Més enllà de les estrelles (IX)

Anterior

9

Mentre baixaven en ascensor, Han es va concentrar furiosament en l'examen de la seva situació.

Havia arrossegat als altres a aquella aventura convençut que, en el pitjor dels casos, almenys aconseguiria fer-se una idea de l'enemic amb què havia d'enfrontar-se. Com a màxim, pensava, els dirien que la seva presència allà no era grata. Però les coses acabaven de donar un gir imprevist.

Han va intentar recordar que el fet que Bollux hagués d'enfrontar-se amb un robot assassí no havia de preocupar-li. Al cap i a la fi, Bollux només era un androide. No era el mateix que si es tractés d'un ésser viu condemnat a morir. Han havia de repetir-se contínuament aquestes reflexions perquè ni ell mateix acabava de creure-se-les. De totes maneres, no tenia cap intenció de permetre que el Vicepresident Executiu Hirken es donés el gust de veure desmembrar a l'antiquat androide.

En moments com aquest, hauria preferit ser un tipus calmat i cautelós. Però la seva forma d'actuar era un producte de la seva pròpia personalitat, sempre disposada a desafiar les conseqüències, a ficar-se de ple en una situació, saltant amb tots dos peus, sense preocupar-se d'on podia aterrar. El seu pla, després de passar-li revista en l'ascensor, era intentar explorar tot el que pogués. Si no hi havia possibilitats de fer res més, ell i els altres haurien d'escapolir-se com poguessin, cancel·lar l'espectacle i retirar-se del Confí de les estrelles, amb l'excusa que era impossible reparar a Bollux.

Va observar els nombres de les plantes que anaven encenent-se al seu pas i es va abstenir de fer-li cap pregunta al supervisor tècnic que li acompanyava. Qualsevol estrany, i en particular un còmic, no hauria tingut cap curiositat per conèixer els detalls d'un centre de l'Autoritat. Un excessiu interès per part d’en Han despertaria instantànies sospites.

Un grapat de passatgers van entrar i van sortir de l'ascensor. Només un d'ells era un executiu; els altres eren Espos o tècnics. Han els va observar intentant descobrir alguna clau, manilles o qualsevol altre objecte indicador de la funció de guardià en un centre de detenció, però no va veure res per l'estil. Novament va constatar que la torre semblava estar escassament vigilada, en contra del que hauria estat d'esperar si realment hagués albergat una presó.

Va sortir de l'ascensor seguint al supervisor tècnic i tots dos es van trobar en la secció general de manteniment, molt a prop de la planta baixa. En el taller hi havia només uns quants tècnics que es passejaven entre els lluents aparells i les grues suspeses.

Pertot arreu podien veure's droides desarmats, robot-transportadors i altres peces d'equip lleuger, així com aparells de comunicació i computadores. Han va ajustar la corretja per la qual portava penjat a Max sobre la seva espatlla.

—Poden prestar-me un explorador de circuits?

El tècnic li va conduir a un quartet adjacent amb diverses fileres de cubiculums, tots ells buits. Han va dipositar a Max sobre el pedestal d'un d'ells i va retirar la tapa d'un explorador, confiant que el tècnic li deixaria sol i es marxaria a complir les seves tasques habituals. Però l'home no es va moure del seu costat i Han va haver d'enfrontar-se amb les laberíntiques entranyes del sondejador de computadores.

El tècnic, que entrellucava per sobre de la seva espatlla, va comentar:

—Ei, això sembla una cosa molt més grossa que un component auxiliar.

—Jo mateix ho vaig dissenyar, és un aparell bastant complicat —va dir Han—. Per cert, el Vicepresident Executiu m'ha dit que quan acabi amb el meu treball aquí puc portar-lo a la secció central de computadores per recalibrar-ho. La secció està en el pis de baix, veritat?

El supervisor començava a mirar-li amb desconfiança, mentre intentava examinar més detingudament les entranyes de Max Blau.

—No, les computadores estan dos pisos més amunt. Però no li deixaran entrar tret que Hirken ratifiqui l'ordre. No té permís d'accés i ningú pot entrar a les zones controlades tret que vagi proveït de la corresponent insígnia.

Es va ajupir sobre l'explorador.

—Escolti, jo diria que això és en realitat un mòdul computador.

Han va fingir un somriure d'indiferència.

—Endavant, comprovi-ho amb els seus propis ulls.

Va fer un pas a un costat i el supervisor es va ajupir sobre l'explorador, intentant accionar els comandaments del focus. Després la seva pròpia visió va quedar totalment desenfocada i a les fosques.

Han es va fregar la vora de la mà, dempeus al costat del cos inconscient del tècnic, i va mirar al seu voltant a la recerca d'algun lloc on amagar-lo. Havia vist un armari de paret que servia de rebost en el fons de la sala d'exploració. Va lligar les mans de l'home a la seva esquena amb el seu propi cinturó, el va emmordassar amb la funda d'un explorador i va ficar el cos inanimat en l'armari. Es va detenir un moment per agafar la insígnia de lliure accés que lluïa el tècnic i després va tancar la porta.

—Molt bé, Max, mira'm —va dir quan va estar al costat del petit sondejador de computadores.

Max Blau va encendre el seu fotoreceptor. Han es va treure la faixa i es va arrencar les virolades medalles i galons improvisats que adornaven el seu vestit. Es va llevar també les xarreteres i el cordillet i va quedar vestit amb una simple malla negra, una aproximació acceptable de l'uniforme dels tècnics. Es va prendre la insígnia de lliure accés del supervisor en un lloc ben visible del pit, es va penjar a Max una altra vegada a l'espatlla i es va posar en camí. Per descomptat, si algú es parava a parlar-li o intentava comparar l’holoinstantànea en miniatura inserida en la insígnia amb la seva pròpia cara, estaria en un destret. Però confiava en la seva habitual bona sort, un pas convincentment segur i un aire decidit.

Va pujar els dos pisos sense cap ensopegada. Tres Espos que estaven matant l'estona en la garita de vigilància al costat dels ascensors li van fer senyal que podia passar, en veure que lluïa una insígnia en el pit.

Han va haver de contenir un somriure instintiu. Les guàrdies en el Confí de les estrelles segurament havien de ser monòtones i sense incidents; no era d'estranyar, doncs, que els guàrdies s'haguessin tornat negligents, què podia succeir en un lloc com aquell?

Entretant, en l'amfiteatre, la sorprenent destresa d’en Pakka havia aconseguit fins i tot una mirada aprovadora del Vicepresident Executiu Hirken. El cadell havia executat una successió de salts mortals a través d'un cèrcol mentre feia rodar una pilota amb els peus.

—Ja és suficient —va declarar Hirken, aixecant bruscament la seva ben cuidada mà. Pakka es va detenir, amb els ulls fixos en el Vicepresident Executiu.

—Encara no ha tornat aquest incompetent Marksman?

Els altres executius, després d'un breu conciliàbul, per fi van aconseguir arribar a la unànime decisió que Han encara no havia tornat. Hirken va gargamellejar molest i va apuntar a Atuarre amb el dit.

—Molt bé, senyora, podeu ballar. Però no us entretingueu massa i si el vostre capatàs pistoler triga molt a tornar, tal vegada prescindirem totalment de la seva actuació. Pakka va retirar els seus aparells de la pista. Atuarre li va donar la petita flauta-xiulet que Han li havia fabricat.

Mentre el cadell provava l'instrument, Atuarre es va lliscar en els dits les petites castanyoles enginyosament adaptades per Han i les va fer dringar a tall d'assaig. Els improvisats instruments, inclosos els cascavells que portava en els turmells, no posseïen la qualitat musical de les autèntiques peces trianiï, va decidir. Però produirien l'efecte suficient i tal vegada fins i tot aconseguirien causar una impressió de veracitat en els espectadors. Pakka va començar a tocar una melodia tradicional. Atuarre va lliscar sobre la pista, balancejant-se al compàs de la música amb una sinuosa soltesa que cap ballarí humà hauria pogut imitar. Les cintures ondaven a les seves esquenes com multicolors ventalls centellejant sobre les seves cames i braços, el front i la gola, mentre les castanyoles dels seus dits marcaven el ritme i els cascavells dringaven, exactament al compàs precís.

Les faccions d’en Hirken es van relaxar una mica abandonant la seva expressió preocupada i un altre tant els va ocórrer als altres espectadors. Les danses rituals trianiï havien estat qualificades desdenyosament moltes vegades com un art primitiu i sense inhibicions, però la veritat és que eren una elevada forma d'expressió artística. Les seves antigues i complicades formes exigien una total concentració dels ballarins.

Per executar-les es requeria un gran perfeccionisme i un profund amor per la pròpia dansa. Les majestuoses, entortolligants, sincopades evolucions de l’Atuarre van captivar imperceptiblement l'atenció de Hirken, els seus subordinats i la seva esposa. Mentre seguia dansant, la trianiï es preguntava quant temps més aconseguiria mantenir l'atenció del seu públic i què succeiria si no aconseguia entretenir-los l'estona suficient.

***

Han, que havia descobert un terminal de computadora en una habitació desocupada, va instal·lar a Max al costat de la connexió. Mentre Max estenia el seu adaptador i envaïa el sistema, Han va sortir a fer una cautelosa mirada al passadís i després va tancar la porta.

Va agafar una banqueta i la va instal·lar al costat d'una pantalla de lectura.

—Ja estàs dins, noi?

—Gairebé, gairebé, capità. Les tècniques que em va ensenyar Rekkon també funcionen aquí. Ja està!

La pantalla es va encendre, envaïda per una onada de símbols, diagrames, models de computadores i columnes de dades.

—Així m'agrada, Max. Ara localitza'm les gàbies, o cel·les, o plantes de detenció, o el que sigui.

Max Blau va anar projectant sobre la pantalla, un darrere l'altre, els plànols de les plantes mentre la seva exploració avançava a una velocitat molt superior a través d'ingents quantitats de dades; aquest era el tipus de treball pel qual estava dissenyat. No obstant això, per fi va haver de donar-se per vençut.

—No puc, capità.

—Com que no pots? Estan aquí, han d'estar. Busca una altra vegada, dròpol!

—No hi ha cap tipus de cel·les —va replicar indignat Max—. Si les hi hagués, ja les hauria descobert. Les úniques instal·lacions per a éssers vius de tota la base són els habitatges dels empleats, els barracons dels Espos i els apartaments reservats als executius, tots ells situats en l'altre extrem del centre... a més de les dependències privades de Hirken, aquí a la torre.

—Molt bé —va ordenar Han—, llavors projecta'm els plànols d'aquest edifici, pis per pis, en la pantalla, començant pel parc de diversions de Hirken.

Un plànol de la distribució de la cúpula, complet amb el jardí i l'amfiteatre, es va dibuixar sobre la pantalla de lectura. Les dues plantes immediatament inferiors estaven ocupades clarament i íntegrament per les ostentoses habitacions personals del Vicepresident Executiu. La planta que venia a continuació va deixar una mica perplex a Han.

—Què són aquestes subdivisions, Max Oficines?

—No està indicat —va respondre la computadora—. En els registres de propietat figura equip mèdic, material d’hologravació, servo-instrumental quirúrgic, taules d'operacions i altres coses per l'estil.

Han va tenir de sobte una idea.

—Max, quin és el títol de Hirken? Em refereixo a la seva funció oficial a nivell corporatiu.

—Vicepresident encarregat de la Seguretat Corporativa, diu aquí.

Han va assentir amb expressió ombrívola.

—Segueix buscant; anem pel bon camí. Això no és una clínica, sinó un centre d'interrogació, probablement una sala de diversions per a la mentalitat retorçada de Hirken. Què hi ha en la planta immediatament inferior?

—Res per a humans. La planta següent ocupa tres pisos, capità, i només conté maquinària pesada. En ella hi ha un distribuïdor d'energia de capacitat industrial i una comporta hermètica. Observi, aquest és el plànol de la planta i aquí té un esquema dels circuits d'energia.

Max els hi va projectar i Han es va acostar a la pantalla per examinar detingudament les milers de línies. Un detall, marcat en un color diferent i situat prop dels ascensors, va atreure la seva atenció. Va preguntar a què corresponia a la computadora.

—És un visor de seguretat, capità. En algunes parts de la torre hi ha instal·lacions de vigilància. Les hi projectaré.

La pantalla va parpellejar un moment i després es va il·luminar una altra vegada amb una brillant imatge visual. Han es va quedar mirant atònit. Per fi havia localitzat als desapareguts.

L'habitació estava plena de càpsules d’estasis, apilades unes sobre unes altres. Cadascuna d'elles contenia un presoner immobilitzat en el temps, detingut entre un instant i el següent pel camp d'entropia de la càpsula. Això explicava l'absència d'instal·lacions de detenció, la falta de mesures destinades a controlar una multitud d'ens captius i el contingent mínim de vigilants de guàrdia. Hirken mantenia a totes les seves víctimes suspeses en el temps; les seves necessitats des del punt de vista de l'allotjament eren així molt escasses. El Vicepresident de Seguretat es limitava a treure als seus presoners quan desitjava interrogar-los i després tornava a posar-los en estasis quan havia acabat. D'aquesta manera, privava als presoners fins i tot de la seva pròpia vida, anul·lant tots els moments de la seva existència excepte els ocupats pels interrogatoris.

—Deuen ser milers —va sospirar Han—. Hirken pot ficar-los i treure'ls a través d'aquesta comporta com si fossin caixes d'embalatge. El consum d'energia deu ser terrible allà dalt. On tenen la planta generadora, Max?

—Estem asseguts damunt mateix d'ella —va respondre Max, encara que l’antropomorfisme realment mancava de sentit en el seu cas.

El robot va projectar un diagrama bàsic de la torre que va ocupar tota la pantalla. Han va xiular a cau d’orella. Sota el Confí de les estrelles hi havia una planta generadora d'energia amb la capacitat suficient per alimentar una fortalesa de combat o una nau de guerra de primera classe.

—I aquest és el sistema primari de defensa —va afegir Max.

La torre estava envoltada de camps de força que la cobrien per tots costats, inclòs l'extrem superior, tots a punt d'entrar instantàniament en acció. El Confí de les estrelles en si, com ja havia observat Han, estava construït amb planxes blindades d'enllaços reforçats. Segons els diagrames, la torre també estava dotada d'un camp anticoncusions, de manera que cap quantitat d'explosius d'alta potència podrien arribar a causar el menor dany als seus ocupants.

L'Autoritat no havia reparat en despeses a fi d'aconseguir unes perfectes mesures de seguretat.

Però tot això només servia per defensar-se d'un enemic situat fora de la torre i Han s'havia infiltrat tan endins com havia pogut.

—Tenen un registre de presoners?

—Aquí està! Ho tenen arxivat sota el títol de Persones en trànsit.

Han va maleir entre dents els eufemismes burocràtics.

—Molt bé, veus el nom de Chewie en la llista?

Va seguir una brevíssima pausa.

—No, capità; Però he trobat al company de l’Atuarre! I al pare de la Jessa! Va projectar dues noves imatges sobre la pantalla, instantànies preses al moment de la detenció.

Van constatar que el pelatge del company de l’Atuarre tenia una tonalitat més vermellosa que el d'ella i que la cara canosa de Doc no havia canviat.

—I aquí el nebot de Rekkon —va afegir Max.

La fotografia mostrava un juvenil rostre negre amb ferms i ben dibuixades faccions que anunciaven que el noi se semblaria al seu oncle.

—I aquí està el gros! —va xisclar Max segons més tard, amb un entusiasme molt impropi d'una computadora.

L'enorme rostre pelut de Chewbacca va aparèixer en la pantalla de lectura. No semblava estar de molt bon humor al moment de la fotografia; tenia el pèl desordenat, però el seu grunyit era una promesa de mort per al fotògraf. Els ulls del wookiee semblaven vidriosos i Han conjecturà que els Espos devien haver-li administrat un tranquil·litzant res més detenir-lo.

—Està bé? —va preguntar Han.

Max va projectar el seu historial de presó. No, Chewbacca no havia sofert ferides greus, però tres oficials havien perdut la vida en el curs de la seva captura, deien els informes. No havia donat el seu nom, la qual cosa explicava que a Max li hagués costat localitzar-li. La llista d'acusacions gairebé desbordava fora de la pantalla, amb una última i fatídica anotació escrita a mà al peu de la pàgina, consignant l'hora fixada per al seu interrogatori. Han va consultar un rellotge de paret; faltaven escasses hores per a l'entrada prevista de Chewbacca en el taller de tortures del Vicepresident Executiu Hirken.

—Max, la cosa s'està posant lletja. Hem de fer alguna cosa ara mateix; no els hi deixaré destrossar el cervell de Chewie. Podem desactivar els sistemes defensius?

—Ho sento, capità —va respondre la computadora—. Tots els sistemes primaris estan controlats a través del mòdul que Hirken porta en el cinturó.

—I els secundaris?

Max semblava escèptic.

—Puc manipular el sistema auxiliar, però com se les hi arreglarà per desactivar el mòdul del Vicepresident Executiu?

—No ho sé; com efectua les connexions? Ha d'haver-hi un equip subaltern; aquesta condemnada caixa és massa reduïda per ser una unitat tancada i aconseguir controlar no obstant això tota aquesta torre.

Max li va oferir la resposta. Un circuit receptor recorria tot el Confí de les estrelles, encastat en les parets de cada planta.

—Mostra'm el diagrama dels circuits de la planta superior.

Han els va estudiar acuradament, memoritzant tots els punts de referència: portes, ascensors i bigues mestres.

—D'acord, Max, ara vull que t'infiltris en els sistemes de control secundari i redistribueixis les prioritats de flux d'energia. Vull que quan entrin en acció els sistemes secundaris, aquest paraigua protector, el deflector situat directament damunt de la torre comenci a descarregar la seva energia retornant-la directament a la planta, però vull que introdueixis un biaix en els dispositius de seguretat dels sistemes, de manera que adverteixin la descàrrega del deflector però no el rebot d'energia.

—Això desencadenarà una espiral de sobrecàrrega, capità Solo. Podria fer volar tota la torre.

—Només si aconsegueixo fotre-li mà als sistemes primaris de Hirken —va dir Han, en part per a si mateix i en part dirigint-se a Max—. Endavant.

***

Diverses plantes més amunt, el Vicepresident Hirken havia comprès que intentaven prendre-li el pèl.

Encara que les danses de l’Atuarre li havien deixat fascinat, una porció fonamental, sempre recelosa de la seva ment havia advertit que la seva atenció es desviava. El que ell volia era presenciar un combat mecanitzat. Aquella artística dansa, encara que tenia el seu atractiu, no podia substituir-ho.

El Vicepresident Executiu es va aixecar, accionant amb el dit un polsador del seu mòdul de control.

Les llums es van encendre i Pakka va cessar de tocar. Atuarre va mirar al voltant com si acabés de despertar-se d'un somni.

—Què...?

—Ja és suficient —va sentenciar Hirken.

Uul-Rha-Shan, el seu reptilià pistoler, romania alerta al seu costat, amb l'esperança de rebre una ordre de matar. Però Hirken es va limitar a dir:

—L'espectacle ja ha durat massa, trianiï. És evident que esteu intentant guanyar temps. M'heu pres per un imbècil? —I va assenyalar a Bollux—. Ridículs comediants de recanvi, m'heu portat aquest droide obsolet amb la clara finalitat d'estafar-me, sense la menor intenció d'oferir-me l'espectacle pel qual he pagat. Confiàveu al·legar una fallada mecànica i obligar-me a reemborsar-vos les despeses del viatge, o tal vegada fins i tot recompensar els vostres esforços. No és així?

El serè «No, Vicepresident» amb que li va respondre Atuarre va ser ignorat. Hirken no es va deixar convèncer.

—Prepareu aquest droide per al combat i porteu el meu Marca-X —va ordenar als tècnics i Espos que l’envoltaven.

Atuarre es va posar en guàrdia, furiosa, i preocupada per Bollux. Però va comprendre que Hirken estava fermament decidit i havia de vetllar pel seu cadell.

A més, no podia fer gran cosa pel Han i el seu company si continuava on estava.

—Amb el vostre permís, Excel·lència, tornaré a la meva nau.

A bord del Falcó, almenys, tindria més possibilitats al seu abast.

Hirken li va indicar que es retirés, rient amb el seu sinistre riure, preocupat pel seu Ajusticiador.

—Vés-te’n, vés-te’n. I si veus aquest mentider Marksman que has portat, emporta-te’l també. I no et creguis que no protestaré. Faré anul·lar la teva inscripció en el Gremi.

Atuarre va llançar una mirada a Bollux que era conduït cap a la sorra, sense que ella pogués fer res per ajudar-li.

—Excel·lència, segur que això no és legal. Aquest droide és nostre...

—I l’heu portat aquí amb el propòsit d'estafar-me —va concloure el Vicepresident—; però vaig a recuperar la meva inversió. Ara, marxa, si vols marxar-te, o queda't si ho prefereixes.

Va fer un senyal amb el dit i un sergent de l’Espo cridà una ordre. Un parell d'alts i severs guàrdies es van apostar un a cada costat dels dos trianiï.

Atuarre no va poder contenir un buf. Va agafar bruscament l'urpa de Pakka i es va encaminar a tot córrer cap a l'ascensor, amb el cadell fent bots a la seva saga. L'estrident riallada de l’Uul-Rha-Shan va sonar com un punyal carregat d'odi.

***

Entretant, a baix, al centre de computadores, la pantalla de lectura, sobre la qual s'anava projectant una petita part de les modificacions que estava introduint Max Blau, es va apagar un breu instant.

—Max? T'ocorre res? —va preguntar preocupat Han.

—Capità Solo, estan activant la màquina de combat, el Marca-X. Van a enfrontar-lo amb Bollux!

El sondejador de computadores encara no havia acabat de parlar, quan els ràpids centelleigs de les imatges dels plànols de l'estructura de l’Ajusticiador Marca-X ja van començar a succeir-se veloçment sobre la pantalla. Max estava molt alarmat.

—Els controls i l'energia del Marca-X són independents d'aquest sistema; no puc fer-li res! Capità, hem de tornar a dalt ara mateix. Bollux em necessita!

—I que ha passat amb Atuarre?

—Han trucat a un ascensor i han donat avís al Servei de seguretat comunicant-los la seva partida. Hem de pujar de seguida!

Han estava bellugant el cap, sense advertir que el fotoreceptor de Max s'havia apagat.

—Ho sento Max, encara haig de fer moltes coses aquí. A més, ara ja no podríem fer res per Bollux.

La pantalla de lectura es va apagar i el fotoreceptor es va encendre.

—Capità Solo —va dir Max Blau amb veu tremolosa—, no penso fer res més per a vostè fins que em porti al costat de Bollux. Jo «puc» ajudar-li.

Han li va donar una palmada, no massa amable, al sondejador de computadores.

—Continua amb el teu treball, Max. T'ho dic de debò.

Per tota resposta, Max va desconnectar el seu adaptador a la xarxa. Han va agafar furiós la petita computadora i la va aixecar sobre el seu cap.

—Fes el que et dic o et trencaré en mil trossos!

—Endavant, Capità —va replicar ombrívol—. Bollux faria qualsevol cosa per ajudar-me si jo estigués en un destret.

Han ja es disposava a llançar la computadora al terra, però per fi es va detenir a l'últim moment. Acabava d'ocórrer-se-li que la preocupació de Max pel seu amic no es diferenciava en res de la qual sentia el propi Han per Chewbacca. Va baixar el sondejador de computadores, mirant-lo com si el veiés per primera vegada.

—Maleïda Sigui! Segur que ets capaç d'ajudar a Bollux?

—Vostè porti'm fins a allà, capità, i ja veurà!

—Espero que tinguis raó. Quin era l'ascensor de la cúpula?

Max l'hi va dir i Han es va encaminar immediatament cap als ascensors, amb el sondejador penjat a l'espatlla. Una vegada en el vestíbul, es va llevar la insígnia de lliure accés i va prémer el botó de baixada.

L'ascensor que es va detenir no era el que li convenia; el va deixar esperar i seguir el seu camí, i després va tornar a prémer el botó de baixada.

La sort li va afavorir. L'ascensor que transportava a Atuarre, Pakka, i els seus dos guardians havia fet diverses parades durant el descens. Atuarre va veure al Han i va sortir de l'ascensor arrossegant al seu cadell. Els Espos van haver d'apressar-se per no quedar-se dins.

Han es va allunyar un parell de passos en companyia dels trianiï, però els Espos li van donar a entendre a les clares que els tres estaven sota la seva vigilància.

—Ens dirigíem a la nau —li va dir Atuarre en veu baixa—. No sabia quina altra cosa podia fer. Capità Solo, Hirken enfrontarà a Bollux amb aquesta màquina ajusticiadora!

—Ja ho sé. Max té alguna idea sobre aquest tema.

Han va observar que un dels Espos deia alguna cosa per un micròfon d'intercomunicació.

—Escolta'm bé, els desapareguts estan aquí i són milers. Max ha manipulat la torre; Hirken haurà de deixar anar a tothom si vol seguir respirant. Prepara la nau. Si aconsegueixo apoderar-me d'una pistola hi haurà gresca, germana!

—Capità, ja volia advertir-li-ho abans —li va interrompre Max—, he estat comprovant els meus càlculs i crec que hauria de saber...

—Ara no, Max!

Han es va portar a Atuarre i Pakka una altra vegada cap a l'ascensor i va prémer simultàniament els botons de pujada i baixada. Un dels Espos tornava a muntar amb els trianiï, però l'altre es va apostar al costat d’en Han.

—El Vicepresident Executiu diu que pot pujar —li va explicar el policia—. Així després podrà recollir el que quedi del droide en finalitzar el combat.

Els tècnics i els Espos van fer baixar a Bollux ràpidament a la sorra, mentre els panells d'acer transparent emergien de les ranures que els mantenien ocults sota el terra. A hores d'ara, Hirken ja sabia que aquest no era un droide gladiador i, en conseqüència, va donar ordre que equipessin a Bollux amb un escut anti-explosions, per donar-li més interès al combat.

L'escut, una planxa ovalada de dura-armadura amb agafadors incorporats, va fer doblegar-se sota el seu pes el llarg braç del vell androide mentre Bollux intentava adaptar-se a la nova situació.

L’androide sabia que mai podria fugir de tants homes armats. Hi havia conegut molts homes durant el seu llarg període de funcionament i en aquells moments ja era capaç d'identificar l'odi.

I odi era el que revelaven les faccions del Vicepresident Executiu. Però Bollux ja havia aconseguit superar una sèrie de situacions aparentment terminals i no tenia intenció de deixar-se destruir en aquell moment, si podia evitar-ho.

Un panell es va elevar en la paret del fons obrint una porta en el cercle de la sorra. Es va escoltar un grinyol de rodes i un cruixit de llandes. L’Ajusticiador Marca-X va emergir rodant a la llum.

Tenia una vegada i mitja l'alçada de Bollux i era molt més gruixut, si bé es desplaçava sobre dues gruixudes bandes d'eruga en comptes de sobre cames. Sobre les llandes i l'estructura de sustentació s'alçava un gruixut tronc, cobert amb una armadura formada per grises planxes d'aliatge. L’Ajusticiador mantenia en aquell moment els seus múltiples braços plegats al costat del tronc, inactius, cadascun d'ells proveït d'una arma diferent.

Bollux va emprar un truc que havia après d'un dels seus primers propietaris humans i va ometre simplement de les seves computacions la conclusió lògica que la seva destrucció presentava ara un elevat ordre de probabilitat. Sabia que, entre els humans, aquella tàctica es deia ignorar la mort segura. Bollux la interpretava com l'exclusió de les dades contraproduents. Ja portava llarg temps aplicant-la i aquella era la raó que encara seguís en funcionament.

La torreta cranial de l’Ajusticiador va girar sobre el seu eix i els seus sensors es van clavar sobre l’androide. El Marca-X constituïa l'última paraula en matèria d'autòmats de combat i era una màquina de matar altament especialitzada, summament assolida. Podria haver centrat la punteria sobre el desarmat droide-obrer d'ús general, polvoritzant-lo allà mateix en l'acte, però, naturalment, estava programat per oferir-li al seu propietari un espectacle més divertit que això. L’Ajusticiador també era una màquina amb una finalitat concreta.

El Marca-X va començar a avançar sobre les rodes, desplaçant-se amb veloç precisió, maniobrant per acorralar a Bollux. L’androide va retrocedir matusser, mentre intentava lluitar amb la poc familiar tasca de sostenir i manipular el seu escut anti-explosions. L’Ajusticiador va descriure un cercle, examinant a Bollux des de tots els angles per intentar calibrar les seves reaccions, mentre l’androide li observava ocult darrere del seu escut.

—Comença! —va ordenar el Vicepresident Executiu Hirken a través dels altaveus de la sorra.

El Marca-X, que estava sintonitzat per reaccionar en escoltar la seva veu, va modificar el seu procediment d'atac. Es va llançar directament cap a Bollux, abalançant-se contra ell a màxima velocitat. L’androide va intentar esquivar-lo, primer cap a un costat, després cap a l'altre, però l’Ajusticiador es va anticipar a tots els seus esforços. Compensava en l'acte cadascun dels seus moviments, avançant estrepitosament disposat a aixafar-lo sota les seves bandes d’eruga.

—Anul·la! —tronà Hirken pels altaveus.

El Marca-X es va detenir gairebé fregant a Bollux i va deixar que el vell androide s'apartés trontollant.

—Segueix! —va ordenar el Vicepresident Executiu.

L’Ajusticiador es va posar una altra vegada en moviment amb un grinyol i va seleccionar una altra alternativa de destrucció del seu arsenal. Diversos servos brunziren i va aparèixer un braç armat, sostenint un projector de flames en el seu extrem. Bollux ho va veure i va aixecar el seu escut just a temps.

Un doll de foc va brollar del canó del llançaflames i va anar a estavellar-se contra les parets de la sorra, transmetent un ardent corrent a través de l'escut de Bollux. El Marca-X va fer girar una altra vegada el canó de la seva arma per fer una altra passada apuntant cap avall, amb el propòsit d’escapçar-li les cames sota el cos a l’androide.

Bollux amb prou feines va aconseguir llançar-se matusser de genolls i recolzar el seu escut en el terra abans que la flama l’escombrés, formant tolls de foc sobre tota la superfície al voltant seu. El Marca-X s'havia engegat una altra vegada, preparant-se per fer punteria des d'un angle més favorable, quan Hirken també va anul·lar aquell procediment de combat.

Bollux es va incorporar treballosament, recolzant-se en l'escut. Va advertir que els seus mecanismes interns començaven a reescalfar-se, en particular els seus coixinets.

El seu circuit giro-compensat no havia estat dissenyat pensant en un esforç continuat d'aquell calibre.

Llavors el Marca-X va reprendre el seu atac. Bollux va ignorar allò inevitable i va obligar a les seves fatigades peces a reaccionar, movent-se amb el que podria considerar-se un equivalent mecànic del dolor, però encara amb capacitat de resposta.

***

Han va sortir de l'ascensor a la carrera. Els Espos de guàrdia, assabentats que el Vicepresident Executiu desitjava que presenciés l'espectacle, el van deixar passar.

Quan va arribar a l'última fila de butaques de l'amfiteatre es va parar en sec. Hirken estava assegut més a baix en companyia de la seva esposa i els seus subordinats, ovacionant al seu campió i burlant-se de la ridícula figura de Bollux mentre l’Ajusticiador aixecava un altre braç armat. Aquesta vegada el braç portava acoblat una mitja lluna estarrufada de petites càpsules-coet que es llançaven com dards.

Bollux també ho va veure i va emprar un ardit o, com ho hauria interpretat ell, una última variable. Agotzonat, amb l'escut encara aixecat, l’androide va afluixar la suspensió dissenyada per a treballs pesats de les seves cames i va escapar d'un salt de les assagetades creuades del Marca-X, com un gegantesc insecte colorit. Míssils en miniatura van explotar contra les parets transparents de la sorra enmig d'un núvol de fum, inundant l'amfiteatre amb l'esclat de les erupcions malgrat el sistema de supressió de sorolls incorporat al pati de butaques.

Hirken i les seves gents van proferir un rugit de frustració. Han va baixar corrent les escales que li separaven de la sorra, saltant els graons de tres en tres. Bollux havia aterrat en una mala postura; l'esforç al fet que es veien sotmesos els seus mecanismes començava a resultar-li intolerable.

El Vicepresident Executiu va modificar una vegada més la programació del seu autòmat de combat.

L’Ajusticiador va retreure el seu braç llança-míssils. Diversos cables articulats de captura es van projectar, com tentacles metàl·lics, de sengles obertures situades en els seus costats i dos braços brandiren un parell de serres circulars, preparats per a l'atac.

Les serres van començar a girar creant un peculiar zumzeig; les molècules de les seves vores tallants vibraven d'una manera capaç de travessar un metall amb la mateixa facilitat amb què creuaven l'aire.

El Marca-X va avançar cap a Bollux, agitant els cables a la recerca de l'abraçada mortal. Hirken va descobrir al Han que acabava d'arribar a la vora de la sorra.

—Trampós! Mira això, observa com treballa un autèntic autòmat de combat!

Una esborronadora riallada va sacsejar el cos del Vicepresident Executiu, despullat ja de totes les afectades cortesies de les sales de juntes corporatives. La seva esposa i els seus subordinats van imitar obedientment el seu exemple.

Han els va ignorar i va aixecar la computadora.

—Digues-li el que ha de fer, Max!

Max Blau va començar a emetre senyals sincopats a màxim volum, impulsos concentrats d'informació. Bollux va fer girar els seus fotoreceptors vermells enfocant-los sobre el sondejador de computadores. Va escoltar un instant i després va concentrar novament la seva atenció en el Marca-X que s'acostava a tota marxa. Han, encara que sabia que era absurd, no va poder evitar contenir la respiració.

Bollux no va fer el menor gest d'intentar esquivar l'atac o aixecar el seu escut, mentre l’Ajusticiador seguia aproximant-se. El Marca-X ho va interpretar com una reacció molt lògica. L’androide estava condemnat sense esperança. Els cables de captura es van obrir ansiosos en un ampli cercle per atrapar a Bollux; les serres circulars es van tancar sobre la seva víctima.

Bollux va aixecar el seu escut i el va llançar contra el Marca-X. Els cables i serres van canviar l'orientació dels seus moviments i van interceptar sense dificultat l'escut, agafant-lo i tallant-lo a trossos. Però Bollux va aprofitar el moment de respir per llançar-se molt rígid —amb un enorme bong metàl·lic— entre les destructores llandes de l’Ajusticiador.

L'autòmat de combat es va parar en sec, però havia reaccionat massa tard. Bollux, tendit sota el seu cos, va posar una mà en el ventre de la seva carrosseria i va prémer la seva servo-pinça. L'altra mà es va introduir entre els components del Marca-X i li escorxà el circuit de refrigeració.

L’Ajusticiador va proferir un udol electrònic. Encara que s'hagués passat tota una era assegut pensant, la màquina assassina mai hauria considerat la possibilitat que un droide obrer d'ús general pogués haver après a actuar de manera irracional.

El Marca-X es va posar en moviment, rodant cap a un costat i després cap a l'altre, a l'atzar. No tenia manera d'atrapar-lo, que romania penjat del seu ventre. Ningú havia programat mai a l’Ajusticiador per disparar contra si mateix, o tallar-se, o aixafar un objecte situat fora del seu abast. Bollux s'havia refugiat en l'únic lloc segur de tota la sorra.

La temperatura interior del Marca-X va començar a pujar immediatament; la màquina de matar produïa enormes quantitats de calor.

Entretant Hirken s’havia aixecat del seu seient i cridava:

—Anul·la! Anul·la, Ajusticiador, anul·la, és una ordre!

Els tècnics van començar a córrer agitadament d'un costat a un altre, xocant uns contra uns altres, però el Marca-X havia deixat de rebre les ordres que li dirigien. El seu complex circuit de control sintonitzat al timbre de la veu del Vicepresident Executiu havia estat una de les primeres coses desbaratades.

L'autòmat evolucionava desorientat sobre la sorra, descarregant les seves pistoles desintegradores, llançaflames i càpsules-míssils a l'atzar, amenaçant amb sobrecarregar el sistema de supressió de sorolls.

Les parets d'acer transparent que tancaven la sorra es van convertir en una finestra oberta sobre l'infern mentre l’Ajusticiador seguia envestint furiós, fent girar el tronc, amb totes les seves armes retrunyint, buscant un enemic amb el qual enfrontar-se que el seu sistema de direcció avariat no sabia trobar.

La metralla dels seus propis míssils rebotava sobre ell. Columnes de fum i flames brollaven dels seus ventiladors. Bollux s'havia penjat ara amb ambdues mans del ventre del Marca-X, que li arrossegava d'un costat a un altre, i l’androide va començar a preguntar-se serenament si aconseguiria mantenir-se subjectat fins al final.

L’Ajusticiador va rebotar contra una de les parets de la sorra. Els circuits de selecció d'objectiu que encara li quedaven van creure que la màquina havia donat finalment amb el seu enemic. L'autòmat va retrocedir, preparant-se per envestir de nou, amb els motors rugint.

Bollux va decidir correctament que havia arribat el moment del comiat i simplement es va deixar anar. L’Ajusticiador va arremetre veloçment una altra vegada, amb tota l'atenció que li restava concentrada en la innocent paret. L’androide va començar a arrossegar-se cap a la sortida, xerrotejant fatigosament.

L’Ajusticiador es va estavellar de cap contra la paret de la sorra i va rebotar per efecte del terrible xoc. Frustrat, va començar a disparar totes les seves armes a curta distància i va quedar embolicat en el reflux de rajos desintegradors, fragments de dards i dolls d'àcid.

Llavors, mentre Hirken cridava un últim «Nooo!», la temperatura interna del Marca-X va aconseguir el punt crític, agreujat a més pel dany exterior.

L’Ajusticiador Marca-X, l'última paraula en matèria d'autòmats de combat, va quedar destrossat per una espectacular explosió, al moment mateix en què Bollux, l’androide obrer d'ús general mig obsolet, aconseguia treure el seu fatigat xassís de la sorra.

Han es va agenollar al seu costat, donant uns copets a l'esquena del vell androide i Max Blau se les hi va compondre d'alguna manera per extreure un crit d'aplaudiment del codificador de veu. El pilot va aixecar el cap i es va posar a riure, oblidant-ho tot davant la terrible absurditat d'aquest moment.

—Deixeu-me descansar un minut, si us plau —va suplicar Bollux, parlant encara amb major lentitud que abans—. Haig d'intentar posar una mica d'ordre en els meus mecanismes.

—Jo puc ajudar-te! —Va xisclar Max—. Connecta'm als teus circuits cerebrals, Bollux, i jo m'encarregaré d'establir les derivacions necessàries. Així tu podràs ocupar-te tranquil·lament dels problemes de ciber-estasis.

Bollux va obrir les planxes del seu tòrax.

—Si té la bondat, capità.

Han va dipositar la petita computadora una altra vegada en el seu lloc.

—Commovedor, qualssevol que sigueu —va dir una seca veu astuta a esquena d’en Han—, però no us servirà de res. Els desmuntarem als dos fins aconseguir la informació que desitgem. I què s'ha fet de tots els teus bonics galons i medalles, ara que caic en el compte?

Han es va girar i de seguida va tornar a la realitat per trobar-se cara a cara amb Uul-Rha-Shan, que li esperava amb la pistola a la mà. La pistola d’en Han penjava sobre l'espatlla del rèptil encara en la seva pistolera.

Hirken va aparèixer darrere de Uul-Rha-Shan, seguit del major i els altres Espos, els seus executius i la seva esposa, tots els símbols de la seva importància corporativa.

Una pudor de circuits socarrimats i metall fos, úniques restes del preciós Marca-X, impregnava l'aire.

Les faccions de Hirken traslluïen una ràbia inexpressable. Va assenyalar al Han amb un dit tremolós.

—hauria d’haver comprès que formàveu part de la conspiració! Trianiï, droides, el Gremi de l'Espectacle... «Tots» estan compromesos. Ningú podrà negar-m'ho ara en el Consell d'Administració; aquesta conspiració contra l'Autoritat i contra la meva persona en particular abasta a tothom!

Han va bellugar el cap, sorprès. Hirken, banyat en suor, xisclava a tot pulmó amb una expressió embogida en la cara.

—No sé quin és el teu veritable nom, Marksman, però se t'han acabat les intrigues. El que vull saber, ja l'hi sostrauré al teu droide i als trianiï. Però, ja que has espatllat la meva diversió, ara vas a compensar-me la mala estona passada.

Va seguir el seu camí amb la resta de la seva comitiva i es va detenir una vegada dins de la sorra, a resguard de les planxes d'acer transparent. Uul-Rha-Shan va agafar la pistolera d’en Han que portava penjada a l'espatlla i la hi va oferir.

—Endavant, pistoler malabarista. Vegem de quina pirueta ets capaç.

Han es va acostar lentament i va agafar la pistolera. Una ràpida ullada al seu desintegrador li va revelar que l’havien buidat deixant-li només una última microcàrrega, insuficient per danyar el circuit de control primari. Es va tornar a mirar a Hirken, que romania dempeus molt satisfet després de la invulnerable paret d'acer transparent. El mòdul de control del seu cinturó quedava descartat. Han va començar a pujar lentament les escales de l'amfiteatre, cordant-se el cinturó i assegurant-se la pistolera a la cuixa. Uul-Rha-Shan li va seguir de seguida, enfundant una altra vegada el desintegrador en la pistolera que portava en l'avantbraç. Els dos es van situar a l'espai buit situat directament enfront de la pista; els funcionaris de l'Autoritat allà reunits van aixecar els ulls cap a ells.

Havia estat una bona temptativa, es va dir Han, encara que no haguessin arribat a coronar-la amb èxit. Però ara Hirken estava decidit a veure’l mort i a arrossegar a Chewbacca i Atuarre i Pakka a les seves càmeres d'interrogatori.

Han havia decidit en l'acte que, ja que anava a morir de totes maneres, s’emportaria totes aquestes ments retorçades de la Seguretat Corporativa amb ell a l'altre món.

Va seguir avançant, cautelosament, i es va situar d'esquena a la paret, mentre deixava anar la corretja de seguretat de la seva pistolera. El seu contrincant, apostat a pocs passos de distància, encara no havia acabat les seves provocacions.

—A Uul-Rha-Shan li agrada saber a qui mata. Com et dius, impostor?

Han es va posar molt recte, amb els braços penjant al costat del cos, tamborinant nerviosament amb els dits.

—Solo. Han Solo.

El rèptil va fer un gest de sorpresa.

—He sentit parlar de tu, Solo. Almenys, ets mereixedor de l'esforç necessari per matar-te.

Han va fer una ganyota burleta.

—Creus que podràs aconseguir-ho, llangardaix?

Uul-Rha-Shan va xiular enfuriat. Han va eliminar de la seva ment tot pensament excepte la situació immediata.

—Bon viatge, Solo —li va desitjar Uul-Rha-Shan, tibant tot el cos.

Han es va posar en moviment amb una lleu inclinació de l'espatlla dreta, per tornar-se després en rodó, tot amb l'encegadora promptitud d'un expert pistoler. Però la seva mà no va arribar a agafar l'empunyadura de la seva pistola.

En comptes d'això, va fingir el gest de disparar i es va llançar al terra. En la seva caiguda, va sentir passar xiulant sobre el seu cos el raig del desintegrador de l’Uul-Rha-Shan, que va anar a estavellar-se contra la paret. El tret va desencadenar una potent explosió que va agafar de ple al rèptil, derrocant-lo d'esquena. La seva descàrrega acabava de destrossar el circuit auxiliar del mòdul de control d’en Hirken, alliberant remolins d'energia.

Una sèrie d'explosions secundàries van indicar que els conductors de l'energia també havien quedat inutilitzats.

Han havia rodat pel terra i l'explosió havia arribat a socarrimar-li algun cabell. Es va incorporar empunyant la pistola, mentre el polsador d'advertiment de l'empunyadura palpitava silenciosament a la seva mà, en invisible senyal que el carregador estava pràcticament buit. Com si necessités que l'hi recordessin!

—Solooo! —udolà Uul-Rha-Shan, amb furiosos crits de desafiament, des d'algun punt que en Han no va aconseguir localitzar enmig del fum i la penombra.

Llavors va percebre una llunyana vibració, l'espiral de sobrecàrrega que Max Blau havia introduït al programa de defensa secundari seguint les seves instruccions. Una vegada inutilitzat el sistema primari i eliminat l'efecte del mòdul de control d’en Hirken, havia entrat en acció la desviació del curs de l'energia. La cosa ja no podia durar molt, va pensar Han.

Sobtadament, tots els presents en el Confí de les estrelles van tenir la sensació d'haver quedat bruscament submergits en un espès llot, mentre el pes del planeta semblava gravitar sobre ells. El camp antixocs... Han l'havia oblidat, però no tenia importància.

Llavors, amb una explosió impossible de descriure amb paraules, va esclatar la planta generadora d'energia.

 Següent