Els Fills dels Jedi (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

-Podria haver tingut altres raons per mentir.

- Com quines?

La Leia va doblegar les cames de costat sobre el llit i va prendre un glop del got de sidra de podall que havia agafat mentre travessava la cuina. Els operaris que en Jevax els va prometre, s'havien presentat mentre estava fora. Els porticons de metall, armats amb un nou pany d'aspecte realment formidable, quedaven gairebé ocults per les seves guies murals a cada costat dels grans finestrals, i una porta de dormitori nova estava correctament plegada en la seva escletxa. Fins i tot l'armari havia estat reparat. En Han estava assegut a l'altre costat del llit i comprovava els dos desintegradors.

-Doncs per exemple que estigui treballant a la Casa de les Flors de madame Lota al final del Carreró de l’Espaiport.

La Leia es va preguntar per què no se li havia acudit aquesta possibilitat.

- Vestida d'aquesta manera?

En Han la va obsequiar amb el seu somriure tort.

-Suposo que tu portes un vestit d'acord amb la feina que fas, no?

La Leia va lliscar una mà sobre la senzilla tela de lli fosc de la seva camisa, els seus resistents pantalons de cotó i les seves botes de cordons que li arribaven fins a la meitat del panxell.

-Si estigués treballant en els bars, llavors no me l’hauria trobat al costat del sender al voltant del Centre Municipal ahir a la nit.

El munt de llistats que R2 havia imprès per a ells el primer dia estava escampat sobre el llit entre els dos. Roganda Ismaren no figurava en cap registre de personal de cap corporació conservera de Plawal.

-I si m’hagués seguit fins allà des del mercat, per exemple, no hauria estat vestida així a aquelles hores.

En Han es va posar dret mentre la Leia parlava i va sortir al balcó. Va apuntar el desintegrador a un petit massís de falgueres que es trobava a uns metres de distància a l'hort i va disparar. Les falgueres van desaparèixer amb un estrident espurneig. En Han va posar el fiador i va llançar l'arma a la Leia.

-Funciona com si acabés de sortir de la fàbrica. Bé, i què vas descobrir en els arxius de la ciutat?

Semblava com si haguessin transcorregut mil anys des de llavors. Tornar a la casa la nit anterior per trobar-se amb un Han exhaust i xop que curava els talls soferts per en Chewie havia estat expulsat de la ment de la Leia, la teranyina d'especulacions originada pels arxius, i després de la comunicació subespacial amb la Mara no havia parat de pensar en altres coses.

-No... vaig trobar el que buscava -va dir, parlant lentament i amb veu pensativa -. No hi ha cap menció als Jedi ni a Klett, encara que resulta obvi que van estar darrere de les diferents espècies de plantes que creixen aquí i que van posar en marxa els programes d'arxiu. Els registres municipals comparteixen temps amb l'ordinador de Brathflen / Galàxia / Fruites Imperials, però tots els programes d'arxiu semblen haver estat dissenyats originalment per a alguna varietat del model 4 seixanta, la qual cosa significa que van ser creats més o menys en la data en què els Jedi eren aquí. Naturalment ningú sap de quin model era l'ordinador original que utilitzaven, però la meva teoria és que va ser venut a Nubblyk quan van instal·lar el nou i que el van desmuntar per aprofitar els xips i el cablejat.

-Una teoria bastant sòlida -va murmurar en Han -. No és el que vull sentir, però és una teoria molt sòlida. Vas trobar alguna informació sobre en Nubblyk i el que va ser d'ell?

La Leia va moure el cap.

-Va desaparèixer una nit fa uns set anys. El seu club nocturn va passar a mans d’en Bran Kemple, el seu «soci», que també va assumir el control del seu negoci d'importació i exportació a l'avinguda Pandowirtin. Segons els arxius, Nubblyk va pagar dues vegades la fiança perquè en Drub McKumb quedés en llibertat després de ser acusat d'introduir mercaderies de contraban a través del Corredor. Kemple mai va treure a McKumb de la presó. Després que Kemple assumís el control de tots els negocis, en una ocasió McKumb va quedar lliure després que aquest wífid anomenat Mubbin pagués la seva fiança... Això va passar just després que en Nubblyk Slita desaparegués, encara que no vaig trobar cap registre que en McKumb hagués posat legalment una nau al port. El més interessant de tot és que...

Chewbacca va aparèixer al llindar i va llançar un grunyit d'interrogació, i després va assenyalar la sala, en la qual estava rebent un senyal sub-espacial.

El codi era per la Leia, i la imatge estava codificada.

La Leia va teclejar la seva seqüència descodificadora i l'enlluernadora confusió de píxels verds, marrons i blancs es va convertir sobtadament en la imatge de l'almirall Ackbar.

-Pot ser que això no signifiqui res, princesa -va dir el calamarià amb la seva veu suau i una mica sibilant -. Tanmateix, crec que hauria de ser informada d'això. He rebut informes d'agents que operen en el Sector de Sènex i les porcions adjacents del Sector de Juvex. Diuen que els caps de sis o set de les antigues Cases s'han anat «de vacances» gairebé al mateix temps..., sense dur ni a les seves famílies ni a les seves amants. A més, es tracta de les Cases que han procurat mantenir-se al marge: no s'han involucrat en els combats fronterers, i no han establert cap mena de compromisos amb els senyors de la guerra de l'Imperi.

-Oh, sí? -En Han va arquejar les celles -. Vaja, això sí que és seriós.

L'almirall va ajuntar les seves mans escamoses oferint una imatge fantasmagòrica en l'holograma subespacial, com una estàtua feta de boira que hagués sorgit del no-res dins el cubicle de recepció.

-Això ja és prou curiós per si sol, però coincideix gairebé exactament amb les «vacances» que han decidit prendre els ex governadors de Veron i Mussubir Tres, que també han evitat establir qualsevol classe de compromisos, i amb les d'alguns representants de la Corporació Seinar i un membre molt important de la família Mekuun. Drost Elegin, el cap de la Casa Elegin, es va emportar a la seva família, evidentment, però l'ha deixat a Eriadu.

-Sembla com si hagués esclatat una epidèmia de grolleria -va observar en Han, immòbil darrere de la Leia amb els braços creuats davant del pit -. Algun moviment de tropes?

-Cap, fins al moment. -El calamarià va fregar la prima pila de targetes d'informació que hi havia sobre l'escriptori tot just visible al seu costat -. Els senyors de la guerra més importants estan més o menys tranquils, però els nostres agents d’Spuma semblen pensar que la flota de l'almirall Harrsk ha incrementat les operacions de reclutament de soldats en els nivells bàsics, i fonts internes de la Corporació Seinar afirmen que s'estan produint certs moviments de fons molt importants. Seinar està encarregant nous equips per produir cèl·lules d'energia, i també ha augmentat la producció de sistemes tèrmics. Però no hi ha res concret. Malgrat tot, i atès el prop que es troba Belsavis del Sector de Sènex, potser Sa Excel·lència desitgi prendre en consideració la conveniència de traslladar-se a una àrea més protegida.

-Gràcies, almirall -va dir la Leia -. Ja gairebé hem..., acabat aquí.

Les paraules van sortir dels seus llavis a poc a poc i de mala gana. La Leia sabia que el seu cap de gabinet tenia tota la raó. Si en Harrsk, el senyor de la guerra que s'havia nomenat a si mateix Lord Gran Almirall, s'havia posat en moviment o es preparava per fer-ho, estar a Belsavis la col·locava en una situació terriblement exposada, i alguna cosa en l'assassinat d’Stinna Draesinge Sha va fer que les sirenes d'alarma comencessin a sonar en les profunditats de la seva ment.

Però la Leia percebia alguna ondulació més fosca, un trencaclosques més profund i letal que el motiu inicial que l'havia portat fins aquell món de gel i foc.

Els Jedi i els seus nens havien estat allà.

Roganda Ismaren, que havia estat una de les concubines de l'Emperador, havia vingut a Belsavis... Per què?

I per què alguna cosa s'agitava de sobte en els seus pensaments, algun rastre gairebé impalpable d'alguna cosa que havia sentit?

Drub McKumb s'havia obert pas desesperadament a través d'horripilants malsons plens d'agonia i confusió, i havia creuat mitja galàxia per arribar-hi fins a ella i en Han i advertir-los d’alguna cosa.

I a Belsavis algú havia cregut necessari assassinar-los mentre dormien.

L'almirall Ackbar seguia contemplant el rostre de la Leia amb visible preocupació a través de la llum tremolosa de la transmissió sub-espacial.

-Ja no trigarem molt a tornar -li va dir la Leia, intentant tranquil·litzar-lo.

- De debò? -Va preguntar en Han mentre la imatge de l’almirall s'esvaïa dins el cubicle de recepció.

-No... No ho sé -va murmurar la Leia -. Si hi ha problemes d'alguna classe incubant-se entre les Cases del Sector de Sènex, crec que haurem de fer-ho. Sempre s'han mantingut molt distants de la resta de l'univers... Fins i tot durant el regnat d’en Palpatine, l'únic que volien era que les deixessin en pau perquè poguessin governar als que elles deien «nadius» dels seus planetes com els donés la gana.

-Ja he sentit tot això abans -va dir en Han, posant-se sobtadament seriós -. Les grans corporacions adoren aquest tipus de governs.

La Leia va esbufegar.

- «No ens faci preguntes i no li farem carregar amb cap responsabilitat.» Sí.

Es va creuar de braços, sentint-se cada vegada més nerviosa, i va passar al costat d’en Chewie i l’R2, que estaven embrancats en un joc d'aventura heroica, per tornar al dormitori i recolzar una espatlla en el brancal de la finestra. Va clavar la mirada en les boirines de l'hort en el qual havia vist Roganda Ismaren aquell matí, gairebé invisible entre els arbres. Roganda tenia tot el dret del món a buscar refugi allà, naturalment, i a voler viure fora de les fronteres de la Nova República. El fet que Belsavis es trobés «prop» del sector de Sènex no significava gran cosa. La proximitat només existia en termes interestel·lars. Belsavis no era el tipus de lloc on cap dels vells aristòcrates, aquests homes elegantment abillats i d'ulls gèlids que descendien dels antics conqueridors que havien solcat l'espai, podia trobar atractiu. La Leia es recordava de Drost Elegin i de com era durant els seus dies en la Cort de l'Imperi, i va intentar imaginar-se aquell dandi desdenyós en aquest món provincià de recol·lectors de fruita i contrabandistes de tercera categoria. Però si fins i tot Coruscant els hi semblava un planeta mancat de classe i vulgar! «Oh, estimada meva, aquí hi ha tants buròcrates...», li havia dit en una ocasió la tia Rouge.

Un braç embolicat en una màniga blanca va sorgir de darrere d'ella sostenint el got de sidra que havia deixat abandonat.

- I què era aquesta altra cosa tan interessant?

- Oh! -Va exclamar la Leia, una mica sobresaltada.

En Han es va recolzar a l'altre costat de la finestra i va abaixar la vista cap a ella amb una lluentor d'interrogació en els seus ulls color avellana.

-Ah, sí -va dir la Leia, recordant de sobte -. Des que vam arribar aquí, sempre hi ha hagut una cosa que m'ha semblat molt inquietant en tot aquest assumpte dels androides que s'avarien de sobte i comencen a fer coses rares.

- Pretens dir-me que només tu ho trobes inquietant? -En Han va tornar el cap cap a la sala, on les geofigures hologràfiques d’R2 estaven enterrant ràpidament a l’enfurismat Heroi d’en Chewbacca -. R2 va intentar...

-Sí, d'acord, però... Bé, Han, per què ho va intentar? -Va preguntar la Leia -. Sí, ja sé que les colònies solen operar amb maquinària d'un nivell de qualitat bastant baix, però quan vaig inspeccionar els arxius em vaig trobar amb dotzenes d'avaries inexplicades a l'any. Fins i tot un recompte aproximat mostra que el nombre s'ha incrementat de manera espectacular durant els últims anys. -Es va tornar cap al llit i va moure la mà en un gest que va abastar el munt de llistats dispersos imprès per R2-. Ahir a la nit, abans que R2 ens ataqués... Bé, quan vaig estar rebuscant en els arxius del Centre Municipal no ho vaig relacionar amb res. Crec que m'agradaria fer un altre cop d'ull a les causes de totes aquestes avaries. Si és un resultat del clima, llavors el nombre d'avaries hauria d'haver romàs constant en comptes d'estar incrementant.

-No necessàriament, si els seus equips es van desgastant a poc a poc.

-Potser -va admetre la Leia -. Però figuren en els llistats d’R2 com «inexplicades». Això vol dir que es van assegurar que no obeïen a les causes més òbvies, com l'envelliment i la humitat.

Uns anys abans en Han hauria menyspreat tot allò considerant-lo una mera coincidència, però en Han havia canviat una mica.

- I què creus que pot ser? -Es va limitar a preguntar.

-No ho sé. -La Leia es va ajupir per passar per sota del seu braç, va anar fins al llit i va agafar el seu desintegrador i la seva pistolera -. Però crec que m'agradaria parlar amb el cap de mecànics de la Brathflen i esbrinar si aquestes avaries van ser provocades per un cable que es va cremar, o si van consistir en un seguit d'actes determinats i inesperats.

-Com soldar les finestres i provocar la sobrecàrrega dels desintegradors.

-Exacte -va murmurar la Leia. Va recollir els llistats i els va guardar dins de l'armari -. Com per exemple això. Vols venir amb mi? En Han va titubejar durant uns moments abans de respondre.

-Si anem a anar-nos-en aviat, crec que faré una visita al Luxúria de la Jungla -va dir per fi, acompanyant les seves paraules amb una remenada de malucs altament suggerent -per tenir una petita xerrada amb en Bran Kemple. Vols venir, Chewie?

Darrere de la pregunta hi havia un interès d'amic i camarada, ja que l'última vegada que R2 havia derrotat a Chewbacca en el joc de l'aventura heroica la consola de jocs havia acabat sent llançada per la finestra més propera, i R2 semblava estar molt a prop d'apuntar-se una altra victòria.

-Potser sàpiga alguna cosa sobre el com i el quan i, sobretot, el perquè Nubblyk va tocar el dos d'aquí amb tanta pressa, i si es va emportar una nau amb ell quan va marxar. No te l’emportaràs amb tu, oi? -Va afegir mentre la Leia, que l'havia seguit fins a la sala, s'inclinava per posar una mà sobre la cúpula d’R2.

La Leia va vacil·lar. Anar acompanyada per R2 era el més natural per a ella i la seva ment ja ho donava per fet, però després de tot l'anatomia escassament vestida contra la qual R2 havia estat disparant raigs d'electricitat encara no feia dotze hores no havia estat la seva.

-Sigui quin sigui el problema que va tenir ahir a la nit, encara no sabem si ho hem resolt. -En Han estava examinant el seu desintegrador mentre parlava, tot i que l'havia comprovat i tornat a comprovar feia menys de mitja hora -. Si el nostre geni daurat fos aquí potser podria treure alguna cosa de net, però com que no es troba amb nosaltres, el meu consell és que deixis aquí a R2 amb aquest pern de subjecció lloc fins que puguem fer que sigui examinat per algú més qualificat que el reparador de torradores local.

Chewbacca va deixar anar un rugit i va fingir llançar una urpada, i en Han va alçar les mans i va somriure.

-D'acord, d'acord... Has fet un treball magnífic amb ell, Chewie. Ara R2 és capaç de superar la velocitat de la llum en cinc decimals, i la seva nova capacitat de maniobra deixarà esbalaïda a qualsevol patrulla imperial.

En Han, la Leia i el wookiee van baixar per la rampa junts. En Han es va girar cap a la Leia al peu de la rampa i li va donar un ràpid petó, i la Leia es va acomiadar d'ells agitant la mà fins que els va veure desaparèixer entre els arcs de Sant Martí eternament canviants de la boirina. Però va girar sobre si mateixa tot just van deixar de ser visibles, i va tornar a pujar per la rampa. Va entrar a la casa i va anar fins el petit androide astromecànic, que estava immòbil al costat de la consola del joc d'aventura heroica apagada.

- R2?

L’androide es va inclinar cap endavant, estenent la seva «pota» davantera i emetent un tímid xiulet. La seva cúpula va girar per contemplar-la amb el rodó ull vermellós del seu receptor visual.

La Leia solia preguntar-se quin aspecte tenia vista a través d'ell, i com es presentava la forma que era ella, i les que eren en Luke, en Han, Chewie i els nens, a la consciència digitalitzada de l’androide astromecànic.

- No pots dir-me què va passar?

R2 va respondre amb un xiulet ple d'abatiment que suplicava la seva comprensió.

- Algú et va dir que ho fessis? -Va preguntar la Leia -. Et va programar d'alguna manera?

La cúpula d’R2 va girar bojament d'un costat a un altre, i el petit androide va fer un balanceig sobre la seva base.

-Està bé. -La Leia va tornar a fregar-li la cúpula amb les puntes dels dits -. Tranquil·litza't. Aviat sortirem d'aquí, i li preguntaré al mecànic què et va passar. Mira... -Va titubejar. Sí, R2 no era més que un androide, però la Leia sabia que la desconfiança d’en Han l’havia ferit profundament -. Tornaré...

No! No! No!

Els xiulets i balancejos plens de desesperació d’R2 la van detenir quan ja anava cap a la porta.

«Confia en el que sents», li havia dit en Luke moltes vegades des que la Leia s'havia inclinat davant la seva major saviesa com a mestre. Hi havia alguns moments en què a la Leia, que havia estat criada i educada perquè confiés en el seu cervell i el seu intel·lecte tota la seva educació havia tingut com a objectiu ensenyar a confiar en la informació i els sistemes, li resultava una mica difícil fer-ho, sobretot quan els seus sentits li advertien contra alguna cosa cap a la qual l’impulsaven les seves emocions. Gairebé va poder sentir la veu del seu germà i veure-li immòbil al costat del petit androide.

«Confia en el que sents, Leia.»

Encara no feia dotze hores que R2D2 havia intentat matar-los.

En Han es posaria fet una fúria.

Però un instant després va pensar que l'amor que sentia cap en Han era el triomf més gran que havia vist mai de «el seu aspecte no m'agrada, però alguna cosa em diu que ha de ser així», i això significava que el seu marit no tenia cap dret a protestar.

Va anar a l'habitació del costat per agafar un extractor de reblons de la caixa d'eines d’en Chewbacca i va obrir el pern de subjecció que empresonava a l’R2.

-Anem. Així el mecànic no haurà de tornar fins aquí per donar-te un cop d'ull.

«Espero no acabar havent de lamentar el que estic fent», va afegir per a si mateixa.

La idea d'utilitzar els camins menys concorreguts per a tornar a travessar els horts li va semblar vagament inquietant, de manera que la Leia va encaminar els seus passos cap a la ruta lleugerament més llarga que creuava el mercat. Allà la boirina era menys espessa i la proximitat dels venedors, pregoners i clients resultava molt tranquil·litzadora. Va anar pujant per la terrassa rocosa des d'aquella direcció, i les estructures estranyament bigarrades de la part més antiga de la ciutat van anar quedant a la seva esquena. Allà només hi havia edificis prefabricats que es pegaven els uns als altres per formar blocs d'apartaments destinats als treballadors de les plantes empaquetadores i els exportadors, oficinistes i mecànics, encara que el liquen, les falgueres, les lianes i fins i tot alguns arbrets brollaven de totes les cornises i projeccions ofertes per alguna desigualtat en les unions dels blocs de plastè.

La Leia es va preguntar com hauria estat aquell lloc quan els mlukis habitaven en les seves enormes cases de pedra enganxades al fons de la fondalada, conreant les seves petites collites i emprenent alguna cacera ocasional pels gels.

Sense la cúpula hauria hagut de ser menys boirós, per descomptat, i no tan calent, encara que la jungla de la fissura conservava molt bé la calor. Els horts no serien tan grans com en l'actualitat. La Leia va suposar que hi hauria densos massissos de jungla al voltant de les deus d'aigües calentes i res en el fons de la vall, on les calderes, planes de fang i fumaroles fumejants del veritable fons de la fissura escopien una quantitat de minerals molt superior a la que podien digerir unes plantes que no hagin estat alterades per l'enginyeria genètica.

Exactament el tipus de lloc que hauria buscat un Ho'Din que estimava la calor, les plantes i la bellesa.

Es va recordar de la seva visió d’en Plett, alt i prim, amb aquella massa de circells cefàlics tan semblants a flors que havien perdut el color fins a tornar-se quasi blancs. Tenia un rostre afable i bondadós, i en els seus ulls hi havia la mateixa expressió que havia vist en els d’en Luke quan va tornar de la seva servitud al cruel clon de l'Emperador.

Què era el que havia buscat exactament en Plett? Un refugi, o un lloc per recuperar-se i descansar? I, per començar, com s'havia assabentat de la seva existència? La galàxia era plena de planetes, mons i sistemes estel·lars que encara no havien estat explorats, i un sistema no existia si no estigués introduït a l'ordinador d'algú. La Roganda podia haver sentit parlar d'aquell lloc en la Cort de l'Imperi...

Però el fet de pensar-hi va fer que la Leia també comencés a sentir-se inquieta per aquest detall.

I com hauria reaccionat en Plett quan la pau que necessitava per als seus experiments es va veure pertorbada per l'arribada de...?

De quants intrusos?

A jutjar pel que va dir en Nichos, hi havia bastants nens.

La Leia ja havia passat per gairebé un any d'experiències pel que fa a tenir cura de dos nadons Jedi actius i plens d'energies, als que s'acabava d'afegir l’Ànakin per proporcionar la seva pròpia i inimitable varietat del caos. Després d'anys de tranquil·la meditació, com se les hi havia arreglat l'ancià reptiloide per enfrontar-se amb un eixam de nens de totes les edats que corrien pels túnels de les seves criptes, seguint els seus líders fins i tot fins allà on els seus pares els havien advertit que no havien d'anar a causa dels kretchs?

La Leia es va aturar de sobte, i la veu greu i profunda d’en Nichos va ressonar a les orelles.

«Els grans... Lagan Ismaren i Hoddas Umgil. »

Lagan Ismaren...

El germà de..., la Roganda Ismaren? Bé, l'edat encaixava. Roganda tenia uns quants anys més que la Leia -era uns quants anys més jove que en Nichos -i seria prou gran per recordar-se del planeta on havia viscut.

Això volia dir que la Roganda Ismaren, la concubina d’en Palpatine i un membre del seu Tribunal que ocupava una posició força elevada, havia sorgit de la sang i l'herència dels Cavallers Jedi.

L'Emperador havia estat espantosament poderós en tot allò referent a la Força, i això no havia pogut passar-li desapercebut.

Una onada d'ira va recórrer tot el cos de la Leia, omplint-lo amb una calor tan terrible com el d'una cremada.

La Roganda mentia.

La Leia ja havia sospitat que li havia estat mentint sobre alguna cosa, però de sobte va comprendre amb una sobtada claredat que tot havia estat una mascarada, des de la primera paraula fins la dolçor i la por de la seva veu. Tot havia estat un engany acuradament calculat per utilitzar la seva compassió i treure’n profit d'ella.

Si la Roganda era capaç d'invocar la Força, llavors l'Emperador podia haver-la utilitzat, i no hi havia dubte que podia haver-la coaccionat..., però en aquest cas mai l'hauria fet circular entre els seus convidats perquè gaudissin d'ella com un altre regal imperial més.

«Viu aquí des de fa set anys», va pensar la Leia, i va girar ràpidament sobre els seus talons per tornar a la ciutat. No estava molt segura de què havia de fer, el que sí estava clar era que havia de mantenir-se lluny de la Roganda, i es va alegrar més que mai d'haver rebutjat la seva invitació a fer un cafè a les seves habitacions, però almenys volia trobar al Han i enviar un missatge a l’Ackbar, i també volia tornar a examinar els registres que R2 havia repassat per esbrinar si incloïen arribades portuàries durant l'any en què havia mort Palpatine.

Però quan va travessar la placeta en la qual començava l’estret carreró on havia parlat amb la Roganda, va veure una cosa que la va afectar d'una manera tan directament física com si acabessin de colpejar-li l'estómac amb un garrot.

La Leia va veure amb tota claredat a Lord Drost Elegin, amb el doctor Ohran Keldor al costat, sortint de les masses fosques dels fonaments i els edificis de plàstic blanc que s'alçaven a l'altra banda del carrer.

Va desviar la mirada de seguida, com si estigués examinant el petit parterre de moradolça que algú havia plantat en l'espai buit entre dos edificis. Però tal com li havia ensenyat en Luke -com havia intentat ensenyar-li, en els curts i més aviat frenètics intervals entre tractar de ser una mare, tractar de ser una diplomàtica i intentar impedir que la Nova República es desintegrés i que els seus fills desmantellessin el pobre C3PO-, va desplegar els seus sentits i va identificar petjades, respiració i veus, percebent i reconeixent el sentit i l'essència del que eren les persones.

Ohran Keldor i Drost Elegin.

«I són aquí...»

Les dues siluetes van desaparèixer entre la boira gairebé a l'instant. La Leia va travessar l'estret carreró amb R2 rodant darrere d'ella i va seguir el so dels seus peus i la sensació de la seva presència, avançant camí per un carreró i observant amb tota la seva atenció quan van passar per davant de la seva entrada.

No hi havia cap possibilitat d'error.

La cabellera d’en Drost Elegin havia encanudit una mica des dels dies en què havia estat un dels trencacors més coneguts de la Cort de l'Emperador, quan el seu nom apareixia a la Gaseta de la Cort gairebé cada dia pels escàndols de joc, duels i assumptes amorosos en què es veia involucrat i solia burlar-se de la Leia dient-li Senyora Senadora i Petita Senyoreta Drets Inalienables. Només l’alta missió del seu germà en l'Armada Imperial -això, i el poder de la seva família -l'havia salvat de patir severes represàlies després de l'últim dels seus grans escàndols. La carn d'aquell rostre de falcó havia començat a afluixar-se i a perdre la seva elasticitat juvenil, però la silueta alta i prima que es movia amb una curiosa gràcia desmanegada i els trets esmolats resultaven inconfusibles per a qui els hagués vist mai.

«Ohran Keldor...»

La Leia va sentir com si li haguessin cobert la pell amb agulles al roig viu.

Hi havia contemplat seus hologrames fins que va poder veure el seu rostre en els seus somnis. Ah, aquella cara il·luminada des de baix per la resplendor de les consoles d'activació de l'Estrella de la Mort...

Ohran Keldor, Nasdra Magrody, Bevel Lemelisk, Qwi Xux, encara Qwi Xux només havia estat la seva eina involuntària.

Això significava que havia d'haver-ne més, molt més, que una dona que tractava d'amagar-se.

La boira va envoltar els dos homes mentre avançaven pels senders que travessaven els horts, on el soroll de l'aigua i els febles grinyols i dringar dels alimentadors d'arbres bastaven per ocultar el continu brunzit ofegat d’R2. De tant en tant un d'aquells enormes mecanismes aracniformes sorgia entre les filagarses de boira i creuava el sender per davant de la Leia, absort en les seves avorrides ocupacions, i la Leia, en una espurna de malícia horroritzada, es va preguntar si els androides propietat del cap de dissenyadors dels sistemes automàtics de l'Estrella de la Mort s'avariaven alguna vegada.

No hagués pogut explicar per què, però estava segura que mai s'avariaven.

El sòl va començar a pujar formant una llarga rampa. Les boires s’espessiren i es van enfosquir davant seu, i es van anar solidificant a poc a poc fins a formar el monòlit gotejant i fistonat de lianes de la paret de la vall. La Leia va retrocedir i es va amagar entre les bardisses de lipana que creixien en el fons de la rampa, amb R2 seguint-la cautelosament sobre el terreny esponjós. Ja no hi cabia cap dubte de cap a on es dirigien. Els dos homes anaven a l'ascensor que portava fins als hangars, des del qual es podia anar als gels mitjançant algun vehicle de superfície. La Leia va sentir com les seves veus s'anaven afeblint a mesura que pujaven.

-Bé, em sembla un camí molt llarg i força fred -va sentir que deia en Drost Elegin amb aquesta veu de bronze i vellutada amb la que totes les noies i dones de la Cort de l'Imperi havien semblat creure amb una fe incommovible quan pronunciava les paraules «Només et vull a tu »-. Si els túnels arriben fins a aquesta pista de contrabandistes...

-Com menys persones sàpiguen com s'arriba fins allà, molt millor. Fins i tot en el vostre cas, senyor... -La precipitada addició d'aquella última frase tancava tot un món d’ofenses implícites per part d’en Keldor -. I en aquests moments, i amb Organa apareixent tan de sobte com ho ha fet, no sabem qui pot estar vigilant.

Whhish-kunk. Els vapors es van agitar al voltant de la porta que es va tancar en la llunyania.

La Leia i l’R2 van tornar a la senda, van pujar per la rampa fins arribar al petit búnker corb construït amb permacret d'enduriment ràpid que havia estat dissenyat perquè es pegués a les corbes del cingle, i es van aturar davant la porta de resiplast. El resiplast era un material del que només s'esperava que mantingués a la fauna més petita fora del búnker i l'aire fresc dels sistemes condicionadors dins. La Leia va tenir prou escoltant a través d'ell utilitzant el grau de concentració mínim fins que va sentir el ping característic de l'arribada de l'ascensor i, molt debilitada darrere del gruix de la porta, la veu d’Elegin preguntant «Queda molt lluny?». Les últimes paraules ja van ser totalment inaudibles, segurament pel fet que les portes de l'ascensor s'havien tancat.

Tot i així, la Leia va comptar mentalment fins que van haver transcorregut dos minuts abans de ficar la seva targeta a la ranura.

Per al seu gran alleujament, malgrat el so de l'ascensor, doncs molts anys amb l'Aliança Rebel havien convertit a la Leia en una pessimista declarada sobre la possibilitat que les coses fossin malament, el petit vestíbul del búnquer estava desert. Va prémer el contacte de trucada i va llançar una ràpida mirada al seu voltant.

Una porteta metàl·lica va resultar ser un compartiment ple de micos grisos de mecànic. La Leia va agafar la talla humana més petita que va poder trobar i va furgar en les butxaques dels altres micos fins que va donar amb una gorra de visera que es va encasquetar en el cap, amagant la seva cabellera sota d'ella.

«Queda molt lluny?» Si Elegin havia fet aquesta pregunta, llavors Keldor coneixia la resposta..., la qual cosa significava que Keldor portava més temps allà.

Quant de temps? I Elegin... Anava a veure algú? Seria algú que també se n'havia «anat de vacances» amb l'esposa i els nens, i que després els havia deixat en algun elegant paradís turístic per pujar a una nau molt veloç que el portaria fins a un altre lloc?

Les portes de l'ascensor es van obrir. La Leia va entrar a la cabina i va prémer la tecla de l’hangar, l'únic destí possible. L'ascensor va començar a pujar i la Leia va obrir la comporta davantera d’R2. Normalment l'androide sempre tenia un aspecte de neteja impecable, però les reparacions entre tosques i improvisades d’en Chewbacca havien donat com a resultat grans quantitats de greix i sutge que la Leia va escampar sobre la seva cara. Després de pensar-s'ho un moment, va transferir el seu desintegrador del cinturó a l’espaiosa butxaca del seu mico. Esperava ser capaç de fer veure que era el típic mecànic a qui ningú mirava dues vegades quant arribés a l’hangar , però si no ho aconseguia...

Elegin i Keldor, tal com havia temut la Leia, estaven posant-se vestits protectors tèrmics abans de pujar al més petit dels caminants del gel disponibles, un vehicle de cabina baixa amb un disseny bastant similar al d'un alimentador d'arbres, amb la dotzena de llargues potes era tan capaç d'enfilar-se sobre l'escarpat terreny glacial com de desplegar-se per ancorar-se si s'enfrontava al brutal flagell dels vents. Els dos homes van sentir pujar l'ascensor i tenien la mirada tornada cap a les portes quan la Leia va sortir d'ell, però aparentment no van trobar res inquietant en la visió d'aquella silueta prima embolicada en un folgat mico gris sense cinturó que arrossegava els peus i anava seguida per un androide astromecànic, ja que els dos van pujar al caminant dels gels i van tancar la cabina darrere d'ells.

Les portes de l’hangar es van obrir un instant després. La Leia va anar fins als armaris per als mecànics que hi havia a l'altre extrem de l’hangar i va fingir registrar les butxaques a la recerca d'unes claus fins que el caminant es va posar en moviment i va entrar a la resclosa.

Un instant després que les portes s'haguessin tancat darrere del vehicle, la Leia ja estava traient un parell de cables d'una butxaca interior i tornava a obrir la comporta d’R2 per connectar els cables de la manera que li havia ensenyat en Han en una ocasió.

-Bé, R2-va dir amb veu ombrívola -. Anem a esbrinar si series un bon lladre.

Van obrir quatre armaris abans de trobar un vestit tèrmic que li fos bé. Els guants de la butxaca estaven clarament concebuts per a un Bith. La Leia va reajustar els controls d'oxigen i temperatura per adaptar-los als nivells humans i va examinar els segells mentre s'anava posant el vestit. Hi havia un parell d’aeromotos de diferents models de la gamma Ikas-Adno a l’hangar, però la Leia va passar de llarg davant seu lamentant no poder usar-los. Els vehicles antigravitatoris es movien molt de pressa, però en un entorn de vents tan forts com el d'una glacera eren encara pitjor que inútils. Va acabar escollint un tractor Mobquet molt antic, bàsicament per la seva escassa alçada i la petitesa del seu motor, pensant que hi havia bastants probabilitats que no aparegués en un detector si Keldor havia decidit mantenir vigilada la ruta que anava deixant enrere. Després va arrossegar un parell de planxes tacades d'oli perquè li servissin de rampa a R2, i les va recolzar en la del darrere del vehicle entre els trapezoides de les erugues.

- Estàs bé allà darrera?

La Leia va pujar per l'escaleta, va baixar la cabina i va connectar els tancaments. Les portes interiors es van obrir amb un cruixit metàl·lic, i l'aire calent va crear remolins entre els cristalls de gel i la neu en pols que encara hi havia escampada sobre el brut terra de ciment.

R2 va respondre amb un refilet afirmatiu.

-Doncs llavors anem a assabentar-nos del que està passant en aquesta bola de gel.

Les portes exteriors es van obrir. Vents gemegosos van udolar sobre l'erm de roca i gel amb les ràfegues malignes, tallants i devastadorament fredes d'un hivern infernal que ja portava cinc mil anys de durada.

La Leia va introduir les coordenades de localització, va fer una ràpida mirada cap enrere per assegurar-se que l’R2 s'havia connectat a l'ordinador de rumb del tractor i va començar a avançar a través del paisatge gelat per iniciar la persecució del ja llunyà caminant dels gels.

Següent