26
El malmès Destructor Estel·lar Gorgona amb prou feines havia aconseguit
sobreviure a la travessia del remolí gravitacional que havia de ser creuat per
arribar a l'interior del cúmul de les Goles.
L’almirall Daala s'havia posat
l'arnès de seguretat d'una cadira de comandament al pont, i havia romàs en ella
mentre el Destructor Estel·lar era copejat per forces de marea que haguessin
fet miques la nau si la seva trajectòria s'hagués desviat del rumb traçat. La
Daala havia ordenat a la seva dotació que busqués refugi en les zones més ben
protegides, dient-los que es lliguessin als seus llocs i els preparés per a un
viatge considerablement accidentat. Hi havia molt pocs camins coneguts dins del
cúmul de les Goles i la Daala havia escollit el més curt, la «porta del
darrere», però tot i així la seva nau no es trobava en condicions de suportar
aquelles tremendes tensions durant molt de temps.
Molts estabilitzadors del Gorgona havien esclatat quan van
aconseguir escapar per una fracció de segon de l'explosió múltiple supernova a
la Nebulosa del Calder. Al final els escuts havien deixat de funcionar, però
havien aguantat el temps suficient. El casc metàl·lic del Gorgona, que en el passat havia estat llis i d'un color d'ivori,
estava ple de cicatrius i cremades. Les capes exteriors del blindatge s'havien
evaporat, però la Daala havia decidit córrer un risc terrible i s'havia sortit
amb la seva.
Va tenir la gran sort d'aconseguir
fugir de l'explosió solar quan el Basilisc,
que només portava uns segons de retard sobre ells, s'havia vaporitzat
convertint-se en una bola de flames, desintegrat per l'ona expansiva de la
supernova que havia sortit disparada en totes direccions. Però la Daala havia
ordenat que el Gorgona saltés a
cegues a l'hiperespai uns instants abans que el front explosiu arribés als seus
impulsors posteriors. El salt a la desesperada va llançar la nau en un curs
temerari i incontrolable a través dels perills de l'univers. Si haguessin anat
a parar a un sender interdimensional que travessés el nucli d'una estrella o
planeta, el Gorgona hauria quedat
totalment destruït, però un miracle de la destinació havia evitat que això
arribés a succeir.
El Gorgona havia emergit de l'hiperespai en el buit deshabitat del
Perímetre Exterior. Els seus escuts havien deixat de funcionar i els seus
sistemes de suport vital estaven mig cremats, i en diversos punts del nucli
havien aparegut escletxes que van permetre que l'atmosfera escapés udolant al
buit fins que aquests compartiments van quedar segellats.
La dotació de la Daala havia deixat
escapar un panteix col·lectiu d'alleujament i sorpresa davant d'aquella fugida
increïble, i havia començat a treballar en les reparacions. S'havien allunyat
tant de les rutes conegudes que els seus navegants van necessitar un dia sencer
només per determinar la seva nova posició dins de la galàxia. Soldats de les tropes
d'assalt amb vestits espacials totalment hermètics van recórrer l'esquelet
extern del Gorgona traient components
destrossats, aplicant pegats sobre els punts més debilitats del casc i
col·locant recanvis trets del seu cada vegada més buit magatzem d'equip.
El Destructor Estel·lar havia acabat
materialitzant-se en l'espai deshabitat que s'estén entre les estrelles. Un
dels seus motors havia patit avaries de tal gravetat que no podia ser reparat,
i tres de les bateries turbolàser de proa havien quedat inutilitzades. Però la Daala
no va permetre que cap dels seus tripulants descansés fins que el Gorgona va tornar a estar en condicions
de funcionar. Tenien una missió per completar. Tampoc es va permetre el luxe de
descansar, i va deambular incansablement pels passadissos inspeccionant les
reparacions, encarregant treballs i donant prioritat a les tasques de
manteniment.
La Daala havia ensinistrat
implacablement als seus soldats de les tropes d'assalt i el seu personal de
l'armada espacial durant més de deu anys. Els seus homes estaven acostumats al
treball més esgotador, i es van portar admirablement una vegada enfrontats a
una autèntica crisi.
El Gran Moff Tarkin
li havia donat el comandament de quatre Destructors Estel·lars perquè protegís
la Instal·lació de les Goles amb ells, però la Daala havia perdut la seva
primera nau, l’Hidra, quan encara ni
tan sols havia tingut temps de treure la seva flota del cúmul de les Goles. El Mantícora havia estat destruït darrere
de la lluna de Calamari en no poder escapar a temps quan algun geni de la
tàctica calamarià havia endevinat l'estratègia que estava utilitzant Daala. La
seva tercera nau, el Basilisc, que ja
havia patit danys durant la batalla contra les forces dels contrabandistes
lliurada a Kèssel, no havia pogut moure’s prou pressa per escapar a les
explosions supernova.
La Daala no havia
pogut fer res per impedir aquella lenta erosió de les seves forces. Hi havia
planejat llançar un atac fabulosament devastador contra Coruscant, el món
capital de l'Aliança Rebel, però en Kyp Durron havia utilitzat el Triturador de Sols contra ella abans que
la Daala pogués descarregar el seu cop.
Els llargs dies
invertits en les reparacions havien permès que la Daala acabés assimilant el
seu fracàs. Hi havia comès el greu error de confondre les seves prioritats.
Protegir la Instal·lació de les Goles hauria d'haver estat l'única raó de la
seva existència, i mai hagués hagut de prendre la decisió de lliurar una guerra
privada contra la Rebel·lió. La Daala estava segura que els rebels intentarien
apoderar-se dels seus secrets amb prou feines coneguin què hi ha a la
Instal·lació, pel que estava clar que la seva nova prioritat havia passat a ser
la de complir amb la missió que li havia estat assignada per Tarkin.
El Gorgona estava ferit i ja no podia
avançar a màxima velocitat, però Daala va intentar tornar a les Goles el més de
pressa possible. Tornaria a la Instal·lació i protegiria el que quedés d'ella
amb tots els seus recursos i amb tota la seva habilitat. La rendició estava
totalment descartada. Tenia una feina a fer, un deure que havia jurat complir
davant Tarkin, el seu oficial superior.
L’almirall Daala es
va aferrar als braços de la seva butaca de comandament i va mantenir els ulls
oberts malgrat la lluentor encegadora dels remolins que s'agitaven en aquell
infern de gasos atrapats. El Gorgona
es va obrir pas a través de la barrera de forats negres per seguir un camí
llarg i tortuós, i la Daala va anar sentint una successió d'estrebades
impalpables en les seves entranyes quan van passar al costat de pous
gravitatoris d'una profunditat tan colossal que podien aixafar un planeta
sencer deixant-lo reduït a la grandària d'un àtom.
Els espiells es van
enfosquir, però la Daala va seguir mantenint oberts els seus ulls color verd
maragda. Semblava lògic suposar que ella era l'única que coneixia tots els
detalls d'aquella ruta, però el jove Kyp Durron havia aconseguit obrir-se pas
fins al cor de les Goles, i la Daala havia de donar per fet que altres
Cavallers Jedi eren capaços de repetir la seva gesta.
La Daala va sentir
com un sistema començava a emetre els xiscles de les alarmes automàtiques per
indicar que un component d'importància primària acabava d’avariar-se. Dolls
d'espurnes van brollar d'un lloc de sensors, i un tinent va lluitar contra
l'estirada de l'acceleració en un desesperat intent d'anul·lar els sistemes i
transmetre les seves funcions a un altre panell.
-Ja gairebé hem
arribat... -Va dir el comandant Kratas prement les dents en el seu lloc, i
l'estrèpit va fer que la seva veu a penes pogués ser escoltada.
Una sèrie de senyals
automàtics d'advertència va ressonar pel pont omplint-lo d'ecos... i els colors
es van apartar del visor davanter tan sobtadament com si fossin una bena que
una mà invisible acabava d'arrencar dels ulls de la Daala. El Destructor
Estel·lar per fi havia entrat al refugi de calma que s'amagava en el centre del
cúmul.
La Daala va
reconèixer a l'instant l'aglomeració aïllada de planetoides interconnectats que
suraven en el buit formant una precària configuració. Els puntets de llum
indicaven que el complex seguia funcionant. La Daala va fer una ràpida
avaluació de la situació general i va veure que el prototip de l'Estrella de la Mort havia desaparegut...
i en el lloc que havia ocupat es trobaven una fragata rebel i tres corbetes corellianes.
- Almirall! -Va
exclamar en Kratas.
-Ja ho veig,
comandant -va replicar secament la Daala.
Va obrir les
sivelles del seu arnès de seguretat, es va posar dreta i va lliscar
automàticament les mans sobre l'uniforme gris verdós que es cenyia a les corbes
del seu esvelt cos per allisar la tela. Les gotetes de suor van escampar sobre
la seva pell un pessigolleig com el que haurien pogut produir les picades d'un
eixam d'insectes diminuts quan la Daala va pujar a la plataforma de comandament
i es va acostar una mica més al visor, movent-se com si estigués responent a
una trucada silenciosa.
Les seves mans
enguantades es varen corbar sobre la barana del pont amb tanta força com si
volguessin escanyar alguna cosa, i el cuir negre va grinyolar fregant el metall
esmaltat. Els rebels per fi havien arribat, tal com havia estat tement tot el
temps..., i la Daala havia arribat massa tard per aturar la invasió!
Va estrènyer els
llavis amb tal fúria que aquests empal·lidiren. La Daala creia que el Gorgona havia sobreviscut per a un
propòsit, i haver tornat a la Instal·lació de les Goles feia que tingués la
impressió que l'esperit del Gran Moff Tarkin estava contemplant les seves
accions per sobre de la seva espatlla i es disposava a guiar-la. La Daala sabia
ben bé què estava destinada a fer, i també sabia que no podia fracassar per
segona vegada.
-Connectin tots els
sistemes d'armament que estiguin en condicions de funcionar, comandant -va
ordenar -. Aixequin els escuts i posin rumb cap a la Instal·lació.
La Daala va tornar
la mirada cap al comandant Kratas, el seu subordinat de grans celles i mentó
feble, i va veure que es posava en posició de ferms.
-Pel que sembla
tenim feina a fer -va murmurar la Daala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada