39
L'equip de soldats
de les tropes d'assalt condemnat a morir es va adherir a la paret del nucli
d'energia de l'Estrella de la Mort
que havia patit una bretxa, i tots van començar a treballar com a autòmats. El
nucli estava acomiadant dolls de radiacions molt intenses, que enfosquien les
plaques facials dels seus vestits fins a l'extrem que els soldats amb prou
feines podien veure i anaven saturant lentament els seus sistemes de suport
vital.
Els soldats van
lluitar amb les enormes planxes que havien de col·locar, movent-se lentament en
la baixa gravetat a causa del ràpid debilitament produït pel càstig invisible
que estaven patint. Van utilitzar soldadors làser d'acció ràpida per posar
pegats sobre la bretxa, i després els van reforçar perquè poguessin suportar
una acumulació d'energia.
La motxilla de
control del vestit d'un soldat va començar a acomiadar espurnes quan els
circuits van deixar de funcionar, i el soldat es va debatre frenèticament
embolicat en un silenci fantasmagòric. Els moviments dels seus braços es van
anar fent cada vegada més lents fins que el seu cos va acabar deixant-se anar
del casc i es va allunyar surant a la deriva. Un altre soldat va ocupar el seu
lloc sense prestar cap atenció al seu company caigut. La dosi de radiació que
havien rebut durant el temps que portaven treballant ja era més que letal.
Tothom ho sabia, però el seu ensinistrament havia estat tan conscienciós que
només vivien per servir a l'Imperi.
Un soldat va
completar una última soldadura en el punt més radioactiu de la bretxa. La seva
pell s'estava cobrint de butllofes, i els seus nervis ja havien deixat de
funcionar. Els seus ulls i els seus pulmons estaven sucumbint a les
hemorràgies, però el soldat es va obligar a acabar la tasca.
El fred buit de
l'espai solidificava les soldadures a l'instant.
-Missió complerta
-va panteixar el soldat per la ràdio del seu nucli, amb la veu convertida en un
clapoteig a causa dels fluids que estaven començant a obstruir la seva gola.
Després els soldats
es van deixar anar del nucli d'energia movent-se a l'uníson, amb els seus
sistemes de suport vital i els seus cossos acusant els estralls de la radiació
d'una forma ja clarament visible. Els seus cossos van surar a la deriva, i van
anar caient lentament cap a l’enlluernadora descàrrega d'energia com d'altres
estrelles fugaces que es precipitessin cap a la superfície d'un planeta.
La reacció inicial
d’en Tol Sivron davant la destrucció total de la Instal·lació de les Goles i la
pèrdua del Gorgona de l’almirall
Daala va ser de disgust i desil·lusió.
-Se suposava que la
Instal·lació era el meu blanc -va dir mentre fulminava amb la mirada els seus
líders de divisió -. Condemnada almirall Daala... Com ha estat capaç de fer
alguna cosa semblant? Jo disposo de l'Estrella
de la Mort i ella no.
L'ona expansiva i
els ecos lumínics de l'enorme explosió es van anar dissipant a poc a poc, i en
Sivron va poder veure que la flota rebel s'estava reagrupant per fugir del
cúmul.
En Sivron va
sospirar.
-Potser hauríem de
celebrar una altra reunió per comentar i analitzar les nostres opcions actuals
-va dir.
- Senyor! -El capità
de les tropes d'assalt s'havia posat dret -. El nostre reactor està
temporalment reparat, i he perdut a nou bons soldats per aconseguir que l'arma
tornés a funcionar. Crec que hauríem d’utilitzar-la. La flota rebel està
iniciant la retirada, i aconseguirà escapar si no actuem aviat. Ja sé que no és
el procediment habitual, director, però no disposem del temps necessari per
celebrar una reunió.
En Sivron va mirar a
banda i banda, sentint-se sobtadament insegur. Odiava ser sotmès a pressió i
veure’s obligat a decidir amb rapidesa. Si no prenies en consideració totes les
conseqüències dels teus actes, sempre hi havia massa coses que podien acabar
sortint malament: però el capità tenia raó.
-Molt bé... Haurem
de seguir un curs d'acció temporal d'emergència, així que anem a adoptar una
decisió de comitè el més de pressa possible. Hem d'utilitzar el superlàser
contra les forces rebels? El seu vot, Doxin...
-Estic a favor que
l’utilitzem -va dir el rabassut líder de divisió.
En Tol Sivron es va
girar cap a la dona, el rostre semblava haver estat tallat a cops de destral.
- Golanda? -Va
preguntar.
-Causem uns quants
danys.
- Yemm?
El devaronià va
moure el cap en un assentiment que va fer que les seves banyes baixessin i
pugessin lentament.
-L'informe tindrà
molt millor aspecte si la votació és unànime -va dir.
En Sivron va pensar
durant uns moments.
-Wermyn ja no està
amb nosaltres, de manera que actuaré en representació seva i uniré el meu vot
al d’ell -va dir per fi -. En conseqüència, el resultat de la votació celebrada
és el d'aprovació per unanimitat. Atacarem a les forces rebels. Tingueu la
bondat de consignar-lo en l'acta ara mateix -va afegir amb una inclinació de
cap adreçada a Yemm.
-La flota rebel
s'està allunyant, director -va dir el capità de les tropes d'assalt -. Una
corbeta ja ha entrat a les Goles.
- Que impacient és
vostè, capità! -Va replicar secament en Sivron -. No s'ha adonat que ja hem
adoptat una resolució? Ara ha arribat el moment de posar-la en pràctica.
Esculli el seu primer objectiu.
En Sivron va obrir i
va tancar els seus ullets en un veloç parpelleig, i va acabar clavant la mirada
en una corbeta corelliana que surava en l'espai.
- Què li sembla
aquesta? -Va preguntar -. Sembla estar avariada, o potser es tracti d'un
parany. Podem utilitzar-la per calibrar els nostres sistemes de punteria..., ja
que no hem d'oblidar que l'última vegada va aconseguir fallar el blanc tot i
que es tractava de tot un planeta.
-Com vulgui,
director.
El capità va donar
les instruccions pertinents a l'equip d’artillers del lloc de tir.
-Suggereixo que fem
un tret a meitat de la potència màxima, director -va dir Doxin mentre examinava
les lectures tècniques. La seva calba va tornar a omplir-se d’arrugues -. El
superlàser de l'Estrella de la Mort
és capaç de destruir una nau de combat fins i tot funcionant a potència reduïda.
D'aquesta manera podem disparar moltes vegades sense esgotar les nostres
reserves tan ràpidament, i no haurem d'esperar tant temps entre tret i tret.
-Bon suggeriment,
líder de divisió -va dir en Sivron amb un somriure d'expectació -. Sí, crec que
és preferible disparar més d'una vegada. De fet, m'agradaria moltíssim
fer-ho...
Els artillers es van
inclinar sobre els gegantins panells de control del lloc de tir, i els seus
dits es van moure destrament per sobre de les fileres de quadrats brillantment
il·luminats per centrar la mira del superlàser en la corbeta que acabava de ser
condemnada a la destrucció.
-Anem, doneu-vos
pressa -va ressonar la veu d’en Tol Sivron des dels intercomunicadors -. Volem
fer un segon tret contra aquestes naus abans que se’n vagin.
Els artillers van
enfocar els feixos làser secundaris i van tirar de les palanques que
alliberarien l'energia acumulada dins el nucli del reactor.
Un enorme feix de
poder incinerant va lliscar al llarg dels tubs de centrat. El raig destructor
va travessar l'ull de centrat i va esdevenir una llança letal que va donar al
centre exacte del seu objectiu.
La corbeta
corelliana avariada era un blanc tan diminut que només va poder absorbir una
fracció molt petita de la potència destructiva del superlàser. El feix va
seguir avançant a través de les restes mig vaporitzades i es va dirigir cap als
telons gasosos de les Goles.
- Impressionant! -Va
exclamar en Sivron -. Veieu què és el que passa quan se segueixen els
procediments adequats? Bé, i ara centrin la mira a la fragata, o en el que
sigui aquesta nau tan gran... Vull veure-la esclatar.
-Disposem de
reserves d'energia suficients per fer diversos trets més -va dir el capità de
les tropes d'assalt.
Un puntet lluminós
va sorgir del no-res i va començar a moure’s a través del visor de punteria.
Semblava tan insignificant com un mosquit, però s'estava aproximant a una gran
velocitat. El seu casc brillava reflectint la llum de les Goles, i la petita
nau va disparar els seus ridículament poc efectius canons làser defensius
contra l'Estrella de la Mort.
- Què és això? -Va
preguntar en Sivron-. Vull un primer pla.
La Golanda va
augmentar la imatge a la pantalla i va arrufar les celles. La ganyota fer que
el seu rostre, ja molt lleig en circumstàncies normals, semblés capaç de
destruir un planeta amb la mirada.
-Crec que és un dels
nostres conceptes, director Sivron -va dir -. Potser pugui reconèixer-ho.
En Sivron va
contemplar la nau en forma d'estella i les seves cues cefàliques van començar a
estremir-se. Es recordava d'ella, naturalment, i no només pel model de treball
que havia vist sinó també per tots els informes de progrés i simulacions
d'ordinador que Qwi Xux, la seva creadora, li havia anat lliurant durant els
anys que va durar el seu procés de desenvolupament.
-El Triturador de Sols... -Va dir -. Però si
aquesta arma és la nostra!
El generador
toroïdal del camp de ressonància instal·lat a l'extrem de la silueta punxeguda
s’estava començant a il·luminar amb el foc del plasma acumulat.
-Obriu un canal de
comunicació -va dir en Tol Sivron -. Vull parlar amb qui vulgui que vagi a
bord... Escolti? Em sent? Està utilitzant de manera il·legal una arma que és
propietat de la Instal·lació de les Goles, i exigeixo que la torni
immediatament a les autoritats imperials corresponents.
En Sivron va creuar
els braços sobre el pit i va esperar una contestació.
El pilot del Triturador de Sols va respondre llançant
un torpede supernova contra l'Estrella de
la Mort.
En Kyp es va sentir
envaït per una onada de satisfacció quan va pressionar el botó de tret ignorant
les pomposes ordres de l'administrador twi'lek. Va contemplar com el projectil
d'alta energia sortia disparat de l'extrem del Triturador de Sols i s'enterrava en la complexa estructura de
bigues metàl·liques que formaven les entranyes del prototip.
El torpede de
ressonància va anar vaporitzant els suports metàl·lics, aprofundint cada vegada
més fins que va acabar xocant amb bigues primàries més gruixudes que es van
convertir en vapor escumejant desintegrant-se.
El torpede va descarregar
la seva energia en un diluvi letal que va provocar una petita reacció en cadena
dins de la superestructura sòlida, trencant nuclis atòmics i provocant un arc
cada cop més ampli de dissolució. Les bigues es van vaporitzar dins d'un forat
en continu creixement que va anar rosegant a poc a poc la massa estructural.
Però la joia d’en
Kyp es va esvair uns moments després veient que la velocitat de la reacció en
cadena anava disminuint fins a acabar aturant-se del tot. L'estructura
esquelètica de l'Estrella de la Mort
no tenia la massa suficient per prosseguir la seva pròpia desintegració.
Hi havia destruït
una gran part de les estructures de suport d'un sector del prototip, però no hi
havia devastat una zona prou gran com per acabar amb l'Estrella de la Mort.
En Kyp va tornar a
connectar el panell d'armament i es va preparar per disparar. Si calia, podia
destruir l'Estrella de la Mort zona
per zona..., però quan va baixar la mirada cap al seu panell, va veure amb
consternació que ja només li quedava un torpede supernova.
En Kyp va estrènyer
les mandíbules i es va acostar una mica més al prototip. Hauria de treure el
màxim profit destructiu al seu últim tret.
En Han Solo va fer
retrocedir el Falcó Mil·lenari en un
ampli arc i va intentar esbrinar quins danys havien causat els detonadors
instal·lats al nucli d'energia.
Es va dur una
considerable decepció. Hi havia esperat veure com tota l'estructura esquelètica
del prototip esclatava convertint-se en una fantàstica flor de foc, però els
detonadors semblaven haver fallat i només havien produït un petit incendi
central que ja s'estava dissipant.
La nau va flotar
immòbil en l'espai durant uns moments mentre la Mara i en Lando es treien els
vestits de buit. Lando es va assecar la suor del front i es va netejar les mans
mentre contemplava el vestit ple de pèls que feia pudor de wookiee.
- Què farem ara? -Va
preguntar en Han quan es van haver reunit amb ell a la cabina.
En Lando va tornar
la mirada cap a l'Estrella de la Mort,
que s'anava empetitint en la negror de l'espai darrere d'ells.
-Potser hauríem
d'anar a veure si en Wedge...
I de sobte la
Instal·lació de les Goles i el Gorgona
van ser engolits per una bola de llum encegadora quan tot va esclatar en el
mateix instant.
-Massa tard -va dir
la Mara.
-Oh, i per què no ha
pogut explotar així l'Estrella de la Mort?
-Va preguntar en Lando amb veu abatuda.
-Bé, potser li hàgim
causat alguns danys permanents -va murmurar en Han.
Però uns instants
després els tres van deixar escapar un gemec de desil·lusió quan van veure el
feix verdós que va sorgir de l'Estrella
de la Mort i va destruir una de les corbetes de la flota de la Nova
República en retirada.
-Bé, ja podem anar
oblidant la nostra esperança d'haver-li causat danys permanents... -Va dir la
Mara Jade.
- Ei, aquest Estrella de la Mort sí que està causant
molts danys permanents! -Va exclamar en Lando.
-Espera un moment...
-Va dir en Han mentre tornava la mirada cap a l'Estrella de la Mort i aclucava els ulls -. Acosta't una mica més.
- Que m’acosti? -Va
preguntar en Lando-. T'has tornat boig o què?
-És en Kyp -va dir
en Han.
Un instant després
el Triturador de Sols va sobrevolar
la superestructura de l'Estrella de la
Mort a tota velocitat i va llançar un dels seus torpedes plens d'estàtica
contra ella.
-Si en Kyp està
intentant destruir l'Estrella de la Mort...
Bé, crec que hem d’ajudar-lo -va dir en Han.
El Triturador de Sols estava avançant cap
als murs gravitacionals del cúmul de les Goles, i en Tol Sivron va donar
l'ordre que l'Estrella de la Mort
seguís a aquella nau petita però letal.
-Centrin la mira en
ella -va dir -. L’esborrarem de l'espai tal com vam fer amb aquell navili
rebel.
-Però centrar la
mira en un blanc tan petit i que es mou tan de pressa resulta gairebé
impossible, senyor -va dir el capità de les tropes d'assalt.
-Doncs llavors
apropeu-vos prou perquè no pugui fallar -va replicar secament en Sivron -. Un
dels seus torpedes ha desintegrat l'onze per cent de la nostra superestructura!
No ens podem permetre patir aquest tipus de pèrdues... Com anem a explicar-ho
quan tornem a l'Imperi?
-Potser aquesta
sigui una bona raó per mantenir-nos el més allunyats possible del Triturador de Sols, senyor -va observar
el capità.
- Ximpleries! Com
creu que quedaria això en l'informe? -Va preguntar en Sivron inclinant-se cap
endavant -. Compleixi les ordres que ha rebut, capità.
Les unitats de
propulsió equatorials van entrar en acció i van accelerar la gegantina
estructura esquelètica de l'Estrella de
la Mort, llançant-se en persecució de la superarma que fugia davant seu.
-Dispari quant hagi
aconseguit fixar la punteria -va dir en Sivron.
L'Estrella de la Mort seguia accelerant, i
el diminut Triturador de Sols havia
començat a reduir la velocitat com si s’estigués burlant d'ells.
Els remolins de
gasos del perímetre exterior de les Goles es van anar tornant més i més calents
a mesura que s'aproximaven a una de les singularitats insondables. El Triturador de Sols ballotejava d'un
costat a un altre sense deixar de disparar els seus diminuts canons làser,
destruint alguna biga secundària i causant danys de magnitud insignificant. L'Estrella de la Mort havia de lluitar
contra la gravetat del forat negre proper.
- Què passa? -Va
preguntar en Tol Sivron als artillers per l'intercomunicador -. Estan esperant
que es trobi prou a prop per poder llegir els números de sèrie de les seves
peces o què?
L'Estrella de la Mort va tornar a fer foc.
El seu feix verdós es va obrir pas a través de les capes exteriors de gasos del
nucli, disparat a una distància minúscula contra el Triturador de Sols..., però el raig làser es va corbar cap a
l'esquerra, atret en aquesta direcció per la potent força gravitatòria del
forat negre. El raig verd va acabar perdent-se en una vertiginosa espiral
descendent, com si fos un coixinet caigut en un desguàs.
- Ha fallat! Com ha
pogut fallar? -Es va enfurismar en Tol Sivron -. Passi’m aquests controls de
vol ara mateix, capità... Vaig a pilotar personalment l'Estrella de la Mort. Estic fart de la seva incompetència.
Tots els líders de
divisió es van tornar cap a Tol Sivron i el van contemplar amb expressions
sorpreses. El capità de les tropes d'assalt va fer girar lentament el seu
seient fins a quedar de cara al twi'lek.
- Està segur que és
prudent donades les circumstàncies, director? No té l'experiència...
En Sivron va creuar
els braços damunt del pit.
-He llegit tots els
manuals i he estat observant el que feia -va replicar -, és tot el que
necessito saber, així que passi’m els controls ara mateix. És una ordre directa
del seu cap executiu!
En Sivron va
somriure amb nerviosa impaciència mentre començava a donar ordres de pilotatge
als sistemes de l'Estrella de la Mort.
-Ara per fi acabarem
amb aquesta molèstia tal com s'ha de fer -va dir.
«Igual que un fluzam
domesticat subjecte amb una corretja», va pensar en Kyp mentre volava cap al
forat negre. L'Estrella de la Mort
seguia tots els seus moviments.
Va invertir el curs
i es va llançar cap al prototip, augmentant la velocitat mentre connectava els
seus controls d'armament. El laberint de bigues metàl·liques i reblons
estructurals va girar sota d'ell, i en Kyp de llançar el seu últim torpede de
ressonància. El núvol de plasma flamejant es va anar obrint pas a través de les
capes exteriors del prototip, sembrant cercles de destrucció que s'anaven eixamplant
incessantment.
L'últim tret faria
que sucumbissin al pànic. No destruiria completament l'Estrella de la Mort, però amb deixar inutilitzat el prototip no
seria prou. En Kyp només es conformaria amb una victòria completa.
La reacció en cadena
iniciada pel seu últim torpede es va anar extingint a poc a poc, i en Kyp va
accelerar sobre l'horitzó metàl·lic de l'Estrella
de la Mort i va posar rumb cap al forat negre més proper del cúmul de les
Goles.
Va utilitzar els
seus sistemes tàctics per calcular la posició exacta de l'horitzó eventual,
localitzant el punt del que cap nau podria arribar a escapar per molt potents
que fossin els seus motors. En Kyp es va anar acostant més i més a aquest
punt..., amb l'Estrella de la Mort
udolant darrere d'ell.
- Kyp! Kyp Durron!
-Va cridar en Han pel sistema de comunicació -. Respon-me... No t'acostis tant,
Kyp. Vés amb compte!
Però no va rebre cap
resposta.
El Triturador de Sols i l'Estrella de la Mort s'havien embrancat
en un combat a mort i no prestaven cap atenció a les distraccions exteriors. El
prototip de l'Estrella de la Mort es
trobava cada vegada més a prop del forat negre, i el Triturador de Sols dansava d'un costat a un altre martellejant-lo
amb les seves diminutes descàrregues làser.
-Crec que sé el que
està fent -va dir en Han, sentint-se terriblement preocupat -. El prototip té
una massa i un volum molt més grans. Si en Kyp aconsegueix atreure l'Estrella de la Mort fins al punt de no
retorn...
-Sense acabar sent
aspirat ell també pel forat negre -va dir en Lando.
-Aquest és el gran
problema, oi? -Va respondre en Han.
L'Estrella de la Mort va tornar a
disparar, i el feix del superlàser es va corbar de nou encara més
pronunciadament que abans en el gran pou gravitatori, però aquesta vegada
l’artiller havia compensat l'efecte de curvatura en el moment de disparar. Una
vora del feix va arribar a fregar el Triturador
de Sols, i la diminuta nau va sortir acomiadada donant tombs en una
trajectòria incontrolable.
Qualsevol altra nau
hagués quedat vaporitzada a l'instant, però el blindatge quàntic va protegir la
superarma de la destrucció..., encara que va faltar molt poc perquè el Triturador de Sols deixés d'existir.
Estava clar que els
sistemes de propulsió d’en Kyp havien quedat avariats. El Triturador de Sols va avançar lentament en un curs tangencial, fent
desesperats esforços per allunyar-se de l’horitzó eventual, però es trobava
massa a prop d'ell i la gravetat era massa forta. La diminuta nau va anar
caient en una atapeïda òrbita, enfonsant-se cada vegada més en les profunditats
de l'abisme gravitatori.
El pilot de l'Estrella de la Mort no va poder resistir
la temptació d'acabar amb la seva presa, i el prototip es va aproximar una mica
més. El Triturador de Sols i la
gegantina esfera esquelètica van orbitar el forat negre com els extrems d'un
bastó, movent-se amb creixent velocitat.
El pilot de l'Estrella de la Mort va semblar
comprendre per fi el perill que corria, i tots els impulsors equatorials van
entrar en acció en el mateix instant i van tractar d'allunyar el prototip. Però
el gegantí navili ja havia travessat el perímetre del forat negre.
El Triturador de Sols tampoc va aconseguir
arribar a una velocitat prou gran per escapar, i va seguir l'Estrella de la Mort en una atapeïda
espiral sense cap esperança de poder allunyar-se.
En Han sentia com si
el seu pit estigués sent esquinçat per les forces de marea estel·lars.
- Kyp! -Va cridar.
Una última línia de
llum va sortir disparada del Triturador
de Sols, i un instant després va quedar clar que la diminuta superarma
estava condemnada a la destrucció.
El prototip de l'Estrella de la Mort es va enfonsar en
les cascades de gasos súper reescalfats que es precipitaven cap al no res i
s'anaven espessint entre udols de fricció. La colossal esfera es va deformar
sota les diferents pressions gravitatòries, adquirint la forma d'un ou. Les
bigues corbes es van trencar, i un instant després van quedar aixafades i van
formar un con que es va anar estirant al llarg de l'embut del forat negre.
I el diminut Triturador de Sols va seguir al seu
nèmesi pel forat negre, esfumant-se amb un últim gest de complicitat lluminós.
En Lando i la Mara
no van dir paraula. En Han va inclinar el cap i va tancar els ulls.
-Adéu, Kyp.
-Ei, això és un
cilindre de missatges -va dir la Mara, identificant el petit puntet lluminós
que acabava de sortir disparat del Triturador
de Sols -. Serà millor que el recollim de seguida, perquè també està caient
cap al forat negre.
- Un cilindre de
missatges? -Va preguntar en Han, alçant-se al seu seient i mirant de recuperar
el seu to d'entusiasme habitual -. D'acord, anem a per ell abans que sigui
massa tard.
El Falcó va accelerar cap a l'horitzó
eventual. En Lando i la Mara van treballar en col·laboració, fent frenètics
esforços per dirigir la nau per entre les temibles gola de la gravetat. Van
detectar el recipient metàl·lic, i en Lando el va atrapar amb el raig de
tracció uns instants abans que la petita càpsula de missatges es precipités a
l'interior del pou gravitatori.
- El tinc! -Va
exclamar.
-Bé, doncs fica-ho
dins de la nau i sortim d'aquí -va dir en Han amb veu àtona -. Almenys podré sentir
les últimes paraules d’en Kyp...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada