Parangó (II)

Anterior

Capítol Dos

L'Imperi Sith de la joventut de la Seelah era un niu de sistemes estel·lars lligats per una herència, ambició i avarícia comuna. També era, en cert sentit, un forat negre del qual poques coses aconseguien escapar.

Els efectes limitadors de la Caldera Estígia en el viatge hiperespacial eren desproporcionats, fent molt més fàcil que els desafortunats estrangers vagaregin per l'espai Sith, que per als Senyors Sith aventurar-se fora d'ell. Aquells que trobaven el camí d'arribada, rarament tornaven, convertint-se en esclaus d'un o altre principet. Els arribats freqüentment canviaven de mans al llarg de les generacions, oblidant completament les seves llars. Ells, també, eren ara els Sith.

Alguns Senyors Sith, com Naga Sadow, veien un valor en el treball dels descendents dels refugiats Tapani originals. Mentre que els seus amos amb tentacles a la cara i llinatges lligats a l'espècie Sith estaven més interessats en la bruixeria, el poble de la Seelah era expert en ciències. Quan se'ls permetia practicar, ho feien, creant les infraestructures industrials i mèdiques per a diversos Senyors. Alguns fins i tot resolien problemes de fabricació de vidres per sabres de llum i generació d'energia que seguien sense solució per als Jedi de la República. Aquests èxits mai eren anunciats; cap Senyor Sith compartiria una arma nova. Si el fracàs era un orfe, l'èxit, pels Sith, era un preuat fill secret.

La filla Seelah havia tingut els seus propis èxits, servint a Rhelg amb la resta de la seva família en les forces d’en Ludo Kressh, el gran rival d’en Sadow. Amb tretze anys, la Seelah ja era una talentosa remeiera, basant-se tant en la Força com en el coneixement mèdic dels seus ancestres. La devoció ja havia donat els seus fruits.

- Estem avançant amb aquest moviment -li havia dit el seu pare -. Ho has fet bé, i això ha estat recompensat. La glòria en l'honor, Seelah... és el més gran que ens pot passar.

Li havien encarregat de la cura dels peus d’en Lord Kressh.

Van estar fora tota la nit un cop més, els dos. En Tilden li ho havia dit, encara que la Seelah tenia altres confidents que li proporcionaven informes regularment. En Korsin i la dona keshiri haurien estat passejant pels camins laboriosament tallats a l'anteriorment traïdora muntanya, parlant de... què? No de massa coses, maleïda sigui, pel que ella sabia.

Les seves caminades es remuntaven al començament de la relació de la pròpia Seelah amb Korsin. Aleshores, estaven en dificultats. La dona Vaal havia descobert als Sith a la muntanya, i va actuar com a intermediària amb els keshiri. Però a mesura que passaven els anys i la necessitat d'un únic ambaixador va desaparèixer, les caminades van continuar, allunyant-se cada vegada més. Després del naixement de la filla de la Seelah i en Korsin, Nida, les passejades havien passat a ser diàries... incloent algun ocasional vol en uvak.

La Seelah sabia prou per les seves fonts com per no sospitar d'infidelitat, com si això li importés-, però la dona nativa havia pres mesures per millorar la seva simple aparença. Havia començat recentment a posar-se marques facials vor'shandi, una decoració inaudita per a la vídua d'un genet d’uvak keshiri. Però les xafarderies confirmaven que la substància generalment estúpida de les seves converses no havia canviat. A on va el sol per les nits, Korsin? L'aire és part de la Força, Korsin? Per què les roques no són menjar, Korsin? Si ella era una espia, era bastant inútil com a tal... però si que disposava d'una gran part del temps del Gran Senyor. I més.

- Ella... té alguna cosa especial, oi? -havia preguntat ell d'improvís una nit, després que l’Adari tornés volant a Tahv.

- Crec que els teus estàndards sobre les teves joguines han caigut per terra -li havia respost la Seelah.

- Juntament amb la meva nau.

I el meu autèntic marit, va ser el que ella no va dir. La Seelah tornà ara a pensar en aquell moment mentre es trobava fora de la sala. Quinze anys amb l'odiat germà del seu estimat espòs. Quinze anys amb l'home que probablement havia convertit el seu fill en orfe. Deixa que el vell espectre porpra el tingui, va pensar. Quan menys veiés a Yaru Korsin, millor.

La conquesta de la Seelah per part d’en Korsin no va durar molt de temps, una vegada que ella el va convèncer que no s'anava a trobar amb una daga a les costelles. Era un arranjament acceptable per a ambdues parts. Aconseguint la seva aprovació, el comandant va fer més sòlids els seus llaços amb els impacients miners que transportava la seva nau... i arrencava una cosa que havia pertangut al seu odiat germà. Ella fins i tot li va deixar pensar que havia estat idea d'ell, encara que aquell primer any es va mossegar els llavis fins a fer-se sang per no parlar.

Per la seva banda, la Seelah va guanyar poder i influència en el nou ordre... beneficis que anaven molt més enllà d'unes ablucions matinals adequades. El petit Jariad creixeria en els millors allotjaments, estiguessin on estiguessin, primer a la ciutat emmurallada nativa de Tahv, més tard en el complex de la muntanya.

I tenia una feina. L'administració de l'hospital dels Sith semblava una sinecura sense importància donada la forta salut de la gent mimada pels keshiri. Per descomptat, ningú més volia el lloc, no amb un món que conquerir i una fugida interestel·lar que forjar. La majoria dels Sith ferits en les seves disputes mai acudien a un sanador de totes maneres.

Però la Seelah va arribar a saber més que ningú sobre els Sith que van quedar atrapats a Kesh, incloent-hi l'oficial del Presagi encarregat originalment de portar el llistat de la tripulació. Ella sabia qui havia nascut, i quan, i de qui era fill... i això era l'equilibri de poder. Els altres ni tan sols es molestaven a prestar atenció en allò. Els seus ulls estaven encara al cel, a escapar. Només en Korsin semblava entendre que podrien estar assentant-se en una situació permanent... encara que clarament treballava per evitar que ningú excepte la Seelah ho sentís. Ella no entenia per què havia estat tan obert amb ella sobre això.

Potser la dona d’en Yaru Korsin no mereixés esperança. No importava. No la necessitava, en qualsevol cas. Ella veia el futur... aquí, al pati de reunions darrere de l'hospital, quan el creuava en les seves revisions periòdiques. Aquí, la joventut dels Sith es presentava per veure-la. O, més aviat, perquè ella els veiés.

- Aquesta és Ebya T'dell, filla del miner Nafjan i la cadet de pont Kanika. - Orlenda, l'esvelta ajudant de la Seelah, estava al costat d'una nena rosa de rostre sever i llegia d'un pergamí -. El proper mes complirà vuit anys, segons les nostres comptes. Sense malalties.

Les mans de la Seelah es van tancar formant una V al voltant de la barbeta de la jove nena. La Seelah mirà a esquerra i dreta, inspeccionant la nena com si fos bestiar.

- Maxil·lars alts -va dir, prement amb el dit índex la cara de la petita. La nena no es va queixar -. Conec als teus pares, nena. Els hi causes molts problemes?

- No, Lady Seelah.

-Això està bé. I quin és el teu deure?

- Ser com vostè, milady.

- No és la resposta que tenia en ment, però no puc queixar-me -va dir la Seelah, deixant anar la nena i tornant-se cap a l’Orlenda, el seu ajudant -. No veig cap defecte en el crani, però em preocupa la seva pigmentació -va dir -. Massa rubicunda. Comprova de nou la genealogia. Encara podria tenir una família, si triem adequadament.

L’Orlenda li va clavar un copet al cul a l’Ebya T'dell, qui va tornar a jugar al pati exterior, momentàniament fora de perill en la convicció que la seva vida no seria un carreró sense sortida genètic.

Era un assumpte important, va pensar la Seelah mentre observava els nens lluitar entre ells amb bastons de fusta. Tots els nens que es trobaven allà havien nascut després de l'aterratge forçós. A part de la infusió de joventut a la població Sith, semblava que molt poques coses havien canviat. Tots els colors de l'espectre de la humanitat estaven representats en la tripulació original del Presagi, i això continuava sent així. No obstant això, cap dels ocasionals aparellaments amb keshiri havien produït descendència –La Seelah donava gràcies al costat fosc per això- i, per descomptat, hi havia el problema de la gent d’en Ravilan. El nombre dels humans de sang relativament pura havia anat creixent establement. Igual que la puresa d'aquesta sang.

Ella havia vetllat per això... amb la total aprovació d’en Korsin. Era sensat. Kesh havia matat als Massassi. Si encara no havia matat als humans, llavors els Sith necessitaven més humans. Adaptar-se o morir, havia dit en Korsin.

- Aquesta setmana hi ha diversos nens més a la llista -va dir l’Orlenda -. Vols veure’ls avui, Seelah?

- No estic d'humor. Hi ha res més?

L’Orlenda va enrotllar el seu pergamí i indicà als nens restants que sortissin al pati d'exercici.

-Bé -va dir-, necessitem un nou portador keshiri per a l'hospital.

- Què va passar amb l'últim, Orlenda? -va dir la Seelah amb un somriure -. Finalment el vas matar amb els teus amabilitats?

- No. És mort.

- El gran? Gosem?

- Gorem -va dir l’Orlenda amb un sospir -. Sí, va morir la setmana passada. L'enviem amb l'equip d’en Ravilan a desmuntar una de les cobertes del Presagi, a la recerca de qualsevol cosa d'utilitat que poguessin trobar. Gorem era, bé, ja recordes, tan fort...

-Vés al gra.

- Suposo que va estar movent plaques pesades, i allà dalt, sota d'aquell sostre, fa calor. Es va desplomar just sortint de la nau.

L’Orlenda va fer petar la llengua amb disgust.

- Hmmm. -La Seelah pensava que els keshiri estaven fets d'una pasta més forta. No obstant això, era una bona oportunitat per burlar-se de la seva ufanosa amiga -. Suposo que el vas immolar en una pira funerària.

- No, el van llançar pel precipici -va dir l’Orlenda, allisant-se el ros cabell-. Va ser aquell dia dels forts vents.

Just abans que es fes de nit, la Seelah va tornar a trobar-se amb Korsin a la plaça. La dona keshiri se n'havia anat, i en Korsin s'estava mirant a si mateix... o, més aviat, a una rèplica bastant dolenta. Els escultors de Tahv acabaven de lliurar una estàtua de quatre metres d'alt, no gaire a imatge i semblança del seu salvador, esculpida en un enorme bloc de vidre.

-És... un primer pas -va dir en Korsin, sentint la seva arribada.

- Per descomptat.

La Seelah pensava que aquesta cosa deslluiria fins i tot als camps de mort d’Ashas Ree. Però el seu ajudant keshiri pensava que era meravellosa. Com a mínim.

-És completament estupenda, milady -va dir en Tilden -. Una cosa veritablement digna dels Celestials... vull dir, els Protectors.

Es va corregir ràpidament en presència del Gran Senyor, però encara semblava ennuegar-se amb la nova paraula, tan recentment afegida a la religió que professava des del seu naixement.

El cosí d’en Ravilan, el cyborg Hestus, havia treballat durant anys amb altres lingüistes del Presagi per sondejar les històries orals dels keshiri. Buscaven qualsevol pista amb la qual algú hagués donat... algú que pogués tornar a Kesh de nou, per proporcionar-los la manera d'escapar. No havien trobat molt. Els Neshtovar, els genets d’uvak que fins feia poc havien governat el planeta, havien basat la seva religió dels Celestials i l'antagonista Altrecostat sobre relats anteriors de Protectors i Destructors. Els Destructors tornaven periòdicament per assolar Kesh amb desastres, els Protectors estaven destinats a acabar amb ells, d'una vegada per totes. Korsin, ara al centre de la fe keshiri, havia fingit tenir un moment de revelació i havia decretat tornar als vells noms.

Això, com moltes altres coses al llarg dels anys, havia estat idea de la Seelah. Els Neshtovar s'havien considerat a si mateixos com Fills dels Celestials. Però cap keshiri viu reclamava tenir parentiu amb els llunyans Protectors. Qualsevol estatus que els nadius poguessin tenir anteriorment havia desaparegut. I ara, va poder veure la Seelah, els keshiri estaven mostrant el seu respecte amb blocs de vidre d'ulls sortits.

Serà millor que aprenguin a representar millor les nostres cares abans que em "respectin" a mi, va pensar la Seelah.

-No és que tingui mal aspecte -va dir, una vegada que en Tilden es va haver marxat -. És que aquí no sembla el seu lloc adequat.

- Pensant una altra vegada a mudar-nos fora de les muntanyes? -En Korsin va somriure, amb les arrugues colrades pel vent, enfosquint-se a les ombres -. Crec que ja abusem bastant de la paciència dels keshiri quan vam romandre a Tahv la primera vegada.

- I quina diferència suposa això?

- Cap. - Ell li va prendre la mà, sorprenent-la -. Escolta, vull dir-te quan agraeixo la feina que has estat fent a l'hospital. És tot el que m'esperava... tot el que sabia que eres capaç de fer.

- Au, no crec que sàpigues tot el que sóc capaç de fer.

En Korsin va apartar la mirada i va riure.

- Bé, no seguim amb això. Estaries més interessada a sopar?

Els seus ulls brillaven. La Seelah va reconèixer aquesta mirada. L'home era capaç, com sempre, de tenir diverses coses en compte al mateix temps.

Abans que pogués respondre, un crit va sonar sobre ells. En Korsin i la Seelah van mirar a la torre de guaita. Cap atacant els amenaçava, els Sith havien purgat l'entorn de depredadors anys enrere. En canvi, els sentinelles simplement estaven asseguts meditant, escoltant a la Força a la recerca de missatges dels Sith que viatjaven per les llunyanes extensions de terra.

-És Ravilan -va exclamar un jove sentinella de rostre vermell, només un nen quan el Presagi es va estavellar -. Alguna cosa ha passat a Tetsubal. Una cosa dolenta.

En Korsin el va mirar amb cara greu. Ell també podia sentir alguna cosa en la Força -una mica caòtic -, però no tenia ni idea de què es tractava. Aquest era precisament el motiu pel qual no haurien d'haver piratejat els seus comunicadors personals en un intent de fugida tan primerenca.

La Seelah va alçar la mirada a la torre.

- És que... - va balbucejar -... potser Ravilan s'està morint?

- No -va dir l'herald, escoltant amb prou feines les paraules de la dona -. S'estan morint tots els altres.

Següent