Boba Fett: Un home pràctic (I)

Boba Fett: 

Un home pràctic

Karen Traviss 

Mestre Bèl·lic, pensem massa sovint en termes de dualisme: Jedi o Sith, llum o foscor, correcte o incorrecte. Però hi ha tres costats en aquesta fulla, no dos, oposats i similars a la vegada. La tercera vora són els mandalorians. A cap dels tres costats els hi importa gens la casta o l'espècie, només l'adhesió a un codi que els uneix. Els mandalorians segueixen sent l'enemic més formidable dels Jedi, però els Sith no han estat sempre els seus aliats. Els mandalorians fins i tot veneraven la guerra en si mateixa, després simplement li van donar l'esquena al seu déu. Hauria de començar a entendre'ls algun dia.

- Vergere, explicant la política galàctica als yuuzhan vong poc abans de la seva invasió de la galàxia, 25 aDBY.

I

Coruscant, 24 DBY: nivell inferior, en un barri on ningú amb seny s'aventuraria de nit.

En Boba Fett va alçar el blàster i va parlar en murmuris.

-Pots fugir -va dir -. Però només aconseguiràs morir cansat.

La seva veu va sonar rasposa a través de l'amplificador. Mai necessitava cridar: sempre podia fer-se sentir. El seu objectiu, un falsificador rodià anomenat Wac Bur, que lluïa un sobrepès poc habitual en la seva espècie, l'havia obligat a córrer en uns molt més que desesperats cercles laberíntics en les profunditats del barri i ara es trobava en un carreró sense sortida.

Wac significava afortunat en rodià. En Wac Bur no era un afortunat exemple de la seva espècie, en absolut.

- Viu o mort -li va recordar en Fett. El sensor d'imatge tèrmica del visor del seu blàster va descobrir en Wac radiant calor sota un munt de caixes d'emmagatzematge buides -. Mort és més fàcil. Vinga, sóc una persona ocupada.

La veu sota les caixes sonava esmorteïda i patètica.

- Per què m'estàs fent això? Mai m'he ficat amb tu, Fett.

-Ja ho sé -va dir en Fett -. Però li vas passar obres d'art falses a Gebbu. Els Hutts són molt primmirats amb això.

Era com en els vells temps. La seva cama clonada, cortesia de la seva antiga guardiana kaminoana Taun We, encara seguia aguantant bé la persecució. Quan en Fett pensava en si mateix, mai considerava estar de cap tipus d'humor, ni bo ni dolent, però ara es trobava el més a prop d'estar d’un notable bon humor, en molt de temps. Gairebé sentia com si el futur pogués albergar alguna cosa positiva. No havia tingut aquesta sensació d'optimisme general des de la infància.

El carreró tenia quinze metres d'ample i s'estenia uns vint metres davant seu, sense sortides: era tan sols una caixa amb un aterrit rodià arrossegant-se perdut dintre d’ella. Un ràpid escàner a la recerca d'armes, no era qüestió de ser descuidat al respecte, li va mostrar que en Wac tenia un blàster enfundat que no li suposaria cap problema. Va caminar lentament cap a les caixes gemegants i tremoloses.

- Mou-te -va dir en Fett, comprovant el crono de la seva HUD.

- No tens gens ni mica de moralitat. - L'insult d’en Wac era curiós provenint d'un criminal falsificador -. En Gebbu no és precisament una víctima. Per què no persegueixes a criminals de veritat?

- Perquè en Gebbu creu que ets especial. Vas a venir amb mi o no?

Les caixes d'emmagatzematge van gemegar. En Wac no va sortir d'elles. Podia considerar-se una resposta.

- Bé, no és res personal -va dir en Fett, i va alçar el seu blàster per concentrar-se en la imatge tèrmica de l'objectiu, va mantenir l'alè com havia fet tantes vegades abans, i va prémer...

Bar Jaraniz. Nar Shaaddaa: espai Hutt. 24 aDBY.

Els infidels en diuen preparar el camp de batalla. És l'acurat i pacient treball abans d'un atac per facilitar el camí de l'exèrcit de fidels que vindrà. El preparo bé: no deixo res a l'atzar. Sóc Nom Anor, Executor, i la meva tasca és la infiltració i la desestabilització.

I busco aliats en aquest brut lloc.

Necessiten els yuuzhan vong aliats en aquesta abominació de galàxia? No. Abans o després, glorificarem als Grans netejant aquests mons de les seves màquines i les criatures corruptes que voluntàriament s’esclavitzen a elles. Però sóc pragmàtic i els pragmàtics mai desaprofiten un avantatge, ni permeten que un poderós exèrcit s'uneixi al nostre enemic.

En Vergere diu que un grup de guerrers anomenats mandalorians són l'enemic més resistent al qual els Jedi s'hagin enfrontat mai, a part dels Sith. De manera que sent pragmàtic, preferiria tenir-los al meu costat que a la meva esquena. I, igual que totes les abominacions, aquests mandalorians venen el seu acte de fe, la guerra sagrada, per crèdits. No lluiten per déus, no semblen ser molt més devots que jo, sinó per riquesa.

Encara que, què poden comprar que sigui més important que l'honor? Per què hauria de tacar-me contactant amb ells?

És una cosa que s'ha de fer, i és més dolor que suportaré gustosament.

Atès que les habilitats dels mandalorians es poden aconseguir tan barates, atès que no tenen honor, puc comprar-los i utilitzar-los.

De manera que això és un tapcafè. Aquí és on fingeixo ser un infidel i parlar raonablement amb les abominacions. Puc semblar un d'ells, i puc parlar com ells, però mai he de convertir-me en un d'ells, i ja he estat ocult entre ells durant tants anys que temo que això podria arribar a passar. Com a precaució, he pregat a Yun-Harla, en cas que realment existeixi, perquè em guiï i que la meva vida d'enganys no acabi enganyant-me a mi.

Sota la taula, on cap infidel pot veure-ho, travesso el palmell de la meva mà amb la meva navalla i utilitzo el dolor tant com ofrena com per centrar-me. Només he d'aguantar un any més fins que arribi la flota.

No tinc fe en els Grans, però podria estar equivocat: i sóc un pragmàtic, de manera que mantinc les meves opcions obertes.

De manera que ordenaré... una cervesa. I m'asseuré, i esperaré.

Següent