CAPÍTOL 2
-Nens...
L'home
lligat al llit de diagnòstic va balbucejar la paraula com si els seus llavis,
la llengua i el seu paladar estiguessin inflats i entumits. Els seus ulls blaus
eren dues esferes buides de tota expressió incrustades en el paisatge lunar
erosionat del seu rostre marcit i ple d'arrugues. Les diminutes pantalles dels
monitors anaven traçant dibuixos de colors tan lluminosos com gemmes sobre la
superfície encoixinada del llit de diagnòstic. La Leia coneixia les seves
lectures prou bé per saber que el del centre indicava que el contrabandista no
estava patint cap dolor físic -de fet, amb tant gilocal dins no podia sentir
cap dolor -, però el monitor de la dreta mostrava una espantosa confusió de
tons vermells i grocs, com si tots els malsons de la galàxia estiguessin
celebrant una sorollosa festa en el seu lòbul frontal.
-Nens... -Va
tornar a murmurar l'home -. Amaguen els nens al pou.
La Leia es
va tornar cap al seu marit. Va clavar la mirada en els seus ulls, i el reflex
que va veure en les seves pupil·les color avellana no era el de la criatura
demacrada que jeia davant seu envoltada en les restes del vestit de vol de
plastirè verd d'un transportista de llarga distància, sinó el de l’arrogant i
jovial capità sempre disposat a saltar d'un planeta a un altre que en Han havia
conegut feia anys.
La Casa de
Curació del Núvol-Mare era un regne de penombra que feia olor de plantes, com
tot el ramat, i estava banyat per una suau claredat verda blavosa. Tomla El, el
metge en cap del ramat, era petit per ser un ithorià, i la seva pell tenia el
mateix to verd blavós que els llums del recinte, raó per la qual la seva túnica
porpra feia que semblés ser únicament una ombra dotada de veu mentre examinava
els monitors i parlava amb en Luke, que romania immòbil al seu costat.
-No estic
molt segur que entrar en la seva ment vagi a servir d'alguna cosa, Mestre
Skywalker. -Les parpelles de l’ithorià van pujar i van baixar sobre els rodons
ulls daurats que no s'apartaven ni un instant dels frenètics colors que
mostrava la pantalla de la dreta -. No ens atrevim a augmentar les dosis de
gilocal i hipnocan que ja li hem injectat. El cervell ha patit severs danys, i
tot el seu sistema està saturat de roca mental que li ha estat administrada
repetidament i en grans dosis.
- Roca
mental? -Va preguntar en Luke, visiblement perplex.
-Bé, això
explica el seu estat -va comentar en Han -. Fa set o vuit anys que no veig en
Drub, però quan el vaig conèixer ni tan sols es permetia provar una cosa tan
inofensiva com els vapors del llevapenes, així que ja no parlem d'al·lucinògens
de semblant calibre.
-El més
sorprenent és que no crec que el seu estat actual sigui atribuïble a cap droga
-va dir Tomla El-. A jutjar per les seves respostes autònomes, em sembla que la
roca mental està actuant com a depressor de l'activitat mental i que permet
breus períodes de lucidesa. Per cert, hem trobat això en les seves butxaques...
L’ithorià
els va mostrar mitja dotzena de fulles de plastipaper plenes de taques i
arrugues. En Han i la Leia es van acostar una mica més per poder llegir-les per
sobre de les espatlles d’en Luke quan aquest les va desdoblar.
EN HAN SOLO
ITHOR
EL MOMENT DE LA REUNIÓ
SI DE BELIA - SULLUST - HANGAR 58
SANT AROMÀTIC - YETOOM NA UUN -
HANGAR 12
FARGEDNIM P'TAAN
-En P'taan
és un traficant de drogues entre mitjà i gran de Yetoom. -En Han es va fregar
la cicatriu del seu mentó sense adonar-se’n del que feia, com si el contacte
amb ella li recordés les bogeries dels seus dies de contrabandista -. Si en
Drub va començar a consumir roca mental, podria haver-la obtingut d'ell..., sempre
que hagi trobat alguna manera de tornar-se milionari durant els últims set
anys, per descomptat. Ah, i a més només un milionari pot arribar a prendre una
dosi de roca mental prou gran perquè et produeixi aquesta classe de lesions
cerebrals.
En Han va bellugar
el cap i va tornar a clavar la mirada en aquell cos amagrit per la fam que jeia
sobre el llit de diagnòstic. Els seus ulls es van posar a les ungles plenes de
brutícia que semblaven urpes, i es va estremir.
-Suposo que
el Sant Aromàtic i el Si de Belia són naus, no?
Els ulls de
la Leia seguien sense apartar-se de les lectures de malson que s'anaven
succeint sobre el llit de diagnòstic.
-El Sant es
dedica al tràfic d’agroandroides, còpies barates sense llicència que surten de
les fàbriques clandestines dels sistemes de Kymm, i de tant en tant transporta
esclaus del Sector de Sènex. Sí, té sentit... Yetoom està en els límits de
Sènex.
En Han va
tornar a moure el cap, i va abaixar la mirada cap al que quedava de l'home que
havia conegut.
-Era més
gran i fort que nosaltres tres junts... Jo solia prendre-li el pèl dient-li que
era el germà petit d’en Jabba el Hutt, i que s'havia quedat amb tota la bellesa
de la família.
-Nens -va
tornar a xiuxiuejar McKumb, i les llàgrimes van brollar dels seus ulls immòbils
que no veien res -. Van amagar als nens en el Pou d’en Plett. -El seu cap va
oscil·lar d'un costat a un altre en un violent espasme, i el seu rostre es va
retorçar en una ganyota de dolor-. Han... Tots morireu. Us mataran a tots. He
de dir-ho al Han. Són allà...
- «He de
dir-ho al Han»-va repetir en Luke en veu baixa -. Això no sona com una amenaça.
-En el...
Pou d’en Plett...
La Leia es
va preguntar per què aquell nom despertava vagues ressons en la seva memòria, i
què li recordava.
Quina veu l'havia
pronunciat abans, i qui havia reduït al silenci aquesta veu amb prou feines va
sentir aquelles paraules?
-Naturalment
que porta molt temps sense alimentar-se adequadament -va dir Tomla El mentre
examinava la filera de números de la pantalla inferior -. Quant de temps ha
transcorregut des que va veure a aquest home per última vegada, general Solo?
-Vuit anys,
potser nou -va respondre en Han -. Va ser abans dels combats de Hoth. Em vaig
trobar amb ell a Ord Mantell, i em va informar que Jabba el Hutt havia ofert
una considerable suma de diners a qui li portés el meu cap. Mai he sentit
parlar d'un lloc anomenat Pou d’en Plett.
-Poudeplett.
-Drub McKumb va parlar en un to gairebé natural i va tornar el cap cap la Leia,
que era qui estava més a prop del llit de diagnòstic encara que els seus ulls,
momentàniament tranquils i lúcids, van semblar veure alguna cosa o algú que no
era ella -. Busca Solo, amor. Explica-li-ho... Jo no puc fer-ho. Tots els nens
estaven al pou. S'estan reunint...
Es va
encongir sobre si mateix, i la pantalla de la dreta es va convertir en una taca
vermell sang. El cos d’en Drub McKumb es va tensar, esquinçat per un espasme
sobtat que el va fer arquejar sobre la superfície encoixinada.
- Mateu-los!
-Va udolar -. Deteniu-los!
Tomla El va
reaccionar a l'instant, i la seva mà va anar cap al llit de diagnòstic per
afegir un altre pegat de gilocal a la filera que ja començava a cobrir el coll
de l'home. L'esclat de color vermell del monitor va començar a afeblir-se i es
va anar tornant més fosc, i McKumb va tancar els ulls. -Els nens... -Va tornar
a murmurar -. Els fills dels Jedi...
Les pautes d'ones cerebrals del
monitor de l'esquerra es van anar normalitzant a mesura que en McKumb s'anava
enfonsant en el somni, però les que apareixien a la pantalla de la dreta van
seguir oscil·lant i cremant mentre la ment que les generava es perdia en somnis
dels que no podia ser despertada.
-Poudeplett...
La doctora Cray Mingla va pronunciar
la paraula com si l'estigués assaborint, i va semblar donar-li voltes a la boca
com si fos un circuit imprès de disseny desconegut que desitgés examinar per
tots els costats. Alhora, les seves mans de dits llargs i exquisidament
arreglats amb la manicura es van anar movent per entre el munt d'objectes que
havien estat trobats a les butxaques d’en Drub McKumb. Hi havia uns quants
crèdits, diverses ampolletes trencades i uns minúsculs paquets de plastirè
negre impregnats per una prima pel·lícula de residus de roca mental que feien
olor de floridura, i mitja dotzena de joies que semblaven força antigues: un
penjoll amb tres òpals, un braçalet, i quatre arracades que no feien joc i els
intricats dibuixos de filferro de bronze i perles dansaires estaven recoberts
per una gruixuda capa de sals minerals d'un rosa daurat. Les dues línies rectes
de les celles, una mica més fosques que la seda color sol hivernal de la seva
cabellera meticulosament recollida i pentinada cap amunt, es van arrufar sobre
el pont del seu nas i la Leia, que estava asseguda a l'altre costat de la taula
a la Casa de Convidats, va tornar a sentir com el nom ressonava dins la seva
ment.
El Pou d’en Plett... Algú - el seu
pare, potser? - Havia pronunciat aquestes paraules. Quan ho havia fet?
-La meva mare -va dir la Cray
passats uns moments -. Sí, crec que l'hi vaig sentir dir a la meva mare... -Va
llançar una mirada vacil·lant al Luke, que portava una bona estona immòbil i en
silenci al costat de la porta -. Ella i la meva tia àvia discutien, o això em
sembla recordar. Jo era molt petita, però recordo que la meva tia àvia va
acabar donant-li una bufetada i li va dir que no havia de tornar a parlar-ne
mai més. D'una cosa sí que estic segura, i és que tenia algunes joies molt
semblants.
Mentre parlava de la seva infància,
la incertesa i els dubtes van aconseguir obrir-se pas a través de la meticulosa
perfecció de la seva bellesa, i en Luke es va recordar que la Cray només tenia
26 anys, uns quants menys que ell. La Cray va lliscar una ungla coberta de laca
rosada sobre els dipòsits minerals d'una arracada. Tomla El els havia
analitzat, i els havia dit que el metall era una combinació de sulfur oxiditzat
i antimoni barrejat amb restes de minerals i fang.
-Les meves ties també tenien algunes
joies gairebé iguals -va dir la Leia amb veu pensativa -. Rouge, Celly i Tia...
Ah, sí, les tres germanes del meu pare. -Recordar aquelles tres temibles
solteres fer que els seus llavis s’arrufessin en un somriure entre sarcàstic i
malenconiós -. Mai van deixar d'intentar convertir-me en el que elles deien una
Autèntica Princesa, i recordo que sempre estaven tractant de casar-me amb algun
titella sense cervell de qualsevol de les altres antigues cases governants...
- Algú com Isolder, per exemple?
En Han no havia pogut resistir la
temptació de pronunciar el nom del príncep hereditari del Consorci de Hapes, i
antic pretendent de la Leia, i la Leia va tornar la mirada cap al llindar de la
porta del menjador, en el qual en Han estava immòbil al costat d’en Luke, i li
va treure la llengua.
-Però estic segura que tenien joies
com aquestes -va seguir dient la Leia passats uns moments -. És bronze de
l'Antiga República, saps? La manera de treballar les arracades, aquesta curiosa
pàtina iridescent que tenen... Sí, és inconfusible.
-Bé, doncs si ha estat comprant roca
mental durant tot el trajecte, en Drub va haver d’iniciar-lo amb les butxaques
plenes de joies semblants -va observar en Han.
La Leia va lliscar la mà sobre la
taula i va tocar les seves arracades, que s'havia afanyat a treure’s tot just
li va ser possible deixar de representar el seu paper de gran personalitat
pública. Els tous dels seus dits van lliscar sobre l’austera modernitat dels
dos lluents discos de plata polida, on no hi havia ni el més petit adorn.
-Potser tinguin quaranta o cinquanta
anys d'antiguitat -va murmurar -. Ara ja no fan joies semblants.
La Cray, que sempre estava al
corrent de totes les facetes de la moda, va assentir. Era jove, alta i esvelta,
i sempre oferia una aparença impecablement elegant fins i tot quan estava en
els laboratoris i les sales de conferències de l'Institut Magrody. «La rossa de
les cames interminables», va pensar la Leia recordant-se de la descripció d’en
Han, i durant un moment li envejar aquella supèrbia alçada que li permetia
portar peces que ella, gairebé vint centímetres més baixa, havia de descartar
d'entrada. La Leia només l'havia vist sense maquillar i sense joies quan la
Cray estava suportant els rigors de l'ensinistrament de l'Acadèmia Jedi a
Yavin, i la Leia va tornar a sentir una punxada d'enveja recordant que fins i
tot llavors se les hi havia arreglat per tenir un aspecte superb.
- I què va dir la teva mare? -Va
preguntar en Luke en el seu to suau i tranquil de costum -. Per què no volia la
teva tia que parlés d'això?
La Cray va bellugar el cap, i en
Luke es va girar cap a l'androide daurat de protocol que s'havia reunit amb
ells al menjador i que romania immòbil amb el rabassut androide astromecànic al
seu costat.
-Bé, C3PO, què en penses de tot
això? Has sentit alguna cosa que hagi fet sonar algun timbre d'alarma dins del
teu cervell?
-Em sap greu haver d’informar-lo que
no, senyor -va replicar l'androide.
-Era una fortalesa.
Tots es van tornar cap a l'home, o
cap a la cosa que en temps havia estat un home, immòbil al costat del seient de
la Cray.
Les recepcions de l'ambaixada havien
acabat. Els recorreguts cerimonials dels diferents ramats, els esmorzars, tes,
gires de contemplació de flors i el descens per a fer una passejada pel terra
de la jungla ja havien estat portats a terme, encara que en grups més nombrosos
i més fortament armats del que s'havia planejat en un principi. La Cray i en
Nichos Marr, el seu promès, dos dels nous estudiants acabats d'incorporar a
l'Acadèmia Jedi que en Luke havia creat a Yavin, i que l'havien acompanyat fins
a Ithor per poder parlar amb Tomla El, havien accedit a la petició que
servissin com a guardaespatlles, i havien desplegat els seus sentits aguditzats
per l'entrenament Jedi a través de les afables multituds embolicades en
exòtiques vestidures multicolors. Després que la nit hagués caigut per ocultar
les megalòpolis flotants sota el seu discret mantell, els dos havien tornat a
la intimitat de les Cases de Convidats amb el grup presidencial, amb el que la
Leia havia tingut la seva primera ocasió de parlar en privat amb la Cray Mingla
sobre l'assassinat de l’Stinna Draesinge Sha, aquesta teòrica i programadora
que mai havia destacat massa en la seva especialitat i que va estudiar amb les
persones que havien ajudat a dissenyar l'Estrella de la Mort.
La Cray havia reaccionat a la
notícia de l'assassinat amb perplexitat i consternació, però tenia molt poc a
dir-li sobre la seva antiga professora. La Draesinge, igual que en Nasdra
Magrody, havia estat gairebé completament apolítica i sempre s'havia limitat a
buscar el coneixement pel coneixement. Quan la Leia va sentir aquelles
paraules, va pensar amb amargor que devia ser molt semblant a la Qwi Xux, la
brillant especialista en física teòrica a la qual en Magrody havia ensenyat els
principis de la intel·ligència artificial al centre orbital d'aprenentatge
accelerat que Moff Tarkin havia creat en els cels d’Omwat, el seu planeta
ostatge.
Després li havia preguntat si
coneixia en Drub McKumb.
La càlida nit d’Ithor vibrava amb
retalls de música i tremolava amb una infinitat de llums de colors més enllà
dels delicats punts translúcids dels arcs i finestrals de la suite, acollint
les festes i alegres celebracions de la flotilla dels ramats, clans i famílies
que havien tornat a reunir-se. Cistelles plenes de globus solars suspeses de
les complexes talles i adorns del sostre suraven per sobre dels seus caps i
vessaven la seva càlida llum sobre el petit grup format per la Leia, que seguia
portant el seu vestit cerimonial teixit amb lianes de seda i adornat per
delicats brodats verds i daurats i el seu tabard blanc, en Han, amb els seus
austers pantalons militars, tot i que el primer que havia fet després de tornar
a la Casa de Convidats va ser lliurar-se de la jaqueta, i en Luke, una ombra en
la seva negra capa Jedi.
-L’R2 ha dut a terme una recerca
completa de paraules «Pou d’en Plett» i «Poudeplett» al banc d'ordinadors
primari de la nau Arbre de Tarintha, que acull el ramat més gran del planeta
-els va informar C3PO, parlant amb la seva educada pompositat de costum -, i no
ha trobat cap referència.
-Quan era petit...
En Nichos es va interrompre per
posar una mica d'ordre en els seus pensaments, una petita mania seva que en
aquell moment va cridar l'atenció d’en Luke, precisament perquè el seu
estudiant ja gairebé semblava haver-se lliurat d'ella. Es va adonar de la
mirada que la Cray va llançar a l'home, o al que havia estat un home, amb el
que seguia estant oficialment promesa, i es va fixar en com l'observava. En
Luke sabia que estava tractant de percebre aquests altres petits detalls que
havien contribuït a formar la personalitat d’en Nichos, com la manera en què
solia portar-se la mà al front quan estava pensant, i que buscava
infructuosament els gestos humans d’arrufar el nas o tancar els ulls.
El rostre seguia sent el del jove que
s'havia presentat a Yavin feia més d'un any i que havia demanat ser sotmès a la
prova per esbrinar si tenia alguna destresa en el maneig de la Força. Els
tècnics de l'institut biomèdic de Coruscant havien aconseguit salvar la seva
cara, i també havien duplicat les seves mans. La mirada d’en Luke es va posar a
la petita cicatriu del dit petit de la mà dreta, el record gairebé
imperceptible de la ferida que en Nichos s'havia fet durant el seu primer
intent de manejar una arma blanca mitjançant la Força. La cara i les mans
encaixaven a la perfecció en el cos androide que la Cray havia dissenyat quan
al Nichos se li van diagnosticar els primers indicis de la Síndrome de Quannot,
com si en Nichos, el Nichos que en Luke havia conegut i al que havia estimat tant,
portés una armadura de lluent acer gris platejat tan exquisidament articulada
que s'adaptava al més petit tret del seu cos, i en la qual cada articulació i
cada punt de tensió hagin estat omplerts amb una massa de filaments plastoides
tan fins com les lianes de seda blanca, amb el resultat final que no hi havia
ni un sol rebló, fil o filferro visible per recordar als ulls que estaven
contemplant a un androide.
Però la cara no mostrava cap
expressió, i estava tan rígida i impassible com si fos una màscara. Tota la
musculatura havia estat imitada amb una precisió mai assolida anteriorment per
la ciència protètica. Encara que intentava recordar-ho, sabent que la seva
inexpressivitat posava bastant nerviosa a la Cray, en Nichos solia oblidar-se
d’utilitzar-la. En aquell moment les seves faccions estaven immòbils i
totalment inexpressives mentre la seva ment es submergia en cada fragment de
memòria digitalitzada a la recerca d'un bri oblidat.
-Jo he estat allà -va dir per fi -.
Recordo haver corregut al llarg de molts passadissos, camins i sales tallades a
les roques. Algú havia.... havia aixecat una barrera mental, una il·lusió de
por, per mantenir-nos fora d'allà. Hi havia utilitzat la Força per fer-ho. Algú
va dir que els kretchs se'ns menjarien. Sí, els kretchs se'ns menjarien... Però
ens desafiem els uns als altres per veure si érem capaços d'anar-hi. Els
majors, en Lagan, l’Ismaren i en Hoddas... O es deia Hoddag? Sí, i també estava
l’Umgil... Crec que aquests eren els seus noms, sí. Bé, els grans van dir que
estàvem buscant el Pou d’en Plett.
- Què eren els kretchs? -Va
preguntar la Cray, trencant el silenci que va seguir a les paraules d’en
Nichos.
-No ho sé -va respondre en Nichos,
que quan era un home podria haver acompanyat la seva rèplica amb un encongiment
d'espatlles -. Suposo que eren unes coses que es menjaven als nens.
- I algú va erigir una barrera
mental mitjançant la Força per mantenir-vos allunyats de túnels en què se
suposava que no havíeu entrar?
La Leia s'havia inclinat cap
endavant, i els seus dits seguien subjectant el pendent.
-Sí, això crec -va respondre en
Nichos sense afanyar-se -. O utilitzar la Força per..., per crear una aversió
en nosaltres. En aquell temps no em va semblar que hi hagués res d'estrany en
això, però quan penso en el que va passar... Ara crec que era el poder de la
Força.
-Hauries de tractar d'utilitzar
aquest truc amb en Jacen i la Jaina -va observar en Han, i Chewbacca, que havia
estat en silenci al seu costat fins llavors, va emetre un grunyit
d'assentiment.
- Quants anys tenies? -Va preguntar
en Luke -. Recordes algun altre nom?
R2 brunzia suaument al seu costat
mentre anava registrant dades.
Els ulls blaus d’en Nichos,
artificials, però una còpia exacta dels originals, es van clavar en el buit
durant uns moments i el van contemplar com si no veiessin res en ell. Un home
de carn i ossos probablement els hauria tancat. La Cray va desviar la mirada.
-Brigantes, -va dir en Nichos
després d'uns moments més de silenci -. Ustu. Era una Ho'Din. Mesurava gairebé
dos metres d'altura i tenia la pell del verd pàl·lid més bonic que he vist
mai... Una dona anomenada Margolis... Bé, en realitat era una noia, i tenia
cura de nosaltres. Jo era extremadament jove.
-La meva mare es deia Margolis -va
dir la Cray amb un fil de veu.
Hi va haver un altre silenci.
-Els fills dels Jedi -va murmurar en
Luke.
- Una...? Una colònia de Jedi? Tot
un grup d'ells?
La Leia es va estremir, i es va
preguntar per què tot allò li sonava tan familiar.
-La meva mare... -La Cray va
titubejar i es va apartar un circell de cabells color ivori del front amb una
mà de llargs dits -. La meva tia àvia sempre estava vigilant a la meva mare, i
no parava de criticar-la. Després vaig saber que la mare de la meva mare havia
estat una Jedi, i vaig comprendre que tia Sophra temia que la meva mare o jo
també mostréssim senyals de sensibilitat per a la força. En el cas de la meva
mare, mai va haver cap indici. Ja et vaig parlar de tot això quan en Nichos em
va portar a Yavin, Luke.
En Luke va assentir. Recordava aquella
primera trobada i l'enlluernador somriure d’en Nichos. «La programadora
d'intel·ligències artificials més brillant de tot l'Institut Magrody..., i a
més té una gran capacitat per emprar la Força.»
-Igual que l'oncle Owen... -Va dir
en veu baixa i suau -. La pitjor reprimenda que em vaig portar en tota la meva
vida me la va donar quan... Bé, suposo que vaig utilitzar la Força per trobar
alguna cosa que s'havia perdut. Sí, recordo que la tia Beru havia perdut el
petit tornavís que utilitzava per arreglar la seva teixidora. Jo vaig tancar
els ulls i vaig dir que estava sota el divan. No tinc ni idea de com ho vaig
saber, si... L'oncle Owen va afirmar que em castigava perquè l'única manera que
sabés on era era que jo l’hagués ficat allà sota, però ara crec que el meu
oncle va saber que havia utilitzat la Força i que per això es va enfadar tant.
En Luke va arronsar les espatlles.
-Devia tenir sis anys d'edat -va
seguir dient -. Estic segur que mai vaig tornar a fer-ho. Ni tan sols vaig
recordar això fins que vaig conèixer en Yoda a Dagobah.
-Sí -va dir la Cray -. Tia Sophra es
comportava de la mateixa manera amb la meva mare. I jo vaig haver de reaccionar
a la seva por gairebé sense adonar-me d'això, perquè fins que en Nichos i jo
vàrem parlar d'això... Bé, fins ara ni tan sols se m'havia acudit pensar que jo
pogués tenir alguna sensibilitat per a la força.
En Nichos es va recordar de somriure
i li va posar la mà a l'espatlla. En Luke sabia que fins i tot havien
aconseguit duplicar la temperatura corporal, si més no a les mans i a la cara.
- «Amagar als nens al pou»-va
murmurar la Leia -. Potser... Bé, quan Vader i l'Emperador van començar a
perseguir i matar els Jedi, alguns Cavallers Jedi... No sé, potser
aconseguissin portar les seves dones i els seus fills fins algun lloc ocult on
estarien fora de perill. Vas arribar a parlar dels Jedi o de la Força amb Drub,
Han?
-No recordo gaire de la conversa -va
admetre en Han -, especialment del que vam dir després que comencéssim a beure.
Però sí recordo que li vaig parlar d’en Luke i del vell Ben. Drub no permetia
que els seus sentiments interferissin en els negocis, però sempre va voler
veure guanyar als rebels. -En Han va arronsar les espatlles, com si se sentís
una mica avergonyit i els estigués demanant disculpes per sentir aquesta emoció
-. Era una espècie de romàntic, sabeu?
La Leia va ocultar un somriure i el
que pensava dels contrabandistes que permetien que la Rebel·lió interferís en
els seus negocis, i va tornar la mirada cap en Luke.
-Podem tenir la seguretat que van
acabar veient-se obligats a dispersar-se, per descomptat -va dir -. Però si un
grup de famílies dels Cavallers Jedi va arribar a amagar-se en el Pou d’en
Plett, o en Poudeplett... Bé, potser deixessin registres o dades sobre on van
ser després i qui eren.
Va tornar a agafar l’arracada i la
va fer girar sota de la llum.
-Has dit que Yetoom es troba en els
límits del Sector de Sènex. Sullust està entre Yetoom i aquí. Gairebé tots els
documents de crèdit són sullustans... Quina ràdio d'abast pot tenir el Sant
Aromàtic?
-És un vaixell de càrrega lleuger,
com el Falcó -va dir en Han amb veu
pensativa mentre llançava una ràpida mirada al wookiee demanant-li que
confirmés les seves paraules. -Chewbacca va assentir -. Pot viatjar per l'espai
profund, per descomptat, però la immensa majoria de contrabandistes que
trafiquen a petita escala mai recorren més de vint pàrsecs per salt. En aquesta
zona no hi ha gran cosa ni per sobre ni per sota de l'eclíptica, la qual cosa
situaria el seu punt d'origen en algun lloc del Sector de Sènex o del de Júvex,
o en el Novè Quadrant, diguem que a... Sí, entre els Noopiths i el Cúmul
Greeb-Streebling.
-Això és un territori molt gran -va
murmurar la Leia en un to de veu tan pensatiu com el que havia emprat en Han -.
I a més és una zona molt fragmentada i problemàtica, per descomptat: hi ha
munts de llocs imperials i petites confederacions formades per un parell de
planetes... L'almirall Thrawn mai va tenir molt èxit en els seus enfrontaments
amb les Antigues Cases que governen al Sector de Sènex, però nosaltres tampoc
hem aconseguit fer massa progressos. Sé que la Casa Vandron explota granges
d'esclaus a Karfeddion, i que la Casa Garonnin obté la major part dels seus
ingressos d'operacions mineres en asteroides dutes a terme en condicions
bastant horripilants... Fins i tot en els vells temps del Senat, sempre
s'estaven presentant mocions i preguntes per esbrinar si els Drets de la
Consciència eren realment respectats i aplicats en aquestes àrees.
-No sona com un lloc on hagi de resultar
fàcil trobar algun rastre d'aquests Jedi -va dir la Cray.
-Això no resultaria fàcil enlloc -va
observar la Leia -. Podem saltar des d'un punt de l'hiperespai a un altre, i
això fa que oblidem les enormes distàncies que s'interposen entre un sistema habitat
i el més proper. Mai ens recordem dels milers d'anys llum que recorrem per
l'hiperespai... Les persones poden amagar-se en qualsevol lloc, o ser amagades
en qualsevol lloc. L'únic que es necessita per aconseguir-ho és que una línia
que consisteix en una successió de puntets fosforescents sigui eliminada d'un
ordinador en algun lloc.... i aquestes persones han desaparegut del tot i per
sempre. Com vas a trobar-les? No, per molt que busquis t'asseguro que és
impossible tornar a trobar-les.
-Però segurament hi haurà còpies de
seguretat o arxius duplicats en algun lloc, no?
La idea que existissin tantes
possibilitats de crear incògnites i caps per lligar semblava inquietar
considerablement la Cray. La Leia va suposar que els ensenyaments d’en Luke
havien fet que la Cray ja no estigués tan segura com abans de la incommovible
solidesa del principi que totes les coses eren controlables en última instància
per la intel·ligència, però estava clar que encara li quedava molt camí per
recórrer.
- Has intentat entrar en la ment
d’en McKumb? -Va preguntar tornant cap a en Luke.
En Luke va assentir, i el fet de
recordar-lo va ser suficient perquè fes mala cara. No sabia si era a causa de
la roca mental o a les lesions cerebrals o si hi havia alguna altra causa que
desconeixia, però no s'havia trobat amb cap de les habituals barreres humanes
contra la invasió telepàtica, i no obstant això en la ment del vell
contrabandista tampoc hi havia res que oferís alguna classe de connexió als
seus pensaments durant la recerca. No hi havia res a veure i no hi havia res
que suggerís ni una sola pregunta, únicament un caos insuportable de dolor i
confusió del qual sorgien formes horribles que es llançaven sobre ell:
monstruositats disposades a esgarrar-lo tot, rius d'àcid, soroll que palpitava
en els seus oïdes amb un martelleig eixordador, foc que li impedia respirar...
En Luke havia emergit d'ell per descobrir que tot el seu cos tremolava i que
Tomla El el sostenia perquè no perdés l'equilibri mentre el contemplava amb
profunda preocupació, i després s'havia assabentat que només havien
transcorregut meres fraccions de segon des del seu fallit intent d'entrar en la
ment d’en McKumb.
- Podries entrar a la meva? -Va
preguntar en Nichos -. Només recordo el que és normal que veiés un nen, però
almenys així podries estrènyer el camp d'investigacions. En aquells temps era
humà -va afegir, i va tornar a recordar de somriure -i podia establir contacte
amb la Força.
Només la Cray i la Leia van
acompanyar a en Luke i en Nichos en el seu descens pels estrets trams de graons
de l'escala de cargol i a través del petit jardí posterior fins a la suite que
compartien la Cray i en Nichos. A aquestes altures en Han i en Luke ja estaven
pràcticament segurs que Drub McKumb pretenia advertir-los i no cometre un
assassinat, però en Han no estava disposat a suposar que sabien tot el que
havia estat intentant dir-los. Ell i Chewbacca van decidir romandre a la Casa
de Convidats Presidencial per estar més a prop dels nens, amb R2 connectat a
una impressora de la qual brollava un torrent de cartes estel·lars i càlculs
concernents al Sector de Sènex, mentre que C3PO es mostrava encantat davant la
possibilitat de poder quedar-se a la balconada per comparar la realitat dels
complexos cerimonials dels ramats ithorians que s'estaven desenvolupant a la
plaça amb els seus registres interns de com se suposava que eren.
-Sabíem que perdria la seva
capacitat d'usar la Força quan fos... transferit, almenys de manera temporal.
La Cray va parlar molt de pressa i
amb la veu una mica tremolosa i a punt de trencar-se, com si el fet d’admetre
que una contingència era esperada pogués proporcionar-li algun poder sobre
ella. Els seus ulls es van posar en Nichos i en Luke, que la precedien caminant
l'un al costat de l'altre. La silueta platejada de l'antic estudiant era tan
alta que l'esvelta forma d’en Luke, embolicada en la negror de la seva capa,
semblava quedar estranyament empetitida. La terrassa que s'obria davant de les
estances dels Convidats s'estenia en direcció oposada a les danses de la plaça,
i els ecos dels seus passos ressonaven estrepitosament sobre el complicat mapa
estel·lar dibuixat amb les llosetes blau i or del paviment.
-Ja sé que en Luke i kip Durron i
alguns dels que han estudiat l’Holocrò pensen que la Força és una funció única
i exclusiva de la vida orgànica, però no comprenc per què ha de ser així. En
Nichos està tan viu com tu o com jo. No estem parlant d'un artefacte, com en el
cas de C3PO o R2...
La Cray mantenia el cap alt i la
seva veu sonava ferma i segura de si mateixa, però la llum dels globus solars
mig amagats entre les branques dels seus arbres pares va permetre que la Leia
percebés la delatora brillantor platejada de les llàgrimes reprimides amb prou
feines en els ulls de la jove.
-En aquests moments estic treballant
en la descodificació i cubicació de micros hiper-petits per duplicar tot el que
sigui possible reconstruir a partir de les radiografies cerebrals dels altres
estudiants de l'Acadèmia. El gran avantatge del que hem fet amb en Nichos és que
la informació pot ser transferida a processadors molt més eficients a mesura
que vaig millorant i retocant el disseny.
La Cray va tornar a passar-se una mà
pels cabells per dissimular amb aquest gest el ràpid lliscar d'un dit per les
comissures de les seves parpelles maquillades amb una delicada aplicació de
colors. La seva perfecció era del tipus que no podia admetre el dubte o la
pena.
-Només porta en aquest cos... Quant
de temps ha transcorregut, uns sis mesos? -La Leia es va odiar a si mateixa per
estar oferint un consol que en el més profund del seu cor sospitava era fals -.
És un miracle que segueixi viu -va afegir, i aquest cop les seves paraules no
podien ser més sinceres.
La Cray va inclinar el cap en un
assentiment tan veloç que amb prou feines va resultar perceptible, negant-se a
acceptar el mèrit que en Nichos seguís amb vida mentre travessaven un vestíbul
de parets d'aire tan delicades com puntes i estalactites que feia pensar en una
caverna submarina fistonada de flors.
-I no ho estaria si no fos per
algunes de les investigacions sobre restes de naus i equips ssi-ruuk que ha fet
Stinna Draesinge Sha. Em refereixo a la transferència de la.... de la veritable
personalitat, no d'una mera còpia de dades a.... a un artefacte. Hi havia
concebut grans esperances sobre els seus treballs amb en Nichos, i va ser d'una
gran ajuda. Solia dir que el procés de tecnificació dels ssi-ruuk hauria
fascinat a Magrody, que havia estat el seu mestre, i que estava gairebé segura
que ell hauria sabut trobar millors respostes que ella als enigmes que planteja
la relació entre les intel·ligències orgàniques i les artificials, però en
Magrody ja no... Bé, ja no es podia comptar amb ell. Sha...
La Cray va moure el cap.
-Oh, no puc concebre que algú
volgués fer-li mal -va murmurar després.
La Cray va tornar a quedar-se
callada quan van entrar en l'agradable cambra central de la seva suite, que
semblava una gran balma. En Nichos es va asseure a la taula i en Luke es va
asseure davant seu sota la tènue claredat rosada dels globus solars incrustats
en la traceria translúcida del sostre, que era una mica més baixa en aquella
estança. Un sinuós divan, la forma s'adaptava als contorns humans, ocupava una
petita alcova. La Leia i la Cray es van instal·lar en ell, i la Leia va alçar la
mà per apartar la coberta d'un altre globus solar, de manera que va vessar la
seva delicada llum rosada al voltant d'elles.
La Cray va seguir parlant, però ho
va fer en un to prou baix perquè les seves paraules no poguessin ser escoltades
des de la taula.
-Quan en Nichos... Bé, quan li van
diagnosticar... -La seva expressió va indicar com de dolorosos que li
resultaven aquells records, i va tractar d'evitar qualsevol menció a ells -. Em
vaig alegrar molt de poder mantenir-lo amb vida, i que estigués prou ensinistrat
en l'ús de la Força per poder..., poder separar-se del seu..., el seu cos
orgànic. A més, dur a terme el tipus d'anàlisi i investigacions que ens
permetran transmetre les capacitats de la Força a una consciència inorgànica és
una mera qüestió de temps. Algunes de les investigacions de Magrody ja
apuntaven en aquesta direcció abans que...
La Cray va tornar a callar de sobte
quan estava a punt d'acabar la frase amb la paraula «desaparegués», i la Leia
va comprendre que la jove també havia sentit les històries, els murmuris i els
rumors que ella, la Leia Organa Solo, havia utilitzat als seus «amics
contrabandistes» per venjar-se de l'home que havia ensenyat quant sabien a Qwi
Xux, Ohran Keldor, Bevel Lemelisk i la resta de dissenyadors de l'Estrella de
la Mort.
Entrar a la ment d’en Nichos va ser
una de les experiències més estranyes de tota l'existència d’en Luke. Quan
utilitzava la Força per sondejar els pensaments o els somnis d'algú, el més
habitual era que acudissin a ell en forma d'imatges, com si estigués recordant
o convertint en un somni alguna cosa que ell mateix havia vist feia molt de
temps. De vegades les imatges cobraven la forma de sons, veus, i molt de tant
en tant percebia una sensació de calor o de fred. En Luke va tancar els ulls i es
va sumir en el tràngol superficial de l'escolta i la recerca. Era conscient de
la presència de la ment d’en Nichos, oberta i receptiva a la seva tal com
ensenyaven les meditacions dels Jedi, i també era conscient de la personalitat
del noi que havia acudit a ell, aquell jove anomenat Nichos que posseïa tanta
capacitat per utilitzar la Força i estava sincerament i enèrgicament decidit a
emprar-la de manera responsable i correcta.
En Luke havia tingut estudiants molt
més poderosos, però poques vegades s'havia trobat amb un que tingués més
facilitats per aprendre malgrat que en Nichos era bastant més gran que ell.
Podia sentir la calor de les mans
d’en Nichos sota els seus dits. Igual que la pròtesi d’en Luke, les mans d’en
Nichos eren escalfades per diminuts circuits subcutanis que duplicaven amb
increïble exactitud la temperatura corporal, evitant que els que les toquessin
poguessin sentir-se desconcertats davant l'absència de calor. En Luke també era
conscient que la Leia i la Cray s'havien callat, així com de la seva pròpia
respiració i del feble i meravellós xiuxiueig format per totes les cançons que
suraven en l'aire nocturn i que sorgien del miler de festes i balls que
s'estaven celebrant a la ciutat.
Es va enfonsar una mica més en el
tràngol de sondeig, i va ser conscient durant un fugaç moment que en Nichos no
respirava.
Mentre creuaven la plaça, en Luke
s'havia preguntat si seria capaç de fer-ho i, de fet, fins i tot havia arribat
a preguntar-se si en Nichos era l'home que havia conegut, l'home que havia anat
a Yavin per presentar-se davant seu i dir-li que creia posseir els poders que
en Luke buscava amb tanta obstinació.
Malgrat tota la seva relativa
joventut, la Cray Mingla ja era un dels majors talents de la programació
d'intel·ligències artificials de la galàxia. A més, també estava aprenent a ser
una Jedi i era conscient de la interacció existent entre la Força, el cos, la
ment i tota la vida de l'entorn. Hi havia seguit els ensenyaments de Nasdra
Magrody, i havia intentat eliminar l'abisme que seguia existint entre la
intel·ligència construïda de manera artificial i el funcionament del cervell
orgànic. Fins i tot havia estudiat tot el que es podia arribar a saber sobre la
tecnologia prohibida dels ssi-ruuk, i havia tractat d'esbrinar en què consistia
la veritable essència de la personalitat i l'energia humanes.
Però en Luke seguia sense saber si
la criatura que tenia davant era realment en Nichos Marr o només un androide,
amb una ment artificial que havia estat programada amb tots els coneixements d'aquell
home.
El record hi era. Era un record
infantil, tal com li havia explicat en Nichos: túnels foscos que serpentejaven
a través de les roques, i una asfixiant calor humida que era substituïda
sobtadament en alguns llocs per un fred terrible. Hi havia tempestats de neu
que udolaven a través d'erms de gel i roca negra, i cavernes de gel sota les
quals s'ocultaven calderes de fang que bombollejaven en un incessant i esquerp
fumejar. En Luke va veure penya-segats cristal·lins que resplendien amb centelleigs
blaus sota el fosc crepuscle d'un sol que tot just donava calor, jungles
gairebé impenetrables, massissos de falgueres que li arribaven fins a les
espatlles escampades al voltant de rierols i llacunes que llançaven filets de
vapor en el silenci i la immobilitat d'aquella atmosfera estranyament acre.
I de sobte va sentir cantar a una
dona.
Nens que juguen al camp ple de flors, la reina va de camí a les tres torres
del rei...
En Luke es recordava d'aquella
cançó, i el record era tan vell i profund que ni tan sols podia recordar a
quina veu se l'havia sentit cantar.
Però la seva percepció d'aquells
records era vagament tènue i llunyà, com si fossin lectures en comptes de
realitats. «Tempestes de neu que udolaven a través d'erms de gel» era una sèrie
de paraules que suraven en la seva ment i que no guardaven cap relació amb la
mossegada del vent gelat que recordava de la seva estada a Hoth, i en Luke
sabia que els rierols havien fumejat al voltant de les glaceres sense veure ni
l'aigua ni el gel.
Totes les paraules de la vella cançó
eren allà, igual que la melodia, present en el que en Luke va suposar era la
transcripció de les notes musicals, però el record de la veu que l'havia cantat
estava tan absent de la memòria d’en Nichos com ho havia estat sempre de la
d’en Luke.
Només hi havia negror, estranya i
desoladorament buida.
La reina tenia un falcó i la reina tenia una alosa, la reina tenia un
rossinyol que cantava en la foscor. I el rei li va dir: Del gran arbre negre et
penjaré, si els teus ocells no em porten tres desitjos...
Tot va passar de sobte i sense cap
avís previ. Una sensació d'horror gelat i de fiblades que gairebé arribaven a
ser sons van travessar el seu cervell, esgarrant-lo amb el veloç i aterridor
impacte d'un d'acer congelat. Durant un moment fugaç va veure com els gegantins
penya-segats de gel relluïen com vidres volcànics en un crepuscle de ferro, i
va veure la superfície facetada d'una cúpula antigravitatòria ocupant tota la
vall que s'estenia sota d'ells. Hi havia tènues llums tot just visibles per
entre les boirines, arbres carregats de flors i fruits, jardins com navilis
encantats suspesos en l'aire...
Una torre en ruïnes, un dit fosc que
es retallava sobre el penya-segat de negror.
I una cosa més: una imatge, una
commoció inexplicable, una onada de foscor que es desplegava veloçment, buscant
i investigant, enviant la seva crida en totes direccions. L'onada va caure
sobre ell i va embolicar el seu cos en una abraçada gelada, i després es va
replegar sobre si mateixa abans que pogués identificar-la, com una flor negra
que inverteix el seu creixement per tornar a ser una llavor mortífera, i es va
esvair de seguida.
I en Luke va descobrir que estava
panteixant i que tornava a ser plenament conscient de si mateix, i va sentir
com les mans d’en Nichos tremolaven sota les seves.
- Què passa? -Va preguntar
immediatament en el mateix instant en què la Cray s'aixecava d'un bot i creuava
l’habitació.
-Nic...
L'home platejat el va interrogar amb
la mirada. Hi havia sentit com les mans d’en Nichos es sacsejaven intentant
apartar-se de les seves, i en Nichos les va contemplar amb una lleu sorpresa.
-Has tingut una convulsió.
La Cray ja s'havia agenollat al costat de la butaca i estava examinant les fileres
d'indicadors del pit d’en Nichos.
-Què ha passat?-Va preguntar en
Luke-. Què vas sentir?
-Res. -En Nichos va moure el cap una
fracció de segon massa tard perquè la negativa resultés natural -. Vull dir
que... No recordo cap sensació estranya. Vaig sentir les mans d’en Luke sobre
les meves, i de sobte havia sortit del tràngol i les meves mans s'havien
apartat de les seves.
- Has vist alguna cosa?
La Leia estava immòbil a l'altre
costat de la butaca. La Cray seguia inspeccionant indicadors, encara que se
sabia de memòria totes les seves gammes de lectura.
-Crec que ha de ser Belsavis. -En
Luke es va fregar les temples. El dolor que sentia en elles era diferent del
batec que patia en algunes ocasions quan utilitzava la Força per dur a terme un
sondeig profund vencent alguna resistència, o per sentir alguna cosa que es
trobava molt més enllà de l'abast de les orelles humanes -. Vaig veure alguna
mena de cúpula d'amplificació lumínica sostinguda mitjançant antigravetat que
s'alçava sobre una vall volcànica, i que jo sàpiga Belsavis és l'únic lloc on
tenen una estructura semblant.
-Però aquesta cúpula va ser
construïda fa una dotzena d'anys -va protestar la Cray -. Si En Nichos hi va
ser de petit...
En Luke va titubejar i es va
preguntar d'on havia sorgit aquella imatge. Per què se sentia tan atordit i
confús, i per què tenia la sensació que ja havia oblidat una part de la visió?
-No, també encaixa amb altres coses
-va dir -. Els túnels que recorda podrien haver estat fissures geotèrmiques, i
crec que aquestes valls volcàniques estaven cobertes de selves abans que les
grans conserveres de fruita comencessin a operar allà.
Va llançar una ràpida mirada de
reüll a la Cray, i va veure la forma en què les seves mans reposaven sobre les
espatlles d’en Nichos i que no apartava els ulls del seu rostre.
No hi havia records visuals,
olfactoris ni auditius de cap mena, només aquell coneixement totalment neutre
del que havia passat.
La sensació que havia oblidat alguna
cosa seguia surant per la seva ment, però es va evaporar com la llum sobre
l'aigua quan en Luke va intentar capturar-la i identificar-la.
-Belsavis també està en els límits
del sector de Sènex -va seguir dient passats uns moments -, i això significa
que es troba prou a prop de Yetoom. Quin és el nom de la vall en la qual van
construir la cúpula? Ho saps, Cray?
-Hi ha dos o tres valls volcàniques
cobertes amb cúpules en les glaceres -va replicar la Cray, veient l’arrufament
de celles interrogatiu de la Leia -. Les cúpules són estructures d'amplificació
lumínica del tipus estàndard, amb sistemes antigravitatoris instal·lats al cim
perquè suporten les tensions. La Corporació Brathflen va construir la primera
fa uns dotze o catorze anys sobre Plawal...
Va fer una breu pausa, com si acabés
de sentir la paraula per primera vegada.
-Plawal -va murmurar.
-Poudeplett -va dir la Leia -. El
Pou d’en Plett.(1)
- Quant de temps fa que existeixen
aquestes colònies? -La Leia va moure el cap.
-Li ho preguntarem a R2, però fa dos
o tres anys com a mínim -va dir -. El Novè Quadrant està bastant aïllat, i els
sistemes d'aquesta zona es troben molt allunyats els uns dels altres. Crec que
seria el lloc ideal perquè els Cavallers Jedi haguessin amagat les seves
famílies quan van saber que l'Emperador havia decidit destruir-los.
La Leia es va aixecar, i el moviment
va fer que els plecs del seu tabard caiguessin al seu voltant i creessin una
escultura iridescent.
-Van amagar els nens al pou -va
murmurar -. I després es van dispersar, i ni tan sols es van recordar de qui
eren.
La Leia va arrufar les celles.
Tornava a ser la diplomàtica plena d'experiència i recursos.
-Belsavis és un aliat independent de
la República -els hi va explicar -. Es prenen molt seriosament tot el referent
a la seguretat a causa de les explotacions de lianes de seda i de cafè, però
suposo que em permetran fer una ullada als seus registres. En Han i jo podem
anar a Coruscant per agafar el Falcó
i tornar abans de la data en què hauríem de tornar del Moment de la Reunió. Se
suposa que és un lloc preciós, va afegir amb expressió pensativa. Potser els
nois...
- No! -En Luke la va agafar per la
màniga, com si volgués impedir-li d'una forma el més física possible que
s’emportés els seus fills amb ella. Tant la Leia com la Cray el van contemplar
amb visible sorpresa -. No us heu d'apropar a aquest lloc!
Un instant després en Luke es va
preguntar per què havia dit allò, i què era el que li inspirava tanta por.
Però l'únic que va aconseguir trobar
va ser la sensació que alguna cosa anava terriblement malament i que hi havia
alguna cosa maligna que s'ocultava, una visió de vaga negror que es replegava
sobre si mateixa per desaparèixer i seguir a l'aguait.
En Luke va acabar movent el cap.
-De tota manera, si hi ha tipus com
en Drub McKumb per allà, Belsavis no és el tipus de lloc on voldries portar els
nens -va dir després.
-No, naturalment -va dir la Leia en
veu baixa i suau, tornant a veure amb la mateixa claredat amb què estava veient
en Luke la silueta que gemegava i es debatia entre les corretges del llit de
diagnòstic, i els colors vermells i grocs de l'agonia mental que brillaven a
les pantalles dels monitors -. Tindrem molta cura -va afegir -, però els
trobarem, Luke. O almenys esbrinarem on van anar...
La suau claredat dels globus solars
va arrencar centelleigs als plecs del seu tabard i el seu vestit cerimonial
quan la Leia va passar per sota de les pilastres i va emergir a la lluminosa
immensitat de vellut que era la nit ithoriana.
(1) «Plett's Well» (Pou d’en
Plett) i «Plawal» sonen de manera relativamente similar. (N. del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada