Mestre de l'Engany (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Trever Flume va passar la mà sobre el sensor que convertia les escales en una rampa i es va esmunyir fins a la porta principal. Va introduir el codi de sortida de l'amagatall d’en Dex a Coruscant i va sortir al Carreró del Facinerós. Hi havia una reunió en curs, i encara que el tema era excitant, per fi tindria lloc la reunió dels líders de la resistència dels planetes de tota la galàxia, la conversa era avorrida.

Com podien organitzar una resistència galàctica si no podien posar-se d'acord en la cosa més simple: Un lloc on reunir-se?

Wil, el cap dels ja llegendaris Onze de Bellassa, havia suggerit un planeta en la Vora Exterior. Però cap dels líders de la resistència va pensar que fos una bona idea. Massa punts de control entre aquí i allà, encara que se sentirien relativament segurs una vegada que hi arribessin. Dex havia suggerit Coruscant, on ell podria proveir seguretat, però aquest suggeriment va ser pres com un ultratge. Posar-se a si mateixos sota els mateixos nassos de l'Emperador? Una bona porció dels líders de la resistència, els que apareixien en forma d'holograma, havien ofert els seus mons natals. Pensaven que les seves xarxes eren prou segures per garantir la seguretat, però només als seus propis planetes. En altres paraules, no confiaven que ningú més pogués oferir-los seguretat. Perquè encara no confiaven uns en uns altres.

Era igual. Tot el que Trever sabia era que les discussions li avorrien enormement. Era gairebé tan dolent com asseure's en les galeries del Senat.

Trever va sortir del Carreró del Facinerós, sabent que cada pas que havia donat pel recargolat recorregut havia estat monitorat pel sistema de seguretat d’en Dex. Va travessar els tèrbols nivells del Districte Taronja, ja s'havia acostumat a ells.

Amb prou feines els hi va dirigir una mirada als altres ciutadans del districte, on ni les forces de seguretat imperial s'atrevien a entrar. Si vivies aquí, sabies que era millor no iniciar contacte visual.

Ni els turboascensors ni els transports de vianants funcionaven allà. Si iniciaven un projecte per millorar l'enllumenat, o revestir els passatges, seria sabotejat o misteriosament destruït, sense importar quanta seguretat s'usés per acordonar-ho. Així que sortir del Districte Taronja portava força temps. Però temps era una cosa del que Trever tenia a cabassos. Aquest grup seguiria discutint per sempre. Ningú notaria que s'havia marxat.

Trever era buscat al seu món natal, Bellassa, però allà a Coruscant se sentia estranyament més segur que en qualsevol altre lloc. Preferia tenir un munt d'éssers entre els quals amagar-se. Si sentia la necessitat d'aire i llum, s'obriria pas fins a la superfície i s'introduiria en les ràpides i fluides corrents de vianants en el districte del Senat. Allà se sentia invisible.

I a més, abans que Ferus es marxés de Coruscant, li havia encarregat a Trever una missió secreta.

***

La multitud va sorgir al voltant seu en el passeig per als vianants del districte del Senat. La brillant llum del sol feia sorgir centelleigs esporàdics dels detalls metàl·lics dels aerolliscadors que passaven volant per les rutes espacials. Trever va mantenir els ulls oberts per si apareixia la seguretat imperial, que de vegades realitzava comprovacions aleatòries de documents d'identificació.

Últimament passava el temps sol. El fill de l’Astri, Lune Oddo, estava a la base secreta de l'asteroide que Ferus havia establert. Lune havia estat entrenant-se amb Ry-Gaul, però el silenciós Jedi l’havia portat amb Garen Muln per rebre més lliçons. Encara que Garen ara estava feble, tenia un regal especial, recentment descobert que ensenyar-li. Garen havia estat un dels pilots Jedi més atrevits quan els Jedi encara estaven per aquí. Ara estava reclòs en l'asteroide i havia descobert, va dir ell, noves parts de si mateix, com la paciència.

Trever estava sorprès de trobar-lo tant a faltar. Mai li havia prestat massa atenció al nen de vuit anys fins que havia estat segrestat i s'havia vist forçat a allistar-se en la nova Acadèmia Naval Imperial.

Trever s'havia allistat per treure’l, i havia descobert que el petit tenia recursos increïbles i nervis de duracer, per no esmentar que era bastant bona companyia.

Havien passat algun temps junts abans que Ry-Gaul se l’emportés a l'asteroide. Tal vegada fos l'esborronadora connexió amb la Força que tenia Lune, però el nen definitivament et mantenia alerta.

Trever va muntar d'un salt sobre una rampa en moviment que li va pujar altres cinquanta nivells entre els nivells entrecreuats i els nivells mitjans del districte.

Mentre la rampa ascendia, va aparèixer una nova perspectiva dels edificis resplendents. La seva mirada es va posar sobre el Temple Jedi en ruïnes, ara directament enfront d'ell.

Girà el cap. Havia estat dins del Temple amb Ferus, en el començament de la seva amistat. Havia estat penjant damunt d'aquest capitell i havia seguit a Ferus a l'interior. Fins i tot ell, sense cap connexió amb la Força, havia sentit el poder que encara ressonava en aquelles parets.

Veure-ho ara li feia mal.

Havia sentit que ara el Temple en ruïnes era un lloc de macabra fascinació per a l'elit de Coruscant. Era un lloc on havien mort molts Jedi. Es considerava una marca d'estatus si se't permetia visitar-lo. La idea li va disgustar. No ho diria a Ferus. Sabia quant li enfadaria.

Just llavors, per a la seva sorpresa, va albirar la Flame per damunt, movent-se a través de la multitud. Mentre la rampa ascendia, va veure que ella girava cap a un altre passeig. Va saltar de la rampa i la va seguir.

La va atrapar prop de les fonts en la vora d'una de les moltes places que envoltaven l'edifici del Senat.

—Visitant llocs d'interès? —va preguntar ell mentre es col·locava al seu costat.

Ella va haver d'haver saltat un metre com a mínim.

—No et vaig veure —va dir ella—. Trever, m'has espantat. Sempre estic alerta davant les comprovacions imperials d'identitat.

—Ho sento —es va recolzar contra la paret de la font, sentint l'aigua en el seu coll —. Què estàs fent per aquí?

—Ha acabat la reunió? —va preguntar ella, atropellant les seves paraules. Tenia una mirada ansiosa en la seva cara—. Em van demanar que em marxés per poder debatre més lliurement.

—Encara segueixen discutint —Trever va sacsejar el cap—. Pensava que un munt de combatents de la resistència tindrien més audàcia. Tothom tem ser atrapat.

—És una qüestió de confiança —va dir Flame, observant el joc de la llum del sol en la font. Els seus ulls verds es van entretancar—. Decisions com aquesta requereixen una cohesió que el grup no té encara.

—Cohesió? —Trever esbufegà—. Requereix nassos, només això.

—Ja han demostrat el seu coratge —li va renyar Flame amablement. Ella va arrufar les celles—. Però no m'agrada això. Temo que Cop Lunar s'enfonsarà. Vaig tenir una reunió amb Bail Organa. Em va presentar un dels líders de la resistència, un antic soci de confiança d’en Bail. Li vaig demanar que s'unís a Cop Lunar, i ho va rebutjar. Va dir que no hi havia resistència en Alderaan i que ell tenia el compromís de treballar a través del Senat. Ha d'estar mentint —va dir ella, unint les seves mans—. Ha d'haver-hi un moviment clandestí en aquest planeta. Què diu Ferus?

—Acaba d'arribar. No ha dit molt.

—Bail Organa és la clau —va dir Flame—. Tant de bo tinguéssim Senadors en Cop Lunar! Això ens proporcionaria legitimitat. Llavors podríem formar un moviment definitiu per tota la galàxia, amb un braç polític i un de militar. Però si Bail Organa es nega, uns altres ho faran —es va tornar cap a Trever—. Creus que Ferus li podria convèncer?

—Ferus està encobert —va dir Trever—. Organa creu que és part de l'Imperi, recordes?

—Bé, hauria de revelar la seva identitat com a espia, per descomptat —va dir Flame —. Però Bail Organa és digne de confiança. Li necessitem, Trever!

—L'hi preguntaré a Ferus —va dir Trever. Faria gairebé qualsevol cosa per la Flame. Els rumors deien que havia sacrificat una vida bastant dolça i una fortuna personal per iniciar el moviment Cop Lunar. Admirava gairebé tant a Ferus com a ella, més que a qualsevol altre en la galàxia—. Però tot el que puc fer és preguntar. No pots fer que Ferus faci alguna cosa que no considera correcte, és realment molest en aquest tema.

—Digues-li com d'important que és —li va urgir Flame. Trever va assentir amb el cap, notant com de tibada que semblava Flame.

Normalment ella era tan tranquil·la i propietària de si mateixa, fins i tot sota foc làser.

Va suposar que era perquè estava molt a prop de la seva meta.

—Compto amb tu —va dir Flame. Ella va somriure i va estendre la mà per tirar de la vora de la gorra que ell portava per ocultar el seu pèl blavós—, com sempre.

L'afecte del gest li va complaure tant com la confiança dels seus ulls.

—No et decebré —va prometre ell.

Ell va seguir el seu camí. Mirà cap amunt i va veure l'alta torre República 500 davant seu.

Ferus havia contactat amb ell aquest mateix dia i li havia demanat que comprovés les mesures de seguretat.

Ferus encara se sentia malament per haver hagut de deixar enrere a un dels científics, Linna Naltree, quan es va colar en l’EmPal. Ella havia tornat voluntàriament per continuar com a assistent de la barbàrica científica Jenna Zan Arbor, assegurant que Lune i Ferus poguessin escapar. Ferus tenia un deute amb ella, i tenia la intenció de treure-la si podia. El primer pas era veure si ella s'allotjava a la torre República juntament amb Zan Arbor, la qual havia exigit un pis a la torre d'apartaments més exclusiva de la ciutat.

Encara no sabien en el que estava treballant la Zan Arbor, però sabien que involucrava a Darth Vader. Era necessària més recerca. Linna podria saber a hores d’ara quin era el projecte secret. Si poguessin arribar fins a ella, podrien descobrir el que ella sabia i alliberar-la de les urpes de la Zan Arbor. El primer pas era una mica de vigilància.

Trever es va detenir davant una exclusiva floristeria que ell sabia venia flors exòtiques de tot arreu de la galàxia. No li van fer molta gràcia els preus i finalment va escollir allò més econòmic que va poder trobar, una petita planta amb vibrants fulles grogues nativa del planeta Huro. Va demanar que l'emboliquessin molt acuradament, amb bastant de la seva distintiva tela lila de gemared i llaços arc de Sant Martí. El dependent li va mirar amb aspror però a ell no li va importar. La va recollir i es va dirigir cap a la plaça situada davant de la torre.

L'elit de Coruscant s'arremolinava a través de la plaça, alguns caminant a grans passos ràpidament, com si anessin de camí cap a una cita crucial, uns altres balancejant acuradament els seus pentinats i uns tocats ridículs, caminant a un pas lent i majestuós perquè els altres els veiessin. Trever es va sentir invisible mentre avançava a través de la multitud. Ningú va notar a un altre insignificant nen, un dels centenars que corrien realitzant els encàrrecs dels Senadors. Estaven en el graó més baix de la jerarquia del Senat. Trever s'havia assegurat de fer-se amb una de les gorres marrons que portaven calada fins a les celles. Sota la visera, la seva mirada podia estudiar la part davantera de la torre i veure a través de les massisses portes de transpariacer fins al vestíbul. En pocs segons havia analitzat la seguretat.

No completament, per descomptat. Sabia, en haver estat un lladre de carrer a Bellassa, que hi havia seguretat que veies i seguretat que només podies especular. Podria entrar al vestíbul sense problemes, gràcies al seu paquet. Però hauria de fer alguns trucs delicats per entrar en un turboascensor.

Afortunadament, quan es tractava de trucs delicats, era un expert.

Ferus només li havia demanat que analitzés allò obvi i especulés sobre la resta.

Ferus no li havia demanat que es colés realment a l'apartament de la Zan Arbor.

Però anava a fer-ho, de totes maneres.

Següent