Parangó (i IV)

Anterior

Capítol Quatre

La Seelah ja s'havia decidit a abandonar Ludo Kressh abans que aquest executés la seva família. Havia estat una trivialitat; s'havia ferit el turmell en una batalla, i ella no havia aconseguit aturar la infecció. Va matar al pare de la Seelah la primera nit, i això va fer que ella s’afermés més en la seva decisió. La Seelah va trobar la seva oportunitat de marxar pocs dies després, quan un dels equips miners d’en Sadow es va aturar a Rhelg per proveir-se. En aquells dies, ja no tenia ningú a qui deixar enrere.

En Devori Korsin havia estat el seu mitjà d'escapament. Ella va veure la seva immaduresa i la seva temeritat, però també va veure alguna cosa amb el que poder treballar. Ell, també, lluitava contra les cadenes invisibles que limitaven la seva ambició. Podia ser el seu aliat. I al servei d’en Sadow, almenys, alguna cosa podria ocórrer... mentre en Devori no ho fes malbé.

I si ho feia, bé, sempre quedava el seu fill...

Els sabres de llum llampeguejaven en la nit de la muntanya... però no a la plaça principal. La Seelah caminava tranquil·lament per la fosca columnata, ornada ara amb decoracions afegides: els tentaculats caps dels Cinquanta-set, clavats en estaques a intervals regulars.

Hi havia el jove sentinella de la torre, atrapat i assassinat. Mai va abandonar el seu lloc. A la dreta estava Hestus, el traductor; la Seelah havia estat involucrada personalment en la seva captura. En Korsin va dir que al matí tornaria on Hestus, per retirar-li els implants cibernètics. Qui sap, podria haver alguna cosa d'utilitat en ells.

Ara podia sentir a Korsin i els seus principals lloctinents a l'altre costat del mur exterior, conduint a la resta a un últim enfrontament al costat del precipici on el Presagi gairebé troba la seva fi. No s'oferiria caserna; podia imaginar-se a Korsin llançant pel penya-segat a qualsevol que es rendís.

Bé, té experiència en això.

La sitja de pedra del cap dels estables s'alçava davant seu. Els recintes dels uvaks s'estenien en totes direccions des d'aquest nucli central, on els ajudants keshiri ajudaven a rentar les pudents bèsties. Els keshiri s'havien anat aquesta nit, segons va poder veure entrant a la sala rodona. Al centre, vigilat només per un guàrdia a les ombres, penjava inert, però encara viu i respirant, el cos d’en Ravilan. Fortes cordes de fibra teixida pels keshiri enllaçaven els seus braços oberts a cornises elevades a banda i banda de l'estructura. El dispositiu estava dissenyat per impedir que els uvaks s'escapessin durant el bany. Ara estava fent la mateixa funció per a Ravilan, amb els seus peus penjant a escassos centímetres del sòl. La Seelah va retrocedir uns passos quan un raig d'aigua va sorgir de les ranures en la part superior de la torre, gairebé ofegant al presoner.

El flux es va aturar un minut després, però encara va passar més temps abans que el esgotat Ravilan notés la presència del seu visitant.

- Tots morts - va dir amb veu ofegada -. No és així?

- Tots morts - va dir ella, acostant-se a ell -. Ets l'últim.

En Ravilan va ser atrapat aviat, quan la seva cama dolenta li va fallar per última i definitiva vegada.

En Ravilan va negar amb el cap.

- Només ho vam fer una vegada -va dir, amb una veu que sonava com si tingués pedres a la gola -. A Tetsubal. Aquestes altres ciutats... No ho sé. Mai ho vàrem planejar...

-... per a mi -va dir la Seelah.

Havia estat sorprenentment fàcil, una vegada que es va adonar de l’estratagema d’en Ravilan a Tetsubal. L'únic element era el temps. Va tornar al retir de la muntanya a la nit i va convocar als seus ajudants de més confiança a l'hospital. Poc després de mitjanit, els seus lacais estaven en l'aire, dirigint les seves criatures cap a les ciutats dels llacs del sud que s'havia encarregat de visitar el dia anterior a la gent d’en Ravilan. El seu hospital contenia l'única altra font supervivent de silicat cianogènic, ara era als pous i aqüeductes de les ciutats dels llacs... i en els cossos dels keshiri morts. El temps era l'element clau... però havia tingut ajuda coordinant tot.

- T-tu has fet això? -En Ravilan va tossir i va aconseguir emetre una feble rialleta -. Diria que és la primera vegada que t'agrada una de les meves idees.

- Va complir el seu objectiu.

El retorçat somriure d’en Ravilan es va esvair.

- Quin objectiu? Genocidi?

- Ara et preocupes pels keshiri?

- Saps a què em refereixo! -En Ravilan es va regirar en els seus lligams -. La meva gent!

La Seelah va posar els ulls en blanc.

- Aquí no està passant res que no hagués acabat passant en l'Imperi. Saps com marxaven les coses. De part de qui estaves, de tota manera?

- En Naga Sadow no volia això -va dir en Ravilan amb veu rasposa -. En Sadow apreciava el poder quan el veia. Apreciava el vell i el nou. Ens apreciava...

Ella va fer un gest al guàrdia... i una altra aclaparadora columna d'aigua va colpejar-lo.

Aquesta vegada li va costar més temps recuperar-se.

- Podria haver funcionat -va dir entre panteixos -. Podríem haver funcionat... junts, com els Sith i els Jedi caiguts de l'antiguitat. Si tan sols els nostres fills... els meus fills... haurien viscut...-En Ravilan va alçar la vista, amb l'aigua rajant del seu rostre enfonsat -. Tu. – La Seelah va fixar la seva silenciosa mirada en els sortidors, encara gotejants, prop del sostre, a la part alta -. Tu -va repetir, més alt-. Tu dirigies la maternitat. Tu i la teva gent. -La seva cara es va retorçar en un crit agònic. El futur de la seva gent ja havia estat suprimit, molt abans -. Què vas fer? Què ens vas fer?

- Res que amb el temps tu no ens haguessis fet a nosaltres. - Va caminar cap a les ombres, a prop del guàrdia -. Nosaltres no som els teus Sith. Som quelcom nou, una oportunitat de fer les coses bé. Una nova tribu.

-Nens... nadons! - Abatut, en Ravilan gemegava -. Què... quina classe de mare ets?

- La mare d'un poble -va dir, mirant cap al guàrdia a les ombres -. Ara, fill meu.

El guàrdia va avançar unes passes... i en Ravilan va veure la forma animal d’en Jariad Korsin acostant-se a ell, amb la fulla alçada, i la cara d'ulls salvatges del seu pare sota el cabell negre atzabeja. L'adolescent va saltar cap al presoner, clavant-li una vibrofulla dentada sense remordiment. Al final, va treure el seu sabre de llum i va tallar-lo en canal amb un violent llampec carmesí.

- Avui has canviat el món -va dir la Seelah, apropant-se al seu fill i associat. Ell havia estat clau per coordinar la jugada de la nit anterior, portant als seus còmplices on a ella li convenia. Era just que hagués pres part d'aquest moment.

El noi va panteixar, mirant la seva víctima a terra.

- Ell no és a qui volia matar.

- Sigues pacient -va dir la Seelah, regirant-li els cabells -. Jo ho he sigut.

En Tilden Kaah caminava en silenci pels camins foscos de Tahv, que fins feia poc encara no estaven pavimentats amb pedra. Els Sith havien fet marxar els altres ajudants keshiri a primera hora del matí, quan va començar l'agitació; havia estat un dels últims a marxar. Els carrers, habitualment poblats per la gresca fins i tot en aquesta hora, estaven alarmantment tranquils. Només va veure un membre de mitjana edat dels Neshtovar, muntant guàrdia a una cruïlla; despullat del seu uvak feia anys, semblava estar avorrit.

En Tilden va saludar al vigilant amb un gest del cap i va passar a una plaça prop d'un dels molts aqüeductes del poble. Làmines de fresca aigua de les muntanyes queien en llargues mitges llunes des deus, una refrescant presència en el que estava sent una nit calenta. Arribant al costat d'un mur d'aigua, en Tilden es va posar la túnica que portava, va pujar la caputxa, i va caminar cap a la cascada.

O, millor dit, a través d'ella.

En Tilden va caminar, gotejant, pel fosc passatge que conduïa a les profunditats de l'estructura de pedra. Va seguir el so apagat d'unes veus fins al final del passatge. No hi havia llum... però hi havia vida. Mentre s'aproximava, en Tilden va escoltar xerrameques agòniques: les horribles notícies del sud havien començat a arribar. Probablement, s'esperarà que els supersticiosos keshiri assumeixin l'horror en silenci, va dir una veu des de les ombres. Probablement es culparà als Destructors.

- Ja està fet -va dir en Tilden a la foscor -. La Seelah ha lliurat als Celestials dels Cinquanta-set. De la gent que no són com ells, només queda l'home immens, Gloyd.

- La Seelah no sospita de tu? -va respondre una ronca veu femenina des de la negror -. No ha llegit la teva ment?

- No creu que valgui la pena. I jo no parlo més que de les velles llegendes. Em pren per ximple.

- No pot distingir els nostres grans erudits dels nostres ximples -va dir una veu masculina.

- Cap d'ells pot -va dir una altra veu -. Bé. Deixem que segueixi així. La Seelah ens ha fet un favor, reduint els seus números. Pot fer-nos més.

Un flaix encegador va aparèixer quan un ancià keshiri va encendre una llanterna. Allà hi havia diversos keshiri, apinyats en el reduït espai... però la seva atenció no anava dirigida a Tilden, sinó a la figura que sortia de les ombres darrere seu. En Tilden es va girar per reconèixer a la dona que li havia parlat en primer lloc.

- Mantingues-te fort, Tilden Kaah. Amb la teva ajuda, i amb l'ajuda de tots els aquí reunits, els keshiri acabarem la feina. - La ràbia va brillar en els ulls de l’Adari Vaal -. Jo vaig portar aquesta plaga sobre nosaltres. I jo acabaré amb ella.

Continuarà…