Uhl Eharl Khoehng (I)

Uhl Eharl Khoehng

Patrícia A. Jackson  

I

Tridents bessons d'un llampec van travessar sota els cels d’Iscera. L'atmosfera congestionada hi sagnava coagulats tons vermells i taronges, quan els gasos volàtils reaccionaven amb la violència carregada de la tempesta. Les ràfegues torrencials de vent i neu s'abatien contra el casc del Pròdig, cobrint el vaixell de càrrega amb una armadura secundària de gel gruixut. Sense cap signatura exterior o llums de posició, l’YT-1300 estava posat només en una plataforma exposada, aïllat del trànsit principal del port espacial iscerià.

Un llampec va il·luminar breument l'interior del pont del Pròdig. La Fable Astin estava asseguda, indecisa, contemplant la tempesta. Esgotada i malalta, la jove Jedi va fer lliscar els dits a través del seu pèl enredat, tirant la seva cabellera ingovernable sobre les seves espatlles. El tall entallat de la seva jaqueta de vol accentuava la seva cintura prima i les llargues línies de les cames i cuixes. Va fer una ganyota irritada, canviant de posició per alleujar la pressió de les seves malles grises, que s'havien recollit en la part posterior dels seus genolls. El lleu moviment va agitar el pesat blàster en el seu maluc i va fer caure el sabre de llum en el coixí, al seu costat.

La Fable va moure l'interruptor del comunicador per desena vegada, esperant que l'ordinador extragués el missatge emmagatzemat en els registres de la nau. La imatge indefinida va emergir del mini-holovídeo, per realinear-se formant la cara i el tors d'una dona. Prematurament grisa pel pes del comandament, el cabell castany s’encrespava sobre les espatlles del seu uniforme, que portava les insígnies d'un oficial de l'Aliança Rebel.

-Salutacions, Capitana Astin i al seu equip d'infiltració Assetjador. Sóc la comandant Beatonn de la fragata rebel V'nnuk'rk. –La Beatonn es va aturar breument, interrompuda pel distant so d'una alerta de proximitat-. El seu objectiu és molt clar, capitana. L'Imperi ha començat la construcció d'un búnquer de comunicacions a Nysza III. Les seves ordres són destruir el búnquer abans que pugui ser acabat. Bona sort, capitana, i que la Força l'acompanyi –l’holocomunicació va acabar enmig d'una descàrrega d'estàtica i interferències.

La Fable va accionar l'interruptor d'esborrat, suprimint la transmissió. Hauria d'haver-ho fet feia temps. Havien passat gairebé disset hores des de la culminació del seu objectiu, que hi havia resultat en la prematura mort del seu oficial tècnic, Arecelis Acosta.

- Sabies que era meitat humana?

-Vaig sentir rumors -va contestar en Deke Holman. Els llums auxiliars del control llançaven una aurèola surrealista sobre el seu rostre ben plantat però sever, i el floc de cabell vermell furiós que coronava el seu cap. Socorroà, de pell fosca i aspecte aspre, portava el tradicional cèrcol d'or en el seu lòbul esquerre. Encara humit per les seves desventures a Nysza III, es va inclinar cap endavant i va mirar fixament la impressió hologràfica assegurada a la pantalla. Va reconèixer la seva pròpia figura corpulenta, enquadrada a cada costat pels seus companys. A la dreta, la seva capitana i amiga, Fable Astin, somreia mentre ell li feia pessigolles al coll. A l'esquerra, Arecelis Acosta fingia un imminent cop de puny.

El coynite mesurava gairebé 2.2 metres d'alçada, amb el seu pit i espatlles poderosament construïts. El seu cos estava cobert per una manta fina de pèl negre-blavós, intricadament trenat al voltant del seu coll i orelles. En l’agafada, els seus dits gruixuts s'aferraven a l'avantbraç d’en Deke, envoltant la seva circumferència fàcilment. L'altra mà de l’Arecelis estava tancada formant un puny mentre el coynite fingia un imminent cop de puny.

En Deke va sacsejar el seu cap, estrenyent pensativament seus llavis gruixuts.

-En veritat l’estranyaré. -Va fer una ganyota desdenyosa, caient-se contra el respatller de la cadira d'acceleració -. No m'estranya que no hi hagués seguretat en aquest búnquer. Qui hauria pensat que hi hauria un Jedi allà? -Fregant el seu front, va sospirar - Al menys tu estaves amb nosaltres.

-No li va servir de molt a l’Arecelis -es va mofar la Fable. El seu cos estava masegat per la seva trobada momentània amb Viaico, un Jedi fosc assignat a la guarnició. Una finta i un bloqueig va ser tot el que va necessitar per llançar-la a través del passadís de construcció. Tremolant de ràbia, tot el que la Fable va poder fer va ser mirar-lo fixament, mentre el seu riure burleta ressonava en les lloses buides del sostre del complex. Les seves limitades habilitats no eren desafiament per a ell, i ella s'havia rebaixat a si mateixa traient el seu sabre de llum amb còlera, obrint-se al costat fosc.

-Fa olor com si un gundark s'hagués arrossegat fins l'ordinador de navegació i hagués mort. Aquí endins fa pudor! –L’exasperada Jedi va llançar els seus guants sobre la consola, agudament conscient de la ferum que impregnava el pont. Durant la seva fugida del búnquer, s'havien vist forçats a capbussar-se en un túnel de construcció ple d'aigua estancada. L'olor era potent -. Necessitem sortir d'aquí. Hi ha un bar o alguna cosa a la ciutat?

-Aquest és un món força sec, Capitana -va contestar en Deke-. Però quan vaig anar a recollir aquestes racions, vaig passar per un petit teatre en el bulevard. Evidentment, és l'última funció abans del recés de l'hivern i els propietaris estan lliurant entrades.

- Vas aconseguir alguna?

-No vaig tenir moltes opcions. El noi gairebé em va fer caure intentant donar-me les dues últimes.

- Com es diu?

Adoptant un posat valerós, en Deke es va posar dret i va posar la mà sobre el seu pit. En una veu profunda, va declarar:

-A causa d'un imperi.

-Meravellós -va grunyir la Fable, dirigint-se a la sortida de la cabina -. No puc esperar per veure-ho.

Contra l'elaborat teló de l'escenari, el xoc d'espases ressonava en els buits interns de l'escenari. El duel va acabar abruptament, quan el tall d'una espasa d’attrezzo va travessar netament l'altra, detonant la petita càrrega interior per provocar l'efecte dramàtic d'un sabre de llum fent esclatar el metall. Panteixant i cansats, els actors es van separar, retirant-se als extrems llunyans de la cova falsa.

La Fable es va centrar en els moviments hipnotitzants de l'actor principal. Un truc subtil en la il·luminació del teatre realçava la malvolença del seu personatge, un heroi tràgic decidit a destruir el seu amic i company. Captivada pels últims moments de l'escena, es va asseure a la vora del seu seient, esperant que parlés.

El públic va deixar escapar una exclamació quan l'espasa va tallar l'aire a només mil·límetres de la cara d'un actor, fent veure el temut cop mortal. Mentre el seu rival moria als seus peus, l'heroi es va tombar cap a l'audiència.

-Anem, els meus bons companys -va anunciar en un to clar i ressonant -, deixem aquesta trista escena i, amb la nostra bona companyia, fem el viatge més curt.

El teló es va tancar mentre els tramoistes emergien per preparar l'acte final.
La Fable es va fer enrere en la seva cadira.

- Has vist això? -Es va cobrir la boca amb la mà, rient amb ansietat -. La seva tècnica és gairebé impecable. -Explorant el brillant holoprograma, va xiuxiuejar -, quin és el seu nom?

-Jaalib Brandl.

-El vull conèixer. -Tornant-se cap al cautelós socorroà, va estrènyer el seu genoll fermament -. Parles iscerià, oi? Parla amb l'amo.

Queixant-se per sota el nas, en Deke es va allunyar del seu seient cap al passadís.

-Veuré que puc fer.

Durant la major part de l'acte final, la Fable va asseure amb la imatge de l'actor sobre la seva falda, comparant la imatge amb cada mínima expressió del seu rostre jove, gairebé adolescent. La Força hi era en ell i ella podia sentir-la, movent-se a través de l'audiència com una presència tangible. Ella es va meravellar davant els perillosos paral·lelismes entre la realitat i l'obra, on un jove conseller començava un lent ascens en els cercles interns de l'alt govern, només per descobrir la corrupció en cada faceta de la seva existència. En el segon acte, iniciava una campanya per acabar amb el deteriorament de la burocràcia. Però mentre la seva visió s'ampliava, en el tercer acte, es convertia en una autocràcia despietada, determinada a exterminar els seus enemics i a tothom qui se li oposés.

Per l'escena final, l'heroi estava sol en un univers fragmentat de la seva pròpia creació, desproveït d'esperança, vida, família, o amics. En una afirmació final, mirant cap al públic, ell va trobar breument la seva mirada i la va sostenir captiva. Amb el seu últim alè, va panteixar:

-A causa d'un imperi... tota humanitat es va perdre

Esfondrant-se a terra de l'escenari, l'heroi va morir enmig d'un eixordador ressò d'aplaudiments. La Fable va ser una de les primeres en posar-se dreta, aplaudint l'actuació, i es va unir als elogis cridats per l'audiència mentre els personatges de menor importància tornaven a l'escenari a saludar. Al costat de la paret lateral, va veure en Deke fent-li senyals perquè es reunís amb ell al passadís.

-Anem -va xiuxiuejar en Deke, conduint-la fora per una porta lateral -. La majoria dels actors es queden i es tracten amb el públic, però un tramoista m’ha dit que en Brandl es dirigeix fora del seu camerino.

- Allà està! -Va cridar la Fable, mentre la porta es tancava de cop darrere seu -. És ell! -Va dir amb entusiasme, reconeixent el vestit de l'actor -. Brandl! -Va cridar, esmunyint-se pel forat gelat de l'escala-. Jaalib Brandl?

L'actor va vacil·lar mentre la jove dona caminava precipitada a través del gel cap a ell. Es movia massa ràpida, relliscant precàriament amb cada gambada.

Deixant caure la seva bossa, en Jaalib es va avançar, quan les cames de la Fable van relliscar apropant-se, ell va acabar sostenint-la en els seus braços per evitar la seva caiguda.

-Aquesta és tota una entrada -va fer broma ell.

-Això ha sigut tota una actuació -va replicar la Fable. Posant-se enrojolada de vergonya, s’hi va apartar i va riure nerviosament, cobrint la seva reacció amb un somriure -. On vas aprendre a utilitzar una espasa així?

-Un actor necessita una gamma d'habilitats exòtiques -va contestar en Jaalib amb un somriure -. És l'única manera d'assegurar-te’n la longevitat en aquesta professió. -Recuperant la seva bossa, va xiuxiuejar -: Ara, si em disculpen, demà tinc un llarg vol per davant. Bona nit, senyoreta...

-Fable. Fable Astin.

-Bona nit, senyoreta Astin. -El seu somriure es va accentuar -. Fable.

-Bona nit -va sospirar la Fable, mirant com el contorn del seu vestit va desaparèixer en les ombres del pati del teatre. Ella va mirar fixament la foscor durant una llarga estona, mentre les seves dents petaven.

- Vinga, Fable! -Es va queixar en Deke-. Està gelant aquí fora. Tornem a la nau.

La pressió en els pulmons de la Fable creixia ràpidament. Atrapats en el tub de construcció per les tropes d'assalt, estava desesperada per trobar una fugida ràpida per al seu equip d'infiltració. Estaven endarrerits quinze minuts amb una càrrega de detonadors termals a l'esquena, cadascun programat per detonar en menys de quaranta minuts, sense importar la seva seguretat. Si no aconseguien l'objectiu aviat, no quedaria ningú amb vida per completar la seva missió.

La Fable va estendre el seu braç, colpejant lleugerament l’Arecelis a l'espatlla. Mentre el coynite es donava volta, les seves faccions van començar a distendre’s i canviar, prenent la forma de la barra aspra i angular d’en Viaico, el Jedi fosc que trobarien més endavant a l'estació del comandament.

-Si t'haguessis lliurat a la passió, tots podrien estar vius - va mofar-se -. Els teus sentiments poc poden fer per ell ara.

 Arrencant el sabre de llum del seu cinturó, la Fable va atacar salvatgement. Fingint una finta cap a l'esquerra, va creuar hàbilment el sabre de llum cap a la dreta.

- Això és, noia! La ira és control. La teva por és poder. I la teva por és gran, petita. -La seva veu va vibrar en la foscor, topant contra la seva consciència -. Has pres les primeres passes cap a l'últim èxtasi. Ara desperta i obre't al veritable poder.

Ell està a la meva habitació, va pensar la Fable frenèticament, lluitant amb el malson. El sabre de llum va flamejar en el seu puny, cremant la seva mà, i ella el va deixar caure al terra. Quan l'arma va repicar contra les plaques de la coberta, la Fable va despertar-se frenèticament per trobar-se dempeus al centre de la seva cambra. Va retrocedir amb horror quan va veure el seu palmell cremat. Deixant-se caure a terra, la Fable es va cargolar en una posició fetal i es va bressolar de costat a costat, desesperada per calmar el dolor. La jove Jedi va conjurar l'energia de la Força per controlar la seva lesió, però la fúria de la ferida palpitant no va disminuir i tampoc va sentir la sensació de pau interna que venia quan convocava la Força.

Buscant a les palpentes el control de la llum al costat de la seva llitera, la Fable s’hi va bressolar la seva mà ferida. Va agafar el sabre de llum de la coberta i el va llançar contra el mirall, fragmentant la plataforma de l'armariet personal. Anant-hi a ensopegades fins a la unitat del lavabo, va activar el sensor, sufocant un crit quan els sortidors van bufar aire fresc i humit sobre la ferida cauteritzada. Mentre els calmants sortidors bufaven sobre d’ella i les seves llàgrimes, es va deixar caure a terra. En un moment de dolor, un pas fora del sender de la llum, havia canviat el curs del seu futur, traint-se a si mateixa, el seu amor pels Jedi, i els ensenyaments de la seva mare.

A la taula, al costat de la seva llitera, l’holoimatge de la seva mare li somreia fútilment. En les fragmentades restes del mirall, la Fable va veure la mateixa cara, més jove i llisa, però hi havia alguna cosa perceptiblement sinistra en els trets - els seus trets.

- Fable! -Va escoltar el to frenètic en la veu d’en Deke mentre el socorroà entrava precipitat per l'escotilla. Aixecant-se del terra, ella es va moure lentament mentre ell la guiava a la llitera. - Què ha passat? -Va panteixar, examinant la lletja ferida esculpida en la seva carn.

-Era ell -va xiuxiuejar la Fable-. Estava aquí.

- Qui? -Va exigir el socorroà, embenant la cremada amb gasa estèril.

-Viaico. Almenys així es fa dir. -Va fer una ganyota de dolor quan la cremada va tirar de la seva pell sensible -. Ve a per mi. Per convertir-me al costat fosc. I no hi ha res que pugui fer per aturar-lo!

Ignorant dels veritables problemes de la Jedi, en Deke va grunyir:

-Tu saps que et seguiré, Capitana. Què necessites que faci?

Ocultant la seva cara espantada sota l'ombra del seu llarg cabell, ella va xiuxiuejar:

-Deke, necessito que esbrinis els antecedents d’en Jaalib Brandl. Tens accés a la base de dades civil?

-Tenir accés i aconseguir-ho és el mateix per a mi. Però com pot ajudar-te això, Fable?

-Si us plau Deke, no puc explicar-t’ho ara -va murmurar, percebent el centelleig gelós en els seus ulls.

En Deke va assentir, posant-se dempeus.

-M'ocuparé d'això.

 La pesada neu cobria les zones exteriors del port espacial d’Iscera, llançant capa rere capa sobre els cascos dels vaixells de càrrega atracats a la sorra externa. El flux constant de grans flocs de neu reduïen la visibilitat gairebé a la meitat, obstaculitzant els esforços de la Fable per veure a través del visor les badies internes del moll.

- Què has trobat? -Va preguntar, asseient-se a la cadira del copilot. Una tassa de sopa escalfava la seva mà sana, portant en certa mesura força al seu cos esgotat.

-Res fora del comú -va sospirar en Deke. Mirant fixament el terminal, va observar la informació que apareixia a la pantalla -. Els registres civils no mostren molt. Jaalib Brandl, disset anys d'edat, orfe des dels dotze. Cap parent conegut dins dels sectors imperials. Va viure amb un amic de la família, Otias Atori, i després va marxar per fer carrera en el teatre. No hi havia expedients que tan sols existís abans de l'edat de dotze. -Es va fer enrere en la seva cadira -. Va ser aquí quan l'assumpte em va semblar sospitós.

- Sospitós? -Va intentar la Fable-. Per què?

-Els imperials tenen una pràctica dissimulada de crear gent, intercanviant expedients per implantar operatius entre la gent. L'única manera de rastrejar és a través dels seus expedients. Si mires amb prou atenció, de tant en tant -va somriure amb confiança -trobaràs un forat.

- Com el no tenir expedients abans de certa edat?

-Ahà. Així que vaig començar a fer una remissió creuada amb aquesta base de dades imperial que vam interceptar. Només que em vaig oblidar d’utilitzar el seu nom. Mira el que va aparèixer. -La imatge d'un home gran va aparèixer a la pantalla. Hi havia un aire sinistre i amenaçant a la cara ben plantada, una mirada penetrant i un somriure arrogant que donaven la impressió que estigués posant -. Veus la semblança de família?

-Lord Adalric Brandl –La Fable va llegir la informació -. Un actor?

-I aquest va ser el seu millor i més gran paper –En Deke va colpejar lleugerament el tauler de control. Una barra d'informació restringida va llambrejar a través de la pantalla mentre ell accedia al codi.

La Fable va deixar la seva tassa de banda, per por que les seves mans tremoloses poguessin vessar el líquid calent a la falda.

- Un Inquisidor Imperial? El pare d’en Brandl és un assassí de Jedi?

-L’Aliança té avisos oficials sobre aquest maníac en tota la xarxa. Eviteu-lo sempre, ordre executiva 2354. Aquest individu no significava res de bo.

- Significava?

-Evidentment en Brandl es va rebel·lar i va marxar, provocant una cacera humana per tota la galàxia. El van trobar -es va estremir en Deke -, seguint el rastre de cadàvers que va deixar d'un sector al següent. I quan finalment el van atrapar, va embogir i es va suïcidar. -La línia del seu estat travessava la imatge de la cara d’en Brandl, espurnejant amb la paraula "mort" creuant de la pantalla.

- Què és això? –La Fable va assenyalar la cantonada del terminal.

-És un codi imperial sobre la notificació al parent més proper. Aquest significa que el cos mai va ser recuperat.

- Mai recuperat? Mai recuperat per la família o mai trobat?

-No puc dir-t’ho, Capitana. Jo no hi era.

La Fable va tamborinar seus dits lleugerament contra la cuixa, sentint el pes lleu del sabre de llum contra el seu maluc.

-He vist aquesta mirada abans -va grunyir en Deke pensativament. Temptejant el tauler de control, va buscar en la confusió de plaques de circuit sota els controls del generador de l'escut i va extreure una ampolla polsegosa de raava socorroà -. Té - va dir lliurant-la-hi. Després, traient-se l’arracada del seu lòbul, li va donar el cèrcol d'or també -. Vaig notar que l'encarregat del port és socorroà. Dóna-li l’arracada i digues-li que necessites una nau. Després dóna-li l'ampolla i fes-li saber que pot discutir els termes amb mi.

La Fable va netejar-se la seva galta, sentint la humitat sota els tous dels seus dits.

-Ets un bon amic, Deke.

-Això em diuen -va sospirar, recolzant les seves cames contra la consola -. Ara vés -va protestar -, abans que canviï d'idea.

Silenciosament, la Fable va caminar pel passadís més enllà del pont del vol.

- Fable? -Va murmurar en Deke, i ella va vacil·lar, romanent sota l'envà hermètic -. Si en Brandl està viu, ell no té res a perdre.

-En aquest punt, Deke, tampoc jo.

El senyal de l’hiperimpulsor va saltar despertant la Fable. Ella va fregar-se el creixent bony en el seu front on s'havia copejat amb força contra la carlinga de l'Ala-X.

- No més malsons? -Va sospirar amb un lleu somriure. Des de dalt, un abrupte moviment la va distreure i abans que pogués pronunciar un so, el cos d’Arecelis es va estavellar contra l'escut de la carlinga, deixant entrar la presa gelada de l'espai. Mentre l'aire era extret dels seus pulmons, Viaico hi romandria, muntant la cabina a cavall i burlant-se amb el seu riure profund i gutural.

La Fable va xisclar, colpejant histèricament el cadàver mutilat que jeia a la falda, però no hi havia res allà. Tombant frenèticament seu coll per aconseguir una visió completa de l'exterior de la cabina, no va veure res excepte les línies i colors brillants de l’hiperespai, mentre començaven a contreure’s en els punts que indicaven planetes i estrelles distants. Retraient-se del traumàtic malson, es va ensorrar contra la cadira d'acceleració.

La cara maragda i daurada de Trulalis va emergir davant ella quan l'Ala-X es va materialitzar des de l’hiperespai. Encenent ràpidament els motors, es va preparar per a l'entrada atmosfèrica. Estudiant els seus sensors, la Fable va comprovar les pantalles de dades, que van ser inundades amb lectures immediates de signes de vida. Els sensors van començar a rastrejar la signatura iònica, establint automàticament el rastre d'una llançadora lleugera. Fixant un curs similar, va aterrar finalment fora del perímetre d'un petit assentament.

Des del sòl, Trulalis era impressionant i majestuós. La Fable es va trobar captivada pels nobles arbres negres, les fulles irradiaven una tonalitat verda quan eren tocades directament per la llum del sol. Amb branques enormes i arquejades, els arbres formaven un passadís ombrejat sobre el sender cobert de vegetació. Gaudint la tranquil·la caminada, la Fable va tornar a inspeccionar la informació dels seus sensors, confirmant que els signes de vida que havia rebut eren sobretot de naturalesa animal. Les estructures de l'assentament que l'ordinador havia descobert estaven desproveïdes de tota vida. Apropant-se, va ser evident perquè.

Escampades en les rodalies del camp comú, va trobar restes d'armadura de soldats d'assalt. No hi havia cossos endins, però les inconfusibles marques de blàster en els pits era l’evidència pertorbadora d'una fallida represàlia contra l'Imperi, igual que les restes esquelètiques de les seves víctimes, semienterrades a prop a la terra solta. En arribar a l'entrada de l'assentament, va contemplar els carrers solitaris on les restes i la runa estaven dispersos d'un extrem a un altre de l'àmplia avinguda.

El cos d'un bantha petit jeia al llindar d'un estret refugi. Contret i prim, la seva pell gruixuda havia estat preservada per terra fèrtil de Trulalis. Els acurats jardins estaven descuidats, estenent-se irregularment sobre els patis davanters i les restes dilapidades de les cabanes abandonades. En un refugi, la Fable va trobar la llançadora que havia estat assignada a Jaalib; sabia que estava a la pista correcta.

L'únic supervivent autèntic del violent atac imperial era al centre de l'assentament. La seva ombra queia sobre ella en testament silenciós de la seva resistència. Fable va alçar la vista més i més, fins que els seus ulls van poder abastar l'enormitat de l'antic teatre. Marques de blàster havien danyat el pristí obelisc de pedra calcària, deixant una taca de tragèdia en l’elaborat disseny. Circumdats per tanques i portes de pedra, els jardins estaven immaculadament podats i cuidats, estrenyent-se darrere dels sinuosos senders del jardí, que serpentejaven i corbaven en l'enorme entrada. Dos pilars de pedra emmarcaven el portal central, llançant ombres grotesques i incorpòries sobre l'arc.

Reunint valor, va entrar en la immensa avantcambra. Els seus ulls van notar els magnífics tapissos i vitrines, que exhibien relíquies d'espases d’attrezzo, joieria adornada, i vestits utilitzats en diverses produccions escèniques. Va escoltar veus que ressonaven des de l'ala dreta i les va seguir instintivament, atreta per la familiar força de la veu d’en Jaalib.

- Ets un lladre, un mentider, i un peó! -Va escopir en Jaalib amb veu frenètica. La Fable va vacil·lar en el llindar, mirant fixament a través de l'auditori enfosquit.

- Un lladre? Un mentider? Un peó? -Va comentar una altra veu -. No són aquestes les més grans virtuts de tot bon rei?

-Virtut... –En Jaalib es va interrompre, la seva cara en un rictus característic de màscara de ràbia.

-No estàs concentrat -va murmurar l'estrany -. Potser ens estem movent massa ràpid.

- No, sóc jo! -El so desanimat de la seva veu va ressonar en els espais polsegosos sobre l'escenari -. Continuo observant-te, escoltant-te interpretar l'obra i llavors -va vacil·lar -, veig els meus propis maldestres intents. -Va passar ansiosament una mà a través del seu cabell fosc, i va somriure dèbilment -. La perfecció mai és fàcil, pare, especialment quan es tracta de la teva perfecció.

Des del seu tron, en el fons ombrívol de l'escenari, l’Adalric Brandl va riure suaument. El cruiximent de les seves negres vestidures va enviar vibracions xiuxiuejants sobre les files davanteres mentre baixava de la plataforma elevada.

-De totes les tragèdies mai concebudes, Uhl Eharl Khoehng és la més gran -va dir en Brandl amb convicció -. El paper del Príncep Edjian és el més difícil i l'actor que l'interpreta -es va aturar breument -, té la grandesa assegurada.

- Quina edat tenies, la primera vegada que el vas interpretar?

-Tenia gairebé trenta abans que l’Otias em permetés tan sols llegir la peça -va esbufegar en Brandl amb dolç plaer -. Ets un home jove, Jaalib. –Donant-li suport amb una mà consoladora a les espatlles d’en Jaalib va xiuxiuejar -, tu vas néixer per en aquest paper. Pren el teu temps per créixer en ell.

Reconeixent el perfil d’en Brandl, la Fable va caminar lentament pel passadís central cap a l'escenari. Amb les mans creuades tímidament per davant, va enfrontar els ulls curiosos d’en Brandl mentre la seva mirada queia sobre ella.

-Lord Brandl... -Va vacil·lar, mirant fixament en les ombres.

- Fable! -Va xiuxiuejar en Jaalib. Saltant de la plataforma va córrer cap a ella, el seu vestit voleiant des de les seves espatlles -. Què estàs fent aquí?

La Fable podia sentir la seva veu, però des de lluny. Podia sentir l'encaixada aspra dels seus dits en els seus canells, però no sentia cap dolor. Atrapada en la mirada intensa d’en Brandl, no es podia moure. La seva presència era dominant i la Fable es va trobar profundament intrigada per l'encant ombrívol i la magnificència d'aquest home estrany, ell mateix un heroi tràgic, atrapat en el torrent d'un algun drama inconcebible.

Els seus ulls van traçar cautelosament l'angle noble del seu front i nas, observant la gentil curvatura del seu nas, la boca, i el port real de la seva barbeta. Febles arrugues emmarcaven els llavis fins i pàl·lids, desapareixent en la duresa que circumdava els seus pòmuls. Les ones dels cabells negres deixaven entreveure fils de plata que corrien a través dels costats prolixament tallats, ombrejant la cara solemne d’en Brandl. En la seva templa dreta, venes obtuses d'una cicatriu sorgien de la pell llisa, serpentejant una trajectòria cruel al voltant de la vora externa del seu ull. Seriosament ferit, l'ull mateix estava danyat, un clar globus groguenc sense pupil·la ni iris.

- Fable! -Va cridar en Jaalib, sacsejant-la.

-Jaalib -va xiuxiuejar en Brandl -, tingues cura dels teus modals. Una audiència, fins i tot una audiència d'una sola persona, sempre ha de ser atresorada i respectada.

Mirant-la amb enuig, en Jaalib va ​​xiuxiuejar:

- No hi hauries d'haver vingut!

La Fable el va mirar breument i després es va apartar, refusant a reconèixer que estava d'acord amb ell.

- Una admiradora, Jaalib?

-Sí, pare, però ja s'estava anant.

Abans que en Jaalib pogués conduir-la de tornada al passadís, va sentir la lleugera restricció de les mans del seu pare.

Atret per la innocència dels ulls espantats de la jove, en Brandl va tancar la distància entre ells. Vacil·lant, va acariciar la suau galta de la Fable, aixecant gentilment la seva barbeta perquè alcés la vista. Sorprès per la força en la seva mirada, en Brandl va somriure agradablement.

-No hi ha fragilitat aquí -va murmurar amb un somriure narcisista. Els seus ulls es van mig tancar dubtosos mentre prenia la mà embenada, escalfant els seus dits freds amb la calor del seu contacte -. El costat fosc atrau amb la promesa d'un triomf fàcil, però hi ha sempre un preu, sempre un tribut a la seva passió.

La Fable va empassar-se una mica de saliva, lluitant per trobar la seva veu.

-Jo... jo -va balbucejar -, senyor Brandl, jo el necessito... per...

-Considera les teves paraules amb cura, jove, no malgastis el temps contant-les. -Tornant-se cap en Jaalib, la va empènyer suaument cap al seu fill -. Jaalib, porta la nostra hostessa a una habitació confortable. Es quedarà aquí aquesta nit.

Amb les espatlles encorbades per la fúria, en Jaalib va guiar la Fable per l'ample passadís, conduint-la fora del gran auditori.

 Següent