Boba Fett: Un home pràctic (i IX)

Anterior

IX

Nom Anor: observacions.

Els mandalorians són iguals que qualsevol altre infidel, segons sembla. Són igual de febles i corruptes; han venut tota la galàxia per uns pocs anys d'immunitat per al seu menyspreable petit sector. D'alguna manera, estic... decebut. Tenia grans esperances per a ells.

Uns pocs anys? Potser menys que això. Potser uns pocs mesos.

Tenia esperances que fossin millors guerrers, ho admeto. La seva reputació de salvatges ha estat exagerada a jutjar pel que he vist d'ells en aquesta guerra. Però segueixen sent molt útils per a l'espionatge i el sabotatge, i he de mantenir-los bastant ocults fins i tot davant els nostres propis guerrers. Pensen que la seva cultura és eterna, però seran esborrats quan ja no em siguin d'utilitat. Quan més els miro, més debilitat hi veig.

Armadura. Armadura de ferro. Cuirasses sense vida.

Que... febles.

Esclau I: creuant el sector Mandalore, dues setmanes estàndard més tard.

En Fett estava impressionat per la capacitat del Mando mitjà de mantenir la seva boca tancada i fer pinya fins i tot sense que se li demanés.

El resum diari d'intel·ligència que va ser transmès a l’Esclau I registrava dos contactes entre naus Mandalorianes i la Nova República, on els Mandos no combatents van ser tractats com hostils tal com en Fett necessitava que fos. Tots dos pilots van ser obligats a mantenir les aparences retornant el foc i en un dels casos destruint el caça de la Nova República.

- Seguiu odiant-nos -va dir en Fett en veu alta -. Ara ens guardarem la informació que obtinguem i la farem servir nosaltres mateixos.

Els enginyers mandalorians ja estaven treballant per a desenvolupar armes millorades per usar específicament contra els yuuzhan vong. Entre la comunitat Mando s'havia estès la veu de la naturalesa real del tracte amb els invasors, però això va ser el més lluny que va arribar. No li incumbia a ningú més, és clar: els estrangers no ho entendrien en qualsevol cas. Aruetiise. No veia raó per aprendre el llenguatge, però aquesta estranya paraula era útil.

Els invasors van continuar el seu avanç per la galàxia, encara que més lentament del que s'esperava. Si es tornaven - quan es tornessin - contra el sector Mandalore, estaria preparat per a ells.

Fins a la següent trucada, o la següent oportunitat d'obtenir informació, va optar per seguir sent el Boba Fett que tothom esperava que fos, més caça-recompenses que Mandalore, perquè la vida encara continuava en els llocs on els yuuzhan vong encara no havien arribat.

Bojos. La vida no continuaria per molt temps.

Alguns dels clans mandalorians li van dir que planejaven plantar-se i resistir als yuuzhan vong, i altres planejaven fer una cosa anomenada ba'slan shev'la, que en Beviin va traduir com "desaparició estratègica". Era difícil exterminar un poble que podia esvair-se durant anys i després aparèixer de nou com un exèrcit venjador, tot això sense la guia de mans d'un govern convencional.

Sí, es mostraran de nou. Sense cap dubte.

En Fett respectava la seva habilitat d'ocupar-se dels seus propis assumptes. Estava pensant en la naturalesa de la identitat, amb un ull en el moviment de la llista de preus mostrada a la consola, quan l’Esclau I va detectar una nau en rumb d'intercepció.

Era una ala -X de la Nova República, igual que en els vells temps. Per una vegada, aquesta no estava a la base de dades, com qualsevol altra nau específica catalogada per la firma tèrmica, el perfil electromagnètic i altres característiques delatores que ajudaven a la identificació. Era genuïnament desconeguda. No tenia al seu pilot en la seva llista.

I això significava negocis, a jutjar per la velocitat a la que s'aproximava. Va monitorar el sistema automàtic de defensa de l'Esclau I i va desaccelerar per veure la seva reacció en les lectures. Quan es va acostar a menys de mil quilòmetres, va disminuir i el comunicador de l'Esclau I xiulà demanant atenció, mostrant la font i el repetidor.

Ah. El missatge venia a través d'un dels nodes que havia inclòs a la llista del xip de dades d'intel·ligència. En Fett va obrir l'enllaç.

- Pràctiques de tir, o vols parlar? -va preguntar.

La veu no li va sorprendre. Encara que tampoc admetria mai que es va sentir alleujat escoltant-la.

- Kubariet a la parla -va dir el pilot -. Mai dispararia un aliat.

- Considera't més aviat com a enemic del meu enemic.

-Això em serveix. Punt de trobada?

- Acosta't i segueix-me cap a Vorpa'ya.

- Concord Dawn està més a prop.

- No puc tornar-hi. I no cal saber per què.

- Està bé, Fett, perquè ja ho sé. Treballo amb Intel·ligència de la Nova República.

- I tot i així has aconseguit arribar fins aquí. Impressionant. -El Jedi no va riure, mai ho feien. Però va seguir a Fett.

Vorpa'ya era un abocador. No hi havia cap altra descripció precisa. Les granges de nerfs i una mala gestió del territori l'havien deixat com un Tatooine a punt de succeir. Les dues naus van aterrar a una distància prudencial d'una plana de pastura esgotada que desprenia núvols de pols sorrenc, i en Fett esperà que en Kubariet obrís la seva cabina i saltés a l'exterior. Quan ho va fer, no vestia túniques Jedi, sinó un vestit de vol com el de qualsevol altre pilot.

-Hi ha tracte -va dir en Kubariet.

En Fett no podia recordar a cap altre Jedi que parlés d'aquesta manera.

- Ja era hora.

-Era informació útil. Sento que no confiéssim en això en el seu moment.

- Bé.

- Llavors, quina és la vostra tarifa?

- No vull els vostres crèdits. Simplement mateu més vong.

En Kubariet va donar la impressió de quedar-se blanc, amb una expressió que semblava acuradament estudiada.

-Les meves disculpes. Però ara almenys podem mantenir la flota allunyada de vosaltres i tenir això en compte.

- No.

-Però...

- Cada vegada que ens trobem amb la Nova República, els recordarem que lluitem pels vong. Ha de ser així perquè aquest joc funcioni.

-Però esteu lluitat dues guerres alhora. Lluitant per la Nova República, i també defenent-nos contra nosaltres.

- Ens arreglarem.

- Massa orgullós per admetre que ets un aliat?

- No, temorós de filtracions a la vostra organització que puguin descobrir la nostra tapadora. Nom Anor ha estat aquí durant divuit anys i mai ho vam descobrir. -En Fett va decidir que podia fer negocis amb aquest Jedi almenys -. I no estem del vostre costat. Estem del nostre. Com més temps pensin els vong que sóc el seu col·lega, més temps guanyaré per Mandalore.

- Al final aniran a per vosaltres.

- Això ja ho sé.

- Llavors hauràs de mostrar les teves cartes.

- També sé això, i si això passa, quan s'escaigui, els hi mostrarem el que poden arribar a fer en realitat els Mandos. Serà una bonica sorpresa per a ells. Tot just podran reconèixer-nos.

El nosaltres se li escapava. Per un instant en Fett es va preguntar per totes les vegades que usava el jo i les escasses ocasions en què deia nosaltres, i va acceptar que ara sentia un sentit comunitari de responsabilitat cap a Mandalore i per tots els que passaven per mandalorians.

- Puc demanar-te que consideris una cosa, Fett?

-Demanar és gratis, però que sigui ràpid.

-El teu pare va fer una vegada una cosa que tu podies ser capaç de fer avui per nosaltres.

Estalvia’m el suborn psicològic d'aficionat.

- Què?

- Va reclutar un grup de sergents entrenadors per a les forces d'ordres de l'Antiga República... Els Cuy'val Dar. Potser podríem fer servir alguns dels teus comandos experimentats per entrenar milícies planetàries per lluitar contra els yuuzhan vong.

En Fett recordava als Cuy'val Dar, és cert: hi havia crescut envoltat per ells a Kamino.

- L'efecte multiplicador. - Va fer una petita pausa. Era una bona idea, però no volia semblar massa entusiasmat -. Veuré qui està interessat.

En Kubariet va buscar a l'interior del seu vestit i va treure un xip de dades.

- Utilitza això per configurar enllaços segurs des dels vostres sistemes de comunicacions al meu. Jo sóc el vostre portal, així que parleu. Ningú sabrà que això ve de vosaltres.

- Fem un intercanvi. Tinc una bossa de trossos de vong a la nevera per si els necessiteu.

- Em porto tot el que tinguis. -En Kubariet semblava estar a punt d'estrènyer la mà d'en Fett, o colpejar-li a l'espatlla, o qualsevol altra mostra de companyonia que va fer que en Fett retrocedís. No obstant això, en Kubariet no estava disposat a abandonar el seu intent de redempció, mestre d'espies o no -. Fett, no et fa res que la gent us menyspreï a tots vosaltres com a traïdors? Realment pots suportar quan la Nova República tracta de matar-vos?

En Fett va tractar de recordar què se sentia sent un heroi, però res va venir a la seva ment. No podia parlar per les seves tropes i els clans en general, però no, no perdia el son per això. Tenia el seu propi codi d'honor: i acatar-lo significava que podia viure no només amb si mateix, sinó també amb el sempre present escrutini del seu pare.

- Sobreviurem -va dir.

- Si penses en alguna cosa que puc fer per fer-vos la vida més fàcil, fes-m'ho saber, d'acord?

En Fett no podia pensar en res que la Nova República pogués donar a Mandalore a part de mantenir-se allunyats d'ells quan la guerra acabés. Va donar mitja volta per dirigir-se a l’Esclau I i recollir les mostres. La ironia de l'oferta del Jedi no se li havia escapat, però ara era el moment de deixar de banda l'odi de tota una vida i fer allò pragmàtic, allò pràctic... comportar-se com Jango Fett ho hauria fet.

Fer la feina. No sucumbir a les emocions.

En Fett ja no podia pensar en una sola cosa que qualsevol altra persona pogués donar-li.

Potser aquesta era la qüestió. Es va girar sobre els talons.

- Jedi, hi ha una cosa que pots fer.

-D'acord. Digues-la.

- Assegura't que tothom sàpiga que una Mandaloriana anomenada Briika Jeban va morir per salvar a un ciutadà de la Nova República.

- Per descomptat. Qui va ser ella? Pots dir-me alguna cosa més? A qui va salvar?

En Fett va inclinar el cap lleugerament a un costat, i després va seguir caminant cap a la seva nau.

- A tu, Jedi -va dir -. A tu.

FI