CAPÍTOL 7
La infermeria estava
silenciosa, fosca i molt freda.
-Oh, senyor...
Condemnats Jawes! -Va exclamar C3PO.
En Luke Skywalker
havia sortit triomfant d'un combat a mort amb un clon de si mateix, i havia
superat l'ésser esclavitzat per l'Emperador i el costat fosc, les massacres a
gran escala i la destrucció de mons sencers.
Una gran part del
vocabulari d’en Han Solo va acudir a la seva ment.
-Vinga -va sospirar
-. A veure si trobem alguna cosa que encara estigui sencera.
-Eren uns 2-1B
antics bastant bons, senyor -va observar C3PO, alçant una de les poques varetes
lluminoses d'emergència que quedaven dins del compartiment d'emergència mural
saquejat -. Però la raó que en les naus modernes siguin unitats independents en
lloc d'estar fixes resulta dolorosament òbvia aquí.
En Luke es va
recolzar en el plastè auto-amoldable del llit de diagnòstic i va pensar que
«dolorosament» era la paraula més adequada per a la situació actual.
Tots els gabinets
s'havien desconnectat quan els Jawes van arrencar l'escotilla principal a la
recerca de cables i peces. Els sistemes de diagnòstic havien deixat de
funcionar, però la manera com es movia el seu peu esquerre i la insuportable
llançada de dolor que pujava per la part de darrere de la seva cuixa esquerra
cada vegada que feia que aquesta cama suportés el pes més ínfim bastaven per què
en Luke estigués gairebé segur que hi havia un o més tendons tallats, la qual
cosa significava que, fins i tot deixant a part la quasi inevitable infecció,
es trobaria seriosament lesionat fins que pogués arribar a un autèntic centre
mèdic. Només el fet de mantenir a ratlla el xoc traumàtic ja estava absorbint
tot el poder curatiu de la Força que podia acumular, i en Luke sabia que ni tan
sols seria capaç de seguir fent això durant molt de temps.
A més d'arrencar les
plaques de cobertura i les escotilles per accedir a la maquinària que
ocultaven, els Jawes s'havien emportat parts dels autodoctors, havien tret els
nuclis d'energia de les màquines de raigs X i els sensors electrònics i havien
intentat extreure el regulador de temperatura del tanc bacta, amb el resultat
que el tanc havia vessat la meitat del seu contingut sobre el sòl per formar un
gegantí toll enganxós.
Adéu a la
possibilitat d'emprar una teràpia regeneradora estàndard.
En Luke va atrapar a
un membre de l'horda d'androides MSE que s'estava enfrontant valerosament a
l’hercúlia tasca de netejar tota aquella trencadissa, va extreure el nucli
d'energia i va utilitzar el seu cablejat per curtcircuitar els panys dels
armaris. Aquell dispensari estava proveït d'enormes quantitats de gilocal, un
estimulant/bloquejador del dolor espantosament potent capaç de permetre que un
guerrer seguís lluitant molt de temps després que s'hagi hagut de sucumbir al
xoc.
-Sembla que
esperaven que hi hagués xivarri, oi? -Va observar mentre donava voltes a la
caixa de butllofes negres entre els seus dits.
Va tornar a
guardar-lo a l'armari. El gilocal es descomponia al cap de deu anys al
magatzem, i un cop transcorregut aquest temps es disgregava en els seus
altament tòxics components originals. Tot i suposant que la droga no estigués
caducada, en Luke no estava molt segur de quins efectes hauria produït sobre la
seva capacitat d'emprar la Força.
Hi havia mesures
menys heroiques disponibles sota la forma del nyex, que feia que moltes
persones, i en Luke sabia per experiències passades que es comptava entre
elles, patissin somnolència, i perigè, un calmant no narcòtic. Es va posar un
pegat de perigè a la cuixa just a sobre del genoll, i de seguida va sentir com
el dolor es tornava menys intens. El pegat no curaria les lesions i seguiria
sense poder usar la cama, i a més el perigè no tenia el petit efecte estimulant
inclòs en el gilocal, però almenys serviria per disminuir la tensió debilitant
del combat contra l'agonia. A falta d'una teràpia amb tanc bacta per accelerar
la curació de la seva commoció, i en Luke sabia que ja havia superat els seus
pitjors efectes, un reorientador senzill com el comaré seria suficient per
ocupar-se del darrer dels símptomes.
Si més no havia
comaré en abundància.
Bastant més
preocupant era el fet que la immensa majoria dels antibiòtics i tota la carn
sintètica emmagatzemada a la nau havien quedat totalment descompostes pel pas
del temps.
En un armari d'un
dels laboratoris contigus va trobar una granota grisa de les tropes d'assalt
prou folgada perquè pogués contenir l’encanyat subjectat amb cinta adhesiva a
la seva cama. En Luke se’l va posar i va omplir les butxaques amb tot el comaré
i el perigè que va aconseguir trobar, i després va subjectar mitja dotzena de
varetes lluminoses a l'extrem del seu bastó.
-D'acord, C3PO-va
dir mentre es tornava a penjar l'espasa de llum del cinturó i utilitzava el seu
bastó amb molta cura per incorporar-se de la butaca autoamoldable en què
s'havia assegut per canviar-se de roba -. A veure si aconseguim trobar la Cray.
Als passadissos a
les fosques a prop de la infermeria, diverses criatures que C3PO va identificar
com a talz i que semblaven gegantines polvoreres blanques van fugir d'ells res
més veure'ls. Petits cuadrànguls d'ulls brillaven a la gola plenes de negror
absoluta de les sales i recintes, contemplant en Luke sota el reflex oscil·lant
de les varetes lluminoses. En Luke es va detenir dues o tres vegades, i va fer
que C3PO s'encarregués de traduir les seves paraules.
-Sóc el vostre amic
-va dir -. No us faré mal, i no guiaré a ningú fins aquí perquè us faci mal.
Però cap dels
enormes alienígenes que semblaven toves masses de pèl li va tornar ni un sol
so.
-L'Imperi els
utilitzava per treballar a les mines d’Alzoc Tres -va dir en Luke mentre ell i
C3PO anaven cap a les zones il·luminades visibles a la llunyania del passadís
-. Alzoc ni tan sols figurava en el registre galàctic. El Senat va trobar una
menció a aquest món fa un parell d'anys en uns arxius secrets d'una corporació.
Ningú sabia el que estava passant allà. Els van mentir, els van trair... No
m'estranya que hagin après a desconfiar de qualsevol criatura que tingui un
mínim aspecte humanoide. Em pregunto què haurà estat dels soldats de les tropes
d'assalt que esperaven ser recollits al seu planeta...
Darrere de
l'ascensor va sorprendre a un grup de talz absorts en el procés d'alimentar una
banda de deu o dotze tripodals. Els talz estaven deixant a terra grans bols
trets del menjador: un contenia aigua, i un altre una espantosa barreja de
farinetes, llet i estofat de peix. Els tripodals de seguida es van agenollar
sobre ell per devorar-lo àvidament. Els talz van sortir fugint amb prou feines
quan van veure en Luke i C3PO. Uns minuts després van aparèixer dos PU80 i una
dotzena de MSE, decidits a netejar el que estava clar consideraven brutícia.
Els tripodals van retrocedir, confusos i espantats, i van contemplar sense
poder fer res com els MSE engolien el que quedava de l'aigua i del menjar,
esmunyint-se per darrere d’en Luke quan aquest va intentar foragitar-los,
mentre els PU80 portaven a terme valents però fútils intents d'inclinar-se prou
per recollir els recipients.
-Sento el màxim
respecte cap a tota la sèrie de Propòsit Únic, amo Luke -va dir C3PO,
inclinant-se per lliurar el bol que havia recollit a l'androide PU80, que era
molt més vell i pesat que ell -. No hi ha dubte que són l'autèntic nucli de
totes les operacions portades a terme mitjançant androides, però... Oh, són tan
limitats!
C3PO no va poder
proporcionar cap identificació o informació lingüística sobre les criatures
tripodals, i ni tan sols la seva funció traductora analògica va aconseguir
arribar a una comprensió completa del seu llenguatge. En Luke només va poder
entendre que eren Persones i que venien del Món, i que estaven buscant una manera
de tornar-hi.
-Igual que jo, amic
-va sospirar mentre les anguloses i desmanegades siluetes s'allunyaven pel
passadís per continuar amb la cerca de la porta que, un cop creuada, els
tornaria a la seva llar.
Si més no l'ascensor
encara funcionava, encara que amb els Jawes solts per allà no hi havia manera
de saber durant quant temps continuaria fent-ho. Els petits i repugnants éssers
del desert eren uns estafadors i lladres nats, especialment de metall, cables i
tecnologia. Al costat de la porta de l'ascensor només es veien quatre botons
encesos: 10, 11, 12 i 13. A la Coberta 12 les llums tornaven a estar enceses, i
l'aire estava net i circulava d'un costat a un altre. Hi havia alguna safata i
tassa de cafè al terra dels passadissos, i la presència de restes d'armadures
de les tropes d'assalt indicava amb tota claredat una presència gamorreana,
però com havia dit C3PO, els netejadors PU80 i els diminuts MSE en forma de
caixa havien eliminat minuciosament qualsevol evidència de tot rastre que
poguessin haver deixat els klaggs durant la seva invasió.
Van girar una
cantonada i en Luke es va aturar, molt sorprès, de descobrir que el passadís
que s'estenia davant d'ells estava ple del que, a primera vista, semblaven
fongs de color massilla i aparença tova. Tenien entre un metre i un metre i mig
d'altura, estaven plens d'embalums i protuberàncies i desprenien una forta olor
de vainilla. Una segona mirada li va mostrar que tenien braços i cames, encara
que no va poder veure cap mena d'òrgans sensorials.
- Déu meu! -Va
exclamar C3PO-. Són kitonaks! Ahir no hi eren.
C3PO va començar a
avançar entre ells.
En Luke el va
seguir. Hi havia almenys trenta en aquell tram de passadís, i en Luke va veure
més a la sala de repòs de la dreta. Va tocar-ne un i va descobrir que estava a
la temperatura ambient, encara que hi havia una vaga sospita d'una calor més
intensa en les profunditats del seu cos tou i rabassut. Molts d'ells mostraven
forats rodons sota d'enormes plecs de greix en el que probablement eren els
seus caps, i quan va donar un cop d'ull dins d'un d'ells en Luke va poder
identificar dues llengües i tres fileres de petites dents en forma de con.
- Què fan?
Alguns tenien
abrasions, i el que semblaven ferides de ganivet que havien sagnat fins a
quedar cobertes de crostes i ja s'estaven curant sense que les criatures
semblessin haver-se adonat de la seva existència.
-Esperen que les
erugues chooba es fiquin en les seves boques -va replicar l'androide -. És la
seva manera d'alimentar-se.
-Una feina realment
magnífica, si pots aconseguir-ho. -En Luke va pensar que s'imposava fer una
nova visita al menjador, encara que això exigiria una certa cautela -. Bé,
sembla que de moment no corren cap perill.
-Oh, per descomptat
que no, amo Luke. -C3PO va seguir avançant ràpidament amb el seu habitual
estrèpit metàl·lic per entre l'estrany bosc de formes immòbils -. Són una de
les espècies més resistents de tota la galàxia. Se sap de casos en què un
kitonak ha aguantat setmanes sense menjar, i de vegades durant mesos, sense que
s'hagi ressentit gens ni mica per això.
-Bé, doncs això és
just el que hauran de fer a menys que aquests transports recollissin erugues
chooba creient-se que eren soldats de les tropes d'assalt -va comentar en Luke,
tornant el cap per llançar-los una última mirada de dalt a baix.
Allà on les llums no
funcionaven i els passadissos es convertien en cavernes plenes de penombra,
il·luminades únicament pels reflexos dels panells de les zones que seguien
tenint il·luminació i per l’ocasional brillantor groguenca d'un llum de
treball, van trobar el cos d'un affitecà, els sorprenents habitants vegetals de
Dom-Bradden. Un eixam de MSE lliscava sobre ell com insectes cobdiciosos,
intentant en va eliminar un cas de brutícia que es trobava més enllà de les
seves petites capacitats. L’icor s'havia congelat des del terra estenent-se per
metres en totes direccions, i l'olor dels sucres que s'anaven podrint flotava
en l'aire impregnant amb la seva espessa pestilència. En Luke no va dir res, i
va tornar a ser conscient dels perills que aguaitaven dins d'aquella nau que no
estava del tot buida.
Un crit va crear
ressons pel passadís sumit en la foscor. Venia del llogaret que els gakfedds
havien erigit al celler de càrrega. En Luke va girar sobre si mateix i va parar
l'orella, i després va començar a córrer cap a aquell so en una maldestra
carrera coixejant. L'estrany i gairebé metàl·lic timbre de la veu li havia
indicat que el crit havia estat llançat per un Jawa aterrit que patia una
espantosa agonia. Molt abans d'arribar al celler ja estava segur del que
trobaria, i la fúria li va estarrufar el pèl malgrat tot el que sabia sobre els
Jawes.
Els soldats
gamorreans havien tret un triturador d'algun lloc i estaven sostenint a un Jawa
sobre d'ell, agafant-lo pels canells i baixant-lo lentament cap a les fulles
giratòries amb els peus per davant. Hi havia quatre o cinc gamorreans, l’Ugbuz
entre ells, i tots udolaven de riure mentre feien pujar i baixar al seu petit i
infortunat captiu sobre del triturador.
En Luke va desplegar
la Força de l'entrada de la gegantina càmera i va colpejar al triturador amb
tal violència que l'artefacte va sortir acomiadat a deu metres de distància,
xocant amb la paret i fent-se miques. Krok, que estava sostenint al Jawa, va
llançar a un costat la petita i terroritzada massa de parracs i brutícia i va
girar sobre si mateix mentre llançava una maledicció, i l’Ugbuz es va portar la
seva carrabina desintegradora a l'espatlla. En Luke va anar coixejant cap a
ells per entre les barraques i va arrencar impacientment la carrabina de les
mans del gamorreà amb un cop de la Força quan encara es trobava a deu metres de
distància d'ell, fent que sortís acomiadada donant voltes per l'aire i repetint
l'acció un moment després amb la destral d'un altre gamorreà. La tortura, fos
de la classe que fos, sempre li encenia una abrasadora foguera de ràbia roent
blanca al seu interior. Krok es va llançar sobre ell amb les seves manasses
tenses i en Luke va fer levitar al gamorreà com si fos cent setanta-cinc quilos
de roques ficades en un sac, i després el va mantenir immòbil durant un moment
a dos metres per sobre del terra, contemplant-lo amb la mirada sobtadament
gèlida dels seus ulls blau clar.
Després va llançar
al gamorreà de banda tan despreocupadament com si s'hagués oblidat d'ell i es
va tornar per enfrontar-se amb l’Ugbuz.
- Què significa tot
això, soldat? -Va preguntar l'enorme senglar gamorreà, molt enfurismat -.
Aquest tipus era un sabotejador rebel que pretenia fer fracassar la nostra
missió! Li vam sorprendre amb això...
Va assenyalar
furiosament el munt de cables i xips d'ordinador amb els extrems i connexions
soltes penjant que hi havia al terra, prop d'on havia estat la trituradora.
Els ulls d’en Luke
es van trobar amb els del gamorreà, i la seva gèlida i amenaçadora mirada va
fer que la criatura porcina baixés la seva passats uns moments.
- Qui dimonis et
penses que ets? -Va preguntar l’Ugbuz en un to gairebé melancòlic.
-No es tracta de qui
pensi que sóc -va respondre en Luke amb suavitat i apropant-se una mica més -,
sinó de qui sóc. -Va baixar la veu per excloure els altres de la conversa, i va
dirigir les seves paraules únicament a les orelles de l’Ugbuz-. Major
Calrissian, serveis especials, 229.811-B. -Acabava de donar-li el número de
sèrie del bloc motriu del Falcó Mil·lenari -. Intel·ligència.
Si els ullets de
l’Ugbuz haguessin pogut desorbitar-se ho haurien fet, però l'estructura facial
del gamorreà va fer que hagués de conformar-se amb inclinar les peludes orelles
cap endavant en senyal de respecte impressionat. L’Ugbuz va llançar una ràpida
mirada per sobre de la seva espatlla cap al lloc al qual havia estat llançat el
Jawa. Krok l’havia llançat per l'aire amb la força suficient perquè acabés amb
tots els ossos trencats, però el Jawa ja no hi era. Els Jawes, igual que les
rates, tenien la capacitat de suportar gairebé qualsevol quantitat de càstig
físic i, tot i així, seguir sent capaços d'escapolir-se per la primera escletxa
no vigilada quant tornaven a gaudir de llibertat de moviments.
En Luke va posar la
mà sobre el braç del capità de les tropes d'assalt. La seva fúria i l'esforç
d'utilitzar la Força l’havien deixat tremolant, a la vora de les nàusees i amb
la cara coberta de suor gelada, però es va obligar a parlar en veu baixa i suau
i va projectar-hi tot el seu poder Jedi.
-Està bé -va dir -.
Va fer el que considerava més adequat, i el felicito per l'astúcia que han
donat mostra capturant-lo. Però aquest agent tenia ordres meves d'infiltrar-se
entre els rebels i les estava complint. No hi ha hagut que lamentar cap dany
real. Vostè va obrar correctament protegint la missió, i m'asseguraré que el
seu nom aparegui en les recomanacions a l’Ubictorat, però després d'això... Bé,
a partir d'ara deixeu que sigui jo qui interrogui els presoners.
-Sí, senyor.
Una expressió de
desil·lusió profundament gamorreana va aparèixer per un moment en la cara plena
d'ullals de l’Ugbuz, però es va esfumar de seguida. Després va tornar a ser el
capità Ugbuz del Servei Imperial i va saludar marcialment.
-Ho ha fet molt bé,
capità -va dir en Luke, i va utilitzar la Força per projectar subtilment dins
de la ment de l’Ugbuz la calor complaguda que comporta la seguretat que els
teus actes hagin estat aprovats.
-Gràcies, senyor.
El pseudo-oficial de
les tropes d'assalt el va tornar a saludar i va anar a recollir la seva
carrabina desintegradora, detenint-se un parell de vegades per mirar per sobre
l'espatlla al Luke, que es va allunyar coixejant cap a la porta recolzant-se
pesadament en el seu bastó carregat de llums mentre caminava.
-Excel·lent, amo
Luke -va dir C3PO en veu baixa quan en Luke, totalment exhaust, va haver
arribat a la porta -. Encara que he de dir que si no volem acabar morint de
fred i asfíxia, realment hauria de trobar alguna manera d'evitar que aquests
Jawes continuïn amb les seves depredacions sobre l'estructura d'aquesta nau. No
semblen tenir ni idea dels danys que estan causant al seu propi entorn.
-Bé, tampoc serien
els primers -va observar en Luke.
Es va recolzar a la
paret. Se sentia terriblement esgotat, i el cap tornava a fer-li mal malgrat el
comaré. Si hagués hagut d'enfrontar a un perill immediat de mort per
congelació, dubtava molt que pogués haver invocat la Força suficient per
encendre ni encara que només fos una espelma.
-Si teniu la bondat
de venir per aquí, senyor... -Va dir l'androide -. Crec que he descobert un
diagrama parcial de la nau.
El diagrama de les
Cobertes 10 a la 13 estava gravat sobre quatre panells de cristalplex en el que
probablement era el despatx de l'encarregat de la planta física, i mostrava les
localitzacions dels ascensors i les passarel·les, amb les conduccions d'energia
marcades en vermell i les fonts d'aigua-dutxes, conductes refrigerants,
ruixadors per al control d'incendis en blau. La asimetria de la forma de la nau
feia que resultessin difícils de recordar. En Luke es va recordar que vist des
de fora l'asteroide tendia a una forma de mongeta més que a la rodonesa, de
manera que les cobertes superiors haurien de ser més petites i estar agrupades
en la popa. La situació dels conductes refrigerants li va permetre deduir que
els nuclis energètics principals que alimentaven el reactor, el nucli de
l'ordinador i els canons també es trobaven a popa.
La seva sol·licitud
d'un diagrama complet a l'ordinador del despatx va provocar una demanda d'un
codi d'autorització, i el fet de provar sort amb els diferents codis estàndard
imperials que coneixia o dels que la Cray li havia parlat va obtenir per única
resposta un Estat actual de tots els departaments d'acord amb la planificació
temporal i els objectius de la Voluntat.
«La Voluntat», va
pensar en Luke. El programa-nucli. El pla central, el que ho coordinava tot. El
que regulava el que hi havia a bord de la nau, des de la temperatura del cafè
del menjador fins a aquesta punteria gairebé humana dels canons defensius...
Gairebé humana? En
Luke ja no estava tan segur d'això.
La cosa que sabia
quan es duria a terme el salt a l’hiperespai que conduiria la nau fins a
Belsavis, i que sabia que el pla de batalla tenia com a objectiu destruir
aquell poble indefens.
«Sense coneixement
humà», va pensar en Luke. En conseqüència, això volia dir que no hi havia ningú
a qui es pogués obligar, coaccionar, persuadir o parlar després que l'haguessin
capturat. Només hi havia la Voluntat.
En Luke va tornar a
estudiar els diagrames que la Voluntat consentia a mostrar.
-Les connexions dels
tancs de combustible i els carregadors d'energia no poden ser molt grans -va
explicar mentre tornava a coixejar pel passadís uns minuts després, amb C3PO
avançant al seu costat i produint la seva dringadissa metàl·lica de costum -.
Això significa que tots els hangars principals han d'estar en una zona, o com a
molt en dos: a babord i a estribord. La infermeria és al costat de babord de la
Coberta Deu, i al costat hi ha una sèrie de càmeres de descontaminació, pel que
em jugaria el que vulguis a què aquesta gran càmera rectangular de la Coberta
Deu sobre la qual el diagrama no dóna cap dada és l'hangar on es va posar el
transport.
Va resultar ser-ho.
Els motors del transport estaven apagats, i res del que en Luke va poder fer va
aconseguir reviure'ls - «Bé, per què no? Ja han servit al seu propòsit », va
pensar -i en qualsevol cas no hi havia cap manera d'utilitzar els controls de
manera manual. Els androides G-40 estaven immòbils, silenciosos i morts, i un
d'ells ja havia estat mig desmantellat pels Jawes veient que no podien
emportar-se'l. Els rastrejadors en forma de bombolla platejada no eren visibles
per enlloc.
Una assenyada
manipulació dels controls d'un ascensor de servei -usant, una vegada més, el
nucli d'energia i el cablejat d'un MSE que va reaccionar amb certa indignació a
l’ultratge -va permetre que en Luke aconseguís deixar immòbil la cabina de
l'ascensor entre les Cobertes 10 i 9 i pogués entreobrir les portes. Mentre
C3PO s'anava posant cada vegada més nerviós i predeia imminents catàstrofes a
l'hangar de la Coberta 10, en Luke va lligar un extrem del rotlle de trenta
metres de cable d'emergència que va treure d'un compartiment a una pota del
transport i va baixar, amb considerable dificultat, a través de la cabina de
l'ascensor fins que va aconseguir arribar a l'hangar immediatament inferior, el
de la Coberta 9.
Les llums d'aquell
recinte estaven apagades, i l’hangar era una vasta caverna silenciosa
il·luminada únicament per la feble resplendor enfosquida de les estrelles que
brillaven més enllà del camp magnètic que protegia l'atmosfera de l’hangar. A
través de les immenses portes de l’hangar, rivetejades per la roca de
l'asteroide camuflat dins del que havia estat construït l'Ull, en Luke podia
contemplar els interminables panorames negres del buit. Un grapat d'asteroides
havien estat arrossegats per l’Ull quan va portar a terme els seus salts
hiperespacials per recollir la seva dotació esvaïda feia molt de temps, en Luke
va pensar que probablement havien estat portats perquè servissin com a
cobertura, i uns quants suraven a la deriva entre l'Ull i l'infinit com altres
tants fragments d'os descolorit.
A jutjar pel seu
aspecte, l’hangar sumit en les tenebres havia estat dissenyat per acollir a un
sol transport de mida mitjana. Els cables de la cèl·lula d'energia penjaven del
sostre i signes direccionals indicaven on quedaria col·locada la nau, al centre
de l’hangar amb el morro apuntant cap a la foscor estrellada que s'estenia més
enllà del camp magnètic. Però allà no hi havia cap transport.
En el seu lloc, hi
havia un malparat caça-Y de casc ennegrit en un extrem de l’hangar. La vastitud
buida de l’hangar va recollir els ecos del bastó d’en Luke quan va travessar el
terra metàl·lic per anar fins a ella, i les ombres es van agitar nerviosament
quan va alçar el bastó amb les varetes lluminoses per fer una ullada a la
carlinga oberta sobre el seu cap.
Era un biplaça. En
Luke no va poder veure-ho molt bé des d'on estava, però li va semblar que les
connexions de pressió dels dos seients havien estat utilitzades.
-Això explica el que
va passar.
En Luke es va
enfonsar amb un sospir de gratitud en una de les cadires de plàstic blanc del
menjador i va acceptar la safata que li oferia C3PO: el menjar havia estat
reconstituït a partir de l'embolcall irradiant, i només guardava una semblança
nominal amb un autèntic bistec d'esquena blanca amb guarnició de puré de
topates a la crema, però com a succedani alimentari no estava gens malament.
Malgrat el perigè que havia ingerit, la cama d’en Luke semblava estar a punt de
desprendre’s del seu maluc -En Luke, pensant-ho bé, es va dir que donat el seu
estat actual això no semblava tan mala idea -i estava tan cansat que li feia
mal tot el cos, però tot i així tenia la sensació que almenys ja havia obtingut
un cert control parcial de la situació.
- Què va passar
quan? -Va preguntar C3PO.
-Què va passar fa
trenta anys. Com ens va explicar en Triv, l'Ull d’en Palpatine i, de fet, tota
la missió de Belsavis, van ser un assumpte d'alt secret des del principi, i el
secret es va mantenir ocult fins i tot als Cavallers Jedi. Per això ho va
automatitzar tot, perquè no hi hagués filtracions.
»Però hi va haver
una filtració, C3PO... Algú el va descobrir.
Un so procedent del
llindar va fer que tornés el cap en aquesta direcció. Quatre o cinc tripodals
van entrar per la porta del menjador, unes criatures magnífiques amb els seus
delicats matisos turquesa i rosa i el llarg pelatge groc que brollava al
voltant dels seus malucs i els seus tentacles. En Luke es va posar dret, es va
recolzar en el seu bastó amb una ganyota de dolor, i va anar coixejant fins al
subministrador d'aigua instal·lat a un costat de les ranures alimentàries. El
munt de safates usades apilat al costat d'aquesta paret tenia gairebé un metre
d'alçada. En Luke va escollir el bol més gran que va poder trobar, el va omplir
d'aigua i hi va portar als tripodals, doncs ja havia esbrinat que col·locar-lo
sobre d'una taula no donava cap resultat. C3PO, seguint ordres d’en Luke, anava
darrere d'ell amb un parell de plats de farinetes que les pobres i confuses
criatures van acceptar amb gratitud, enfonsant els seus llargs musells en ells
per xarrupar-les àvidament.
-Algú ho va
descobrir -va seguir dient en Luke mentre treballava -i va anar a la Nebulosa
Flor de Lluna. El seu caça-Y gairebé va ser fet miques per les defenses
automàtiques, que són el més proper a un ésser humà que he vist mai, però va
aconseguir entrar a la nau. Va desactivar el mecanisme d'activació de l'Ull, i
probablement també va desactivar totes les estacions de senyals esclaves que va
poder trobar, de manera que ja no podia arribar cap senyal que iniciés la
missió. Després va agafar el transport de l’hangar, i van fugir.
-Tant de bo també
haguessin desactivat les defenses automàtiques -va dir C3PO.
-Potser no van poder
fer-ho -va dir en Luke.
Els tripodals van
començar a allunyar-se, llançant suaus mugits i intercanviant murmuris entre
ells, i en Luke i C3PO van tornar a la taula a la qual s'havia assegut en Luke.
-Segons les lectures
de la cèl·lula d'energia de l’hangar, aquest recinte es troba just a sobre dels
compartiments dels caces on estan atracats els aparells de curt abast. Són els
suports de superfície i les escortes, i segons els gràfics de consum d'energia
han de ser caces TIE. Si la missió portava implícit un atac de superfície, i si
anaven a recollir tropes d'assalt naturalment que havia d'haver un atac de
superfície, llavors ha d'haver llançadores d'assalt en algun lloc. Probablement
estiguin en les cobertes superiors d'aquesta mateixa zona, però no han servit
de res en l'espai profund. Ha d’haver-se emportat el transport.
-Comprenc -va dir
l'androide. Va guardar silenci durant uns moments, sostenint el bastó d’en Luke
i oferint-li el braç per ajudar-lo a seure -. Però si el senyal d'activació va
ser destruïda, què ha tornat a posar en marxa la missió després de trenta anys?
Una horrible
cacofonia de crits va esclatar al passadís. En Luke es va posar dret i va anar
coixejant fins a la porta, deixant enrere a C3PO. Podia sentir un ensordidor
eixordar de peus per entre els grunyits, xiscles i esgarips.
Era un membre de la
tribu dels klaggs. En Luke el va reconèixer a l'instant, ja que tots els klaggs
havien portat cascos i armadura regular de l'armada en comptes d'equip de les
tropes d'assalt, i els seus cascos eren en forma de cub i els seus petos de
color gris en lloc del blanc que tan familiar li resultava. Fos quin fos el
lloc on havien establert les seves casernes generals, resultava obvi que es
trobava prop d'uns arsenals diferents als saquejats pels gakfedds. Però en Luke
a penes necessitava aquella observació, ja que el aterrit klagg estava fugint
de quinze gakfedds que udolaven i agitaven destrals i llances d'energia,
enarboraven desintegradors i carrabines i, de tant en tant, llançaven un tret
que es perdia en una infinitat de letals rebots a al llarg dels passadissos com
una vespa roent.
- Som-hi! -Va
exclamar en Luke.
- Com ha dit, amo
Luke?
- Aquest klagg
tornarà al seu territori!
En Luke va creuar el
menjador fins a les portes de l'altre extrem, sabent que el passadís pel qual
els gakfedds estaven perseguint la seva presa no portava enlloc i que el klagg
hauria de desviar-se. Tal com havia esperat, uns instants després va sentir el
retrunyiment d'un parell de peus al passadís per darrere d'ell i el panteix
barrejat amb esbufecs entretallats del senglar klagg fugitiu. Va ficar a C3PO
en un compartiment de bugaderia per permetre que el klagg pogués passar sense
veure'ls, i després va sortir d'ell i va començar a seguir-lo, parant l'orella
perquè no se li escapés cap so. Els gakfedds semblaven haver perdut la seva
presa. Els ecos dels seus crits ressonaven als passadissos propers, però si es
concentrava en el tram de corredor que s'estenia davant seu en Luke podia
sentir sense cap dificultat la respiració panteixant del klagg i el soroll dels
seus peus. Els gamorreans no eren molt bons corredors. Amb les dues cames en
bon estat. En Luke podria haver deixat enrere a la carnada més àgil de
gamorreans, i fins i tot havent de recolzar-se en un bastó no li va costar
massa evitar que el fugitiu li tragués avantatge.
Tal com havia mig
sospitat i mig deduït, el klagg anava cap a la popa.
- Han trobat alguna
forma d'arribar fins als nivells que estan per sobre de les cobertes de la
tripulació -li va murmurar a C3PO mentre travessaven un compartiment-arsenal
rere l'altre, dipòsits d'armament saquejats, i magatzems on els recipients i
caixes havien estat destrossats per vessar torrents d'uniformes, cinturons,
botes i armadura sobre els sòls i pels passadissos -. Escolta... Està tornant
sobre els seus passos. Sap que ha de pujar un nivell.
En Luke es va aturar
i treure cautelosament el cap per una cantonada. El gamorreà estava en una
cabina d'ascensor que tenia les portes obertes i premia furiosament els botons.
Estava clar que desitjava trobar un nombre superior al 13, i que no aconseguia
trobar-lo. Un instant després el pseudo-soldat de les tropes d'assalt va sortir
de la cabina i va mirar al seu voltant. Les seves peludes orelles van girar
d'un costat a un altre mentre escoltava, i la seva respiració va ser clarament
audible en el silenci. L'expressió «suar com un gamorreà» era bastant comú a la
galàxia, i en Luke la va comprendre perfectament en aquell moment. El cos de la
criatura relluïa, i en Luke podia captar l'olor des d'on estava.
El gamorreà es va
posar en marxa amb el seu caminar pesat i el balanceig típic de la seva
espècie.
- S'ha perdut, amo
Luke?
C3PO era capaç de
graduar la seva vocalitzador fins a un debilíssim brunzit que resultava gairebé
inaudible.
-Això sembla... O
potser els gakfedds li hagin bloquejat el camí pel qual va baixar.
Hi va haver un nou
esclat de crits que va començar a apropar-se. El klagg va augmentar la
velocitat fins a un maldestre trot. Mantenir-se prop d'ell seguia resultant
molt fàcil, tant en els passadissos que resplendien amb la claredat dura i
freda dels panells lluminosos com en aquells trams sumits en les tenebres on
els Jawes s'havien endut el cablejat. Les orelles del gamorreà no paraven de
girar-se cap enrere. En Luke es va preguntar fins on arribaria la seva agudesa
auditiva, i si el gamorreà seria capaç de captar els lleus espetecs i frecs del
seu bastó i el feble cruixir de les articulacions de C3PO.
Hi havia una porta
negra, amb doble segell de protecció blindada i una llum carmesí instal·lada
sobre d'ella. El gamorreà va manipular l'interruptor sense obtenir cap
resultat, i després va desenfundar un desintegrador i va volar tot el
mecanisme. La porta va tremolar en el seu marc.
-L’entrada als
nivells superiors per aquesta zona no està autoritzada -va dir una veu -. S'han
adoptat mesures de seguretat.
El gamorreà va
arrencar la placa protectora de la comporta manual usant la força bruta i va
fer girar la roda interior vencent la seva tossuda resistència. En Luke va
sentir un nou clam passadís avall, i va comprendre que els gakfedds havien
sentit la veu de l'ordinador.
-L’entrada als
nivells superiors per aquesta zona no està autoritzada. Les mesures de seguretat
han entrat en vigor. S'han d'utilitzar mesures màximes.
La llum vermella va
començar a parpellejar.
La porta es va obrir
per revelar una escaleta metàl·lica. El cubicle que acabava d'aparèixer darrera
la porta contenia esglaons de metall negre, murs grisos i un escacat de
quadrats de pàl·lida llum opalescent disposats formant un curiós quasi-dibuix
asimètric, que semblava impersonal i sorprenentment sinistre alhora.
-S'han d'utilitzar
mesures màximes. S'han d'utilitzar mesures màximes. S'han d'utilitzar...
- Aquí està aquest
pudent porc amotinat!
L’Ugbuz i els seus
soldats van aparèixer per un passadís lateral a vint metres de distància, i el
klagg es va llançar escaleta amunt.
Mentre el
contemplava, en Luke va pensar -en aquesta part de la seva ment que no estava
paralitzada per l'horror -que era molt propi de l'Imperi concebre una «mesura
de seguretat» que no assortiria efecte fins que el violador de la norma
estigués massa lluny per poder tornar enrere.
El gamorreà va pujar
corrent cinc o deu esglaons abans que s'iniciés el bombardeig de raigs. Dits
d'una tènue i malèvola claredat van sorgir de les parets i van començar a
lliscar sobre el cos de la criatura com una delicada aranya esquelètica que
estigués torturant la seva presa. El gamorreà va cridar i es va desplomar. La
seva enorme còrpora va caure flàccidament sobre el metall negre dels graons, on
es va agitar en una sèrie de convulsions espasmòdiques. Els gakfedds que el
perseguien van frenar en sec la seva carrera cap a la porta, i van alçar la
mirada cap a ell amb els ulls plens d'una sorpresa que es va esvair gairebé
seguida.
I un instant després
van començar a riure.
L’Ugbuz va deixar
escapar una estrepitosa riallada i va assenyalar al klagg amb un dit. La carn
del fugitiu estava començant a omplir-se de butllofes i la sang no va trigar a
brollar del miler de forats diminuts com caps d'agulla creats pel bombardeig de
raigs. Els altres gamorreans van cridar, es van doblar sobre si mateixos de
pura hilaritat, es van colpejar les cuixes i van intercanviar cops a les
espatlles en una exhibició de diversió que no podia ser més sincera. En Luke va
retrocedir pel passadís en el qual ell i C3PO havien romàs ocults, sentint-se
profundament fastiguejat. El klagg, per impossible que semblés, seguia intentant
aixecar-se i continuava tractant de pujar per l'escala. Els seus peus
relliscaven sobre la sang, i el seu cos s’anava morint sota el bombardeig
calcinador amb cada nou moviment que feia.
Els gamorreans eren
criatures molt resistents, i estava clar que el klagg considerava que el malson
espurnejant de l'escala era una destinació preferible al que li farien els
gakfedds.
En Luke va girar
sobre si mateix, va reprimir el desig de vomitar amb un terrible esforç de
voluntat, i va iniciar el retorn al menjador. Va poder sentir les riallades
dels gakfedds durant un llarg tram de passadís.
Arsenals, armada
(regular) - cerca
• Propòsit d'aquesta informació?
Control d'inventari.
• Tots els inventaris estan d'acord amb els
paràmetres i intencions de la Voluntat
- Amo Luke?
Cerca esquemàtica -
conductes d'aigua.
• Propòsit d'aquesta informació?
-Amo Luke, crec que
hauríem d’anar-nos d'aquí.
Manteniment
d'emergència.
• Tot el manteniment procedeix d'acord amb
les intencions i la planificació temporal de la Voluntat
- Condemnat munt de
sinapsis mentideres! Tens la meitat de les teves cobertes de tripulació a les
fosques, i miris on miris et trobes amb un ordinador que no funciona.
-Amo Luke, com més
gran sigui el temps que romangui tan lluny del llogaret dels gakfedds, més gran
serà el perill que corre de patir una incursió de represàlia dels klaggs. No hi
ha hagut talz, i ni tan sols tripodals, en aquest sector des de...
En Luke va aixecar
el cap. Estava assegut davant d'una terminal al despatx del contramestre, l'entrada
a un petit complex de magatzems i tallers. El llarg passadís que portava fins a
l'entrada d'estribord del menjador era visible a través de la porta oberta o,
millor dit, més enllà de l'espatlla de C3PO. L’androide de protocol, clarament
nerviós, estava dret al llindar i llançava mirades cap a l'exterior tan sovint
com si fos un agent de borsa de Coruscant acabat de sortir d'un dinar de
negocis que caminés a la caça d'un aerotaxi. En Luke va pensar que si C3PO no
hagués disposat d'un cronòmetre intern, hauria estat fent una ullada a un
rellotge cada deu segons.
-Tenen la Cray -va
dir.
Torturar al Jawa
havia estat un petit acte de maldat tan insignificant com el d'uns nens que
turmenten a un animal ferit. El klagg havia estat un enemic, i els klaggs considerarien
que la Cray era una enemiga de la seva tribu.
«Especialment
després que el seu amic morís en aquella escala protegida per aquella horrible
graella opalescent», va pensar en Luke.
Va tornar a
inclinar-se sobre el teclat amb una ganyota de cansament.
Sistemes del casc,
va teclejar.
• Propòsit d'aquesta informació?
Situació de sistemes
• Propòsit d'aquesta informació?
Revisió de sistemes
•Propòsit d'aquesta...?
-El propòsit
d'aquesta informació és aconseguir que escupis alguna resposta a part que la
Voluntat està a càrrec de tot i de què tot va d'allò més bé -va remugar en Luke
entre dents. Tornava a fer-li mal el cap, de fet, tenia tot el cos tan adolorit
com si acabés de baixar rodant per un parell de trams de graons, i malgrat el
pegat de perigè que s'havia posat a la cama estava notant una sospitosa
sensació d'inflamació en les profunditats de la seva ferida que li va fer
preguntar durant quant de temps seria capaç de recórrer a la Força perquè
combatés la infecció en la carn esquinçada.
-I te la trauré
encara que per això hagi d'utilitzar fins a l'últim codi imperial i programa
descodificador que en Han, la Cray i en Ghent m'hagin ensenyat.
-Tant de bo l’R2 fos
aquí, senyor -va dir C3PO, anant fins a la terminal i posant-se al costat d’en
Luke amb una tímida dringadissa metàl·lica -. Sempre se li ha donat molt millor
parlar amb aquests super-ordinadors que a mi. Vaja, però si recordo que quan
estàvem amb el capità Antilles... Oh! Fora d'aquí, bestiola repugnant!
En Luke ja sabia que
es tractava d'un Jawa fins i tot abans de tombar-se. Qualsevol que hagués
tingut la més petita experiència amb els Jawes sabia a l'instant quan un
representant d'aquesta raça havia entrat en un espai tancat.
-Deixa’l. C3PO. No
et preocupis.
Després d'haver
presenciat la mort del klagg. En Luke havia començat a sentir molta més
simpatia cap als Jawes. Un arrufament de perplexitat li va arrugar el front
mentre feia girar la seva cadira, ja que generalment els Jawes evitaven el
contacte amb altres races, i especialment a bord d'aquella nau.
- Què vols, petit?
-Li va preguntar.
Era el Jawa al que
havia salvat aquell matí. En Luke no hauria pogut explicar com ho sabia, perquè
aquelles esparracades túniques marrons que envoltaven tot el cos, els guants
coberts de brutícia i les cares invisibles en les ombres dels seus caputxons
feien que resultés gairebé impossible distingir un Jawa d'un altre, però tot i
així estava segur que es tractava d'aquell Jawa.
-Gran senyor...
L’ennassat i
grinyolant argot del desert era gairebé inintel·ligible. Una maneta coberta de
brutícia es va allargar per fregar l'espasa de llum que penjava del cinturó
d’en Luke.
En Luke va posar la
mà sobre la seva espasa de llum en un gest protector, però no va captar cap
autèntic desig de robar-la.
-Em temo que és
meva, amic.
El Jawa va
retrocedir un pas sense dir res, i després va furgar entre els plecs de la seva
túnica.
-Per a tu.
Li estava oferint
una altra espasa de llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada