Més
enllà de les estrelles
Les aventures d’en Han Solo 1
Brian Daley
1
—Tens raó, és una nau
armada. Maleïda sigui!
Els panells
d'instruments de la cabina de comandament del Falcó Mil·lenari bullien plens de llums indicadors de perill,
centelleigs d'alarma i xiulets i tocs de botzina del conjunt de sensors. Per
les pantalles de lectura anaven desfilant a gran velocitat els quadres
d'informació de combat.
Han Solo, agotzonat en
el seient del pilot, passejava fredament i veloç la mirada dels instruments a
la pantalla i viceversa, en un apressat examen de la seva situació. Les seves
primes faccions juvenils es van arrufar en preocupada concentració. La
superfície del planeta Duroon s'aproximava més i més a l'altre costat del casc
de la cabina. Una mica més a baix i cap a popa, una nau fortament armada havia
detectat la presència del Falcó i es
dirigia cap a ells en actitud desafiadora. El fet que la nau de guerra els
hagués descobert abans que ells a ella era motiu de no poca preocupació per al
Han; la capacitat d'anar i venir sense cridar l'atenció, sobretot no a nivell
oficial, era vital per a un contrabandista.
Han Solo va començar a
transmetre dades de control d'artilleria als sistemes d'atac de la nau.
—Carrega les bateries principals,
Chewie —va dir, sense apartar els ulls de la seva porció del pupitre de
control—, i connecta tots els escuts protectors. Estem en espai prohibit; no
podem deixar-nos atrapar ni permetre que identifiquin la nau.
Sobretot, va afegir dintre seu, amb la càrrega que portem.
A la seva dreta,
Chewbacca, el wookiee, va emetre un so a mig camí entre un grunyit i un
lladruc, mentre els seus dits peluts accionaven veloços els controls, amb
segura destresa. La seva enorme figura peluda encongida ocupava tot el
desmesurat seient del copilot. Va mostrar les seves feroces dents de presa, a
la manera wookiee, i va començar a envoltar ràpidament la nau amb successives
capes d'energia defensiva. Al mateix temps, va augmentar al màxim la potència
de la seva artilleria ofensiva.
Han va agafar amb
força el timó de la seva nau preparant-se per a la batalla i va començar a
retreure's amargament el fet d'haver acceptat aquest treball. Sabia
perfectament que podria crear-li conflictes amb l'Autoritat del Sector
Corporatiu, en plena zona d'accés prohibit.
L'avanç de la nau de
l'Autoritat els deixava un marge d'escassos segons per prendre una decisió
vital: o bé renunciaven a la seva missió i posaven rumb a zones desconegudes, o
bé intentaven arreglar-se-les per fer el seu lliurament malgrat tot. En Han va
examinar el seu pupitre de control, amb l'esperança de trobar alguna clau per
al seu dilema, si no rebia una descàrrega de la plataforma còsmica.
L'altra nau no li
havia guanyat terreny. Francament, el Falcó
l'estava deixant enrere. Els sensors van calibrar la massa, armament i potència
del seu perseguidor i Han va aventurar una conjectura.
—No crec que aquesta
sigui una nau regular, Chewie; més aviat sembla un vaixell de càrrega equipat
amb armament suplementari. Havia d'acabar d’enlairar quan ens va descobrir. Dimonis,
no tindran res millor a fer aquests nois?
Però no semblava anar
massa desencaminat. Les úniques instal·lacions importants de l'Autoritat a
Duroon, les úniques dotades d'uns serveis portuaris complets, estaven situades
en l'extrem més allunyat del globus planetari, on la línia de l'horitzó en
aquell moment havia de començar a il·luminar un cel gris. En Han tenia previst
aterrar en un punt el més allunyat possible del port, en plena zona nocturna
del planeta.
—Descendirem —va
decidir Han.
Si el Falcó aconseguia escapolir-se dels seus
perseguidors, Han i Chewbacca podrien efectuar el seu descens i, si seguia
acompanyant-los la sort, també aconseguirien sortir d'aquesta aventura.
El wookiee va emetre
un malhumorat grunyit, ensumant amb el seu negre nas i mostrant la llengua.
Han li va llançar una
mirada iracunda.
—Se t'ocorre per
ventura alguna sortida millor? És una mica tard per tirar-se enrere, no creus?
Va fer baixar en picat
la nau modificada, perdent altura per així augmentar la seva velocitat
endinsant-se més en el con d'ombra de Duroon.
La nau de l'Autoritat,
en canvi, va disminuir encara més la seva velocitat, mentre seguia ascendint
per l'atmosfera del planeta, canviant velocitat per altitud en un intent de
mantenir el Falcó Mil·lenari sota el
control dels seus sensors. Han va ignorar l'ordre d'alto que li transmetia
l'Autoritat; feia temps que havia desconnectat els telecontestadors que havien
d'haver comunicat automàticament la identitat de la seva nau espacial en
resposta a qualsevol pregunta oficial.
—Mantingues els
desviadors a plena capacitat —va ordenar Han—. Vaig a baixar i no tenim cap
ganes de rostir-nos vius.
El wookiee va fer el
que li ordenaven, desprenent-se així de l'energia tèrmica generada pel ràpid
pas del Falcó a través de
l'atmosfera. Els comandaments de la nau es van estremir quan va començar a
sortejar l'aire més dens. Han va maniobrar a fi d'interposar la massa del
planeta entre ells i la nau de l'Autoritat.
Aviat ho va
aconseguir, mentre els indicadors registraven un increment de la temperatura a
causa de la fricció del ràpid descens de la nau. Han va contrastar les dades
dels sensors amb el que ell mateix albirava a través del casc de la cabina i no
va trigar a localitzar el seu primer punt de referència, una esquerda
volcànicament activa orientada d'est a oest, com una esplèndida cicatriu encesa
sobre la pell de Duroon. Va interrompre el ràpid descens del Falcó, no sense algunes protestes dels
sistemes de control davant la immensa tensió. Quan per fi va aconseguir
recuperar el control, faltaven escassos metres per tocar la superfície del
planeta.
—A veure com se les maneguen
per localitzar-nos ara —va exclamar Han satisfet.
Chewbacca va deixar
anar un esbufec. El seu significat estava clar: el refugi que havien trobat
només podia ser provisional. El risc de ser detectats, òpticament o per mitjà
d'instruments, sobre aquesta esquerda de la superfície de Duroon era escàs,
doncs el Falcó s'esvairia entre un
marc d'escòria ferrosa, calor infernal i dissonàncies radioactives. Però tampoc
podrien romandre massa temps en semblant lloc.
En Han així ho va
reconèixer, sota la intensa llum ataronjada de la fissura que il·luminava la
cabina de comandament.
En el millor dels
casos, hauria aconseguit burlar a la nau de l'Autoritat que ara no podria
localitzar al Falcó, fins i tot
suposant que arribés a guanyar l'altitud suficient per tenir-lo de nou en el
camp d'acció dels seus sensors. Va accelerar tot el que es va atrevir, en un
esforç per mantenir la massa de Duroon entre ells i la nau perseguidora, mentre
buscava un lloc on aterrar. Va maleir l'absència d'uns indicadors de navegació
adequats; allò era navegar a ull, i a més sense la possibilitat de treure el
cap fora de la cabina i demanar ajuda a algun vianant.
En pocs minuts, la nau
va arribar gairebé fins a l'extrem occidental de la fissura. Han es va veure
obligat a minorar una mica la velocitat; havia arribat el moment de buscar
algun senyal indicador. Va passar revista a les instruccions que li havien
donat i que havia confiat únicament a la seva memòria. Al lluny, en direcció
sud, s'alçava amenaçadora una gegantesca serralada. Va inclinar bruscament el Falcó cap a babord, va baixar un parell
d'interruptors i enfilà en línia recta cap a les muntanyes.
Els sensors especials
d'inspecció de terreny de la nau van entrar en acció. Han va mantenir la proa
de la nau molt enganxada a una superfície de lava solidificada i algunes
fissures actives ocasionals, contraforts de l'esquerda principal. Per
aconseguir el marge addicional de protecció que això podia representar contra
el risc de ser detectat, va ajustar el vol del Falcó gairebé a l'altura d'aterratge i es va llançar a la carrera
sobre les ondulants planes volcàniques.
—Si hi ha algú per
allà baix, més li valdrà ajupir el cap —va advertir, amb un ull fixat als
sensors d'inspecció del terreny.
El bip-bip dels sensors li va anunciar que
havien localitzat el port de muntanya que estava buscant.
Han va ajustar la
trajectòria de la nau.
Era curiós. Segons li
havien informat, l'obertura a les muntanyes tenia una amplitud més que
suficient per permetre el pas del Falcó,
però segons les indicacions dels sensors semblava estretíssima.
Per un instant, Han va
considerar la possibilitat de guanyar altura a tota velocitat i saltar els alts
cims de la serralada, però era molt possible que, si així ho feia, es trobés
una altra vegada a l'abast dels sensors de l'Autoritat., Estava massa prop del
punt de descàrrega, i de cobrar la seva paga, per córrer el risc de veure's
obligat a interrompre la seva missió i emprendre la fugida. El moment va passar
i ja no va tenir possibilitat d'opció. Han va minorar encara més la velocitat,
sense una altra solució que travessar el port de muntanya a baixa altura.
Gotetes de suor li van
inundar el front i li van humitejar la camisa i la jaqueta. Chewbacca va emetre
el seu profund grunyit de màxima concentració i els dos companys de viatge van
sincronitzar els seus moviments, adaptant-los a les necessitats del Falcó Mil·lenari. La imatge del port de
muntanya sobre les pantalles dels sensors d'inspecció de terreny seguia sent
poc prometedora.
Han va prémer amb
força els comandaments, palpant la pressió dels seus guants de pilot sobre la
seva superfície.
—Que pas ni quines
banyes... això és una ranura! Respira profund, Chewie; haurem de ficar-nos com
puguem.
Han es va enredar en
una desesperada batalla amb la seva nau. Chewbacca va gemegar, donant regna
solta al seu disgust per totes les maniobres no convencionals, mentre anava
accionant els propulsors de fre, encara que ni tan sols amb la seva acció n’hi
hauria prou per evitar el desastre. La ranura va començar a perfilar-se, una
zona lleugerament més clara de cel il·luminat per brillants estrelles i una de
les tres llunes de Duroon, emmarcada per la silueta de les muntanyes. Per un
pèl, resultaria massa estreta.
La nau espacial va
prendre una mica d'altura i va perdre una mica de velocitat. Aquests pocs
segons addicionals li van donar al Han el marge suficient per pilotar en un
desesperat intent de salvar la vida, invocant reflexos d'últim moment i
habilitats instintives que li havien ajudat a sortir de molts mals tràngols en
tots els confins de la galàxia. Va desconnectar tots els escuts protectors,
doncs haurien copejat la roca, sobrecarregant la nau i creant una innecessària
tensió sobre els seus comandaments, i decantà el Falcó Mil·lenari sobre el seu costat de babord. Escarpats congostos
els van tancar per tots dos costats i el rugit dels motors de la nau va
començar a rebotar contra els penyals. En Han va anar ajustant minuciosament el
seu rumb, amb la mirada fixa en les parets de roca que semblaven abalançar-se
sobre ell a través del casc de la carlinga i va proferir un enfilall de sonores
expressions sense la més mínima relació amb el pilotatge d'una nau.
Van notar una lleugera
sacsejada i van sentir el cruixit del metall en estripar-se, amb tanta
facilitat com si de paper es tractés. Els sensors de llarg abast es van apagar;
un sortint de la roca hi havia escapçat el disc de la part superior del
fuselatge. Per fi van acabar d'enfilar de costat l'ull de l'agulla i el Falcó es va trobar a l'altre costat de
les muntanyes.
Amb la cara perlada de
suor i el pèl castany humitejat, Han li va donar una palmada en l'espatlla a
Chewbacca:
—No t'ho havia dit? La
meva especialitat és la inspiració!
La nau espacial va
planejar sobre la densa selva que s'estenia més enllà de les muntanyes. Han va
restablir el curs normal, assecant-se el front amb la mà enguantada. Chewbacca
va emetre un perllongat grunyit.
—Estic d'acord amb tu
—va respondre fredament Han desapareguda ja la seva exaltació inicial—. Va ser
una estupidesa posar una muntanya en aquest lloc.
Va començar a atalaiar
a la recerca del proper punt de referència i el va detectar gairebé a
l'instant: un riu serpentejant. El Falcó
va sobrevolar a escassa altura els meandres mentre el wookiee baixava el tren
d'aterratge de la nau.
Pocs segons després
arribaven a la zona d'aterratge al costat d'una espectacular cascada, que es
precipitava des d'una altura de dos-cents metres sobre el riu que discorria pel
fons d'un barranc, com un fantasmagòric vel blau-blanquinós sota la llum de les
estrelles i la lluna.
Han i Chewbacca van
romandre immòbils un instant, asseguts al costat dels seus controls, massa
exhausts per fer res. A l'altre costat del casc de la carlinga, la selva
formava una massa irregular d'ombres, un embull de vegetació infatigable
coberta per un sostre de plantes semblants a les falgueres que aconseguien
altures superiors als vint metres. Un vel de boira baixa s'estenia entre els
matolls i sobre la clariana.
El wookiee va fer un
llarg sospir xiuxiuejant en to de baríton.
—Això mateix dic jo
—va assentir Han—. Som-hi.
Tots dos es van llevar
els auriculars i van abandonar els seus seients. Chewbacca va agafar la seva
arma en forma de ballesta i una bandolera plena de recipients metàl·lics amb
les municions, que també portava en una deforma borsa lligada a la cintura. Han
ja portava la seva arma penjada sobre el maluc, un model fet a mida amb
macroscopi incorporat i la part davantera llimada a fi de facilitar l'acció de
desenfundar-la a tota velocitat. Portava la pistolera baixa, lligada sobre la
cuixa i tallada de manera que deixava al descobert el gallet i el fiador de la
pistola DL-44.
Segons les guies,
l'atmosfera de Duroon era capaç de mantenir la vida humanoide sense necessitat
de respiradors. Els dos contrabandistes van anar directament a la rampa de
desembarcament de la nau. L’escotilla es va enrotllar i la rampa va descendir
sense soroll, deixant arribar fins a ells una barreja d'olors de plantes i
herbes en estat de putrefacció, la nit humida i càlida i l'amenaça dels
animals. La selva estava inundada de sons, crides, cruixits i xiscles de les
preses i els seus predadores i, per sobre de tot això, el monumental borbolleig
de la cascada.
—Ara els toca a ells
trobar-nos —va dir Han.
Va escodrinyar la
selva sense descobrir cap senyal de vida. No era d'estranyar. L'aterratge de la
nau probablement havia fet fugir espaordits a la major part dels animals
salvatges de la zona. Han es va tornar cap al seu pilós segon oficial, copilot
i soci, tot en un.
—Jo em quedaré aquí a
esperar-los. Desconnecta tots els sensors, apaga els motors, tots els aparells;
posa a zero tots els sistemes de manera que l'Autoritat no pugui
localitzar-nos. Després comprova el dany estructural causat en la part superior
del casc per aquesta esgarrapada en el llom.
Chewbacca va bordar en
senyal d'assentiment i es va marxar ranquejant. Han es va treure els guants de
pilot, se’ls va ficar en el cinturó i va començar a descendir la rampa, que es
projectava cap avall sobre el costat d'estribord de la nau, darrere de la
carlinga. Va fer girar amb el polze les mires de la seva pistola, adaptant-la
per disparar en la foscor i després va fer un cop d'ull al voltant. El jove de
prima figura anava vestit amb botes altes d'astronauta, pantalons d'uniforme foscos amb rivets vermells i una camisa i
una jaqueta de civil. Han havia deixat d'usar diversos anys enrere la seva jaqueta
d'uniforme, despullada dels seus galons i insígnies de comandament.
Va inspeccionar
breument la cara inferior del Falcó,
assegurant-se que no havia sofert cap dany en aquesta part i que el tren
d'aterratge estigués ben recolzat. També va comprovar que les barres
interruptores s'haguessin lliscat automàticament en el seu lloc al llarg de les
servo-guies de la torreta inferior, a fi que l'artilleria muntada en el ventre
de la nau no fes volar accidentalment el tren d'aterratge o la rampa si havia
d'utilitzar-la mentre la nau romania en terra.
Una vegada va haver
comprovat que tot estava en ordre, va tornar al peu de la rampa. Va alçar els
ulls cap al cel buit i les estrelles que s'estenien més enllà i va pensar:
Autoritat es cansarà de buscar-me; tota aquesta part de Duroon està esquitxada
de fonts i xemeneies termals, fuites de magma de metalls pesats i anomalies
radioactives. Trigarien més d'un mes a localitzar-me i en una o tres hores ja
hauré desaparegut com una brisa fresca.
Es va asseure al final
de la rampa, lamentant per un instant no tenir res per beure; sota el pupitre
de control tenia una ampolla de vell licor destil·lat al buit. Però no tenia
ganes d'anar a buscar-la. A més, encara no havia resolt tots els seus
assumptes.
Les formes de vida
nocturna de Duroon van començar a reaparèixer en el clar molsut. Vaporoses
criatures blanques solcaven l'aire amb lleugers sotracs dels seus prims cossos,
que recordaven petits tapets voladors, mentre en els propers arbres-falguera
altres éssers, que semblaven manolls de palla, avançaven lentament sobre les
amples frondes.
Han els va observar
vigilant encara que dubtava que s'acostessin a la massa estranya de la seva nau
espacial.
Mentre els mirava, una
esfera verda no massa gran va sortir de la mala herba descrivint un elevat arc
i va aterrar amb un boing. Al
principi semblava perfectament llisa, però després va projectar una
protuberància en forma d'ull que va examinar el Falcó amb moviments espasmòdics. L'ull va desaparèixer d'un salt
entre la mala herba amb un segon boing.
Han va tornar a les
seves cavil·lacions mentre escoltava les manipulacions de Chewbacca sobre la
part superior del casc de la nau. A quants anys llum del planeta on havia
nascut Han es trobarien les constel·lacions desconegudes que brillaven en
aquest firmament? Era incapaç de fer tan sols un càlcul aproximat.
Ser contrabandista i
pilot mercenari comportava els seus riscos, que Han acceptava amb un filosòfic
encongiment d'espatlles. Però endinsar-se en un sector prohibit amb un
carregament que li valdria una execució sumaria si li sorprenien, era una cosa
completament diferent.
El Sector Corporatiu
era un pomet d'herba sobre una branca situada en l'extrem d'un dels braços de
la galàxia, però aquest pomet d'herba contenia desenes de milers de sistemes
estel·lars i en tota la seva extensió no podia trobar-se ni una sola espècie
intel·ligent autòctona. Ningú sabia amb certesa la raó. Han havia sentit dir
que recerques realitzades sobre els neutrins revelaven la presència d'anomalies
en les capes solars convectives de tots els sols d'aquella zona, un fenomen que
podria haver-se estès com un virus entre les estrelles d'aquest aïllat sector.
En qualsevol cas,
l'Autoritat del Sector Corporatiu s'havia constituït amb la finalitat
d'explotar —alguns deien saquejar— les incomptables riqueses allà existents.
L'Autoritat era propietari, patró, senyor feudal, govern i poder militar. La
seva riquesa i poder eclipsaven, amb escasses excepcions, a totes les restants
regions de l'Imperi, i l'Autoritat dedicava bona part del seu temps i energies
a aïllar-se de qualsevol interferència exterior. No tenia competidors, però
això no minorava els recels ni el caràcter vindicatiu de l'Autoritat del Sector
Corporatiu. Qualsevol nau procedent de l'exterior trobada fora dels passadissos
comercials establerts era presa fàcil per als navilis de guerra de l'Autoritat,
pilotats per la seva temuda policia de Seguretat.
Però què pot fer un
quan es troba acorralat?, es va preguntar Han. Com podia negar-se a realitzar
una bona i lucrativa missió quan l’usurer Ploovo Dos-per-Un li va descriure les
riqueses que podria aconseguir.
Sempre puc retirar-me, es va dir. Buscar-me un planeta agradable i anar-me a viure amb els nadius. La
galàxia és gran.
Però de seguida va
moure tristament el cap. De res li serviria intentar enganyar-se. No poder
emprendre el vol seria igual que estar mort. Què podia oferir un planeta,
qualsevol planeta, a una persona que havia passejat d'un costat a un altre
entre les estrelles? La necessitat de moure's entre les il·limitades províncies
de l'espai havia passat a ser part integrant de la seva identitat.
Per això quan, en un
moment en què ell i Chewbacca estaven sense blanca i carregats de deutes, els hi
havien proposat un viatge a les profunditats del territori prohibit per
l'Autoritat, s'havien apressat a acceptar el treball. Malgrat tots els perills
i incerteses, la missió els hi oferia la possibilitat de tornar a salpar amb la
seva nau i d'experimentar una vegada més la llibertat del viatge
interestel·lar. El risc de morir o ser capturats havia aparegut, als seus ulls,
com el menor de dos mals.
Però això li va fer
centrar els seus pensaments en un altre detall. La nau de l'Autoritat havia
detectat d'alguna manera la presència del Falcó
Mil·lenari abans que els seus propis sensors la descobrissin. Sens dubte,
la Policia de Seguretat disposava d'alguna novetat en matèria d'equip de
detecció, la qual cosa multiplicaria per deu les complicacions que farcien la
vida d’en Han i Chewbacca. Hauria de posar-se a estudiar immediatament la
manera de fer front en aquesta nova situació. Han vigilava atentament la selva
que s'estenia al voltant seu, desitjant haver pogut deixar encesos els fars de
la nau. Llavors, sobtadament, una veu va anunciar:
—Estem aquí.
Han es va tornar
bruscament amb un xiscle i la pistola DL-44 va aparèixer en el seu puny com per
art d'encantament.
Una criatura, situada
pràcticament a l'abast de la seva mà, romania serenament dempeus al costat de
la rampa. Tenia gairebé la mateixa alçada que en Han, era bípeda, amb un tors
globular cobert d'un lleuger borrissol i curts braços i cames amb major nombre
d'articulacions que els de un humà. El seu cap era petit, però estava equipat
de grans ulls sense parpelles. La seva boca i la seva gola formaven una borsa
penjant i la seva olor es confonia amb la de la selva.
—Aquesta és una bona
manera de quedar rostit a la graella —grunyí en Han, recuperant el componiment
i enfundant la seva arma.
La criatura va passar
per alt el sarcasme.
—Has portat el que
necessitem?
—Tinc un carregament
per a vosaltres. A part d'això, no sé res, ni vull saber-ho. Si has vingut sol,
t'espera una dura tasca.
La criatura es va girar
i va emetre una esgarrifosa xiuletada. Dotzenes de figures van semblar brollar
del terra, immòbils i silencioses, amb la mirada fixa en el pilot i la seva
nau. Sostenien uns estranys objectes curts, que segurament havien de ser armes.
Llavors Han va
escoltar un grunyit en les altures.
Va fer un pas endavant
i quan va aixecar la vista va descobrir a Chewbacca, dempeus sobre un dels
sortints de la proa de la nau, cobrint als nouvinguts amb la seva ballesta. Han
li va fer un senyal. El seu pelut segon oficial va baixar la ballesta i va
tornar a ficar-se dins.
—Estem perdent el
temps —li va dir Han a la criatura.
Aquesta va començar a
avançar cap al Falcó, seguida dels
seus companys. Han els va detenir amb les mans aixecades.
—No tota la colla,
amic. De moment, només tu, per començar.
El primer va
balbucejar alguna cosa als qui li seguien i es va avançar sol.
A l'interior de la
nau, Chewbacca havia encès les llums de nit a la seva potència mínima en punts
estratègics de l'interior. L'imponent wookiee ja havia començat a retirar les
planxes que cobrien els compartiments secrets, dissimulats i protegits de
manera que fos impossible detectar-los sota la coberta, prop de la rampa de desembarcament.
Chewbacca es va introduir en aquest espai, on ell i Han solien ocultar
qualsevol tipus de material de contraban, i va romandre dempeus amb la cintura
a l'altura de la coberta. Després va començar a deixar anar abraçadores i
corretges i va començar a aixecar unes pesades caixes allargades, amb els
músculs inflats per l'esforç sota la seva pelussera.
Han va fer girar una
caixa i va trencar els segells. Dins de la caixa hi havia diverses armes ben
disposades. Havien estat tractades de tal manera que cap part d'elles reflectia
ni un centelleig de la feble llum que il·luminava l'interior de la nau. Han va
agafar una d'elles, va comprovar el carregador, es va assegurar que tingués
posat el dispositiu de seguretat i la hi va donar a la criatura.
L'arma de foc era una
carabina, una arma curta, lleugera, sense complicacions. Com totes les altres
del carregament, portava acoblada una simple mira òptica, una corretja per
penjar-la-hi a l'espatlla, un bípode i una baioneta plegable. Encara que sens
dubte la criatura no estava habituada a manejar una arma d'energia, la
facilitat amb què la va agafar, la seva manera d'empunyar-la i la seva postura
demostraven que les havia vist freqüentment. Va balancejar la carabina entre
les seves mans, va mirar l'interior del canó i va examinar atentament el
gallet.
—Deu caixes, mil
rifles —li va anunciar Han, agafant una altra carabina.
Va aixecar la tapa de
la culata i va assenyalar els connectors a través dels quals podia
recarregar-se la pila d'energia del fusell. Es tractava d'armes antiquades en
comparació de les quals s'utilitzaven normalment en aquells moments, però no
posseïen peces interiors mòbils i eren summament duradores, tant que era
possible transportar-les o emmagatzemar-les sense problemes, sense necessitat
de recobrir-les de gel protector o algun altre producte de conservació.
Qualsevol d'aquestes carabines estaria en bon estat de funcionament després de
passar deu anys oblidada al costat de la tija d'una de les falgueres de la
selva. Aquests avantatges podien tenir la seva importància en aquell món, on
els nous propietaris de les carabines podrien ocupar-se poc del seu
manteniment.
La criatura va
assentir, indicant-li que comprenia el funcionament del mecanisme de recarrega.
—Ja hem robat alguns
petits generadors dels barracons de l'Autoritat. Vam venir a viure aquí perquè
ens van prometre treball i una vida agradable, i ens felicitàvem de la nostra
bona sort, doncs el nostre món és pobre. Però ens explotaven com a esclaus i no
ens deixaven marxar. Molts vam escapar a viure en la selva; aquest món
s'assembla bastant al nostre. Ara, amb aquestes armes, podrem defensar-nos...
—Calla! —li va etzibar
Han amb un gest tallant i una violència que va fer retrocedir a la criatura.
Després va intentar
controlar-se i va prosseguir:
—No vull saber res,
comprens? No et conec i tu tampoc em coneixes a mi. Tot això no és assumpte meu
i no vull sentir-ho.
Els grans ulls estaven
fixos en la seva cara. Han va desviar la mirada.
—Vaig rebre la meitat
de la meva paga a compte abans de salpar. Cobraré l'altra meitat quan hagi
sortit d'aquí, de manera que el millor serà que agafis les teves coses i fotis
el camp. I no ho oblidis: no dispareu cap d'aquests artefactes fins que jo
estigui lluny. Alguna nau de l'Autoritat podria captar el soroll.
Va recordar
l'avançament rebut, pagat en perles lluminoses, nòduls de foc, diamants,
cristalls de nova i altres pedres precioses tretes de contraban d'aquell
planeta miner, amb terribles riscos, pels simpatitzants, qualsevol que fossin,
que havien aconseguit trobar els esclaus contractats. En comptes de comprar la
seva llibertat mitjançant una ràpida fugida a bord del Falcó, aquells fugitius es disposaven a iniciar una rebel·lió
condemnada per endavant al fracàs contra el poder de l'Autoritat del Sector
Corporatiu. Necis.
Han va cedir el pas a
la criatura. Aquesta se’l va quedar mirant un instant i després es va acostar a
l’escotilla oberta des d'on va proferir una xiulada. Uns altres de la seva
espècie es van acostar amb presses i es van agrupar a l’entorn de l’escotilla.
Han va poder distingir llavors les seves armes, primitius llança-dards i rifles
de percussió.
Alguns portaven dagues
de cristall volcànic. Tenien unes mans enginyoses, amb tres dits mútuament
oposats. Van començar a pujar a la nau en fila índia i van envoltar les caixes
plenes de rifles, intentant aixecar-les amb gran esforç en grups de sis i set.
Chewbacca els
observava divertit. El trasllat de les caixes rampa avall i cap a les
profunditats de la selva va fer pensar al Han en una estranya processó
funerària.
De sobte va recordar
una cosa i es va portar a part al solemne líder del grup.
—Saps si l'Autoritat
té alguna nau de guerra estacionada aquí? Una nau molt molt gran, amb
moltíssims fusells?
La criatura va
romandre pensativa un instant.
—Hi ha una nau gran,
que transporta càrrega i passatgers. Porta grans rifles i de vegades surt a la
trobada d'altres naus en el cel per a operacions de càrrega i descàrrega.
Era exactament el que
Han havia suposat. No s’havia topat amb una autèntica nau de combat, sinó més
aviat amb una gavarra fortament armada.
La situació era
difícil, però no tan greu com havia temut. No obstant això, la criatura no
havia acabat.
—Necessitarem més —va
dir—; més armes, més ajuda.
—Consulta-ho amb el
teu confessor —va suggerir secament Han, mentre ajudava a Chewie a col·locar
les planxes de la coberta una altra vegada en el seu lloc—. O concerta un
tracte a través dels teus propis conductes, com has fet amb aquest carregament.
Jo foto el camp. I no tornaràs a veure'm. Només ho he fet pels diners.
La criatura va aixecar
el cap cap a ell, com si no aconseguís comprendre les seves paraules. Han va
rebutjar la imatge d'home dur que havia de ser la vida en un camp de treballs
forçats, l'existència més trista i arrossegada que calia imaginar. Es tractava
d'una situació corrent en el Sector Corporatiu; ingenus nadius dels mons
exteriors eren seduïts amb falses promeses i signaven contractes que només els
servien per convertir-se en presoners quan arribaven als barracons de
l'Autoritat. I quines esperances d'aconseguir alguna cosa podia tenir aquell
grapat de fugitius?
Tot era qüestió de
sort, va recordar. En la Partida Còsmica no tot eren triomfs, però amb els
triomfs existents a Tatooine no s'aconseguiria omplir ni un diminut rellotge de
sorra. Un anava jugant sobre la marxa aprofitant les cartes que li tocaven en
sort i a Han Solo li agradava situar-se d'on bufava el vent i on les possibilitats
d'obtenir beneficis eren majors.
Però Chewie l'estava
mirant. Han va sospirar; el gran trompellot era un bon segon oficial, però
tenia el cor tou. En fi, la informació sobre la nau de l'Autoritat tenia el seu
valor... tal vegada podria oferir-los algun suggeriment, una lliçó útil. Han va
arrabassar irritat la carabina de les mans del cap.
—Tingues molt present
això: vosaltres sou els febles. M'entens? Heu de considerar les coses des de la
vostra posició de feblesa i aprendre a ser enginyosos.
La criatura va captar
les seves paraules i es va aproximar, posant-se de puntetes per veure què feia
en Han amb la carabina.
—Té tres posicions, et
fixes? Seguretat, un sol tret i foc constant. Ara bé, la Policia de Seguretat
d'aquest planeta usa aquests fusells antidisturbis, veritat? Amb el canó
retallat, i manejables amb ambdues mans. No? Són molt aficionats a disparar amb
foc constant, perquè no els preocupa malgastar energia, ja que l'aconsegueixen
sense problemes. El vostre cas és diferent. El que heu de fer és fixar les
vostres carabines en la posició de tret únic. I si us veieu ficats en una
refrega enmig de la nit o en les profunditats de la selva on la visibilitat és
escassa, dispareu contra els punts d'origen del foc constant. Tindreu la
seguretat que no es tracta de cap dels vostres, de manera que només pot ser la
Policia de Seguretat. Heu d'aprendre a ser enginyosos.
La criatura va
passejar la mirada de l'home a la carabina i una altra vegada a l'home.
—Sí —li va assegurar,
recuperant l'arma—, ho recordarem. Gràcies.
Han va fer una
ganyota, pensant en el molt que encara els quedava per aprendre. I haurien
d'aprendre-ho pel seu compte, o en cas contrari l'Autoritat els faria pols sota
l'enorme taló de la seva bota.
I en quants mons, es
va preguntar dintre seu, estaria fent exactament el mateix l'Autoritat?
Distants sons de trets
en les profunditats de la selva van interrompre els seus pensaments. La
criatura havia avançat cap a l’escotilla apuntant-los amb la seva carabina.
—Ho sento —els va
dir—, però havíem de provar algunes de les armes aquí per assegurar-nos que
funcionessin.
Va baixar la carabina
i va fugir corrent per la rampa, en direcció a la selva. Aquesta era la
recompensa per intentar salvar el món.
—Retiro tot el que
s'ha dit —li va confiar Han a Chewie quan van treure el cap per l’escotilla
oberta—. Crec que sabran arreglar-se-les molt bé.
La destrucció del disc
de l'antena del Falcó durant
l'aterratge els havia deixat sense sensors de llarg abast. La nau hauria d’enlairar-se
a cegues i córrer el risc de ficar-se en dificultats.
Han i Chewbacca van
romandre gairebé una hora sobre el casc del Falcó,
intentant reparar el suport de l'antena. A Han no li va doldre el temps perdut;
mereixia la pena fer l'esforç i, si més no, així deixaven un marge de temps als
fugitius per abandonar la zona de la cita. En efecte, l'enlairament del Falcó seria detectat amb tanta facilitat
com un vestit espacial pudent, i el seu punt de partida seria registrat
minuciosament.
Ja no podien esperar
més. Quan les primeres llums de l'alba il·luminessin el cel, tots els aparells
d'hèlix i de turbina i tots els vehicles armats a la disposició dels oficials
locals de l'Autoritat emprendrien el vol en una rigorosa operació de rastreig.
Chewbacca, que havia captat l'estat d'ànim d’en Han, va fer un comentari grunyint
en la seva pròpia llengua.
Han va baixar els
macroprismàtics.
—Tens raó. Emprenguem
el vol.
Es van instal·lar en
la carlinga, es van lligar els cinturons i van iniciar els preparatius per a
l'enlairament: escalfament dels motors, les metralladores, els escuts
protectors.
—Aposto que aquesta
gavarra se situarà a baixa altura —va declarar Han—, en un punt des d'on pugui
treure el màxim partit dels seus sensors. Si aconseguim elevar-nos i interposar
una certa distància entre ells i nosaltres, podrem deixar-los enrere fàcilment
i efectuar el salt a l’hiperespai.
Chewbacca va bordar
suaument. Han li va donar un cop de colze en les costelles.
—Què et passa? Hem de
jugar la partida fins al final.
De seguida va
comprendre que estava parlant per convèncer-se a si mateix i va callar. El Falcó Mil·lenari va començar a prendre
altura i va romandre suspès un breu instant per recollir el tren d'aterratge.
Després Han va guiar
suaument la nau a través de l'obertura en el frondós sostre de fulles de la
selva.
—Ho sento —li va dir
en to apologètic a la seva nau, comprenent la dura prova per la qual la faria
passar. La va fer elevar-se a tota marxa, la va posar sobre la cua i va obrir a
fons els propulsors principals. La nau espacial va començar a grimpar veloçment
pel firmament, deixant enrere un riu fumejant i una selva encesa. Duroon es va anar
perdent ràpidament en la distància i Han va començar a pensar que sortirien
fàcilment d'aquell tràngol.
Llavors els va atrapar
el raig tractor.
La nau va donar una
sacsejada en quedar atrapada entre les urpes del poderós raig. El capità de
l'Autoritat, apostat en les altures, havia obrat amb cautela, sabent que
s'enfrontaria amb un enemic més ràpid i maniobrable. Ara que havia aconseguit
burlar al contrabandista, va llançar la seva nau en picat pel pou de gravetat
del planeta, guanyant la suficient velocitat per compensar qualsevol maniobra
que pogués intentar el Falcó en el
seu brusc ascens. El raig tractor va obligar inexorablement a les dues naus a
alinear-se.
—Tots els escuts
protectors cap a proa. Alinea'ls en angle i prepara't a fer foc.
Han i Chewbacca
estaven accionant interruptors a tota velocitat, forçant els seus comandaments,
en una lluita desesperada per treure la nau del raig que la tenia presonera. En
qüestió de segons van comprendre que les seves temptatives resultarien inútils.
—Prepara't per
desplaçar tots els desviadors a proa —va ordenar Han, mentre es cobria amb el
casc—. Haurem de plantar-li cara, Chewie.
Els desafiadors rugits
del wookiee van sacsejar la carlinga mentre el seu company canviava bruscament
el curs de la nau, envestint directament contra la nau enemiga. Tota l'energia
defensiva del Falcó havia quedat
canalitzada cap a proa per redoblar la potència dels escuts protectors
davanters. La nau de l'Autoritat s'acostava a una velocitat aterridora; la
distància que els separava anava evaporant-se per segons. La gavarra de
l'Autoritat va intentar disparar-los des d'aquesta distancia límit, fent que
trontollessin en la carlinga, però sense causar-los cap dany.
—No disparis, encara
no —va cantussejar Han en veu baixa—. Acumularem tota l'artilleria en la popa i
li donarem una bona coça en passar.
Els controls vibraven
i es debatien sota les seves mans mentre els motors del Falcó cedien fins al seu últim erg d'energia. Els escuts desviadors
lluitaven agosarats contra una pluja de canonades a llarga distància i llances
de rajos anihiladors groc-verdosos. El Falcó
va ascendir sobre una columna de blava energia com si li entusiasmés la idea
d'una salvatge doble mort en una col·lisió amb la seva antagonista. En comptes
de lluitar contra el raig tractor, havia llançat una escomesa contra el seu
centre d'origen. La nau de l'Autoritat va entrar en el seu camp visual i, un
segon més tard, la seva silueta cobria tot el sostre transparent de la
carlinga.
En l'últim segon, el
capità de la nau de guerra va perdre el control dels seus nervis. El raig
tractor es va esvair mentre la gavarra iniciava una desesperada maniobra
d'evasió. Amb uns reflexos que més aviat semblaven premonició, Han va aplicar
tots els seus recursos a una temptativa igualment frenètica. No podien quedar
més d'un parell de metres entre els dos para-xocs quan les dues naus es van
creuar, fregant-se, escapant per pèls a la mortal col·lisió.
Chewbacca ja havia
començat a desplaçar tots els escuts protectors a popa. Les bateries principals
del Falcó; apuntades cap enrere, van
bombardejar la nau de l'Autoritat a escassa distància. Han va aconseguir
donar-li dues vegades a la gavarra, causant-li tal vegada només algun dany
superficial, malgrat la qual cosa la victòria moral després d'aquella llarga i
difícil nit li corresponia certament a ell. La nau de l'Autoritat va
trontollar. Chewbacca udolà d'alegria i Han va exclamar satisfet:
—Els últims
espeternecs!
La gavarra es va
precipitar en picat, incapaç de detenir amb la rapidesa suficient la seva veloç
caiguda. La nau va sortir rabent de l'embolcall atmosfèric i va saltar al buit,
el seu mitjà natural. Molt a baix, als seus peus, la nau de l'Autoritat
començava a guanyar la força suficient per frenar la seva caiguda, perduda ja
qualsevol possibilitat de reprendre la persecució.
Han va introduir les
dades sobre el salt a l’hiperespai en la computadora de navegació, mentre
Chewbacca passava revista als danys soferts.
Res irreparable, va
decidir el wookiee, però caldria donar-li un bon repàs general a la nau. En
qualsevol cas, Han Solo i Chewbacca, el wookiee, tenien els seus diners, la
seva llibertat i, miraculosament, també les seves vides. I això, es va dir Han,
hauria de bastar-li a qualsevol, o no?
Els rugents motors de
la nau espacial van traçar una línia de foc blau a través de l'infinit. Han va
connectar l’hiperpropulsor. Les estrelles van semblar caure en totes direccions,
mentre la nau se situava al capdavant en la carrera contra la mandrosa llum. El
motor principal del Falcó Mil·lenari
va bramar tronador i la nau va desaparèixer com si mai hagués estat en aquell
lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada