Celestials (III)

Anterior

Capítol Tres

En el seu tercer dia entre els nouvinguts, l’Adari va aprendre a parlar.

Havia passat el primer dia complet després de l’aterridora trobada dormint, si se li podia dir així a una somnolència febril i de malson interrompuda per breus retalls de deliri. Diverses vegades, havia obert els ulls només per tancar-los ràpidament veient els estrangers pul·lulant al seu voltant.

Però estaven cuidant d'ella, no assetjant-la... tal com va descobrir al segon matí, despertant-se entre una manta increïblement suau i l'aspre sòl. Els nouvinguts havien trobat un lloc apartat i sec per a ella, amb diverses figures assegudes per vigilar-la. L’Adari va beure l'aigua que li van oferir, però això no li va tornar la veu. Encara li brunzia el cap, i la seva ment estava atordida per l'assalt anterior. Cap paraula del seu vocabulari va acudir quan les deia. S'havia oblidat de com es parlava.

En Korsin estava assegut al seu costat quan finalment se’n va recordar. Ell va cridar a Hestus, una figura del color de l'òxid amb una màscara brillant que cobria part del seu rostre cremat per àcid. Gairebé semblava que formava part del seu rostre... alguns trossos s'ocultaven sota la seva pell. L’Adari es va estremir de por, però Hestus simplement va seure amb calma, escoltant com en Korsin tractava de parlar amb ella.

I van parlar. Amb dificultat, al principi, amb Hestus intervenint ocasionalment per repetir alguna nova paraula keshiri que ella digués, seguida per l'equivalent en el seu propi llenguatge. L’Adari estava meravellada. Les paraules keshiri que Hestus pronunciava sonaven exactament igual a com les havia dit ella... fins i tot amb la seva mateixa veu. En Korsin havia explicat que el "sentit especial" d’en Hestus li proporcionava aquest talent, ajudant-lo a accelerar l'intercanvi d'informació.

L’Adari estava interessada en aquest intercanvi, però la major part de la informació va circular en el sentit oposat. Va aconseguir saber que la gent que Korsin liderava havia sortit realment de la petxina platejada, i que aquesta havia caigut d'alguna manera des del cel. També estava clar que, tan poderosos com eren, ara no tenien mitjans d'abandonar la muntanya, envoltada com estava d'aigua i terreny impracticable. En Korsin escoltava amb interès mentre ella parlava sobre Kesh i els keshiri, dels uvak i els pobles del continent. Només va esmentar als Celestials una vegada, abans d'aturar-se amb vergonya. No sabia qui eren els nouvinguts, però s'avergonyia de treure el tema.

Ara, en la tercera tarda des de la seva arribada, l’Adari parlava còmodament amb els nouvinguts; i fins i tot ella mateixa havia après algunes paraules en el seu llenguatge. Eren una cosa anomenada "Sith", i en Korsin era "humà". Va repetir les paraules.

- Prestes molta atenció -va dir en Korsin, animat.

També va dir que altres havien treballat amb ella mentre dormia - no va dir com - tractant de millorar la comunicació. Ara estaven progressant ràpidament, i no tot era gràcies a ells. Fins i tot alterada, l’Adari seguia sent llesta.

-La nostra preocupació més immediata, Adari Vaal -va dir en Korsin, buidant un brillant sobre de pols en una copa per a ella - ha de ser arribar al continent.

Allà no hi havia prou menjar ni refugi per a la seva gent, i la muntanya tenia escarpats precipicis sobre el mar de sota. El seu uvak podria haver proporcionat una sortida per a alguns, però en Nink, tan temorós dels nouvinguts com de les formes de vida salvatges natives de la muntanya, havia passat els últims dies més amunt, molt lluny del seu abast.

Bevent el brou -era saciant, no com el potatge de la seva mare, va pensar -, l’Adari va lluitar amb el problema. En Nink podria tornar quan el cridés, però només si estava sola en un espai buit. Podria volar a terra i tornar amb ajuda.

- Encara que no podré portar a ningú amb mi. –En Nink podria no aparèixer si estava acompanyada, i en qualsevol cas un genet novell mai podria portar un passatger -. Hauré d'anar sola. Però tornaré tan aviat com pugui.

- No ho farà!

L’Adari va conèixer la veu fins i tot abans d'aixecar la mirada. La vociferadora. La mare del nen petit va sortir corrent la foguera ardent.

- Ens abandonarà!

En Korsin es va aixecar i es va portar a part a la dona. L’Adari va escoltar un intercanvi de paraules acalorades que no li eren familiars. Però quan li va indicar a la dona que marxés, va dir unes paraules que l’Adari va poder reconèixer.

- Nosaltres som el seu alliberament, i ella és el nostre.

L’Adari mirà la dona, que encara l'observava des de la distància.

- No li agrado.

- La Seelah? -En Korsin va arronsar les espatlles -. Està preocupada per la seva parella... perdut en el lloc de l'accident. I amb un nen, està ansiosa per abandonar aquesta muntanya. - Va somriure, oferint-se per ajudar a l’Adari a aixecar-se -. Com a mare, estic segur que ho entens.

L’Adari va empassar saliva. No havia esmentat als seus fills. Es va adonar que amb prou feines havia pensat en ells des que havia arribat entre els nouvinguts. Agitant el cap per la culpa, es va adonar d'una cosa més: que els keshiri podrien no fer-li cas.

En Korsin no semblava sorprès... ni alterat.

-Ets llesta, Adari. Aconseguiràs que t'escoltin. – Li va cobrir suaument les espatlles amb la manta blau cel sota la qual havia dormit -. Queda-te-la -va dir -. El sol es posarà aviat. Passaràs fred en el teu viatge.

L’Adari mirà al seu voltant. La Seelah estava dreta, amb fúria silenciosa, en el mateix lloc d'abans. Els altres que en Korsin li havia presentat van mirar al seu líder amb nerviosisme; Ravilan, amb la seva papada de tentacles vermells, intercanvià una mirada de preocupació amb Hestus. Fins i tot l'immens Gloyd, que, malgrat la seva bestial aparença, era clarament el major aliat d’en Korsin dels presents, es va apartar incòmode. Però ningú li va impedir abandonar el campament.

Quan una forta mà la va detenir a la vora de la clariana, es va sorprendre de veure a qui pertanyia: a Korsin.

- Pel que fa als keshiri -va dir en Korsin -. Ens has parlat sobre Tahv, la teva ciutat... sembla ser de bona mida. Però quants són els keshiri? Quants keshiri hi ha en total, vull dir?

L’Adari va respondre immediatament.

- Som innombrables.

- Ah -va dir en Korsin, suavitzant la seva postura -. Vols dir que mai han estat comptats.

- No -va dir l’Adari -. Vull dir que no tenim un nombre tan gran.

En Korsin va quedar immòbil, endurint l'adherència sobre el seu braç. Els seus ulls foscos, lleugerament més petits que els d'un keshiri, es van enfocar en l'espessor al lluny. Ella mai li havia vist perdre els nervis. Si això era el que havia passat, va durar menys d'un segon abans que retrocedís un pas.

- Abans que te’n vagis -va dir, trobant un arbre en el qual recolzar-se -, explica’m el que sàpigues sobre els Celestials

En Korsin havia anomenat Presagi a la nau en què havien arribat. La paraula no només existia en la llengua keshiri, sinó que era una de les favorites dels Neshtovar des de feia molt de temps. Veient el que estava passant ara a la plaça coneguda com Cercle Etern, L’Adari va suposar que fins i tot els caps dels genets d’uvak s'havien adonat de la ironia.

Havia tornat amb Korsin tan sols un dia després, just una setmana després que el Presagi col·lisionés amb la muntanya... i amb la seva vida. Havia estat senzill per a ella atraure els genets d’uvak fins allà, tan aviat com les patrulles els van detectar, al Nink i a ella, els van seguir durant tot el camí fins a la Serralada Cetajan. El lloc havia estat l'escenari de diverses sorpreses en els últims temps, però cap superava al moment en què els Neshtovar es van trobar amb l’Adari dempeus, desafiant-los entre 240 visitants del més Amunt que la recolzaven, gairebé cada un d'ells assenyalant la seva presència amb un brillant sabre de llum color robí. Ella no tenia un dels estranys aparells, però semblava brillar d'igual manera des del seu interior. Adari Vaal, recollidora de roques i enemiga de l'ordre era ara Adari Vaal, descobridora i rescatadora, respondredora de la crida de la muntanya.

Afegiu "profeta" a això, va pensar mentre mirava com la dotzena de vintenes de visitants- alguns d'ells coixejant per la seva terrible experiència- van entrar al Cercle Etern. Van passar entre multituds de keshiri embadalits i silenciosos, molts dels quals eren la mateixa gent que estava a la seva porta la setmana passada. Més endavant, al Cercle, eren presents tots els Neshtovar de la regió, més dels que havia vist mai. Tres dies d'operacions de rescat aeri havien portat als nouvinguts des de la muntanya, i durant aquests dies s'havia estès la veu lluny per les terres de l'interior.

Els Celestials havien arribat a Kesh.

Cap raó inferior podria explicar per què els genets havien pres obedientment les seves posicions no al Cercle Etern pròpiament dit, sinó en el perímetre alçat. Els ciutadans havien vist el discurs de l’Adari des d'aquí, ara els Neshtovar l'estaven veient al Cercle, desfilant darrere d’en Korsin. Darrere d'ells, s'alineaven els visitants, formant el seu propi perímetre interior sobre el qual els Neshtovar s'esforçaven a veure.

L’Izri Dazh semblava petit, dret sota la columna de tres vegades la seva altura que servia com gnòmon del rellotge de sol. Normalment, això li feia semblar més alt. Avui no. Va avançar coixejant i va saludar a Korsin i als seus acompanyants amb afalagadores paraules de lloança abans de tornar-se cap a l'audiència. Esforçant-se per veure per sobre de la línia de visitants, l’Izri va fer la seva declaració oficial. Aquests eren els Celestials, va dir, que havien baixat des de la mateixa muntanya des de la que els seus servents havien portat la llei segles enrere. L’Adari sabia que no era la mateixa muntanya, potser els textos es canviarien més endavant. Però l’Izri va ignorar aquest detall de moment. Els visitants havien establert la seva identitat per a satisfacció de tots els Neshtovar, va dir.

- No els vas creure quan van fer levitar el teu bastó -va xiuxiuejar l’Adari, incapaç de resistir-se.

-Això va canviar quan em van fer levitar a mi -va dir secament l’Izri, a penes audiblement. Es va girar per veure els ciutadans victorejant... no a les seves paraules, sinó a Yaru Korsin, Gran Senyor dels Celestials, qui acabava de cobrir d'un salt la distància fins a dalt de la columna.

Quan els crits finalment es van apagar, en Korsin va parlar en les paraules keshiri que la seva interlocutora, l’honorable Adari Vaal, filla dels Celestials, li havia ensenyat aquell matí.

- Com dieu vosaltres, hem vingut des de dalt -va dir, arribant a tots amb la seva profunda veu -. Hem vingut per visitar la terra que era una part de nosaltres, i a la gent d'aquesta terra. I Kesh ens ha rebut.

Més ovacions.

- Trobarem... un temple a la part alta de la muntanya del descobriment -va continuar -. Estarem allà molts mesos de treball, atenent a la nau que ens va portar i en comunió amb el cel. I durant aquest temps, establirem la nostra llar aquí a Tahv, amb els nostres fills... ajudats pels Neshtovar, que han estat aquí tan bons administradors durant la nostra absència. Avui partiran d'aquí, portats per les seves ales a tots els racons de Kesh, per difondre la paraula de la nostra arribada, i trobar els artesans que necessitem. - Va parlar sobre els aplaudiments -. Som els Celestials... i tornarem a les estrelles!

Un feliç caos es va apoderar de tot. El fill petit de l’Adari, Tona, es va estrènyer contra la seva cama. Ella va espiar la seva mare i a Finn en un lloc d'honor just fora del Cercle, radiants d'alegria. L’Adari va tornar la mirada a Korsin... i va empassar saliva.

Tot era tan perfecte.

I tan equivocat.

Següent