, encara que de color més fosc i sense la
finor i gràcia de l'altra. Encara conservava restes del fi borrissol i greix
infantil dels primers anys, però els seus ulls molt oberts semblaven tancar
tota la saviesa i tristesa d'un adult. La seva mare va parlar, però Pakka no va
dir res. Llavors va recordar que Rekkon els havia explicat que el cadell havia
quedat mut després de passar un temps sotmès a la custòdia de l'Autoritat.
Pakka també portava un cinturó amb butxaques, igual que la seva mare.
Atuarre va assenyalar
a Han i Chewbacca amb un fi dit acabat en una urpa.
—Què fan aquests aquí?
—Han vingut per
ajudar-nos en la nostra fugida —va explicar Rekkon—. M'han portat l'element
computador que necessitava per obtenir l'última informació. L'únic qui falta
ara és Engret; no vaig poder comunicar-me amb ell, però vaig deixar un missatge
en la seva gravadora amb la clau indicant-li que es posés en contacte amb mi.
Atuarre semblava
agitada.
—Engret no va efectuar
la seva trucada de rutina i no responia al seu comunicador, de manera que vaig
decidir passar pel seu barracó abans de venir aquí. Estic segura que la seva
habitació està vigilada; els trianíis tenim un olfacte infal·lible per a
aquestes coses. Crec que han matat a Engret, o se l’han emportat, Rekkon.
El cap del petit grup
es va asseure. Per un instant Han va advertir que el coratge i la determinació
semblaven abandonar les faccions de Rekkon. Després tot va passar i aquestes
van tornar a brillar amb la seva peculiar vitalitat.
—Em temia que així fos
—va reconèixer—. Engret no hauria deixat passar tants dies sense establir
contacte, per difícil que fos la seva situació. Confio plenament en el teu
instint, Atuarre. Hem de donar per descomptat que l’han eliminat.
Ho va dir en un to
absolutament definitiu. No era la primera vegada que s'enfrontava a una
desaparició inexplicada. Han va bellugar el cap; en un bàndol s'alineava el
poder gairebé absolut de l'Autoritat i en l'altre, una cosa tan poc substancial
com l'amistat, els vincles familiars. Han Solo, individualista i realista, va
pensar que l'enfrontament era absolutament desigual.
—Com sabem que és el
que diu ser? —estava inquirint Atuarre, indicant al Han.
Rekkon va aixecar la
vista.
—El capità Solo i el
seu segon oficial Chewbacca, han entrat en contacte amb nosaltres a través de
la Jessa. Suposo que tots confiem en la seva ajuda i els seus consells, no?
Molt bé. Partirem tan aviat com sigui possible; em temo que no tindrem temps de
recollir el nostre equipatge ni resoldre altres assumptes d'última hora. Ni
tampoc hi haurà trucades, de cap de nosaltres.
Atuarre va agafar la mà-urpa
del seu cadell, mentre Pakka examinava en silenci a Han i Chewbacca.
—Quan partim?
Rekkon va tornar al
costat de Max, per esbrinar la resposta exacta. En aquest precís moment va
tornar a encendre's el fotoreceptor del mòdul computador.
—Ja ho tinc! —va
piular el petit robot.
Una placa de dades
translúcida va emergir de la ranura de la paret del terminal de dades. Rekkon
la va agafar àvidament.
—Esplèndid. Ara hem de
comparar-la amb els mapes d'instal·lacions de l'Autoritat...
—Però això no és tot
—va balbucejar Max.
Les espesses celles de
Rekkon es van arrufar.
—Què més has esbrinat,
Max Blau?
—Mentre estava
incorporat al sistema, li he donat una repassada, per fer-me una idea, comprèn?
És divertit envair sistemes d'aquesta manera! Però, anem al gra, aquest edifici
té una alarma de Seguretat connectada. I crec que està concentrada en aquesta
planta. Els Espos avancen en aquesta direcció.
Atuarre va emetre una
xiulada i va estrènyer més fortament al seu cadell. La cara de Torm va semblar
romandre impassible al principi, però Han va advertir una palpitació nerviosa
al llarg de la seva mandíbula. Rekkon va amagar la placa de dades en els plecs
de la seva túnica i va extreure de les seves robes una gran pistola disruptora.
Han ja s'estava cenyint la pistola al cinturó, mentre Chewbacca es penjava el
portamunicions en bandolera, llançant al terra la borsa d'eines buida.
—La propera vegada que
em deixi seduir per una d'aquestes temptadores ofertes —li va recomanar Han al
seu company—, mantingues-me immobilitzat fins que se'm passin les ganes.
Chewbacca grunyí que
no vacil·laria a fer el que li deien.
Torm havia extret un pistola
de la butxaca lateral dels seus pantalons i Atuarre havia tret una altra d'una
de les borses que penjaven del seu cinturó. Fins i tot Pakka, el cadell, anava
armat; va empunyar una pistola que semblava de joguina i que portava oculta en
el cinturó.
—Max —va preguntar
Rekkon—, segueixes connectat a la xarxa?
Max li va indicar que
així era.
—Bé. Llavors, examina
els plans d'atac per a casos d'alarma en aquest Centre. En quins passadissos,
creus i plantes estaran apostats els Espos?
—No puc donar-te
aquesta informació —va respondre Max—, però podria obrir via lliure entre les
seves files, si t'interessa.
Aquestes últimes
paraules van despertar l'interès d’en Han.
—Què t'ha dit aquesta
capseta de fusibles?
El sondejador de
computadors es va explicar.
—Segons diu aquí, tots
els policies de seguretat han d'acudir quan es dóna una alarma i modificar la
seva alineació a fi descobrir qualsevol nou punt conflictiu. Podria provocar un
nombre suficient d'alarmes en altres punts i obligar-los a dispersar-se en
diferents direccions.
—Amb això tal vegada
no els traurem tots del mig —va assenyalar Han—, però sens dubte reduirem
bastant l'oposició. Endavant, Maxie.
Llavors va tenir una
altra idea.
—Un moment. Pots donar
falses alarmes en qualsevol lloc?
Max va parlar amb veu
plena d'orgull.
—En qualsevol punt d’Orron
III, capità. Aquesta xarxa té tanta capacitat que l’han connectat pràcticament
tot. Favorable per reduir els costos, però poc prudent des del punt de vista de
la seguretat, no li sembla, capità?
—Ja ho crec. Sí,
tira-li tot el que se t'ocorri: incendis en les plantes d'energia, motins en
els barracons, exhibicionisme en la cafeteria, allò que més t'agradi, en tots
els racons del planeta.
Acabava
d'ocórrer-se-li que, en cas que realment hi hagués una nau-vigia en òrbita, una
crisi de falses alarmes també distrauria la seva atenció.
Bollux, que havia
romàs callat mentre es desenvolupava tota aquella commoció, es va acostar
llavors al terminal del computador, preparat per fer-se càrrec de Max quan
aquest hagués conclòs el seu treball. Rekkon va romandre al seu costat.
—Existeixen dos camins
per sortir d'aquí que podrien quedar buidats —va anunciar Max i va il·luminar
els punts sobre la pantalla.
Els dos camins,
traçats sobre el plànol d'aquella planta, conduïen novament fins al vestíbul on
estaven situats els tubs d'ascens i descens. Un discorria pel seu mateix pis i
l'altre pel pis superior.
Les alarmes de
seguretat van començar a dringar i xiular en els passadissos. L'equip que
omplia l'habitació es va encendre amb una successió de ràfegues de llum, a mesura
que els corresponents circuits anaven responent a les ordres de Max. Després,
sobtadament, l'habitació va quedar a les fosques, a excepció de la llum que
entrava per la finestra que cobria tota una paret.
Els controls
automàtics del Centre havien desconnectat els principals centres de
subministrament d'energia davant la suposada situació d'emergència. Mentre, les
alarmes seguien sonant, accionades per fonts de reserva.
—Els passadissos
tindran les llums molt baixes, funcionant amb corrent de reserva —els va
explicar Rekkon als altres, mentre tots s'agrupaven al costat de la porta—. Tal
vegada aconseguim sortir fora sense ser vistos.
Va dipositar
acuradament a Max Blau en el seu antic emplaçament. Bollux va tancar les
plaques del seu tòrax i es va unir als altres al costat de la porta, seguit per
Rekkon.
—Si em permeten un
suggeriment —va dir l’androide—, penso que, possiblement, jo resultaré menys
sospitós que qualsevol altre dels aquí presents. Podria avançar-me bastant al
grup, per si hi ha algun policia de seguretat pels voltants.
—Un bon suggeriment
—va dir Atuarre—. Els Espos no perdran temps i energies disparant contra un androide.
Però, no obstant això, li detindran i això ens servirà d'advertiment per evitar
qualsevol possible parany.
La porta corredissa es
va obrir i Bollux es va posar a caminar pel passadís, precedit pel soroll de la
seva rígida suspensió. Els altres van seguir a continuació: Rekkon i Han en
primera fila, amb Torm a la saga. Després seguien Atuarre i Pakka, i Chewbacca
tancava la rereguarda, amb la ballesta llesta per disparar. El wookiee
observava als conspiradors, a més de vigilar la rereguarda. Donada la
possibilitat que hi hagués un traïdor en el grup, ell i Han no confiaven en
ningú, ni tan sols en Rekkon. El primer moviment en fals de qualsevol d'ells
seria interpretat pel wookiee com un senyal indicant-li que havia d'obrir foc.
Van arribar a una
cantonada. Bollux la va girar primer, però quan els altres ja estaven propers,
van escoltar una ordre:
—Alto! Tu, droide, vine
aquí!
Han va treure el cap
cautelosament i va descobrir a un contingent d’Espos fortament armats agrupats
entorn de Bollux. Va aconseguir captar fragments de conversa, gairebé tot
preguntes tendents a esbrinar si el droide havia vist a algú més. Bollux va adoptar
una posa de supina ignorància i circuits letàrgics. Passat el grup d’Espos, el
passadís desembocava en la galeria dels pous, però donada la situació aquesta
podria haver-se trobat perfectament en l'extrem oposat del Sector Corporatiu.
—No podem seguir per
aquí —va anunciar Han.
—Llavors no ens queda cap
més remei que prendre la ruta més desesperada —va replicar Rekkon—. Seguiu-me.
Van desfer el camí
caminant a pas lleuger. Quan giraven la cantonada per endinsar-se pel següent
passadís, va arribar fins a ells la remor de les trepitjades del destacament d’Espos.
No havien avançat massa quan van sentir aproximar-se una altra patrulla en
sentit contrari.
—L'escala més propera
—li va indicar Han a Rekkon, qui els va fer avançar un altre parell de metres i
després es va ficar per una porta.
—Procureu avançar el
més silenciosament possible —va murmurar Han en la mitja foscor de l'escala
il·luminada només per les llums d'emergència—. Pujarem un pis i des d'aquí ens
dirigirem a la balustrada que dóna sobre l'entrada dels tubs d'ascens i
descens.
Com era d'esperar,
Chewbacca, malgrat la seva mola, avançava silenciosament, igual que la sinuosa
Atuarre i el seu cadell. Rekkon també semblava habituat a córrer amb furtiva
celeritat. De manera que només Han i Torm havien de vigilar els seus passos, i
tots dos s'esforçaven per reduir al mínim la remor dels seus moviments.
Quan van arribar al
segon pis de la seva planta, el van trobar buit. L’andanada de boges alarmes
desencadenades per Max Blau havia allunyat les forces de seguretat dels seus
possibles emplaçaments. Els fugitius van creuar apressats els passadissos,
mantenint-se enganxats a les parets, com si estiguessin travessant una sala
plena de miralls.
Van arribar a la
balustrada que donava sobre la galeria. Molt ajupits, es van arrossegar fins a
la barana. Han es va aventurar breument sobre la vora, després va tornar a
amagar el cap.
—Estan instal·lant un
canó d'artilleria al costat de les entrades dels pous —va anunciar—. Hi ha tres
Espos encarregats del seu maneig. Chewie i jo ens encarregarem d'ells; els
altres prepareu-vos per saltar.
—Chewie?
El wookiee grunyí en
veu baixa, amb el dit sobre el gallet de la ballesta. Després va començar a
allunyar-se al llarg de la barana, sempre ajupit. Han va acostar la boca a cau
d'orella de Rekkon i va murmurar:
—Fes-nos el favor de
vigilar la situació per aquest costat; no podem tenir els ulls en dos llocs
alhora.
Després reptà contra
direcció del seu company. Amb Rekkon armat de vigia, Han dubtava que cap
traïdor s'atrevís a mostrar les seves cartes de moment.
Va avançar enganxat a
la barana, girant el seu angle fins a tocar la paret del fons. Quan va treure
el cap sobre la vora, va descobrir els grans ulls blaus del wookiee aixecats
sobre l'extrem oposat. A meitat del camí entre l'un i l'altre i diversos metres
més a baix, els artillers estaven donant els últims tocs al canó i al trípode
que el sostenia. D'ací a un moment estarien preparats per activar l'escut
desviador de l'arma; llavors seria pràcticament impossible llançar-se sobre
ells i l'accés als tubs de descens quedaria fora del seu abast. La seva captura
seria llavors només una qüestió de temps. Un dels Espos ja començava a
ajupir-se per connectar l'escut desviador.
Han es va incorporar,
va apuntar i va disparar. L'home que es disposava a activar l'escut va
trontollar, agafant-se una cama cremada amb ambdues mans. No obstant això, un
dels seus companys, sense parar-se en detalls com la disciplina de foc, es va
tornar veloçment i va ruixar el lloc amb una ràfega ininterrompuda d'energia
destructiva que brollava de la boca d'un rifle curt antidisturbis. Els trets
del rifle antidisturbis van aixecar terregalls de les parets i la barana;
l’Espo va fer girar despreocupadament la seva arma, a la recerca del seu blanc.
Han es va veure
obligat a ajupir-se una altra vegada per esquivar la pluja d'energia que solcava
l'aire, xocant contra les parets, el sostre i la majoria dels objectes
continguts entre un i unes altres. La possibilitat que algun observador
innocent resultés ferit no semblava entrar dins de les previsions de l’Espo.
Però llavors l’Espo va
donar un crit i va caure, afluixant el dit que premia el gallet, al mateix
temps que s'escoltava el so metàl·lic de la ballesta d’en Chewbacca. Han va
tornar a treure el cap sobre la barana i va albirar al segon home caigut sobre
el primer, derrocat per una breu ràfega de l'arma del wookiee. Després
Chewbacca es va incorporar, preparant la seva ballesta per disparar una nova
cinta de municions. El tercer artiller va apartar d'una puntada de peu els
cossos dels seus companys mentre disparava frenèticament la seva pistola donant
veus d'auxili. Han el va derrocar en el precís instant en què les seves mans es
disposaven a agafar les empunyadures del canó. Chewbacca ja havia saltat per
sobre de la barana. Han, muntat en el seu extrem de la barana, va cridar:
—Endavant, Rekkon, en
marxa! —i va saltar.
Va perdre l'equilibri
i va caure de quatre potes, però no va trigar a incorporar-se per córrer en
ajuda del seu company que estava molt ocupat desembarassant el canó dels Espos
amuntegats al seu voltant.
Torm es va deixar
caure i va aterrar amb suavitat malgrat el seu pes. Després va seguir Atuarre,
plena de gràcia i estil. El seu cadell es va despenjar de la barana, amb les
extremitats i la cua encongides per donar una tombarella, i va aterrar al
costat de la mare. Atuarre li va donar una palmelladeta, com per indicar-li que
aquell no era un moment adequat per fer exhibicions, encara que un fos un
acrobàtic trianiï.
L'últim a saltar va ser
Rekkon, qui ho va fer amb gran agilitat, com si es tractés d'un moviment
habitual per a ell. Han es va preguntar fugaçment quin havia de ser el secret
d'aquell versàtil professor universitari que mai semblava perdre el control
dels problemes que tenia entre mans. En fer passar davant a tots els altres,
Rekkon s'havia assegurat que cap espia en potència quedava ressagat i obert a
la temptació d'unes esquenes desprotegides.
Torm es va detenir en
sec al costat de l'entrada dels tubs de descens, afortunadament per a ell.
—Els camps
gravitatoris estan desconnectats! —va exclamar.
Rekkon i Atuarre van
acudir en l'acte al seu costat i van començar a manipular el panell
d'emergència situat al costat de l'entrada dels pous. Els forts dits d’en
Rekkon es van tancar sobre la reixeta del panell i la va arrencar, aparentment
sense esforç.
En els passadissos del
pis superior se sentien crits i un xivarri general. Han es va ajupir al costat
del canó, va recolzar els peus en les clavilles del trípode i va activar
l'escut desviador.
—Aixequeu el cap! —va
advertir als seus companys—, ara comença el ball!
Una patrulla d’Espos,
amb armadura de combat i empunyant rifles i fusells antidisturbis, va envair la
balustrada superior, distribuint-se al llarg de la barana, des d'on van
començar a disparar. Les seves descàrregues s'estavellaven en onades
multicolors sobre l'escut del canó. Torm, Rekkon i els altres, situats
directament darrere d’en Han intentant manipular els comandaments dels tubs de
descens, també estaven protegits, de moment. Chewbacca romania darrere del seu
company, disparant la seva ballesta sempre que se li presentava una
oportunitat. Aviat va haver buidat el carregador de la seva arma i va extreure
una altra tira de munició de la seva bandolera. Va carregar la ballesta amb
dards explosius i va començar a disparar una altra vegada. La galeria es va
omplir del fum i el baluern de les seves detonacions.
Han, que havia aixecat
la boca del canó fins a l'angle de màxima elevació, va començar a fer-lo girar
seguint la barana. Una successió de descàrregues va centellejar i crepità
veloçment; part de la barana i de la vora de la balustrada van explotar, es van
fondre o van cremar en grans flamarades. Diversos Espos van caure ferits,
desplomant-se sobre el pis inferior, i la resta va retrocedir apressadament
allunyant-se de la línia de foc, per apuntar-se de tant en tant i disparar una
ràfega quan se'ls presentava l'oportunitat, en un constant, inflexible
intercanvi de foc. La batalla de detonacions amb els seus ressons, calor i fum
omplia tota la galeria.
Han obligava als Espos
a mantenir el cap ajupit descarregant llargues ràfegues del canó sobre ells,
metrallant el terra de la balustrada i perforant les parets. La galeria es va
escalfar com un forn per efecte de les energies desencadenades. Vermells rajos
anihiladors flamejaven en totes direccions i Han va comprendre que l'escut
desviador del canó no resistiria eternament sota el foc continuat dels rifles i
fusells antidisturbis.
Una patrulla de
figures cobertes d'armadures va aparèixer en el passadís inferior, el que
desembocava directament en la galeria. Han va baixar la boca del canó i va
inundar el vestíbul inferior d'onades de furiosa destrucció. Aquest grup d’Espos
també va retrocedir, però, igual que els anteriors, es van limitar a romandre
fora del seu camp de tret per aventurar-se a disparar des d'allà sempre que
tenien una oportunitat. Atuarre, Pakka i Torm van empunyar les seves pistoles i
els seus trets es van unir als d’en Han i Chewbacca mentre Rekkon seguia intentant
fer funcionar el tub de descens.
—Si no aconsegueixes
fer funcionar aquest camp gravitatori, Rekkon, estem llestos —va bramar Han per
sobre de l'espatlla.
Un home de les forces
de seguretat va treure el cap sobre la balustrada superior i va aconseguir
llançar un tret. La descàrrega va rebotar contra l'escut desviador, però la
calor residual que va aconseguir filtrar-se li va indicar a Han que el
desviador començava a fallar.
—És impossible —va
decidir Rekkon mentre els seus forts dits sensibles seguien palpant els
mecanismes—. Haurem de buscar una altra sortida.
—Aquest és un carrer
de sentit únic! —va cridar Han sense tornar-se.
Els irats rugits de
frustració d’en Chewbacca van ressonar per sobre de l'estrèpit general.
—Llavors salta tu
primer, de cap! —va respondre Torm també cridant.
La rèplica d’en Han es
va perdre enmig d'un zumzeig electrònic que va inundar les oïdes de tots els
presents i va fer palpitar els seus cors. Era un senyal d'alarma d'ús corrent
en la major part de la Galàxia.
—Important fuita de
radiacions! —Va exclamar Rekkon—. Aquesta no és una de les falses alarmes d’en
Max.
I no només això, es va
dir Han, sinó que a més acabava de començar a sonar i estava sonant just en el
passadís que partia de la galeria. Si es veien exposats a una dosi de fortes
radiacions, les seves possibilitats de sobreviure serien escasses, i ja
estarien absorbint una dosi mortal mentre escoltaven l'alarma. Han es va maleir
per haver tingut la mala idea d'abandonar una activitat tan agradable i segura
com el contraban d'armes volant de costat per estrets congosts. Es va
incorporar d'un salt.
—Tots preparats.
Haurem d'obrir-nos pas entre ells a força de trets si no volem quedar
condemnats.
Per sobre del rugit de
les sirenes, es va escoltar xisclar l’Atuarre:
—Un moment... mireu!
Han va tornar a
empunyar la seva pistola blàster DL-44, llest per fer blanc sobre el que
suposava seria un altre Espo. Però la figura que avançava pel passadís inferior
en direcció a ells es movia amb gestos rígids i portava els braços estesos
horitzontalment, sostenint algun embalum.
—Bollux! —va exclamar
Torm, i no es va equivocar.
L’androide va emergir
sobre les seves rígides cames centrant-se a l'espai millor il·luminat de la
galeria amb un altaveu globular del sistema d’altaveus a cada mà. Els
cables dels altaveus desapareixien en el seu tòrax obert, al costat de
l'emplaçament de Max Blau. L'estrepitosa alarma de perill de radiacions tronava
pels altaveus.
Tots es van amuntegar a
l’entorn de Bollux, cridant en llengua estàndard, wookiee, trianiï i una o dues
llengües més, però cap aconseguia escoltar les paraules dels altres a causa del
soroll de les alarmes. A Han començava a doldre-li el cap, encara que va
decidir oblidar-ho en vistes de l'enorme gaubança que li causava pensar que encara
seguia amb vida.
Després les alarmes
van callar. Bollux va dipositar acuradament els altaveus en el terra i va
desconnectar pacientment els cables del seu cos mentre els altres clamaven
demanant una explicació.
—Em satisfà en gran
manera comprovar que el meu pla ha fet efecte, senyors i senyora; no obstant
això, haig de confessar que no ha estat més que una extensió de les falses
alarmes de Max —els va dir Bollux—. Ell va descobrir l'existència de les
alarmes de perill de radiació mentre estava acoblat a la xarxa. Seguint les
seves instruccions, he arrabassat aquests dos altaveus de les parets del
passadís i els he adaptat. Els passadissos han quedat buits; l'armadura dels
Espos està dissenyada per al combat, no per servir de protecció contra les radiacions.
Pel que sembla, tots s'han apressat a retirar-se.
—Posa a treballar a
Max en els tubs de descens —va dir Han, interrompent-li—. Si no aconsegueix
fer-los funcionar, la nostra situació seguirà sent desesperada.
I mentre així parlava
va agafar a Bollux del braç arrossegant-lo cap a l'entrada dels tubs de
descens.
—Tots els tubs de
descens estan desactivats, no és així? —va piular Max Blau.
—Doncs activa'ls de
nou, vols? —va suplicar Han.
—Això és pa menjat,
capità!
Les planxes del tòrax
de Bollux es van obrir de bat a bat i l’androide es va acostar al panell de
comandaments.
Però l'adaptador
d'entrada quedava massa alt, de manera que Chewbacca, que era el més proper, es
va penjar a l'espatlla la seva ballesta, va extreure a Max del seu emplaçament
i va acostar la petita computadora al panell de control del tub de descens.
L'adaptador d’en Max es va estendre i es va connectar amb el receptor. Els
botons metàl·lics van girar ràpidament en un i un altre sentit.
Després el panell es
va il·luminar.
—Funciona! —Va
exclamar exultant Rekkon—. Ràpid, seguiu-me abans que algú ho adverteixi i el
desconnecti una altra vegada.
Li va fer un lleu gest
amb la mà a Han, tan ràpid que cap dels altres el va captar, però el pilot ja
havia comprès que ell havia de ser l'últim a baixar. Rekkon continuava dubtant
de la lleialtat de la seva gent. Va saltar al tub de descens i de seguida li va
seguir Atuarre. Després d'ella va baixar Pakka, voleiant, donant tombs i
intentant agafar-se jogasserament la cua mentre descendia sostingut pel camp
gravitatori del pou. Torm va saltar a continuació, empunyant la seva pistola.
En el passadís
s'escoltaven trepitjades de botes clavetejades. Amb Max Blau encara sota el seu
braç, Chewbacca també es va deixar caure pel tub de descens.
Han es va entretenir
els instants necessaris per disparar sobre el canó des del seu costat
desprotegit. Es va produir una brillant erupció provocada per la sobrecàrrega
del seu cartutx d'energia. Han va donar mitja volta i es capbussà de cap en el
tub de descens. No va trigar a escoltar l'explosió del canó portàtil a les
seves esquenes.
Van anar caient en
diverses postures i actituds, seguint a Rekkon en desordenada formació. Tots
mantenien el cap aixecat, esperant nerviosament la primera canonada que es
precipitaria pel tub de descens, però no va haver-hi cap. Han va decidir que
l'explosió del canó devia haver entretingut als Espos. Confiava que trigarien
una estona a descobrir que el tub de descens estava activat, però temia veure
iniciar-se d'un moment a un altre la colpidora caiguda amb la consegüent tensió
en la boca de l'estómac que s'iniciaria quan tornessin a reconnectar el camp
gravitatori, precipitant-los a ell i a Chewie —i a tot el grup— cap a una mort
segura.
Van seguir descendint
fins a les plantes destinades a garatge. Rekkon per fi va sortir del tub de
descens, indicant-los que li seguissin. Tots estaven reunits en una gran zona
d'aparcament quan van començar a sonar les alarmes al lluny.
—Esperava trobar algun
aparell volador d'un o un altre tipus aquí —va dir amargament Rekkon—; no hem
tingut sort.
—No anem a ficar-nos
una altra vegada en aquest tub, això almenys és segur —va declarar Han.
—Aquí hi ha un bon
aparell d'hèlix. Agafem-ho —va suggerir Atuarre.
Tots es van amuntegar
dins i Han es va fer càrrec dels controls, amb Rekkon instal·lat al seu costat.
Chewbacca es va
asseure darrere, en la plataforma de càrrega, en companyia dels altres i va
introduir un nou carregador en la seva ballesta. El wookiee encara no havia
tingut temps de tornar a dipositar a Max en el tòrax de Bollux, quan Han ja
havia posat el vehicle en moviment i emprenia la marxa a tota velocitat,
efectuant un ajustat viratge per enfilar per la rampa de sortida, gairebé
fregant la paret.
Han va mantenir les
barres de comandament de l'aparell premudes a fons, donant-li al vehicle tota
l'acceleració que era capaç de suportar sense perill i una bona dosi més. La
rampa va lliscar sota els seus peus en una embogida espiral de Formex, mentre
les parets passaven enfront de la capota davantera de l'helicòpter a una
velocitat vertiginosa. Rekkon va comprendre de seguida que havia obrat
sàviament en cedir els comandaments a l'home més jove.
Han tenia l'esperança
que a ningú se li hauria ocorregut segellar encara l'edifici que contenia els
sistemes de computadores i, efectivament, no ho havien clausurat. La xarxa de
seguretat estava inundada de tot tipus d'alarmes, des de comunicats
d'insurreccions fins a trucades denunciant altercats entre borratxos en el club
dels executius, en tot el Centre i tots els racons d’Orron III. L'helicòpter va
emergir del garatge com un coet d'un tub d'enlairament. Amb les presses, Han
havia sortit per una porta amb un rètol que indicava clarament que es tractava
d'una ENTRADA. Una unitat de control de tràfic va prendre deguda nota del
nombre de matrícula del vehicle per multar-lo i remetre-li una ordre
comminant-li a comparèixer davant els tribunals.
L'helicòpter va creuar
la ciutat a tota velocitat, guiant-se en part per les instruccions d’en Rekkon
i en part per l'instint d’en Han. Solo va deixar a les seves esquenes els
límits de la ciutat, la qual no va trigar a convertir-se en una taca borrosa, i
va començar a perforar l'aire sobre la carretera construïda per fusió, mentre
els altres vehicles intentaven esquivar-li zigzaguejant histèricament. Es va
felicitar d'haver-se entretingut una estona buscant la localització de
l’espaiport des del despatx d’en Rekkon. Tenint en compte que el vehicle estava
descapotat, el vent assotava amb força a tots els seus ocupants, agitant els
cabells, pelussera i vestimentes per un igual i impedint tota conversa entre
els passatgers que s'agafaven com i on podien.
No obstant això, en prendre
una corba en l'últim tram, a prop ja de l’espaiport, Han va descobrir que algun
membre d'algun sector de la burocràcia curiosament s'havia parat a pensar una
mica. El vehicle d'hèlix va estar a punt de precipitar-se de morro contra una
barrera, un camió hovercraft de transport de tropes de l’Espo travessat en la
carretera, amb un parell de metralladores ensumant qualsevol possible blanc.
Han va accionar
violentament els controls, enfonsant el peu en els pedals auxiliars, i va fer
volar el seu petit vehicle fora de la vertical de la carretera. El motor va
vibrar amb l'esforç; la baixa carrosseria de l'aparell va començar a assotar la
superfície ondulant d'un camp de cereals i va emprendre una erràtica carrera
entre les espigues. Les tiges de les plantes, un híbrid multimodular d’Arcon,
eren tan altes que el vehicle d'hèlix no va trigar a desaparèixer entre ells, a
l'abric de les sorpreses mirades dels Espos. No obstant això, Han va avançar en
ziga-zaga de totes maneres, per si de cas, i va obrar entenimentadament, doncs els
Espos van disparar malgrat no poder localitzar exactament el seu blanc,
sobretot, segurament, per donar regna solta a la seva frustració. El camió
hovercraft de transport de tropes era un vehicle de terra, que no podia
sobrevolar el camp conreat, com bé sabia Han. La qual cosa significava que si
els seus perseguidors desitjaven donar-li caça, haurien d'empassar-se unes
quantes espigoles primer.
Han va haver de
posar-se dempeus, amb el cap apuntat per sobre del parabrisa mentre seguia
pilotant, en un intent, en general infructuós, per albirar el rumb que portaven.
L'aparell es va anar obrint pas entre denses fileres de gra híbrid, projectant
un doll de plantes aixafades i palla per sobre del xassís i al seu voltant. Han
va entretancar els ulls i va intentar distingir alguna cosa entre l'huracà de
restes vegetals, en la mesura de les seves possibilitats, que no eren moltes.
Hi havia moments en què tota la carrosseria de l'helicòpter estava coberta de
tiges que s'havien incrustat en ella i l'aparell semblava una estranya bassa
agrícola.
Chewbacca, dempeus i
donant veus, es va inclinar per sobre de l'espatlla del seu company i li va
indicar una direcció amb el dit. Han va canviar de rumb sense fer preguntes. Va
haver d'accionar amb força els comandaments per esquivar l'obstacle, una
muntanya de metall groc, una de les enormes màquines de cultiu automatitzades
que llauraven lentament i pacientment aquella part dels il·limitats camps d’Orron
III.
Han es va trobar de
sobte en terreny descobert, segat per la recol·lectora. Va fer virar l'aparell
descrivint un ampli cercle, va calcular la posició de l’espaiport i de les
fileres de monumentals barcasses encallades i va emprendre la carrera en
aquella direcció.
En aquell moment, el
camió hovercraft dels Espos també va emergir del sembrat, però en un punt més
llunyà, contra direcció a l’espaiport. Han no podia perdre temps observant els
seus moviments; va preferir avançar descrivint suficients esses i corbes per
evitar els punts de mira de les armes dels Espos. Fortes salves de metralladora
van esclatar al costat de l'aparell, desencadenant petits focs incandescents en
els rostolls.
Han va fer girar
bruscament el seu aparell, en un intent d'escapar de la línia de foc, però les
metralladores bessones del camió hovercraft cada vegada disparaven més a prop
pel costat d'estribord, creant una cadena d'erupcions sobre el camp. Han va prémer
a fons la barra de control per virar novament a babord. Però l’artiller de l’Espo,
en un intent de enforquillar el seu blanc, s'havia avançat als seus moviments.
Una explosió va perforar el terra al costat del ventre del vehicle d'hèlix.
L'aparell va donar una
violenta sacsejada, enfonsant el morro en el fèrtil terreny, sacsejant i
comprimint la coberta del motor. Una columna de fum va brollar del compartiment
del motor i el petit vehicle es va precipitar cap al terra, obrint llargs solcs
entre els rostolls.
Han va intentar
recuperar el control amb tota la seva obstinació, però la barra de control se
li va escapar de la mà a l'últim moment, el seu cap es va estavellar contra el
parabrisa i va sortir disparat del vehicle, que en aquell moment es detenia, i
finalment va quedar tendit d'esquena en el terra. Han va contemplar el cel d’Orron
III, que semblava donar voltes sobre el seu cap, mentre es preguntava si tot el
seu esquelet havia quedat fet picada. Aquesta era almenys la sensació que ell
tenia.
—Tothom a terra —va
anunciar una mica atordit—; distribució d'equipatges a l'esquerra.
Els altres van baixar
trontollant de l'helicòpter destrossat. Han va notar que algú li aixecava com
si fos un nen; les fosques mans d’en Rekkon li hissaven per la jaqueta. Li va
alegrar comprovar que seguia més o menys d'una peça.
—Correu cap al reixat de
l’espaiport! —va ordenar Rekkon als altres.
El brogit del camió
hovercraft dels Espos anava creixent de lluny.
En Han es va recuperar
ràpidament de la caiguda. El camió s'anava acostant ràpidament. Rekkon li va
obligar a ajupir-se i el va empènyer a l'abric de la punta de l'helicòpter,
mentre accionava els adaptadors de la seva pistola desintegradora. Han va
empunyar la seva.
—Emporta-te'ls d'aquí,
Chewie —va ordenar.
El vociferant wookiee,
encara amb Max Blau sota un braç, va començar a empènyer i a donar veus als
altres convidant-los a apressar-se. Atuarre i Pakka van sortir a la carretera;
la femella trianiï mig arrossegava, mig portava en braços al seu cadell,
seguida a escassa distància per Torm. Fins i tot Bollux avançava a màxima
velocitat, amb llargs i sorollosos salts, possibles gràcies al seu sistema de
suspensió especialment dissenyat per a treballs pesats, sense parar esment al
dany que això podia causar als seus amortidors. Chewbacca anava en últim lloc,
mirant amb freqüència per sobre de l'espatlla. Enfront d'ells s'estenia una
altra franja de cereals, que una altra màquina gegantina estava segant en
aquells moments, i més enllà s'alçava la reixa de seguretat de l’espaiport.
Han va notar una
càlida sensació líquida sobre el front i quan se la va fregar, els seus dits
van quedar tacats de sang, cortesia del parabrisa del vehicle d'hèlix. Rekkon,
que havia acabat d'ajustar el seu desintegrador, esperava que el camió
hovercraft se li posés a tir, la qual cosa aquest es disposava a fer a
aterridora velocitat.
El xofer del camió,
entretingut observant les figures que corrien cap a la reixa, no es va fixar en
els dos homes que romanien ocults darrere del vehicle avariat. Quan els Espos
van estar a una distància prou curta, Rekkon va recolzar els avantbraços en la
carrosseria del vehicle d'hèlix i va disparar.
Havia posat el
desintegrador al màxim i la potent pistola es va buidar en una breu ràfega de
devastadora energia. Han va haver de protegir-se la cara amb la mà, mentre
pensava que Rekkon estava corrent un gran risc; el desintegrador podia haver-li
esclatat fàcilment entre les mans, matant-los als dos.
Però, el doll de foc
desintegrador va travessar la coberta del motor i el parabrisa del camió
hovercraft. El vehicle de l’Espo es va lliscar de costat, va fer una volta
sobre si mateix i va planejar fregant el terra, aixecant un monticle de terra
enfront d'ell.
Han es va descobrir la
cara i va observar que el canó de la pistola de Rekkon estava d’un blanc roent;
el professor tenia el rostre suós i socarrimat. Rekkon va descartar la pistola
ja inservible.
—Deu haver fet classes
en escoles molt tumultuoses —es va limitar a comentar Han mentre s'incorporava
d'un salt, disposat a emprendre una altra vegada la carrera.
Rekkon, amb els ulls
fixos en el camió bolcat, no va sentir les seves paraules. Diversos Espos,
coberts d'armadures, ja començaven a descendir trontollant del vehicle a fi de
continuar la persecució a peu. El parell de metralladores jeien retorçades sota
el camió, inutilitzades. Rekkon va retrocedir un parell de passos i va
anunciar:
—Ha arribat el moment
de partir, capità Solo!
Han va llançar un
parell de trets afortunats sobre els Espos. La distància era llarga, però així
i tot els va fer mossegar la pols. Després va ajupir el cap i va arrencar a
córrer darrere d’en Rekkon, preguntant-se si els Espos aconseguirien acostar-se
prou per disparar-los abans que poguessin arribar a la reixa i saltar-la,
travessar-la o lliscar-se per sota d'una manera o una altra. Pensant-ho bé,
havia de reconèixer que la manera fàcil de guanyar diners semblava ser posar-se
del costat dels Espos.
Durant un llarg
instant, Han es va limitar a córrer darrere de les veloces sandàlies de Rekkon
esperant que d'un moment a un altre una ràfega destructora li cremés els
omòplats. Després va aixecar el cap, boquejant a la recerca d'alè. La
monstruosa recol·lectora avançava entre les fileres de cereals a les seves
esquenes, escapçant amb la seva enorme boca una franja de diversos metres
d'ample, mentre abocava simultàniament el gra en un carregador bessó. Han i
Rekkon van fer marrada entorn de la màquina i Han va atalaiar el terreny
enfront d'ell. Va albirar diverses figures que avançaven dificultosament entre
les tiges, però no va aconseguir identificar a cap d'elles. Un tret va aixecar
un núvol de pols i flames a la seva esquerra, indicant-los que els Espos anaven
guanyant terreny. Han i Rekkon van virar cap a la dreta, per interposar
l'enorme agrirobot entre ells i els seus perseguidors. Després van començar a vorejar
a la carrera un oceà de tiges d'un daurat color vermellós, entre les quals
aconseguien descobrir de tant en tant al lluny la figura d'algun dels seus
companys. De sobte, Han va clavar els talons i es va detenir. Rekkon, que se li
havia avançat, va advertir el moviment i també es va parar. Tots dos
panteixaven fortament, quan Han va preguntar:
—On està Chewie?
—Davant de nosaltres,
cap aquest costat; és difícil localitzar-lo amb exactitud enmig d'aquest
sembrat.
—No, no està allà. És
l'únic que resultaria fàcilment identificable, fins i tot aquí. Han dreçà el
cos i va sentir una punxada de dolor en un costat.
—Això significa que ha
quedat aquí enrere!
Va arrencar a córrer
per on havia vingut, sense parar esment als crits de Rekkon.
Quan va sortir una
altra vegada a terreny descobert, en l'acte va comprendre el que havia succeït.
Chewbacca havia advertit que els Espos tenien moltes probabilitats de donar
abast als seus companys abans que aquests aconseguissin arribar a l’espaiport i
creuar la reixa. Calia distreure'ls per salvar les vides de tots i, en
conseqüència, el wookiee s'havia detingut per preparar-los una distracció.
Mentre Han cridava
pregant-li que tornés, Chewbacca, amb la ballesta penjada a l'espatlla i Max
Blau sota el llarg braç, va grimpar pel costat de la recol·lectora gegantina
que va seguir el seu camí preprogramat. La recol·lectora ja havia transportat al
wookiee gairebé fins a on es trobaven els Espos, quan aquest va grimpar els
últims metres i es va trobar en la part superior de l’agrirobot, on estava
situat el seu centre de control.
Chewbacca va començar
a tirar de la coberta protectora que tapava els controls intentant aixecar-la.
Però es tractava d'un
disseny industrial d'alta durada i va resistir els seus esforços. Han i Rekkon
van veure que Chewbacca s'asseia per poder fer palanca amb major facilitat.
Després va aplicar totes les seves forces en un enorme esforç, la coberta es deixà
anar i el wookiee la va llançar lluny de si. De seguida va començar a treballar
frenèticament, desfent connexions i desplaçant components a fi de fer-li un
buit a Max Blau.
Era impossible que
pogués escoltar els roncs crits d’en Han enmig del soroll de la recol·lectora,
i a tanta distància, i des del lloc on es trobava, el wookiee tampoc podia
albirar als tres Espos que havien aconseguit aferrar-se a una de les escales de
manteniment i havien començat a grimpar per ella.
Han estava massa lluny
per alertar-lo. Els Espos anaven ascendint ràpidament. L'enorme recol·lectora
va donar una sacsejada i després va sofrir una sèrie d'estranys tremolors
mentre Max Blau es feia amb el control i experimentava les reaccions del
mecanisme.
Al moment mateix que els
Espos, que ja havien aconseguit arribar fins a l'extrem superior de l'escala,
es disposaven a apuntar les seves armes sobre la columna vertebral d’en
Chewbacca, la recol·lectora va donar la sacsejada més violenta de totes.
Un Espo va estar a
punt de caure i segurament va cridar, doncs el cap del wookiee es va tornar al
moment mateix que els tres s'ajupien per no sortir acomiadats. El tret de la
ballesta de Chewbacca va explotar contra el pit d'un dels homes, el qual es va
desplomar d'esquena i va caure rodant per un costat de la màquina. Però en girar-se
i disparar, el propi Chewbacca també va perdre l'equilibri. La recol·lectora va
efectuar un brusc viratge i el wookiee va haver de fer un esforç desesperat per
aferrar-se a un cable. Va aconseguir agafar-se, però la ballesta se li va
escapar de les mans.
—Chewie! —udolà Han, i
va fer un gest de córrer cap a ell, però la manassa de Rekkon es va aferrar a
la seva espatlla i li va retenir amb fermesa.
—No pots acudir al seu
costat ara —va cridar el professor, la qual cosa semblava perfectament certa.
Més Espos començaven a
formar un cercle entorn de la recol·lectora que avançava lentament.
Chewbacca, desarmat,
va recuperar l'equilibri, i es va abalançar sobre els dos Espos que quedaven sense
donar-los temps a recuperar-se. Va aferrar a un d'ells en una letal abraçada,
mentre derrocava al segon d'una puntada de peu, abans que ni un ni un altre
poguessin aixecar les seves armes. Però el segon home va aconseguir agafar-se
d'alguna manera a la cama del wookiee i es va aferrar a ella com si en això li
anés la vida.
Entretant, Max Blau
havia aconseguit controlar la recol·lectora, això almenys estava clar. Va fer
girar la màquina en rodó, en un intent d'engolir a tota la patrulla d’Espos.
Però, guiant-se pel primitiu sistema d'orientació de la màquina, Max no havia
advertit el tràngol en què es trobava el wookiee. El brusc viratge va fer caure
a Chewbacca i els dos Espos. Tots es van precipitar al terra en un remolí de
cames i braços i el wookiee d'alguna manera va aconseguir aterrar damunt dels
altres dos. Però, així i tot, va ser una llarga caiguda i, abans que l'atordit
humanoide pogués incorporar-se, va quedar sepultat sota un eixam d’Espos que brandien
els seus rifles.
Han es va debatre
intentant treure’s de sobre la mà d’en Rekkon, mentre sentia tremolar tot el
seu cos fins que li carrisquejaren les dents.
—Són moltíssims
—implorava Rekkon—, no tens cap possibilitat de salvar-lo! És preferible que segueixis
viu i en llibertat i així podràs ajudar al wookiee més endavant.
Han va donar mitja
volta, amb la pistola a la mà.
—Deixa'm anar. Parlo
de debò.
Rekkon va comprendre
per la seva mirada que així era en veritat; Han estava disposat a matar a
qualsevol que s'interposés entre ell i Chewbacca. Les amples mans negres el van
deixar anar. Amb la pistola a la mà, Han arrencà a córrer cap a la massa d’Espos.
No hauria sabut dir
com li va derrocar llavors Rekkon.
Tota la seva espina
dorsal va semblar encendre's i una encegadora paràlisi es va apoderar del seu
cos.
Tal vegada havia estat
una descàrrega nerviosa o un cop en un punt especialment seleccionat per la
seva sensibilitat hidrostàtica.
En qualsevol cas, Han
es va desplomar com una marioneta a la qual acabessin de tallar-li les cordes.
La recol·lectora, que
havia començat a moure's amb major rapidesa, va donar mitja volta i va tornar a
avançar cap als Espos. Els policies van disparar sobre ella, però era difícil
detenir amb trets d'arma contra la màquina gegantina, sent com era un aparell
molt sofisticat. Els trets van arrencar alguns trossos del xassís i de les
fulles talladores, però la recol·lectora va continuar el seu camí. Diversos Espos
no van aconseguir escapar amb suficient rapidesa entre les denses espigues i
van desaparèixer en la seva boca cavernosa.
Max havia descobert
finalment la difícil situació de Chewbacca i es va acostar per donar-li
l'oportunitat de saltar una altra vegada sobre la màquina.
Però una patrulla d’Espos
ja s’emportava arrossegant a Chewbacca, les cames del qual i braços penjaven flàccidament.
Max no podia
perseguir-los sense risc de danyar a Chewbacca amb la maldestra recol·lectora.
A més, els Espos havien començat a concentrar el seu foc. Max Blau va desitjar
amb totes les seves forces poder tenir al seu costat a Bollux, perquè li
indiqués com havia d'actuar; la petita computadora no creia comptar amb el
temps suficient de funcionament per prendre decisions de tal magnitud. No
obstant això, no veient una altra solució, Max va reconèixer que havia d'anar a
reunir-se amb els altres. Va fer virar la voluminosa recol·lectora, va
desconnectar el regulador de velocitat i la va posar a córrer a tota marxa.
Han Solo va advertir
vagament que Rekkon se l’havia carregat a l'espatlla; li costava enfocar la
mirada. Però quan Max va passar pel seu costat, Rekkon va donar un parell de
llargues gambades, va prendre impuls per saltar i va aterrar sobre el costat de
la recol·lectora. Va grimpar per una curta escala i va dipositar-lo en una estreta
plataforma. Han per fi va aconseguir aixecar el cap. De ben lluny, entre les
brusques sacsejades de la màquina, va aconseguir a distingir al grup d’Espos
que s’emportaven presoner al seu amic. Han va prémer amb força el metall sota
les seves mans, disposat a saltar de la màquina i tornar-hi enrere. En l'acte,
va tenir a Rekkon damunt, retorçant-li els braços amb una força i una
intensitat atemoritzants.
—És el meu amic! —va
ploriquejar Han, intentant escapar.
Rekkon va tornar a
sacsejar-li, amb més èmfasi que violència.
—Llavors ajuda al teu
amic —li va instar la melodiosa veu de baix—. Enfronta't amb la dura realitat:
has de salvar la teva pròpia vida per salvar-lo a ell, en comptes de precipitar
la teva mort i la seva!
La gegantesca força
que li retenia presoner es va afluixar i Han es va quedar alterat, doncs
comprenia que Rekkon tenia raó. Es va aferrar a la barana de la plataforma i va
deixar de contemplar les taquetes indistingibles de Chewbacca i els Espos.
—Ahh —va gemegar,
baixant desconsolat els ulls—. Chewie...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada