dijous, 12 de juny del 2014

Campions de la Força (XXXVIII)

Anterior



38

La gegantina massa coberta de cicatrius i cremades del Destructor Estel·lar estava sobrevolant els cada vegada més afeblits escuts defensius de la Instal·lació de les Goles a una altitud tan baixa que la primera reacció instintiva d’en Luke va ser ajupir-se. El complicat garbuix de components i estructures que era el casc del Gorgona fluïa sobre les lluernes com un riu interminable, demostrant com d’immens que era el navili de combat.
-Els escuts acaben de deixar de funcionar -va dir un tècnic -. No sobreviurem a una altra passada, i el reactor de l'asteroide està entrant en la fase crítica!
En Wedge va connectar l'intercomunicador general del complex i va començar a cridar ordres. La seva veu embolicada en ecos va ressonar per tot el laberint de túnels excavats en els asteroides que formaven la Instal·lació de les Goles.
-Última crida per a l'evacuació. Que tothom vagi a les naus de transport ara mateix... Només disposem d'uns minuts per sortir d'aquí!
Les sirenes d'alarma van semblar fer-se encara més estridents i ensordidores. En Luke es va girar per seguir els soldats que havien arrencat a córrer cap a la porta. En Wedge va agafar l'esvelt braç blavós de la Qwi Xux, però ella es va resistir i va llançar una mirada plena d'horror a les pantalles dels ordinadors.
- Mira! -Va exclamar -. Què fa aquesta dona? No pot fer-ho!
En Wedge va tornar el cap cap als raigs de dades que se succeïen veloçment a les pantalles. Va parpellejar i va veure que les pantalles havien quedat inundades per un raig increïblement ràpid de dissenys d'armes, plànols i dades de prova que apareixien i s'esfumaven en fraccions de segon.
-L’almirall Daala devia conèixer la contrasenya del director Sivron -va dir la Qwi-. Està recuperant totes les còpies de seguretat de les dades als quals no hem aconseguit accedir... Està transmetent tota la informació referent als sistemes d'armament als seus ordinadors!
En Wedge va agafar la Qwi per la cintura, la va apartar de la terminal i va arrencar a córrer cap a la porta.
-Bé, ja no podem fer res respecte a això... Hem de sortir d'aquí.
Van recórrer pels passadissos a la carrera precedits per un grup de soldats. La fina cabellera plomosa de la Qwi surava darrere d'ella, i l'aspra claredat blanca dels panells lluminosos l'omplia de reflexos.
En Wedge se sentia aclaparat i cada vegada més tens, com si el seu cronòmetre intern estigués explicant els segons que faltaven perquè es produís l'explosió del reactor en fase crítica, perquè arribés el proper atac de l’almirall Daala i perquè tota la Instal·lació esclatés quedant convertida en un núvol de fragments roents i blancs.
En Wedge mai havia volgut ser general. Era un bon líder d'ala, i un bon pilot de caça. Hi havia volat al costat d’en Luke pel congost de la primera Estrella de la Mort, i després havia volat al costat d’en Lando Calrissian per destruir la segona esfera gegant.
Fins ara la missió més agradable de totes les que li havien estat assignades era la d'escortar i protegir la bella Qwi Xux, que seguia tenint un aspecte exòtic i bonic fins i tot quan estava espantada i plena de consternació. En Wedge volia abraçar-la i consolar-la, però ja podria fer-ho quan estiguessin a bord del transport allunyant-se de la Instal·lació de les Goles amb rumb cap a la fragata Yavaris. Si no sortien d'allà immediatament, tots moririen.
Els grups de tècnics i soldats seguien arribant a la zona de llançament, i un transport els va informar que ja estava ple. En Wedge va agafar el seu comunicador portàtil.
- Enlairament, enlairament! No ens esperi!
Van pujar corrent per la rampa d'una altra llançadora que estava esguardant-los amb les comportes obertes. Els soldats que havien pujat amb ells van començar a posar-se els arnesos de seguretat. En Wedge va invertir un segon a assegurar-se que la Qwi tingués un lloc lliure, i en Luke va anar corrent a la cabina, es va deixar caure al seient del copilot i va connectar els motors subllumínics.
En Wedge va llançar una última ullada al compartiment de personal per assegurar-se que tothom estava assegut o a punt de seure.
- Assegureu la porta! -Va cridar.
Un tinent va colpejar els controls de l'escotilla amb el palmell de la mà, i la rampa va anar desapareixent dins el casc amb un xiuxiueig impacient, com si la nau fos una serp que estigués retraient la seva llengua. Els panells es van tancar amb un espetec.
En Wedge no va desaprofitar ni un segon posant-se l'arnès de seguretat abans de desenganxar el transport de la pista. La nau va sortir disparada de l’agonitzant Instal·lació de les Goles amb un estrident gemec de màxima acceleració.

Els talons de les botes del comandant Kratas van martellejar les planxes metàl·liques quan va pujar corrent a la plataforma d'observació del pont. L’almirall Daala va girar sobre si mateixa, esperant nerviosament un informe favorable.
En Kratas va intentar recuperar les bones formes, però no va aconseguir esborrar el somriure que corbava els seus llavis en una ganyota tan exagerada que li donava un aspecte de franca estupidesa.
-La transferència ha estat completada amb èxit, almirall -va dir -. Tot el nucli de les còpies de seguretat dels ordinadors de la Instal·lació de les Goles ha quedat registrat en els nostres sistemes de dades. Vostè tenia raó, almirall... -Va afegir baixant la veu -. El director Sivron mai es va prendre la molèstia d'alterar la seva contrasenya. Seguia utilitzant la mateixa que vostè va treure dels seus arxius fa deu anys.
La Daala va deixar anar un esbufec.
-En Sivron ha estat un incompetent en tota la resta -va dir -. Per quina raó canviaria ara?
Gairebé tots els seus caces TIE havien estat destruïts, i totes les bateries turbolàser d'estribord es trobaven inutilitzades. L'eficiència dels sistemes motrius havia quedat reduïda al quaranta per cent, i molts sistemes estaven començant a patir un sever reescalfament.
La Daala mai havia imaginat que la batalla pogués durar tant de temps. Hi havia atacat amb la intenció d'aniquilar a les forces rebels i acabar les operacions de neteja sense apressar-se, i no entenia per què en Sivron i l'Estrella de la Mort no feien res. Però per fi alguna cosa havia sortit bé, i la Daala havia aconseguit salvar aquelles dades inapreciables traient-los dels ordinadors de la instal·lació de les Goles.
La Daala va contemplar com un transport de tropes de la Nova República fugia de l'aglomeració de roques que girava sota d'ella, però va pensar que era un blanc massa insignificant.
-Els escuts de la Instal·lació han deixat de funcionar -va dir el tinent del lloc tàctic.
-Bé -va replicar secament la Daala -. Virem i prepareu-vos per a una última passada d'atac i...
-Disculpi’m, almirall -la va interrompre en Kratas -. Estem rebent lectures anòmales de l'asteroide del reactor. Sembla haver patit greus danys i trobar-se en una situació altament inestable.
El rostre de la Daala es va il·luminar.
-Ah, excel·lent... Bé, serà el nostre nou objectiu. Potser el reactor pugui fer la major part del treball destructiu per nosaltres.
Va tornar la mirada cap a la torre del pont i va clavar la vista en l'oceà de gasos que udolaven al voltant dels puntets infinitament negres. El Gorgona va virar i va començar a avançar cap a la Instal·lació de les Goles.
-Endavant a tota màquina -va dir la Daala, rígidament immòbil en el seu lloc amb les mans enguantades unides a l'esquena. El seu cabell color coure fos fluïa a la seva esquena com un raig de lava -. Disparin repetidament fins que la Instal·lació hagi quedat totalment destruïda..., o fins que els acumuladors de les nostres bateries turbolàser s'hagin quedat sense càrrega.
La gegantesca nau va anar accelerant, i el Gorgona es va disposar a iniciar la seva última passada sobre l'aglomeració d'asteroides.
En Wedge va prémer el botó d'encesa de la unitat de comunicacions per posar-se en contacte amb la flota de la Nova República. El secret era l'última de les seves preocupacions en aquells moments, ja que les forces imperials no tindrien temps per actuar ni fins i tot suposant que aconseguissin desxifrar les seves transmissions.
-Atenció tots els caces: reagrupin-se i tornin al Yavaris. Prepareu-vos per emprendre la retirada. Anem a sortir de les Goles. Ja tenim tot el que havíem vingut a buscar.
L'enorme fragata surava en el cel com una arma plena d’angles tallants, esperant rebre els esquadrons de caces. Els caces-X i els caces-Y van començar a alterar els seus cursos, i van anar abandonant els combats individuals en què s'havien embrancat per tornar a les seves naus primàries. En Wedge va accelerar cap al Yavaris. La gegantina obertura quadrada dels hangars inferiors de la fragata estava il·luminada per la resplendor d'un camp de retenció atmosfèrica, i feia pensar en una colossal porta oberta que estigués donant-los la benvinguda.
Quatre caces TIE d'ales quadrades van sorgir sobtadament del punt cec d’en Wedge amb tot el seu armament en acció, i van assotar implacablement la proa de la llançadora de transport amb les seves andanades làser.
Una llançadora d'assalt amb les insígnies imperials al casc va aparèixer per la dreta abans que en Wedge hagués tingut temps de reaccionar i va disparar ràfegues de feixos múltiples amb els seus canons desintegradors davanters de gran calibre. L'atac va agafar desprevinguts als pilots dels caces TIE, que van intentar fugir desviant-se en totes direccions. Dos caces TIE van col·lisionar en el seu frenètic intent d'escapar i els altres dos van sucumbir als feixos desintegradors, esclatant i convertint-se en masses de restes fosos.
En Wedge va sentir un ensordidor crit de triomf wookiee pel canal de comunicacions obert, i el crit va ser contestat un instant després per un cor de grunyits i xiscles procedents del compartiment de passatge de la llançadora d'assalt.
- Deixa de fanfarronejar d'una vegada, Chewbacca! -Va cridar la veu metàl·lica de C3PO, intentant imposar-se a l’estrèpit -. Hem de tornar al Yavaris.
En Luke va utilitzar el seu panell de comunicacions.
-Gràcies, nois.
- Amo Luke! -Va cridar C3PO-. Què fa aquí? Hem de fugir!
-És una història molt llarga, C3PO... Tots volem fotre el camp d'aquí, i estem fent el que podem per aconseguir-ho.
El Gorgona va virar a l'altre extrem del cúmul de forats negres i va començar a accelerar en un nou rumb directe cap a la desprotegida Instal·lació de les Goles, llançant-se sobre ella tan de pressa com un bantha embogit. Els seus motors posteriors acomiadaven dolls de foc estel·lar, i un diluvi de feixos turbolàser va sorgir de la part davantera del casc del Destructor Estel·lar i va baixar en un angle vertiginós per caure sobre els asteroides que formaven la Instal·lació. Els escuts del complex havien deixat de funcionar, i els dolls de roca ionitzada no van trigar a omplir l'espai.
La Daala va disparar les seves bateries un cop i un altre, accelerant contínuament en el que semblava ser una envestida suïcida. Els feixos mortífers van martellejar la Instal·lació i van anar caient sobre un asteroide darrere l'altre. Ponts metàl·lics van quedar vaporitzats, i les estructures de transpariacer es van convertir en diminuts fragments que van sortir acomiadats cap a l'exterior.
El Gorgona va seguir endavant en un avanç incontenible, disparant incessantment fins que l'atac continuat va crear una bretxa en el blindatge del reactor d'energia desestabilitzat-se just quan el Destructor Estel·lar es trobava a sobre d'ell.
En Wedge i en Luke es van encongir en els seus seients de la cabina del transport de personal quan tota la Instal·lació de les Goles va esdevenir una bola de llum tan encegadora com un estel en miniatura que esclatés. El centre de les Goles va quedar ple d'un incandescent foc purificador.
L'onada de llum va començar a expandir-se ràpidament, i els espiells van reaccionar automàticament enfosquint-se. En Wedge va haver de volar a cegues, confiant en els controls de l'ordinador de navegació mentre dirigia la proa de la llançadora cap als navilis insígnia de la Nova República que els esperaven.
Quan per fi va poder tornar a veure alguna cosa, va tornar el cap cap al punt estable que havia contingut el laboratori d'investigació armamentística més sofisticat de l'Imperi. Només va poder veure un eixam de roques esmicolades i gasos remolinejants que continuaven desplegant-se en una imparable onada d'energia. El viatge de les restes acabaria quan van arribar prou lluny per ser aspirats cap a l'infinit a través d'un dels forats negres.
El núvol de llum es va començar a dissipar i els remolins de gasos es van anar aturant, i en Wedge no va poder veure cap rastre de l’almirall Daala o del seu últim Destructor Estel·lar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada