32
En Han Solo va
serrar les dents fins a fer-les grinyolar mentre tirava dels controls del Falcó. El vaixell de càrrega lleuger
modificat va sortir disparat cap amunt i va virar en un ajustat ris que va
invertir el seu curs anterior. El centelleig encegador del superlàser de l'Estrella de la Mort es va anar esvaint a
poc a poc fins a esdevenir un fil lluminós, i la runa en què s'havia convertit
la lluna de Kèssel va sortir acomiadada en totes direccions, formant un núvol
que es va anar expandint ràpidament.
- Aquesta lluna
seria la meva guarnició! -Va cridar Lando, i va faltar poc perquè se li
trenqués la veu -. Primer Moruth Doole, ara una Estrella de la Mort... Oh, aquest negoci té pitjor aspecte a cada
moment que passa.
La Mara Jade es va
inclinar entre en Han i Lando, lliscant per entre els dos seients amb la cara
tan impassible com si estigués tallada en pedra, i va començar a cridar per la
unitat de comunicacions.
- Aquí la Mara Jade!
Endavant totes les naus, informin immediatament... Quantes pèrdues hem tingut?
¿Va arribar a temps l'ordre d'evacuació?
La veu freda i
impassible d'una guardiana de Mistryl va sorgir del comunicador un instant
després i va respondre a les seves preguntes.
-Sí, comandant Jade
-va dir la guerrera -. Sortim d'allà al més aviat possible quant va ser
detectada la presència de l'intrús. Totes les naus van aconseguir allunyar-se
de la base excepte dues, i una altra nau va quedar destruïda en ser abatuda pel
núvol de restes.
La Mara va assentir.
-Bé, llavors encara
disposem d'una força de combat força poderosa -va dir.
- Una força de
combat! -Va exclamar en Han -. Contra aquesta cosa? I què vols fer amb ella?
Això és una Estrella de la Mort, no
un vaixell de càrrega mercant...
En Han va alçar la
mirada cap al visor superior i va veure la silueta esquelètica del prototip
surant sobre Kèssel. La superarma semblava estar contemplant pensativament la
destrucció que acabava de provocar.
-Però hem de fer alguna
cosa abans que també destrueixi el planeta, Han -va dir en Lando amb veu
implorant -. Pensa en tota l’espècia que hi ha allà baix...
La Mara va tornar a
inclinar-se sobre el comunicador.
-Formació d'atac
gamma -va ordenar -. Anirem cap a aquesta Estrella
de la Mort i li donarem una bona pallissa. -Després es va girar cap al Han
i va baixar la veu -. Si no és més que un prototip, llavors suposo que no
disposaran de les defenses amb què comptava l'autèntica Estrella de la Mort. No hi haurà esquadrons de caces TIE ni
fortificacions amb bateries turbolàser escampades sobre la superfície...
Aquestes defenses van ser les que van causar els danys més greus a les vostres
flotes rebels, no?
-No del tot -va dir
en Lando -. La segona Estrella de la Mort
va utilitzar el superlàser contra alguns dels nostres navilis de combat més
grans.
La Mara va arrufar
els llavis mentre pensava.
-Bé, llavors haurem
de mantenir-los el més ocupats possible -va dir per fi -. No crec que aquest
superlàser pugui ser molt efectiu si ha d'anar seguint la trajectòria
d'objectes petits que es mouen molt de pressa.
-Però les
probabilitats estan en contra de nosaltres -va dir en Lando -. No m'agrada
gens. Mara.
-No se t'acudeixi
tornar-me a parlar mai de les probabilitats, entesos? -Va grunyir en Han mentre
s'inclinava sobre el panell i seguia maniobrant la nau.
-Oh, tranquil -va dir
en Lando arquejant les celles -. Ja saps que m'agraden molt les causes
perdudes, Han.
El Falcó Mil·lenari es va posar a
l'avantguarda de la formació d'atac dels contrabandistes. En Han va quedar
impressionat de veure com aquell bigarrat conjunt de naus grans i petites es
desplaçava amb increïble fluïdesa, formant un dibuix tan impecable com si els
seus pilots estiguessin perfectament entrenats i tinguessin una gran
experiència en aquell tipus de maniobres, i va comprendre que tots havien de
sentir un gran respecte cap a la Mara Jade. Per regla general els
contrabandistes eren notòriament independents i no acceptaven ordres de ningú.
Una nau, un Z-95
Caçador de Caps la forma general recordava a la d'un insecte, el tipus de nau
en la qual es solia desplaçar Mara -va accelerar per a caminar al costat del Falcó, i el seu pilot els va parlar pel
canal de comunicacions obert.
-Aquí Kithra, Falcó -va dir -. M'ocuparé de l'ala
dreta, i la Shana s'ocuparà de l'esquerra. Tu volaràs pel centre, i atacarem a
l'Estrella de la Mort simultàniament
per tres punts diferents.
En Han havia
reconegut la veu seca i decidida d'una altra guerrera. Quantes guàrdies de
Mistryl hauria portat la Mara?
-D'acord. Kithra -va
dir la Mara, i es va girar cap en Han -. Bé, Solo, estàs preparat per dirigir
l'atac?
-Maleïda sigui, però
si jo mai he tingut la més mínima intenció de llançar el Falcó contra una Estrella de
la Mort... -Va gemegar en Han mentre es preparava per a la batalla -.
L'únic que vaig fer va ser dur a Lando fins a Kèssel.
-Pensa en això com
si fos una mena de bonificació afegida -va dir la Mara.
-Au, Han, vinga...
-El va apressar Lando -. Hem d'actuar abans que aquesta Estrella de la Mort torni a disparar.
-És una sort que la
Leia no estigui aquí -va murmurar en Han -. Probablement aconseguiria
convèncer-me que no em fiqués en aquest embolic.
Les naus van
començar a convergir sobre el leviatan esquelètic i el superlàser va tornar a
fer foc, calcinant la textura de l'espai amb un raig d'energia verda
maragda..., però el feix va passar a través de les naus disperses que
descendien cap a ell i no va causar cap dany.
-Escuts amunt -va
dir en Han -, encara que no sé de què poden servir-nos contra això.
Dos segments de la
flota dels contrabandistes es van desprendre com la pell d'una serp xiuxiuejant
del gruix de la formació, un a cada costat del Falcó. Una ala anava encapçalada per Kithra a bord del seu Caçador
de Caps, i l'altra estava encapçalada per la Shana a bord d'un burlador de
bloquejos ple d’angles, un model antic i menys maniobrable que podia ser
considerat com un predecessor del disseny de vaixell de càrrega lleuger del Falcó.
Les naus
contrabandistes van seguir avançant amb els seus canons d'energia disparant
sense parar, i les andanades van dibuixar un letal traçat de foc sobre les
superestructures i bigues de la immensa esfera.
En Han va llançar
tres torpedes de protons contra el laberint de reblons i suports mentre
avançaven cap l'enorme estructura. Unes quantes bigues reforçades es van
il·luminar amb la resplendor del metall fos sota els impactes dels projectils i
els feixos d'energia.
-Trigarem com a
mínim un any a destruir aquesta cosa mica a mica -va dir en Han mentre
disparava l'armament davanter del Falcó.
-Ei, mai he afirmat
que això fos a resultar fàcil -va dir la Mara.
Les cues cefàliques
d’en Tol Sivron estaven tremolant, i els seus negres ullets romanien
entretancats per distingir millor l'aproximació de les petites naus que venien
cap a ells. Les hi veia tan trivials, i els seus sistemes d'armament semblaven
tan diminuts i poc temibles...
-No puc creure que
ens estiguin atacant -va dir per fi -. Què creuen que aconseguiran amb això?
El capità de les
tropes d'assalt estava assegut al lloc de control tàctic, i es va girar cap a
Tol Sivron per parlar per l'altaveu del seu casc blanc.
-Si em permet fer
una observació, director... Bé, aquesta estació de combat ha estat dissenyada
amb l'única finalitat de demostrar la validesa d'uns conceptes. Mai va ser
concebuda per defensar-se contra una multiplicitat de petites amenaces. De fet,
l'Estrella de la Mort va ser
dissenyada per albergar 7.000 caces TIE, per no esmentar els milers de canons
turbolàser de superfície, els canons iònics i l'escorta de diversos Destructors
Estel·lars de la classe Imperial. No disposem de res de tot això.
»Considerades de
manera individual, aquestes naus rebels potser només siguin una amenaça
insignificant, però juntes poden atacar durant un període de temps bastant
llarg, i si tenim una mica de mala sort... Bé, en aquest cas podrien arribar a
causar danys estructurals realment significatius.
- Vol dir que no
comptem amb caces defensius? -Va preguntar en Tol Sivron amb seca desaprovació
-. Això és un error de planificació realment lamentable... Qui va redactar
aquesta secció dels manuals de procediment? Vull saber-ho ara mateix.
-Això no té
importància en aquests moments, director -va dir el capità de les tropes
d'assalt, amb una ombra gairebé imperceptible d'exasperació en la seva veu
filtrada.
- Doncs a mi
m'importa moltíssim! -Va exclamar en Tol Sivron.
Es va tornar cap al
rostre demoníac d’en Yemm, que ja havia començat a examinar els manuals i
registres.
-Sembla que la
responsable de redactar aquesta secció va ser la doctora Qwi Xux, director -va
dir en Yemm per fi -. Va dedicar una gran part del seu temps al maneig i
manteniment del superlàser, però a penes es va ocupar de les consideracions
tàctiques.
En Sivron va
sospirar.
-Bé, ja veig que hem
trobat un defecte en el sistema aprovat -va dir -. Mai s'hauria d'haver tolerat
que punts febles de tal magnitud passessin inadvertits per als informes de
progrés i les reunions d'examen.
-Però no crec que
haguem de permetre que això ens faci oblidar els meravellosos resultats que ha
obtingut el superlàser, director -va dir en Doxin.
-I tant, per
descomptat -va dir en Sivron -. Bé, crec que hauríem de celebrar immediatament
una reunió per comentar i analitzar les implicacions de...
El capità de les
tropes d'assalt es va aixecar del seu lloc.
- Hem d'establir
certes prioritats ara mateix, director! -Va cridar -. Estem sent atacats.
Una explosió
exterior va fer que tota l'estructura de l'Estrella
de la Mort vibrés al voltant de la càmera de control.
-Això han estat tres
impactes directes amb torpedes de protons -va murmurar el capità de les tropes
d'assalt -. De moment...
En Sivron va tornar
la mirada cap a les pantalles i va veure com quatre Z-95 Caçadors de Caps
emergien de la superestructura i s'allunyaven a tota velocitat amb els seus
motors posteriors escopint dolls de flames.
-Bé, doncs llavors
torni a disparar el nostre làser -va dir -. Potser aquesta vegada aconseguim
encertar a alguna d'aquestes naus.
-El nucli d'energia
està a mitja càrrega -va observar en Doxin.
En Sivron va girar
sobre si mateix i va separar els llavis per mostrar dues fileres de dents
punxegudes.
- I això no és
suficient per acabar amb unes quantes naus insignificants?
En Doxin va obrir i
va tancar ràpidament els seus ullets porcins com si no hagués pres en
consideració aquesta possibilitat.
-Eh... Sí, senyor...
Sí, per descomptat que és suficient. Preparats per disparar.
-Quan vulgui, líder
de divisió -va dir en Sivron.
En Doxin es va
apressar a tornar cap a l’intercomunicador i va ordenar als artillers que
fessin foc. L'increïble feix lluminós va tornar a emergir del prototip passats
uns segons: els raigs làser laterals van convergir en un punt focal i es van
unir formant un incontenible ariet làser que va lliscar pel perímetre exterior
de la massa de caces que tornava a aproximar-se, convertint en vapor un vell
burlador de bloquejos que anava a l'avantguarda de l'ala esquerra. Una altra
nau va ser danyada per l'ona expansiva del llamp, però les forces atacants es
van desplegar i van desaparèixer dins de la superestructura com paràsits,
tornant a fer foc amb tot el seu armament.
- Ha vist això? -Va
preguntar en Doxin amb obvi plaer -. Li hem donat a una!
-Hurra! -va dir
secament Golanda des del seu seient, i en la seva veu no hi havia ni rastre
d'entusiasme -. Ara ja només queden unes quaranta, i no podràs tornar a
disparar el superlàser fins d'aquí a quinze minuts.
-Si em permet fer un
suggeriment, director... -Va dir el capità de les tropes d'assalt -. Hem provat
amb èxit el làser del prototip, però seguir aquí durant més temps no té cap
objecte. Permetre que aquesta arma magnífica pateixi danys innecessaris seria
una autèntica bogeria. Hauríem de protegir l'Estrella de la Mort per així poder lliurar-lo intacte a les
autoritats imperials.
- I què suggereix
que fem, capità? -Va preguntar en Tol Sivron mentre enfonsava les seves
llargues urpes en els braços de la butaca.
-Hauríem de
retirar-nos al cúmul de les Goles. Dubto que aquestes naus tan petites vagin a
seguir-nos-hi. La nostra capacitat de maniobra no és molt gran, però podem
arribar a aconseguir una velocitat considerable. Li faig notar que no cal que
recorreguem tot el trajecte de tornada fins a la Instal·lació de les Goles, i
que ens bastaria amb arribar a l'altre extrem del cúmul per poder trobar un bon
amagatall. -El capità va fer una pausa -. Quan estiguem allà, disposaran de tot
el temps necessari per celebrar una llarga reunió i decidir què han de fer -va
afegir parlant més lentament -. Llavors podran... Bé, si ho desitgen podran
analitzar i comentar tota la situació mitjançant un comitè.
El rostre d’en Tol
Sivron es va il·luminar.
-Excel·lent idea,
capità -va dir -. Ocupi’s de donar les ordres necessàries, i sortim d'aquí el
més de pressa possible.
El capità de les
tropes d'assalt va introduir un nou curs als ordinadors de navegació del
prototip. La gegantina estructura oberta de l'esfera va girar sobre el seu eix
i va iniciar una ràpida acceleració, allunyant-se de Kèssel i avançant amb una
certa malaptesa, però adquirint més i més velocitat a cada moment que passava i
començant a deixar enrere a la bigarrada massa de naus que havia estat
atacant-lo.
En Han Solo es va
fregar els ulls després que el centelleig encegador del tercer tret de l'Estrella de la Mort s'hagués dissipat i
va veure núvols de guspires i colors distorsionats.
-Aquest raig va
passar massa a prop per al meu gust -va dir -. La vora del feix va fregar els
nostres escuts davanters i els ha deixat fregits.
El vell burlador de
bloquejos de la Shana havia quedat destruït, i algunes naus havien iniciat les
maniobres de retirada.
-Hem de
reagrupar-nos -va dir la veu de la Kithra pel sistema de comunicacions.
-Doncs jo crec que
el que hauríem de fer és fotre el camp d'aquí immediatament -va dir en Han.
- Mira! -Va exclamar
en Lando veient que l'estructura esfèrica de l'Estrella de la Mort girava sobre el seu eix i començava a accelerar
allunyant-se de Kèssel -. Hem aconseguit fer-los fugir.
-De moment -va dir
la Mara -, però potser es limitin a retirar-se el temps suficient per
recarregar el seu nucli d'energia i poder tornar a atacar.
-Kèssel no estarà
fora de perill mentre aquesta cosa continuï aguaitant en l'espai -va dir en
Lando -. Hem d'entrar aquí, Han... Cal portar el Falcó fins al nucli d'energia d'aquesta Estrella de la Mort.
- És que t'has
tornat boig, Lando? -Va preguntar en Han alçant la veu -. Et recordo que estàs
parlant de la meva nau.
-Ei, no ho
discuteixo -va replicar en Lando mentre alçava les mans cap al sostre -, però
no serà la primera vegada que em fico en una Estrella de la Mort. Suposo que no ho has oblidat, oi?
-Això em fa una
pudor cada vegada pitjor -va grunyir en Han, i va llançar una mirada de reüll la
Mara Jade -. Però tens raó, naturalment. No podem limitar-nos a sortir fugint.
Si el prototip cau en mans de l'armada imperial, podria causar munts de
destrucció dels que no vull ser responsable. Bé, anem a ficar-nos aquí...
En Han va connectar
els acceleradors del Falcó i la Mara
va començar a donar ordres a la seva flota.
-Atenció totes les
naus -va dir -. Retrocediu. Entrem a l'Estrella
de la Mort..., sols.
El Falcó va començar a avançar veloçment
pel laberint de malson de les bigues suspeses, els sistemes de ventilació i
refrigeració, els conductes d'energia i les subestacions que formaven
l'estructura interna del prototip de l'Estrella
de la Mort. Els espais oberts estaven solcats per passarel·les que feien
pensar en altres tantes teranyines.
El Falcó va seguir internant-se en aquell
laberint de túnels, avançant cap a les profunditats de l'Estrella de la Mort mentre l'estructura general s'anava fent més
densa i més complicada al seu voltant. En Han feia girar la nau a la dreta i a
l'esquerra per ficar-la pels estrets passatges.
Una construcció de
dimensions colossals es va desprendre sobtadament dels seus punts de subjecció
davant d'ells i va començar a caure pel centre d'un gegantí passadís buit,
desallotjada del seu lloc per l'atac dels contrabandistes i la sobtada
oscil·lació creada pel moviment del prototip. L'estructura es va precipitar cap
al terra donant tombs en silenci a través del buit de l'espai, descendint
lentament just en la trajectòria que estava seguint el Falcó.
- Compte! -Va cridar
en Lando.
En Han va pressionar
els botons de tret, enviant un feix convergent dels seus canons làser que va
desintegrar l'estructura que queia. La gran massa de suports i bigues va quedar
convertida en un núvol de gasos incandescents i vapors metàl·lics que es va
expandir ràpidament i es va dissipar en el buit. Lando es va reclinar en el seu
seient i va tancar els ulls mentre deixava anar un sospir tremolós.
El Falcó va seguir avançant, i els seus
tres passatgers van patir oscil·lacions i sacsejades. Fragments metàl·lics de
grans dimensions xocaven amb els escuts deflectors i rebotaven en ells sortint
acomiadats. Les espurnes van començar a brollar dels panells de control, i el
fum va sorgir dels panells motrius instal·lats sota les planxes del sòl.
- Tenim avaries! -Va
cridar en Lando.
En Han estava fent
esforços desesperats per recobrar el control de la nau.
-Aguantarà... -Va
dir, i pel seu to gairebé semblava estar resant.
L'Estrella de la Mort va tremolar i va
sortir disparada cap endavant quan els seus enormes motors subllumínics de
creuer es van encendre de sobte. En Han va intentar igualar la nova velocitat
del prototip traçant una espiral per apropar-se una mica més al nucli
d'energia. El Falcó es va balancejar
bojament d'un costat a un altre, responent amb prou feines als intents de
maniobrar-lo que estava fent en Han.
Van deixar enrere
bigues de dimensions titàniques que circumdaven el nucli d'energia i es van
trobar en un gegantí recinte tancat, una mena de cambra esfèrica que contenia
les dues lluents seccions còniques del nucli d'energia. Flames verdes i blaves
guspirejaven en el buit,
saltant d'un contacte a un altre mentre els reactors anaven elevant el nivell
d'energia i recarregaven l'arma perquè pogués tornar a fer foc.
-Perquè després parlin d'aquests
malsons que es repeteixen cada nit... -Va dir en Lando -. I jo que no volia
tornar a veure res semblant a això en tota la meva vida!
-Bé, suposo que hem tingut molta
sort -va dir en Han mentre feia una ullada als informes de danys -. Cal fer un
munt de reparacions -va afegir serrant les dents -. No és el moment més adequat
perquè els motors ens deixin tirats, per descomptat.
L'Estrella de la Mort va tornar a girar sobre el seu eix, canviant de
curs i accelerant novament amb les seves unitats de propulsió equatorial. En
Han va aconseguir esquivar pels pèls una biga en forma d'arc que va sortir
disparada cap a ells per aixafar-los. La seva maniobra va fer que el Falcó vires i tornés a avançar lentament
cap a la superestructura que mantenia subjecte el nucli del reactor.
-He de fer una ullada a aquests
motors -va dir en Han -, però no puc fer res mentre l'Estrella de la Mort s'estigui movent i ramblejant d'aquesta manera.
Haurem de posar-nos el més còmodes possible i aguantar el viatge.
- Posar-nos còmodes? -Va preguntar
la Mara amb expressió sorpresa.
-Per arribar al final del trajecte
més o menys sencers -va replicar en Han obsequiant-la amb un somriure tort -.
Ja vaig fer això en una ocasió per escapar quan estava sent perseguit pels
imperials. És un truc que he incorporat al Falcó...
Jo mateix ho vaig instal·lar, saps? -En Han va anar portant la nau en un curs
paral·lel a una de les gruixudes bigues -. És la meva urpa de descens. La vaig
utilitzar per subjectar-me al casc d'un Destructor Estel·lar, i després em vaig
allunyar envoltat en les escombraries quan la flota va entrar a l'hiperespai.
El Falcó es va agafar amb un «clang» metàl·lic. L'immens cilindre del
nucli d'energia cremava en el buit directament sota d'ells, escampant la seva
llum mortífera en totes direccions.
-Bé, de moment aquí estem fora de
perill -va dir en Han -. Però si planegen tornar a ficar-se al cúmul de forats
negres, potser tinguem un viatge bastant mogudet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada