La maniobra hutt (VIII 2)

Anterior

2

En una remota àrea de l'espai situada entre un sistema i el seu veí, dues naus hutts van acudir a una cita en unes coordenades altament secretes. Les naus pertanyien a membres del Kajidic del clan Desilijic, encara que cap estava sent pilotada per Han Solo. Una d'elles era el Joia Estel·lar, el iot de Jabba, i l'altra era el Perla de Drac, propietat de Jiliac.

Seguint les precises instruccions dels seus pilots, que les van anar aproximant la una a l'altra mitjançant suaus pressions sobre els controls de les seves toveres de maniobra, les dues naus es van aproximar lentament fins a trobar-se prou a prop per fer possible l'operació d'atracada. Un tub umbilical va sorgir de l’escotilla del Joia Estel·lar i va anar estenent-se pel buit fins que va entrar en contacte amb l’escotilla del Perla de Drac i es va adherir a ella. Els iots hutts van quedar immòbils a l'espai, units l’un a l'altre pel tub.

Jabba i Jiliac es trobaven a bord del Joia Estel·lar. Còmodament instal·lat en el luxós saló del iot, Jiliac bressolava al seu nadó en els braços. Quan els instruments del iot van indicar que la connexió entre les dues naus havia estat conclosa amb èxit, Jiliac va col·locar a la diminuta i encara informe erugueta-hutt al costat de la seva borsa ventral, i va permetre que la minúscula criatura s'arrossegués cap al seu interior. Els petits hutts passaven la major part del primer any de les seves joves vides dins de la borsa de la seva mare.   

Mentre els dos hutts esperaven expectants, van sentir un soroll de passos que s'aproximaven pel corredor. La porta es va obrir i Teroenza, Gran Sacerdot d’Ylèsia, va creuar el llindar.

L'enorme criatura cornuda gairebé semblava un nan en comparació de les enormes masses toves i viscoses dels hutts, però Jiliac de seguida es va adonar que Teroenza no feia l'efecte de sentir-se particularment intimidat per les seves moles.

—Benvingut, Teroenza —va dir afablement, assenyalant una hamaca de repòs t'landa Til que havia fet instal·lar especialment per al Gran Sacerdot—. Considera't a casa teva, i posa't còmode. Confio que hauràs pogut ocultar la teva absència del teu món...

—El temps que disposo és limitat —va dir Teroenza—. Aquest matí vaig partir en un lliscant de superfície amb un pilot gamorreà després d'haver dit que anava a inspeccionar els treballs de construcció de la Colònia Vuit. A meitat del trajecte, quan estàvem a la zona més salvatge de la jungla, vaig deixar sense sentit al guàrdia i després vaig fer que el lliscant s'estavellés contra un gegant de la jungla. Després vaig llançar un detonador tèrmic sobre les restes, i vaig llançar al guàrdia a les flames quan aquestes ja havien pres. La vostra nau m'estava esperant just en el lloc on m'havíeu garantit que estaria. Demà podrà retornar-me en aquesta part de la jungla i allà m'embrutaré i em colpejaré contra les branques fins a quedar adequadament ferit, i després sortiré trontollant de la jungla just a temps d'ensopegar-me amb un dels grups de recerca. Aruk no sospitarà gens.

—Excel·lent —va dir Jiliac—. Però, tal com has observat, el nostre temps és limitat. Així doncs, anem directament al gra. Aruk s'ha convertit en una.., molèstia. Ens agradaria lliurar-nos d'aquesta molèstia.

Teroenza va deixar anar un esbufec.

—Cert —va admetre—. Per molt que augmenti la producció, Aruk mai està satisfet. Fa més d'un any que no veig a la meva companya, i Aruk m'ha prohibit tornar a la meva llar encara que només sigui per a una curta visita. Ah, i a més ha reduït la recompensa oferta per Han Solo i l'ha convertit en un contracte de «matar a primera vista, amb desintegracions admeses»! Em va prohibir incrementar la quantia de la recompensa fins i tot si estava disposat a pagar-la amb els meus propis crèdits. Va dir que estava obsessionat amb Solo! Quan li vaig sentir pronunciar aquestes paraules, vaig saber que ja no podia seguir treballant per a ell. Esperar el moment en què podré presenciar la lenta mort d'aquest rodamón espacial corellià ha estat el meu únic plaer durant mesos. Quan em recordo de com... —i el Gran Sacerdot va seguir recitant la seva lletania de motius per odiar a Han Solo.

Jabba i Jiliac es van mirar l’un a l'altre durant l'interminable discurs de Teroenza. Jiliac sabia que Jabba havia arribat a alguna classe d'acord amb Boba Fett a fi que Solo pogués seguir treballant per a ells sense necessitat de témer als caçadors de recompenses. Però Teroenza no necessitava disposar d'aquesta informació, i mai arribaria a saber-ho.

Teroenza per fi va arribar al final del seu recitat de greuges i es va inclinar davant els hutts.

—Us demano disculpes, excel·lències. Tal com heu dit, anem al gra.

—En primer lloc, hem de determinar el preu de la teva... ajuda, Teroenza —va observar Jabba.

El t’landa Til va respondre demanant una certa quantitat de diners. Jabba i Jiliac van tornar a intercanviar una ràpida mirada. Cap dels dos va obrir la boca.

Passats un parell de minuts, Teroenza va sol·licitar una segona quantitat de diners significativament més reduïda que la primera. Encara que alta, la xifra entrava dins dels límits del que era raonable. Jiliac va agafar un petit crustaci d'una safata col·locada al costat de la seva estrada de repòs i el va contemplar en silenci durant uns segons.

—D'acord —va dir per fi, i després va introduir la llaminadura en la seva boca—. No vull que ningú sospiti que s'ha comès un assassinat —va afegir després amb afable jovialitat—. Tot ha de fer-se d'una manera molt subtil...

—Subtil... —va murmurar Teroenza mentre acariciava distret la seva banya, que ja estava relluint com si acabessin d'untar-la amb oli—. Llavors hem de descartar un atac armat.

—Per descomptat —va dir Jiliac—. Els sistemes de seguretat del clan Besadiï només són superats pels nostres. Les nostres tropes haurien d'obrir-se pas a canonades, i llavors tot Nal Hutta sabria qui estava darrere de l'operació. No, res d'atacs armats.

—Un accident? —es va preguntar Jabba en veu alta—. Amb la seva barcassa fluvial, potser... Tinc entès que a Aruk li encanta fer petites excursions al capvespre, i que sol donar festes en el riu.

—És una possibilitat —va dir Jiliac—. Però aquest tipus d'accidents sempre resulten molt difícils de controlar. També podria destruir a Durga, i no vull que Durga mori.

—Per què, tia? Durga és molt llest. Podria acabar convertint-se en una amenaça per a nosaltres —va observar Jabba.

Teroenza es va encarregar de respondre a la pregunta del jove hutt abans que Jiliac tingués ocasió de fer-ho. Recolzant-se en la seva hamaca de repòs, el Gran Sacerdot va agafar una panerola-poll en salmorra d'una safata i la va provar.

—Perquè Durga tindrà seriosos problemes per controlar al clan Besadiï —va dir amb veu pensativa entre mos i mos—. Molts membres del Kajidic opinen que no està en condicions de governar a causa de la seva marca de naixement. Afirmen que ha estat assenyalat per la fatalitat, i que està condemnat a sofrir una destinació terrible. Si eliminem a Durga, el Kajidic podria unir-se d'una manera molt més sòlida darrere del seu nou cap.

Jiliac va felicitar a Teroenza amb una inclinació del seu enorme cap.

—Raones com un hutt, sacerdot —va dir.

Teroenza es va sentir molt afalagat.

—Gràcies, Excel·lència.

—Ni un atac ni un accident... —va murmurar Jabba—. Què ens queda llavors?

—Tinc un pla que tal vegada doni resultat —va dir Jiliac—. Consisteix a emprar una substància que pugui ser ingerida per Aruk, i que té l'avantatge de resultar pràcticament indetectable en els teixits. I mentre va fent efecte, la substància frena i entorpeix els processos mentals, de tal manera que la víctima comença a prendre decisions equivocades. El que Aruk prengui decisions equivocades ens beneficiaria considerablement.

—Per descomptat, tia —va dir Jabba—. Però... un verí? Els hutts som extremadament resistents als verins. Que un hutt, i això fins i tot tractant-se d'un tan vell com Aruk, arribi a ingerir el verí suficient per provocar la seva mort suposaria parlar d'una quantitat tan gran que de segur seria detectada.

Jiliac va bellugar el seu enorme cap, una peculiaritat humana que havia acabat adoptant.

—No si es fa de la manera en què estic pensant fer-ho, nebot. Quan és introduïda en el cos, aquesta substància va enverinant gradualment a la víctima perquè es concentra en els teixits cerebrals de les formes de vida superiors. Al llarg d'un període d'ingestió perllongat, la víctima arriba a tornar-se addicta al verí, fins a tal punt que el cessament sobtat de l'administració de la substància causarà una síndrome de retirada tan greu que acabarà provocant la mort o unes lesions cerebrals tan extenses que Aruk ja no podrà crear-nos més problemes en el futur.

—I podeu aconseguir una quantitat suficient d'aquesta substància? —va preguntar Teroenza, visiblement interessat.

—És extremadament cara i rara —va dir Jiliac—. Però... Sí. Puc aconseguir la quantitat suficient.

—Però com aconseguirem que la ingereixi? —va preguntar Jabba al seu torn.

—Jo puc aconseguir que la ingereixi, excel·lències! —Teroenza estava donant salts en la seva hamaca, tan excitat com un nen al moment més apassionant d'un joc—. Les granotes dels arbres-nala! Oh, sí, estic segur que donaria resultat!

—Explica't, sacerdot —va ordenar Jiliac.

Teroenza va passar a explicar-los la predilecció del líder del clan Besadiï per les granotes dels arbres-nala.

—Des que va tornar a Nal Hutta, fa dues setmanes, ha demanat que se li enviï un aquari ple de granotes vives juntament amb cada carregament d'espècia processada que enviem al planeta!

El t’Landa Til es va refregar excitat les seves mans, tan diminutes que gairebé semblaven delicades.

—I com les usaríem?

—Les granotes dels arbres-nala disten molt de ser formes de vida superiors, i de fet amb prou feines si tenen cervell. Dubto molt que l'exposició al vostre verí les matés.

—Si s'ha de jutjar pel que sé sobre aquesta substància, suposo que no tindria cap efecte sobre elles —va dir Jiliac—. Continua, t'ho prego.

—Puc criar les granotes en aigua a la qual hagi afegit el vostre verí —va seguir dient Teroenza—. A partir del moment en què només siguin petits capgrossos i des de llavors en endavant, les granotes estarien nedant a través d'un aigua que contindria una elevada concentració de la vostra substància. Els teixits de les granotes quedarien saturats de verí..., i Aruk les engolirà àvidament! A mesura que vagin transcorrent els mesos, incrementaré la concentració de verí en l'aigua, i així Aruk anirà consumint quantitats gradualment més grans de verí. Amb el pas del temps, Aruk arribarà a tornar-se addicte a ell. Llavors, quan ja s'hagi tornat totalment depenent de la substància... —Va moure una maneta en un veloç gest d'arrencar alguna cosa—. Es va acabar el verí! Granotes netes!

—I Aruk morirà en una horrible agonia —va dir Jiliac—, o sofrirà lesions cerebrals permanents. Qualsevol de les dues coses ens permetrà aconseguir les nostres metes.

Jabba es va inclinar cap endavant.

—Voto a favor de les granotes. El pla de Jiliac satisfà tots els nostres requisits.

—Transmetré l'ordre que se t'aboni el primer dels terminis del pagament que hem acordat —va dir Jiliac—. Has de dir-me on vols que ingressi els teus crèdits.

Una guspira d'astúcia va il·luminar els sortits ulls de Teroenza.

—Més que crèdits, preferiria objectes per a la meva col·lecció. D'aquesta forma podré ocultar els pagaments. Quan necessiti crèdits, sempre puc vendre alguna peça i així ningú s'assabentarà del nostre acord.

—Molt bé —va dir Jiliac—. En aquest cas, hauràs de proporcionar-nos una llista d'objectes que et semblin acceptables com a pagament. Si no aconseguim trobar-los, et pagarem amb crèdits. Però abans intentarem trobar peces per a la teva col·lecció.

—Excel·lent —va dir Teroenza—. Llavors estem d'acord.

—Un brindis! —va exclamar Jabba—. Per la nostra aliança, i per la fi d’Aruk!

—Un brindis! —va repetir Teroenza, alçant una copa adornada amb pedres precioses—. El primer que faré amb la meva nova riquesa serà oferir una recompensa tan elevada pel cap d’en Han Solo que tots els caçadors de recompenses de la galàxia tractaran de capturar-li!

—Per la mort d’Aruk! —va dir Jiliac, alçant la seva copa.

—Per la mort d’Aruk! —va exclamar Jabba al seu torn.

Teroenza va titubejar durant una fracció de segon, però la seva vacil·lació es va esvair gairebé de seguida.

—Per la mort d’Aruk... i la de Solo.

Els tres van beure.

Després que Teroenza s'hagués marxat per ser retornat a Ylèsia el més de pressa possible a bord del Perla de Drac, Jabba i Jiliac van començar a planejar la seva estratègia. Quan Aruk hagués estat tret del mig, s'anirien apoderant gradualment de l'operació ylesiana. Després anirien eliminant un a un als membres més importants del clan Besadiï fins que el clan, una vegada delmat, s'enfonsés en la penúria i l'anonimat.

Només pensar en això ja els va omplir d'alegria.

Però el seu bon humor va ser sobtadament dissipat per l'aparició de Lobb Gerido, que va entrar en el saló retorçant-se les mans.

—Excel·lències, excel·lències... Un dels vostres agents de Regolith Prime acaba d'enviar-nos un noticiari de vídeo amb notícies molt inquietants del Centre Imperial. El pilot ho ha gravat. Si les seves excel·lències tenen l'amabilitat de connectar el seu projector hologràfic...

Jiliac, molt preocupat, així ho va fer. L'escena tridimensional va aparèixer davant d’ells, i els hutts de seguida van reconèixer a Sarn Shild, el seu Moff local. Resultava obvi que es tractava d'una conferència de premsa oficial. Darrere d’en Shild, es podia veure el familiar horitzó urbà del Centre Imperial, el planeta que havia estat conegut com Coruscant abans que Palpatine es convertís en Emperador.

—Ciutadans dels Territoris de la Vora Interior i de la Vora Exterior —va dir Shild, les seves pàl·lides faccions ombrívoles tibants sota una cabellera fosca tan plena de pomada que semblava de cera—, el nostre excels i savi Emperador s'ha vist obligat a aixafar una altra insurrecció a l'espai imperial. Uns menyspreables rebels armats amb equip militar procedent del nostre sector van atacar un emplaçament imperial a Rampa II, matant a molts soldats imperials i ferint a molts més.

»La represàlia de l'Emperador ha estat immediata, i els rebels han estat derrotats i capturats. Molts civils van perir quan els carnissers rebels van tornar les seves armes contra ciutadans innocents. L'Imperi no pot permetre nous actes de barbàrie de tal categoria!

»L'Emperador ha demanat a tots els seus sectors lleials que li ajudin a acabar amb el tràfic d'armament il·legal. M'enorgulleix dir que estic responent a la crida de l'Emperador en els termes més immediats i enèrgics possibles. Tots sabem que una gran part del tràfic il·legal d'armaments i drogues té el seu origen a l'espai hutt. Així doncs, demano a tots els ciutadans del nostre sector que em recolzin en la meva ferma decisió d'acabar amb l'assot dels hutts! Tinc intenció d'acabar amb el contraban, i faré que els senyors del crim hutt caiguin de genolls davant l'Imperi! —Shild va fer una pausa, com si acabés de recordar que els hutts no tenien genolls—. Eh... Figurativament parlant, per descomptat.

El Moff del Sector va gargamellejar abans de seguir parlant.

—Per aconseguir aquesta meta, se m'ha autoritzat a emprar qualsevol classe de força necessària incloent la letal. Els hutts no trigaran a descobrir que no poden burlar-se impunement de les lleis imperials. —Shild va alçar un puny i el va moure d'un costat a un altre en un ràpid gest d'escombratge militar—. La llei i l'ordre tornaran a prevaler als nostres Territoris!

L'enregistrament hologràfica va arribar a la seva fi al moment en què les últimes paraules d’en Shild feien vibrar l'aire. Els dos hutts es van contemplar en silenci l’un a l'altre durant un moment molt llarg.

—La situació sembla seriosa, tia —va dir Jabba per fi.

—Per descomptat, nebot —va admetre Jiliac, i va murmurar una maledicció—. Donat com de covard i mesquí que és Shild, em pregunto com ha gosat enfrontar-se a nosaltres...

—Resulta obvi que Palpatine li inspira encara més por que nosaltres —va dir Jabba.

—Doncs haurem de fer-li entendre que ha comès un greu error —va dir jiliac, parlant molt a poc a poc—. No podem permetre que Nal Hutta sigui governada per l'Emperador i els seus condemnats esbirros.

—Per descomptat que no —va dir Jabba.

Jiliac va reflexionar durant uns instants.

—No obstant això, i com a compromís momentani...

—Sí, tia?

—Potser puguem raonar amb Shild. Podríem apaivagar al nostre Moff amb diners, i deixar que acabi amb Nar Shaddaa i els contrabandistes. Sempre podem trobar més contrabandistes...

Jabba va lliscar la llengua pels voltants de la seva boca desproveïda de llavis, rellepant-se com si acabés de provar una exquisidesa gastronòmica particularment deliciosa.

—M'encanta la teva forma de pensar, tia.

—Hem d'enviar un missatge a Shild —va acabar decidint Jiliac—. I també hem d'enviar-li regals..., regals molt cars, perquè pari esment al missatge. Ja saps com de cobejós que és. Estic segur que sabrà.., avenir-se a raons.

—Sí, per descomptat —va assentir Jabba—. Però qui portarà el missatge?

Jiliac va reflexionar durant uns moments, i després les comissures de la seva enorme boca es van anar elevant en un lent somriure.

—Crec que conec a la criatura intel·ligent ideal per a aquesta missió...

 Següent