Relats recopilats Galaxy Guide (VII)

Anterior

7 Clarejar Arkanià

Galaxy Guide 9: Fragments de la Vora

Capítol 1: Agents Rebels

Autors: Simon Smith i Eric Trautmann

 3 DBY

Generalment, la cabina de control d'un transport d'esclaus thalassià I164 no és un lloc agradable. La cabina del Clarejar Arkanià era especialment poc atractiva, coberta amb els desfets de massa guàrdies llargues en les quals hi havia molt poc a fer, en una nau impulsada únicament per la cobdícia i la misèria dels altres. El terra estava cobert per una capa d'embolcalls de menjar i diversos fragments de plàstic. Les prestatgeries de la cabina de la nau estaven repletes amb llaunes, ampolles, i mitja baralla de sàbacc, la resta de la qual havia caigut per una escletxa darrere d'una de les abonyegades consoles.

La vista de l'ombrívol planetoide Dalastine IV en l'exterior complementava perfectament l'interior, va pensar Thila amargament. Sobre el seu cap, tres parells de llums vermelles que avançaven en formació van passar disparades cap al nord: bombarders Skipray que operaven des de la base rebel situada a Dalastine. Thila es va enfonsar en el seient del copilot, amb diverses llaunes de cervesa sullustana a les mans.

Corwin es va detenir en la porta, va fer un cop d'ull al desordre regnant, es va encongir d'espatlles i es va dirigir al seient del pilot.

—Mai vaig pensar que estaria en un d'aquests en termes amistosos —va dir, asseient-se—. De vegades la vida dóna estranyes voltes.

Thila va permetre que el silenci regnés uns instants. Llavors va agafar una llauna, la va obrir, i va passar una segona a Corwin.

—Volia parlar amb mi, Comandant Shelvay —va dir després de prendre un xarrup. No era una pregunta.

—Clarejar Arkanià. És un bon nom per a una nau. Desperta records. —Corwin va prendre un glop de cervesa—. Quant temps fa falta per acostumar-se a una disfressa així?

—Què?! —Thila va fer una pausa, desprevinguda. Després va prendre una profunda inspiració i la va deixar anar lentament—. Molt temps. Anys. Massa anys. —Mirà lentament el desordre de la cabina, i un esbós de somriure irònic va apuntar en els seus llavis—. Ara és part de mi. Jo no solia ser tan desordenada.

Corwin va somriure amablement.

—Jo vaig pensar a fer alguna cosa semblant —va dir, reclinant-se en el seu seient—. Encara que suposo que ho vaig fer. No pot haver-hi més de tres persones que coneguin al vell Corwin Shelvay, i probablement ara no em reconeixerien. —Va tornar a prendre un glop de la llauna, fent una pausa—. Em pregunto si algú recorda a Aurora Arkanian[1] .

Thila va baixar la mirada un instant i es va fregar la cara amb les mans. Quan va aixecar el cap, els durs trets d'esclavista sullustana gairebé havien desaparegut. Ara la semblança amb el seu germà era més aparent. Però Thila també semblava preocupada i cansada.

—Jo sí. Però no gaire bé. —Va deixar anar una rialleta seca, desproveïda d'humor—. De vegades em pregunto si va ser bona idea batejar la meva nau inspirant-me en el meu antic ésser.

Llavors va tornar a quedar-se en silenci, conforme més records tornaven a la seva memòria.

Corwin va assentir, inclinant-se de nou cap endavant.

—Estàs fora de perill. Jo només et vaig conèixer a causa d'un vell amic meu. —Corwin va mirar fixament la seva llauna de cervesa, arrossegant les paraules amb tristesa—. Un molt bon amic. —Després d'un instant, es va fregar els ulls i va posar la llauna en la consola—. Aquest amic meu es feia dir Dimitri Melamor, i era el meu tutor a la universitat. Aquest no era el seu autèntic nom. El seu autèntic nom era Darrin Arkanian, dada que em va revelar poc abans d'ajudar-me a fer això.

Corwin va alçar breument el seu sabre de llum en una mà i el va mirar fixament, recordant en silenci.

—Sí... vaig suposar que eres el seu... pupil quan vaig sentir el teu nom complet. Jo... vaig rebre algunes cartes seves al llarg dels anys... Mitjançant apartats de correus i coses així. —Thila va alçar la mirada cap a Corwin i va continuar—. Parlava bé de tu. —Amb veu entretallada, va afegir—: Què va passar fa tots aquests anys?

Corwin va alçar la mirada. Es va adonar que ella ja podia sentir la resposta.

—Estàvem viatjant. Vaig veure moltes coses en aquest viatge; jo era molt més jove... llavors. Vaig aprendre molt sobre la vida, sobre la realitat del maleït Imperi. Bespin, Kèssel, Tatooine, fins i tot vam fer una parada a Coruscant.

Va apartar la mirada, cap a l'ombrívol paisatge de l'exterior, i va sospirar.

—Tractàvem de passar desapercebuts, però ens van trobar. Em van capturar.

Va buidar la llauna, i després la va aixafar en silenci, amb precisió.

—Em van lliurar a Tremayne; Darrin va venir a rescatar-me. —El rostre d’en Corwin era neutre, com si totes les emocions s'haguessin reclòs darrere d'una cuirassa. Un instant després, va parpellejar, i l'expressió va tornar. Era una expressió de pesar, tristesa i pèrdua—. Em va dir que fugís, em va donar un nom i una mica de diners. Li vaig desobeir, fins i tot vaig lluitar contra Tremayne... però no vaig arribar a temps. —Va deixar caure el disc aixafat sobre la consola i va agafar una altra llauna, però no la va obrir—. Tremayne li va matar —va acabar en veu baixa.

—Pensant en això ara, crec que ell sabia com anava a ocórrer. Es va deixar portar com si pensés que no tenia elecció... com si sabés que la seva destinació era salvar-me sense importar el cost per a ell.

Thila va assentir una vegada, amb llàgrimes apuntant en els seus ulls.

—Sí —va dir únicament. Llavors es va rendir a l'incòmode sentiment i es va desplomar en el seu seient amb les llàgrimes recorrent-li el rostre. Semblava estar en una espècie d'estat d'equilibri, sense sanglotar, però amb les llàgrimes rajant lliurement.

Corwin va quedar assegut en silenci, sense moure's, amb l'expressió trista i silenciosa d'algú les llàgrimes del qual s'han esgotat fa temps. Després d'un instant es va escoltar l'estrident xiuxiueig d'una llauna en obrir-se, però no va fer cap moviment per beure.

—Fa temps que ho sabia, en realitat —va dir Thila, amb la veu tibant i plena de dolor d'algú que està plorant—, però necessitava que m'ho diguessin. Gràcies.

Va deixar escapar un sanglot. Després va amagar el cap entre les seves mans i va començar a tremolar en silenci.

Corwin va deixar la llauna i va avançar per passar-li un braç sobre les espatlles, preguntant-se per què no sentia res a part de remordiment. Llavors de sobte va sentir amb molta força la presència del seu Mestre. Va murmurar en silenci una salutació a l'ombra (real o imaginada, no li importava). Va agafar la cervesa amb la mà lliure i es va asseure en companyia de tots dos, observant la superfície de Dalastine.

Va ser diversos dies després quan Corwin va tornar a veure-la. Encara que, en realitat, no va aconseguir veure a Thila. L'esclavista que treballava per a la rebel·lió semblava haver desaparegut i Aurora Arkanian finalment havia deixat enrere la disfressa que havia portat durant anys. Quan ella va veure a Corwin, va somriure, i ell es va adonar que tal vegada no havia estat l'únic a sentir la presència de Darrin Arkanian, Cavaller Jedi.

 Següent

---

[1] En l'original, la nau es diu Arkanian Dawn i la sullustana Dawn Arkanian, és a dir, les mateixes paraules canviades d'ordre. Atès que en català l'ordre de les paraules és el mateix, la «disfressa» no seria tan efectiva, així que opto per la paraula Clarejar per al nom de la nau, i Aurora (que a part de sinònim d’aurora és un nom propi femení bastant comú en català) per al personatge. (N. del T.)