4
Han va seguir la Jessa
en una altra ràpida carrera a través de la base. Van entrar en la cúpula d'un
dels hangars més petits, l'aire del qual s'estremia amb el gemec dels motors
d'alt rendiment. Sis caces estaven aparcats a l'hangar, atesos pels seus
respectius equips de manteniment en terra, que comprovaven els nivells
d'energia, armament, desviadors i sistemes de control.
Els caces estaven destinats
sobretot a missions d’intercepció, o més aviat, va rectificar mentalment Han,
aquesta havia estat la seva funció una generació enrere. Eren bombarders
d'antiga producció; Headhunters Z-95[1];
bimotors compactes amb ales mòbils. Els seus fuselatges, ales i cues bifurcades
estaven esquitxades de taques, dollets i rastres d’esprai de les diferents
capes de camuflatge general que els havien aplicat al llarg del temps. Els
sortints externs, on antany solien portar muntats els projectils i suports de
les bombes, apareixien nus.
—Vas assaltar un museu
per aconseguir-los? —li va preguntar Han a Jessa, assenyalant-li els
bombarders.
—Els vam trobar en un post
de la policia planetària; els utilitzaven en operacions de prevenció del
contraban, francament. Els vam transformar per revendre'ls, però finalment
decidim quedar-nos-els, doncs són les úniques naus de combat amb què comptem en
aquests moments. I no et facis el llepafils, Solo; has passat una part
important de la teva vida pilotant naus com aquestes.
Això per descomptat
era cert. Han es va acostar ràpidament a un dels Headhunters, que un empleat de
terra acabava de carregar de combustible. Va donar un gran salt i es va
recolzar en el vorell de la carlinga per fer un cop d'ull a l'interior. La
major part dels panells de control havien desaparegut en el curs de les
reparacions sofertes al llarg dels anys, deixant els cables i connexions al
descobert. La carlinga era tan estreta com ell la recordava.
Però així i tot, el
Headhunter Z-95 seguia sent una bona nau de combat, llegendària per la seva
increïble capacitat de resistència. El seient del pilot —la «gandula», en
l'argot del ram— tenia el respatller reclinat en un angle de trenta graus que
contribuïa a compensar les forces gravitatòries i portava la barra de control
incorporada als braços. Han es va deixar caure una altra vegada fins al terra.
Diversos pilots
s'havien reunit ja a l'hangar i un altre, un humanoide, feia la seva entrada en
aquell moment. L'escassa preocupació que reflectien els seus rostres va portar
al Han a la conclusió que no posseïen cap experiència de combat. Jessa es va
situar al seu costat i li va posar un vell i atrotinat casc de combat bombat
entre les mans.
—Algun de vosaltres ha
volat abans en aquestes feres? —va preguntar Han mentre es provava el casc.
No era de la seva
grandària, li quedava massa atapeït. Han va començar a tirar de les llengüetes
d'ajust de la trama inserides en el folro tacat de suor.
—Tots hem realitzat
vols de pràctica —va respondre un pilot—, per exercitar-nos en les tàctiques
fonamentals.
—Oh, fantàstic —va
mussitar Han, provant-se una altra vegada el casc—. Els farem xixines sense
problemes.
El casc seguia estrenyent-li.
Jessa l'hi va agafar de les mans amb un impacient espetec de la llengua i es va
disposar a ajustar-lo ella mateixa.
Han es va disposar a
donar instruccions als seus temporers subordinats.
—Les naus de
l'Autoritat són més modernes; ells poden comprar tot el que els hi vingui de
gust. Aquesta quadrilla de caces que s'acosta probablement està integrada per
destructors d'abast intermedi IRD, recentment sortits dels subministraments del
govern, tal vegada prototips, tal vegada models de producció. I els nois que
piloten aquests destructors s'han entrenat en una acadèmia. Suposo que seria
massa esperar que algun de vosaltres també hagi passat per un entrenament
semblant?
Així era. Han va
prosseguir la seva lletania, aixecant la veu per fer-se sentir per sobre del
creixent rugit dels motors.
—Els destructors
d'abast intermedi ens avantatgen en velocitat, però aquests vells Headhunters
poden efectuar viratges més ajustats i són capaços de resistir una autèntica
pallissa. Aquesta és la raó que encara no hagin desaparegut de la circulació.
Els destructors d'abast mitjà són poc aerodinàmics, és una qüestió de disseny.
Els seus pilots detesten baixar a enfrontar-se en combat directe cara a cara en
una atmosfera planetària; en aquesta operació l’anomenen goo. De totes maneres, aquests nois hauran de baixar si volen
bombardejar la base, però no podem esperar a tenir-los aquí sota per
llançar-nos sobre ells, doncs correríem el risc que se'ns coli algun.
»Tenim sis naus, això
és, tres elements de dues naus. Si teniu alguna cosa mereixedor de protecció
sota aquests cascos, procureu recordar una cosa: no us separeu del vostre pilot
de flanc. Sense ell, podeu donar-vos per morts. Dues naus unides són cinc
vegades més eficaces que una nau aïllada, i deu vegades més segures.
Els Z-95 estaven llestos
per enlairar-se i ja faltava poc perquè arribessin els destructors de
l'Autoritat. Han hauria volgut donar milers d'instruccions a aquells pilots novençans,
però com resumir tot un curs d'entrenament en uns pocs minuts? Sabia que era
impossible.
—Procuraré ser breu.
Mantingueu els ulls ben oberts i assegureu-vos de tenir sempre els canons, i no
la cua, de cara a l'enemic. Ja que el nostre objectiu és protegir una instal·lació
de terra, haurem de perseguir a les nostres preses. En altres paraules, si no
sabeu amb certesa si heu derrocat al contrari o si aquest està fingint, no us
desenganxeu de la seva cua fins a tenir la certesa que ha caigut al terra i no
es mourà d'allà. No imagineu que perquè ha començat a caure en picat i va
deixant un deixant de fum darrere seu, això signifiqui que està fora de combat.
ȃs un vell truc. Si
aconseguiu provocar una explosió en la seva nau, fantàstic. Si comença a deixar
anar flamarades, el podeu deixar; està acabat. Però en cas contrari, heu de
perseguir a la vostra presa fins a l'últim amagatall. Hi ha massa en joc aquí
sota.
Han va fer aquest
últim comentari pensant en el Falcó,
procurant oblidar els factors humans, mentre es repetia que la seva nau era
l'únic motiu pel qual era a punt de sortir a jugar-se la pell en l'aire. Tot
era una qüestió estrictament comercial.
Jessa acabava de
retornar-li el casc. Se’l va provar de nou i aquesta vegada li va ajustar
perfectament. Quan es va tornar a donar-li les gràcies, va observar per primera
vegada que la noia també portava un casc de pilot.
—Jess, no.
Absolutament no.
Ella va deixar anar un
esbufec.
—Aquestes són les
meves naus, per començar. Doc m'ho va ensenyar tot; vaig començar a pilotar als
cinc anys i no he deixat de practicar. Qui creus que els ha ensenyat els
principis bàsics en aquests altres? A més, sóc amb molt el pilot més qualificat
que hi ha a la base.
—Els exercicis
d'entrenament són una cosa completament diferent!
En Han preferia
qualsevol cosa abans que haver d'estar-se preocupant per ella allà dalt.
—Tinc a Chewie; ell té
alguna experiència...
—Oh, brillant
ocurrència, Solo! Construirem un altell sobre la bombolla de la carlinga i
aquesta estora hipertiroïdal podrà pilotar la nau amb els genolls!
Han va haver de cedir
a l'evidència que ella era l'opció lògica per pilotar una de les naus. Jessa es
va dirigir als restants pilots.
—Solo té raó; la
batalla serà dura. No ens interessa enfrontar-nos amb ells fora, a l'espai
obert, doncs tenen tots els avantatges al seu favor. Però tampoc podem permetre
que s'acostin massa a la superfície. Les nostres defenses antiaèries no podrien
fer front a un desplegament de caça-bombarders. De manera que haurem de traçar
una barrera en algun punt intermedi que decidirem sobre la marxa, segons com es
desenvolupi el seu atac. Si aconseguim guanyar una mica de temps, el personal
de terra tindrà oportunitat de completar l'evacuació.
Després es va tornar
cap al Han.
—Inclòs el Falcó. He donat ordre que acabin les
reparacions i el posin en lloc segur el més aviat possible. He hagut de
prescindir d'alguns homes en altres tasques per fer-ho, però un tracte és un
tracte. I li he enviat un missatge a Chewie explicant-li tot l'ocorregut.
Jessa es va posar el
casc.
—Han és el cap de
formació. Jo assignaré als pilots de flanc. En marxa.
Els sis Headhunters
Z-95 es van elevar amb intensos grinyols, com sengles bigarrades puntes de
fletxa. Han es va baixar la visera acolorida i la va ajustar. Va tornar a
passar revista a les seves armes, tres canons de bombardeig en cada ala.
Satisfet, va maniobrar la nau de manera que el seu pilot de flanc quedés a les
seves esquenes i lleugerament més amunt que ell, pel que fa al plànol
d'ascensió. Assegut a la gandula reclinada, bastant elevada dins de la bombolla
de la carlinga, el seu camp visual aconseguia gairebé els 360 graus, una de les
característiques que més apreciava d'aquells vells Z-95.
El seu pilot de flanc
era un jove esprimatxat de parlar suau. Han va pensar que tant de bo al tipus
no se li oblidés mantenir-se enganxat a ell una vegada iniciat L'Espectacle.
L'Espectacle, va pensar, com ho anomenen en la llengua
dels pilots de combat. Mai havia imaginat que algun dia tornaria a utilitzar
aquest argot, sentint bullir la seva sang en les venes mentre procurava no
perdre de vista un milió de detalls, inclosos els seus aliats, els seus enemics
i la seva pròpia nau. I sempre amb el risc que qualsevol fallada l’eliminés per
sempre de l'Espectacle.
A més, L'Espectacle
era un camp reservat a la joventut. Un caça-bombarder podia portar només una
quantitat limitada d'equip de compensació gravitatòria, prou per minorar la
simple tracció lineal i aconseguir un blanc o sortir fugint a tot córrer, però
no prou per compensar el càstig que suposaven les ajustades maniobres i les
acceleracions sobtades. El combat cara a cara seguia sent el terreny de prova
idoni per als reflexos, la capacitat de resistència i la coordinació de la
joventut.
En un altre temps, Han
havia viscut, menjat i dormit en un ambient de vol a gran velocitat. S'havia
entrenat sota el comandament d'homes que pràcticament no pensaven en una altra
cosa. Fins i tot els seus moments de permís giraven entorn de la coordinació de
les mans i la vista, el control, l'equilibri. Era capaç de posar-se cap per
baix borratxo i jugar al tir al cèrcol, i els altres solien llançar-li a l'aire
sobre una manta amb un grapat de dards en una mà i ell donava una tombarella en
l'aire i encertava al centre de la diana una vegada i una altra. Havia pilotat
naus com aquella i unes altres bastant més ràpides, i havia efectuat totes les
maniobres concebibles amb elles.
En un altre temps. Han
no era vell ni molt menys, però portava una llarga temporada sense participar
en aquell tipus concret d'enfrontaments. La flotilla de Headhunters començava a
alinear-se en una formació d'elements de dues naus i Han va comprovar que el
seu pols havia recuperat la seva fermesa.
Van plegar les ales de
les seves naus cap enrere a fi de minimitzar la resistència —la curvatura de
l'ala s'ajustava automàticament— i es van elevar amb forta embranzida.
S'enfrontarien amb els seus contrincants a la vora de l'espai.
—Cap de Headhunters a
esquadrilla —va anunciar Han a través de la xarxa de comunicacions—.
Comprovació de comunicacions.
—Headhunter Dos a Cap,
en contacte —va respondre la veu del pilot de flanc d’en Han.
—Headhunter Tres,
comprovat —va cantussejar la clara veu de contralt de la Jessa.
—Headhunter Quatre,
tot en ordre.
El que acabava de
parlar era el pilot de flanc de la Jessa, l’humanoide de pell cendrosa oriünd
de Lafra que, segons havia pogut observar Han, presentava vestigis de membranes
voladores, indici que posseïa instints de vol superiors i un agusat sentit de
les relacions espacials. El lafrès, segons havia sabut després, tenia més de
quatre minuts d'experiència de combat en el seu haver, la qual cosa constituïa
un bon senyal. Molts pilots de combat quedaven eliminats en el primer minut o
poc més.
Els Headhunters Cinc i
Sis es van sumar al cor, els pilotaven dos greixadors de la Jessa, uns germans
molt units. Havia estat inevitable deixar-los formar parella; tenien tendència
a no separar-se mai i si els haguessin aparellat amb un altre pilot, s'haurien
distret de totes maneres.
Finalment va arribar la
veu del control de terra.
—Flotilla de
Headhunters, el seu contrincant entrarà en el seu camp visual d’aquí a dos
minuts.
Han va ordenar a
l'esquadrilla que ajustessin la seva desastrada formació.
—Voleu sempre en
parelles. Si els bandits ofereixen un atac frontal, accepteu el desafiament;
podeu arremetre amb tanta força com ells.
Va preferir callar
que, no obstant això, l'altre bàndol posseïa major abast de tir.
Va fer romandre en la
rereguarda als caces Cinc i Sis, els dos germans, per marcar a qualsevol enemic
que aconseguís trencar la seva línia defensiva. Els dos elements restants es
van obrir fins a on els era possible sense córrer el risc de quedar separats.
Els seus sensors i els
de les naus que s'aproximaven es van identificar mútuament i complicades
contramesures i sistemes de distorsió es van posar immediatament en marxa. Han
sabia que la trobada es desenvoluparia sobre coordenades visuals; tot el
complicat aparell de guerra de sensors tendia a anul·lar-se mútuament i no es
podia confiar en ell.
Les pantalles de curta
distància van mostrar quatre centelleigs.
—Connecteu les
pantalles de vol vertical —va ordenar Han i tots van connectar les seves
holografies.
Projeccions
transparents de tot el seu instrumental penjaven enfront dels seus ulls en la bombolla
de la carlinga, permetent-los comprovar totes les dades de vol sense necessitat
de desviar les mirades ni l'atenció de la tasca de pilotar la nau.
—Aquí vénen! —Va
exclamar algú—. Coordenada u-zero-guió-dos-cinc!
Les naus enemigues
eren destructors d'abast intermedi com ells temien, amb fuselatges bulbosos i
el característic motor compacte propi dels dissenys militars més moderns. Eren
prototips. Amb perfecta precisió, i sota l'atenta mirada d’en Han, els atacants
van trencar files, en dos elements de dues naus cadascun.
—Separació en
elements! —va ordenar Han— . A per ells!
Va conduir al seu
pilot de flanc cap a estribord per sortir a la trobada de la parella de
destructors que avançaven per aquell costat, mentre Jessa i el seu humanoide
cobrien el costat de babord.
La xarxa de
comunicacions es va omplir de crits d'advertiment. Els pilots de l’Espo havien
renunciat a emprar tàctiques de diversió i s'havien llançat a l'atac frontal,
indicant que estaven disposats a esquitxar de sang les parets. Devien tenir ordre de castigar als tècnics
clandestins amb tota la duresa possible, va pensar Han.
Els destructors IRD
van començar a disparar al límit de la seva distància de tir amb centelleigs
groc verdosos del canó d'energia que portaven en la beina suspesa sota el
morro. Els escuts desviadors estaven aixecats. Han va prémer les dents, amb la
mà fermament tancada sobre la barra de control, contenint-se per no disparar
fins que pogués obtenir algun resultat positiu. Va resistir l'impuls de girar-se
a comprovar com li anaven les coses al seu altre element; de moment, cada
parell de naus havien de valer-se per si mateixes. La seva única esperança era
que tots es mantinguessin units, doncs el pilot que s'extraviava en un combat
com aquest, rares vegades sobrevivia per explicar-ho.
Han i el cap de
l'element contrari es van col·locar en posició de combat i van envestir un
contra l’altre. Els seus pilots de flanc es van mantenir al marge, massa
ocupats mantenint la seva posició i adaptant-se a les maniobres dels seus caps
per intentar disparar pel seu compte.
Els rajos del
destructor van començar a donar en el blanc, sacsejant al Headhunter, de
grandària més reduïda. Han es va situar a distància de tir i va seguir retenint
el seu foc; intuïa les intencions d'aquell tipus.
Era possible que el
pilot del destructor ni tan sols conegués amb certesa la distància de tir del
vell Z-95, però Han sospitava quina seria la reacció de l'home quan ell
comencés a retornar-li el foc.
Procurant mantenir el
curs del trontollant Headhunter entre la calamarsada de trets, va intentar
guanyar tot el temps possible, pregant que els seus escuts desviadors
resistissin.
Va aguantar tant com
es va atrevir, només uns segons addicionals, que no obstant això representaven
un temps preciós i una distància vital. Han va deixar anar una ràpida ràfega.
Com sospitava, l'enemic no abrigava la més mínima intenció de perllongar l'enfrontament
fins al final. El destructor va donar mitja volta, sense deixar de disparar, i
Han va tenir l'oportunitat que havia estat esperant: la de fer foc a curta
distància. Però el destructor va passar pel seu punt de mira com una exhalació
i, tot i que havia donat en el blanc, Han va comprendre que no li havia causat
cap dany. Les naus de l'Autoritat eren encara més ràpides del que ell suposava.
Després tot es va
tornar en contra seva doncs, contradient totes les lliçons teòriques, els
destructors de l’Espo es van separar i el pilot de flanc es va retirar pel
costat inclinant-se bruscament. El pilot de flanc d’en Han va sortir en la seva
persecució, exclamant excitat:
—És meu!
Han li va cridar que
tornés i no destruís la seguretat que representava l'element de dues naus.
El cap dels
destructors es va lliscar sota la nau d’en Han. Aquest va comprendre
perfectament el significat de tal maniobra; era gairebé segur que descriuria un
mig ris i viraria intentant situar-se a la seva cua, la posició adequada per tirar
a matar. El que Han hauria d'haver fet, amb el seu lent Headhunter, era prémer
el gas a fons i fugir a l'espai obert fins a poder fer-se una idea clara de la
situació. Però les paraules que acabaven d'intercanviar Jessa i el seu pilot de
flanc li van indicar que l'altra parella de destructors de l’Espo també s'hi
havia separat, induint-los a abandonar el seu vol coordinat.
Han va fer virar el
seu Headhunter apuntant la proa cap amunt i forçant al màxim les seves
possibilitats en un intent de visualitzar tota la situació al mateix temps,
mentre seguia cridant-li al seu pilot de flanc:
—No et separis de mi!
És un parany!
Però l'altre va
ignorar el seu advertiment.
El cap dels
destructors, sobre el qual havia disparat abans, no virà en rodó. Tota
l'estratègia dels atacants per trencar la formació dels defensors va quedar per
fi perfectament clara, quan ja era massa tard. El cap dels destructors va
descriure un altre mig ris i va tornar sobre els seus passos per situar-se a la
cua del pilot de flanc d’en Han. L'altre destructor, el reclam, ja havia emprès
la carrera en direcció a l'element de reforç, els Headhunters Cinc i Sis. Un
dels destructors als quals s'havia enfrontat Jessa va venir a unir-se a
l'anterior formant un nou element de dues naus.
Els Espos havien jugat
amb la probabilitat que els inexperts tècnics clandestins trenquessin la
formació, es va dir Han. u
—Jess, maledicció, ens
han netejat —va exclamar donant una mesurada volta.
Però Jessa tenia les
seves pròpies dificultats. En separar-se del seu pilot de flanc, un destructor
havia tingut l'oportunitat d’enganxar-se a la seva cua.
Han va observar que el
seu propi pilot de flanc passava necessitat, però va comprendre que simplement
no podia moure's amb la velocitat suficient per intervenir. El cap dels
destructors es va enganxar al Headhunter en posició de matar i l’esprimatxat
jove tècnic clandestí va començar a suplicar:
—Que algú m'ajudi, si
us plau! Treguin-m'ho del damunt!
Encara que no estava a
distància de tir ni molt menys, Han va disparar de totes maneres, amb
l'esperança de distreure l'atenció del cap dels destructors.
Però l'enemic es va
mantenir ferm i no va perdre de vista el seu objectiu. Va esperar a tenir el
Headhunter perfectament alineat i després va prémer el botó del disparador que
portava acoblat a les seves palanques de comandament en una breu ràfega
concentrada. Un raig groc-verdós va donar de ple en el Z-95 i el vell caça es
va esvair en un núvol de gasos i ferralla d’un blanc roent.
En aquelles
circumstàncies el que Han hauria d'haver fet era reunir la resta de les seves
naus en una corda o cercle oscil·lant que els permetés protegir-se mútuament.
No obstant això, es va llançar en persecució del destructor victoriós, encara
murmurant obscenitats dintre seu, mentre es deia: «Ningú em roba un pilot de
flanc d'aquesta manera, amic. Ningú.» De sobte va caure en el compte que ni tan
sols sabia el nom del noi llargarut.
El pilot de flanc de la
Jessa, el lafrès, va exclamar:
—Moviment de tisora a
la dreta, Headhunter Tres! Moviment de tisora!
Jessa s’escapolí per
la dreta enmig d'un tumult de maniobres evasives mentre dolls de destrucció
intentaven detenir-la. Va augmentar al màxim la velocitat, mentre el seu pilot
de flanc sortia perpendicularment a la seva trobada, frenant la seva pròpia
marxa al mateix temps a fi d'aconseguir que Jessa i el seu perseguidor
creuessin el seu vector. El lafrès es va situar tranquil·lament en posició de
matar, va accelerar i va obrir foc.
Línies de vermell foc
del canó destructor van brollar de les ales replegades del Headhunter. La nau
atacant es va estremir mentre anava perdent diferents peces del seu fuselatge, esqueixades
pels trets.
Es va escoltar una
explosió i l’abatussat destructor va començar a trontollar impotent, com si
arrossegués un ala trencada. No va trigar a iniciar la seva llarga caiguda fins
a la superfície del planeta, sentenciat a mort pel simple efecte de la
gravetat.
Molt més a baix, els
Headhunters Cinc i Sis, els dos germans, havien iniciat el combat cara a cara
amb els destructors que havien aconseguit colar-se. Al lluny, Han Solo i el cap
de l'esquadrilla de destructors dansaven en cercles, unint-se i separant-se al
compàs de les permutacions del combat a curta distància, imprecant-se mútuament
amb rajos de destrucció vermells i verds.
Però Jessa no havia
oblidat quin era el seu interès prioritari, i el Cinc i el Sis eren els seus
pilots més inexperts. Tal com estaven les coses, ja havien començat a demanar
socors. Ella i el seu pilot de flanc humanoide van tancar files i van acudir rabent
a incorporar-se a la refrega.
Un atacant s'havia enganxat
a la cua del Headhunter Cinc, castigant-li sense pietat, mentre les hi manegava
per mantenir la seva posició enmig de tots els embogits viratges i maniobres
d'evasió, negant-se a abandonar la seva presa. El tècnic clandestí va aixecar
la seva palanca de comandament fins a l'extrem superior intentant escapolir-se,
però la seva maniobra va resultar massa lenta. Els rajos del destructor
escorxaren la seva nau, destruint la càmera de pressió i tallant el cos del
pilot a l'altura de la cintura.
El destructor es va
tornar llavors contra el segon germà, el Headhunter Sis, mentre el seu company
es llançava en picat cap al planeta i la seva base clandestina.
En aquell precís
instant van aparèixer Jessa i el lafrès i van instar al Headhunter Sis a
posar-se sota la protecció de les seves naus.
—No puc; estic
presoner! —va respondre l'home.
El destructor que
havia romàs a l'aguait acabava d'abandonar un suau moviment de descens en
espiral i s'havia enganxat a ell. El pilot de flanc de la Jessa es va llançar
directament en la seva ajuda i la noia li va seguir a curta distància. La corda
lliscant i ondulant formada per les quatre naus va començar a descendir cap a
la superfície del planeta.
El destructor es va
decidir a tirar a matar segons més tard. El Headhunter Sis va saltar fet
xixines en un sortidor de foc i ferralla al moment mateix en què el seu botxí
començava a rebre els trets del lafrès.
El pilot de l’Espo va
augmentar encara més la sorprenent velocitat de la seva nau, a fi de guanyar
avantatge i elevar-se com si es disposés a executar un tirabuixó i desconcertar
així al lafrès. Però, en comptes de completar la maniobra, el destructor va
canviar de rumb en un viratge vertiginós, decantà la seva nau i encara va
aconseguir efectuar un tret de diversió.
El canó del destructor
va donar en el blanc i el Headhunter del pilot de flanc de la Jessa va
trontollar, mentre ella donava un crit d'alarma, obrint-se en tisora tan
ràpidament com va poder. La noia decantà el Headhunter i va intuir la
proximitat d'una ombra.
El destructor la va
passar fregant, llançat en picat.
Jessa virà bruscament
i va disparar de manera instintiva contra l'enemic. La ràfega va donar en el
blanc i va aconseguir penetrar els escuts protectors del destructor. La nau de l’Espo
va començar a descendir utilitzant els seus motors d'emergència, mentre el
pilot intentava ajustar el desequilibri en l'impuls de la seva màquina i evitar
el desastre. Desoint les instruccions d’en Han que els havia ordenat perseguir
a la seva presa fins al final, Jessa va tornar enrere a veure si encara podia
fer alguna cosa per ajudar al seu pilot de flanc.
La seva intervenció no
podia ser de cap utilitat.
La nau del lafrès
estava danyada, però no corria perill d'estavellar-se. L’humanoide havia
iniciat un lent moviment de planatge, estenent les ales al màxim.
—Podràs
arreglar-te-les?
—Sí, Jessa. Però
almenys un destructor ha aconseguit obrir-se pas i l'altre encara pot
enginyar-les-hi per reunir-s’hi.
—Segueix descendint
amb cura. Jo tinc treball aquí a baix.
—Bona cacera!
La noia va posar els
seus motors al màxim en una baixada en picat a plena marxa. Han va descobrir en
l'acte que el cap de l'esquadrilla de destructors era un bon pilot.
Per fer aquesta troballa
va estar a un pèl que li volessin la gandula sota el cul i el deixessin assegut
en l'aire.
El pilot de l’Espo era
experimentat, apuntava bé les seves armes i maniobrava amb destresa. Ell i Han
no van trigar a enredar-se en una estreta batalla, descrivint cercles i
envestint-se en un traçat de fulla de trèvol, amb l'avantatge alternativament
d'un i un altre costat. Giraven sobre si mateix, traçaven rissos, fent tot el
possible per interposar-se en els viratges de l'altre, entrant i sortint
veloços de les mires de les metralladores de l'altre, una vegada i una altra,
sense donar ni un segon de repòs a les seves palanques de comandament.
Per tercera vegada,
Han es va treure de damunt al destructor, aprofitant la major capacitat de
maniobra del seu Headhunter enfront de la superior velocitat del destructor. Va
observar al pilot de l’Espo que intentava donar-li abast novament.
—Deus ser el campió
local, eh?
El destructor es va
llançar novament contra ell.
—Endavant, noi. Vegem
fins a on ets capaç d'arribar.
Han va començar a
baixar fent esses, endinsant-se en l'atmosfera del planeta, mentre el
destructor s’enganxava a la seva cua, guanyant terreny durant el descens, però
sense aconseguir mantenir al Headhunter al punt de mira. Han es va elevar
bruscament, va fer virar la seva nau traçant mig ris, va voltejar i es va
llançar en un descens en barrina, traçant un altre tirabuixó per sortir del seu
moviment combinat contra direcció.
Fortes canonades van
passar fregant la bombolla de la carlinga, molt propers a donar en el blanc. Aquest Espo és un autèntic expert ensarronant,
va pensar Han. Però encara havia d'aprendre un parell de coses.
La lliçó encara no
havia acabat.
Va portar la barra de
control fins a l'extrem i va iniciar un picat a plena marxa. El destructor li
va seguir però no va poder arribar a fer punteria sobre ell. Han va forçar el
Headhunter al màxim, cabotejant i desviant-se, seguit de prop pel pilot de l’Espo.
Els motors del vell caça van començar a lamentar-se i cada partícula de la nau
vibrava com si desitgés sortir volant pel seu compte. Han forcejava amb els
comandaments, atent al moment en què apareixeria en la pantalla suspesa la indicació
que esperava. Els trets del destructor anaven fent-se cada vegada més precisos.
Llavors Han va
aconseguir el que buscava. Va començar a abandonar el seu descens en picat,
aixecant lentament la proa i desafiant amb recel el tret per la cua que podia posar
fi a tots els seus problemes i esperances.
Però el pilot del
destructor va preferir esperar per no malgastar l'oportunitat, esperant que el
Headhunter es dibuixés de cos sencer amb les ales desplegades sobre la mira de
la seva metralladora. No hi ha dubte, vol
fer un tret perfecte, es va dir Han.
Va iniciar un brusc
viratge mentre el destructor s'alineava, seguint-li en la seva maniobra.
Intentant aconseguir un marge d'avantatge, Han va tancar més el viratge, i
després encara un altre poc més. Però el pilot del destructor seguia entestadament
enganxat a ell, decidit a posar fi a la frustrant cacera i reivindicar el lloc
de millor pilot.
I llavors, per fi, Han
va tancar el viratge a menys de noranta graus, la qual cosa havia estat buscant
des del principi. L’Espo no havia prestat suficient atenció a les indicacions
del seu altímetre i la major densitat de l'aire començava a actuar en
desavantatge del destructor, minvant les seves possibilitats de maniobra.
Era incapaç de
mantenir un viratge tan tancat.
I al moment mateix que
el destructor va interrompre la seva persecució, Han, fent gala de l'instint
que li havia donat fama de telèpata, va invertir el sentit de la marxa i va
posar al Headhunter en un curs vertical. El destructor estava suficientment
proper. Han va disparar una ràfega sostinguda i la nau atacant es va convertir
en un núvol lluminós que va començar a escopir motetes incandescents i
fragments de ferralla en totes direccions.
I, mentre el seu
Headhunter sobrevolava xiulant la pluja de despulles del seu contrincant, Han
va saludar burleta.
—Feliç graduació, cretí!
El quart destructor
havia efectuat tres passades sobre la base clandestina, bombardejant-la amb
duresa. Els canons defensius de la base eren incapaços de seguir-ho; estaven
pensats per a accions contra grans naus i atacs massius, no per enfrontar-se
als àgils atacs en angle tancat d'un caça-bombarder.
L'atacant havia
concentrat les seves primeres bombes en la supressió de l'artilleria antiaèria.
La majoria dels emplaçaments dels canons havien quedat callats. Els cossos
morts o moribunds dels tècnics clandestins jalonaven la base, que ja tenia
diversos edificis danyats o en flames.
Llavors va aparèixer
la Jessa. Mantenint la velocitat guanyada en el descens i ignorant la
possibilitat de perdre en qualsevol moment, arrencades d'arrel, les ales del
seu obstinat petit Headhunter, la noia es va llançar darrere del destructor al
precís moment en què aquest acabava de sobrevolar la base per tercera vegada.
Aquesta gent d'aquí a baix estava sota les seves ordres, estaven sofrint i
morint perquè havien treballat per a ella. Jessa estava absolutament decidida a
no permetre que sofrissin cap bombardeig més.
Però quan es començava
a col·locar en posició per atacar al destructor, una andanada de canonades li
va ploure des de dalt i la va colpejar lleugerament en la vora exterior de
l'ala d'estribord. Un altre destructor va passar rabent pel seu costat amb tota
la velocitat guanyada en el seu propi descens; era la nau que Jessa havia
cregut inutilitzada. Els seus trets havien aconseguit travessar els seus escuts
desviadors i havien estat a punt de partir-li l'ala.
No obstant això, Jessa
va mantenir la seva posició, decidida a derrocar almenys a un dels atacants
abans que la derroquessin a ella.
Llavors, el segon
destructor també es va trobar convertit en un blanc. Han el va tenir per un
instant al punt de mira en un tret lateral desviat. Han va començar a fer
vibrar bruscament la proa de la seva nau, sense parar de disparar contra l’Espo,
avançant-se als seus moviments. La seva gosadia es va veure recompensada; el
destructor es va esvair enmig d'una descàrrega d'energia i metralla.
—Només et queda
l'últim, Jess! —Li va comunicar a la noia enmig de les crepitacions de la força
estàtica—. Aixafa’l!
Jessa tenia novament a
tir el destructor. Va disparar, però només va respondre el canó de babord; el
dany sofert per l'ala d'estribord l'havia deixat sense canons. El seu blanc es
trobava lleugerament desplaçat a estribord, de manera que va errar el tret.
El destructor va
iniciar una ràpida fugida, aprofitant l'avantatge brut dels seus ions per
escórrer-se pel costat d'estribord. Una fracció de segon més i aconseguiria
escapar. Jessa va efectuar un tirabuixó ràpid, es va lliscar de cap per amunt
en direcció a estribord i va tornar a disparar. Els canons que encara li
restaven van llançar irats dits vermells de destrucció i van tocar el seu
objectiu. El destructor es va inflamar i va caure esbocinat, embolicat en
flames.
—Bon tret, nena —la va
felicitar Han a través de la xarxa de comunicacions.
El Headhunter de la
Jessa va prosseguir el seu camí, amb la carlinga penjant de cap per avall,
propera al nivell del terra. Han va prémer el gas a fons i va sortir darrere
d'ella.
—Jess —li va explicar
entretant—, en els cercles aeroespacials, quan una nau està en la teva posició,
és que es troba cap per baix.
—No puc redreçar-la!
—Va exclamar Jessa amb una nota de desesperació en la veu—. Els trets que he
rebut deuen haver iniciat un incendi lent. Els meus comandaments no responen!
Han era a punt de
dir-li que premés el botó de llançament d'emergència, però es va contenir a
temps. La noia estava massa propera a la superfície; el seu seient projectable
mai tindria temps de redreçar-se. La seva nau estava perdent altura amb gran
rapidesa. Només li quedaven alguns segons.
Han es va precipitar a
la seva trobada i va acoblar la seva velocitat a la de la Jessa.
—Jess, prepara't per prémer
el botó i sortir quan jo et doni el senyal.
Jessa estava
desconcertada. Què voldria dir amb això? Podia donar-se per morta, tant si
s'estavellava, com si sortia projectada. No obstant això, es va disposar a fer
el que ell li deia. Han va introduir suaument l'ala del seu Headhunter sota
l'ala invertida de la nau de la noia. Ella va comprendre el seu pla i els seus
pulmons es van omplir novament d'aire.
—A les tres —li va
ordenar Han—. A la una!
En dir això va tocar
amb la punta de la seva ala la part inferior de la d'ella.
—A les dues!
Tots dos van sentir la
sacsejada del perillós contacte, conscients que n’hi hauria prou amb un
minúscul error per fer-los esclatar en mil trossos sobre la plana campanya.
Han va rodar cap a
l'esquerra i el terra que anava lliscant-se a escassa distància sota el cap
penjant de la Jessa va semblar voltejar-se i desaparèixer amb el moviment de
rotació que el Headhunter d’en Han va imprimir a la seva nau. Han va concloure
la seva rotació amb redoblada força.
—A les tres! Prem
aquest botó, Jess!
Ell mateix tenia
dificultats per mantenir sota control la seva sacsejada nau.
No obstant això, abans
que pogués acabar la frase, la noia ja estava fora. Descàrregues separadores
havien aixecat i obert cap enrere la bombolla de la seva carlinga, i el seu
seient projectable —la gandula— va sortir volant per l'aire, lluny de la nau que
seguia caient. El Headhunter es va estavellar contra la superfície del planeta,
obrint una rasa envoltada d'enceses despulles sobre el terra. El bombarder
seria l'última baixa d'aquell dia.
Jessa ho va observar
tot des del seu seient projectable mentre les seves unitats repulsores la
sostenien en un suau descens fins al terra sobre dolls d'energia. De lluny, va
aconseguir distingir al seu pilot de flanc, el lafrès, que preparava la seva
castigada nau per a l'aterratge.
Han va maniobrar el
seu Headhunter i va descriure un llarg viratge, afluixant lentament els seus
retropropulsors fins que va entrar en pèrdua. Va fer descendir la seva nau no
gaire lluny del punt d'aterratge de la noia, al moment mateix en què Jessa
tocava el terra.
La bombolla es va
obrir de cop. Han es va llevar el casc i va saltar fora del vell bombarder.
Entretant, ella ja s'havia alliberat de l’arnés i es desprenia del seu propi
casc, palpant-se tot el cos fins que va haver comprovat que no havia sofert
majors danys.
Han se li va acostar
en un parell de salts, mentre es despullava dels guants de vol.
—En la meva nau hi ha
espai per a dos, si ens estrenyem una mica —va oferir burleta.
—Com que visc i respiro
—va exclamar ella amb mofa—, per fi haurem vist a Han Solo executar una acció
desinteressada? T'estàs tornant tou? Qui sap, pot ser que algun dia fins i tot
arribis a adquirir uns certs principis morals, si et decideixes a despertar-te
per fi i a recuperar el bon sentit.
Han es va detenir,
esvaït tot el seu entusiasme. Se la va quedar mirant fixament un moment i
després va dir:
—Ja ho sé tot sobre
els principis morals, Jess. Un amic meu va prendre una decisió una vegada, va
creure estar fent allò moralment just. I així era, dimonis. Però li havien
enganyat. Va perdre la seva carrera, la seva noia, tot. Aquest amic meu va
acabar allà, en posició de ferms, contemplant com li arrencaven els galons i
insígnies de comandament de l’uniforme. Els qui no demanaven que el portessin
al mur i l’afusellessin, es reien a mandíbula batent d'ell. Tot un planeta. Va
sortir ràpidament d'allà en la seva nau i mai va tornar.
Ella va observar que
una lletja expressió envaïa la seva cara.
—I no va haver-hi
ningú disposat a declarar en favor... del teu amic? —va preguntar suaument.
Ell va riure amb
sorna.
—El seu superior
immediat va cometre perjuri contra ell. Només un testimoni va declarar en la
seva defensa, i qui creuria en la paraula d'un wookiee?
Han va esquivar el
següent comentari de la Jessa dirigint la mirada cap a la base.
—Sembla que l'hangar
principal ha quedat intacte. No et portarà molta estona acabar de posar a punt
el Falcó i encara et quedarà temps
per evacuar abans que es presentin els Espos. Jo engegaré quan acabem. Els dos
tenim coses a fer.
Jessa va tancar un ull
i li va mirar de gairell.
—És una sort que jo
sempre hagi sabut que ets un mercenari, Solo. És una sort que sabés des del
principi que només vas accedir a pilotar aquest Headhunter a fi de protegir el Falcó, no per salvar vides. I que em vas
salvar només perquè pogués complir amb la meva part del nostre tracte. És una
sort que probablement mai arribis a realitzar ni una sola acció decent i
desinteressada en la teva vida i que tot això succeït avui s'ajusti, d'alguna
tortuosa manera, a la cobejosa, retardada pauta de conducta que t'has traçat.
Han se la va quedar
mirant inquisitiu.
—Una sort?
Jessa es va encaminar
cap al seu caça-bombarder amb aire fatigat.
—Una sort per a mi —li
va dir per sobre de l'espatlla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada