27
En Kyp Durron es va
ajupir per passar per sota d'una liana coberta d'espines en el mateix instant
en què una bandada d'ocells-insecte color escarlata emprenia el vol amb una
vibració ofegada. Els arços li van fregar el braç i la cara, impregnant-li la
pell amb la seva olor acre. Les branques que s'unien unes a les altres formant
un teló gairebé continu va murmurar sobre el seu cap quan les criatures
arbòries van fugir del soroll. La suor gotejava de la fosca cabellera d’en Kyp,
i l'aire càlid i sufocant era com una manta humida que l’emboliqués impedint-li
respirar.
Estava fent el que
podia per no perdre de vista el Mestre Skywalker, que semblava fluir a través
dels matolls i l'espessor de la jungla trobant senders secrets que li permetien
passar sense cap dificultat. En el passat en Kyp havia utilitzat trucs de
l’indret fosc per esquivar la vegetació espinosa i trobar les rutes més lliures
d'obstacles a través de la bardissa, però després de les seves últimes
experiències en tenia prou amb pensar en aquestes tècniques per sentir unes
esgarrifances de repugnància.
Quan va anar a la
jungla amb Dorsk 81, en Kyp havia utilitzat sense cap escrúpol una tècnica Sith
per generar al voltant del seu cos una aura repulsiva, foragitant els insectes
i les petites criatures que xuclaven la sang i fent que el consideressin com
una presa poc desitjable. Però això pertanyia al passat, i en Kyp estava
decidit a suportar totes les incomoditats mentre el Mestre Skywalker s’anava
allunyant a poc a poc del Gran Temple.
Havien deixat que
els altres estudiants Jedi seguissin amb els seus estudis independents. El
Mestre Skywalker se sentia molt orgullós d'ells, i ja havia dit que els
candidats estaven aconseguint els límits de totes les tècniques que podia
ensenyar-los a utilitzar. Els nous Cavallers Jedi continuarien desenvolupant-se
seguint les direccions que ells mateixos es marquessin, i anirien descobrint a
poc a poc quines eren les seves grans capacitats.
Però des d'aquell
moment en què havia estat a punt d'aniquilar en Han Solo amb el Triturador de Sols, en Kyp havia sentit
una considerable reluctància a utilitzar el seu poder i temia el que aquest
podia impulsar-li a fer en el cas que l’emprés.
El Mestre Skywalker
havia decidit portar-lo a la jungla, i la gran piràmide havia anat
desapareixent al darrere mentre l’R2 emetia brunzits i xiulets de disgust
havent de quedar-se al temple.
En Kyp no estava
molt segur de què podia voler d’ell el seu instructor Jedi. El
Mestre Skywalker penes havia obert la boca mentre avançaven hora rere hora,
travessant la jungla que vibrava amb el lent repicar de l'aigua que corria i
degotava per tot arreu i l'asfixiant humitat que traspuava d'ella, obrint-se
pas per aquella atmosfera saturada d'insectes i travessant els matolls
d'espines que semblaven urpes.
En Kyp se sentia una
mica incòmode i intimidat estant tot sol amb l'home a qui havia derrotat
mitjançant els poders malignes d’Exar Kun. El Mestre Skywalker havia insistit
que en Kyp havia d'anar armat, i li havia explicat que havia de portar amb ell
l'espasa de llum construïda per Gantoris. Tindria en Luke la intenció de
desafiar-lo a un duel..., que aquesta vegada es lliuraria a mort?
En aquest cas, en
Kyp s'havia jurat a si mateix que no lluitaria. Ja havia permès que la seva ira
causés massa destrucció. El Mestre Skywalker havia sobreviscut al terrible atac
de les arteres maquinacions Sith, cert, però això havia estat un autèntic
miracle.
En Kyp havia
reconegut la insidiosa crida del costat fosc quan l’Exar Kun va començar a
xiuxiuejar-li a cau d'orella, però havia pecat d'excés de confiança i havia
cregut que seria capaç de resistir-hi quan fins i tot l’Ànakin Skywalker no
havia pogut fer-ho. En Kyp havia acabat sent engolit pel costat fosc, i encara
que havia aconseguit escapar d'ell, això feia que no li quedés més remei que
dubtar de totes les seves capacitats. De fet, en Kyp fins i tot desitjava poder
veure’s lliure del seu talent Jedi per no estar obligat a témer el que podia
arribar a fer amb ell.
El Mestre Skywalker
es va aturar en el començament d'una clariana on tiges d'herba molt altes
oscil·laven lentament fregant les unes a les altres. En Kyp es va aturar al
costat d’ell i va veure dos depredadors d'aspecte molt ferotge, els cossos
estaven coberts per escates iridescents de color porpra clar i verd clapejat,
cosa que els proporcionava un excel·lent camuflatge en aquella frondosa
vegetació. El seu aspecte general feia pensar en grans felins caçadors que haguessin
estat creuats amb uns rèptils enormes: tenien les espatlles quadrades, i els
seus avantbraços eren tan poderosos com gruixuts pistons. Els seus caps en
forma de caixa tenien tres ulls grocs de pupil·la vertical que no parpellejaven
mentre miraven fixament als intrusos.
El Mestre Skywalker
els va tornar la mirada en silenci. La brisa va deixar de bufar. Els
depredadors van grunyir, obrint les seves boques per revelar ullals tan grans
com simitarres, i van deixar escapar una barreja d’udol i ronc abans de tornar
a esfumar-se a la jungla.
-Seguim!-va dir el
Mestre Skywalker, i va començar a creuar la clariana.
-Però on anem? -Va
preguntar en Kyp.
-Aviat ho veuràs.
En Kyp no podia
suportar per més temps les terribles sensacions d'aïllament i soledat que
estava experimentant, i va intentar aconseguir que l'instructor Jedi seguís
parlant.
- I què passarà si
no aconsegueixo distingir entre el costat fosc i el costat de la llum, Mestre
Skywalker? -Va preguntar -. Temo que qualsevol poder que tingui ara també pugui
acabar impulsant-me pel camí de la destrucció.
Una papallona d'ales
plomoses va voletejar davant d'ells, buscant el nèctar de les flors de vius
colors que creixien entre les lianes. En Kyp de contemplar el vol de la
papallona fins que escarabats-piranya d'ales color safir van sorgir sobtadament
del no-res per atacar des de quatre direccions diferents al mateix temps,
caient sobre la papallona i fent-li trossos les seves ales. La papallona es va
debatre i va oscil·lar d'un costat a un altre, però els escarabats-piranya la
van devorar a tal velocitat que ni tan sols va tenir temps de caure a terra.
Els insectes van passar brunzint tan a prop de la cara d’en Kyp que aquest va
poder veure les seves mandíbules plenes de temibles dents de serra preparades per
estripar la carn, però els escarabats es van allunyar ràpidament a la recerca
d'una altra presa.
-El costat fosc és
més senzill, més ràpid i més seductor, però sempre podràs identificar-lo per
les teves pròpies emocions -va dir en Luke -. Si l'utilitzes per ajudar als
altres i per seguir creixent i desenvolupar-te, pot ser que el que obtinguis
vingui del costat de la llum. Però si l'utilitzes només al teu benefici o
impulsat per la ira i la venjança, llavors el poder estarà tacat. No
l’utilitzis. Sempre sabràs adonar-te en quins moments estàs ple de calma i pau.
En Kyp l'havia estat
escoltant amb molta atenció, i va comprendre de sobte que s'havia equivocat des
del principi. L’Exar Kun li havia proporcionat informació falsa. El Mestre Jedi
es va tornar cap a ell. El seu rostre semblava acusar el cansament de l'enorme
pes que sostenia sobre les seves espatlles.
- Ho has entès? -Va
preguntar el Mestre Skywalker.
-Sí -va respondre en
Kyp.
-Bé.
El Mestre Skywalker
va separar les branques de l'altre costat de la clariana, i va deixar al
descobert una cosa que va fer que en Kyp es quedés totalment immòbil i se
sentís incapaç de donar ni un sol pas més. Havien arribat fins allà des d'una
adreça diferent, però en Kyp mai podria oblidar aquell lloc. Fragments de gel
abrasador van gotejar lentament al llarg de la seva columna vertebral.
-Tinc fred -va dir
-. No vull tornar aquí.
Van seguir avançant
fins a arribar al lloc on la vegetació desapareixia al costat de la vora d'un
llac d'aigües tan llises com un mirall, un estany reflector de forma circular
on l'aigua estava, molt límpida i totalment incolora, reflectint els cels buits
de núvols que s'estenien sobre ella amb tanta claredat com si fos un dipòsit de
mercuri.
Al centre del llac
hi havia una illa de roca volcànica sobre la qual s'alçava una angulosa
piràmide d'obsidiana amb una esquerda central. Les dues meitats d'aquella cara
de la piràmide semblaven haver estat apartades per un poder titànic perquè
emmarquessin l'estàtua negra, aquell colós de pedra polida que representava a
un home de cabellera ondulant, uniforme encoixinat i llarga capa negra. En Kyp
coneixia massa bé aquella imatge.
Era l’Exar Kun, tal
com havia estat en vida.
En Kyp havia rebut
la seva iniciació en els ensenyaments Sith dins d'aquell temple mentre en Dorsk
81 havia jagut enganxat a una paret, sumit en un coma antinatural. L'esperit
d’Exar Kun havia estat a punt de destruir a l'estudiant Jedi clonat per pur
caprici i com a gest demostratiu del seu poder, però en Kyp l'havia detingut i
havia insistit que el Senyor Sith li ensenyés el que sabia. En Kyp havia vist
coses tan horribles que els malsons que havien resultat d'elles encara
balbotejaven i aguaitaven en les profunditats de la seva ment.
-El costat fosc és
molt fort en aquest lloc -va dir en Kyp -. No puc ser aquí.
-Hi ha cautela en la
teva por, i hi ha saviesa i fortalesa en aquesta cautela -va replicar el Mestre
Skywalker. Es va asseure sobre una roca plana a la vora del llac d'aigües
cristal·lines, i es va fer ombra als ulls amb una mà per protegir-los de la
llum que es reflectia en la superfície del llac -. Jo esperaré aquí -va dir -,
però tu has d'entrar a la piràmide.
En Kyp va empassar
saliva i va sentir com el terror i la repugnància es apoderaven d'ell. Aquell
temple negre simbolitzava tot el que havia anat podrint lentament el nucli del
seu ésser, tot allò que l’havia impulsat a seguir un camí equivocat i tots els
errors que havia comès. Les fosques mentides i seduccions d’Exar Kun havien fet
que en Kyp matés al seu propi germà, que amenacés la vida del seu amic en Han
Solo i que fulminés al seu instructor Jedi.
- Què trobaré aquí
dins? -Va preguntar.
-No facis més
preguntes -va replicar el Mestre Skywalker -. No puc donar-te respostes. Ara
has de decidir si vols portar la teva arma amb tu o anar-hi sense. -Va moure el
cap assenyalant l'espasa de llum que penjava del cinturó d’en Kyp -. Només
disposaràs d'allò que hagis portat amb tu.
En Kyp va passar els
dits sobre els solcs de l'empunyadura de l'espasa de llum sense atrevir-se a connectar-la,
i es va preguntar si el Mestre Skywalker volia que la deixés allà o que la
portés amb ell. En Kyp va titubejar durant uns moments, i va acabar decidint
que disposar de l'arma i no utilitzar-la sempre seria preferible a
necessitar-la i no tenir-la.
En Kyp va anar cap a
la vora del llac sense poder reprimir els seus tremolors. Les aigües van ondar
al voltant del seu peu quan el va ficar en elles. Va respirar fondo, va alçar
el cap i va tractar de fer callar les veus embolicades en ecos que ressonaven
dins la seva ment. Havia d’enfrontar-se a allò, fos el que fos. En Kyp no va
tornar la mirada cap al Mestre Skywalker.
Va travessar les
aigües, va grimpar sobre les roques volcàniques recobertes de liquen de l'illa
i va avançar per l'estret sender que portava fins a l'entrada triangular del
temple.
La negra obertura
que semblava badallar sota la imponent estàtua d’Exar Kun resplendia amb el
fulgor de les gemmes corusca incrustades en ella. Runes i jeroglífics tallats
interrompien la polida brillantor de l'obsidiana. En Kyp va contemplar aquells
símbols i va descobrir que si s'esforçava podia recordar una part del seu
significat, però de seguida es va afanyar a moure el cap per expulsar les
paraules dels seus pensaments.
El temple semblava
respirar, exhalant un corrent d'aire fred que entrava i sortia lentament del
recinte. En Kyp no sabia què trobaria dins d'ella, i la tensió nerviosa de
l'expectativa encarcarava el seu cos. Va mirar al seu voltant, negant-se a
anunciar-se amb un crit. En Kyp va fer un pas cap al llindar, va alçar la
mirada cap al fosc rostre cisellat del Senyor Sith mort feia molt de temps, i
va acabar entrant a la cambra del temple després d'haver contemplat les
faccions de l'estàtua durant uns instants.
Les parets relluïen
amb una misteriosa claredat interior que havia quedat atrapada dins del
cristall volcànic. Dibuixos de gebre traçaven espirals que pujaven i baixaven
pels gruixuts murs descrivint una dansa congelada. Una cisterna plena d'aigua
molt freda degotava en l'altre extrem de la càmera.
En Kyp va esperar.
I de sobte va sentir
una estrebada punyent a l'estómac, i va notar que se li posava la pell de
gallina. L'aire es va tornar sobtadament granulós al seu voltant, com si la
mateixa llum s'hagués disgregat dins del temple.
Va intentar
girar-se, però va descobrir que es movia tan lentament i amb tanta poca traça
com si l'atmosfera li oferís una estranya resistència i s’estigués solidificant
al seu voltant. Tot semblava centellejar amb un veloç parpelleig.
En Kyp es va
endinsar en el temple amb pas trontollant. Va intentar moure’s més de pressa,
però el seu cos es negava a respondre amb la velocitat habitual.
Una ombra va sorgir
del negre mur, una silueta ominosa que tenia els contorns d'un ésser humà.
L'ombra va anar adquirint poder, creixent ràpidament a mesura que en Kyp
l'anava alimentant amb la seva por. La silueta es va anar alçant sobre ell en
un veloç traspuar de les esquerdes, sorgint d'una negror que es trobava més
enllà del temps. No tenia trets visibles, però en Kyp va descobrir que li
resultava molt familiar.
-Estàs mort -va dir
en Kyp, intentant que la seva veu sonés desafiant i plena de fúria, però sense
aconseguir impedir que tremolés.
-Sí -va replicar des
de les ombres aquella veu estranyament familiar -, però segueixo vivint dins
teu. Només tu pots fer que el meu record torni a ser fort, Kyp.
-No. Et destruiré
-va dir en Kyp.
Va sentir a les mans
l’espurneig del poder negre i la presència del llampec de banús que havia
utilitzat per atacar al Mestre Skywalker: el poder de les serps alades, els
ensenyaments foscos del Sith... Que irònic resultaria emprar el poder del
mateix l’Exar Kun contra ell! L'energia es va intensificar encara més i va
suplicar ser deixada en llibertat, exigint que en Kyp es lliurés a ella perquè
pogués eradicar la negra ombra d'una vegada per sempre.
Però en Kyp es va
obligar a aturar-se. Podia sentir el veloç bategar del seu cor, el cantussol de
la sang a les orelles i com la seva ira anava prenent el control..., i va
comprendre que tot allò era un error. Va començar a respirar profundament i es
va calmar. No devia seguir aquell camí.
El negre poder Sith
es va anar esvaint de les puntes dels seus dits. L'ombra esperava en silenci,
però en Kyp va obligar al seu poder a què continués retrocedint i va anar
reprimint la seva ira a poc a poc. La ira era exactament el que l’Exar Kun
desitjava, i en Kyp no estava disposat a deixar-se arrossegar per ella.
El que va fer va ser
allargar la mà cap l'espasa de llum que penjava del seu maluc, la va despenjar
i va pressionar el botó activador. La fulla blanc-i-violeta va sorgir del
no-res en un arc resplendent de neta electricitat, vessant un torrent de la
llum més pura imaginable.
L'ombra seguia
surant davant seu com si esperés lluitar amb en Kyp i esperés a què fos aquest
qui fes el primer moviment. Va alçar els seus braços nebulosos, més negres que
qualsevol negror que en Kyp hagués vist fins aquell moment. En Kyp va aixecar
l'espasa de llum d’en Gantoris disposant-se a colpejar-lo amb ella, i es va
sentir orgullós del que havia de fer. Utilitzaria una arma Jedi, i empraria una
arma de llum per colpejar a la foscor.
Es va preparar per
llançar la seva espasada. L'ombra romania totalment immòbil, com si estigués
atordida..., i en Kyp de tornar a vacil·lar.
No podia atacar, i
no podia fer-ho ni encara que fos armat amb una espasa de llum. Si atacava a
l’Exar Kun, això també significaria seguir sucumbint a la temptació i
l'enganyosa facilitat de la violència, i en aquest cas seria igual quina fos
l'arma amb la que hauria escollit fer-ho.
L'empunyadura de
l'espasa de llum semblava haver-se tornat molt freda entre els seus dits, però
en Kyp va pressionar el botó desactivador i va tornar a penjar-se l'espasa de
llum del seu cinturó. Es va aixecar i es va encarar amb l'ombra que semblava
haver-se encongit fins no ser més alta que ell, convertint-se en el contorn
negre d'un ésser humà embolicat en una túnica amb caputxa.
-No lluitaré amb tu
-va dir en Kyp.
-M'alegra sentir-ho
-va dir la veu, que s'havia tornat més límpida i, alhora, encara més estranya i
incomprensiblement familiar que abans.
Aquella veu ja no
s'assemblava en res a la veu d’Exar Kun, i mai ho havia estat.
Els braços de
l'ombra van pujar per tirar cap enrere el caputxó, i van revelar un rostre
lluminós que només podia ser el d’en Zeth, el germà d’en Kyp.
-Estic mort -va dir
la imatge d’en Zeth-, però només tu pots fer que el meu record segueixi sent
fort. T'agraeixo que m’alliberessis, germà.
La imatge d’en Zeth
el va abraçar, embolicant-lo en una breu i pessigollejant onada de calor que va
fondre el gel que s'havia anat acumulant a la columna vertebral d’en Kyp.
Després l'esperit es va esvair, i en Kyp va tornar a trobar-se sol en un temple
buit que feia olor de floridura i que ja no tenia el més mínim poder sobre ell.
En Kyp va tornar a
emergir a la càlida llum del sol, lliure de les ombres, i va veure com el
Mestre Skywalker s'aixecava a la riba oposada i alçava la mirada cap a ell.
Luke estava somrient d'orella a orella, i va obrir els braços en un gest de celebració.
- Torna amb
nosaltres, Kyp! -Va cridar el Mestre Skywalker, i la seva veu va crear una
infinitat d'ecos que es van estendre sobre la llisa superfície de les aigües
immòbils-. Benvingut a casa, Cavaller Jedi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada