dimarts, 25 de setembre del 2018

Més enllà de les estrelles (I)


Més enllà de les estrelles

Les aventures d’en Han Solo 1

Brian Daley



1

—Tens raó, és una nau armada. Maleïda sigui!
Els panells d'instruments de la cabina de comandament del Falcó Mil·lenari bullien plens de llums indicadors de perill, centelleigs d'alarma i xiulets i tocs de botzina del conjunt de sensors. Per les pantalles de lectura anaven desfilant a gran velocitat els quadres d'informació de combat.
Han Solo, agotzonat en el seient del pilot, passejava fredament i veloç la mirada dels instruments a la pantalla i viceversa, en un apressat examen de la seva situació. Les seves primes faccions juvenils es van arrufar en preocupada concentració. La superfície del planeta Duroon s'aproximava més i més a l'altre costat del casc de la cabina. Una mica més a baix i cap a popa, una nau fortament armada havia detectat la presència del Falcó i es dirigia cap a ells en actitud desafiadora. El fet que la nau de guerra els hagués descobert abans que ells a ella era motiu de no poca preocupació per al Han; la capacitat d'anar i venir sense cridar l'atenció, sobretot no a nivell oficial, era vital per a un contrabandista.
Han Solo va començar a transmetre dades de control d'artilleria als sistemes d'atac de la nau.
—Carrega les bateries principals, Chewie —va dir, sense apartar els ulls de la seva porció del pupitre de control—, i connecta tots els escuts protectors. Estem en espai prohibit; no podem deixar-nos atrapar ni permetre que identifiquin la nau.
Sobretot, va afegir dintre seu, amb la càrrega que portem.
A la seva dreta, Chewbacca, el wookiee, va emetre un so a mig camí entre un grunyit i un lladruc, mentre els seus dits peluts accionaven veloços els controls, amb segura destresa. La seva enorme figura peluda encongida ocupava tot el desmesurat seient del copilot. Va mostrar les seves feroces dents de presa, a la manera wookiee, i va començar a envoltar ràpidament la nau amb successives capes d'energia defensiva. Al mateix temps, va augmentar al màxim la potència de la seva artilleria ofensiva.
Han va agafar amb força el timó de la seva nau preparant-se per a la batalla i va començar a retreure's amargament el fet d'haver acceptat aquest treball. Sabia perfectament que podria crear-li conflictes amb l'Autoritat del Sector Corporatiu, en plena zona d'accés prohibit.
L'avanç de la nau de l'Autoritat els deixava un marge d'escassos segons per prendre una decisió vital: o bé renunciaven a la seva missió i posaven rumb a zones desconegudes, o bé intentaven arreglar-se-les per fer el seu lliurament malgrat tot. En Han va examinar el seu pupitre de control, amb l'esperança de trobar alguna clau per al seu dilema, si no rebia una descàrrega de la plataforma còsmica.
L'altra nau no li havia guanyat terreny. Francament, el Falcó l'estava deixant enrere. Els sensors van calibrar la massa, armament i potència del seu perseguidor i Han va aventurar una conjectura.
—No crec que aquesta sigui una nau regular, Chewie; més aviat sembla un vaixell de càrrega equipat amb armament suplementari. Havia d'acabar d’enlairar quan ens va descobrir. Dimonis, no tindran res millor a fer aquests nois?
Però no semblava anar massa desencaminat. Les úniques instal·lacions importants de l'Autoritat a Duroon, les úniques dotades d'uns serveis portuaris complets, estaven situades en l'extrem més allunyat del globus planetari, on la línia de l'horitzó en aquell moment havia de començar a il·luminar un cel gris. En Han tenia previst aterrar en un punt el més allunyat possible del port, en plena zona nocturna del planeta.
—Descendirem —va decidir Han.
Si el Falcó aconseguia escapolir-se dels seus perseguidors, Han i Chewbacca podrien efectuar el seu descens i, si seguia acompanyant-los la sort, també aconseguirien sortir d'aquesta aventura.
El wookiee va emetre un malhumorat grunyit, ensumant amb el seu negre nas i mostrant la llengua.
Han li va llançar una mirada iracunda.
—Se t'ocorre per ventura alguna sortida millor? És una mica tard per tirar-se enrere, no creus?
Va fer baixar en picat la nau modificada, perdent altura per així augmentar la seva velocitat endinsant-se més en el con d'ombra de Duroon.
La nau de l'Autoritat, en canvi, va disminuir encara més la seva velocitat, mentre seguia ascendint per l'atmosfera del planeta, canviant velocitat per altitud en un intent de mantenir el Falcó Mil·lenari sota el control dels seus sensors. Han va ignorar l'ordre d'alto que li transmetia l'Autoritat; feia temps que havia desconnectat els telecontestadors que havien d'haver comunicat automàticament la identitat de la seva nau espacial en resposta a qualsevol pregunta oficial.
—Mantingues els desviadors a plena capacitat —va ordenar Han—. Vaig a baixar i no tenim cap ganes de rostir-nos vius.
El wookiee va fer el que li ordenaven, desprenent-se així de l'energia tèrmica generada pel ràpid pas del Falcó a través de l'atmosfera. Els comandaments de la nau es van estremir quan va començar a sortejar l'aire més dens. Han va maniobrar a fi d'interposar la massa del planeta entre ells i la nau de l'Autoritat.
Aviat ho va aconseguir, mentre els indicadors registraven un increment de la temperatura a causa de la fricció del ràpid descens de la nau. Han va contrastar les dades dels sensors amb el que ell mateix albirava a través del casc de la cabina i no va trigar a localitzar el seu primer punt de referència, una esquerda volcànicament activa orientada d'est a oest, com una esplèndida cicatriu encesa sobre la pell de Duroon. Va interrompre el ràpid descens del Falcó, no sense algunes protestes dels sistemes de control davant la immensa tensió. Quan per fi va aconseguir recuperar el control, faltaven escassos metres per tocar la superfície del planeta.
—A veure com se les maneguen per localitzar-nos ara —va exclamar Han satisfet.
Chewbacca va deixar anar un esbufec. El seu significat estava clar: el refugi que havien trobat només podia ser provisional. El risc de ser detectats, òpticament o per mitjà d'instruments, sobre aquesta esquerda de la superfície de Duroon era escàs, doncs el Falcó s'esvairia entre un marc d'escòria ferrosa, calor infernal i dissonàncies radioactives. Però tampoc podrien romandre massa temps en semblant lloc.
En Han així ho va reconèixer, sota la intensa llum ataronjada de la fissura que il·luminava la cabina de comandament.
En el millor dels casos, hauria aconseguit burlar a la nau de l'Autoritat que ara no podria localitzar al Falcó, fins i tot suposant que arribés a guanyar l'altitud suficient per tenir-lo de nou en el camp d'acció dels seus sensors. Va accelerar tot el que es va atrevir, en un esforç per mantenir la massa de Duroon entre ells i la nau perseguidora, mentre buscava un lloc on aterrar. Va maleir l'absència d'uns indicadors de navegació adequats; allò era navegar a ull, i a més sense la possibilitat de treure el cap fora de la cabina i demanar ajuda a algun vianant.
En pocs minuts, la nau va arribar gairebé fins a l'extrem occidental de la fissura. Han es va veure obligat a minorar una mica la velocitat; havia arribat el moment de buscar algun senyal indicador. Va passar revista a les instruccions que li havien donat i que havia confiat únicament a la seva memòria. Al lluny, en direcció sud, s'alçava amenaçadora una gegantesca serralada. Va inclinar bruscament el Falcó cap a babord, va baixar un parell d'interruptors i enfilà en línia recta cap a les muntanyes.
Els sensors especials d'inspecció de terreny de la nau van entrar en acció. Han va mantenir la proa de la nau molt enganxada a una superfície de lava solidificada i algunes fissures actives ocasionals, contraforts de l'esquerda principal. Per aconseguir el marge addicional de protecció que això podia representar contra el risc de ser detectat, va ajustar el vol del Falcó gairebé a l'altura d'aterratge i es va llançar a la carrera sobre les ondulants planes volcàniques.
—Si hi ha algú per allà baix, més li valdrà ajupir el cap —va advertir, amb un ull fixat als sensors d'inspecció del terreny.
El bip-bip dels sensors li va anunciar que havien localitzat el port de muntanya que estava buscant.
Han va ajustar la trajectòria de la nau.
Era curiós. Segons li havien informat, l'obertura a les muntanyes tenia una amplitud més que suficient per permetre el pas del Falcó, però segons les indicacions dels sensors semblava estretíssima.
Per un instant, Han va considerar la possibilitat de guanyar altura a tota velocitat i saltar els alts cims de la serralada, però era molt possible que, si així ho feia, es trobés una altra vegada a l'abast dels sensors de l'Autoritat., Estava massa prop del punt de descàrrega, i de cobrar la seva paga, per córrer el risc de veure's obligat a interrompre la seva missió i emprendre la fugida. El moment va passar i ja no va tenir possibilitat d'opció. Han va minorar encara més la velocitat, sense una altra solució que travessar el port de muntanya a baixa altura.
Gotetes de suor li van inundar el front i li van humitejar la camisa i la jaqueta. Chewbacca va emetre el seu profund grunyit de màxima concentració i els dos companys de viatge van sincronitzar els seus moviments, adaptant-los a les necessitats del Falcó Mil·lenari. La imatge del port de muntanya sobre les pantalles dels sensors d'inspecció de terreny seguia sent poc prometedora.
Han va prémer amb força els comandaments, palpant la pressió dels seus guants de pilot sobre la seva superfície.
—Que pas ni quines banyes... això és una ranura! Respira profund, Chewie; haurem de ficar-nos com puguem.
Han es va enredar en una desesperada batalla amb la seva nau. Chewbacca va gemegar, donant regna solta al seu disgust per totes les maniobres no convencionals, mentre anava accionant els propulsors de fre, encara que ni tan sols amb la seva acció n’hi hauria prou per evitar el desastre. La ranura va començar a perfilar-se, una zona lleugerament més clara de cel il·luminat per brillants estrelles i una de les tres llunes de Duroon, emmarcada per la silueta de les muntanyes. Per un pèl, resultaria massa estreta.
La nau espacial va prendre una mica d'altura i va perdre una mica de velocitat. Aquests pocs segons addicionals li van donar al Han el marge suficient per pilotar en un desesperat intent de salvar la vida, invocant reflexos d'últim moment i habilitats instintives que li havien ajudat a sortir de molts mals tràngols en tots els confins de la galàxia. Va desconnectar tots els escuts protectors, doncs haurien copejat la roca, sobrecarregant la nau i creant una innecessària tensió sobre els seus comandaments, i decantà el Falcó Mil·lenari sobre el seu costat de babord. Escarpats congostos els van tancar per tots dos costats i el rugit dels motors de la nau va començar a rebotar contra els penyals. En Han va anar ajustant minuciosament el seu rumb, amb la mirada fixa en les parets de roca que semblaven abalançar-se sobre ell a través del casc de la carlinga i va proferir un enfilall de sonores expressions sense la més mínima relació amb el pilotatge d'una nau.
Van notar una lleugera sacsejada i van sentir el cruixit del metall en estripar-se, amb tanta facilitat com si de paper es tractés. Els sensors de llarg abast es van apagar; un sortint de la roca hi havia escapçat el disc de la part superior del fuselatge. Per fi van acabar d'enfilar de costat l'ull de l'agulla i el Falcó es va trobar a l'altre costat de les muntanyes.
Amb la cara perlada de suor i el pèl castany humitejat, Han li va donar una palmada en l'espatlla a Chewbacca:
—No t'ho havia dit? La meva especialitat és la inspiració!
La nau espacial va planejar sobre la densa selva que s'estenia més enllà de les muntanyes. Han va restablir el curs normal, assecant-se el front amb la mà enguantada. Chewbacca va emetre un perllongat grunyit.
—Estic d'acord amb tu —va respondre fredament Han desapareguda ja la seva exaltació inicial—. Va ser una estupidesa posar una muntanya en aquest lloc.
Va començar a atalaiar a la recerca del proper punt de referència i el va detectar gairebé a l'instant: un riu serpentejant. El Falcó va sobrevolar a escassa altura els meandres mentre el wookiee baixava el tren d'aterratge de la nau.
Pocs segons després arribaven a la zona d'aterratge al costat d'una espectacular cascada, que es precipitava des d'una altura de dos-cents metres sobre el riu que discorria pel fons d'un barranc, com un fantasmagòric vel blau-blanquinós sota la llum de les estrelles i la lluna.
Han i Chewbacca van romandre immòbils un instant, asseguts al costat dels seus controls, massa exhausts per fer res. A l'altre costat del casc de la carlinga, la selva formava una massa irregular d'ombres, un embull de vegetació infatigable coberta per un sostre de plantes semblants a les falgueres que aconseguien altures superiors als vint metres. Un vel de boira baixa s'estenia entre els matolls i sobre la clariana.
El wookiee va fer un llarg sospir xiuxiuejant en to de baríton.
—Això mateix dic jo —va assentir Han—. Som-hi.
Tots dos es van llevar els auriculars i van abandonar els seus seients. Chewbacca va agafar la seva arma en forma de ballesta i una bandolera plena de recipients metàl·lics amb les municions, que també portava en una deforma borsa lligada a la cintura. Han ja portava la seva arma penjada sobre el maluc, un model fet a mida amb macroscopi incorporat i la part davantera llimada a fi de facilitar l'acció de desenfundar-la a tota velocitat. Portava la pistolera baixa, lligada sobre la cuixa i tallada de manera que deixava al descobert el gallet i el fiador de la pistola DL-44.
Segons les guies, l'atmosfera de Duroon era capaç de mantenir la vida humanoide sense necessitat de respiradors. Els dos contrabandistes van anar directament a la rampa de desembarcament de la nau. L’escotilla es va enrotllar i la rampa va descendir sense soroll, deixant arribar fins a ells una barreja d'olors de plantes i herbes en estat de putrefacció, la nit humida i càlida i l'amenaça dels animals. La selva estava inundada de sons, crides, cruixits i xiscles de les preses i els seus predadores i, per sobre de tot això, el monumental borbolleig de la cascada.
—Ara els toca a ells trobar-nos —va dir Han.
Va escodrinyar la selva sense descobrir cap senyal de vida. No era d'estranyar. L'aterratge de la nau probablement havia fet fugir espaordits a la major part dels animals salvatges de la zona. Han es va tornar cap al seu pilós segon oficial, copilot i soci, tot en un.
—Jo em quedaré aquí a esperar-los. Desconnecta tots els sensors, apaga els motors, tots els aparells; posa a zero tots els sistemes de manera que l'Autoritat no pugui localitzar-nos. Després comprova el dany estructural causat en la part superior del casc per aquesta esgarrapada en el llom.
Chewbacca va bordar en senyal d'assentiment i es va marxar ranquejant. Han es va treure els guants de pilot, se’ls va ficar en el cinturó i va començar a descendir la rampa, que es projectava cap avall sobre el costat d'estribord de la nau, darrere de la carlinga. Va fer girar amb el polze les mires de la seva pistola, adaptant-la per disparar en la foscor i després va fer un cop d'ull al voltant. El jove de prima figura anava vestit amb botes altes d'astronauta, pantalons d'uniforme foscos amb rivets vermells i una camisa i una jaqueta de civil. Han havia deixat d'usar diversos anys enrere la seva jaqueta d'uniforme, despullada dels seus galons i insígnies de comandament.
Va inspeccionar breument la cara inferior del Falcó, assegurant-se que no havia sofert cap dany en aquesta part i que el tren d'aterratge estigués ben recolzat. També va comprovar que les barres interruptores s'haguessin lliscat automàticament en el seu lloc al llarg de les servo-guies de la torreta inferior, a fi que l'artilleria muntada en el ventre de la nau no fes volar accidentalment el tren d'aterratge o la rampa si havia d'utilitzar-la mentre la nau romania en terra.
Una vegada va haver comprovat que tot estava en ordre, va tornar al peu de la rampa. Va alçar els ulls cap al cel buit i les estrelles que s'estenien més enllà i va pensar: Autoritat es cansarà de buscar-me; tota aquesta part de Duroon està esquitxada de fonts i xemeneies termals, fuites de magma de metalls pesats i anomalies radioactives. Trigarien més d'un mes a localitzar-me i en una o tres hores ja hauré desaparegut com una brisa fresca.
Es va asseure al final de la rampa, lamentant per un instant no tenir res per beure; sota el pupitre de control tenia una ampolla de vell licor destil·lat al buit. Però no tenia ganes d'anar a buscar-la. A més, encara no havia resolt tots els seus assumptes.
Les formes de vida nocturna de Duroon van començar a reaparèixer en el clar molsut. Vaporoses criatures blanques solcaven l'aire amb lleugers sotracs dels seus prims cossos, que recordaven petits tapets voladors, mentre en els propers arbres-falguera altres éssers, que semblaven manolls de palla, avançaven lentament sobre les amples frondes.
Han els va observar vigilant encara que dubtava que s'acostessin a la massa estranya de la seva nau espacial.
Mentre els mirava, una esfera verda no massa gran va sortir de la mala herba descrivint un elevat arc i va aterrar amb un boing. Al principi semblava perfectament llisa, però després va projectar una protuberància en forma d'ull que va examinar el Falcó amb moviments espasmòdics. L'ull va desaparèixer d'un salt entre la mala herba amb un segon boing.
Han va tornar a les seves cavil·lacions mentre escoltava les manipulacions de Chewbacca sobre la part superior del casc de la nau. A quants anys llum del planeta on havia nascut Han es trobarien les constel·lacions desconegudes que brillaven en aquest firmament? Era incapaç de fer tan sols un càlcul aproximat.
Ser contrabandista i pilot mercenari comportava els seus riscos, que Han acceptava amb un filosòfic encongiment d'espatlles. Però endinsar-se en un sector prohibit amb un carregament que li valdria una execució sumaria si li sorprenien, era una cosa completament diferent.
El Sector Corporatiu era un pomet d'herba sobre una branca situada en l'extrem d'un dels braços de la galàxia, però aquest pomet d'herba contenia desenes de milers de sistemes estel·lars i en tota la seva extensió no podia trobar-se ni una sola espècie intel·ligent autòctona. Ningú sabia amb certesa la raó. Han havia sentit dir que recerques realitzades sobre els neutrins revelaven la presència d'anomalies en les capes solars convectives de tots els sols d'aquella zona, un fenomen que podria haver-se estès com un virus entre les estrelles d'aquest aïllat sector.
En qualsevol cas, l'Autoritat del Sector Corporatiu s'havia constituït amb la finalitat d'explotar —alguns deien saquejar— les incomptables riqueses allà existents. L'Autoritat era propietari, patró, senyor feudal, govern i poder militar. La seva riquesa i poder eclipsaven, amb escasses excepcions, a totes les restants regions de l'Imperi, i l'Autoritat dedicava bona part del seu temps i energies a aïllar-se de qualsevol interferència exterior. No tenia competidors, però això no minorava els recels ni el caràcter vindicatiu de l'Autoritat del Sector Corporatiu. Qualsevol nau procedent de l'exterior trobada fora dels passadissos comercials establerts era presa fàcil per als navilis de guerra de l'Autoritat, pilotats per la seva temuda policia de Seguretat.
Però què pot fer un quan es troba acorralat?, es va preguntar Han. Com podia negar-se a realitzar una bona i lucrativa missió quan l’usurer Ploovo Dos-per-Un li va descriure les riqueses que podria aconseguir.
Sempre puc retirar-me, es va dir. Buscar-me un planeta agradable i anar-me a viure amb els nadius. La galàxia és gran.
Però de seguida va moure tristament el cap. De res li serviria intentar enganyar-se. No poder emprendre el vol seria igual que estar mort. Què podia oferir un planeta, qualsevol planeta, a una persona que havia passejat d'un costat a un altre entre les estrelles? La necessitat de moure's entre les il·limitades províncies de l'espai havia passat a ser part integrant de la seva identitat.
Per això quan, en un moment en què ell i Chewbacca estaven sense blanca i carregats de deutes, els hi havien proposat un viatge a les profunditats del territori prohibit per l'Autoritat, s'havien apressat a acceptar el treball. Malgrat tots els perills i incerteses, la missió els hi oferia la possibilitat de tornar a salpar amb la seva nau i d'experimentar una vegada més la llibertat del viatge interestel·lar. El risc de morir o ser capturats havia aparegut, als seus ulls, com el menor de dos mals.
Però això li va fer centrar els seus pensaments en un altre detall. La nau de l'Autoritat havia detectat d'alguna manera la presència del Falcó Mil·lenari abans que els seus propis sensors la descobrissin. Sens dubte, la Policia de Seguretat disposava d'alguna novetat en matèria d'equip de detecció, la qual cosa multiplicaria per deu les complicacions que farcien la vida d’en Han i Chewbacca. Hauria de posar-se a estudiar immediatament la manera de fer front en aquesta nova situació. Han vigilava atentament la selva que s'estenia al voltant seu, desitjant haver pogut deixar encesos els fars de la nau. Llavors, sobtadament, una veu va anunciar:
—Estem aquí.
Han es va tornar bruscament amb un xiscle i la pistola DL-44 va aparèixer en el seu puny com per art d'encantament.
Una criatura, situada pràcticament a l'abast de la seva mà, romania serenament dempeus al costat de la rampa. Tenia gairebé la mateixa alçada que en Han, era bípeda, amb un tors globular cobert d'un lleuger borrissol i curts braços i cames amb major nombre d'articulacions que els de un humà. El seu cap era petit, però estava equipat de grans ulls sense parpelles. La seva boca i la seva gola formaven una borsa penjant i la seva olor es confonia amb la de la selva.
—Aquesta és una bona manera de quedar rostit a la graella —grunyí en Han, recuperant el componiment i enfundant la seva arma.
La criatura va passar per alt el sarcasme.
—Has portat el que necessitem?
—Tinc un carregament per a vosaltres. A part d'això, no sé res, ni vull saber-ho. Si has vingut sol, t'espera una dura tasca.
La criatura es va girar i va emetre una esgarrifosa xiuletada. Dotzenes de figures van semblar brollar del terra, immòbils i silencioses, amb la mirada fixa en el pilot i la seva nau. Sostenien uns estranys objectes curts, que segurament havien de ser armes.
Llavors Han va escoltar un grunyit en les altures.
Va fer un pas endavant i quan va aixecar la vista va descobrir a Chewbacca, dempeus sobre un dels sortints de la proa de la nau, cobrint als nouvinguts amb la seva ballesta. Han li va fer un senyal. El seu pelut segon oficial va baixar la ballesta i va tornar a ficar-se dins.
—Estem perdent el temps —li va dir Han a la criatura.
Aquesta va començar a avançar cap al Falcó, seguida dels seus companys. Han els va detenir amb les mans aixecades.
—No tota la colla, amic. De moment, només tu, per començar.
El primer va balbucejar alguna cosa als qui li seguien i es va avançar sol.
A l'interior de la nau, Chewbacca havia encès les llums de nit a la seva potència mínima en punts estratègics de l'interior. L'imponent wookiee ja havia començat a retirar les planxes que cobrien els compartiments secrets, dissimulats i protegits de manera que fos impossible detectar-los sota la coberta, prop de la rampa de desembarcament. Chewbacca es va introduir en aquest espai, on ell i Han solien ocultar qualsevol tipus de material de contraban, i va romandre dempeus amb la cintura a l'altura de la coberta. Després va començar a deixar anar abraçadores i corretges i va començar a aixecar unes pesades caixes allargades, amb els músculs inflats per l'esforç sota la seva pelussera.
Han va fer girar una caixa i va trencar els segells. Dins de la caixa hi havia diverses armes ben disposades. Havien estat tractades de tal manera que cap part d'elles reflectia ni un centelleig de la feble llum que il·luminava l'interior de la nau. Han va agafar una d'elles, va comprovar el carregador, es va assegurar que tingués posat el dispositiu de seguretat i la hi va donar a la criatura.
L'arma de foc era una carabina, una arma curta, lleugera, sense complicacions. Com totes les altres del carregament, portava acoblada una simple mira òptica, una corretja per penjar-la-hi a l'espatlla, un bípode i una baioneta plegable. Encara que sens dubte la criatura no estava habituada a manejar una arma d'energia, la facilitat amb què la va agafar, la seva manera d'empunyar-la i la seva postura demostraven que les havia vist freqüentment. Va balancejar la carabina entre les seves mans, va mirar l'interior del canó i va examinar atentament el gallet.
—Deu caixes, mil rifles —li va anunciar Han, agafant una altra carabina.
Va aixecar la tapa de la culata i va assenyalar els connectors a través dels quals podia recarregar-se la pila d'energia del fusell. Es tractava d'armes antiquades en comparació de les quals s'utilitzaven normalment en aquells moments, però no posseïen peces interiors mòbils i eren summament duradores, tant que era possible transportar-les o emmagatzemar-les sense problemes, sense necessitat de recobrir-les de gel protector o algun altre producte de conservació. Qualsevol d'aquestes carabines estaria en bon estat de funcionament després de passar deu anys oblidada al costat de la tija d'una de les falgueres de la selva. Aquests avantatges podien tenir la seva importància en aquell món, on els nous propietaris de les carabines podrien ocupar-se poc del seu manteniment.
La criatura va assentir, indicant-li que comprenia el funcionament del mecanisme de recarrega.
—Ja hem robat alguns petits generadors dels barracons de l'Autoritat. Vam venir a viure aquí perquè ens van prometre treball i una vida agradable, i ens felicitàvem de la nostra bona sort, doncs el nostre món és pobre. Però ens explotaven com a esclaus i no ens deixaven marxar. Molts vam escapar a viure en la selva; aquest món s'assembla bastant al nostre. Ara, amb aquestes armes, podrem defensar-nos...
—Calla! —li va etzibar Han amb un gest tallant i una violència que va fer retrocedir a la criatura.
Després va intentar controlar-se i va prosseguir:
—No vull saber res, comprens? No et conec i tu tampoc em coneixes a mi. Tot això no és assumpte meu i no vull sentir-ho.
Els grans ulls estaven fixos en la seva cara. Han va desviar la mirada.
—Vaig rebre la meitat de la meva paga a compte abans de salpar. Cobraré l'altra meitat quan hagi sortit d'aquí, de manera que el millor serà que agafis les teves coses i fotis el camp. I no ho oblidis: no dispareu cap d'aquests artefactes fins que jo estigui lluny. Alguna nau de l'Autoritat podria captar el soroll.
Va recordar l'avançament rebut, pagat en perles lluminoses, nòduls de foc, diamants, cristalls de nova i altres pedres precioses tretes de contraban d'aquell planeta miner, amb terribles riscos, pels simpatitzants, qualsevol que fossin, que havien aconseguit trobar els esclaus contractats. En comptes de comprar la seva llibertat mitjançant una ràpida fugida a bord del Falcó, aquells fugitius es disposaven a iniciar una rebel·lió condemnada per endavant al fracàs contra el poder de l'Autoritat del Sector Corporatiu. Necis.
Han va cedir el pas a la criatura. Aquesta se’l va quedar mirant un instant i després es va acostar a l’escotilla oberta des d'on va proferir una xiulada. Uns altres de la seva espècie es van acostar amb presses i es van agrupar a l’entorn de l’escotilla. Han va poder distingir llavors les seves armes, primitius llança-dards i rifles de percussió.
Alguns portaven dagues de cristall volcànic. Tenien unes mans enginyoses, amb tres dits mútuament oposats. Van començar a pujar a la nau en fila índia i van envoltar les caixes plenes de rifles, intentant aixecar-les amb gran esforç en grups de sis i set.
Chewbacca els observava divertit. El trasllat de les caixes rampa avall i cap a les profunditats de la selva va fer pensar al Han en una estranya processó funerària.
De sobte va recordar una cosa i es va portar a part al solemne líder del grup.
—Saps si l'Autoritat té alguna nau de guerra estacionada aquí? Una nau molt molt gran, amb moltíssims fusells?
La criatura va romandre pensativa un instant.
—Hi ha una nau gran, que transporta càrrega i passatgers. Porta grans rifles i de vegades surt a la trobada d'altres naus en el cel per a operacions de càrrega i descàrrega.
Era exactament el que Han havia suposat. No s’havia topat amb una autèntica nau de combat, sinó més aviat amb una gavarra fortament armada.
La situació era difícil, però no tan greu com havia temut. No obstant això, la criatura no havia acabat.
—Necessitarem més —va dir—; més armes, més ajuda.
—Consulta-ho amb el teu confessor —va suggerir secament Han, mentre ajudava a Chewie a col·locar les planxes de la coberta una altra vegada en el seu lloc—. O concerta un tracte a través dels teus propis conductes, com has fet amb aquest carregament. Jo foto el camp. I no tornaràs a veure'm. Només ho he fet pels diners.
La criatura va aixecar el cap cap a ell, com si no aconseguís comprendre les seves paraules. Han va rebutjar la imatge d'home dur que havia de ser la vida en un camp de treballs forçats, l'existència més trista i arrossegada que calia imaginar. Es tractava d'una situació corrent en el Sector Corporatiu; ingenus nadius dels mons exteriors eren seduïts amb falses promeses i signaven contractes que només els servien per convertir-se en presoners quan arribaven als barracons de l'Autoritat. I quines esperances d'aconseguir alguna cosa podia tenir aquell grapat de fugitius?
Tot era qüestió de sort, va recordar. En la Partida Còsmica no tot eren triomfs, però amb els triomfs existents a Tatooine no s'aconseguiria omplir ni un diminut rellotge de sorra. Un anava jugant sobre la marxa aprofitant les cartes que li tocaven en sort i a Han Solo li agradava situar-se d'on bufava el vent i on les possibilitats d'obtenir beneficis eren majors.
Però Chewie l'estava mirant. Han va sospirar; el gran trompellot era un bon segon oficial, però tenia el cor tou. En fi, la informació sobre la nau de l'Autoritat tenia el seu valor... tal vegada podria oferir-los algun suggeriment, una lliçó útil. Han va arrabassar irritat la carabina de les mans del cap.
—Tingues molt present això: vosaltres sou els febles. M'entens? Heu de considerar les coses des de la vostra posició de feblesa i aprendre a ser enginyosos.
La criatura va captar les seves paraules i es va aproximar, posant-se de puntetes per veure què feia en Han amb la carabina.
—Té tres posicions, et fixes? Seguretat, un sol tret i foc constant. Ara bé, la Policia de Seguretat d'aquest planeta usa aquests fusells antidisturbis, veritat? Amb el canó retallat, i manejables amb ambdues mans. No? Són molt aficionats a disparar amb foc constant, perquè no els preocupa malgastar energia, ja que l'aconsegueixen sense problemes. El vostre cas és diferent. El que heu de fer és fixar les vostres carabines en la posició de tret únic. I si us veieu ficats en una refrega enmig de la nit o en les profunditats de la selva on la visibilitat és escassa, dispareu contra els punts d'origen del foc constant. Tindreu la seguretat que no es tracta de cap dels vostres, de manera que només pot ser la Policia de Seguretat. Heu d'aprendre a ser enginyosos.
La criatura va passejar la mirada de l'home a la carabina i una altra vegada a l'home.
—Sí —li va assegurar, recuperant l'arma—, ho recordarem. Gràcies.
Han va fer una ganyota, pensant en el molt que encara els quedava per aprendre. I haurien d'aprendre-ho pel seu compte, o en cas contrari l'Autoritat els faria pols sota l'enorme taló de la seva bota.
I en quants mons, es va preguntar dintre seu, estaria fent exactament el mateix l'Autoritat?
Distants sons de trets en les profunditats de la selva van interrompre els seus pensaments. La criatura havia avançat cap a l’escotilla apuntant-los amb la seva carabina.
—Ho sento —els va dir—, però havíem de provar algunes de les armes aquí per assegurar-nos que funcionessin.
Va baixar la carabina i va fugir corrent per la rampa, en direcció a la selva. Aquesta era la recompensa per intentar salvar el món.
—Retiro tot el que s'ha dit —li va confiar Han a Chewie quan van treure el cap per l’escotilla oberta—. Crec que sabran arreglar-se-les molt bé.
La destrucció del disc de l'antena del Falcó durant l'aterratge els havia deixat sense sensors de llarg abast. La nau hauria d’enlairar-se a cegues i córrer el risc de ficar-se en dificultats.
Han i Chewbacca van romandre gairebé una hora sobre el casc del Falcó, intentant reparar el suport de l'antena. A Han no li va doldre el temps perdut; mereixia la pena fer l'esforç i, si més no, així deixaven un marge de temps als fugitius per abandonar la zona de la cita. En efecte, l'enlairament del Falcó seria detectat amb tanta facilitat com un vestit espacial pudent, i el seu punt de partida seria registrat minuciosament.
Ja no podien esperar més. Quan les primeres llums de l'alba il·luminessin el cel, tots els aparells d'hèlix i de turbina i tots els vehicles armats a la disposició dels oficials locals de l'Autoritat emprendrien el vol en una rigorosa operació de rastreig. Chewbacca, que havia captat l'estat d'ànim d’en Han, va fer un comentari grunyint en la seva pròpia llengua.
Han va baixar els macroprismàtics.
—Tens raó. Emprenguem el vol.
Es van instal·lar en la carlinga, es van lligar els cinturons i van iniciar els preparatius per a l'enlairament: escalfament dels motors, les metralladores, els escuts protectors.
—Aposto que aquesta gavarra se situarà a baixa altura —va declarar Han—, en un punt des d'on pugui treure el màxim partit dels seus sensors. Si aconseguim elevar-nos i interposar una certa distància entre ells i nosaltres, podrem deixar-los enrere fàcilment i efectuar el salt a l’hiperespai.
Chewbacca va bordar suaument. Han li va donar un cop de colze en les costelles.
—Què et passa? Hem de jugar la partida fins al final.
De seguida va comprendre que estava parlant per convèncer-se a si mateix i va callar. El Falcó Mil·lenari va començar a prendre altura i va romandre suspès un breu instant per recollir el tren d'aterratge.
Després Han va guiar suaument la nau a través de l'obertura en el frondós sostre de fulles de la selva.
—Ho sento —li va dir en to apologètic a la seva nau, comprenent la dura prova per la qual la faria passar. La va fer elevar-se a tota marxa, la va posar sobre la cua i va obrir a fons els propulsors principals. La nau espacial va començar a grimpar veloçment pel firmament, deixant enrere un riu fumejant i una selva encesa. Duroon es va anar perdent ràpidament en la distància i Han va començar a pensar que sortirien fàcilment d'aquell tràngol.
Llavors els va atrapar el raig tractor.
La nau va donar una sacsejada en quedar atrapada entre les urpes del poderós raig. El capità de l'Autoritat, apostat en les altures, havia obrat amb cautela, sabent que s'enfrontaria amb un enemic més ràpid i maniobrable. Ara que havia aconseguit burlar al contrabandista, va llançar la seva nau en picat pel pou de gravetat del planeta, guanyant la suficient velocitat per compensar qualsevol maniobra que pogués intentar el Falcó en el seu brusc ascens. El raig tractor va obligar inexorablement a les dues naus a alinear-se.
—Tots els escuts protectors cap a proa. Alinea'ls en angle i prepara't a fer foc.
Han i Chewbacca estaven accionant interruptors a tota velocitat, forçant els seus comandaments, en una lluita desesperada per treure la nau del raig que la tenia presonera. En qüestió de segons van comprendre que les seves temptatives resultarien inútils.
—Prepara't per desplaçar tots els desviadors a proa —va ordenar Han, mentre es cobria amb el casc—. Haurem de plantar-li cara, Chewie.
Els desafiadors rugits del wookiee van sacsejar la carlinga mentre el seu company canviava bruscament el curs de la nau, envestint directament contra la nau enemiga. Tota l'energia defensiva del Falcó havia quedat canalitzada cap a proa per redoblar la potència dels escuts protectors davanters. La nau de l'Autoritat s'acostava a una velocitat aterridora; la distància que els separava anava evaporant-se per segons. La gavarra de l'Autoritat va intentar disparar-los des d'aquesta distancia límit, fent que trontollessin en la carlinga, però sense causar-los cap dany.
—No disparis, encara no —va cantussejar Han en veu baixa—. Acumularem tota l'artilleria en la popa i li donarem una bona coça en passar.
Els controls vibraven i es debatien sota les seves mans mentre els motors del Falcó cedien fins al seu últim erg d'energia. Els escuts desviadors lluitaven agosarats contra una pluja de canonades a llarga distància i llances de rajos anihiladors groc-verdosos. El Falcó va ascendir sobre una columna de blava energia com si li entusiasmés la idea d'una salvatge doble mort en una col·lisió amb la seva antagonista. En comptes de lluitar contra el raig tractor, havia llançat una escomesa contra el seu centre d'origen. La nau de l'Autoritat va entrar en el seu camp visual i, un segon més tard, la seva silueta cobria tot el sostre transparent de la carlinga.
En l'últim segon, el capità de la nau de guerra va perdre el control dels seus nervis. El raig tractor es va esvair mentre la gavarra iniciava una desesperada maniobra d'evasió. Amb uns reflexos que més aviat semblaven premonició, Han va aplicar tots els seus recursos a una temptativa igualment frenètica. No podien quedar més d'un parell de metres entre els dos para-xocs quan les dues naus es van creuar, fregant-se, escapant per pèls a la mortal col·lisió.
Chewbacca ja havia començat a desplaçar tots els escuts protectors a popa. Les bateries principals del Falcó; apuntades cap enrere, van bombardejar la nau de l'Autoritat a escassa distància. Han va aconseguir donar-li dues vegades a la gavarra, causant-li tal vegada només algun dany superficial, malgrat la qual cosa la victòria moral després d'aquella llarga i difícil nit li corresponia certament a ell. La nau de l'Autoritat va trontollar. Chewbacca udolà d'alegria i Han va exclamar satisfet:
—Els últims espeternecs!
La gavarra es va precipitar en picat, incapaç de detenir amb la rapidesa suficient la seva veloç caiguda. La nau va sortir rabent de l'embolcall atmosfèric i va saltar al buit, el seu mitjà natural. Molt a baix, als seus peus, la nau de l'Autoritat començava a guanyar la força suficient per frenar la seva caiguda, perduda ja qualsevol possibilitat de reprendre la persecució.
Han va introduir les dades sobre el salt a l’hiperespai en la computadora de navegació, mentre Chewbacca passava revista als danys soferts.
Res irreparable, va decidir el wookiee, però caldria donar-li un bon repàs general a la nau. En qualsevol cas, Han Solo i Chewbacca, el wookiee, tenien els seus diners, la seva llibertat i, miraculosament, també les seves vides. I això, es va dir Han, hauria de bastar-li a qualsevol, o no?
Els rugents motors de la nau espacial van traçar una línia de foc blau a través de l'infinit. Han va connectar l’hiperpropulsor. Les estrelles van semblar caure en totes direccions, mentre la nau se situava al capdavant en la carrera contra la mandrosa llum. El motor principal del Falcó Mil·lenari va bramar tronador i la nau va desaparèixer com si mai hagués estat en aquell lloc.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada