Parangó (I)

La tribu perduda dels Sith #3 

Parangó

John Jackson Miller

Capítol Un

4.985 anys ABY

L'aigua estava tan temperada com qualsevol altre dia, caient sobre el cos de la Seelah des de l'esquerda en el marbre del mur. No hi havia hagut unitats sanitàries, ni cap altra comoditat moderna per als Sith que portaven atrapats a Kesh des de feia quinze anys estàndard. Però havien après a viure amb el que tenien.

Les brillants gotetes d'aigua fosa que penjaven de la seva pell marró provenien d'una glacera a mig continent de distància. Els voladors d’uvak keshiri, carregant les seves bèsties amb immenses bótes, havien carregat l'aigua des d'aquest lloc llunyà fins la retirada de muntanya dels Sith. A la teulada, servents escalfaven l'aigua segons les seves especificacions exactes, canalitzant-la per un sistema meticulosament netejat diàriament de fongs i altres contaminants.

A baix, la Seelah fregava meticulosament el seu canell amb pedra tosca portada des del peu de l'Agulla Sessal, a quilòmetres de distància. Els artistes keshiri havien tallat les pedres amb formes que a ella li agradessin. Els nadius estaven més interessats en l'aparença que en la funcionalitat... però, en aquest aspecte, tenien un aliat en ella. La Seelah mirà amb el seu habitual desdeny la cabina de dutxa, construïda per al seu ús personal pels seus germans Sith immediatament després que es mudés a les càmeres del comandant Korsin. Aquest lloc semblava més un temple que una llar.

Bé, no podia tenir-ho tot. Allà no.

Quinze anys. Això era també segons el calendari keshiri... encara que qui podia confiar en això? Va sortir gotejant de la dutxa, preguntant-se a on havia anat el temps. No al seu cos, segons va poder veure al colossal mirall; treballar el vidre era una altra cosa en els quals els keshiri eren bons. Mare per dues vegades, subsistint amb menjar tot just digne per a animals de granja allà a casa seva, i tot i així la Seelah tenia tan bon aspecte com sempre. Li havia costat treball. Però temps era una cosa que tenia de sobres.

- Sé que hi ets, Tilden -va dir la Seelah. En Tilden Kaah, el seu ajudant keshiri, sempre es trobava fora de la mirada del mirall, sense recordar mai que ella podia sentir-lo mitjançant la Força. Ara es trobava a la porta, apartant els seus grans ulls opalins i presentant-li una bata amb les seves mans tremoloses.

Quinze anys no li han canviat a ell tampoc, va pensar la Seelah amb una silenciosa rialleta burleta mentre agafava la bata. Però per què no podria mirar-la? Tota aquesta monòtona pell porpra; anomenar-la lavanda seria un afalac. I els cabells blancs, el color de l'edat i la inutilitat. Si els keshiri trobaven abans bells a altres keshiri, només era perquè encara no havien vist els Sith.

I, a més, el treball d’en Tilden consistia a adorar-la. Sent un dels grans sacerdots més jove de la fe, que reconeixia la Seelah i als seus compatriotes Sith com antics déus del cel, en Tilden vivia per seguir-la a tot arreu. Ella gaudia bastant torturant-lo d'aquesta forma als matins. Ella era el sacrilegi amb què ell començava el dia.

-El vostre fill estarà caçant amb els genets fins a la nit -va dir ell -. La vostra filla està a Tahv amb els educadors que va enviar la vostra gent.

- Bé, bé -va dir, descartant la túnica que ell li oferia en favor d'una altra més brillant -. Passa a alguna cosa important.

- Milady, se us espera a la sala principal aquesta tarda per a la revisió -va dir, alçant la mirada del seu pergamí -. D'altra banda, teniu el dia lliure.

- I el Gran Senyor?

-La seva Eminència, el nostre salvador de les altures, ha començat les seves reunions amb els seus consellers. Les persones habituals, nascudes a la part alta com Milady. El seu amic gegant també hi és. - Va baixar la mirada a les seves notes -. Ah, i l'home carmesí ha sol·licitat una audiència.

- L'home carmesí? - La mirada de la Seelah romania sobre l'escumós oceà sota ells-. Ravilan?

-Sí, milady.

- Llavors hauria d'anar.

La Seelah es va estirar poderosament abans de girar-se bruscament per buscar les seves sabates. En Tilden ja les tenia. Eren les úniques peces de vestir rescatades de l'accident del Presagi que ella continuava usant. Els keshiri seguien sense aconseguir fabricar calçat decent.

-Jo... jo no volia obligar-la a començar la jornada de treball tan aviat -va quequejar en Tilden, lligant-li les sabates -. Perdoneu-me. Heu acabat el vostre bany? Podria fer que els guardaespatlles reciclin l'aigua.

- Relaxa't, Tilden; vull sortir -va dir ella, recollint el seu cabell fosc amb un passador d'os tallat, un regal d'algun noble local al qual no podia recordar. Es va aturar al polit llindar -. Però fes que l'equip augmenti els lliuraments d'aigua... i que la portin del costat oposat de la cadena de muntanyes. La d'allà és millor per a la pell.

La Seelah va badallar. El sol encara no havia arribat tan sols a la meitat del cel i la pantomima diària ja estava funcionant a tota marxa. El comandant Yaru Korsin, el salvador de les altures dels keshiri, estava assegut al seu vell seient del pont, escoltant igual que solia fer-ho en la coberta de comandament del Presagi. Però ara les destrossades restes de la nau jeien darrere seu, refugiades en una part de la sòlida estructura que no es feia servir com a residència, i el seu baquetejat seient estava incongruentment plantat enmig d'una columnata de marbre que s'estenia centenars de metres. Allà, a l'aire lliure en les altures de les Muntanyes Takara -recentment rebatejats en honor de la seva preciosa mare, on raigs estigués -, en Korsin atenia a la seva cort.

L'arquitectura i el lloc resultaven un bon espectacle per als vilatans keshiri que ocasionalment volaven fins allà. D'acord amb allò planejat. Però també era prou gran per acomodar tots els atabalats suplicants als quals en Korsin volia dedicar el seu dia. La Seelah va veure a Gloyd l'artiller, l'"amic gegant" d’en Korsin, en el primer lloc de la fila, com de costum.

Les papades del Houk de cap bulbós van tremolar quan va presentar la seva última idea esbojarrada: utilitzar un dels làsers perforadors que encara tenien càrrega per llançar senyals a l'espai. La Seelah es va sentir perforada per l'avorriment... i en Korsin tampoc semblava estar entusiasmat. Quant de temps portaria xerraquejant en Gloyd abans que ella arribés?

- Aquest cop funcionarà -va dir en Gloyd, transpirant per la seva pell clapada -. Tot el que hem de fer és captar l'atenció d'un vaixell de càrrega de pas. D'un observatori. De qualsevol cosa.

Es va netejar la suor del front. La Seelah sempre va pensar que, per començar, la loteria genètica no havia estat amable amb els houks. Però ara semblava com si l'edat i el sol estiguessin causant que a Gloyd se li fongués la pell del crani.

- La intensitat es dissiparà a la inversa del quadrat de la distància de Kesh -va dir una veu humana darrere d’en Korsin. Parrah, el navegant de suport del Presagi i ara el seu principal conseller científic, va fer un pas endavant -. No serà més que soroll de fons còsmic. No et van ensenyar res al lloc d'on véns?

Probablement no, va rumiar la Seelah. En Gloyd havia estat un nàufrag fins i tot abans d'unir-se a la tripulació del Presagi. Mentre que altres estrangers evitaven la Caldera Estigia, l'equip de bergants d’en Gloyd van suposar que hi hauria d'haver alguna cosa realment sorprenent. I ho havia: l'Imperi Sith. Pocs dels companys d’en Gloyd havien sobreviscut al descobriment. Però com artiller i soldat d'infanteria, havia entaulat combat amb els Jedi moltes vegades en la seva vida anterior, fent-lo útil per a Naga Sadow i, després, per a Yaru Korsin.

Però últimament? No massa.

- No crec que vagi a funcionar, vell amic -va dir en Korsin, espiant la Seelah de cua d'ull i fent-li un gest de complicitat -. I a més no podem córrer el risc d'esgotar més equip. Ja saps com va això.

Tots ho sabien. Fins i tot mentre construïen el seu refugi de pedra per al Presagi en els mesos següents a l'accident, la tripulació havia anat extraient equip regularment. Part d'allò esperaven fer-ho de nou amb algunes peces fabricades, la resta estava disponible per utilitzar immediatament. I la van utilitzar.

Allò havia estat un error. Va resultar que a Kesh no es podia trobar cap metall. Els Sith havien obert i esquinçat la superfície, utilitzant la major part de les seves municions de supervivència sense cap resultat. Per amunt, Kesh era un lloc agradable a la vista... però per sota, semblava no ser més que una bola de fang. Gran part de l'equip que funcionava amb energia interna espurnejava i moria. Encara pitjor, quelcom del camp electromagnètic de Kesh estava interferint amb tot, des de les ones de ràdio fins a la generació d'electricitat. Els sabres de llum encara funcionaven - i això gràcies als vidres Lignan -, però els nàufrags, intrèpids com eren canibalitzant el material, no serien capaços de reinventar-ho tot. Simplement, no tenien les eines necessàries.

- Ho comprenc -va dir en Gloyd, semblava tenir menys altura que abans -. Ja em coneixes. Estic construït per a la lluita. Aquest pacífic paradís m'està tornant...

- Jo sé d'una cosa contra la que podem lluitar -va dir la Seelah, amb el seu caftà agitant-se mentre es posava dempeus i envoltava Korsin amb un braç -. Crec que els he vist preparant el menjar a la sala principal.

En Korsin va somriure.

En Gloyd mirà fixament la parella durant un instant abans de posar-se a riure a grans riallades.

- Què puc dir? - va dir, donant-se copets a la panxa i girant -. La dama em coneix bé.

En Korsin mirà més enllà de la mola que es retirava per veure una altra figura.

- Ravilan! Quin és el teu següent pla mestre per treure'ns d'aquesta roca?

- Res en aquest sentit -va dir en Ravilan. L'home carmesí de la descripció d’en Tilden va avançar unes passes més i va observar educadament al seu líder -. Avui no.

- De debò? Vaja, ens estem fent vells. La ment oblida coses.

- La meva no, comandant.

En Ravilan es va passar el dit pel tentacle de la seva galta dreta, una expressió d'estar meditant entre els Sith vermells. Va fer que a la Seelah se li posés la pell de gallina. Va agafar més fort a Korsin. Anteriorment intendent del cos addicional de guerrers Massassi del Presagi, en Ravilan havia quedat sense missió després que la seva càrrega morís durant els seus primers dies a Kesh. Des de llavors, s'havia encarregat d'una sèrie d'estranys treballs. Més important encara, s'havia convertit en portaveu dels Cinquanta-set -els membres supervivents de la tripulació amb un llinatge de l'espècie de Sith de pell vermella que romania pura i d'aquells que, com en Gloyd, estaven menys interessats de viure a Kesh que d’abandonar-lo.

Però el grup d’en Ravilan cada vegada s'afeblia més. La seva gent no havia sumat la quantitat de cinquanta-set des de la seva arribada. Una dotzena havia caigut a causa d'un accident o incompetència professional, i cap dels fills de la gent d’en Ravilan havia viscut més d'un dia. Kesh no havia estat igual d'amable amb tots els seus hostes. Mentre que en general els motius per voler anar-se’n s'esvaïen, els seus eren cada vegada més forts.

Però, aparentment, això no li havia portat avui davant d’en Korsin.

- Hi ha una altra cosa -va dir en Ravilan, mirant la Seelah -. La gent al servei del teu... la teva dona ha estat tractant de documentar els ancestres de tota la nostra tripulació. S'han tornat bastant insistents -va afegir, arquejant el circell d'una cella.

Sentint que l'adherència de la Seelah s'estrenyia encara més, en Korsin es va alçar.

-La teva gent no ha de preocupar-se d'això, Rav. Només la tripulació humana.

- Sí, però molts de nosaltres tenim part de sang humana -va dir en Ravilan, caminant per la columnata amb Korsin. La multitud se’n va anar; la Seelah caminava amargament darrere d'ells -. I molts dels teus té part de la nostra. La barreja de la línia dels Jedi Foscos amb la dels meus ancestres Sith és qüestió d'orgull per a mi... per a la nostra gent, Korsin. Deixar que algú ens separi...

En Korsin va seguir caminant, gaudint de la vista de l'oceà, amb brins de plata en el seu cabell brillant al sol. La Seelah va accelerar el seu ritme per acostar-s’hi.

-Segueix sent un planeta estrany -va dir en Korsin -. No sabem què va matar als teus Massassi quan vam aterrar. No sabem què està passant amb... bé, ja saps.

- Per descomptat que ho sé -va dir en Ravilan, mirant l'oceà aparentment sense veure’l. El seu color s'havia convertit en un to granat ombrívol en la seva estada a Kesh, i les seves arracades i els altres ornaments Sith només servien per fer semblar més anodí l'home -. Aquest és un món governat per la tragèdia, Korsin. Per a tots nosaltres. Si acceptes algú de la meva gent a la maternitat com a llevadora, podríem ser capaços d'entendre-ho millor...

- No! -va dir la Seelah, interposant-se entre els dos -. No són personal mèdic, Korsin. En condicions com aquestes, hem de tenir certs controls!

En Ravilan es va encongir.

- Això no és un menyspreu, Seelah. El teu personal ho ha fet molt bé des que la nostra missió va prendre... naturalesa generacional. Els Sith prosperen. -La seva cara, arrugada per l'edat i la preocupació, es va suavitzar -. Hauria de ser així per a tots els Sith.

La Seelah mirà amb aire d'urgència a Korsin, qui va agitar la mà com si estigués despatxant a algú. Ens despatxes als dos? Li va preguntar ella.

- Parlarem més tard sobre això -va dir en Korsin -. Hi havia alguna cosa més?

En Ravilan va fer una pausa.

-Sí... Vaig a anar al sud, com vas demanar, a visitar els pobles dels Llacs Ragnos. – La Seelah coneixia el projecte: Els keshiri havien estant recollint algun tipus d'algues fluorescents, i en Korsin havia assignat a Ravilan perquè les analitzés, per al seu ús potencial il·luminant les estructures Sith -. Hi ha vuit pobles amb diverses superfícies d'aigua, totes amb diferents espècimens per examinar.

-Això és molt territori -va dir en Korsin -. Tu sol?

- Com vas sol·licitar -va dir en Ravilan -. Començo a Tetsubal, el més allunyat.

La Seelah va somriure. Era just la classe de treball intranscendent que tornaria boig a l'intendent.

- Emporta't a tot el teu seguici -va dir en Korsin, donant-li un ferm copet a l'espatlla a Ravilan. En Korsin no s'havia tornat més físicament imponent durant el seu exili, però seguia caminant com un home de la mida d’en Gloyd -. És important... i anireu més ràpid si us dividiu. I tots vosaltres us podeu permetre sortir d'aquestes muntanyes uns dies. - Es va acostar més a Ravilan i li va parlar a la seva oïda enfonsada -. I, mira... la propera vegada la Seelah preferiria que et dirigissis a mi com a Gran Senyor.

-Això només és un nom per als keshiri.

- I hi havia keshiri allà. És una ordre, Rav. Que tinguis un vol segur.

La Seelah observà com Ravilan s'allunyava ranquejant. Havia perdut una discussió amb un uvak en el seu segon any allà. Era una d'una sèrie de pèrdues... i ella no estava per la labor de deixar-se guanyar una discussió ara. Es va endur a Korsin a part.

- No t'atreveixis a acceptar a ningú de la seva gent a les meves sales!

- Què guapa et poses quan defenses el teu territori.

- Korsin!

Ell la va mirar amb ulls penetrants.

- Ja no estàs vivint a Rhelg. Quant trigaràs a deixar marxar el passat?

La Seelah va deixar que una ardent mirada parlés per ella... però en Korsin la va ignorar. Veient una cosa rere d'ella, va somriure i es va girar per dirigir-se a la multitud que esperava.

-Em sap greu haver de donar això per acabat, i us agraeixo a tots que hagueu vingut... però veig que ja ha arribat la meva companyia per dinar.

La Seelah es va girar.

L’Adari Vaal esperava en la vora de la plaça.

Següent