37
Una especialista
tàctica va colpejar el tauler de control amb el puny a la sala d'operacions de
la Instal·lació de les Goles.
- Els escuts estan
començant a fallar, general Antilles! -Va anunciar.
Un enginyer va
arribar corrent pel passadís i va entrar a la sala. Estava panteixant, i tenia
el rostre enrogit. La suor li havia pegat els cabells al front, i els seus ulls
blaus estaven vidrats pel pànic.
- Els sistemes de
refrigeració temporal que vàrem instal·lar a l'asteroide del reactor s'han
avariat a causa dels repetits impactes! No esperàvem que haguessin d’aguantar
un càstig semblant... El reactor esclatarà d'un moment a un altre, i aquest cop
no hi ha cap possibilitat d'improvisar algun tipus de control.
En Wedge va serrar
les dents, va mirar la Qwi i li va estrènyer la mà.
-Bé, crec que li
estalviarem unes quantes molèsties a la Daala -va dir -. Ha arribat el moment
d'evacuar el complex.
En Luke havia estat
immòbil al seu costat, però va girar bruscament sobre si mateix en aquell
instant.
- Ep! On és en Kyp?
Però el jove havia
desaparegut.
-No ho sé -va
respondre en Wedge -, però no tenim temps de buscar-lo.
El cor d’en Kyp
Durron bategava amb un bategar ensordidor dins del seu pit, però va usar una
tècnica de relaxació Jedi i es va obligar a calmar-se. Necessitava que tot el
seu organisme funcionés de la manera més eficient possible proporcionant
energies quan les necessités, i no podia permetre que la por o l'esgotament li
impedissin aconseguir el seu objectiu.
L’algaravia de les
alarmes i l'estrèpit de l'atac exterior feien vibrar tota la Instal·lació.
Soldats de la Nova República anaven i venien corrent pels passadissos,
recollint equip i apressant-se per a tornar als seus transports.
Ningú es va aturar a
mirar en Kyp. Si algú s'hagués pres la molèstia de preguntar-li què estava fent
allà, en Kyp hauria utilitzat un senzill truc Jedi per distreure'ls i ennuvolar
les seves memòries, fent-los creure que mai l'havien vist.
El Mestre Skywalker
no se n'havia adonat de la seva marxa, i això li complaïa. La sobtada aparició
de l'Estrella de la Mort i les
repetides andanades que plovia des del Gorgona
havien fet que en Kyp comprengués el que havia de fer.
També sabia que el
Mestre Skywalker intentaria detenir-lo, i en Kyp no podia perdre ni un segon
discutint amb ell.
Havia utilitzat els
seus poders, i esperava fervorosament que fossin poders del costat de la llum,
per distreure a tots els que l'envoltaven mentre sortia al corredor. En Kyp
havia ennuvolat els seus pensaments i les seves intenses emocions en un vel de
boirina, i això va fer que en Kyp passés desapercebut entre el caos a menys que
el Mestre Skywalker fes un esforç clarament dirigit a trobar-lo.
El compàs de la
batalla que s'estava lliurant a l'exterior es va anar accelerant mentre corria
pels passadissos, i en Kyp va comprendre que la Instal·lació de les Goles no
podria aguantar molt més temps. Si el prototip de l'Estrella de la Mort aconseguia disparar el seu feix superlàser ni
que fos una vegada, tots quedarien aniquilats en un instant. L'Estrella de la Mort s'havia convertit en
la principal amenaça de la nova situació.
En Kyp va seguir
corrent pels túnels oberts a la roca que portaven fins a l’hangar de
manteniment on havia posat el Triturador
de Sols, i va recordar com ell i en Han havien fugit de les mines d'espècia
de Kèssel. Pensar en Han va fer que se sentís esquinçat per una punxada de
dolor i pena.
L'Estrella de la Mort havia tornat a
aparèixer al centre de les Goles, però en Kyp no havia vist ni rastre del Falcó Mil·lenari. Significaria això que
en Han havia mort, que havia estat destruït durant el seu intent de sabotatge?
En Kyp havia estat
maleït amb el defecte de ser tan impulsiu que prenia les decisions i les
portava a la pràctica sense aturar-se a pensar en les conseqüències, però en
aquells moments el defecte s'havia convertit en una virtut. Havia de combatre
els enemics de la Nova República, i no podia parar-se a pensar i sospesar els
resultats finals de les seves accions.
En Kyp sabia que
tenia moltes culpes que expiar. Hi havia prestat oïdes als ensenyaments fosques
de l’Exar Kun, i havia estat a punt d'acabar amb el seu instructor i Mestre
Jedi. Hi havia arrencat els records de la ment de la Qwi Xux. Hi havia robat el
Triturador de Sols i havia destruït
sistemes estel·lars sencers..., i havia causat la mort del seu germà Zeth.
Estava decidit a fer
el que pogués per salvar els seus amics, i no només per alleujar la seva
consciència culpable, sinó també perquè mereixien viure i poder continuar la
seva lluita perquè la llibertat acabés regnant en tota la galàxia.
En Kyp va contemplar
la llustrosa textura metàl·lica dels flancs facetats del Triturador de Sols. El blindatge quàntic reflectia la llum
projectant-la en direccions imprevisibles i distorsionant-la, amb el resultat
que creava la impressió que la superarma havia estat construïda amb feixos
d'una estranya llum lenta.
Va enfilar pels
esglaons de l'escaleta hissant-se amb mans tremoloses fins a la cabina. En Han
Solo i en Chewbacca havien penjat per aquells mateixos esglaons per entrar al Triturador de Sols durant la seva fugida
de la Instal·lació de les Goles. El germà d’en Kyp havia intentat enfilar-se
per ella abans que l'estrella de Càrida esclatés..., però en Zeth no havia
aconseguit arribar fins a la cabina.
En Kyp va tancar
l'escotilla com si s'estigués separant de la resta de la galàxia per a tota
l'eternitat. No sabia si tornaria a veure l'exterior o si tornaria algun dia a
Coruscant, i ni tan sols sabia si tornaria a parlar alguna vegada amb Han Solo
o amb el Mestre Skywalker.
Es va deixar caure
al seient de pilotatge i va utilitzar una tècnica Jedi per calmar la frenètica
agitació dels seus pensaments. Feia només unes hores ell i en Luke havien estat
viatjant a bord del Triturador de Sols,
dos companys que xerraven tranquil·lament de les seves vides i de les seves
esperances. Tot això pertanyia al passat, i en Kyp ja no podia pensar en res
que estigués més enllà dels senzills controls del Triturador de Sols.
Va fer elevar-se la
nau en forma d’arç sobre els seus feixos repulsors, i després la va pilotar pel
llarg túnel de llançament fins al buit on s'estava lliurant l’aferrissat combat
espacial.
En Kyp va avançar
cap a la gegantina esfera esquelètica de l'Estrella
de la Mort. Ja havia estat testimoni de com d’efectiu que podia arribar a
ser el blindatge ultra-resistent del Triturador
de Sols quan en Han Solo el va llançar a tota velocitat contra la torre del
pont de l’Hidra, però ni tan sols
l'armadura quàntica podia ser capaç de suportar un tret del superlàser de l'Estrella de la Mort.
En Kyp encara
disposava de dos torpedes de ressonància que podien crear una supernova.
Dubtava que pogués arribar a provocar una massa crítica en l'estructura del
prototip, però un impacte directe seguiria causant una reacció en cadena de
considerable magnitud.
En Kyp va imprimir
una mica més de velocitat al Triturador
de Sols, aquella nau diminuta que era un mer puntet lluminós gairebé perdut
sobre l'immens llenç de gasos multicolors que giraven al voltant dels forats
negres de les Goles.
I una enlluernadora
flor taronja i blanca va aparèixer de sobte en el nucli d'energia que ocupava
el centre de l'Estrella de la Mort,
indicant que s'acabava de produir una petita explosió, i un instant després el Falcó Mil·lenari va emergir de la
superestructura i va anar adquirint velocitat a mesura que s'allunyava en
direcció oposada.
En Kyp va comprendre
que en Han Solo havia sobreviscut, i es va sentir envaït per una deliciosa
onada d'alleujament i triomf que va fondre tot el gel dels seus temors. Ja
podia atacar a l'Estrella de la Mort
sense cap preocupació aprofitant que acabava de patir nous danys, i després
aniria a per Daala.
Va connectar els
sistemes de punteria i armament. Els seus sentits Jedi li van permetre percebre
el sobtat flux d'energia que va inundar el generador toroïdal de torpedes sota
d'ell, i en Kyp va saber que aquesta energia seria suficient per destruir un
estel.
Hauria de fer-lo
servir per última vegada.
L'explosió produïda
en el nucli d'energia va fer que tot l'Estrella
de la Mort es balandregés. El soldat que havia estat intentant desmantellar
els detonadors va sortir disparat cap a enrere i va quedar convertit en una
pasterada d'ossos incinerats i fragments d'armadura de plastiacer.
El detonador havia
obert una esquerda en el cilindre del nucli, i un raig de foc radioactiu va
començar a brollar per entre les dents de serra de les planxes destrossades.
Les cues cefàliques
d’en Tol Sivron es van tensar sota els efectes de la indignació.
- Vaig donar l'ordre
que aquests dos soldats impedissin el sabotatge!-Va cridar, i va girar sobre si
mateix per encarar-se amb el líder de divisió devaronià -. Apunti els seus
números de servei i faci una anotació disciplinària especial en els seus
historials, Yemm! –En Sivron va tabalejar amb les urpes sobre el braç de la
seva butaca fins que es va haver calmat prou per poder recordar que encara
havia d'ocupar-se d'un petit detall -. Ah, sí... -Va afegir -. I també vull una
avaluació de danys, entesos?
En Doxin va anar
corrent cap a una consola de diagnòstic i va sol·licitar un informe visual.
-Pel que sé dels
dissenys del prototip, sembla haver-hi una bretxa relativament insignificant en
el nucli d'energia, director -va dir uns instants després -. Podem reparar-ho
abans que els nivells de radiació arribin a ser massa elevats. És una sort que
només un d'aquests detonadors esclatés, per descomptat, ja que en cas contrari
no podríem taponar la bretxa.
El capità de les
tropes d'assalt s'havia posat dret i estava donant ordres a tota velocitat per
la ràdio del seu nucli.
-Ja he enviat tot un
esquadró de soldats a baix perquè es posin els vestits de buit, senyor -va dir
-. També els he ordenat que reparin l'avaria costi el que costi sense
preocupar-se de la seva seguretat personal.
-Excel·lent,
excel·lent -va dir distretament en Tol Sivron -. Quan podré tornar a disparar
el superlàser?
El capità va
estudiar els seus panells de control. El casc de plastiacer blanc ocultava
totes les seves expressions.
-Els soldats ja
s'han posat els vestits i van cap allà -va dir -. Estan baixant per les
passarel·les. -El capità va tornar el cap i va contemplar a Sivron amb els seus
visors negre mat -. Si els treballs de reparació segueixen el curs planejat,
podrà tornar a disparar dintre de vint minuts.
-Doncs llavors
ordeni’ls que es donin pressa -va dir en Sivron -. Si la Daala se m'avança i
destrueix la Instal·lació de les Goles abans que jo hagi pogut fer-ho... Bé,
capità, li adverteixo que en aquest cas m'enfadaré moltíssim.
-Sí, director -va
respondre el capità.
En Tol Sivron va
contemplar amb creixent frustració com el Falcó
Mil·lenari s'allunyava d'ells, seguint un rumb que el portaria a
desaparèixer entre les naus que estaven combatent dins de les Goles. Es va
adonar que les naus de la Nova República havien conquistat el seu complex, i va
observar amb expressió pensativa l'aglomeració de planetoides en la qual havia
passat tants anys de la seva carrera. Després va tornar la mirada cap al
Destructor Estel·lar de l’almirall Daala... La Daala, a la que avorria, que
havia deixat abandonat al Sivron i havia abandonat el seu lloc en el moment en
què Sivron més la necessitava.
-Tants blancs i tan
poc temps... -Va murmurar per a si mateix mentre es removia nerviosament a la
butaca de pilotatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada