V
Dos guàrdies armats
amb piques atordidores es trobaven al costat d'una rampa d'accés secundari del
transport de càrrega, empenyent a l'interior de la nau a tants éssers
esclavitzats com podien. Molts dels esclaus, presa del pànic per les explosions
i els sorollosos feixos de trets d'energia, havien aprofitat aquesta
oportunitat per escapar. Els guàrdies no estaven en condicions de discutir. Una
a una, les altres rampes de càrrega s’anaven tancant mentre la nau començava
els seus preparatius finals per a l'enlairament. Un missatge va crepitar als
comunicadors segurs dels guàrdies. Alleujats d'estar tan lluny com fos possible
dels trets, van començar a pujar la rampa. Quan un dels guàrdies es va tornar
per seguir als esclaus que pujaven, va advertir que un esclau no portava
collaret de subjecció. Va avisar al seu company amb un grunyit mentre
subjectava al trunsk pel braç.
- Ei! Es van oblidar
de posar el collaret de dolor a aquest.
Sully Tigereye es va
donar la volta. Les seves urpes esmolades per a la lluita van agafar al sorprès
guàrdia per la barbeta. Amb l'altra mà, va apuntar una pistola blàster pesada
al segon guàrdia i d'un tret li va arrabassar la pica atordidora de la mà. El
guàrdia es va tornar i va arrencar a córrer.
-No hi haurà més collarets
de dolor. No mentre jo visqui. -Va agafar al primer guàrdia de la papada i va
acostar-li la cara -. Ara que tinc tota la teva atenció... On és el teu cap?
***
Treballant
ràpidament, Kempo i Brixie van apilar al carro els cilindres de combustible que
havien trobat, així com els explosius i granades que portaven. El foc dels
canons al seu voltant estava cada vegada més a prop.
-Ara que ho penso,
hi ha un petit problema amb aquest pla -va murmurar en Kempo a mitja veu.
- No tenim temps per
problemes! -Va respondre la Brixie, fent una lleugera ganyota quan un tros de
la propera pista d'aterratge volava pels aires pel tret d'una arma del búnquer.
-Un de nosaltres ha
de pilotar aquesta cosa fins a la seva porta.
Tots dos es van
mirar l'un a l'altre, amb els ulls congelats. Un petit somriure tort va
començar a formar-se en el rostre d’en Kempo. Va prendre la mà de la Brixie i
li va besar el dors.
-No et preocupis,
nena, acabo d'oferir-me voluntari. -L'explorador va pujar a bord i va prendre
posició al costat dels controls de direcció del carro, tractant de romandre
ajupit. Li va lliurar a la Brixie el rifle de soldat d'assalt.
-Mantingues-los
ocupats el temps suficient perquè aconsegueixi acostar-me. -Va activar els
controls repulsors del carro. El carro va començar a avançar lentament mentre
ell tornava a somriure.
-Però no deixis que
la gent s'oblidi de mi, d'acord?
Ella va agitar el
cap. Hi havia alguna cosa en la seva expressió que mai abans havia vist. Hi
havia tantes coses que volia aprendre d'ell i ja no hi havia temps.
Conforme el carretó
gravitatori avançava, la Brixie va prendre posició a un costat de la pista
d'aterratge. Va disparar el llançagranades del rifle, escopint explosius de
commoció contra l’endurida capa exterior del búnquer de comandament..., encara
que l'efecte causat va ser mínim.
El carretó
gravitatori zigzaguejava a través del clar. Pel que va semblar una eternitat,
les armes blàster del búnquer van intentar seguir maldestrament, errant els
seus trets per molt poc. Just quan el carretó gravitatori va arribar al
búnquer, la Brixie va poder veure a l'explorador mesurant el seu salt..., només
per ensopegar a la barana lateral del carretó. Amb el peu enganxat, va ser
arrossegat implacablement amb ell fins...
A l'instant següent,
ella estava mirant a la llum minvant del cel de la tarda. L'ona expansiva havia
tirat la Brixie d'esquena contra el terra. Trontollant, es va posar dreta. On
hi havia hagut un búnquer de comandament, ara només quedaven les restes
irregulars d'uns fonaments de permaciment. Fins i tot els costats del transport
de càrrega s'havien socarrimat per l'explosió. Els esclavistes corrien
frenèticament en totes direccions. Es va apropar a la vora del cor del foc,
protegint-se la cara mentre esperava que una forma familiar sortís oscil·lant.
Kempo havia de
sortir. Així era com acabaven sempre els holos. L'heroi sempre escapava.
Però ningú va
sortir.
L’Hugo la va agafar
pel braç i va començar a estirar-la cap a la nau.
- No! -Va cridar-.
No deixarem enrere a un company d'equip! No podem!
Ell va haver de
portar-la lluny de l'infern.
***
L'explosió va ser
tan gran que va sacsejar al transport de càrrega amb violència sobre les seves
potes d'aterratge.
La porta d'accés al
pont del transport es va obrir. En Tigereye va empènyer al guàrdia contra
alguns dels tripulants que hi eren. Alguns van tractar d'agafar les seves
armes, però no van ser prou ràpids. Raigs d'energia van rebotar a través del
pont. Quan tot va acabar, Tigereye va agitar la pistola desintegradora davant
els supervivents.
- Tothom a la
càpsula d'escapament! Ja!
Es van apinyar a la
càpsula salvavides del pont. Tigereye va segellar l'escotilla darrere d'ells,
tancant-los a dins. Després d'assegurar el pont, va activar el seu
intercomunicador.
No va ser necessari.
La Brixie i l’Hugo Cutter van aparèixer a la porta d'accés al pont. L'expert en
demolicions tenia les espatlles caigudes. La Brixie estava capcota, amb
llàgrimes corrent-li per les galtes.
Tigereye ho va
entendre immediatament. Kempo. L'explosió.
Tancant les seves
mans en punys, Tigereye va voler cridar. Va voler destrossar el pont. Va agafar
al guàrdia que havia pres presoner i el va estavellar contra una de les
consoles de control tan fortament que l'impacte va abonyegar els panells. Va
brandar el quadern de dades davant els ulls del guàrdia, amb les fotos dels
fills de l'ambaixador parpellejant a la petita pantalla.
-No estan entre els
esclaus que portàveu a baix. De manera que, on són?
El guàrdia va fer un
gest cap a una altra porta al pont.
- Estan en les estances
del cap! Allà dins!
En Tigereye va
llançar la pistola blàster pesada a Cutter mentre desembeinava la
vibro-destral.
-Configureu les
armes per atordir. Necessitem aquests nens vius.
-Jo també vaig. –La
Brixie va fer un pas endavant, tremolant, prement tan fort el rifle de soldat
d'assalt d’en Lex Kempo que tenia els artells blancs. En Tigereye va assenyalar
al guàrdia.
-No. Has de
vigilar-lo.
La Brixie es va
girar i va disparar al guàrdia a boca de canó usant l'ajust d'atordiment del
rifle blàster. El guàrdia es va desplomar inconscient.
-No anirà enlloc -va
respondre lacònicament mentre inseria dues granades atordidores en el llançador
del rifle.
En Tigereye i en
Cutter es van mirar, sorpresos.
D'algun lloc darrere
de la porta, va sorgir el so esmorteït de trets blàster, seguits d'un crit de
dolor. En Tigereye va assenyalar a Cutter els controls de la porta.
-Obre-la. Ja!
***
Els ben moblats
dominis del cap esclavista estaven gairebé completament a les fosques. El cap
esclavista pròpiament dit era mort, desplomat en la seva gandula.
La Brixie
immediatament va fer un pas cap a la jove i el seu germà, encara encadenats a
la paret, però en Tigereye la va retenir.
Per la forma en què
estaven acovardits en silenci, es va adonar que alguna cosa no estava bé.
-Aquí hi ha algú més
-va xiuxiuejar en Tigereye.
-Això és correcte
-va declarar una veu des de la foscor.
Ajupint-se, els
mercenaris es van separar mentre s'obrien camí per la sala. Mentre passava al
costat de la gandula, el peu de la Brixie va fregar alguna cosa suau. Va emetre
un fort panteix quan va veure la gola esquinçada d'una esclava morta tirada a
terra, amb les seves petites mans aferrades encara a un blàster de butxaca. Els
guàrdies del cap esclavista jeien morts a prop.
-Ella va veure
l'oportunitat d'escapar -va explicar la veu amb la major naturalitat -. Vaig
haver de convèncer-la del contrari. Mireu bé, mercenaris. El vostre destí serà
el mateix que el seu.
Una figura es va
abalançar sobre en Cutter, tirant-lo a terra tan llarg com era. En qüestió
d'instants, la forma va aparèixer de nou, enterrant profundament les seves
urpes a l'armilla protectora de la Brixie. La cosa la va empènyer contra la
paret, deixant-la sense sentit. El rifle de soldat d'assalt va caure a terra.
Sostenint el seu cap
i el seu costat lesionats, va escoltar més lluita. Tractant de concentrar-se,
va veure per un breu instant al seu atacant dret contra la tènue llum de les
finestres de la sala. Immediatament va reconèixer la peluda criatura de pelatge
negre, per la seva formació mèdica a la Universitat. No era estrany que els
llums estiguessin apagats!
- És un defel! Un
espectre!
Tigereye va trobar
els controls d'il·luminació de la sala i els va pujar al seu valor màxim. Les
brillasferes van omplir la sala amb la seva resplendor. La terrible criatura va
cridar de dolor, tractant de protegir els seus ulls de les potents llums.
Envoltat i encegat,
el defel va girar violentament. La Brixie havia recollit el rifle blàster de
soldat d'assalt. L’Hugo Cutter estava de nou dempeus, amb la pistola blàster a
la mà i la cara molt moradenca. La mirada d’en Sully Tigereye es va reduir a
una freda escletxa groga mentre feia un pas cap endavant, vibro-destral en mà.
-L’única destinació
que ha de preocupar-te... és la teva.
***
La nau de càrrega,
gairebé totalment carregada d'esclaus alliberats, va pujar lentament en el cel
sobre Gabredor III. A sota, a la superfície del planeta eclipsada per la nit,
el campament d'esclaus destruït cremava amb una venjança. Tigereye havia
decidit que havien de deixar prou marques dels Llunes Roges perquè qualsevol
pogués trobar-les. Sabent que estaven en el punt de mira, el Gremi
d’Esclavistes Karazak hauria de buscar molt i dur per trobar un altre lloc on
realitzar les seves activitats. I amb els fills de l'ambaixador de Gola fora de
perill a la nau, l’Alineament Pentaestrella també havia perdut.
Al cor de la Brixie,
era una victòria buida. Havien intentat buscar en les restes del búnquer de
comandament, però el foc era massa calent. Es va asseure en una cadira al pont
del transport tancada en si mateixa mentre en Tigereye i en Cutter es
familiaritzaven amb els controls d’astrogació de la nau. Finalment va pensar a
llevar-se el casc del cap. Amb un sospir de cansament, va desencadenar les
corretges i va deixar caure el casc a la coberta al costat dels seus peus.
En Tigereye va mirar
cap al so. Durant la seva formació, ha estat difícil per a ella jutjar al
trunsk, separar la reputació de la realitat. Les mateixes mans amb urpes que
tan ansiosament havien trossejat al defel havien deixat anar amb molt de gust
els collarets de dolor de desenes d'esclaus.
Finalment es va
adonar de per què l'havia escollit per a aquesta missió. Hi havia algunes coses
que no s'aprenen amb formació o preparació, que han de ser experimentades i
sentides. La Brixie havia experimentat la companyonia i la por, havia vist que
la violència i la mort eren part de la vida dels pistolers a sou. Per un breu
moment, l'expressió d’en Tigereye es va suavitzar. Ell i l’Hugo plorarien la
pèrdua del seu amic cada un a la seva manera.
La seva mirada va
caure sobre les pantalles visuals del pont. Gabredor III s'estava allunyant
lentament. Es va trobar desitjant que Lex hi fos, preguntant-se quina hauria
estat la seva reacció davant el descobriment que acabava de fer. Ell
probablement tan sols li hauria fet l’ullet.
Llavors va veure les
restes del campament esclavista a les pantalles. Un calfred li va recórrer la
columna vertebral; hi havia alguna cosa familiar en la forma dels incendis. La
veu d’en Kempo es va fer ressò en la seva ment. En les seves pròpies paraules,
l'explorador s'havia marxat en una resplendor de glòria.
Des de centenars de
quilòmetres d'altura, l'explosió que havia arrasat el búnquer de comandament
apareixia com una mitja lluna que brillava ferotgement...
Una lluna roja.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada