Parangó (III)

Anterior

Capítol Tres

Els Sith es basaven en la glorificació de l'individu i la subjugació dels altres. Això tenia sentit, tal com la jove Seelah veia la vida al palau d’en Ludo Kressh.

El que no tenia sentit era per què tantes persones del seu poble, de la seva pròpia família!, abraçaven els ensenyaments Sith sense tenir la menor esperança de poder avançar. Per què un Sith viuria com a esclau?

No era així per a tothom. En l'esquema general de les coses, l'Imperi Sith portava descansant en pau des de feia anys, però un imperi de Sith és un imperi d'esquemes més petits. A les ordres d’en Kressh, la nouvinguda a l'edat adulta Seelah havia vist al seu mestre enfuriar-se per les accions d’en Naga Sadow. Ella havia vist a Sadow en companyia d’en Kressh en diverses reunions, i gairebé totes elles havien acabat en un esclat de fúria. Els dos líders diferien en tot, molt abans que el descobriment d'una ruta espacial que conduïa al cor de la República els posés a discutir per la futura direcció de l'Imperi Sith.

En Sadow era un visionari. Sabia que l'aïllament permanent era pràcticament impossible en un Imperi que comprenia tants sistemes i tantes rutes hiperespacials potencials, la Caldera Estígia era un vel, no un mur, i podia veure les oportunitats a través d'ella. I a l'entorn d’en Sadow, la Seelah havia vist molts humans i membres d'altres espècies amb estatus aparent. Fins i tot es va trobar una vegada amb el pare del capità Korsin.

Per a Sadow, el contacte amb la novetat era una cosa desitjable... i els estrangers podien ser tan Sith com qualsevol nascut a l'Imperi. Per a Kressh, que passava els seus dies en la batalla i les seves nits treballant dur en un aparell màgic per protegir al seu jove fill de tot mal, no podia haver-hi un destí pitjor que escapar del bressol còsmic dels Sith.

- Sabeu per què faig això? -va preguntar en Kressh una vegada. En la seva borratxera d'ira, havia commocionat tota la casa, inclosa la Seelah -. He vist els holocrons... sé què ens espera més enllà. El meu fill s'assembla a mi... igual que el futur dels Sith.

"Però només mentre romanguem aquí. Allà fora -va escopir les paraules entre gotes de saliva i sang-, allà fora, el futur s'assembla a vosaltres.

En una ocasió, l’Adari Vaal li havia dit a Korsin que els keshiri no tenien un nombre prou gran per descriure la seva pròpia població. La tripulació del Presagi havia intentat fer estimacions en els seus primers anys a Kesh, només per trobar-se amb més pobles més enllà de l'horitzó. Tetsubal, amb divuit mil residents, havia estat una de les últimes ciutats censades abans que els Sith finalment es rendissin.

Ara s'havien tornat a rendir. Els murs de Tetsubal estaven plens de cadàvers, fent impossible un recompte dels cossos. Quan van arribar aquella nit a lloms d’uvaks, la Seelah, en Korsin i els seus acompanyants van poder veure'ls a tots des del cel, cobrint els camins de terra com branques després d'una tempesta. Alguns s'havien esfondrat al costat de les portes de les seves barraques de brots d’hejarbo. Aviat van poder veure que l'espectacle era el mateix a l'interior.

El que no van veure va ser supervivents. Si n’existia algun, s'estava amagant molt bé.

Divuit mil cossos era una bona estimació.

El que fos que havia succeït, va ocórrer ràpidament. Una mainadera havia caigut, subjectant encara al nen en una abraçada letal. Solcs d'aigua corrien pels carrers, provinents de l'aqüeducte; diversos keshiri havien caigut dins i s'havien ofegat just al costat de les seves flotants galledes de fusta.

Viu i solitari estava en Ravilan, nerviós i inquiet sobre la porta de la ciutat que romania tancada. Hi havia mantingut la seva posició a Tetsubal durant tota la tarda, i per això encara lluïa pitjor aspecte. En Korsin es va acostar a ell quant va desmuntar.

- Va començar després que em reunís amb els meus contactes d'aquí -va dir en Ravilan -. La gent va començar a desplomar-se als restaurants, als mercats. Després va començar el pànic.

- I on estaves tu durant tot això?

En Ravilan va assenyalar al cercle de la ciutat, una plaça amb un immens rellotge de sol molt semblant al de Tahv. Era l'estructura més elevada de la ciutat, a part del sistema de politges accionat per uvaks que alimentava l'aqüeducte.

- No podia trobar l'ajudant que venia amb mi. Vaig pujar aquí d'un salt per cridar-la... i per supervisar el que estava passant.

- Supervisar -va esbufegar la Seelah -. No em diguis?

En Ravilan sospirà amb ràbia.

- Sí, estava tractant de mantenir-me fora de perill! Qui sap quina plaga podria tenir aquesta gent? Vaig estar aquí dalt durant hores, veient com queia la gent. Vaig cridar al meu uvak, però ell també estava mort.

- Amarreu els nostres fora dels murs -va ordenar en Korsin. Semblava nerviós a la llum de les torxes. Va extreure un drap de la seva túnica i se’l va col·locar sobre la boca, aparentment sense adonar-se que era l'últim del grup en fer-ho. Va mirar la Seelah -. Agent biològic?

-Jo... no sabria dir-ho -va dir. El seu treball havia estat amb els Sith, mai amb els keshiri. Qui sabria què podria afectar-los?

En Korsin tirà d’en Gloyd cap a ell.

-La meva filla està a Tahv. Assegura't que torna a la muntanya -va dir -. Vés!

El Houk, inusualment agitat, va sortir corrent cap a la seva muntura.

- Podria ser un agent aeri -va dir la Seelah, caminant atordida entre els cadàvers. Això explicaria com havia afectat a tants, tan ràpid -. Però a nosaltres no ens ha afectat...

Un crit els va arribar des de dalt. Allà, la Seelah va veure el que el seu explorador havia trobat sota un altre cos: l'ajudant perduda d’en Ravilan. La dona tindria uns quaranta anys, com la Seelah. Humana... i morta.

La Seelah va estrènyer amb força la gasa contra el seu rostre. Estúpida, estúpida... Sóc una estúpida! Ja és massa tard?

-És prou tard -va dir en Ravilan, atrapant el seu desprotegit pensament. Es va dirigir a Korsin -. Ja saps el que cal fer.

En Korsin va parlar amb veu monòtona.

- Cremarem la ciutat. Per descomptat, la cremarem.

-Això no és suficient, comandant. Hem d'acabar amb ells!

- Acabar amb qui? -va dir la Seelah bruscament.

- Amb els keshiri! –En Ravilan va assenyalar als cossos que els envoltaven -. Hi ha alguna cosa que els està matant i que pot matar-nos a nosaltres! Hem d’eliminar-los de les nostres vides d'una vegada per totes!

En Korsin semblava completament abatut.

La Seelah li va agafar de l'espatlla.

-No l'escoltis. Com viurem sense ells?

- Com Sith! -va exclamar en Ravilan -. Aquest no és el nostre estil de vida, Seelah. Us heu... ens hem tornat massa dependents d'aquestes criatures. No són Sith.

-Tampoc ho som nosaltres, a la llum de la teva gent.

- No em vinguis amb política -va dir en Ravilan -. Mira al teu voltant, Seelah! Sigui el que sigui això, ja hauria d'haver-nos matat. Si no ho ha fet, hauríem prendre-ho pel que és. Això és una advertència del costat fosc.

Sota la tela, la Seelah es va quedar bocabadada. En Korsin va tornar de sobte a la realitat.

- Espera -va dir, prenent el braç d’en Ravilan -. Parlem d'això...

Korsin i Ravilan van començar a caminar cap a la porta, que en aquell moment estava sent oberta pels seus ajudants. El mateix poble va semblar exhalar, amb l'aire maleït passant per l'obertura. La Seelah no es va moure, encisada pels cossos que l'envoltaven. Tots els keshiri morts li semblaven iguals, rostres porpres i llengües blaves, cares retorçades en una ganyota d'agonia.

El seu equilibri va fallar, i va veure l'ajudant d’en Ravilan. Com es deia? Yilanna? Illyana? La Seelah havia comprovat l'arbre genealògic complet d'aquesta dona el dia anterior. Per què no podia recordar el seu nom ara, quan la dona era a terra, ofegada amb la seva llengua, inflada i blava...?

La Seelah es va aturar.

Es va agenollar al costat del cadàver, tenint cura de no tocar-lo. Va extreure el seu shikkar -la fulla de vidre que els keshiri havien fabricat per a ella - i acuradament va obrir la boca de la dona. Allà hi havia, la llengua d'un blau malaltís, els vasos sanguinis inflats i rebentats. Ho havia vist anteriorment en humans, en els límits de la seva memòria...

- He de tornar -va dir Seelah, sortint ràpidament per les portes del poble -. Necessito tornar a casa... a l'hospital.

En Korsin, que estava dirigint els seus homes per muntar una foguera, semblava confús.

- Seelah, oblida't que hi hagi supervivents. Nosaltres som els supervivents. O això esperem.

En Ravilan, intentant infructuosament calmar els uvaks reunits que en Korsin havia amarrat fora dels murs del poble, va alçar la mirada alarmat.

- Si estàs pensant de portar aquesta malaltia al nostre santuari...

- No -va dir ella -, me’n vaig sola. Si els que som aquí estem infectats, ja res importa de totes maneres. -Li va arrabassar a Ravilan les regnes d'un uvak i li va oferir un somriure sense gaire entusiasme -. Però si no estem infectats, és el que tu dius. És una advertència.

En Korsin la va veure marxar i va tornar a la tasca de cremar el poble. La Seelah no va mirar enrere, elevant-se en la nit. No quedava molt de temps. Necessitava reunir-se amb tota la seva plantilla de l'hospital, amb els seus ajudants més lleials.

I necessitava veure el seu fill.

Quan l'alba va apuntar sobre les Muntanyes Takara, en Tilden Kaah no es va trobar la Seelah a la dutxa... per molt que ella ara sentís que en necessitava una. La Seelah no havia dormit en tota la nit. Quan Korsin i Ravilan van tornar a boca de nit, el refugi s'havia convertit en un centre de crisi.

Les comunicacions eren l'autèntic problema. Les morts de keshiri anònims van causar poca pertorbació en la Força per a aquells que en realitat no es preocupaven per ells. Però les repercussions havien creat tal confusió en les ments dels Sith que fins als heralds més experimentats estaven tenint problemes per distingir els missatges. En Korsin havia estat caut cridant a la seva gent perquè tornés dels pobles i ciutats keshiri, fins ara, Tahv i la resta de les ciutats importants no s'havien assabentat del desastre de Tetsubal, i no volia que una retirada en massa posés als nadius en guàrdia. Els Sith dispersos tenien instruccions d'apartar-se sense cridar l'atenció del contacte públic i començar el camí de tornada.

Allò que havia caigut sobre Tetsubal encara no havia colpejat les principals ciutats... però els vols de reconeixement encara estaven fora, comprovant les zones circumdants. Per quan la veu es corregués cap a l'interior, tots els Sith estarien fora de perill en el seu reducte.

La Seelah va veure en Korsin diverses vegades al llarg del matí mentre anava d'un costat a un altre. Ell volia que la seva plantilla establís quarantenes per a l'entrada al complex. Cap dels Sith que havien cremat Tetsubal estava mostrant símptomes de malaltia, però hi havia molt en joc. La Seelah tenia les seves pròpies tasques a l'hospital, i de fet pocs dels membres de la seva plantilla mèdica apareixien en públic.

- Estem treballant en el problema –els hi havia dit.

Arribant a casa al migdia, la Seelah va veure en Ravilan dret al costat d’en Korsin, revisant informes. En Korsin estava demacrat per la falta de son... el seu petit peluix porpra no vindria avui a dinar! Però en Ravilan, malgrat les punyents experiències del dia anterior, semblava rejovenit, el seu cap calb mostrava un robust color magenta.

- La cosa va millor del que ens temíem, Korsin -va dir en Ravilan. Res de Gran Senyor ara, va advertir la Seelah. Ni tan sols comandant.

En Korsin va grunyir.

- Tota la teva gent ha tornat?

- M'han informat que acaben d'arribar tots als estables. No és que siguin unes vacances - va dir en Ravilan, amb els seus tentacles facials agitant-se lleugerament -, però hi ha molta feina a fer. En les nostres noves prioritats.

La Seelah va alçar la mirada. Aquest semblava el moment adequat.

- S'acosta un genet!

L'herald va sentir l'aproximació de l’uvak molt abans que aparegués per l'horitzó del sud. Es va dirigir directament cap a la columnata, el genet va posar la seva bèstia i va saltar a la superfície de pedra. Tots els ulls estaven dirigits al nouvingut. Tots excepte els de la Seelah.

- Gran Senyor -va dir, mancat d'alè -. Ha.. ha tornat a passar... a Rabolow!

La Seelah escoltà el panteix d’en Korsin.... però va veure com els ulls grocs d’en Ravilan gairebé se sortien de les seves òrbites. L'intendent li va costar uns instants recuperar el seu componiment.

- Rabolow?

-Això està en els Llacs Ragnos, oi? -La Seelah mirà cap a Ravilan i va somriure amb falsa cortesia -. Allà és on es va assignar a la teva gent ahir, no és així, Ravilan? Els pobles al costat dels Llacs Ragnos.

Ell va assentir. Tots havien estat allà quan es va parlar d'això. En Ravilan es va aclarir la gola, seca de sobte.

-Jo... hauria de parlar amb el meu soci que acaba de tornar d'allà. - Va passar a corre-cuita al costat de la Seelah, es va girar i va fer una reverència -. Jo.. realment hauria reunir-me amb ells. Comandant.

- Fes-ho -va dir la Seelah. En Korsin no va dir res, encara estupefacte per la notícia recent i la coincidència. Va veure com Ravilan desapareixia de la vista, dirigint-se als estables.

- S'acosta un genet!

En Korsin va alçar la vista. La Seelah va pensar que gairebé semblava espantat, temorós de les notícies que el genet pogués portar.

Les notícies eren una altra ciutat de mort, en un altre dels Llacs Ragnos. Un tercer genet va parlar d'una tercera. I un quart. Cent mil keshiri, morts.

En Korsin tenia els ulls oberts com plats.

- Alguna cosa a veure amb els llacs? Amb aquestes... què eren... algues d’en Ravilan?

La Seelah va creuar els braços i va mirar directament a Korsin, encongit i gairebé a la mateixa altura que ella. Estava temptada de deixar que aquest moment durés...

... però hi havia feina a fer. Va cridar a Tilden Kaah.

El seu preocupat ajudant va aparèixer des de la direcció de l'hospital subjectant un petit contenidor. Ella el va agafar i li va indicar que marxés.

- Saps què és això, Korsin?

En Korsin va donar voltes al vial buit a la mà.

- Silicat cyanogènic?

Era dels seus subministraments mèdics del Presagi... i també de les provisions que en Ravilan guardava per a les criatures al seu càrrec. En la seva forma sòlida, va explicar, era usat com a agent cauteritzador per sanadors que treballaven amb els Massassi. Ella havia vist com l’usaven una vegada i una altra estant al servei d’en Ludo Kressh. Res més feble podia fer res en les pells d'aquests salvatges.

- Ja és bastant dolent per si mateix -va dir -. Però si ho toca la humitat, es dissol... i s'intensifica un miler de vegades. Una partícula per mil milions podria fer qualsevol cosa.

Les espesses celles d’en Korsin es van alçar.

- Què... què podria fer en una massa d'aigua? O en un aqüeducte?

La Seelah li va prendre les mans amb fermesa i va mirar directament als seus ulls.

- Tetsubal.

Ella va explicar la història darrere de la mort del portador de l'hospital. El robust Gorem havia estat assignat a l'equip d’en Ravilan per ajudar a recuperar el que quedava a les destrossades seccions del Presagi. Aparentment havia tocat una coberta bruta de la farmaciola dels Massassi i va morir a l'exterior, no poc després de rentar-se les mans. La mort no va ser instantània, però la víctima no va arribar lluny.

-En Ravilan devia haver vist la mort d’en Gorem, -va dir ella-, i es va adonar que tenia una eina contra els keshiri. Una arma que podria obligar-te a tu i a la resta dels humans a oblidar-nos de construir en aquest món... i a tornar-nos a comprometre a abandonar-lo.

-I ara cada ciutat que els membres dels Cinquanta-set havien visitat el dia anterior havien seguit el mateix destí que Tetsubal.

En Korsin es va girar i va estavellar la seva cadira del pont contra una columna de marbre, fent-la miques. No va usar la Força. No li va fer falta.

- Per què farien això? - Va agafar amb força la Seelah -. Per què ho farien, quan resulta tan obvi que seguiria el rastre fins a ells? Tan estúpids... tan desesperats poden arribar a estar?

-Sí -va dir la Seelah, envoltant-lo amb els seus braços -. Tan desesperats poden arribar a estar.

En Korsin mirà al sol, descendint ara cap a la muntanya. Deixant-la anar, va mirar les cares de la resta dels seus consellers, tots expectants i sorpresos.

- Que vinguin tots els altres -va dir -. Digues-los que ha arribat el moment.

Següent