Campions de la Força (XXIV)

Anterior

24

Lando Calrissian tenia la sensació que el milió de crèdits de la recompensa era un munt de diners roent que estava cremant-li el compte corrent, i sabia que necessitava invertir-lo aviat.

Disposar d'una suma de diners tan gran i cap alternativa pràctica per gastar era una sensació totalment nova per a ell. Hi havia obtingut el control de les mines de gas de Tibanna a Bespin durant una partida de sàbacc, i havia ocupat el càrrec de Baró Administrador de la Ciutat dels Núvols durant diversos anys. Hi havia dirigit operacions d'extracció minera al planeta superrecalentat a Nkllon, i després d'haver obtingut aquella enorme recompensa gràcies al seu comportament durant les carreres d’amorfoides d’Umgul, Lando no veia cap raó per la qual no pogués convertir les mines d'espècia de Kèssel en un negoci que donés molts beneficis.

-T'agraeixo molt que m'hagis portat fins aquí, Han -va dir.

Es va inclinar cap al seu amic, que estava assegut al costat de la cabina de pilotatge del Falcó Mil·lenari, i li va donar un copet a l'espatlla. Sabia que en Han no li havia fet molta gràcia el fet d’haver de deixar la Leia i els nens de nou tan aviat, ni que fos durant el dia de viatge que trigaria a arribar a Kèssel i deixar-lo allà. També sospitava que en Han estava una mica preocupat per Chewbacca i les forces d'ocupació de les Goles, que no havien enviat cap transmissió des que van iniciar l'avanç cap al cúmul de forats negres. Les Goles es trobaven bastant a prop de Kèssel, i probablement en Han albergava l'esperança d'obtenir notícies d'ells.

-Ha valgut la pena, ni que sigui per evitar que et passis la vida suplicant que et portin a les naus dels altres -va dir en Han mirant en direcció oposada, i després va tornar el cap cap al visor frontal -. Segueixo pensant que estàs boig per voler anar a Kèssel, i voler quedar-te aquí em sembla una bogeria encara més gran.

El petit planeta que tenien davant es movia en una òrbita molt propera al seu no molt lluminós sol. La massa deforme que era Kèssel tenia una gravetat tan reduïda que no podia conservar una atmosfera pròpia, de manera que els gasos s'anaven escapant a l'espai com una tènue crinera que brotés l'estèril paisatge rocós. Una lluna de grans dimensions en la qual Moruth Doole, l'alienígena que s'havia convertit en senyor de la presó i havia instal·lat la seva guarnició de pirates, estava grimpant per sobre de l'horitzó de Kèssel, emergint de la corona nebulosa d'atmosfera que fugia contínuament del petit planeta.

-L'última vegada que vaig estar aquí amb Chewie ens van abatre -va dir en Han movent el cap -. Em vaig prometre a mi mateix que no tornaria mai..., i només han passat un parell de mesos des de llavors i ja torno a ser aquí.

-Això és perquè ets un bon amic, Han. T'ho agraeixo molt, de debò... A la Mara Jade no li hauria agradat gens que arribés tard a la nostra cita.

En Han va arrufar els llavis en un somriure burleta.

-Suposant que la Mara Jade s'hagi dignat anar a Kèssel, voldràs dir -va replicar.

-Estarà allà -va dir en Lando -. Aposto que ha estat comptant els dies.

-Tant de bo tornés a tenir a Chewie de copilot -va murmurar en Han mentre alçava la mirada cap al sostre de la cabina -. Pot ser que tingui els seus defectes, però almenys no està deixant anar ximpleries cursis a cada moment.

La menció de Chewbacca va fer que els dos homes sentissin l'impuls subconscient de tornar la mirada cap el tapís resplendent de núvols gasosos que envoltava el cúmul de les Goles. En Chewbacca i la resta de la força d'ocupació ja devien estar donant els últims passos en l'operació de conquesta de la Instal·lació de les Goles que estaven portant a terme en algun lloc d'aquell laberint. Els forats negres feien que tota comunicació resultés impossible, pel que no tenien cap manera de saber què havia passat durant l'ocupació.

-Espero que estigui bé, Han -va dir en Lando en veu baixa.

En Han es va inclinar cap endavant i va lliscar els dits sobre la unitat de comunicacions. Va vacil·lar i el seu rostre es va aombrar durant un moment, però de seguida va connectar el transmissor i estossegar per aclarir-se la gola. Quan va parlar ja tornava a ser el Han Solo enèrgic i decidit de sempre.

-Aquí Han Solo del Falcó Mil·lenari, en rumb d'aproximació a Kèssel.

En Lando va contemplar com la mà esquerra d’en Han s'acostava als controls hiperespacials. Ja hi havia un nou curs programat a l'ordinador, i en Han estava preparat per fugir a tota velocitat tan sols que passés qualsevol cosa que fos mínimament sospitosa.

-Estem buscant la Mara Jade, una representant de l'Aliança de Contrabandistes -va seguir dient en Han -. Sol·licitem..., eh... permís per baixar a la lluna guarnició. Tinguin la bondat d'enviar una confirmació i justificant de recepció abans que seguim-nos aproximant.

El rostre d’en Han estava solcat per fines arrugues de preocupació.

-No estiguis tan nerviós, Han -va dir en Lando -. Les coses han canviat molt a Kèssel. Ja ho veuràs.

-Sí, clar... És només que no vull córrer cap risc després del que ja ha ocorregut en el passat -va replicar en Han, posant-se una mica a la defensiva.

La veu ferma i enèrgica de la Mara Jade va brollar del comunicador abans que en Lando hagués pogut dir res. Lando es va sentir envaït per una onada de càlida alegria sentint els seus matisos delicats i subtils, i va imaginar com s'estarien movent els seus bells llavis per articular les paraules.

-Arribes amb mig dia de retard, Solo -va dir la Mara Jade.

-Bé, Lando volia estar el més presentable possible -va replicar en Han, somrient -, i tu ja saps el temps que pot arribar a requerir això.

La Mara va deixar escapar una curta riallada i en Lando va fulminar al Han amb la mirada.

-Bé, doncs ja podeu baixar -va dir -. He portat una flota defensiva de l'Aliança de Contrabandistes. La lluna guarnició està totalment controlada, i parlarem de negocis. He enviat una escorta..., vaig pensar que això és una cosa que Calrissian apreciaria.

En Lando va somriure d'orella a orella.

- Ha planejat alguna mena de sorpresa per a mi! -Va exclamar -. Probablement ho ha fet perquè em doni compte de l'afecte que sent cap a mi.

-Au, germà... -Va murmurar en Han, i va tornar a alçar els ulls cap al sostre de la cabina.

En Han va comprovar les coordenades en la seva consola de navegació i va dirigir el Falcó cap a la gran estació de la lluna de Kèssel.

Lando Calrissian i Luke Skywalker havien estat portats en una llançadora fins a la lluna per Moruth Doole, un alienígena amb aspecte de batraci, quan van acudir al sistema de Kèssel fent-se passar per inversors potencials interessats en l'explotació de les mines d'espècia. En Doole havia fet tot estava a les seves mans per mostrar-los les instal·lacions mineres fent-les el més atractives possible, amb l'esperança que en Lando invertiria en elles tots els crèdits que havia guanyat gràcies als amorfoides.

Lando es va estremir recordant com totes les naus de l'hangar havien enlairat en la seva persecució després que ell i en Luke haguessin robat el Falcó, que ja estava reparat. La flota pirata de Kèssel s'havia ensopegat amb els Destructors Estel·lars de l’almirall Daala quan aquests van sortir a tota velocitat del cúmul de les Goles perseguint en Han Solo. Les dues flotes pràcticament havien xocat l'una amb l'altra infligint-se una destrucció realment terrible, però en Han, en Luke i en Lando havien fugit a l'hiperespai sense esperar a veure com acabava la batalla.

Una nau de petites dimensions va aparèixer per sobre del nebulós horitzó de Kèssel.

-Aquí Jade. Sóc la vostra escorta, així que seguiu-me.

El iot espacial es va anar aproximant, i després va virar i va sortir disparada en direcció a la lluna. En Han va augmentar la velocitat del Falcó.

En Lando es va aixecar de sobte i va parpellejar amb expressió sorpresa.

- Ei, aquesta és la meva nau! -Va cridar -. És la Dama Afortunada. És...

-Bé, almenys això ens estalvia la molèstia de trobar-la -va dir en Han.

Lando es va inclinar sobre el comunicador.

- Has trobat la meva nau, Mara! -Va exclamar -. Mai podré agrair-t’ho prou... Si hi ha alguna cosa que pugui fer per saldar el deute que he contret amb tu -va afegir baixant la veu -, qualsevol cosa que hagis pogut arribar a concebre en els teus somnis més bojos i desenfrenats...

-Segueix parlant d'aquesta manera i potser decideixi connectar el pilot automàtic i enviar aquesta nau rumb al sol, Calrissian.

Lando va tornar a reclinar en el seu seient amb un sospir i un somriure.

-Què bromista és -va comentar llançant una ràpida mirada de reüll al Han.

El iot espacial Dama Afortunada tenia una silueta esvelta i angulosa, amb els mòduls de propulsió col·locats a la part inferior de l'estructura. El seu casc lluïa, i la nau semblava haver escapat a les devastadores batalles que s'havien lliurat a Kèssel sense haver patit cap dany.

Lando es va remoure nerviosament al seu seient. Es delia per tornar a veure la Mara, i anhelava tornar a reclinar-se en els tous coixins del seient de pilotatge i poder gaudir de les olors i els contactes familiars de la seva nau.

Van entrar a la caverna que donava accés a la guarnició de la lluna, i van deixar enrere les gruixudes portes blindades per entrar a la fantasmagòrica i aspra claredat d'un gran hangar. Els camps de retenció atmosfèric es van tancar darrere d'ells i van repressuritzar la zona habitable. El Falcó va seguir avançant sobre els seus feixos repulsors i va acabar posant-se en una esplanada al costat de la Dama Afortunada.

La Mara Jade va sortir de la cabina. Portava una cenyida granota de vol metàl·lica, i subjectava el casc sota del seu colze dret. Va moure el cap per buidar la seva cabellera castany rogenca i va entretancar els ulls, i Lando es va estremir i va sentir una peculiar barreja de calor i fred provocada per l'aurèola d'energia i intel·ligència que irradiava aquella dona. En Lando va seguir contemplant-la i es va meravellar davant la generositat de les corbes i la duresa de la seva façana.

-Ei, Mara, on vas trobar la nau d’en Lando? -Va preguntar en Han. Crèiem que hauríem de passar diversos dies recorrent la superfície de Kèssel abans de trobar-la.

-La vaig trobar just al lloc on Lando havia dit que va baixar amb ella -va explicar la Mara Jade -. Pel que sembla ningú va tenir temps d'eliminar els senyals d'identificació i baixar fins aquí.

Lando va recórrer l'hangar de la guarnició amb la mirada, però no va veure cap nau que li resultés familiar. Tots els aparells eren d'un disseny elegant i acurats, i no s'assemblaven en res als munts de ferralla que a penes podien desplaçar-se que havien format la flota de Doole. Aquelles naus estaven adornades amb senyals d'identificació úniques en cada cas, encara que en totes es veia una aspa sobre l'ala.

La Mara es va adonar de la seva inspecció.

-És la nostra nova insígnia per a l'Aliança de Contrabandistes -va explicar -. No resulta massa òbvia, però en tenim prou amb això. - Què ha estat de totes les naus d’en Doole?

Lando ensumà aquella atmosfera resseca i estancada, i va poder captar les olors de la roca polvoritzada i el combustible d’hiperimpulsió que impregnaven l'aire amb una desagradable pudor de ranci.

-El noranta per cent de les naus d’en Doole van quedar destruïdes durant el seu enfrontament amb els Destructors Estel·lars de la Daala, i la gran majoria de pilots supervivents va desaparèixer a l'hiperespai amb les seves naus. Ningú sap on són ara..., i si he de ser sincera, la veritat és que tant me fa on estiguin.

-Després van arribar unes quantes naus de socors de la Nova República i van evacuar a gairebé tots els habitants del sistema. Es van dur als presoners de la Institució Penitenciària Imperial i a uns quants endarrerits que quedaven a la ciutat de Kessendra. Si tenen alguna altra opció, ningú vol viure a Kèssel.

-Llavors el que ens estàs dient és que Kèssel ha quedat desert i que serà del primer que hi arribi, no? -Va preguntar en Lando, sentint-se cada vegada més ple de goig i esperances.

-Sí -va replicar la Mara -. He exposat la teva proposició a uns quants membres de la nostra Aliança, i ens ha semblat força interessant. No només has demostrat la teva habilitat en un altre tipus d'operacions comercials, sinó que també tens sòlides connexions amb la Nova República que permetran crear uns canals de distribució eficients per l'espècia brillestim. Fins i tot disposes dels diners suficients per fer inversions en la nova infraestructura... –La Mara va arronsar les espatlles -. Sí, la veritat és que ens sembla un bon tracte.

En Lando la va obsequiar amb un somriure radiant.

-Sabia que acabaries comprenent que associar-nos era una idea excel·lent -va dir.

La Mara va girar bruscament sobre si mateixa i va seguir parlant sense prestar la més mínima atenció a la seva insinuació.

-Però hem d'actuar immediatament. Hem sentit rumors que altres senyors del crim bastant menys escrupolosos s'estan preparant per apoderar-se de les mines. Els túnels d'espècia estan buits, i ara són com una fruita madura que només espera ser agafada... Francament. Calrissian, preferim tractar amb tu en comptes d’algú que portarà aquí els seus propis equips i expulsarà a l'Aliança de Contrabandistes de tot el negoci. Aquesta és la raó per la qual hem portat les nostres forces, i per això estem preparats per defensar Kèssel si a algun senyor del crim hutt se li passen idees rares pel cap.

-Sí, crec que això té bastant sentit -va dir en Han.

En Lando es va fregar les mans i va contemplar les naus posades a la pista. Diversos contrabandistes anaven i venien d'un costat a un altre, humans i alienígenes, homes i dones robustos i d'aspecte bastant dur, i en Lando va pensar que era gent amb qui no li faria cap gràcia trobar-se als foscos nivells inferiors de Coruscant.

- No hauríem d'anar a fer una ullada a les nostres propietats?

-D'acord -va dir la Mara tornant-se cap a ell -. Anem a la teva nau, Calrissian. Tu pilotaràs.

En Lando va gaudir amb el contacte familiar dels seus controls i va acariciar amb les mans la llisa i suau superfície dels seients. La Dama Afortunada era el seu iot espacial, i havia estat construït seguint els seus dissenys. Lando anava a compartir la cabina amb una dona molt bella i intel·ligent per anar a un planeta on tenia intenció de guanyar una fortuna. Després de tot allò, no creia que el dia pogués millorar molt més.

I tenia raó.

Van sobrevolar la superfície deserta i calcinada de Kèssel i van passar per sobre d'una de les enormes fàbriques d'atmosfera, que en el passat havia escopit aire manufacturat per substituir les pèrdues constants que es produïen com a resultat de la baixa gravetat.

Però la gegantina xemeneia estava mig en ruïnes, i el seu exterior blanquinós es trobava clapejat pels senyals negres dels raigs desintegradors. El sòl ressec, ja sense vida excepte per alguns retalls de vegetació extremadament resistent, havia estat arrasat pels bombarders TIE i els atacs amb bateries turbolàser llançats des de l'espai.

-Més de la meitat de les fàbriques d'atmosfera estan destruïdes o no funcionen -va explicar la Mara -. L’almirall Daala va causar molts danys. Pel que sembla va pensar que això era una base rebel, i va disparar contra tot el que apareixia en les seves pantalles de punteria.

Lando va sentir que se li formava un buit a l'estómac.

-Això exigirà molta més feina del que m'havia imaginat al principi -va dir.

Però de seguida es va consolar calculant les enormes quantitats de riqueses no reclamades per ningú que ocultaven els túnels i pensant en com podia aconseguir quadrilles d'androides, sullustans i altres races alienígenes que treballessin en ells a canvi d'un percentatge en els beneficis. Potser necessitaria una mica més de temps per recuperar la seva inversió inicial, però la demanda de brillestim pur era tan gran que podria apujar els preus... almenys fins que comencés a obtenir-hi beneficis.

-Anem a la presó -va dir en Lando -. Aquesta fortalesa hauria d'haver estat capaç de resistir els atacs llançats des de l'espai, i crec que la faré servir com a base d'operacions. Necessitarà una certa tasca de reconversió, naturalment, però hauríem de poder adaptar-la per què funcioni com a centre de control del nostre nou complex de manufacturació.

La velocitat a la que avançava la Dama Afortunada va anar devorant ràpidament els quilòmetres, impulsant-la a través del paisatge buit fins que un enorme trapezoide va sorgir davant seu i es va alçar com un monument colossal sobre l'àrida superfície de Kèssel.

L'antiga presó imperial havia estat construïda amb llisa roca sintètica d'un gens atractiu to marronós general en el qual apareixien vetes d'altres colors. Una aglomeració de finestres de vidre brollava de la façana que baixava en angle cap a terra, i els tubs dels ascensors es lliscaven al llarg de les cantonades de l'estructura. L'edifici estava cobert de cremades, però no semblava haver sofert cap dany.

Lando va deixar escapar un sospir d'alleujament.

-Bé, almenys té aspecte d'estar intacta -va dir -. Sembla que alguna cosa ha sortit bé per variar, oi? Sí, aquesta presó serà el lloc ideal per començar... -Es va girar cap a la Mara i va somriure -. Crec que tu i jo hauríem de batejar els nostres nous quarters generals!

La Mara Jade va arrufar les celles i va seguir mirant pel visor davanter.

-Ah... Hi ha un problema, Calrissian.

En Lando i en Han es van tornar cap a ella. La presó es va anar fent més i més gran a mesura que la Dama Afortunada s'anava aproximant a ella.

-Bé, veuràs, el cas és que en Moruth Doole s'ha fet fort dins de l'edifici de la presó -va seguir explicant la Mara -. És mort de por, i no sap què fer... Tots els sequaços han fugit o han mort, i ara està utilitzant els sofisticats sistemes defensius de la presó per impedir que ningú entri en ella.

La fortalesa semblava totalment impenetrable, una gegantina massa amagada de pètria armadura. En Lando no tenia ni el més mínim desig de tornar a veure a Moruth Doole, i sabia que al Han li passava exactament el mateix que a ell.

-Vaja, tant de bo t'haguessis acordat d'esmentar aquest detall una miqueta abans -va dir en Lando, i va torçar el gest mentre feia que la Dama Afortunada comencés a baixar.

Següent