diumenge, 8 de juny del 2014

Campions de la Força (XXXI)

Anterior



31

La Leia va anar a respondre a la trucada de la porta de les estances que ocupava en el complex reconstruït del Palau Imperial i va veure que era negra nit. Durant un moment va sentir una esgarrifança d'excitació i plaer en pensar que en Han potser ja hagués tornat de Kèssel, però quan es va fregar els ulls per espavilar-se i va obrir la porta va veure el seu germà Luke davant del llindar. La Leia va quedar tan sorpresa que va trigar un moment a reaccionar, però de seguida es va llançar sobre ell per abraçar-lo.
- Luke! -Va exclamar -. Quan has arribat a Coruscant?
Va veure de cua d'ull a un jove que romania immòbil a un costat entre les ombres del passadís. La Leia va reconèixer la despentinada cabellera fosca d’en Kyp Durron, i va veure que els seus ulls estaven enfonsats en les conques i que defugia la seva mirada. En Kyp Durron ja no era l'adolescent nerviós i temerari que en Han havia rescatat de les mines d'espècia de Kèssel.
-Oh... En Kyp -va dir la Leia amb veu àtona i desproveïda de tota emoció.
Veure el jove va fer que se sentís sobtadament incòmoda. En Kyp s'havia fet molt amic d’en Han i havia estat el seu company durant grans aventures..., però també havia sucumbit al costat fosc, havia deixat paralitzat al Luke, havia matat milions de persones i s'havia tornat contra en Han.
El rostre i els ulls d’en Kyp semblaven haver envellit molt, com si estigués esgotat per tots els traumes que havia suportat..., i causat. La Leia només havia vist uns ulls semblants en una ocasió, i havia estat en el rostre del seu germà, quan Luke va haver d'enfrontar-se a la revelació que en Darth Vader era el seu pare. Però en Kyp havia travessat un infern tan terrible com el d’en Luke.
Un diminut androide missatger va passar a tota velocitat pel passadís, embolicat en el parpelleig de les llums vermelles que advertien a qui pogués trobar-se amb ell que havia de deixar pas lliure, i es va allunyar ràpidament per complir amb alguna missió urgent que no podia esperar.
La Leia es va adonar que no estava sent molt educada i es va posar vermella.
-Entreu, si us plau.
La Wínter va sortir de l'habitació del darrere i va anar cap a ells, lliscant sobre els seus peus descalços sense fer cap soroll. Només portava una folgada camisa de dormir, però semblava estar preparada per entrar en acció tot just sospités que algun perill podia amenaçar els nens. La Wínter va inclinar el cap en un cerimoniós gest de benvinguda quan va veure al Luke.
-Salutacions, Mestre Skywalker -va dir.
En Luke va somriure i li va tornar la inclinació de cap.
-Hola, Wínter.
La Wínter va retrocedir ràpidament cap a l’habitació de la que acabava de sortir.
-Vaig a veure com estan els nens -va murmurar, i es va esfumar sense donar-los ocasió de dir ni una sola paraula.
La mirada de la Leia va anar d’en Luke al Kyp, i mentre els contemplava va sentir el pes d'un gran cansament amagat darrere dels seus ulls i dins del seu cap. Hi havia confiat en massa begudes estimulants, i havia dedicat massa temps a les negociacions amb altres membres del Consell i massa poc al repòs.
En Luke va tancar la porta a la seva esquena després que ell i en Kyp entressin a la sala. La Leia va recordar les moltes hores que el seu germà havia passat en aquella sala, ensinistrant-la i intentant deixar en llibertat el seu potencial Jedi: però pressentia que el que li havia portat fins allà tan avançada la nit era una cosa molt més ominosa.
- Està en Han aquí? -Va balbucejar en Kyp mentre recorria la sala amb la mirada.
La Leia es va adonar que encara duia la capa negra que en Han li havia regalat. Però el nou Kyp semblava haver-la convertit en un símbol que li recordava allò en què es podia arribar a convertir, perquè portava una granota de vol de color clar sota la capa.
-Ha anat a Kèssel amb Lando -va dir la Leia, i un somriure ple de cansament va intentar pujar per les comissures dels llavis -. Lando vol provar sort amb les mines d'espècia.
En Kyp va arrufar les celles i va semblar una mica preocupat. Luke es va asseure en un dels coixins auto-emmotllables, es va inclinar cap endavant mentre entrellaçava els dits i va clavar els seus ulls penetrants i pensatius a la cara de la Leia.
-Necessitem la teva ajuda, Leia -va dir.
-Sí, ja m'ho havia imaginat -va respondre la Leia amb una ombra d'ironia en el to -. Faré el que estigui a les meves mans per ajudar-vos, és clar. Què necessiteu exactament?
-En Kyp i jo hem..., fet les paus. El seu potencial és tan enorme que pot arribar a convertir-se en el més gran de tots els Jedi als que estic ensinistrant, però hi ha una cosa que ha de fer abans que pugui considerar-se totalment absolt.
La Leia va empassar saliva. Ja estava començant a témer el que podia dir-li el seu germà.
- I en què consisteix aquesta cosa que ha de fer? -Va preguntar.
En Luke no es va immutar.
-El Triturador de Sols ha de ser destruït -va dir -. Tota la Nova República ho sap, però és en Kyp qui ho ha de fer.
La Leia es va limitar a parpellejar, incapaç de dir res.
-Sí, però... Bé, com pot destruir-se? -Va preguntar per fi -. Pel que sabem, el Triturador de Sols és indestructible. Ja ho vam deixar caure en el nucli d'un gegant gasós, però en Kyp... -La Leia va tornar la mirada cap al jove -. Bé, el cas és que en Kyp va aconseguir treure'l d'allà. Suposo que ni tan sols haver-lo llençat al centre d'un sol hauria suposat una gran diferència, oi?
En Kyp de bellugar el cap.
-No -va dir -. Podria haver-ho tret d'allà amb idèntica facilitat.
La Leia va mirar al Luke sense entendre res, i va estendre les mans cap a ell.
-Bé, llavors què...? -Va preguntar.
-En Kyp i jo portarem el Triturador de Sols fins a les Goles -la va interrompre Luke -. En Kyp connectarà el pilot automàtic i el deixarà caure dins d'un dels forats negres. Amb armadura quàntica o sense, el Triturador de Sols mai tornarà a sortir-ne... No hi ha cap forma més segura d'eliminar alguna cosa d'aquest univers.
En Kyp va semblar animar-se una mica.
-Sé que el Triturador de Sols ha d'estar fora de l'abast de l'Imperi i de la Nova República. Jo... La doctora Xux ja no conserva cap record que li indiqui com podria arribar a reconstruir-lo. La galàxia mai haurà de tornar a témer una amenaça semblant.
El seu cos es va encarcarar i va alçar la barbeta mentre els seus ulls tornaven a cobrar vida. La culpabilitat i el dolor van ser substituïts per la brillantor de l'orgull i la decisió.
En Luke va posar la mà sobre l'avantbraç del jove, i en Kyp va callar i va permetre que en Luke seguís parlant.
-Ja que t'han nomenat Cap d'Estat, Leia -va dir -. Pots aconseguir que es faci d'aquesta manera. -Es va inclinar cap endavant, i quan va tornar a parlar la seva veu estava impregnada de l'energia juvenil plena d'idealisme que la Leia havia percebut en ell anys abans -. Saps que tinc raó, Leia.
La Leia va moure el cap. Ja estava començant a témer l'enorme batalla diplomàtica a la qual s’hauria d'enfrontar a penes exposés la ridícula petició que acabava de fer-li en Luke.
-Hi haurà moltes discussions. La gran majoria de membres del Consell es negaran a permetre que en Kyp torni a acostar-se al Triturador de Sols. Què va a impedir-li tocar el dos amb ell per a recórrer la galàxia i fer esclatar més sistemes estel·lars? Poden córrer aquest risc, Luke? El podem córrer?
-Hauran de córrer aquest risc -va dir en Luke -. Cal fer-ho, i jo estaré allà amb ell.
La Leia es va mossegar el llavi. El seu germà podia arribar a ser tan terriblement convincent quan volia... La Leia el coneixia prou bé per comprendre que si accedia a la seva petició no ho faria merament a causa d'un temor supersticiós pel que poguessin fer els Jedi, i es va dir que confiava que en Luke seria capaç de complir la seva promesa.
- Saps què m'estàs demanant que faci? -Va preguntar, i la seva veu va sonar feble i gairebé suplicant.
-És una prova a la qual en Kyp s'ha de sotmetre. Leia, igual que nosaltres vam haver d’enfrontar-nos al nostre pare. Digues al Consell que si aconsegueix superar-la amb èxit, En Kyp Durron podria convertir-se en el Cavaller Jedi més poderós d'aquesta generació.
La Leia va deixar escapar un sospir i es va posar dreta.
-Molt bé. Ho intentaré, però...
-El fet d’intentar-ho no existeix -la va interrompre en Kyp -. Fes-ho, o no ho facis. -Després va permetre que els seus llavis es corbessin en un somriure melancòlic i va moure la mà assenyalant al Luke -. Bé, almenys això és el que ell diu sempre...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada