Més enllà de les estrelles (III)

Anterior

3

Diversos minuts més tard, el taxi-robot els dipositava en les proximitats de la seva badia d’amarratge, la número 45.

Havien decidit que el més prudent seria explorar els voltants i comprovar que no se'ls haguessin avançat les forces que protegien la llei, l'ordre i els dividends de la Corporació.

Els amics van treure cautelosament el cap per la cantonada i van veure a un solitari agent de la comandància del port que segellava escrupolosament amb cep d'embargament les portes de la seva badia d’amarratge.

Han va fer amagar una altra vegada el cap al seu segon oficial i tots dos van discutir la situació.

—No podem esperar al fet que el camp quedi buidat, Chewie; en qualsevol moment pot descobrir-se el que ha ocorregut a la Cúpula. A més, aquest pallasso es disposa a tancar la badia i cridaríem l'atenció de les patrulles de l’Espo si intentéssim travessar les portes blindades per la força.

Han va treure una altra vegada el cap. El funcionari pràcticament havia acabat de connectar les alarmes als solenoides de les comportes. Sens dubte, l'altra entrada de la badia també estaria segellada. Han va fer un cop d'ull al seu voltant i va observar una expenedor d'olors i narcòtics de l'Autoritat a les seves esquenes.

Va agafar el colze del seu company.

—Aquest serà el pla...

Un instant més tard, l'empleat de la comandància del port havia tornat a acoblar les dues enormes meitats del pany i havia fixat el cep d'embargament.

Les portes blindades van començar a lliscar-se fins a tancar-se com un diafragma octogonal, l'obertura del qual, cada vegada més reduïda, va acabar esfumant-se amb un espetec.

L'agent va retirar una clau molecularment codificada de la ranura del pany i el giny va quedar activat. A partir d'aquell moment, el mecanisme comunicaria instantàniament als monitors de l’Espo qualsevol intent de manipular-lo o destruir-lo.

L'agent es va guardar la clau en la butxaca del cinturó i es va disposar a marxar-se a comunicar el compliment de la seva missió. En aquell precís instant va aparèixer un wookiee borratxo, una gegantesca bèstia de perversa mirada que avançava fent esses amb una garrafa de deu litres d'algun licor pudent rajant sota el gruixut i pelut braç. Just quan el wookiee arribava a l'altura de l'agent, un home procedent de la direcció contrària no va poder evitar l’ensopegada dipsomaníaca de la vacil·lant criatura.

En la ràpida i complicada triple col·lisió que va seguir, el wookiee es va precipitar sobre l'infortunat agent, vessant-li tot el licor de la garrafa per damunt.

L'instantani altercat que això va desencadenar va incloure acusacions i contraacusacions, totes formulades en to vociferant. El wookiee es desfeia en horribles i guturals improperis contra els dos homes, amenaçant-los amb els punys tancats mentre assenyalava la garrafa vessada.

L'agent del port se sacsejava inútilment la túnica xopa, mentre el tercer participant en l'accident feia tot el possible per ajudar.

—Oh, certament ha estat una desgràcia —es va lamentar Han amb veu pesarosa i sol·lícita—. Està realment banyat en aquest líquid, vaja.

I mentre així s'expressava, va intentar escórrer la xopada tela de la túnica. Entretant, l'agent i el wookiee seguien intercanviant imprecacions i acusacions contradictòries sobre qui havia estat el causant de l'accident.

Els escassos transeünts van continuar el seu camí sense detenir-se, procurant no veure's implicats en l'assumpte.

—Més li valdria anar a rentar-se de seguida la túnica —li va aconsellar Han a l'agent—, o no aconseguirà desfer-se mai d'aquesta pesta.

L'agent, després d'amenaçar per última vegada amb emprendre una acció legal contra el wookiee, va continuar apressat el seu camí. No va trigar a accelerar el pas, en caure aprensivament en el compte que en qualsevol moment podia creuar-se casualment amb algun supervisor, que podria albirar —o, pitjor encara, olorar— la seva presència.

Aviat va haver desaparegut, deixant als altres dos embardissats en una discussió sobre les possibles responsabilitats i culpabilitats.

La discussió va cessar quan l'agent es va perdre de vista i Han va exhibir la clau que havia sostret de la butxaca de l'agent aprofitant la confusió.

—Comença a escalfar la nau —li va ordenar a Chewbacca, donant-li la clau—, però no demanis autorització per desenganxar. El més probable és que el capità del port ja tingui una ordre de retenció contra nosaltres. I si hi ha alguna nau patrulla per aquí, la tindrem damunt en un obrir i tancar d'ulls.

Calculava que devien haver transcorregut uns vuit minuts des que havien sortit fugint de la Cúpula; la seva bona fortuna ja no podia durar més.

Chewbacca va efectuar una precipitada comprovació dels instruments, mentre Han s’encaminava veloçment al llarg de la filera de badies d’amarratge.

N’havia passat tres quan per fi va trobar la que buscava. Dins hi havia un vaixell de càrrega de sèrie, de disseny similar al del Falcó Mil·lenari en el seu temps, només que aquest estava net, recentment pintat i en perfectes condicions de navegació. Exhibia el seu nom i símbol d'identificació orgullosament inscrit en la proa i un grup de droides obrers estaven molt atrafegats traslladant càrrega general als seus cellers, sota la supervisió de la tripulació, que tenia un aspecte fastigosament honrat.

Han va treure el cap per l'obertura de les portes blindades i els va saludar amistosament amb la mà.

—Hola, com va? Encara teniu intenció de salpar demà?

Un dels tripulants li va retornar la salutació, però li va mirar estranyat.

—Demà no, amic; aquesta mateixa nit, a les vint-i-una hores, hora planetària.

Han va fingir sorpresa.

—Oh? Bé, que trobeu cels nets.

El tripulant li va retornar la tradicional salutació de comiat dels viatjants espacials mentre Han prosseguia despreocupadament el seu camí. Quan va estar fora de l'abast de les seves mirades va iniciar una veloç carrera.

Quan va arribar al Moll 45, Chewbacca acabava de tancar el cep d'embargament acoblat a la cara interior de les portes blindades i tornava a connectar-les.

Han va assentir amb gest aprovador.

—Bé, noi. Ja està tot preparat?

El wookiee va bordar una aguda resposta afirmativa i va tancar les portes blindades. Va tornar a tancar-les amb clau, aquesta vegada per la part interior i després va llançar lluny de si la clau molecularment codificada.

Han ja s'havia instal·lat en el seu seient en la carlinga. Es va encasquetar els auriculars i va cridar a la central de control del port. Va citar el nom i codi d'identitat del vaixell de càrrega amarrat en el Moll 41 i va sol·licitar que li autoritzessin a avançar l'hora d'enlairament de les vint-i-una hores, hora planetària, a aquest precís instant, petició que no resultava desusada en un vaixell de càrrega de servei irregular, els plans de viatge del qual podien variar inesperadament. En aquells moments no hi havia massa tràfic i la nau en qüestió ja tenia permís per abandonar el port, de manera que l'enlairament immediat va ser autoritzat sense problemes.

Chewbacca encara s'estava assegurant el cinturó quan Han va engegar. Els propulsors van rugir i el Falcó va efectuar el que per a ell era un enlairament moderat i cautelós del planeta Etti IV. Quan els Espos es presentin en el Moll 45 i forcessin l'entrada, va reflexionar Han, podran entretenir-se una estona intentant esbrinar com és possible que algú hagi aconseguit sostreure una nau espacial sota els mateixos nassos del capità del port.

La nau espacial va abandonar el camp gravitatori d’Etti IV. Chewbacca, entusiasmat pel que podia considerar-se una fugida molt ajustada, estava de bon humor. El seu musell corretjós s'havia contret en un amable i horrorós somriure i el wookiee cantava —o emetia els sons que ocupaven el lloc del cant entre la seva espècie— amb totes les forces dels seus amplis pulmons. La seva veu va aconseguir un volum increïble dins de l'espai limitat de la carlinga.

—Apa, Chewie —li va implorar Han, colpejant un manòmetre amb els artells—, faràs saltar tots els instruments.

El wookiee va acabar el seu cant amb un cavernícola taral·la.

—A més —va seguir dient Han—, encara no hem acabat de capejar la tempesta.

Chewbacca va perdre la seva expressió plàcida i bramà alguna cosa en to interrogant. Han va moure negativament el cap.

—No, Ploovo ja ha cobrat els seus diners; per molt mosquejat que estigui, els seus avaladors ja no desemborsaran ni un centau per perseguir-nos. No, em referia al platet de sensors de llarga distància; la reparació d'emergència que li vam fer no resistirà eternament. Haurem de canviar-lo, per un model d'últim disseny. A més, els Espos, i suposo que també la majoria dels personatges aficionats a perseguir a la gent, disposen d'un nou tipus de sensor que resulta impossible de detectar amb un equip antic. Haurem d'agenciar-nos també un d'aquests, si volem tornar sans i estalvis amb la nostra recompensa. I un últim detall: necessitarem un d'aquests passis si volem operar en aquesta zona; haurem d'arreglar-nos-les per entrar a formar part d'aquesta llista d'alguna manera. Maleïda sigui, l'Autoritat del Sector Corporatiu ha espoliat milers de sistemes solars; gairebé puc olorar tots aquests diners. I no anem a renunciar a la possibilitat d'aconseguir bons botins simplement perquè a algú no li ha caigut en gràcia la nostra relació massa/tracció.

Han va concloure els càlculs per al salt a l’hiperespai i després es va tornar cap al seu copilot amb un astut somriure.

—I, tenint en compte que l'Autoritat no ens deu cap favor personal ni a tu ni a mi, quina és l'única solució?

El pelut segon oficial va emetre un grunyit aïllat. Han es va portar una mà al pit i va fingir escandalitzar-se.

—Fora de la llei, dius? Nosaltres? —Va deixar anar una rialleta—. Has donat en el clau, amic. Li robarem tants diners a l'Autoritat que necessitarem una grua per emportar-nos-ho tot.

L’hipermotor va entrar en funcionament.

—Però primer haurem d'anar a saludar a uns vells amics. Després... ja poden agafar-se tots als seus diners amb ambdues mans! —va concloure Han.

Però, naturalment, haurien de procedir per etapes. El salt a través de l’hiperespai els va traslladar a un món miner pràcticament desert i ja esgotat, en el qual l'Autoritat ni tan sols es molestava a mantenir una delegació. Allà, gràcies a la informació d'un vell que hi havia conegut millors temps, es van posar en contacte amb el capità d'una barcassa de minerals de llarga òrbita. Després d'alguns regatejos, en el curs dels quals van ser comprovats els seus antecedents, amb perill de les seves vides si el resultat de la comprovació no hagués estat el desitjat, per fi va quedar concertada una entrevista.

Una petita nau, un esquif, va sortir a la seva trobada en les profunditats de l'espai. Un grup d'homes armats i recelosos van registrar l'interior del Falcó i, després de comprovar que no portava altres passatgers a part del pilot i el copilot, els dos van ser conduïts fins al segon planeta d'un sistema estel·lar proper. L’esquif els va deixar i el Falcó va realitzar l'aterratge seguit de prop per les boques aixecades de diversos canons turbolàsers. El camp d'aterratge era una pasterada de cúpules-hangar muntades precipitadament i bombolles-habitacle. Una àmplia varietat de naus i altra maquinària apareixien aparcades sobre el terreny, moltes d'elles esventrades i saquejades a la recerca de peces de recanvi.

Mentre baixava per la rampa d'aterratge de la seva nau espacial, Han va il·luminar el seu rostre amb aquell intens somriure, famós per la seva capacitat per induir als homes a marxar-se a fer un volt i comprovar què havien estat fent les seves esposes.

—Hola, Jessa. Ha estat terrible estar tant temps sense veure't, nena.

La dona que li esperava al peu de la rampa li va respondre amb una mirada despectiva. Era alta, portava el cabell pentinat en una massa de gruixuts bucles daurats i la seva figura es dibuixava agradablement sota el mico de tècnic que vestia. El seu nas arromangat ostentava una col·lecció de pigues adquirides sota molt diversos sols; Jessa havia visitat gairebé tants planetes com Han. Encara que en aquell precís instant els seus grans ulls castanys només expressaven burla cap a ell.

—Molt temps dius, Solo? Sens dubte hauràs estat ocupat treballant per a algun retir espiritual? O tal vegada al servei de conferències mercantils? Realitzant transports d'inofensius productes destinats al Fons Interestel·lar d'Ajuda a la Infància? En fi, no m'estranya no haver tingut notícies teves. Al cap i a la fi, què significa un Any Patró més o menys, oi?

—És gairebé tota una vida, noia —va replicar sagaçment Han—. T'he trobat molt a faltar.

Va baixar fins a la noia i li va tendir la mà.

Jessa va esquivar la seva salutació i un grup d'homes, amb els fusells preparats per disparar, va entrar en escena. Els homes vestien micos de treball, màscares de soldador de fusió, cinturons d'eines i portaven greixosos turbants en el cap, però semblaven perfectament familiaritzats amb les armes que esgrimien.

Han va bellugar tristament el cap.

—Jess, de debò que m'has interpretat malament, ja tindràs ocasió de comprovar-ho.

No obstant això, havia comprès que acabava de rebre un explícit advertiment i va decidir que més li valdria anar directament a l'assumpte que li ocupava en aquell moment.

—On està Doc? —va preguntar.

Jess va abandonar la seva expressió desdenyosa, però va fingir ignorar la seva pregunta.

—Segueix-me, Solo —li va ordenar.

Han va deixar a Chewbacca a cura del Falcó i la va acompanyar a l'altre extrem de la base provisional. El camp d'aterratge era una plana extensió de terra formada pel procediment de fusió (pràcticament qualsevol tipus de material sòlid proporcionava una matèria primera adequada per a aquest procediment, segons sabia Han; minerals, matèria d'origen vegetal o antics enemics que ja no oferissin cap interès). Tècnics masculins i femenins, humans i no-humans, maldaven per torn als vehicles i artefactes de totes les categories possibles, auxiliats per una desconcertant varietat de droides i uns altres autòmats en les seves tasques de reparació, recuperació i modificació.

Han va admirar la magnitud del taller mentre continuava avançant. Trobar un tècnic disposat a realitzar un treball il·legal no era cosa difícil, però Doc, el pare de la Jessa, posseïa un taller famós entre els infractors de la llei de tots els confins. Qualsevol que desitgés reparar la seva nau sense haver de respondre a enutjoses preguntes sobre els motius que li havien portat a un enfrontament a trets, que volgués modificar els senyals d'identitat i l'aparença del seu vehicle per raons que preferia no esmentar o que estigués interessat a comprar o vendre una peça de maquinària pesada d’inconfessable procedència... sabia que Doc era la persona més adequada per resoldre el seu problema, suposant que aconseguís superar el seu rigorós control d'antecedents. Qualsevol cosa que pogués fer-se amb una peça de maquinària, sabien fer-la Doc i els seus tècnics.

Diverses de les modificacions efectuades en el Falcó Mil·lenari havien estat realitzades gràcies als bons oficis del tècnic clandestí; ell i Han havien tingut tractes en múltiples ocasions. Han admirava a l'astut vellet que havia aconseguit escapar durant anys a la persecució de l'Autoritat i altres forces oficials. Doc havia sabut guardar-se bé les esquenes i mantenia contactes amb més buròcrates corruptes i fonts secretes d'informació que qualsevol altra persona coneguda per Han. Més d'una unitat d'assalt havia realitzat una batuda contra els tècnics clandestins per acabar capturant únicament un camp de tir buit en el qual només quedaven alguns edificis abandonats i un munt de ferralla inservible. Doc solia comentar bromejant que ell era l'únic delinqüent de la galàxia que hauria de crear un segur de vellesa per als empleats.

Jessa va conduir-li a través de l'hangar més ampli de la base, avançant entre cascos desmuntats i sorollosos dics de reparació. En un extrem, diverses planxes de Permex acoblades formaven un senzill cubiculum que feia les vegades d'oficina. Però quan la porta lliscant es va obrir obeint a una ordre de la noia, Han va poder observar que el gust d’en Doc no havia perdut gens del seu refinament. L'oficina estava decorada amb catifes wrodianes teixides a mà, lluentes de vius colors, cadascun dels quals representava el treball de diverses generacions. Hi havia prestatgeries plenes de llibres rars, sumptuosos tapissos i nombroses pintures i escultures, algunes d'elles amb la signatura dels grans artistes de la història i altres obres de desconeguts que simplement havien cridat l'atenció a Doc. Hi havia un monolític escriptori de fusta olorosa tallada a mà, amb un únic objecte damunt, un holocub de la Jessa. La noia apareixia en ell lluint una elegant túnica de nit, amb un somriure en els llavis i, en conjunt, molt més dins de la imatge d'una bonica joveneta el dia de la seva posada de llarg, que no d'un geni de primera línia en el camp de l'enginyeria clandestina.

—On està el vell? —va preguntar Han, en constatar que l'habitació estava desocupada.

Jessa es va instal·lar en la butaca adaptable, darrere de l'escriptori, i va tancar les mans sobre els gruixuts i molsuts braços fins que els seus dits van deixar una profunda petjada en la superfície entapissada.

—No està aquí, Solo. Doc s'ha anat.

—Molt explícita; mai ho hauria endevinat en veure que el seu despatx està buit. Mira, Jess, no puc perdre el temps amb aquestes juguesques, per molt que a tu et diverteixin. Vull...

—Ja sé el que vols!

La mirada de rancor de la Jessa li va agafar desprevingut.

—Ningú arriba fins a nosaltres sense que sapiguem què desitja demanar-nos. Però el meu pare no està aquí. Ha desaparegut i fins ara, malgrat totes les meves temptatives, he estat incapaç d'aconseguir una pista del seu parador. Creu-me, Solo, ho he intentat tot.

Han es va acomodar en una butaca a l'altre costat de l'escriptori.

—Doc es va marxar per realitzar un dels seus viatges d'adquisició de material... ja saps, per comprar peces amb alguna sortida al mercat o per satisfer la petició especial d'algun client. Va fer tres escales i mai va arribar a la quarta. Així, sense més. Ell, tres tripulants i un iot de primera classe simplement van desaparèixer del mapa.

Han va recordar per un moment al vell amb les seves mans encallides pel treball, el seu fàcil i brusc somriure i la seva aurèola de blancs cabells desordenats.

Han l’apreciava, però si Doc havia desaparegut, no li quedava més remei que acceptar aquest fet. Poques persones desaparegudes en circumstàncies similars tornaven a aparèixer mai. Tot era qüestió de sort. En Han sempre havia viatjat amb poc equipatge i les rèmores emocionals eren una de les primeres coses de les quals havia decidit desprendre's. El dolor era una càrrega massa pesada per arrossegar-la en un viatge a través de les estrelles.

De manera que només es va detenir a pensar, Adéu, Doc, i es va disposar a negociar amb la Jessa, l'únic familiar amb vida que deixava el vell. Però quan va sortir de la seva breu distracció, Han va advertir que la noia havia seguit tots els seus pensaments en el mirall del seu rostre.

—Ha estat una elegia bastant ràpida, no creus, Solo? —Va comentar dolçament Jessa—. Ningú aconsegueix penetrar massa profund sota la teva preciosa pell, veritat?

Aquell comentari mortificà al Han.

—Creus que Doc s'hauria posat a plorar si el desaparegut hagués estat jo, Jess? I tu, m'hauries plorat per ventura? Ho sento, però la vida continua el seu curs i si no ho tens molt present, preciosa, t'estàs jugant la teva pròpia desaparició.

Ella va obrir la boca per respondre-li; però després s’ho va pensar millor i va canviar de tàctica. Quan va parlar ho va fer amb una veu tan tallant com la fulla d'una vibroespasa.

—Molt bé. Parlem de negocis. Sé el que vols, el joc de sensors, el platet, el Passi. Puc aconseguir-t'ho tot. Tenim un equip de sensors poderós i compacte, un artefacte militar dissenyat per a expedicions de rastreig a llarga distància. Va arribar a les nostres mans procedent d'un arsenal militar; una afortunada coincidència organitzada per mi va fer que l'enviament s'extraviés. I també puc arreglar això del Passi. Amb la qual cosa només queda pendent... —Jessa li va mirar fredament— la qüestió del preu.

La seva manera de dir-ho no va entusiasmar al Han.

—Has de fer-me un bon preu. Només tinc...

Ella va tornar a interrompre’l.

—Qui parla de diners? Sé exactament quant tens, i com ho vas aconseguir, i quant li vas donar a Ploovo. No havies caigut en el compte que sempre ens assabentem de tot més ràpid o més tard? Creus que imagino que un imbècil que ha estat fent contraban d'armes aniria sobrat?

Jessa es va recolzar en la butaca, entrellaçant els dits.

Han estava confós. Havia pensat aconseguir que Doc li fes unes bones condicions de pagament, però dubtava que Jessa estigués disposada a concedir-li el mateix tracte. I si la noia sabia que no podia pagar un preu decent, per què perdia el temps parlant amb ell?

—M’explicaràs de què es tracta, Jess, o hauré d'efectuar el meu famós acte de lectura del pensament?

—Dóna'ls un repòs a les teves mandíbules, Solo, i para esment. Vaig a oferir-te un tracte, una bicoca.

Han va reaccionar amb suspicàcia, sabedor que no podia esperar cap generositat d'ella. Però, quina alternativa li quedava? Havia de fer reparar la seva nau i també necessitava tota la resta, o en cas contrari més li valdria trobar-se en algun apartat punt de la frontera galàctica amb un contracte per recollir escombraries.

—Estic pendent de cadascuna de les teves precioses paraules —va dir amb rebuscat endolciment—. Encara que prefereixo no dir-te què em té així.

—Es tracta d'un transport, Solo, una recollida. Hi ha alguns detalls, però fonamentalment es tracta d'això; hauràs de posar-te en contacte amb certes persones i traslladar-les on et diguin, dins d'uns límits raonables. No pretendran que les dipositis en cap lloc arriscat. Fins i tot les teves esmussades capacitats d'atenció haurien de ser prou per a aquesta comesa.

—On haig de recollir als passatgers?

—A Orron III. És un món primordialment agrícola, encara que l'Autoritat té instal·lat allà un centre de processament de dades. I els teus passatgers es troben en aquest centre.

—Un centre de processament de dades de l'Autoritat? —va explotar Han—. I com em fico jo en un lloc com aquest? Serà com un Pícnic Anual i Gran Convenció dels Espos. Escolta'm bé, petita, vull que em proporcionis aquest material, però també vull viure fins a una avançada edat; tinc intenció de passar els meus últims dies en un balancí en la Llar per Espainautes Retirats i el que m'estàs proposant exclou de manera definitiva aquesta possibilitat.

—No és tan terrible com creus —va replicar ella sense immutar-se—. La seguretat interna no és particularment rígida, doncs només està autoritzat l'aterratge de dos tipus de naus a Orron III: barcasses teledirigides per transportar les collites i naus de la flota de l'Autoritat.

—Ja veig; però, per si no ho havies notat, el Falcó no és ni l'un ni l'altre.

—De moment no, Solo, però ja ens encarregarem de solucionar aquest detall. Tenim el casc d'una barcassa segrestada en trajecte. No va ser un treball difícil; són cascos robotitzats i són bastant estúpids. Li incorporarem al Falcó Mil·lenari uns acoblaments de control extern i el posarem on sol estar situat el mòdul de control i comandament, i després us enviarem a l'ampli espai. La meva gent pot camuflar l'estructura del casc de manera capaç de despistar als Espos, els funcionaris del port i qualsevol altra persona. Aterraràs, et posaràs en contacte amb els passatgers en qüestió i una altra vegada rumb a l'espai. El temps mitjà de permanència d'una barcassa en terra és d'unes trenta hores, de manera que disposaràs de marge suficient per complir la teva comesa. Una vegada t'hagis posat de camí, et desfàs de l'embolcall de la barcassa i seràs lliure de viatjar al teu aire una altra vegada.

Han va meditar detingudament aquesta proposta. No li agradava que ningú grapegés la seva nau.

—I a què es deu que m'hagis escollit a mi per a tan seductor honor? I per què has pensat en el Falcó per al viatge?

—Abans de res perquè tu necessites una mica de mi i per tant ho faràs. I en segon lloc, perquè malgrat ser un mercenari amoral, ets el millor pilot que conec; has conduït qualsevol cosa des d'una nau compacta amb un sol propulsor fins a un navili de gran eslora. Respecte al Falcó, té exactament les dimensions adequades i les seves computadores posseeixen capacitat de sobres per manejar la barcassa. És un tracte just.

Una cosa preocupava encara al Han.

—Qui seran els meus passatgers? Sembles estar prenent-te moltíssimes molèsties per ells.

—Ningú que tu coneguis. Són estrictament aficionats i pagaran bé. El que es porten entre mans no és assumpte de la teva incumbència, però només ells poden decidir en última instància si volen revelar-t'ho o no.

En Han va fixar la mirada en el sostre, decorat amb un dibuix de perles refulgents. Jessa li oferia tot el que necessitava per començar a saquejar a l'Autoritat. Podria abandonar el tràfic d'armes, els viatges a apartats mons a canvi de mesquines recompenses, tota aquella activitat d'estar per casa.

—Bé —va insistir Jessa—, els hi dic als meus tècnics que comencin a treballar? O tu i el wookiee preferiu demostrar davant la galàxia la bogeria de lliurar-se al crim per acabar rebentant en la misèria?

Han va incorporar el respatller del seu seient.

—Serà millor que l'hi comuniqui personalment a Chewie primer, o els teus mecànics arregla-ho-tot acabaran convertits en un munt de peces soltes, bones només per proveir els bancs d'òrgans.

L'organització d’en Doc —ara de la Jessa— era si més no meticulosa en el seu treball. Ja tenien tots els plànols de fabricació del Falcó Mil·lenari, a més d'holografies amb el disseny complet de totes les peces de material addicional acoblat a la nau.

Amb l'ajuda de Chewbacca i una petita host de tècnics clandestins, Han va aconseguir retirar les planxes protectores del motor del Falcó i deixar al descobert els seus sistemes de control en qüestió d'hores.

Droides auxiliars anaven i venien afanyosament mentre els talladors d'energia refulgien i tècnics de diverses races s'arrossegaven per damunt, per sota i per l'interior del nau. Han es posava nerviós en veure tantes eines, mans, tentacles, servoagafadors i pinces elevadores a l’entorn de la seva estimada nau, però va prémer les dents i es va limitar a fer el possible per estar a tot arreu al mateix temps... i gairebé ho va aconseguir. Chewbacca controlava els detalls que escapaven als ulls del seu capità, sobresaltant a qualsevol tècnic o droide que hagués comès un error amb un rugit d'alt nivell de decibels.

Cap es permetia dubtar, ni per un instant, que el wookiee actuaria sense contemplacions amb l’ésser vivent o mecànic que causés qualsevol dany a la nau espacial.

L'aparició de la Jessa, que havia acudit a inspeccionar el progrés del treball, va obligar a Han a interrompre la seva tasca. La noia venia acompanyada d'un androide d'estranya aparença, construït a semblança dels humans. L'artefacte era bastant gruixut, més baix que la dona i estava cobert de bony, ratllades, taques i punts de soldadura.

La regió toràcica era desusadament ampla i els braços, que penjaven gairebé fins als seus genolls, li conferien un aspecte una mica simiesc. Estava recobert d'una llisa capa d'esmalt marró, que començava a escrostonar-se en alguns punts, i es movia amb gestos rígids i espasmòdics. Els impertorbables fotoreceptors vermells de l’androide van escodrinyar la figura d’en Han.

—Et presento al teu passatger —va anunciar la Jessa.

La cara d’en Han es va aombrar.

—No m'havies dit que hauria de transportar a un androide —va protestar. Va examinar l'estat del ser mecànic.

—Amb què funciona, amb carbó?

—No. I va et vaig advertir que hi hauria alguns detalls. Bollux és un d'ells.

Jessa es va tornar cap a l’androide.

—Molt bé, Bollux, obre la teva paradeta.

—Sí, senyora —va respondre Bollux arrossegant lànguidament les paraules.

Es va escoltar el brunzit d'un servomotor i la cuirassa que recobria el tòrax de l’androide es va obrir pel centre. Les dues meitats pivotaren sobre si mateixes, separant-se.

Entre els mecanismes que constituïen les entranyes de l’androide hi havia un emplaçament especial i dins de l'emplaçament havien instal·lat un altre ser mecànic autònom d'estrany disseny, aproximadament cúbic i amb diverses protuberàncies i apèndixs plegables. Damunt portava muntat un fotoreceptor, proveït d'una lent monocular. La unitat mecànica estava pintada amb diverses capes protectores de color blau fosc. La lent monocular es va encendre amb una llum vermella.

—Saluda al capità Solo, Max —li va ordenar Jessa.

La màquina-dins-de-la-màquina va examinar-li de dalt a baix, fent girar el seu fotoreceptor per enfocar-lo des de tots els angles.

—Per què? —va preguntar.

El seu mecanisme vocal tenia un agut timbre infantil.

—Perquè si no ho fas, Max —li va respondre Jessa amb sinceritat—, aquest simpàtic cavaller podria assotar el teu preciós cul metàl·lic quan estigueu volant per l'espai... aquesta és la raó.

—Hola! —va dir Max, amb un entusiasme que Han va sospitar devia ser forçat—. Encantat de conèixer-li, capità!

—Els passatgers que has de recollir han de reunir unes dades del sistema de computadores d’Orron III per portar-los amb ells —va explicar Jessa—. I, naturalment, no poden sol·licitar a la delegació de l'Autoritat al planeta l'equip necessari, sense aixecar immediatament les seves sospites. I tampoc seria massa segur que tu et presentessis allà amb Max sota el braç. En canvi, ningú prestarà major atenció a un vell androide obrer. Li vam fer passar a Bollux per molts maldecaps quan vam haver per reestructurar el seu ventre. Ens va ser impossible restituir-li la velocitat normal de vocalització. En fi —va prosseguir Jessa—, aquest simpàtic tripulant que Bollux porta amagat en el pit és Max Blau. Max perquè el vam farcir amb la màxima capacitat computadora que ens va ser possible acoblar-li i blau per raons que fins i tot tu, Solo, hauries de ser capaç d'endevinar. El muntatge de Max Blau va ser tota una tasca, fins i tot per a nosaltres. És petit, però ha costat força, malgrat ser immòbil i de mancar de molts accessoris habituals, dels quals ens vam veure obligats a prescindir. Però posseeix tot allò necessari per extreure la informació que ells busquen.

Han s'havia quedat examinant les dues màquines, amb l'esperança que Jessa acabaria reconeixent que es tractava d'una broma.

Havia vist artefactes més rars en el seu temps, però mai formant part d'una llista de passatgers. No li agradaven massa els droides, no obstant això va decidir que podria tolerar la companyia d'aquells dos.

Es va ajupir per observar més detingudament a Max Blau.

—Romans aquí dins tota l'estona?

—Puc funcionar autònomament o acoblat —va piular Max.

—Fabulós —va dir secament en Han.

Després va copejar suaument el cap de Bollux.

—Corda't la camisa —li va ordenar.

Mentre els segments castanys de la cuirassa giraven sobre les seves frontisses deixant tancat a Max, Han es va tornar per cridar a Chewbacca:

—Ei, amic, busca un racó per emmagatzemar aquest mol·lusc, si us plau. Vindrà amb nosaltres.

Després va afegir, dirigint-se a la Jessa:

—Algun detall més? Una banda de música, per exemple?

Ella ja no va poder respondre-li. En aquest precís instant es va iniciar un concert de botzines, les sirenes es van posar a trinar a un nivell ensordidor i els altaveus van començar a sol·licitar la presència de la Jessa en el post de comandament de la base. En tots els racons de l'hangar, els tècnics clandestins van llançar les seves eines en un dringant devessall i van emprendre una frenètica retirada cap als centres de reunió d'emergència. Jessa va sortir corrent a l'instant. Han va arrencar a córrer darrere d'ella, cridant-li a Chewbacca per sobre de l'espatlla que romangués al costat de la nau.

La parella va travessar les instal·lacions. Humans, no-humans i màquines fugien en totes direccions, obligant a tothom a una zigzaguejant carrera d'obstacles. El post de comandament era un senzill búnquer, però quan van arribar al peu de l'escala d'accés, Jessa i Han van entrar en una sala d'operacions ben equipada i amb un contingent complet de tècnics al seu servei. Una gegantesca holoesfera dominava l'habitació amb la seva llum fantasmagòrica, una rèplica del sistema solar que els envoltava. El sol, els planetes i altres cossos astronòmics d'importància estaven representats en colors codificats.

—Els sensors han assenyalat una nau no identificada, Jessa —va explicar un dels oficials de guàrdia, assenyalant una taqueta groga en la vora exterior del sistema—. Estem esperant que es comprovi la seva identificació.

Jessa es va mossegar els llavis mentre romania amb els ulls fixos en l'esfera, com tots els presents en el búnquer. Han es va acostar i es va situar al seu costat.

La taqueta anava avançant cap al centre de l’holoesfera, on estava situat, com bé sabia Han, el planeta en el qual es trobaven en aquell moment, representat per una granadura de llum blanca. L'objecte desconegut va disminuir la seva velocitat i els sensors van marcar amb els seus centelleigs altres objectes, més petits, que es van desprendre del primer. Després el primer objecte va accelerar més i més, i segons més tard desapareixia de l'esfera.

—Era una nau de la flota de l'Autoritat, una corbeta —va anunciar l'oficial—. Ha descarregat una flotilla de naus de combat, quatre en total, i després ha tornat a capbussar-se en l’hiperespai. Deu haver detectat la nostra presència i haurà anat a buscar ajuda, deixant que els seus pilots de combat ens fustiguin i ens mantinguin ocupats fins que els altres puguin tornar amb reforços. No comprenc com se’ls pot haver ocorregut registrar aquest sistema.

Han va advertir que l'oficial li estava mirant directament. De fet, tots els presents en el post de comandament havien fet un altre tant i totes les mans s'havien posat sobre les armes que portaven penjades al cinturó.

—Vinga, Jessa —va protestar Han clavant la mirada en els ulls de la noia—, m'has vist donar-li alguna vegada el buf a l’Espo?

Una expressió de dubte va creuar breument el rostre de la Jessa, però només va durar un instant.

—Suposo que si els haguessis passat la informació, no hauries esperat fins que apareguessin —va reconèixer—. A més, si haguessin sabut amb seguretat que estàvem aquí s'haurien presentat en massa, llestos per a un atac en regla. No obstant això, has de reconèixer, Solo, que és molta coincidència.

Han va canviar de tema.

—No comprenc per què la corbeta no s'ha limitat a enviar un missatge per transmissió hiperespacial. Segur que tenen una base prou propera a la qual podrien demanar reforços.

—Aquesta zona està plena d'anomalies estel·lars —va respondre ella en to absent, concentrant-se una altra vegada en els amenaçadors centelleigs—. Distorsionen les comunicacions hiperespacials; per això vam escollir aquest lloc, entre altres raons.

—Quina és l'hora estimada d'arribada de les naus de combat? —va preguntar després a l'oficial.

—Hora estimada d'arribada en menys de vint minuts —va ser la resposta. Jessa va exhalar profundament l'alè.

—I no disposem de cap nau de combat excepte uns quants caces. No tenim escapatòria; hem de preparar-nos per fer-los front. Dóna ordre que s'iniciïn les operacions d'evacuació entretant.

Es va tornar per mirar al Han.

—Probablement han de ser destructors d'abast intermedi IRD; acabaran amb totes les naus que podria enviar a la seva trobada en aquests moments, exceptuant un parell de vells bombarders que haig de tenir per aquí. Hem de guanyar temps i gairebé no disposo de cap pilot amb experiència de combat. Voldràs ajudar-nos?

Han va observar totes les greus mirades enfocades sobre ell. Es va portar a Jessa cap a un racó i li va acariciar la galta, parlant-li en veu baixa.

—La meva preciosa Jess, això certament no formava part del nostre tracte. Pretenc acabar els meus dies en la Llar per Espainautes Retirats, recordes? I no tinc la més mínima intenció de tornar a recolzar mai el cul en un d'aquests trineus suïcides.

Ella li va respondre en to eloqüent:

—Estan en joc moltes vides! No podrem evacuar a temps, encara que ho abandonem tot. Enviaré pilots inexperts a la trobada d'aquests caces, si no em queda més remei, però els pilots de l’Espo se’ls berenaran en un instant. Tu posseeixes més experiència que tots els altres junts!

—La qual cosa em diu clarament que no existeix cap probabilitat de lliurar una bona batalla —va objectar ell, però la mirada que li va llançar Jessa gairebé li va fer fondre's.

Va estar a punt d'afegir alguna cosa més, però es va mossegar la llengua, incapaç de desentranyar el seu propi conflicte intern.

—Llavors, corre a amagar-te —va respondre ella, en veu tan baixa que Han amb prou feines va aconseguir sentir-la—, però ja pots acomiadar-te del teu preciós Falcó Mil·lenari, Solo, doncs no existeix energia en l'univers capaç de posar-lo a l'espai abans que aquests caces caiguin sobre nosaltres i ens immobilitzin. I quan arribin els reforços, destruiran aquesta base i tot el que hi ha en ella fins a deixar-ho reduït a un informe munt d'àtoms!

La nau, naturalment; això és el que rondava en el fons dels meus pensaments, es va dir Han. Havia de ser això.

El canó de turbolàser mai aconseguiria tallar el pas a aquests ràpids i esquius bombarders i els atacants aconseguirien destruir la base sense problemes.

Possiblement ell i Chewbacca aconseguirien salvar la pell, però una vegada desapareguda la seva nau es convertirien en dos rodamons interestel·lars, dues anònimes despulles sense llar coneguda.

Enmig de la confusió que omplia el post de comandament, amb l'incessant intercanvi de frenètics missatges, Jessa encara va aconseguir a distingir la seva veu entre totes les altres.

—Jess?

La noia va observar, confusa, el seu tort somriure.

—Tens un casc de pilot per a mi?

Han va fingir no haver notat la sobtada dulcificació de les faccions de la noia.

—Un disseny esportiu, de la meva talla, Jess, amb un forat que s'adapti a la forma del meu cap.

Següent