CAPÍTOL 14
Qui ets?
Les paraules van
relluir en un silenci ambarí en la foscor gairebé completa del despatx del
contramestre de la Coberta 12. Un delicat i complex brunzit va ressonar en
algun lloc del laberint de corredors i habitacions i el va omplir d'ecos: eren
els talz, que estaven cantant en el seu enclavament ocult de les cabines dels
suboficials. Abans de desactivar-se, C3PO havia intentat establir contacte amb
la Voluntat en aquella terminal i li havia informat que encara que seguia
havent-hi energia en alguns dels seus circuits, l'eterna cobdícia de cables que
impulsava els Jawes havia fet que arrenquessin les connexions de l'ordinador en
algun punt de la línia.
En Luke va pensar
que potser era aquesta la raó per la qual se sentia instintivament segur allà.
Els gemecs llunyans
van cessar i es van reprendre un instant després amb un ritme transmutat. Fins
i tot els sistemes de circulació d'aire guardaven silenci. Les sales feien olor
de Jawes i talz, i a les bafarades de vainilla despreses pels kitonaks
amuntegats com xampinyons rabassuts al final del passadís que parlotejaven
interminablement amb les seves veuetes grinyolants. En Luke va clavar la mirada
al pou d'ònix de la pantalla i es va sentir sobtadament i mortalment cansat.
«Qui
ets?»
Tenia el
pressentiment que ja ho sabia.
La paraula va sorgir
de les profunditats de la pantalla apareixent sencera i no lletra per lletra,
com si portés molt de temps existint dins d'elles.
> Callista <
En Luke va contenir
l'alè. En realitat, no havia cregut que allò anés a donar resultat.
> La jove es troba bé. No li han fet mal. No més
del que hauria patit durant una sessió d'entrenament una mica més dura de
l'habitual.
L'alleujament va ser
un torrent de sensació tan violent que gairebé semblava una migranya, i
l'alliberament de la tensió va ser tan sobtada i intensa que va faltar molt poc
perquè es convertís en un dolor físic.
Gràcies, va teclejar en Luke. El va sorprendre
veure totalment i espantosament com d’inadequades que resultaven les paraules
quan les va veure aparèixer a la pantalla. Era el que deies quan algú apartava
una cadira del teu camí si tenies les mans ocupades. No tenia res a veure amb
els androides interrogadors de la Zona de Detenció: amb els morats del rostre
de la Cray o amb la morta amargor dels seus ulls, ni amb els gamorreans que
havien sostingut sobre del triturador al Jawa que no parava de cridar.
-Gràcies -li va
murmurar a la foscor ja no del tot buida de l'habitació -. Moltes gràcies.
> Estan en la Coberta 19, a l’hangar de manteniment
d'estribord. Han desmantellat mitja dotzena de caces TIE per construir el seu
llogaret..., o almenys Mugshub ha ordenat que ho fessin. Tot el treball va a
càrrec de les truges <
Hi va haver una
pausa.
> La qual cosa és una sort, tenint en compte que la
mitjana d'intel·ligència dels senglars és una mica inferior al d'una mescladora
de ciment i que no serveixen per res a part de per buscar baralla i fabricar
petits gamorreans <
Pots fer-me arribar
fins allà dalt?
> Puc portar-te fins al pou de pujada de càrrega que
estan utilitzant com a túnel de comunicacions. Han posat trampes, i està
vigilat. Pots levitar? <
Sí, he estat...
> No cal que facis servir el teclat. Vigilància
Interna ha col·locat trampes i sistemes de registre en totes les sales i
passadissos d'aquesta nau. Són uns nois encantadors <
-He estat utilitzant
perigè per a la meva cama -va dir en Luke, sense apartar els ulls de la
pantalla com si fos un mur o una finestra pintada de negre darrere de la qual
habitava la dona -. Està començant a interferir una mica en la meva
concentració, però podré fer-ho.
Encara no havia
acabat de parlar quan es va estremir. Més de l'efecte col·lateral de reduir els
seus nivells de concentració que acabaria patint més tard o més d'hora, la
fatiga, l'esgotament i el lent rosegar del dolor constant estaven erosionant
encara més la seva capacitat de manipular la Força. Pensar que hauria
d’autolevitar-se al llarg d'un pou que tenia centenars de metres de profunditat
era una idea francament inquietant.
- Qui ets? -Va
tornar a preguntar, encara que aquesta vegada la pregunta tenia un significat
diferent.
La dona no va
replicar. Més paraules de color ambre van aparèixer a la pantalla passat una
estona molt llarga.
> L'androide que està amb ella, el dels ulls vius...
Què és? Què és tot això? És alguna nova classe de criatura que Palpatine creu
poder utilitzar? Què està passant entre ells? <
-Palpatine és mort.
Espurnes de llum
làser mostrant els ossos de l'Emperador dins del seu cos... El dolor en els
ossos i en la carn d’en Luke, destruint-lo. La veu d’en Darth Vader...
Va expulsar les
imatges de la seva ment.
-L'Imperi s'ha
desintegrat en sis, potser deu fragments relativament grans governats per
senyors de la guerra i Governadors. El Senat controla Coruscant i la major part
de la Vora Interior. Una Nova República ha estat establerta, i es va enfortint
a poc a poc.
La pantalla va
quedar a les fosques durant un moment. Després una pauta resplendent es va
estendre’s per ella, un dibuix que anava creixent, una dansaire geometria
espiral d'alegria que es desplegava en totes direccions. En Luke va comprendre
que era l'alegria de la dona. Era l'essència, el cor del que ell mateix havia
sentit en aquell poble arbori de la verda lluna d'Endor quan va comprendre que
el primer i terrible obstacle havia deixat d'existir.
Música sorgida
d'algú que ja no tenia una veu.
L'alegria de la
dansa de qui no tenia cos.
Delit triomfal, i la
gratitud més absoluta imaginable.
Hem vençut, hem
vençut! Jo he mort, però hem vençut!
En Luke sabia que si
la dona hagués estat físicament present allà s'hauria llançat als seus braços.
Igual que en Triv
Pothman, havia estat esperant durant molt de temps.
El que va dir la
dona va ser: > Has fet que tot el que
he suportat valgués la pena <
Els dibuixos van
girar bojament per totes les pantalles de l'habitació i després es van allunyar
ràpidament, com un anell d'onades ballarines que es va desplegant cap a
l'exterior.
-Gairebé -va dir en
Luke en veu molt baixa.
Hi va haver una
altra llarga pausa.
> Un 98% <
En Luke sabia que hi
havia una part de broma en aquesta rèplica, i va riure.
> Ets el Mestre Luke? Et dius realment Calrissian, o
és una identitat falsa? <
-Em dic Skywalker
-va dir Luke -. En Luke Skywalker.
En Luke va ser
conscient del silenci implícit en el sobtat ennegriment de la pantalla.
-El fill de l’Ànakin
-va afegir en veu baixa -. Va ser l’Ànakin qui va matar en Palpatine.
Seguia sense haver
res a la pantalla, però en Luke va percebre les marees canviants del pensament
de la dona i la seva absorta contemplació dels abismes del temps amb tanta
claredat com si estigués contemplant els ulls d'una altra persona.
> Conta-m’ho <
-En una altra ocasió
-va dir en Luke -. Què li ha passat a aquesta nau i a aquesta missió? Què ha
tornat a posar-la en marxa? De quant de temps disposem?
> No sé de quant temps disposem. Estic... Podríem
dir que estic al costat de la Voluntat, però hi ha coses de la Voluntat que no
vull i no puc tocar. Fa trenta anys que estic existint d'aquesta manera. Vaig
aconseguir inutilitzar els receptors, i abans de venir aquí vaig danyar o
destruir la major part dels relés d’autoactivació que haurien fet entrar en
acció el nucli de l'ordinador mitjançant un senyal de control remot. Els
components dels relés van ser aixafats, fets miques, destruïts. Ningú podria
haver-los trobat per activar aquesta instal·lació mitjançant aquest medi, però
seguia existint el perill que la instal·lació pogués ser activada manualment.
Per això em..., vaig quedar. <
-Llavors jo tenia
raó. -En Luke va sentir un pessigolleig de temor que es va anar estenent per
tot el seu cuir cabellut -. Ho sabia, ho havia percebut... Aquests canons no
van ser disparats per cap mecanisme. En una nau d'aquestes dimensions...
> No. Jo vaig ser qui va disparar els canons. És on
he passat tots aquests anys, en els ordinadors del sistema artiller... Estava
segura que éreu agents de l'Imperi. Abans que pugéssiu a bord no hi havia
ningú, i a bord no hi ha ningú excepte vosaltres, i els alienígenes portats
pels transports després que la Voluntat tornés a ser activada. <
-No ho entenc -va
dir en Luke -. Si ningú va pujar a bord fins que la Voluntat va ser activada...
> Va ser la Força. Ho vaig sentir, vaig poder
percebre-ho... Els relés d'activació inutilitzats van ser disparats, després de
tots aquests anys, mitjançant l'ús de la Força <
En Luke va quedar
tan perplex que no va saber què dir. Les nítides lletres ambrades eren com un
cop de martell clavat directament sobre el seu cor.
- La Força? -Es va
inclinar cap endavant com si volgués tocar el braç o la mà de la dona que no hi
era -. Això és impossible.
> Sí, ja sé que és impossible <
-La Força no pot
afectar els androides ni als sistemes mecànics.
> No, no pot fer-ho <
En Luke va pensar en
això durant uns moments, i va intentar comprendre el que significava o podia
arribar a significar. Ithor va tornar a la seva ment, i amb ell aquella marea
de terror gelat que havia sentit quan es trobava sumit en un semi-tràngol al
costat d’en Nichos i havia experimentat aquella sobtada percepció que alguna
cosa anava terriblement malament. L'onada de foscor que s'anava desplegant en
totes direccions, estenent-se, buscant: els nombres aleatoris que l'havien
conduït fins allà, el somni d'algun atac terrible que s'acostava sigil·losament
a través de la nit del desert...
-Sí, però... Per
què? Per què bombardejar Belsavis ara? Allà no hi ha res.
Res excepte en Han,
la Leia, en Chewie i l’R2; res excepte milers de persones innocents, i el
grapat habitual de persones que no eren tan innocents. I en Han i la Leia
encara no havien arribat allà quan va percebre aquella primera onada de
tenebres. Que en Luke sabés, ningú estava assabentat del seu destí.
-Atenció tot el
personal: presenteu-vos a la sala de reunions de la seva secció. -La veu de
contralt del vocalitzador de l'ordinador va irrompre sobtadament en els seus
pensaments -. Tot el personal ha de presentar-se a la sala de reunions de la
seva secció. L'abstenció o la negativa declarada es consideren...
> Val més que hi vagis <, li van aconsellar
les lletres ataronjades des de la pantalla. > No pots permetre que les teves accions siguin considerades com una
demostració de simpatia amb les intencions d’etcètera, etcètera. Vigila la teva
esquena <
Durant un moment en
Luke gairebé va poder veure el seu somriure.
• La Secció 12-C del Codi Militar Imperial
considera com a delictes condemnats amb la pena capital, entre d'altres: la
incitació al motí contra l'autoritat degudament constituïda, la participació en
un motí; amagar amotinats o sospitosos de ser-ho a l'autoritat central de la
nau; amagar evidències d'actes de motí o sabotatge planejats o executats a la
cadena de comandament, estructura física o sistemes d'autocomprovació
automàtica a bord de qualsevol vaixell de la flota.
• Després de l'examen de totes les evidències,
l'acusada ha estat considerada culpable d'un acte d’amotinament contra
l'autoritat central d'aquest navili, i d'haver incitat mitjançant la seva
participació a què es produïssin més actes d'amotinament i sabotatge duts a
terme per persones desconegudes.
- Com, és que ara
també li estan donant la culpa a la Cray del que han fet els Jawes? -Li va
murmurar en Luke a C3PO.
L’androide de
protocol s’havia tornat a activar per acompanyar-lo a la sala de la secció.
Estaven a l'entrada de babord, mig ocults pels kitonaks que havien estat
portats fins allà el dia anterior perquè presenciessin el judici de la Cray i
que havien seguit immòbils en aquell racó des d'aleshores, sense parar de
xerrar entre ells ni un sol instant.
La tribu dels
gakfedds, que es trobava més a prop de la pantalla, rugia, xisclava i llançava
esbroncades.
- Aquesta bruixa té
la culpa de tot!
- És la que està
darrere dels condemnats rebels!
• Malgrat l'excel·lent historial de
l'acusada, és decisió de la Voluntat que la soldat Cray Mingla sigui executada
mitjançant enclisió làser a les 16 hores del dia de demà. Tot el personal haurà
de presentar-se a les seves sales de reunions...
-Luke... -La Cray va
alçar la veu per fer-se sentir per sobre del brunzit monòton del vocalitzador
del Lloc de Justícia. La seva cara s'havia tornat d'un gris cendra sota els morats,
i els seus ulls foscos eren plens d'esgotament i ennuvolats pel dolor interior
-. Treu-me d'aquí, Luke! Si us plau, Luke, treu-me d'aquí! Som a la Coberta
Dinou, Sector Frontal d'Estribord, Hangar de Manteniment Set, pugem per
l’Ascensor Vint-i-u, està vigilat i protegit amb trampes...
Els gakfedds van
llançar udols burletes, i el sentinella klagg més proper es va tornar cap a la
Cray a la Cambra de Justícia.
-Silenci, cara de
guix -va ordenar secament.
Cray -La Cray, que
malgrat tots els seus maquillatges i la seva elegància mai havia mostrat por
física en tota la seva vida i a la qual en Luke mai havia vist espantada -va
arronsar-se sobre si mateixa, i en Luke es va sentir envaït per un torrent de
ràbia tan intensa i abrasadora que va fer desaparèixer fins i tot el dolor de
la cama.
Però va seguir
parlant a tota velocitat mentre els sentinelles l’agafaven dels braços i
començaven a estirar-la, portant-la a ròssec cap a la porta.
- Ascensor Vint-i-u!
Deu guàrdies, fan rebotar raigs desintegradors pel conducte perquè donin a les
portes inferiors, hi ha una trampa a deu metres de passadís...
- Sí, sabíem de tot
això, fastigosa rebel!
- I una banya amb
l’enclisió làser, bulliu-la fins que tregui vapor!
- Tireu-la al
triturador!
- Fiqueu-la en els
tancs d'enzims!
-Ei, tireu-la als
cucs de les escombraries...
-Demà a les setze
hores -va murmurar en Luke mentre una por gelada lluitava amb la ràbia al roig
viu que flamejava a les venes -. Podem...
- Ep! Tu...
Ugbuz, Krok i tres o
quatre senglars més acabaven d'aparèixer davant seu. Els seus gruixuts braços
estaven creuats davant del pit, i els seus ullets groguencs relluïen amb
centelleigs malèvols sota la brillantor reflectida de les llums d'emergència
que havien passat a ser l'única font d'il·luminació existent en la major part
del sector. La nau s'estava fent fosca ràpidament a mesura que un nombre
creixent de sistemes anava deixant de funcionar. Els Jawes estaven robant les
cèl·lules d'energia de les làmpades d'emergència i totes les varetes lluminoses
que aconseguien trobar, de manera que algú havia introduït blens encesos en
bols de plàstic vermell plens d'oli per cuinar i els havia escampat per tota la
sala. Ja s'havia produït un petit incendi en una sala de descans propera,
originat per la mateixa font. Els MSE i els PU80 encara estaven molt ocupats
amb el munt de restes amarats pels ruixadors del sostre. Quan en Luke va passar
per allà per anar a la sala de reunió del sector, havia vist Jawes que
s’emportaven a diversos MSE i extreien les cèl·lules d'energia dels androides
més grans, i havia pensat que semblaven un eixam de myrmins fent estralls en
una berenar campestre.
Tota la secció feia
olor de fum i a gamorreans.
-He introduït el teu
nom a l’Ordinador Central, Calrissian -va dir l’Ugbuz, i es va interposar entre
en Luke i la porta.
En Luke estava tan
esgotat que fins i tot una cosa tan senzilla com el fet de concentrar la Força
sobre la ment de l’Ugbuz li va resultar molt difícil.
-No sóc el major
Calrissian.
-Això és el que diu
l'ordinador, amic -va grunyir en Krok -. Bé, qui ets i què estàs fent a bord
d'aquesta nau?
-Sabem el que està
fent...
-Esteu pensant en un
altre.
Però en Luke va
sentir la freda ombra d'una altra entitat oculta dins de les seves ments, i va
percebre l'espantosa i indestructible convicció de la Voluntat amagada en
elles.
C3PO es va girar al
kitonak més proper i va deixar anar un interminable encadenament de xiulets,
brunzits i pauses glotals que va ser escoltat amb gran atenció per tots els
kitonaks mentre l’Ugbuz seguia parlant.
-Des que vas posar
els peus a bord han estat passant coses molt rares, noi, i crec que tu i jo hem
de mantenir una petita xerrada sobre elles.
Els gamorreans van
estrènyer el cercle que havien format al voltant d’en Luke en el mateix instant
en què els kitonaks s'acostaven amb un sobtat ondular d'interès acompanyat per
sorollosos bombollejos i, com una sola entitat, es llançaven sobre els
gamorreans. Cada kitonak va envoltar el braç d'un gamorreà amb les seves
enormes i rabassudes mans, i després tots van començar a parlar a l'uníson.
En Luke va arrencar
a córrer per entre ells mentre l’Ugbuz cridava «Agafeu-lo!» I es debatia entre
els dos enormes i majestuosos fongs que el mantenien atrapat en una pètria
presa. El gamorreà va tirar furiosament de les mans que el retenien, però era
com si estigués intentant extreure els braços d'un cub de ciment d'assecatge
ràpid. Els kitonaks per fi havien trobat un públic per al que havien de dir,
fos el que fos, i no estaven disposats a permetre que se'ls escapés.
- I que algú em
tregui de sobre aquests yazbos pudents! Dos pseudo-soldats ja estaven intentant
alliberar els seus compatriotes amb destrals i mentre creuava a tota velocitat
el llindar de la sala de reunions arrossegant a C3PO darrere d'ell. En Luke
encara va poder veure com les fulles de les destrals rebotaven inofensivament
en les pells d'aspecte gomós dels kitonaks. Després la porta es va tancar
darrere seu amb un furiós xiuxiueig.
Les paraules> Coberta 6, conducte de la roba bruta
< van aparèixer a la diminuta pantalla del monitor que normalment hauria
hagut de mostrar la combinació serial de la porta.
En Luke va agafar a
C3PO d'un braç i va avançar coixejant tan de pressa com podia. La porta va
tremolar en les seves guies darrere d'ells, i va pujar mig metre abans
d'aturar-se. Després hi va haver un esclat de malediccions, cops enfurismats i
xiulets de feixos desintegradors que van cantussejar, cruixir i rebotar
embogidament per tota la sala de reunions primer i, un moment després, quan els
gamorreans per fi van aconseguir sortir, per tot el passadís a continuació. Els
fugitius es van ficar en un corredor lateral i van travessar un mòdul
d'oficines mentre sentien un mel·liflu cor de «A per ells! A per ells!
»Ressonant a l'esquena.
En Luke va girar
sobre si mateix i va fer aplec de la cada vegada més escassa energia de la
Força que li quedava per escombrar totes les taules i cadires de l'habitació,
fent que sortissin acomiadades com sota l'impacte d'un gegantesc huracà contra
la bigarrada massa multicolor d’affitecans que va creuar el llindar una fracció
de segon després. Els alienígenes van ensopegar, van caure i es van embullar en
els cordons de les terminals i els cables de comunicacions. La ment d’en Luke
es va desplegar en totes direccions, i durant un moment va transformar els
cables fent que gairebé semblessin criatures vives que intentaven embolicar als
seus perseguidors com si fossin serps.
Després va
trontollar amb la ment adolorida pel terrible esforç, i C3PO el va estirar fins
a treure’l d'allà.
-Tu primer -va
panteixar en Luke.
No estava molt segur
de si podria levitar a C3PO al llarg de vuit cobertes de conducte de
reparacions. Va caure de genolls davant de la consola oberta, tremolant i amb
tot el cos xop per la suor de l'esgotament.
-Puc quedar-me, amo
Luke...
-No, no pots. No
després d'aquest truc amb els kitonaks -va panteixar en Luke -. Què els diries?
C3PO es va aturar
quan ja tenia mig cos ficat pel forat de la consola, el que suposava una
demostració de confiança realment increïble considerant que no posseïa la
flexibilitat suficient per utilitzar els esglaons de l'escaleta.
-Les vaig informar
que l’Ugbuz acabava de mostrar un gran interès per la recepta del pastís de
domit dels seus avantpassats -li va explicar -. És el que han estat discutint durant
tot aquest temps, sap? Estan intercanviant receptes i genealogies.
En Luke va riure, i
la riallada va fer que sentís com una injecció de noves energies. Va tancar els
ulls, va cridar a la Força perquè acudís a ell i va aixecar l’androide daurat
dins el fosc recinte del pou. Després va anar baixant lentament a C3PO. «No hi
ha cap diferència entre aquesta fulla i la teva nau -li havia dit Yoda en una
ocasió, mentre levitava una fulla groc verdosa de la mida del polze d’en Luke i
feia que ballés en l'aire humit i calent de Dagobah -. No hi ha cap diferència
entre aquesta fulla i aquest món.»
En Luke va veure com
la fulla, diminuta, gairebé sense pes, un petit centelleig d’iridescència
daurada, baixava per la negror del pou.
Va sentir veus al
passadís darrere d'ell. Les malediccions i xiscles dels gamorreans es
barrejaven amb la seca xerrameca en tons de soprano dels affitecans.
En Luke es va ficar
en el pou i es va agafar per un moment a l'escaleta mentre intentava reunir
l'energia suficient per levitar cap avall. Es va concentrar desesperadament a
reunir ni que fos la força física que necessitava per seguir agafat mentre
baixava la seva cama bona un esglaó, i després un esglaó més...
«Pots fer-ho.» En Luke va sentir la seva presència, i va
saber que ella era allà amb ell. «No et
donis per vençut, Luke...»
No podia levitar.
-Per allà, capità
-va sentir cridar a Krok al passadís, i un moment després va poder sentir les
malediccions que llançava l’Ugbuz.
L’eixordament de
peus es va anar allunyant. En Luke va baixar esglaó a esglaó, un curt tram
d'agonia i dolor després d'un altre, mentre el pou es perdia en una caiguda
insondable per sota d'ell. Va sentir la calor i la presència de Callista al seu
costat durant cada metre d'aquella terrible tortura.
La Coberta 6 estava
sumida en la negror més absoluta. L'atmosfera morta i estancada feia pudor a
Jawes, oli, aïllants i a la suor d’en Luke mentre avançava lentament pels seus
passadissos desproveïts de llum, amb la seva ombra i la de C3PO trontollant com
un parell de borratxos sota la feble claredat de les varetes lluminoses que
penjaven del seu bastó, i fins i tot elles estaven començant a fallar. Hauria
d’obtenir una cèl·lula d'energia d'algun lloc, i pensar en aquesta petita però
irritant tasca va fer que tot el seu cos adolorit amenacés de rebel·lar-se.
Podia sentir els cruixits i grinyols dels peus dels Jawes per davant d'ell i en
totes direccions, i també podia veure les espurnes de cuca de llum dels seus
ulls. «C3PO-va pensar -. Si perdo el coneixement, cauran sobre C3PO en qüestió
de segons... »
De tant en tant feia
olor i sentia als talz, i va llançar un sospir de gratitud perquè el Poble de
les Sorres, sent essencialment conservador, preferís defensar el seu territori
a explorar nous passadissos en aquella fase de la situació.
Mirés on mirés, en
Luke només veia panells arrencats, buits dels que havia desaparegut el cablejat
i androides PU i MSE a mig desmuntar que jeien al costat de les parets. Hi
havia cascs, planxes, desintegradors i morters iònics desmantellats escampats
per tots els passadissos. En Luke va examinar les armes i va descobrir que no
quedava ni una sola a la qual no li haguessin extret les cèl·lules d'energia.
Va seguir coixejant lenta i penosament per aquella negror plena de ressons, i
va tenir l'estranya i inquietant sensació d'estar atrapat en les entranyes
d'una bèstia a mig podrir, un zombi assassí que seguia fanàticament decidit a
sembrar la destrucció tot i que tot el seu cos estava sent rosegat des de
l'interior.
Aquella secció de la
Coberta 6 estava morta per la Voluntat, i això explicava per què Callista
l'havia guiat fins allà.
Cray... No sabia
com, però havien de rescatar la Cray. Ella sabria enfrontar-se amb la Voluntat,
i sabria com es podia deixar incapacitada a la intel·ligència artificial que
governava aquell microcosmos de metall.
«A les setze hores.»
Tot el cos d’en Luke semblava trobar-se al pas del col·lapse. Havia de
descansar el temps suficient per poder pujar pel pou de l'ascensor demà. Tretze
nivells. La seva ment es negava a pensar-hi. «Fan rebotar raigs desintegradors
pel pou...»
-Callista...
Però no hi va haver
contestació. «Estic al costat de la Voluntat.»
Callista havia mort
en el nucli de l'ordinador. En Luke havia vist com l'esperit d'un Jedi podia
desprendre’s del cos físic i impregnar altres objectes, tal com havia fet Exar
Kun quan va escampar la seva essència per les pedres de Yavin.
Sabia que havia
inutilitzat l'activador automàtic i que l'Imperi podia enviar un agent perquè
activés l'Ull d’en Palpatine de manera manual, i havia romàs dins dels
ordinadors del sistema artiller durant trenta anys, vigilant l'entrada a la
màquina que li havia arrabassat la vida, un fantasma cada vegada més impalpable
que muntava guàrdia sobre un camp de batalla oblidat.
-Anem, C3PO-va dir,
i es va inclinar per agafar un tros de cable del cos d'un MSE esbudellat -. Hem
de trobar una terminal.
> Al Txad < va dir Callista, i les paraules van
anar apareixent a poc a poc sota la forma d'un sol paràgraf, com si sorgissin
senceres i completes de les profunditats de la seva memòria. > Si la nostra arca es trobés en
territori wystoh, i els wystohs caçaven en la major part dels profunds oceans
on estava el nostre ranxo, i haguéssim de fer una reparació al casc o anar amb
el ramat per ajudar en un part fora de temporada, la nit anterior enviaríem
alguna cosa anomenada un fotrinador, un flotador que emet brams i trinats. Els
wystohs són frenèticament territorials, així que es llançarien sobre el
flotador, que a aquestes altures ja es trobaria a uns deu quilòmetres de
l'arca, i això permetria que el pare, jo o l'oncle Claine tinguéssim una
oportunitat de fer el que havíem de fer en aigües obertes i tornar sense que
ens passés res. Creus que els klaggs respondrien a la presència d'un fotrinador durant el temps suficient
per permetre't pujar pel pou? M'ha semblat que són unes criatures altament
territorials <
-Bé, si creguessin
estar escoltant l’Ugbuz i els gakfedds, estic segur que reaccionarien de
seguida.
En Luke es va
recolzar en el munt de mantes i armilles tèrmiques que C3PO havia recollit
perquè pogués estar còmode en un racó del taller de reparacions, i va
contemplar la pantalla que tenia davant. Activar fins i tot la més petita de
les unitats de diagnòstic portàtils del taller l'havia obligat a interconnectar
gairebé totes les bateries i cèl·lules d'energia que havia anat recuperant dels
sistemes saquejats. Amb els Jawes controlant la major part de la coberta,
resultaria molt difícil trobar-ne més. Però en Luke estava disposat a pagar
aquest preu, i un instant després va comprendre que no es tractava merament que
necessités els consells de Callista.
Volia gaudir de la
seva companyia.
-Qualsevol sistema
de jocs una mica gran de les sales tindrà un vocalitzador -va dir per fi -.
Suposo que coneixes els límits i particularitats de la gamma vocal gamorreana,
oi, C3PO?
-Puc reproduir amb
tota exactitud el llenguatge i les tonalitats de més de dues-centes mil
civilitzacions intel·ligents -va replicar l'androide amb un orgull potser
disculpable -. Els tons verbals dels gamorreans comencen en els cinquanta
hertzs i arriben fins als tretze mil; els
crits comencen a...
-Llavors podries
ajudar-me a programar el vocalitzador, no?
-Amb la màxima
facilitat, amo Luke.
-Bé, en aquest cas
el que necessitem és una forma de portar el vocalitzador fins la Coberta Dinou
i aconseguir que hi sigui a temps suficient perquè allunyi els sentinelles
klaggs del pou.
Un diagrama va
aparèixer a la pantalla. No era el mapa exactíssim amb cada cable i conducte
indicat que hagués mostrat l'ordinador d'una nau, sinó un esbós més o menys a
escala d'una secció del navili amb la coberta 17 escrita en una cantonada. Un
cercle lluminós va aparèixer al voltant d'un accés, i després la pantalla va
mostrar una finestra.
> El conducte està protegit mitjançant un parany.
S'estén des de Reciclatge, la zona de la nau a la qual només van els androides,
fins a la Coberta 19. Si aconsegueixes que el teu fotrinador sigui prou
lleuger, hauries de poder impulsar-lo cap amunt prou de pressa mentre interferís
el funcionament de la graella d’enclisió el temps suficient perquè el
fotrinador pugui passar sense rebre un nombre excessiu d'impactes <
En Luke va pensar en
això.
- És així com ho vas
fer? -Va preguntar per fi -. Has fet que la graella no funcionés correctament?
Una llarga
vacil·lació. El diagrama va desaparèixer de la pantalla. Un feble so al
passadís va fer que C3PO sortís amb un grinyolar de servomotors per
investigar-lo, i la resplendor blanquinosa de la pantalla va rivetejar la seva
silueta daurada amb brins de llum quan es va quedar immòbil davant del quadrat
de negror absoluta del llindar per escoltar.
> És com interferir el sistema de tret d'un
desintegrador. No pots mantenir inactius tots els raigs perquè hi ha massa
sistemes independents i sempre hi haurà alguns que facin foc contra tu, i no
pots evitar que algun tret t’encerti <
Hi va haver un altre
llarg silenci. En Luke va pensar que si Callista tingués un cos hauria desviat
la mirada, com feia la Leia de vegades quan parlava de Bail Organa, per impedir
que veiés la pena en els seus ulls.
> Com més impactes rebis, més en rebràs després.
Però si poses el vocalitzador dins de la carcassa d'un androide de rastreig
buida, podràs llançar-lo cap amunt pel pou prou pressa perquè sobrevisqui a uns
quants impactes. I un mecanisme pot aguantar molts més impactes que la carn
humana <
«Com més impactes
rebis, més en rebràs després», va pensar en Luke, i va sentir un calfred.
Callista havia pujat
pel conducte de la sala artillera, sabent que rebria algun impacte més tard o
més d'hora i que el primer impacte afectaria la seva concentració en la Força,
debilitant la seva capacitat per impedir que la graella disparés contra ella i
disminuint les seves possibilitats d’evitar un segon impacte, i que el segon
impacte faria disminuir encara més les seves possibilitats d'evitar un tercer.
Es va recordar de
com la sang del klagg queia amb gotes al llarg dels graons i l'olor de la carn
cremada. El seu cor es va contreure dintre d'ell, i es va anar omplint de dolor
a mesura que el silenci s'anava prolongant.
-Tant de bo no
hagués passat -va dir en veu molt baixa i suau. «Ah, sí, unes paraules plenes
de saviesa i de poder que calmen i consolen -va aprovar la seva ment amb amarg
sarcasme -. La saviesa d'un autèntic Mestre Jedi. »
> Oblida-ho <
Van guardar silenci
durant una estona, com si estiguessin separats per una nit insondable i
s’estiressin sobre ella estenent uns dits que mai podrien arribar a tocar-se.
- Vas néixer al
Txad?
La pantalla va
romandre a les fosques durant una estona encara més llarga, fins que en Luke va
començar a témer que la seva pregunta l'hagués ofès o que les bateries
s'estiguessin esgotant. Llavors les paraules van aparèixer a la pantalla, flors
blanques a la prada enfonsada del buit.
> Teníem un ranxo en les aigües profundes. Ens
desplaçàvem al llarg del Corrent Algica juntament amb els ramats, des de
l'equador fins a les proximitats del Cercle Àrtic. El primer cop que vaig fer
servir la Força va ser per moure uns blocs de gel un hivern en què vaig quedar
atrapada pels gels juntament amb un grup de vaques. Pare mai va comprendre per
què no podia quedar-me allà si era feliç <
- Eres feliç?
Va baixar la mirada
cap a l'espasa de llum que Callista havia muntat peça per peça perquè fos la
seva arma Jedi, a Dagobah, potser, o al planeta al que l'hagi portat el seu
ensinistrament, fos quin fos. Hi havia col·locat una filera de tsaelke al
voltant de l'empunyadura, en record de les marees de la seva llar.
> Crec que mai he tornat a ser tan feliç com llavors
<
En Luke no li va
preguntar per què se n'havia anat. Sabia per què ho havia fet.
-És curiós -va
murmurar -. Sempre vaig odiar Tatooine, i sempre vaig odiar la granja. Ara...
Bé, en certa manera crec que vaig tenir molta sort. Anar-me'n no em va costar
res. Tot suposant que no haguessin matat a la meva família, crec que no
m'hauria costat cap esforç marxar d'allà.
> La Força era com l'estirada de la marea, com els
corrents de les profunditats de l'oceà que porten als ramats a l'esquena. Des
de petita vaig saber que hi havia alguna cosa allà fora i quan vaig descobrir
què era, no em va quedar més remei que buscar els Jedi <
-Però tampoc podies
explicar-ho.
De la mateixa manera
que ell no havia pogut explicar a l'oncle Owen i a la tia Beru aquella marea
interior que tirava d'ell, i que havia començat a fer-ho gairebé abans que
sabés parlar.
-Estan morts, saps?
-Va dir amb un fil de veu -. Els Jedi són morts.
Una altra prolongada
foscor, com un forat al cor de la Callista, i després més paraules a la pantalla.
> Ho sé. Vaig sentir..., el buit en la Força. Vaig
saber el que significava fins i tot sense saber el que havia passat <
En Luke va fer una
profunda inspiració d'aire.
-Obi-Wan Kenobi va
passar diversos anys amagat a Tatooine. Ell va ser el meu primer mestre.
Després que..., que el matessin, vaig anar a Dagobah per estudiar amb en Yoda.
En Yoda va morir..., fa uns set anys.
«Després que jo li
deixés.» La pena i l'amargor que portaven tant de temps encalçant-lo van tornar
a alçar-se dins d'ell com un fantasma mig esfumat. «El seu últim deixeble... I
el vaig deixar allà, i quan vaig tornar ja era massa tard.»
En Luke va pensar en
Kyp Durron, el millor de tots els estudiants que havia tingut, l’Streen, la
Cilghal i la resta del diminut grup que s'havia anat reunint de la jungla de
Yavin, en Teneniel de Dathomir, la Cray i en Nichos, en Jacen i la Jaina i
l’Ànakin, i en tot el que havia hagut de suportar, en la forja infernal del
costat fosc, la fortalesa secreta de l'Emperador a Wayland i tot el que havia
passat allà, l’Exar Kun i l’Holocrò fos i convertit en una massa informe, i en
les cendres de Gantoris fumejant sobre les pedres de Yavin i en la destrucció
de mons sencers.
El seu cor era el
cor de diamant d'un Jedi, temperat, dur i poderós, però això no disminuïa gens
ni mica la intensitat del dolor que sentia dins seu.
-De vegades sembla
que hi ha un camí tan llarg per recórrer... -Va dir gairebé parlant amb si
mateix, revelant en un murmuri alguna cosa que no li havia dit ni tan sols a la
Leia, que era com l'altra meitat de la seva ànima.
-Amo Luke... -C3PO
va tornar a aparèixer al llindar -. Amo Luke, sembla que els Jawes volen parlar
amb vostè. -Pel seu to, qualsevol cosa que puguin dir-li ja comptava per
endavant amb la desaprovació de C3PO-. Pregunten què pot oferir a canvi de
cables, cèl·lules d'energia i desintegradors.
- Saps una cosa? -Va
murmurar en Luke, alçant un mirall de diagnòstic que tenia la mida del palmell
de la seva mà per poder veure les delicades subjeccions de la caixa del vocalitzador
mentre la connectava a la carcassa buida de l’androide de rastreig -. Si algú
m'hagués preguntat quin grup dels companys de viatge amb els que estic
compartint aquesta petita excursió tenia més probabilitats d'haver-se
instal·lat a tocar de les llançadores de transport, hauria apostat les meves
botes i la meva espasa de llum que seria el poble de les Sorres. Havien de ser
ells, no?
> És un aspecte de la naturalesa interior del cor
secret de l'univers que ni tan sols els mestres revelen <
Les minúscules
fileres de paraules van aparèixer a la pantalla del monitor de la caixa
vocalitzadora. En Luke no s'havia adonat que havia tornat automàticament la
mirada cap a ella esperant veure aparèixer una contestació.
> És el secret més profund i fosc d’aquells que et
permet veure la Força <
- I en què
consisteix?
Callista va crear
l'efecte visual d'un xiuxiueig reduint encara més la mida de les lletres fins a
convertir-les en puntets a penes llegibles.
> Que l'univers té sentit de l'humor <
En Luke es va
estremir.
-Hauré de
convertir-me en un Jedi d'un nivell molt més elevat que l'actual abans que em
sigui possible ni que sigui el fet de voler pensar-hi.
I va percebre una de
les rares riallades de la Callista com una iridescència que ballava en l'aire.
Mentre treballava al
rastrejador que havia obtingut dels Jawes, era el que la Cray havia deixat
incapacitat a Pzob, i en Luke havia utilitzat la Força al preu d'un
considerable esforç i bastants dolors per curar un Jawa de la migranya i les
nàusees resultades d’un impacte de feix atordidor directe i a un altre de
cremades elèctriques a les mans, en Luke no havia parat de parlar. Li havia
parlat de Tatooine i d’Obi-Wan i d’en Yoda, de la caiguda de l'Imperi i les
lluites de la Nova República, de Bakura i de Gaeriel Captison, de la Leia, en
Han, en Chewie i l’R2. També li havia parlat de l'Acadèmia de Yavin i dels
perills a què s'exposaven els adeptes, que no tenien experiència i no s'havien
enfrontat a cap prova, i que amb prou feines havien pogut rebre un mínim d'ensenyaments,
el poder estava creixent sense que hi hagués cap coneixement segur de què fer
amb ell o com guiar-lo. Li va parlar d’Exar Kun.
També li va parlar
del seu pare.
I al seu torn
Callista havia anat quedant dibuixada a poc a poc, amb lentitud i moltes vacil·lacions
i amb una o dues frases cada vegada, sobre la diminuta pantalla del monitor o
en la de majors dimensions de la unitat de diagnòstic -la que estigués més a
prop d’en Luke segons el moment -, i en Luke havia anat sabent més coses sobre
el que significava créixer al ranxo del Txad, i sobre el pare que mai l'havia
comprès i la madrastra que era massa desgraciada i estava massa confusa per
comprendre'ls a cap de tots dos. Callista li havia parlat de les llunes i les
marees, del gel i el fòsfor, i dels càntics dels cy'eens que ressonaven en les
profunditats marines, i d’en Djinn Altis, el Mestre Jedi que havia arribat a
Txad, i de l'enclavament Jedi de Bespin, que flotava entre els núvols sense que
ningú conegués o sospités la seva existència.
> Era com muntar un cy'een <
La pantalla de la
unitat de diagnòstic li va mostrar un gran peix-llangardaix de llarg coll,
enorme i, incomparablement bell i embolicat en una enlluernadora aurèola de
salvatge poder, i durant un instant fugaç en Luke, immòbil en la foscor, va
sentir el frec del vent salat i la fortalesa continguda i controlada, i va
sentir les cançons que cantaven aquelles criatures quan corrien lliurement d'un
costat a un altre en els seus ramats.
> Gegantins, veloços i aterridors, brillants com el bronze
sota la llum del sol..., però jo podia fer-ho. Amb dificultats, però podia
fer-ho <
-Sí -va dir en Luke.
Es va recordar de com el poder de la Força havia entrat en ell quan va lliurar
la seva última batalla amb Exar Kun, i aquell primer moment en què l'espasa de
llum que havia cridat a la seva mà a Hoth es va arrencar del banc de neu i va
volar fins als seus dits -. Sí.
Li va parlar de la
Cray i d’en Nichos. Li va explicar per què havien anat a Ithor per demanar
ajuda als metges, i li va descriure l'atac de Drub McKumb i la missió que havia
portat al Han i la Leia a Belsavis.
-No ha passat tant
de temps -va dir, retrocedint una mica per manipular el comandament a distància
improvisat del fotrinador. No va passar res. En Luke va deixar escapar un sospir
de resignació i va obrir les subjeccions, va tornar a col·locar el mirall a
l'angle adequat i va provar la segona de les diverses connexions possibles amb
la cèl·lula d'energia mida-A. Hi havia tret tots els sistemes d'armament i
braços de presa així com la major part dels nuclis de memòria, sabent que
hauria de fer pujar la carcassa per un túnel molt llarg només amb el poder de
la seva ment -. Encara han de ser-hi. Encara que no estiguessin a Belsavis, ara
hi ha tota una ciutat amb gairebé trenta mil persones en aquest lloc.
> Resulta difícil d'imaginar <
Les paraules van
aparèixer en el monitor, just al costat dels seus ulls.
> La Casa d’en Plett pròpiament dita era bastant
petita, encara que les criptes arribaven fins al penya-segat i s'estenien en
totes direccions per sota de la glacera. Però la part exterior es reduïa a una
gran casa de pedra que s'alçava en el centre del jardí més bonic que he vist
mai. Vaig créixer sense jardins... Si vius a la mar, mai pots tenir un jardí
<
-Al desert tampoc
pots tenir jardins.
> Recordo que hi havia un gran silenci i una pau
immensa, com en molt pocs llocs on hagi estat o que hagi vist. Potser de nit a
l'arca, després que tothom hagués tornat i estigués dins, quan les estrelles
baixen fins a la vora del món i brillen amb una claredat increïble... Però
resultava encara més dolça que aquests moments, perquè mai pots confiar en el
mar ni tan sols quan està dormint <
- Amo Luke?
En Luke es va
aixecar, conscient que li feia mal l'esquena i li estaven tremolant les mans a causa
de la fatiga. C3PO va entrar a la sala, els seus ulls grocs com dues llunes
bessones en la gairebé foscor de la feble claredat que brollava de l'única
vareta lluminosa que seguia funcionant. L'olor del cafè flotava al seu voltant
com un exquisit núvol crepuscular.
-Espero que el
trobarà acceptable.
L’androide daurat va
col·locar la safata de plàstic de la cafeteria a terra i va començar a treure
les tapes que protegien els plats. El menjador més proper conegut per Callista
estava a la Sala d'Oficials de la Coberta 7, i C3PO s'havia ofert voluntari per
navegar mentre en Luke desmantellava el rastrejador que els Jawes li havien
lliurat en el seu bescanvi.
-La selecció era
bastant limitada, i els articles pels que va expressar les seves preferències
no estaven disponibles. He escollit plats alternatius, basant-me en la
proporció entre proteïnes i hidrats de carboni i en què tinguessin
aproximadament la mateixa textura.
-No... Eh... Això és
magnífic. -En circumstàncies normals en Luke mai hauria tocat un plat d'ous
gukkeats, però portava tant de temps sense menjar que qualsevol cosa li
semblava apetitosa -. Gràcies, C3PO. Has tingut algun problema?
-Molt pocs, senyor.
Em vaig trobar amb un grup de Jawes, però els talz els van fer fugir. Els talz
li estan enormement agraïts pel temps i les energies que ha invertit en
alimentar i cuidar els tripodals, senyor.
- També són aquí
sota?
Els ous gukkeats
eren absolutament horribles, però en Luke es va menjar els dos i es va
sorprendre una mica d’adonar-se fins a quin punt es sentia millor després.
-Oh, sí, senyor. Hi
ha tants talz com tripodals. Els talz desitgen que li transmeti les seves més
entusiastes expressions de bona voluntat, i pregunten si poden ajudar en alguna
cosa.
Durant un moment en
Luke es va preguntar si un talz resultaria més fiable a l'hora de triar
aliments adequats per al consum humà que un androide, però de seguida es va dir
que no valia la pena pensar-hi. Per quan necessités un altre menjar, ja
portaria molt de temps fora d'allà.
> És una sort que hi hagi dos transports < va observar
Callista quan en Luke va tornar a la feina. > Mai podries portar als klaggs i els gakfedds a bord de la mateixa
nau <
- I a quina tribu li
toca viatjar amb el Poble de les Sorres?
> Pots usar el vehicle de superfície <
-Mai entraran en ell
-va replicar en Luke -. No suporten els espais petits i tancats.
> Ah... Em preguntava per què sempre estaven fent
forats a les parets. Tindràs sort si no acaben tallant la línia d'energia
principal del camp magnètic <
-Una altra raó
perquè ens donem pressa -va dir en Luke amb veu ombrívola -. Tota aquesta nau
deu estar tornant-los bojos... No és que fossin molt bona companyia per
començar, naturalment.
> Escoltant-te parlar es diria que els coneixes a
fons <
En Luke va riure.
-Bé, podríem dir que
van ser els veïns del costat durant la infantesa i joventut... Ells i els
Jawes, saps? Si vius a Tatooine, has d'aprendre prou sobre el Poble de les
Sorres per saber com mantenir-te allunyat d'ells.
Es va tirar enrere i
va connectar el comandament a distància.
-Bé, nois,
desplegueu-vos en ventall i manteniu-vos en el més absolut silenci -va
retrunyir una veu aspra i gutural que va crear ressons per tota la sala -. Anem
a massacrar a tots aquests pudents sabotejadors rebels de la tribu dels klaggs.
En Luke va sospirar
i va moure el cap.
- C3PO? Crec que
caldria fer alguns petits canvis en el guió...
> Vaja, aquest soldat de les tropes d'assalt sí que
sap parlar bé <,
va comentar la Callista allà on l'androide de protocol no podia veure-la.
En Luke va somriure
mentre connectava el cable.
-Anem a deixar-lo en
«Bé, nois, desplegueu-vos sense fer soroll. Matarem a tots aquests fastigosos
rebels i sabotejadors klaggs. »
> Se t'ha oblidat dir «senyor» <
En Luke va iniciar
el gest de donar-li un cop de colze al braç, com feia quan la Leia emetia
alguna observació impertinent, però es va aturar. No podia fer-ho.
Els braços de la
Callista eren una muntanyeta de pols i ossos escampat sobre la coberta
d'artilleria.
I no obstant això
ella tenia tan clar com ell que tots els captius de l'Ull d’en Palpatine –el
Poble de les Sorres i els gamorreans, així com els talz, els Jawes, els
affitecans i els kitonaks, i els confusos i terriblement indefensos tripodals
-havien de ser portats a un lloc segur, i que havien de trobar alguna manera
d'aconseguir-ho. Mentre col·locava el mirall per a tornar a subjectar la caixa
del vocalitzador, en Luke va pensar que no havien fet res per ser-hi i que mai
havien volgut tenir a bord de la immensa nau. Per molt destructius, salvatges i
violents que fossin, eren captius igual que ell.
Va desplaçar el
mirall i va buscar les subjeccions, i durant un moment va veure el seu reflex
en ell i una llesca de l'habitació a la seva esquena: C3PO, que havia sucumbit
a la compulsió de posar ordre a la safata, semblava una estàtua d'or coberta de
brutícia i plena de bonys sota la feble claredat de les llums d'emergència.
I ben a prop seu,
clarament visible per sobre de la seva espatlla, hi havia el pàl·lid oval del
rostre embolicat pel seu fosc núvol de cabells, i els ulls grisos en què la
pena s'havia difuminat una mica per ser substituïda per l'interès, el desig
d'ajudar als altres i una vida renovada.
En Luke va sentir
que el cor li donava un tomb dins de les costelles i la certesa del que passaria
va caure sobre ell, i es va sentir aixafat sota el pes d'aquella certesa,
l'horror i d'una pena que era tan inevitable com la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada