La maniobra hutt (XV)

Anterior

Capítol 15: Comiats.

Vint-i-quatre hores després que Han i Chewie haguessin portat el Bria de retorn a Nar Shaddaa, intacte tret per la muntura artillera i una secció de l'escut de popa bastant afeblida damunt de la bancada motriu, Han i Xaverri estaven en la plataforma de descens escombrada pels vents, immòbils al costat de la rampa d'accés del Fantasma. Salla i Chewie els havien acompanyat durant la major part del camí, però després s'havien quedat discretament ressagats perquè tinguessin una oportunitat de poder acomiadar-se en privat.

Han va mirar la Xaverri, que havia tornat a posar-se el seu bigarrat abillament d'il·lusionista, i va bellugar el cap.

—Odio els comiats —va dir amb veu entristida—. Mai sé què dir, i aquesta encara serà pitjor de l'habitual. Com vaig a trobar paraules amb les quals agrair-te tot el que has fet, Xaverri? La teva il·lusió ens va salvar. Sense tu mai hauríem pogut aconseguir-ho.

La il·lusionista li va somriure, els seus foscos ulls plens d'afecte.

—Ei, Solo... No m'ho hauria perdut ni per tots els crèdits de la galàxia. L'única cosa que lamento és no haver pogut estar en el pont d'algun d'aquests navilis imperials per veure la seva reacció.

Han es va posar a riure.

—S’han hagut de portar una bona sorpresa, d'això pots estar segura. —Un impuls sobtat li va fer estendre els braços i prendre-li les mans, i un instant després es va trobar estrenyent-la apassionadament contra el seu cos—. Vaig a trobar-te a faltar —va dir, amb la veu ofegada pels cabells de la Xaverri—. Vas tornar a aparèixer just quan pensava que m'havia acostumat a viure sense tu..., i ara hauré de tornar a començar partint de zero. No és just, Xaverri.

Quan va retrocedir uns centímetres, Xaverri es va posar de puntetes i li va besar en la boca.

—No et preocupis —va dir, somrient—. A la Salla no li importarà. Aquesta dama té molta classe.

—Cert —va admetre Han—. Ella i jo tenim una forma de pensar molt semblant.

Xaverri va assentir.

—Espero que sigueu feliços, Solo. Cuideu-vos l’un a l'altre, d'acord?

Han va assentir.

—I tu... Bé, cuida't.

—Ho faré, Solo. No m'oblidis...

—Mai —va dir Han, sentint que se li formava un nus en la gola—. Mai podré oblidar-te, Xaverri.

Xaverri va retrocedir, i Han va baixar els braços. La il·lusionista va pujar corrent per la rampa d'accés, va entrar en la seva nau i no va mirar enrere...

***

Tres dies després de la batalla de Nar Shaddaa (com estava començant a ser coneguda per tots), Han, Chewie, Salla i Lando van assistir a les noces d’en Roa. El veterà contrabandista ja gairebé s'havia recuperat de les seves ferides, gràcies a una llarga immersió en un tanc bacta, i la Lwyll estava radiant amb el seu elegant vestit nou.

Gairebé tothom sabia que els quatre contrabandistes havien jugat un paper decisiu a l'hora d'invertir el curs de la batalla en favor de Nar Shaddaa, i Han i els seus amics van ser les estrelles de la festa. Van anar d'un costat a un altre engolint aperitius, bevent una copa darrere d'una altra, estrenyent mans i sent felicitats per tots aquells amb els quals s'ensopegaven.

Lando va anar cap a Roa i va lliscar un braç sobre les espatlles del veterà contrabandista.

 —Tinc entès que abandonar el negoci del contraban ha estat una de les condicions que et van imposar perquè aquestes noces pogués arribar a celebrar-se, Roa —va dir.

—Així és.

—Bé, en aquest cas vas a necessitar una ocupació honrada. T'agradaria treballar per a mi?

—Fent què?

Lando es va posar a riure.

—No posis aquesta cara de suspicàcia! Podries ocupar-te del meu dipòsit de naus espacials usades. Hauré de fer un llarg viatge per tota la Centralitat, i necessito a algú de confiança que pugui ocupar-se del negoci mentre jo estigui fora.

Roa s’ho va pensar durant uns moments.

—Bé... Doncs és clar que sí! Crec que m'agradarà aquest treball. Gràcies, Lando. I per què te’n vas? Estàs planejant alguna cosa?

—Vuffi Raa i jo tornarem a la Centralitat perquè tinc el pressentiment que puc guanyar una fortuna en molt poc temps transportant carregaments a aquests pobres planetes endarrerits. I... —Lando va somriure, i es va acariciar el seu incipient bigoti—. Bé, si això no dóna resultat, sempre em quedaran els casinos del Sistema d’Oseon. Crec que unes quantes sessions pràctiques de sàbacc no m'anirien gens malament. Si no jugues, acabes oxidant-te. Les partides que se celebren a Nar Shaddaa són més aviat insignificants. Necessito una mica d'acció amb apostes realment elevades per poder accedir a les partides on es juga de debò.

Han, que passava al costat d'ells, es va detenir quan va sentir el que estava dient Lando.

—Partides de sàbacc? Apostes realment elevades? Què està passant aquí? Qui necessita millorar el seu joc?

Lando va riure.

—Jo. Si aconsegueixo reunir els diners necessaris, penso prendre part en el gran campionat de sàbacc que se celebrarà a Bespin d’aquí a sis mesos. La inscripció costa deu mil crèdits.

—Deu mil, crèdits! —Han va deixar escapar una suau xiulada—. Sí, no hi ha dubte que això és una autèntica partida.

Lando va mirar al seu amic i li va somriure.

—Ei, Han... Ets un jugador bastant bo, no? Hauries de començar a pensar a reunir els diners de la teva inscripció.

Han va bellugar el cap.

—Ni ho somiïs!

—Per què no?

—Perquè conec les meves limitacions! —va replicar Han—. Si aconseguís reunir deu mil crèdits, me'ls gastaria a pagar l'entrada d'una nau pròpia.

—D'acord, però podries guanyar els diners suficients per comprar una nau —va observar Lando.

—No tinc tanta sort —va dir Han.

—Au, Han, vinga... —li va constrènyer Lando—. Podries reunir aquesta suma. —Mirà a Chewbacca—. Chewie te'ls prestaria. Veritat que ho faries, Chewbacca? Han és el teu millor amic, no?

Chewbacca va deixar escapar un grunyit molt eloqüent, i després va bellugar el cap en una emfàtica negativa.

Han va riure.

—No és prou bon amic per arriscar deu mil crèdits, Lando!

***

Durga el Hutt estava fet un cabdell al costat del trineu repulsor del seu progenitor, estripat pel dolor mentre contemplava com els androides mèdics i Grodo, el metge hutt, lluitaven intrèpidament per salvar a Aruk. Però fins i tot ell podia veure que els seus esforços estaven condemnats al fracàs.

Aruk s'havia desplomat feia tan sols uns minuts, panteixant de dolor, gemegant i vomitant per acabar patint terribles espasmes. Fins aquell llavors Durga mai havia sentit la desesperada impotència que va experimentar durant els moments en els quals va haver de mirar com el seu progenitor s'aferrava a la vida i a l'alè.

Aruk el Hutt sempre havia estat fort..., i molt tossut. Va trigar quatre hores a morir, quatre hores d'agonia plena de dolor. Durga va romandre immòbil al costat d'ell tot el temps, esperant contra tota esperança que el seu progenitor recuperés el coneixement..., però Aruk mai va arribar a fer-ho.

Durga va sentir un gran alleujament quan el palpitant cor del líder del clan Besadiï va acabar decidint donar-se per vençut, però el que el seu progenitor per fi s'hagués vist lliure d'aquells horrorosos dolors no va impedir que Durga se sentís terriblement afectat per la seva mort. No només havia perdut al seu pare, sinó que també havia perdut al seu millor amic.

Va estrènyer la flàccida mà d’Aruk entre els seus dits i va contemplar els filets de baves verdoses que brollaven de la boca afluixada per la mort i va saber, sense saber com ho sabia, que en realitat aquella mort era un assassinat.

Qui era el responsable?

Qui si no el clan Besilijic es veuria beneficiat per la mort d’Aruk?

Durant diversos dies Durga amb prou feines va menjar i es va anar arrossegant d'un costat a un altre com un esperit perdut, massa destrossat pel dolor per poder comportar-se d'una manera racional. Es va negar a permetre que el cos del seu progenitor fos enterrat. Encara que les diferents proves i anàlisis del contingut de l'estómac duts a terme pel metge van indicar que no hi havia cap verí i que el líder hutt havia mort a causa de causes naturals, Durga estava convençut que el seu progenitor havia estat assassinat. Va fer que el gegantesc cadàver d’Aruk fos congelat, i va decidir contractar a un equip d'especialistes forenses del Centre Imperial perquè dugués a terme una escrupolosa autòpsia tan aviat com la situació es calmés una mica.

El Kajidic del clan Besadiï va sofrir una llarga sèrie de convulsions. Dues faccions van acabar emergint, la pro-Durga i la anti-Durga. Durga va prendre certes mesures per consolidar el seu poder. Es va posar en contacte amb un temible sindicat del crim, el Sol Negre, dirigit i controlat pel poderós príncep Xízor, i li va explicar al príncep els beneficis mutus que les seves organitzacions podien extreure de la seva col·laboració.

Al llarg de les tres setmanes següents, tres poderosos líders del clan Besadiï van morir: dos van perir en estavellar-se les seves llançadores, i el tercer es va ofegar quan la seva barcassa fluvial va xocar amb una roca que no apareixia en els mapes i es va enfonsar.

Després d'allò, la facció anti-Durga amb prou feines si va tornar a obrir la boca.

Mentre esperava l'arribada dels especialistes forenses del Centre Imperial, Durga va redactar una llista de possibles sospitosos. Havia d'haver-hi alguna pista oculta en algun lloc que li permetés descobrir qui havia assassinat a Aruk..., i com ho havia fet.

Durga va decidir començar amb els registres financers. Sent un hutt, posseïa una comprensió intuïtiva de tot allò relacionat amb les finances i els beneficis. Inspeccionaria la situació financera de cada membre del clan Desilijic, i després faria el mateix amb els de el clan Besadiï i, finalment, amb els dels altres clans. Buscaria alguna classe de pauta. Si sabies com percebre-la, sempre hi havia alguna pauta oculta en les finances...

A poc a poc, dia a dia, el jove cap hutt va anar trobant les forces necessàries per seguir endavant sense el seu progenitor.

Algú pagarà per això —es jurava cada matí quan contemplava l'holograma de l’Aruk que adornava la paret de la seva càmera—. I ho pagarà molt car...

Següent