La maniobra hutt (X)

Anterior

Capítol 10: Les ordres de l'almirall.

Durant el trajecte de tornada a Nar Shaddaa, Chewbacca va pilotar la nau-correu hutt Mercurial competentment, però la seva ment no estava totalment concentrada en el seu treball. El wookiee va tornar la mirada cap al seu company, l'humà al que havia jurat un deute de vida, i la preocupació que envoltava d’arruguetes els seus ulls blaus. Han estava mig enfonsat en el seient del copilot, amb el gest arrufat i la mirada clavada en el buit solcat per línies estel·lars de l’hiperespai. Ja portava dies sumit en aquell estat, que s'havia ensenyorit d'ell des que va pujar al Mercurial després de la missió que li havia portat fins a la residència del Moff a Coruscant. Rares vegades parlava, i quan ho feia era únicament per queixar-se i emetre comentaris sarcàstics.

I es queixava de tot: del menjar, de la velocitat de la petita nau-correu, de com la pilotava Chewie, de l'avorriment del viatge espacial, de la cobdícia dels hutts... Fos quin fos el tema de conversa que tractés d'introduir el wookiee, Han sempre tenia un gran nombre de coses negatives que dir sobre ell.

Per primera vegada des que coneixia al corellià, Chewbacca va arribar a preguntar-se si no podia haver-hi circumstàncies sota les quals renunciar a un deute de vida no fos el curs d'acció més honorable. Després de tot, oblidar-se del deute de vida sempre resultaria menys deshonrós que assassinar a la persona amb la qual l'havies contret...

—Aquesta andròmina es mou tan a poc a poc com un hutt mil·lenari —grunyí Han—. Tenint en compte la grandària dels seus motors, el lògic seria pensar que el Mercurial és capaç d'aconseguir una certa velocitat, no? Creus que podríem anar una mica més de pressa si surto a l'espai i començo a empènyer?

Chewbacca va reprimir el rugit que pugnava per sortir de la seva gola i va comentar que ja no trigarien molt a arribar a Nar Shaddaa.

—Cert, i t'asseguro que ja va sent hora —va dir Han amb amargor.

El corellià es va aixecar i va començar a passejar nerviosament per la minúscula cabina. Quan va girar bruscament sobre els seus talons, es va copejar el cap amb la cantonada d'un compartiment d'equip i va començar a deixar anar una maledicció darrere l’altra.

Quan per fi va començar a repetir-se, Han va deixar escapar un grunyit i després va tornar a deixar-se caure en el seient del copilot.

—Després que els hàgim retornat aquest cubell de les escombraries als hutts, suposo que haurem d'anar al Passadís dels Contrabandistes. Això suposant que el Br... —la paraula va semblar quedar embussada en la seva gola, i Han es va apressar a corregir-se a si mateix—, si és que aquesta condemnada nau nostra aconsegueix travessar el camp d'asteroides, naturalment.

Chewbacca li va preguntar per què volia anar al Passadís dels Contrabandistes, i va observar que Wynni probablement estaria allà i que era l'última persona a la qual volia veure. El wookiee ja s'havia afartat d'aquella femella que no sabia controlar les seves potes, i no estava segur de si podria seguir aguantant les llibertats que es prenia amb ell.

—Escolta, amic, per si no se t'ha ocorregut pensar-ho, ja podem acomiadar-nos de Nar Shaddaa —va replicar Han, i la seva veu degotava sarcasme—. A hores d'ara el Moff Sarn Shild probablement ja haurà ordenat a la seva flota que es reuneixi prop de Teth. Anem a oblidar-nos per sempre d'aquesta fastigosa imitació de lluna, d'acord?

Chewbacca va voler saber de quina flota li estava parlant.

—Au, cada Moff de l'Imperi disposa del seu propi esquadró «de pacificació» particular i pot emprar-lo més o menys com li vingui de gust —va dir Han, posant les botes sobre la consola sense molestar-se a mirar on les col·locava abans de deixar-les caure. Chewie va sentir un considerable alleujament en veure que no li havia donat al control de desceleració. Reduir la velocitat de sobte quan estaves en l’hiperespai era una de les pitjors idees que se li podien arribar a ocórrer a un pilot—. Estic segur que Shild també en té una. La seva flota probablement no sigui la millor de l'Imperi, però bastarà i sobrarà per a la missió.

Chewbacca estava cada vegada més confús. Quina raó podia haver-hi perquè la flota del Moff no fos la millor disponible?

—Oh, doncs senzillament la que l'Armada Imperial funciona així. Atès que l'espai hutt es troba en la Vora, i molt lluny de la civilització, és a dir, de Coruscant, apostaria al fet que Sarn Shild ha hagut de carregar amb tot l'armament i les naus velles, mentre que l'equip més modern i sofisticat era enviat a Rampa I i Rampa II.

Chewie li va preguntar per què parlava de Rampa I. El wookiee creia que només Rampa II havia tingut problemes amb els aixecaments.

—Sí, bo... Veuràs, quan els ciutadans de Rampa I es van assabentar del que estava ocorrent, també es van rebel·lar —va dir Han—. No és que els vagi a servir de molt, és clar.

Chewie va dir que odiava l'Imperi que li havia esclavitzat, i que li hauria agradat poder contribuir a la seva caiguda.

Han va deixar anar un esbufec.

—Doncs et suggereixo que esperis assegut, amic. Palpatine té tantes armes i naus espacials que ja no sap què fer amb elles. Qualsevol rebel·lió contra l'Imperi està condemnada a fracassar.

El pilot wookiee no estava d'acord amb el seu company en aquest punt, i així l'hi va dir. Donada la situació, li semblava que tard o d'hora els mons imperials acabarien afartant-se del tirànic govern de Palpatine i s'unirien per rebel·lar-se contra ell.

Han va bellugar el cap amb amargor.

—Això mai ocorrerà, Chewie. I si ocorregués, els rebels estarien condemnats a perir..., de la mateixa manera en què ho està Nar Shaddaa.

Chewie va murmurar que fugir d'una baralla no formava part dels costums dels wookiees, i després va preguntar-li per què no volia enfrontar-se a la flota imperial. Estava segur que els contrabandistes eren molt millors pilots —i certament millors tiradors— que els imperials. Potser podrien derrotar a les forces imperials quan tractessin d'atacar-los.

El suggeriment va fer que Han es posés a riure.

Chewie, finalment irritat, va tibar els llavis en una ganyota plena de ferocitat que va revelar les seves grans dents, va tornar el cap cap al seu soci humà i li va rugir.

Han es va apressar a alçar-se, semblant molt sorprès. Chewie rares vegades donava regna solta al seu terrible mal geni davant del corellià, i la ira d'un wookiee no era una cosa que es pogués prendre a la lleugera.

—Ei, no fa falta que et posis així! Què puc fer jo si Nar Shaddaa no té ni una sola possibilitat? No crec que sigui culpa meva, veritat?

El wookiee va deixar escapar un grunyit gutural.

—D'acord, d'acord —va dir Han, intentant calmar-li—. Pots estar segur que els avisaré perquè puguin fugir. Quan hàgim presentat el nostre informe a Jiliac l'hi explicaré tot a Mako, d'acord?

Chewbacca es va calmar una mica i va tornar a concentrar-se en el pilotatge. Però el wookiee va seguir pensant, i va començar a sumar dos i dos. Uns moments després va fer un altre comentari sobre el mal humor d’en Han.

—Que dimonis vols dir amb això que últimament he estat inaguantable? —va exclamar Han, molt indignat—. Sóc el mateix de sempre!

El comentari de Chewbacca va ser tan breu com a contundent. Han es ruboritzà.

—Eh, eh... A què ve això? Per què dius que estàs segur que té alguna cosa que veure amb una dona? —va preguntar, sentint-se cada vegada més indignat—. Què et fa pensar això?

Chewie va recitar una llista de raons, i després va exposar la seva teoria sobre qui era exactament la dona que tenia tan preocupat al Han.

Han va maleir, va arrufar el nas i, finalment, es va enfonsar en el seient i es va tapar la cara amb les mans. Després es va fregar el front i va deixar escapar un sorollós gemec.

—Tens raó, Chewie —va balbucejar—. La vaig veure. Vaig veure la Bria..., i estava amb Sarn Shild. No m’ho podia creure. Com ha pogut...?

Chewbacca va observar que de vegades les aparences podien ser enganyoses.

Han va bellugar el cap.

—Aquesta vegada no —va dir—. Li va dir «estimat».

El wookiee es va preguntar si la Bria no podria estar casada amb el Moff. Han va sospirar.

—Ni ho somiïs. La seva relació no era d'una naturalesa tan... legal, Chewie. No puc creure que Bria hagi estat capaç de fer quelcom semblant! És tan... mesquí!

Chewbacca va tractar de consolar-lo, i li va recordar que de vegades els éssers intel·ligents feien coses que no els resultaven particularment agradables per la senzilla raó que havien de fer-les. En el cas de la Bria, potser també hi hagués circumstàncies atenuants.

Han va intentar somriure.

—Gràcies, amic. M'agradaria poder dir que crec que tens raó. Però...

Va bellugar el cap i es va quedar callat.

I el trajecte de tornada a la plataforma de descens de Nar Shaddaa va transcórrer en el silenci més absolut.

Han i Chewie van informar a Jiliac i Jabba res més tornar a Nar Shaddaa. Assabentar-se que Sarn Shild ja no treballava per a ells no va semblar agradar gens als hutts.

—Haurem de fer algunes recerques sobre aquesta flota i la situació en general —va dir Jiliac—. Torna en dues hores, capità Solo.

Han es va encongir d'espatlles i va assentir. Havia comprovat el seu compte de crèdit abans de sortir de Nar Shaddaa i sabia que ja tenia els seus deu mil crèdits, per la qual cosa estava disposat a seguir obeint les ordres dels hutts encara que només fora durant algun temps. A més, dins de les dues hores podria localitzar a Mako per advertir al veterà contrabandista del que anava a ocórrer.

Mako es va mostrar encara més preocupat que Jiliac i Jabba quan es va assabentar de la nova situació.

—No parlis d'això amb ningú, Han —va dir en veu baixa mentre contemplava els tendals i passarel·les de Nar Shaddaa. Els dos amics estaven en la balconada de l'atrotinat pis d’en Mako—. Si els ciutadans arriben a assabentar-se, hi haurà un pànic massiu. Ningú pot fer res contra una flota imperial

—Però si se'ls avisa amb el temps suficient, tal vegada podrien evacuar la... —va començar a dir Han, però només per callar davant la ràpida sacsejada de cap de Mako.

—Ni ho somiïs, noi. Molts d'ells no tenen cap altre lloc al qual anar. Pensa en Jarik Solo, per exemple, aquest noi que no s'ha separat de vosaltres pràcticament ni un sol instant des que us va conèixer. Jarik és una rata dels carrers més profunds, nascuda i «criada» aquí, a Nar Shaddaa..., encara que no crec que ningú s'hagi pres la molèstia de cuidar d'ell en tota la seva vida. Hi ha milions com ell, Han. I si els imperials han decidit donar-li una lliçó a Nar Shaddaa, llavors molta gent morirà.

La conversa que va mantenir amb Mako va fer reflexionar al Han, ja que fins aquell moment no se li havia ocorregut considerar la situació des d'aquest punt de vista. Es va adonar de com d'afortunats que eren ell i Chewbacca, perquè podien pujar a bord de la seva nau i allunyar-se del perill. Va decidir que si les coses arribaven a posar-se realment lletges, s’emportaria a Jarik amb ells. Han havia acabat agafant-li afecte al noi.

Però i totes les altres criatures intel·ligents que no podrien fugir? Nar Shaddaa comptava amb escuts, però aquests no podrien resistir un bombardeig imperial durant molt temps abans de cedir. De sobte Han va tenir una vívida visió d'aquelles torres enfonsant-se entre les flames dels incendis provocats per les bateries turbolàser imperials. La gent tractaria de fugir i ompliria els carrers, cridant i buscant algun refugi, amb nens ploriquejant premuts contra el pit. Rodians, sullustans, twi'leks, wookiees, gamorreans, bothans, chadra-fans..., i moltes espècies més. Per no esmentar als humans, és clar. Hi havia munts d'humans a Nar Shaddaa. La secció corelliana estava plena d'ells...

Quan va tornar a la càmera d'audiències de Jiliac, Han estava realment preocupat.

El líder hutt li va contemplar amb expressió ombrívola.

 —Tot el que ens has dit és veritat. Hem establert contacte amb les nostres fonts d'informació de Teth, i el Moff ha ordenat a la seva flota particular que es reuneixi allà. Alguns elements de la flota estaven ocupats en missions de patrulla, per la qual cosa farà falta una setmana i fins i tot possiblement dues perquè totes les naus convergeixin sobre Teth, i després la flota necessitarà un mínim de diversos dies per preparar l'atac a Nal Hutta. Anem a adoptar mesures per protegir Nal Hutta i garantir la nostra seguretat.

Sí, però... I què passa amb Nar Shaddaa?, es va preguntar Han. Els hutts eren tan espantosament egoistes que no pensarien ni per un moment en la Lluna dels Contrabandistes, i Han estava disposat a apostar que concentrarien tots els seus esforços a protegir la seva seguretat i la del seu món natal.

—Hem esbrinat que la flota d’en Shild està al comandament de l'almirall Winstel Greelanx. Vostè ha estat oficial imperial, capità. Li coneix?

—No —va dir Han—. Mai he sentit parlar d'aquest almirall, però l'Armada Imperial és molt gran.

—Cert —va dir Jiliac—. Les nostres fonts d'informació ens han assegurat que l'almirall Greelanx, encara sent un oficial competent, gairebé mai ha rebutjat una oportunitat de millorar la seva situació financera quan aquesta ha sorgit en el passat. Greelanx ha manat diverses flotes imperials a les quals s'havia encomanat missions de patrulla relacionades amb la inspecció de duanes i hem confirmat que pot ser subornat, sempre que es donin les circumstàncies adequades.

Han va assentir, sense sentir-se realment sorprès, i molt menys escandalitzat. Els oficials imperials no cobraven sous excessivament elevats, i Han havia sentit parlar de més d'un cas de suborn.

—Així doncs, volem que vagi a parlar amb l'almirall, capità —va dir Jiliac—. Volem que negociï amb ell en el nostre nom.

— Jo? —La idea de ficar el cap en les gargamelles d'una flota imperial no li semblava gens atractiva, i a més oferir suborns a un oficial imperial estava castigat amb la pena de mort en el cas que fossis descobert—. Però...

—Vostè és la persona més adequada que disposem, capità Solo —va dir Jiliac.

 —Però...

—Res de peros, Han —va dir Jabba, emprant el to d'afabilitat gairebé excessivament amistós que solia utilitzar amb el corellià últimament—. Tu pots portar aquesta negociació molt millor que qualsevol altre. Vas ser oficial imperial. T'aconseguirem un uniforme, ordres falses i una identificació militar. Podràs parlar amb Greelanx i porta-li un regalet de la nostra part. Saps parlar el seu idioma, Han..., i podràs parlar-li en termes que Greelanx serà capaç d'entendre.

—L'únic idioma que entendrà Greelanx serà el dels crèdits, i únicament si estem parlant de munts de crèdits —va dir Han.

—Se'ns ha autoritzat a actuar en nom de tot Nal Hutta —va dir Jiliac—. Els diners no serà cap problema a l'hora d'assegurar la... cooperació de l'almirall.

—Però... —Han estava pensant a tota velocitat—. No poden esperar que l'almirall no ataqui. El Moff de seguida s'adonarà que no havia complert les seves ordres. El podrien sotmetre a un consell de guerra. I després enviarien una flota encara més gran per acabar amb nosaltres!

—I l'almirall que nomenessin a continuació tal vegada no fos tan susceptible als nostres... poders de persuasió —va dir Jiliac, inclinant el seu enorme cap per indicar que estava totalment d'acord amb Han—. Aquesta és la raó per la qual volem que l'almirall Greelanx segueixi al comandament. Però ha d'haver-hi alguna forma que puguem estar segurs que l'atac de l'almirall Greelanx acabarà amb una derrota de les forces imperials.

En Han va arrufar les celles. Tota l'educació que havia rebut en l'Acadèmia Imperial tenia com a meta garantir la victòria per a l'Imperi.

—No se m'ocorre res... —va replicar amb veu vacil·lant.

—No podríem subornar a l'almirall perquè col·loqués les seves naus en les posicions equivocades, de tal manera que no poguessin disparar correctament, o quelcom per l'estil? —Va preguntar Jiliac—. Els hutts mai hem estat excessivament interessats en les arts militars, capità. Quina classe de factors podrien arribar a provocar el resultat que desitgem obtenir? Recordi que volem que l'atac acabi amb una derrota imperial sense que resulti obvi que hem subornat a Greelanx.

—Bé... —Han va seguir reflexionant durant uns moments—. Potser estigui disposat a vendre'ns el seu pla d'atac. Si disposéssim d'aquesta informació, podríem organitzar una defensa que col·locaria a totes les nostres naus en el punt adequat per derrotar a la flota imperial, encara que no puc garantir que aconseguíssim derrotar-la. Sí, tal vegada podríem aconseguir-ho..., especialment si Greelanx havia estat subornat perquè sortís fugint amb prou feines pogués justificar una retirada.

—Sota quines circumstàncies hauríem d'evitar un enfrontament amb la flota imperial? —va preguntar Jiliac.

—Si la flota d’en Shild compta amb un Destructor Estel·lar de la classe Victòria o, la qual cosa seria encara pitjor, amb un Destructor Estel·lar de la classe Imperial... Bé, en aquest cas serà millor que ho oblidin, Excel·lència. Però els imperials tendeixen a cobrir la Vora amb les naus més antigues, així que tal vegada tinguem una possibilitat.

Jabba estava òbviament impressionat pels coneixements d’en Han.

—Han, el meu benvolgut noi! Aquesta és una altra de les raons que et converteixen en la persona ideal per encarregar-se d'aquesta missió. Tu pots avaluar el poder de la flota del Moff, i no tenim a ningú més que pugui fer-ho.

Han es va tornar cap a Chewbacca. No va necessitar preguntar-li al wookiee què opinava per adonar-se que Chewie volia acceptar la missió, i de seguida va poder veure que desitjava fer tot allò que estigués a les seves mans per ajudar a la seva llar d'adopció. Han va pensar en el graner espacial d’en Shug i en totes les hores meravelloses que havia passat allà amb els seus amics. Oh, és clar, havia somiat amb portar una existència respectable i arribar a convenir-se en un autèntic «ciutadà»..., però tots aquests somnis pertanyien al passat. S'havia convingut en un contrabandista, i probablement seguiria sent-ho fins a la seva mort. A més, li agradava ser un contrabandista...

La visió de les torres de Nar Shaddaa embolicades en flames i la massacre de milers d'éssers innocents va tornar a la seva ment, i això va ser prou per decidir-li.

—D'acord. Aniré a veure a Greelanx i parlaré amb ell.

—Deixi-li ben clar que es tracta d'una oferta que cap criatura intel·ligent en el seu sa judici seria capaç de rebutjar —va dir Jiliac—. Sabrem ser generosos.

—M'asseguraré que ho entengui —va dir Han.

—Quan podràs partir? —Va voler saber Jabba—. Estem molt escassos de temps.

—Aconsegueixin-me l'uniforme i la identificació i m'aniré aquesta mateixa nit —va replicar Han—. L'única cosa que haig de fer per estar preparat és tallar-me el pèl.

***

Mentre avançava amb pas ràpid i decidit pel permacret de la base imperial de Teth tres dies després, Han va decidir que tornar a portar l'uniforme feia que se sentís molt estrany. El corellià va intentar no remoure's nerviosament dins del seu uniforme gris amb la seva insígnia de tinent blau i vermella. Tornar a portar la gorra de visera també feia que se sentís rar, i també trobava a faltar les seves velles botes. Han encara no havia aconseguit estovar les botes noves proporcionades pels hutts, i a més li quedaven una miqueta petites. A cada pas que donava, sentia com les punteres se li clavaven en els dits.

El sentinella de la porta va examinar la seva identificació i després només va fer un distret cop d'ull a les ordres d’en Han abans de saludar i convidar-li a passar amb un gest de la mà.

Han estava buscant a un grup determinat de joves oficials. Donada la imminència de l'atac havia d'haver-hi un considerable tràfic de llançadores que estarien desenganxant amb rumb al navili insígnia de l'almirall, el destructor Destí Imperial, durant tota la tarda, i Han sabia que aquestes llançadores estarien plenes d'oficials i soldats que tornaven a bord després d'haver esgotat les seves últimes hores de permís.

Durant la setmana següent la tripulació estaria molt ocupada preparant la gegantesca nau per a la seva missió contra els mons dels hutts. Si s'ha de jutjar pel que havia pogut veure Han mentre passava al costat de la flota durant el seu vector d'aproximació, la força d’en Greelanx estava formada per tres destructors —el Destí Imperial, l'Orgull del Senat i el Protector de la Pau—, quatre creuers pesats i gairebé una vintena de patrullers i naus del servei de duanes, entre les quals hi havia uns quants creuers lleugers de la classe Guardià i un parell de creuers lleugers de la classe Carrack. Els cellers de les naus de majors dimensions contindrien munts de caces TIE, naturalment.

La flota tenia poder més que suficient per destruir Nar Shaddaa, per descomptat, però la situació encara hauria pogut ser pitjor. Han no havia vist cap Destructor Estel·lar, i estava pràcticament segur que l'almirall l’hauria escollit com a navili insígnia en el cas que la seva flota en comptés amb un.

Mentre avançava, Han va veure a un grup de joves oficials que estaven fent cua davant d'una llançadora imperial. Anem allà, va pensar, anant cap a ells sense permetre's cap vacil·lació i col·locant-se al final de la cua. Tornar a portar l'uniforme li havia canviat, les seves espatlles s'havien alçat automàticament i els seus passos eren més ferms i precisos, i els seus ulls miraven fixament cap endavant.

Els joves oficials van anar pujant a la nau, es van asseure i es van posar els arnesos de seguretat. El company de seient d’en Han li va saludar amb una afable inclinació de cap. Han la hi va retornar i va somriure. Un destructor tenia 16.204 tripulants, per la qual cosa era altament improbable que ningú s'adonés que el tinent «Stevv Manosk» era un intrús que no havia d'estar a bord.

El vol fins al destructor va transcórrer sense cap classe d'incidents. El company de seient d’en Han es va quedar dormit. El corellià va somriure, i va pensar que aquell jove oficial potser havia abusat una mica de les diversions durant el seu permís.

Una vegada acabada la maniobra d'atracada amb el moll del Destí, Han va sortir de la nau després de fer una segona cua i va anar al quadern de dades lliure més proper. La nau era prou gran perquè ningú se sentís massa sorprès si li veia sol·licitar un diagrama on es mostrés què hi havia en cada coberta.

Anem a veure... Nivell quatre, secció tres. Bé, anem cap allà...

Han va anar al turboascensor més proper sense perdre ni un instant. Va pujar a una cabina i es va veure ràpidament empès cap a la paret del fons a mesura que altres ocupants anaven omplint l'espai disponible en la coberta següent. Han estava mirant fixament cap endavant quan, per al seu immens horror, es va adonar que coneixia al jove oficial que estava immòbil al costat de la porta.

Era ni més ni menys que Tedris Bjalin, el jove tinent que havia despullat tan sistemàticament l'uniforme d’en Han de totes les insígnies del seu rang durant el consell de guerra!

Han es va anar lliscant discretament cap a la dreta tot el que va poder, amagant-se darrere d'un tripulant molt alt mentre creuava els dits i demanava a totes les deïtats de la galàxia que a Tedris no se li ocorregués donar-se la volta. El tinent va seguir on estava, i es va baixar en el següent nivell.

Han va deixar escapar un perllongat però silenciós sospir d'alleujament. Perquè després parlin de la mala sort i les coincidències... Per què dimonis he hagut d'ensopegar-me amb un dels pocs tipus que poden identificar-me? De fet, la coincidència no era tan sorprenent com podia semblar a primera vista. Tedris havia nascut als Territoris de la Vora Exterior, el jove tinent coneixia molt bé aquelles rutes espacials, per la qual cosa no tenia gens de rar que hagués estat enviat en aquesta zona. Hauré de fer tot el que pugui per mantenir-me el més allunyat possible d'ell...

Una vegada en el nivell quatre, Han es va encaminar per la coberta i va començar a buscar el passadís que portava a la secció tres. El va trobar, es va ficar per ell i el va recórrer fins arribar al final del curt tram de passadís. Els oficials de rang més elevat sempre tenien despatxos amb finestrals. Era un dels privilegis del rang.

Han va trobar la porta que estava buscant, va titubejar durant una fracció de segon i després dreçà les espatlles i va acariciar el regal dels hutts que portava en la butxaca. El regal consistia en un magnífic (i molt valuós) anell d'home, un cèrcol de platí adornat amb diverses pedres espurnadores bothanes de gran grandària que no tenien el més mínim defecte.

L'avantcambra del despatx estava ocupada per un androide platejat assegut darrere d'un escriptori que estava introduint informació en un quadern de dades. L’androide va alçar els ulls cap al Han quan el corellià va entrar en l'avantcambra.

—Puc ser-li d'alguna ajuda, tinent?

—Haig de veure a l'almirall Greelanx —va dir Han.

—Té una cita, tinent?

—No, no exactament —va replicar Han—. Però estic segur que l'almirall voldrà rebre'm. Li porto certa... informació. Saps a què em refereixo?

Va corbar els llavis en un somriure maliciós i després li va fer l’ullet a l’androide, en un intent deliberat de sobrecarregar els circuits d'inferència lògica inclosos a la seva programació.

Els ulls verdosos de l’androide platejat van emetre suaus centelleigs mentre els seus sistemes intentaven interpretar què li estava dient Han. L’androide va tremolar de manera gairebé imperceptible i va acabar donant-se per vençut.

—Disculpi'm, tinent, però potser hauria de parlar amb l’ajudant de camp personal de l'almirall.

—És clar —va dir Han, abandonant la posició de ferms.

L’androide va anar a tot córrer a l'habitació contigua i Han va poder sentir com parlava en murmuris amb algú. L’androide va reaparèixer per fi, seguit per un tinent de primera que semblava estar extremadament irritat. Han es va posar ferms i va saludar marcialment.

—Què està passant aquí, tinent? —va preguntar secament l’ajudant de camp.

—El tinent Stevv Manosk sol·licita veure a l'almirall, senyor!

—Per quin motiu, tinent? —va preguntar l’ajudant, la placa personal del qual li identificava com «Kem Fallon».

—Tinc un missatge per a l'almirall, senyor. És de naturalesa..., personal, senyor.

En Han estava corrent un risc calculat basant-se en la teoria que Greelanx compartiria l'avançada corrupció moral que el corellià havia percebut en molts dels oficials imperials d'alt rang als quals havia conegut en el passat. Si Greelanx acceptava suborns, llavors hi havia bastants probabilitats que també distés molt de ser el prototip del militar ascètic en el que concernia a les dames...

Fallon va enarcar una cella.

—Em sembla que no li entenc, tinent.

Han va tenir el pressentiment que estava sent sotmès a alguna classe de prova, i la seva expressió no es va alterar gens ni mica.

—La dama em va dir que el missatge només pot ser lliurat a l'almirall, senyor.

—La... dama? —Fallon va baixar sobtadament la veu fins que va estar parlant en murmuris—. Es refereix a Malessa?

Han va permetre que els seus ulls s'obrissin una mica més i va decidir jugar-s’ho tot a una sola carta.

—El missatge em va ser lliurat per la senyora Greelanx, senyor! —va exclamar en el to més perplex i escandalitzat que va ser capaç—. Qui és Malessa?

Si la senyora Greelanx es diu Malessa, llavors estic llest..., va pensar.

Però la sort no li va fallar. El tinent de primera Fallon va posar ulls com a plats.

—La senyora Greelanx... Oh, cert! Per descomptat! Vull dir que... Vaja, quin error tan estúpid. Malessa és la meva esposa, l'hi asseguro, i estava pensant en ella i... Esperi un moment.

Fallon va desaparèixer a tot córrer dins del despatx, i Han es va permetre una rialleta de satisfacció. Sàbacc pur, va pensar. Després de tot, Han sempre havia estat pràcticament segur que el vell i benvolgut almirall Greelanx tenia algunes amiguetes amagades.

Uns instants després es trobava en l'espaiós despatx d’en Greelanx, una gran cabina d'elegant mobiliari proveït d'un finestral que permetia que l'almirall admirés als seus esquadrons mentre aquests suraven en les seves òrbites.

Greelanx era un home robust de mitjana edat, cabells canosos que ja començaven a esclarir-se i bigotet quadrat. Estava dempeus darrere del seu escriptori quan Han va entrar en el despatx, i semblava una miqueta alarmat.

—Porta un missatge de la meva esposa, tinent?

Han va respirar profund abans de parlar.

—El que haig de dir-li requereix la més absoluta intimitat, senyor —va dir després.

Greelanx li va contemplar en silenci durant un moment, i després va indicar al Han que s'acostés amb un gest de la mà i va prémer un control dissimulat sota el seu escriptori.

—La pantalla d'intimitat ha quedat connectada, i he activat el sistema d'interferències —va dir—. I ara, expliqui'm a què ve tot això.

Han li va allargar l'anell.

—Li porto un regal dels grans senyors hutts de Nal Hutta, almirall —va dir—. Els hutts volen fer un tracte amb vostè.

Els ulls d’en Greelanx es van il·luminar davant la visió d'aquella valuosa joia, però l'almirall no la va tocar.

—Comprenc —va dir—. I la veritat és que no puc afirmar que em sorprengui, per descomptat... Els llimacs no volen que les seves còmodes vides dedicades al crim es vegin pertorbades, eh?

Han va assentir.

—És una bona manera de resumir la classe d'acord al que volen arribar, almirall. A més, els «llimacs» estan disposats a pagar molt bé aquest privilegi. Ha d'entendre que estem parlant de tots els grans líders hutts de Nal Hutta, i que estan disposats a ser molt generosos.

Greelanx per fi es va permetre agafar l'anell i el va examinar, i després se’l va ficar en un dels dits. L'anell era just de la seva grandària.

—Li queda molt bé, senyor —va dir en Han.

—Sí, per descomptat —va replicar Greelanx. L'almirall va joguinejar amb l'anell, lliscant-lo cap endavant i cap enrere amb expressió pensativa—. Haig d'admetre que l'oferta dels hutts em sembla molt... temptadora —va murmurar per fi—. Especialment atès que planejo retirar-me l'any que ve, si. M'encantaria tenir una ocasió d'augmentar la meva... pensió.

—Ho entenc, senyor.

—Però les meves ordres no poden estar més clares, i no puc desobeir-les —va dir Greelanx, llevant-se l'anell i allargant-li-ho—. Em temo que no podrem fer negocis, jove.

Han es va encarcarar, però es va obligar a no perdre la calma. Ja s'havia adonat que Greelanx sentia autèntiques temptacions d'acceptar l'oferta dels hutts.

—Quines són exactament les seves ordres, senyor? —va preguntar—. Potser podríem trobar alguna solució que resultés beneficiosa per als dos i que, al mateix temps, li evités haver d'enfrontar-se a qualsevol acusació de no haver complert amb el seu deure.

Greelanx va deixar escapar una seca i curta riallada plena d'amargor.

—Ho dubto, el meu jove amic... Tinc ordres d'entrar en el Sistema Hutt per executar una directiva Base Delta Zero sobre Nar Shaddaa, també coneguda com la Lluna dels Contrabandistes, i a continuació haig d'establir un bloqueig absolut de Nal Hutta i Nar Hekka fins que els hutts accedeixin a sotmetre's a una inspecció a fons del servei de duanes i… acceptin una presència militar completa en els seus mons. El Moff no desitja causar excessius perjudicis als hutts, però vol que Nar Shaddaa quedi reduïda a un munt d'enderrocs.

En Han va empassar saliva, sentint que la boca se li assecava de sobte. Les directives Base Delta Zero consistien bàsicament en l'anihilació d'un món, totes les formes de vida, totes les naus, tots els sistemes i fins i tot tots els androides havien de ser capturats o destruïts. El seu pitjor malson acabava de convenir-se en realitat.

—Ha acabat de traçar el seu pla de batalla, almirall? —va preguntar.

—El meu personal tàctic ha estat treballant en ell, i ara mateix l’estava repassant —va replicar Greelanx—. Per què m'ho pregunta?

—Els hutts desitgen comprar el pla amb tots els seus detalls, senyor —va dir Han—. Pot fixar el preu que vulgui.

Greelanx va reaccionar a l'afirmació d’en Han donant visibles mostres d'interès.

—Els hutts volen comprar el pla de batalla? —va exclamar, i el seu to indicava una considerable sorpresa—. De què pot servir-los?

—Tal vegada ens proporcioni una possibilitat de resistir, senyor —va dir Han.

—Creuen que ens poden vèncer? —L'almirall va mirar fixament al Han—. Vostè és un d'ells, veritat? És un contrabandista...

—Sí, senyor. —Greelanx es va encongir d'espatlles.

—Em sorprèn —va admetre—. Sap com portar l'uniforme.

—Gràcies, senyor —va dir Han, i era sincer.

Greelanx va començar a passejar lentament pel despatx, òbviament sumit en profundes reflexions mentre llançava l'anell a l'aire i l’agafava al vol. Finalment, va tornar a detenir-se davant d’en Han.

—M'està dient que els seus patrons els hutts em pagaran el que els hi demani a canvi del meu pla de batalla —va dir.

—Sí, senyor —va replicar en Han—. A canvi del seu pla de batalla i que aprofiti la primera ocasió raonable i estratègicament justificable per retirar el seu esquadró, naturalment... Nosaltres ens ocuparem de la resta.

—Hmmmmmmm.... —Greelanx va reflexionar durant uns moments més i finalment, com si hagués pres una decisió, va tornar a posar-se l'anell—. D'acord noi, tracte fet! —va dir—. Vull que se'm pagui en gemmes que siguin petites i que puguin vendre's amb facilitat, i a les quals no resulti pràcticament impossible seguir-los la pista. Li faré una llista dels tipus i pesos que desitjo rebre.

—Perfecte, senyor —va dir Han—. Crec que és una idea magnífica.

—Assegui's aquí. —Greelanx va assenyalar un sofà situat a l'altre extrem del seu despatx—. Acabaré de repassar el pla de batalla i després podrà emportar-se’l.

Han va assentir i va anar a asseure's, tal com se li havia dit que fes. Estava una mica sorprès que tot hagués estat tan fàcil. Es va preguntar si hauria de sospitar d’en Greelanx, però l'almirall semblava sincerament impulsat per la cobdícia. Així i tot, allà estava ocorrent quelcom més, alguna cosa que Han no aconseguia arribar a entendre...

Greelanx va estar treballant durant gairebé dues hores, i després es va aixecar per fi i va cridar-li amb un gest de la mà perquè tornés a entrar en el camp d'intimitat.

—Ja he acabat —va dir—. No és gens terriblement inspirat, per descomptat, i en realitat m'he limitat a emprar les tàctiques imperials estàndard, però hauria de poder ser portat a la pràctica sense cap dificultat. Em temo que aquest pla hauria de permetre'ns fer trossos a qualsevol flota de contrabandistes que intenti detenir-nos.

—Això és assumpte nostre —va dir en Han—. Quant a vostè, almirall, l'única cosa que ha de fer és seguir aquestes tàctiques... —va assenyalar el pla de batalla—, i retirar el seu esquadró amb prou feines pugui fer-ho d'una manera justificada. Tornaré per pagar-li.

—Vostè és pilot, veritat? —va preguntar Greelanx.

—Pot apostar al fet que ho sóc, senyor —va dir en Han, i li va somriure—. Aviat desitjarà haver-me tingut del seu costat.

L'almirall va deixar escapar una suau rialleta.

—Està molt segur de si mateix, veritat? Però els bons pilots sempre ho estan... Bé, faré que una llançadora li estigui esperant en aquestes coordenades. —L'almirall va afegir una línia a la fulla de plastipaper que contenia el pla de batalla—. Porti posat el seu uniforme, d'acord? Tots els codis d'atracada que necessitarà estaran en la memòria de l'ordinador de navegació. Li espero una setmana i un dia després de l'atac. Ho ha entès?

Han va assentir.

—Sí, senyor, ho he entès. Pot estar segur que tornaré. Els hutts són terriblement conscients del perill que corren i li pagaran el que ha demanat sense protestar i sense queixar-se.

I si es queixen, vostè no els sentirà, va afegir en silenci.

—Molt bé. En aquest cas, podem donar per conclòs el nostre petit negoci particular —va dir Greelanx—. Encara que em sembla que està sent excessivament optimista sobre les seves possibilitats de vèncer al meu esquadró, el meu jove amic...

Han va assentir.

—Potser tingui raó, almirall. Però l'única cosa que volem és una oportunitat de tractar de vèncer-los.

—La tindran —va dir Greelanx—. Però més valdrà que estiguin preparats per defensar-se amb ungles i dents. El meu atac serà absolutament real.

Han va saludar a l'almirall.

—Sí, senyor.

Després va executar una impecable mitja volta sobre els seus talons i va sortir del despatx.

 Següent