42
El Destructor
Estel·lar Gorgona avançava per
l'espai tan lentament com un drac ferit, amb mil punts danyats pels quals es
filtraven les radiacions escampades sobre el seu casc.
Tots els motors
subllumínics primaris del Gorgona
havien deixat de funcionar excepte un. Els enginyers de l’almirall Daala li
havien assegurat que transcorrerien molts dies abans que poguessin tractar
d'entrar en l'hiperespai.
Els sistemes de
suport vital de les dotze cobertes inferiors havien hagut de ser
desconnectades, però els soldats de l’almirall Daala estaven acostumats a les
penalitats i la incomoditat. L'amuntegament i la manca d'espai potser servirien
com a estímul per acabar les reparacions al més aviat possible. Els sistemes de
calefacció estaven al mínim, amb el resultat que l'aire s'havia tornat gelat.
El fred feia que les paraules brollessin dels llavis de la Daala acompanyades
per un nuvolet de vapor.
La Daala sabia que
el seu estimat navili insígnia havia patit greus danys, però també comprenia
que no necessitava tornar a convertir el Gorgona
en una impecable màquina de guerra. Això ja no era necessari, perquè en tindria
prou amb fer les reparacions suficients per poder tornar als territoris
controlats per l'Imperi, on li seria possible tornar a començar partint de
zero.
El gran avantatge
amb què comptava la Daala en aquells moments era que les forces rebels creien
que la seva nau havia estat destruïda per l'explosió. Els seus sensors haurien
quedat encegats per l'erupció del reactor de l’asteroide.
Mentre contemplava
com la Instal·lació de les Goles quedava convertida en vapor. La Daala havia
ordenat avançar a tota màquina amb els escuts a màxima potència, i havia
oblidat tota cautela per llançar el Gorgona
en un curs directe contra els murs de les Goles. La Daala havia buscat una
sortida i l'havia trobat, i el malmès creuer de combat imperial que s'allunyava
lentament de les descàrregues energètiques del cúmul de forats negres ja no
podia ser detectat per cap sistema de seguiment rebel.
La meitat de les
consoles del seu pont de comandament estaven apagades, incapaces de funcionar
després d'haver suportat tantes sobrecàrregues seguides. Els tècnics, que
s'havien embolicat en gruixuts uniformes per tractar de mantenir-se una mica
calents, treien les plaques d'accés i es fregaven les mans entumides pel fred
mentre examinaven els components electrònics. Però no es queixaven... almenys
no mentre la Daala estigués allà per sentir-los.
Un percentatge
significatiu dels seus soldats havia mort en explosions dels nivells inferiors
o ruptures sobtades del casc, les infermeries estaven plenes de baixes i molts
sistemes d'ordinador havien deixat de funcionar..., però havien sobreviscut.
El comandant Kratas
va anar cap a la Daala i la va saludar marcialment. El seu rostre, que estava
tacat de greix i fum a causa dels seus intents de fer treballs de reparació,
oferia un aspecte lamentable.
-No porto bones
notícies, almirall -va dir.
-Vull saber quina és
la nostra veritable situació -va dir la Daala, expulsant les preocupacions a
les profunditats de la seva ment on podrien augmentar les terribles pressions
que ja oprimien el seu cor, cristal·litzant així el diamant de la seva decisió
-. Doni-me-les, per dolentes que siguin.
En Kratas va
assentir mentre empassava saliva.
-Només queden set
caces TIE capaços de funcionar en els hangars -va dir -. Vam perdre a tots els
altres.
- Set! -Va cridar la
Daala -. Set... –La Daala va serrar les dents i va moure el cap, fent que la
cabellera oscil·lés com un infern al voltant de la seva cara -. Sí -va assentir
amb el cap mentre empassava aire -. Continuï.
-No disposem dels
recanvis suficients per reparar els sistemes d'armament extern danyats -va dir
en Kratas -. Les nostres bateries turbolàser d'estribord han quedat en molt mal
estat, però potser aconseguirem reparar-ne dues.
La Daala va intentar
ser optimista.
-Això podria ser
suficient per defensar-nos si som atacats -va dir -. Però hem d'esperar no
trobar-nos en semblant situació, naturalment... Bé, de moment ens abstindrem
d'iniciar cap acció agressiva. Ho ha entès?
En Kratas va posar
cara d'alleujament.
-Entès, almirall.
Podem reparar la major part de les bretxes del casc i repressuritzar algunes
cobertes, encara que... -Va vacil·lar, i les seves gruixudes celles es van unir
fent pensar en un cuc pelut gegant -. Però la veritat és que no veig de què pot
servir-nos el fer-ho -va concloure per fi -. No necessitem aquests nivells
d'allotjament, i ateses les circumstàncies reparar-les gairebé esgotaria els
recursos disponibles. Els nostres equips de reparacions estan treballant sense
parar, i suggereixo que consagrem tots els nostres esforços a recuperar els
sistemes relacionats amb les funcions de suport vital i els necessaris per
seguir el rumb.
La Daala va assentir
lentament.
-Torno a estar
d'acord amb vostè, comandant -va dir -. És una decisió difícil, per descomptat,
però hem de ser realistes. Hem perdut aquesta batalla..., però la guerra
continua. No buscarem excuses al nostre fracàs, i seguirem esforçant-nos al
màxim pel bé de l'Imperi.
La Daala va fer una
altra breu inspiració d'aire gelat i va tornar la mirada cap al visor del pont
per contemplar el panorama estel·lar que s'estenia davant seu, un gegantí camp
d'estrelles travessat per una franja d'un blanc lletós. Després va tornar la
vista cap al dens nucli, i va veure com els estels semblaven formar un riu
colossal que s'estenia a través del disc de la galàxia. El Gorgona s'estava dirigint cap a la inflor lluminosa del centre
galàctic.
- Quina és la seva
opinió sobre la moral a bord, comandant? -Va preguntar baixant la veu.
En Kratas va fer un
pas més cap a ella per poder respondre-li en un to el més baix possible.
-Ja sap que comptem
amb una dotació excel·lent, almirall -va dir -. Estan ben entrenats i han estat
ensinistrats a consciència. però... Bé, han patit greus derrotes repetidament
i...
- Han perdut la fe
en mi? -Va preguntar la Daala.
El seu rostre
semblava haver estat tallat en pedra. La Daala va fer apilament de valor i va
intentar amagar que una resposta afirmativa d’en Kratas podia resultar
devastadora. Va desviar els seus ulls verd maragda, tement que en Kratas pogués
veure-hi alguna cosa que la delatés.
- I tant que no,
almirall! -Va exclamar en Kratas amb una ombra de sorpresa a la veu -. Tots
tenen la màxima confiança en vostè.
La Daala va assentir
per ocultar el prolongat sospir d'alleujament que va escapar dels seus llavis,
i després es va tornar cap al tinent de comunicacions.
-Vull un canal obert
per l'intercomunicador general -va dir alçant la veu -. Vaig a dirigir-me a tot
el personal.
La Daala va intentar
posar una mica d'ordre en els seus pensaments mentre el tinent s'afanyava a
obeir-la amb un assentiment de cap.
-Atenció tot el
personal del Gorgona -va dir amb veu
alta i ferma que va crear ressons per tots els malmesos nivells de la nau -.
Desitjo felicitar-los pel seu excel·lent comportament contra un enemic que ens
venç una vegada i una altra ajudat per la traïció i una increïble bona sort...,
però ara hem de preparar-nos per a la propera fase de la batalla. Ens dirigim
cap als Sistemes del Nucli, les últimes fortaleses que segueixen jurant
lleialtat a l'Imperi. Originalment no tenia intenció d'unir-me a un dels
senyors de la guerra imperials que intenten aconseguir el control d'aquesta
zona de l'espai, però els últims esdeveniments m’han deixat molt clar que hem
de concentrar-nos en el combat més important. Hem de convèncer-los que els
rebels són el seu veritable enemic, i demostrar als qui segueixen sent lleials
a l'Emperador que hem d'estar units per ser forts.
La Daala va fer una
breu pausa abans de continuar parlant.
-Sí, el Gorgona ha patit greus danys -va dir
alçant la veu -. Sí, hem patit severes pèrdues. Hem estat ferits..., però mai
serem derrotats! Proves com les que acabem de viure només serveixen per fer-nos
més forts. Segueixin esforçant-se per aconseguir que el Gorgona recobri el seu antic poder. Gràcies a tots.
Va indicar al tinent
de comunicacions que tallés la transmissió amb un gest de la mà, i es va tornar
de nou cap al torrent d'estrelles en continu moviment.
Els bancs de dades
del Gorgona contenien tota la
informació que la Daala havia extret dels ordinadors d'accés reservat de la
Instal·lació de les Goles. Els dissenys d'armes i nous conceptes ajudarien
enormement a l'Imperi en la propera fase de la guerra.
La Daala va romandre
immòbil al pont gelat amb les seves mans enguantades a l'esquena, i va
contemplar com l'univers es desplegava davant seu.
El Destructor
Estel·lar Gorgona va seguir avançant
cap als Sistemes del Nucli. La Daala sabia que la victòria seria seva si
continuava lluitant i no es deixava abatre. Sí, algun dia triomfaria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada