Vendetta fosca

Vendetta fosca
 

Eric Trautmann

- Vinga, Corwin. Camina!

En Darrin Arkanian arrossegava al seu company humà darrere d'ell travessant el fosc carreró on s’amaraven. A sobre d'ells, les agulles de la ciutat de Coruscant s'estenien increïblement altes, encara visibles malgrat el fet de ser mitjanit. Les passarel·les i balises de transport, la llum de les estrelles, la brillantor d'una processó interminable d'anuncis cridaners, i llums globus, s'estenien des del Centre Imperial, banyant la ciutat amb una tènue llum grisa clara. Tanmateix, el carreró estava excepcionalment fosc, algunes de les llums globus que normalment il·luminaven aquest camí semblaven estar fetes malbé.

El jove humà, Corwin Shelvay, va ensopegar panteixant disculpes a l'ancià sullustà.

- Ho sento, Mestre Arkanian... No puc. - La veu d'en Shelvay era un ronc, un grall patètic, i el jovenet estava demacrat, desnodrit i vestia les cicatrius d'un brutal interrogatori imperial.

- Calma't, Corwin. Recorda el teu entrenament -el va animar Arkanian -. Si no ho fas, no aconseguirem sortir d'aquí.

Davant hi havia un jardí petit, una diminuta extensió era tot el que separava la parella de l'estació de transport i, finalment, el vaixell de càrrega que esperava per treure'ls de Coruscant.

- Un cop ens reunim amb el Capità Rashh, aviat haurem abandonat el planeta, noi -va dir l’Arkanian, esperant persuadir en Corwin perquè accelerés -. Confiem que sigui puntual, eh?

-Jo no em preocuparia per això en el teu lloc, Mestre Arkanian. - La veu que retrunyia des del pati degotava amb amenaça -. Dubto bastant que compleixis la teva cita amb el pilot rebel.

El Jedi sullustà es va moure cap a l'origen de la veu, desenganxant ràpidament el seu sabre de llum del cinturó. Davant la reacció de l’Arkanian, un sarcàstic somriure es va dibuixar a la boca del nouvingut mentre caminava des de les ombres cap a la tènue llum del pati.

Esbossant una salutació burleta, la figura de negra vestimenta va anunciar.

- Sóc el Gran Inquisidor Tremayne. Crec que el teu jove acompanyant es recorda de mi. – En Tremayne es va trobar amb la mirada fixa d’en Corwin.

En Corwin havia caigut sobre els seus genolls en resposta a la presència d'en Tremayne, un suau i feble gemec, va escapar dels seus llavis esquerdats i sagnants.

- No..., una altra vegada no... - murmurava.

- Estic molt impressionat amb Shelvay -va continuar en Tremayne indiferent, com si estigués discutint sobre el temps o els resultats d'una recent carrera de beines -. Va aguantar l'entrevista més intensa que mai he dirigit. Tinc ganes de provar aquesta fermesa una altra vegada.

L’Arkanian va encendre el seu sabre de llum, la fulla blava i clara brunzia mentre el Jedi sullustà es preparava per defensar el seu estudiant.

- No t'acostis a ell -va dir amb una mirada clarament desafiant escrita en els seus trets no humans.

En Tremayne va encendre el seu sabre de llum i va llançar una sèrie ràpida i encegadora de fintes i atacs, encara que la seva brillant fulla verda era clarament bloquejada pel sabre de l’Arkanian, mentre les titil·lants armes brunzien i espurnejaven en una violenta dansa de llum.

-Ets bastant bo, Mestre Arkanian -va remarcar en Tremayne -. Potser fins i tot millor que jo amb un sabre de llum. És una llàstima que no t'uneixis a mi, alienígena.

-El meu aliat és la força, jove malvat -va dir l’Arkanian -. Un aliat fàcilment capaç d'acabar amb el teu regne de terror.

En Shelvay mirava horroritzat, incapaç de fer res més que retrocedir gatejant a les ombres. No va veure les figures armades amagant-se al carreró fins que li van apuntar i van ordenar romandre quiet.

En Tremayne havia portat reforços.

***

La batalla al pati s'havia estancat, els combatents giraven en cercle vigilant al seu adversari.

- Prou! -Va increpar en Tremayne als seus aliats -. Tropes, mateu el noi si l'alienígena no tira la seva arma. - Girant-se per encarar-se amb el Mestre Jedi sullustà, en Tremayne va grunyir - : És la teva elecció, Jedi. Rendeix-te i el noi viu. Resisteix i morirà.

A contracor, l’Arkanian va desactivar el seu sabre de llum.

- Deixeu que el noi marxi. No us serveix per a res -va dir tranquil·lament l’Arkanian -. Allibereu-lo, i aniré amb tu tranquil·lament.

- Estic segur que ho faràs -va replicar en Tremayne. En un lent moviment, el Gran Inquisidor va inclinar el seu sabre de llum sobre l'indefens sullustà. L’Arkanian va caure a terra, un commocionat i sufocat crit de mort va escapar dels seus llavis mentre el seu sabre de llum desactivat es va allunyar rodant.

Per fi, va pensar en Tremayne. Finalment he vençut un Mestre Jedi. El Gran Inquisidor va contemplar el sullustà, un somriure humà de triomf es va dibuixar a la cara mentre s’allunyava del Jedi caigut.

-Bé, Mestre Arkanian -es va mofar -, sembla que el teu viatge ha acabat. I aviat el teu estudiant s'unirà a tu. O potser -un fingit somriure de satisfacció va retorçar els seus angulars trets - s'uneixi al meu Mestre. A l'Emperador pot ser-li útil algú tan resistent com en Shelvay.

El triomf d’en Tremayne només va durar un moment. El Gran Inquisidor es va girar cap a Shelvay i es va adonar que el demacrat aprenent de Jedi ja no hi era immòbil. En Tremayne va sentir una breu commoció en la Força, tacada pel costat fosc. En Shelvay va allargar la mà i el sabre de llum de l’Arkanian va volar travessant el pati a la seva mà. Amb un aspre crit, en Shelvay va atacar, la fulla blava i clara martellejava sobre la defensa d’en Tremayne precipitadament preparada.

La fulla d’en Corwin va xiular com una bèstia enrabiada contactant amb l'arma del Gran Inquisidor, i implacablement va envestir cada vegada més a prop de la cara d'en Tremayne. Intentant maniobrar cap enrere l'aprenent de Jedi, el Gran inquisidor es va preparar per fer un pas lateral i tallar amb la seva arma el coll d'en Shelvay, una finta clàssica que en Tremayne havia perfeccionat amb mesos de conscienciosa pràctica.

En Tremayne amb prou feines va tenir un moment per sorprendre’s amb l'arc impredictible de la fulla d’en Shelvay, el poc ortodox moviment, per al qual en Tremayne, massa segur de si mateix en la seva habilitat de defensar-se, no estava preparat. La fulla d’en Shelvay va fer mal al braç del Gran Inquisidor, just sota de l'espatlla, i després va apunyalar la seva cara en el moviment de tornada, cegant-lo i omplint-lo de dolor, por i foscor...

***

En Tremayne podia sentir-se surant, una sensació gens agradable, augmentada pel fet de ser impossible saber quin costat era cap amunt. Obrir els seus ulls no anava a ajudar-lo de totes maneres, el seu ull esquerre només va registrar una imatge borrosa grisa clara, i el dret no responia en absolut. Una sensació ardent va cobrir la seva cara, i un fred i buit dolor envoltava la seva espatlla dreta. Va sentir sucumbir al deliri, com si s'ofegués en un remolí negre com la tinta, una voràgine que semblava estirar d'ell i escopir-lo fora...

... En els braços de la seva mare, immediatament després del seu quinzè mes. El barbut i tranquil home que havia vingut a visitar-la havia dit que en Tremayne estava dotat i podria començar el seu entrenament Jedi. La seva mare va plorar amb plaer i orgull...

... Igual que ell s'alçava amb orgull entre els altres estudiants Jedi. Havia estudiat sota la tutela del Mestre Kylanu durant tres anys i estava complagut amb el seu progrés, tot i que en Kylanu havia indicat alguna insatisfacció amb la vanitat d’en Tremayne. Un Jedi no es preocupa tant per les aparences, Tremayne, sermonejava el Mestre Jedi. Es preocupa per la veritat...

... I la veritat és, va dir el missatger durant la reunió privada, que el mateix Palpatine està interessat a eliminar la corrupció que ha començat a podrir l'ordre Jedi. I tu, Tremayne, has estat triat per ajudar-lo. En Palpatine està convençut de la teva habilitat, integritat i lleialtat. Hauries d’entrenar-te sota la supervisió de la seva mà dreta, Darth Vader...

... Vader, dret com una estàtua d'obsidiana, a l'entrada principal d'una de les seves moltes fortaleses privades, va donar la benvinguda a Tremayne com a un fill. L'orde Jedi es marceix, Tremayne, li havia dit en Vader, i rebutja permetre que nouvinguts com tu aconsegueixin el seu màxim potencial.

T'ensenyaré, Tremayne, va dir en Vader amablement. T’ensenyaré tot el que cal saber per restaurar l'antiga glòria dels Cavallers Jedi. Buscaràs als traïdors, i junts restaurarem els conceptes d'ordre i justícia en la galàxia...

... I en Tremayne va caure una altra vegada en la foscor...

***

En Tremayne estava estirat al llit mèdic, flexionant el seu nou braç cibernètic. Havia vist recentment el seu reflex. Mentre que el costat esquerre de la seva cara estava intacte, el dret estava horriblement desfigurat. Els nous implants feien semblar les grotesques ferides encara més temibles. El droide metge va revelar que el mateix Darth Vader havia ordenat l'ús de tan inatractius prostètics, com a senyal del disgust del Senyor Fosc amb el fracàs del seu estudiant. Meditant sobre la batalla, en Tremayne sabia que havia fracassat, greument. En Shelvay -un mer novell! - Havia estat millor que ell, malgrat els seus anys d'entrenament, un fet que feia bullir la ràbia del Gran Inquisidor cada vegada més violentament.

La porta de la badia mèdica va xiuxiuejar obrint-se, i en Tremayne va sentir una gèlida punyalada de por calmant la seva amuntegada ràbia quan va entrar Lord Vader a la cambra. Amb una mirada, el gegant armat va enviar els droides cirurgians i ajudants humans fora de l'habitació a corre-cuita. Un Senyor Fosc dels Sith enfadat és efectivament una cosa a témer.

-El meu senyor –murmurà en Tremayne, baixant el cap -, prego perdó.

- Estic molt decebut, aprenent -va grunyir en Vader -. Tenies un Rebel, un Jedi en potència, a les teves mans i no només vas fallar a obtenir informació útil, sinó que vas permetre al seu Mestre rescatar-lo, del món del tron ​​de l'Emperador, a més a més.

- No ho puc entendre, senyor -va dir en Tremayne -. En Shelvay va aguantar un complet interrogatori d'Intel·ligència abans que m'entrevistés amb ell. COMPNOR va informar que estava físicament esgotat, però mentalment capaç de suportar les seves proves més fortes. Fins i tot els meus més... persuasius mètodes van fallar en debilitar la seva llengua. – En Tremayne va fer una pausa, baixant la seva veu a un murmuri -. Hi hauria d'haver sucumbit.

-En canvi, va poder amb tu, Inquisidor -va xiuxiuejar en Vader sarcàsticament -. Ho va fer amb força facilitat, si els informes mèdics són de fiar.

- Doni’m una altra oportunitat, senyor. –En Tremayne va aixecar la mirada bruscament, el seu ull restant radiava deshonra i ràbia en la mateixa mesura -. Esclafaré l'esperit d'aquest novell i portaré el seu cos inert per a tu com a trofeu.

- Esteu segur? -Degotejà la veu d’en Vader amb burleta diversió -. I què passa amb l’Arkanian? Segur que protegeix al noi.

- L’Arkanian és mort, el meu senyor -va replicar el ferit Inquisidor.

- Excel·lent. L’Arkanian ha estat una irritació per l'Emperador durant massa temps. Afortunadament per a tu, Tremayne, estic d'humor indulgent. – En Vader es va inclinar cap a ell, i l'aire a la badia mèdica va semblar omplir-se d'amenaça de sobte -. No tornis a fallar.

En Tremayne va parlar aixecant el seu cap, la seva veu era ronca amb una barreja d'alleujament, ràbia i deshonor.

- No fallaré, Mestre.

Sense una altra paraula, en Vader va marxar, deixant al Gran Inquisidor planificar la seva pròxima entrevista amb Corwin Shelvay.

FI