Boba Fett: Un home pràctic (VII)

Anterior

VII

Nom Anor: notes per a l'assalt a Birgis.

  

En Fett es nega a utilitzar villips i insisteix a mantenir els seus propis mitjans de comunicació. Lamento que, per tant, jo també hagi de mantenir aquesta tecnologia infidel.

He d'admetre que no esperava que ell i els seus mercenaris els acceptessin. I tractar d'usar els villips aïllats, sense Yorik-kul o vonduun, seria poc satisfactori de totes maneres. Els mandalorians semblen repel·lir especialment l'esclavitud mitjançant els Yorik-kul, el que trobo irònic per a una raça en què la seva història està plena de pillatge, ocupació i matança. Però l'esclavitud és una cosa que sembla turmentar-los: deu haver jugat un paper dolorós en la seva pròpia història. Òbviament, la temen.

No obstant això, no tenen por a la mort. No l’abracen, però diuen que segueixes vivint mentre algú recordi el teu nom. Mai es treuen aquests cascos, de manera que no puc jutjar les seves expressions, però el to de les seves veus em diu que quan la nostra cultura esborri a la seva serà pitjor que la mort per a ells.

Sospito que aquesta és la clau per mantenir-los lleials. Mandalore romandrà intacte mentre els necessiti. Però, al final, l'esclavitud serà l'única manera de tractar amb ells.

Birgis: perímetre de l’espaiport, una setmana estàndard després de la invasió de Helska IV.

En Beviin havia d'assumir que els vonguesos sabien el que es feien quan es tractava de conquerir galàxies, però no semblaven preocupar-se molt pel sigil.

L’espaiport principal de Birgis, que servia a naus tant civils com militars en aquest petit planeta, era el recurs més obvi que podien haver pres com a objectiu. Des del punt d'observació del perímetre exterior, ocult en l'herba alta, podia veure barredores d'assalt patrullant les pistes d'aterratge amb una ràfega de llums brillants. Altres no mostraven llums en absolut, però eren detallats objectius verds en la seva òptica de visió nocturna. Les naus i vehicles militars eren una barreja eclèctica de l'esquadró que tenia allí la seva base i les restes d'altres que havien escapat a la implacable flota invasora i s'havien reagrupat en aquest lloc.

Destruir aquests recursos en terra seria la tasca més dura que en Beviin podia imaginar. Jugar a ser agent doble estava bé fins que havies de mantenir la il·lusió atacant al teu propi bàndol de manera convincent... i letal.

I la Nova República ni tan sols sabia encara que els mandalorians eren ara els seus aliats.

- Segueixo dient que hauríem d’atacar la principal planta d'energia civil si el que volen és una distracció -va murmurar en Cham, recolzat sobre una espatlla mentre estava estirat a cobert rere de l’herba, calibrant un llançamíssils portàtil -. De tota manera, són ells els que paguen. Ells sabran.

En Fett va donar uns copets a una borsa del seu cinturó.

- Bona oportunitat per lliurar aquestes dades. Especialment ara que inclouen la informació sobre les nostres pròximes dues missions. Una cosa amb el que la Nova República pot reaccionar.

- Hi ha d'haver alguna cosa que se m'escapa. La gent d'aquí no sembla exactament disposada a escoltar-nos.

- Tens una idea millor per contactar amb la Nova República mentre els vong ronden al nostre voltant?

- No, Mand'alor.

- Llavors anem, i mostreu la imatge d'un atac de comandos creïble. -En Fett va fer uns gestos perquè prenguessin posicions -. Tracteu de no matar a tothom mentre no sapiguem si hi ha un oficial amb el qual puguem contactar, i deixeu un o dos caces intactes. Ho heu entès tots? Algú ha de fugir d'aquí per transmetre les dades.

En Beviin havia interceptat el tràfic de veu de la Nova República i el va mantenir en un canal del seu comunicador. O altrament obvi, d'acord: estaven esperant un aterratge yuuzhan vong com els que havien irromput a la Vora Exterior, massius bombardejos aeris de magma i roques ardents seguits per tropes llançades des del que només es podia descriure com cucs gegants. El factor psicològic, naus i armes que semblaven òrgans deformats grotescament, estava colpejant gairebé tan dur com el propi poder destructiu de la flota vonguesa.

Podia escoltar el personal d'operacions posant en prealerta naus i caces en cinc ciutats de l'hemisferi nord, recopilant informes d'albiraments de naus enemigues... i bases de mons propers a la vora de la galàxia que simplement havien deixat de respondre als senyals. L'avanç dels yuuzhan vong podia traçar-se seguint l'estela del silenci de comunicacions que deixaven darrere.

Encara que certament el personal d'aquest lloc no esperaria trobar-se que els mandalorians s’infiltressin en el seu port i prenguessin el centre de control.

En Fett va sincronitzar la lectura del seu crono amb la dels altres sis i va tornar a posar-se a la gatzoneta, prement ocasionalment algun control a la placa del seu avantbraç. La Dinua va seguir observant la torre de control. Mentre movia lentament el cap, escanejant, en Beviin va captar la llum verda del punt de mira en la línia d'icones de banda del seu camp de visió.

La Briika havia fet una bona feina entrenant a la nena. La noia estava en aquest difícil lapse entre convertir-se en adulta als tretze i en dona als setze, però per descomptat era un soldat totalment competent. La societat Mando sempre havia estat així, però en Beviin de vegades observava nens aruetii de la mateixa edat i sentia que tretze anys era una edat massa primerenca per carregar amb semblant responsabilitat.

I si li deia això a ella, estava segur que li hauria bufetejat sense pensar-s'ho dues vegades. Era tan dura com la seva mare. Es preguntava quin destí li havia passat al seu pare, i va decidir esperar que ella li ho digués quan ho estimés convenient.

Almenys havia tingut l'oportunitat de deixar-li un missatge a Medrit. No et preocupis. No és el que sembla. No et moguis.

- Ara recordeu -va dir en Fett -. Vull veure-us actuar bé. Copegeu prou fort com per semblar convincents, però no cosiu a trets a tots perquè necessitem almenys un supervivent. - Va fer una pausa i en Beviin va escoltar empassar saliva -. Trenta segons.

Van fer el compte enrere amb el temporitzador sincronitzat que es projectava en les seves Huds. Als quinze segons, en Cham es va ajupir recolzant-se sobre un genoll i va equilibrar el llançamíssils en la seva espatlla dreta, pressionant la placa de la seva galta contra el tub i estabilitzant l'adherència amb la mà esquerra.

Tenia el costum de balancejar lleugerament el cap mentre feia el compte, però això mai afectava la seva punteria. El seu cap va deixar de balancejar-se finalment durant tres segons i una flamarada de foc groc va sortir disparada cap enrere amb un so de gas. Instants després la part superior de la torre de l’espaiport explotava amb una bola de flames blanques que ascendien al cel nocturn, il·luminant només per un instant la pista d'aterratge amb la resplendor de la llum del dia.

En Fett no necessitava dir ni una paraula. Mentre la runa queia des de les ruïnes i els vehicles i el personal sortien en totes direccions, els mandalorians van començar la carrera de cent metres cap a l'edifici principal, començant cadascun uns segons després que l'anterior i prenent diferents camins, mentre en Cham mantenia per uns instants ocupada a la bateria antiaèria amb un míssil salvatgement dirigit que va colpejar de ple una torre d'aigua, enviant un torrent que va xocar contra els parabrises de les barredores aparcades.

Fingir un atac era més difícil del que semblava quan tota la teva vida havien estat matances d'eficiència despietada. Era especialment dur quan l'objectiu realment pensava que el volies mort i contraatacava amb la força de la desesperació. En Beviin va obrir d'un tret un parell de portes de seguretat que donaven al complex principal, brillantment il·luminat, i va entrar en ell darrera d’en Fett i amb la Briika i la Dinua trepitjant-li els talons. En Suvar i en Tiroc van cobrir la sortida i un passadís que conduïa a l'exterior per protegir la seva ruta d'escapament. Van córrer pel passatge principal fins a un parell de portes marcades amb els símbols de PERILL D’ELECTROCUCIÓ.

Normalment, aquest hauria estat el lloc obvi per entrar i causar el major dany possible, la sala del generador. Aquesta vegada no era així. En Fett va passar de llarg i van arribar a una intersecció al passadís on es van trobar amb trets de blàster.

En Beviin va retrocedir d'un salt i va aprofitar l'oportunitat per recarregar.

- Bé. Hi ha algú a casa.

- Ara aconseguim que deixin de disparar prou per explicar-los que tenim un encàrrec per a ells. -En Fett i la Briika van treure el cap al descobert i van obrir foc. Una altra ràfega d’ardents trets blanc-i-blaus van fregar la coroneta del casc d’en Fett, afegint una altra cremada negra a la pintura verda -. Si no responen a la porta, haurem d'entrar.

- Som bons en això.

-Sense matar-los.

-Aquesta és la part difícil. -En Beviin va extreure una holosonda de la butxaca de la seva màniga i la va treure cautelosament per la cantonada del mur. La imatge que transmetia als seus Huds mostrava una cuina: taules, piles de safates metàl·liques, un parell de cadires voltes del revés, fonts abandonades. La gent havia sortit fugint. Potser havia estat la pausa del dinar d'una tripulació. Haurien anat corrent a l'aeròdrom per posar en marxa els caces.

No obstant això, algú seguia allà. Va veure una ràfega de moviment taronja. Vestit de vol. Pilot. Els pilots podien difondre la notícia. No calia deixar els pilots massa ferits o atordits perquè poguessin escapar d'allà sota l'atac vong -. Bob'ika.

- Puc fer-ho jo mateix.

- Qui té l'armadura de duracer, i qui té la versió de beskar? I em refereixo al beskar gairebé a prova de sabre de llum.

- Si realitza un tret afortunat, aquesta extravagant antiguitat no et salvarà.

- Mai he entès per què no fas servir beskar -va dir en Beviin -. Però deixem això per a després. En tres...

En Beviin es va posar dret d'un salt i va córrer tant com va poder cap al foc de blàster. Per un moment es va distanciar de l'escena, pensant que en Medrit es posaria furiós amb ell per córrer semblant risc i preocupant-se més per això que pel tret que li havia colpejat a la placa pectoral, enviant aire bullent cap al respirador del seu visor. L'adrenalina era una cosa meravellosa. Va pensar en això just quan es va llançar sobre la taca d'extremitats vestides de taronja, i va quedar ensordit pels crits de la seva pròpia veu.

- Deixa anar l'arma! Calla i escolta!

Una armadura xocar contra la seva. La Dinua i la Briika van aterrar sobre ell. Estava gairebé a la part inferior d'una pesada pila que subjectava a un pilot.

- Aixequeu-vos, sinó l’aixafarem...

- Tens el seu blàster?

- El tinc.

- Tens els seus braços?

El pilot va cridar. Certament, la Dinua havia agafat alguna cosa. Aquest era un truc que no havia vist utilitzar des de feia bastant. En Beviin va retrocedir una mica i va alçar al pilot per a seure’s, i va descobrir que ell era en realitat ella, una enfadada rossa de cabell tallat al ras que ara tenia un cop a la galta dreta que s'estava convertint en un ull morat.

- Mandos -va escopir -. Esteu treballant per a aquestes coses. Bruts...

- Sí, nosaltres també t’estimem. Ara escolta el Mandalore. - En Beviin la va girar perquè pogués veure en Fett.

- On és el teu casc? Has de fer un viatge.

- Per què? - Hi havia un casc en una taula propera, i anava a servir-li ho volgués o no -. Per a vosaltres?

- Porta aquestes dades al vostre centre de comandament més proper -va dir en Fett. Va treure el xip de dades del seu cinturó i el va mantenir davant la seva cara, massa a prop com perquè ella enfoqués bé la vista -. Necessiteu aquestes dades sobre els vong. Dissenys de naus, algunes dades biològiques, i dos plans de missió que mostren cap a on es dirigeixen a continuació i les seves ordres d'acció. És tot el que hem pogut reunir. Tan sols porta-li a algú que faci bon ús d'això. I no tenim temps per fer la mirada teatral de silenci sorprès. Mou-te. Ara.

En Fett la va ajudar a aixecar-se i ella va lliscar el xip a la butxaca de la cuixa del seu vestit, amb cauts ulls oberts com plats.

- Llavors, de quin costat esteu?

-Del nostre -va dir la Briika -. Vull que la meva filla tingui filles. I no ho farà amb els vonguesos dirigint la funció.

- Cham, porta-la a la seva nau o a qualsevol cosa que encara voli, i assegura't que travessi les línies dels vong -va dir en Fett, indicant la sortida amb el seu blàster -. Si no hi ha res capaç d'aixecar el vol a les pistes, neteja les dades de seguretat del teu Gladiador i dóna-li les claus. Te’n compraré un de nou.

- Llavors serà millor que sembli que l'estem perseguint. -En Cham va tendir a la pilot el seu casc i la va empènyer perquè avancés davant seu -. I voldré un de groc, perquè aquesta vegada faci joc amb la meva armadura. Personalitzat.

No quedava res a fer excepte sortir d'allà. Els tipus-cranc no sabrien si els havien tornat el cop o no: de tota manera, l'únic que se suposava que havia de fer l'esquadró era enderrocar la torre i crear una distracció. Ho havien fet. La Dinua va començar a córrer, amb el rifle a les dues mans, i quan van sortir de l'edifici van veure per què no s'havien topat amb cap resistència a l'interior.

Les forces de terra dels yuuzhan vong es dirigien com un eixam a l’espaiport, volant sobre ells amb petites naus que semblaven òrgans amputats. Enfront d'ells, al llarg del perímetre, hi havia un mur de barredores fetes miques, camions repulsors, i qualsevol altra cosa que pogués haver estat confiscada per proporcionar una barrera defensiva. Personal de la flota amb gran varietat d'uniformes - fins i tot del cos de cuiners - estava prenent posicions al costat dels civils, armats amb una selecció d'armes que deia desesperació a crits.

A les imatges verdes del visor nocturn d’en Beviin, les armadures amb punxes dels guerrers vonguesos que s'acostaven semblaven un bosc ambulant. No hi havia res més que ell o els seus camarades poguessin fer. Excepte lluitar al costat d'aquestes tropes de la Nova República, sí, les seves entranyes no només volien fer això, sinó que li demanaven que ho fes. Però va donar mitja volta per seguir als altres de tornada als seus caces, i es va odiar a si mateix per això.

- I què passarà quan la Nova República elogiï als seus valents aliats Mando per passar dades d'espionatge? -va preguntar a Fett -. Això ocorrerà. I no crec que "ui" coli amb els vong.

- Llavors faré el cor fort i arribarà el dia de paga amb els vong. -En Fett va posar el seu guant sobre el seu visor, i per un instant en Beviin va pensar que realment anava a llevar-se el casc. En lloc d'això, només va netejar un fragment de runa -. Però prendrem totes les oportunitats que tinguem per colpejar-los. Un dia cada vegada.

- Almenys la Nova República pot evacuar el següent objectiu abans que treguin el cap.

-Sí -va dir en Fett -. Vegem què passa a Nou Holga.

- Quan els tipus-cranc decideixin finalment remodelar Mandalore, serem els últims a saber-ho.

-Això també és el que creuen ells -va dir en Fett -. Ara vegem si en Cham va aconseguir que aquesta pilot escapés fora de perill.

La pilot havia escapat, i es van reunir amb Cham unes hores després. Però en Beviin no podia resistir-se a comprovar l'estat de Birgis. Sabia que no devia, però havia d’esbrinar-ho.

Ho va esbrinar. No hi va haver supervivents.

Següent