Boba Fett: Un home pràctic (VIII)

Anterior

VIII

Nom Anor: avaluació de la reacció de la Nova República davant la invasió.

No m'havia adonat de quant menysprea la Nova República als mandalorians.

El seu paper en l'atac de Birgis és conegut pel comandament de la Nova República, a jutjar per un missatge que hem interceptat, i els infidels semblen estar més interessats en odiar a la seva pròpia gent que a odiar-nos a nosaltres. No obstant això, semblen pensar que simplement és un altre grup de mercenaris. No saben que en Fett els està liderant. Aquesta podria ser una altra arma psicològica que puc aprofitar més endavant.

Sistema Shirb, Vora Exterior: Nou Holgha, tres mesos estàndard després de la invasió.

Les Cinc Ciutats Santes de Nou Holgha ja haurien d'haver estat evacuades, però estava clar que la Nova República no havia reaccionat a l'advertència, fins i tot després d'haver denunciat la seva font.

Podia haver estat pitjor, va pensar en Fett. Podien haver-nos honrat com a herois de la República i arruïnar la diversió.

Amb el seu radar de llarg abast de defensa planetària sabotejat durant la nit, Nou Holgha es va convertir en un altre món que va caure sota els yuuzhan vong gairebé sense resistència. Les seves tropes es trobaven disperses en altres parts, però en Fett tenia la sensació que a la llarga haurien suposat molt poca diferència.

Va observar la nau de guerra yuuzhan vong, una altra nau de tipus miit ro'ik, mentre es movia per la silueta dels edificis en ruïnes de la ciutat com si estigués... alimentant-se.

- Shab, és això -va dir en Beviin, incòmodament prop de llegir els seus pensaments -. Realment és això.

Un tub gegant fosc i clapejat, almenys el doble de la longitud de la nau, penjava de la superfície del casc i s'arrossegava per la ciutat de sota, xuclant-ho tot al seu pas. Al Fett li va recordar un tornado. Va observar a través del macrobinocular del seu casc com aspirava edificis, arbres... i persones. Quan més mirava, menys podia creure el que veia. En una galàxia plena d'estranys maneres de morir, aquest era un nivell completament nou del grotesc.

- Estan proveint-se -En Beviin estava paralitzat -. Aquesta cosa realment ho està digerint tot. Què desagradable.

El paral·lelisme amb el Sarlacc era fort. En Fett estava convençut que s'havia tret de sobre el malson de ser digerit viu. Ara no estava segur. Però si estava consternat d'alguna manera pel que estava veient, sospitava que era per ell mateix i no pels nouholghans.

- La Nova República no ens va creure. Bé, potser ens creuran ara.

-Han desplegat tropes per defensar Pedd IV -va dir en Beviin. Tenia el casc sota un braç i es fregava el front amb el dors del guantellet. Semblava cansat, probablement per passar massa temps entre missions volant d'anada i tornada a Mandalore, on semblava estar fent preparatius per al pitjor escenari... perquè encara que els "tipus-cranc" als que havia après molt aviat a odiar havien promès deixar tranquil el sector, anaven a trencar la seva paraula més aviat que tard -. De manera que pensen que els vam donar informació falsa.

En Fett es va adonar que la Nova República no sabia tant sobre els mandalorians com pensava. Els havien jutjat malament.

- I pensaran que els vam lliscar una mica d'informació precisa per fer efecte. - Va comprovar el nivell de càrrega del seu blàster -. Trobaré una manera millor de convèncer-los. Encara no vaig a rendir-me davant aquests canalles...

- De totes maneres, quant de temps costa evacuar un planeta? A on trasllades un món sencer amb només unes setmanes d'avís?

-No necessito que em facis sentir millor sobre això.

- Només dic que numèricament no hauria suposat una gran diferència que la Nova República hagués cregut la informació que els vam donar. Milions de persones moririen de tota manera.

En Fett va pensar en l'altra informació que havia ofert a la Nova República, els plànols de les naus de guerra i les mostres de les restes aleatòries de material biològic que ell i en Beviin havien recollit. La República podia haver estat treballant en maneres de contrarestar la tecnologia orgànica dels yuuzhan vong. Però l'havien ignorat. Sabia des del principi que ho farien.

- Seguirem donant informació fins que enxampin el missatge.

- Mentre Nom el guaperes no ens descobreixi -va dir en Beviin -. I tard o d'hora se n’adonarà que hauríem de ser més eficients i llavors s'haurà acabat tot.

En Fett seguia pensant en una manera millor de passar dades d'espionatge a la Nova República quan el seu comunicador va sonar.

- Infidel! En parla el subaltern Bur'lorr. Necessito la vostra ajuda. Estic caçant un Jeedai.

- Un Jedi? -En Fett va ignorar l'insult del guerrer i es va agafar a l'única paraula que mai va pensar que li donaria esperança -. Estàs segur?

- Té una arma de llum. Va saltar des de dalt d'una cosa edificada i no va resultar ferit.

- Deixeu-m'ho a mi -va dir en Fett -. Els Jedi són la meva especialitat. Van matar al meu pare.

En Beviin va tornar a posar-se el casc i es va ajustar el cinturó, fent entrexocar les fundes i les beines que penjaven d'ell.

- Oya. Sí, és cert, oya...

- Em dirigiré cap a vosaltres -va dir el subaltern -. La seva arma de llum no ha deixat cap marca en la meva armadura, el que va semblar sorprendre’l.

Aposto a què si.

- Doneu-me les coordenades.

- Que els teus soldats no s'excedeixin. Els nostres cuidadors volen un Jeedai viu per examinar-lo.

En Fett va retransmetre les coordenades a la resta de l'esquadró i va passar al canal de comunicacions segur.

- El necessitem viu més que ells. Un Jedi serà capaç de saber que no estem mentint, i pot portar les dades amb ell.

- Mai abans he vist un Jedi -va dir la Dinua.

En Beviin la va interrompre, jugant el seu paper de pare. Semblava agradar-li.

- No estarà molt complagut de veure'ns, o sigui que no et fiïs massa del seu sabre de llum.

- Què està fent aquí un Jedi, de tota manera?

-Està aquí. Amb això n'hi ha prou. Ara agafem-lo abans que ho facin ells.

Les coordenades del subaltern els van portar cap a un llarg camí que se separa del que havia estat la plaça del mercat principal de les Cinc Ciutats. Grans fragments de la mateixa havien ara desaparegut fins als seus fonaments, com si els edificis i els arbres mai haguessin estat allà, senyal que l'arma del terror - com els yuuzhan vong anomenaven al tub de saqueig de les seves naus de guerra - havia passat per allà. El radar de penetració i els sensors d’en Fett van captar moviments erràtics i un objectiu orgànic amb temperatura corporal humana, movent-se en una filera de cases bombardejades que encara fumejaven pels focs iniciats per les armes de magma.

- Bé, podem localitzar-lo, però recordeu que ell també pot sentir-nos -va dir en Fett. Va fer un gest perquè els germans Detta fossin a l'extrem sud del carreró i la Briika i la Dinua a la teulada trencada que ho dominava des de dalt -. Beviin, vés i entretén al subaltern. Aconsegueix-nos una mica de temps. Tiroc, amb mi.

El Jedi estava en una secció del carreró d'uns deu metres de llarg que corria per la part posterior de les cases. Les runes l’havien bloquejat parcialment; en Fett el va seguir amb el seu sensor de moviment fins gairebé al final del carreró. Llavors el moviment es va aturar.

- Briika?

Ella va enviar la seva visió de l'escena al HUD d’en Fett. A jutjar per l'angle, estava estirada enganxada a la teulada amb el cap apuntant al carreró.

- Ho veus? Va per mal camí.

El Jedi era de mitjana edat, un home de complexió robusta amb pantalons civils de color gris fosc i una malmesa jaqueta blava. Estava recolzat contra un mur, amb els ulls tancats i el rostre ennegrit i cremat. Portava aferrada en una mà l'empunyadura d'un sabre de llum.

En Fett es va col·locar la seva motxilla coet i va lliscar una càrrega atordidora en el llançadards del seu canell. Amb sort, la commoció seria prou per debilitar el Jedi sense matar-lo. En Fett necessitava que l'home seguís amb l'estat de forma necessari per tornar a les línies de la Nova República.

En Fett va activar els controls del coet i va passar volant sobre el mur calcinat quan el Jedi va mirar cap amunt i va agafar més fortament la seva arma. Per ser un home ferit, els seus reflexos eren sorprenents: el seu sabre de llum estava brunzint un batec abans que en Fett prengués terra al carreró i disparés la càrrega atordidora. El projectil va passar disparat al costat del sabre de llum que brandava el Jedi i es va clavar ràpidament en el seu pit, enviant una càrrega disruptiva per tot el seu cos. Va fer que es desplomés instantàniament, i el sabre de llum va caure a terra, però encara lluitava per aconseguir la seva arma, amb els dits estesos i la mà agitant sense control.

- No temptis la sort -va dir en Fett. Va aixecar l'empunyadura del sabre de llum donant-li una puntada amb la punta amb punxes de la seva bota i la va agafar amb una mà -. Em falta un de verd per a la meva col·lecció.

El Jedi no estava en aquell precís moment en condicions d'usar-lo de totes maneres. En Fett va cridar a Cham perquè li proporcionés primers auxilis, però el Jedi va tractar de regirar-se. Va fer falta que en Suvar i en Tiroc el subjectessin mentre en Cham li polvoritzava bacta sobre el rostre i les mans. La gratitud no era el seu fort: va aixecar amb violència el genoll contra l'engonal d’en Suvar. La Briika es va acostar per subjectar-lo amb una clau de braç al voltant del coll.

-Mostra una mica de respecte -va dir, serrant les dents -. El Mandalore t'està parlant.

El rostre cremat del Jedi va aconseguir fer una ganyota.

- De manera que tu ets Boba Fett. I jo que no pensava que els Mando...

- Per una vegada, necessito un Jedi viu -el va interrompre en Fett -. Tu serviràs. Talla la xerrameca i escolta.

- Dispara’m. Saps el que em faran els vong.

- He dit que callis. -En Fett es va agenollar al seu costat -. Us vam oferir informació sobre aquest atac i la tecnologia vong, però la vostra gent la va ignorar. Us la torno a oferir. Estableix un canal de missatgeria segur, i nosaltres us subministrarem dades d'intel·ligència mentre no ens quedem sense sort.

En Cham, encara administrant primers auxilis, va clavar una dosi d'analgèsic al coll nu de l'home. En Fett ho havia de reconèixer, el Jedi ni tan sols es va estremir.

-Estàs cometent una relliscada, Fett -va dir amb veu ronca -. Proporcionar informació falsa és d'aficionats.

- Estic arriscant la vida de tots i cadascun dels mandalorians per donar-te això, fatxenda de cara. -En Fett estava tan exasperat que va obrir d'una tirada la jaqueta del Jedi i li va introduir a la força l'últim xip de dades en el seu cinturó -. Fes els teus trucs de màgia. Observa què et diu la teva preciosa Força sobre les nostres intencions. Ara agafa això i corre. Entretindrem als vong, però lliura això als vostres serveis d'intel·ligència i no arruïnis la nostra tapadora. Som traïdors, d'acord? Mentre siguem traïdors, podrem aconseguir dades d'espionatge. Mantingues la teva font en secret.

El Jedi va lluitar per recolzar-se sobre una espatlla. El seu nas era a mil·límetres del visor d’en Fett. A Fett seguien sense agradar-li els Jedi, ni tan sols els autèntics soldats com aquest.

-Però ens esteu mutilant. Esteu matant gent. Per què no lluitar simplement contra ells?

- Perquè la resistència descerebrada i heroica és bona per als holovídeos, però no és així com funcionen les guerres. -En Fett va aixecar al Jedi posant-lo dempeus. Era un home robust, amb els cabells grisos dels que anteriorment havien tingut rínxols completament negres. En Fett va pressionar el sabre de llum contra la seva mà, l’empunyadura semblava nana en comparació -. Els crancs han de creure que anem de debò. Unes poques vides davant la galàxia completa, incloent-hi el fet de tenir-los allunyats del sector Mandalore. Fes els càlculs.

El Jedi va mirar fixament la seva arma.

- Finalment t'ha crescut una consciència?

- No. Vaig acceptar el treball de protegir Mandalore, i un contracte és un contracte. No hi ha hi ha futur per a cap de nosaltres si els vong es fan amb el poder.

-Jo mai...

- Res de discursos. Mou-te. T'ajudarem a escapar dels vong.

En Tiroc li va fer un senyal.

- Cranc acostant-se, Mand'alor. Comprova el teu HUD.

-El veig. Tens una nau, Jedi?

- Cap allà em dirigia.

- Tiroc, assegura't que arriba a ella i escorta’l fora del sector.

El Jedi es va aturar en sec a l'estreta sortida del carreró, fent que en Tiroc gairebé quedés encallat. Va girar el cap per mirar en Fett.

- Kubariet -va dir -. Sóc un Cavaller Jedi. Kubariet. Només el nom de pila.

Llavors en Tiroc li va donar una empenta a l'esquena i van desaparèixer.

Fins ara, anava bé. Però no podia durar, i no ho va fer. En la següent bretxa, en Beviin va travessar la bretxa en el mur ple de runa amb exagerada lentitud, amb un blàster pesat Merr-Sonn personalitzat en una mà i el subaltern yuuzhan vong trepitjant-li els talons. La criatura va passar al costat d’en Beviin empenyent-lo i un dels pinxos que sobresortien de la seva armadura va colpejar contra la placa de la seva espatlla, marcant una línia en la pintura blava.

Podia haver obert al Beviin com si fos una llauna de conserva. Però la seva armadura estava forjada amb beskar, autèntic ferro mandalorià que ni tan sols les armes yuuzhan vong podien penetrar. Va portar la seva mà al cinturó i va extreure el seu antic beskad, un curt i esmolat sabre forjat amb el mateix material.

Això s'estava posant lleig molt ràpidament. Hi hauria un cadàver, i l’haurien d’amagar. Les icones enllaçades d’en Fett van mostrar que en Cham i les dues dones havien tingut la mateixa idea i estaven començant a donar potència a les armes muntades en les seves armadures.

- On és el Jedi? -va preguntar el guerrer. Movia el cap de banda a banda i el seu amfibastó reptava pel seu avantbraç -. Va córrer fins aquí. El vaig seguir fins aquí.

- No és aquí, amic. -La Briika es va col·locar entre ell i la Dinua -. Vols que anem a buscar-lo?

- Què heu fet amb ell? Digueu-m'ho!

El guerrer va girar sobre si mateix i gairebé colpeja de nou a Beviin amb el seu braç ple de punxes. El caça-recompenses va lliscar amb aire casual el blàster a la funda i va agafar l'empunyadura coberta de cuir del beskad.

- Amb compte -va dir -. Podries treure-li a algú un ull amb això.

Els villips no eren com els comunicadors que necessitaven activar i manejar. Els villips eren com ser-hi en persona, sempre encesos, sempre mirant. El guerrer havia de ser silenciat, i aviat.

En Fett ni tan sols va haver de donar el senyal.

En Beviin es va llançar contra el villip enganxat a l'espatlla del guerrer i el va tallar per la base d'un sol tall, fent que caigués rebotant a terra, escampant fluids. Per una fracció de segon, el guerrer tan sols se’l va quedar mirant, amb les mandíbules separades, la boca sense llavis semblava permanentment oberta, i llavors l'estret carreró es va convertir en un infern.

- Traid...!

Va ser l'última paraula que va dir el guerrer. L'armadura vivent va canviar davant dels seus ulls per protegir el seu coll i el seu cap, però en Beviin va aconseguir colpejar-lo a la mandíbula amb el seu moviment de tornada, i un beskad era una arma forta. La fulla es va incrustar a la mandíbula del guerrer, deixant-lo panteixant i retorçant-se mentre el seu amfibastó es transformava breument de serp a barra de ferro. Quan el guerrer va caure de genolls, l’amfibastó es va alliberar lliscant, i en Fett es va tirar instintivament sobre ell, colpejant-lo amb la vibrofulla muntada en el seu guant i clavant-lo a terra. La seva cua es retorçava. En Suvar es va afanyar a decapitar-lo amb la seva pròpia fulla.

Van ser un parell de segons que van semblar hores. El subaltern seguia cridant i debatent-se mentre en Beviin lluitava per alliberar la fulla del seu sabre. La Briika va saltar sobre el guerrer entre els pinxos amb forma de dalla per clavar-li profundament la seva vibrofulla, però es relliscava sobre l'armadura de cranc vonduun. Va deixar escapar un grunyit i va tornar a apunyalar. I ell seguia resistint-se.

- Feu-lo callar, per l'amor de fierfek.

- Shabla pinxos. Compte.

En Beviin seguia sense poder treure el sabre i va agafar la gola cuirassada del guerrer amb els seus guants prensors.

- Juguem a una cosa, shabuir. - Va estrènyer, i els ulls del subaltern el van mirar fixament. La seva boca es va obrir de bat a bat -. Es diu "el beskar guanya a la closca de cranc".

Els guants prensors havien estat il·legals durant segles. El beskar micronitzat que contenien permetia que poguessin exercir prou pressió per fer miques l'os més gros, i potser més. L'armadura de petxina semblava estar plantant batalla, però en Beviin, un home mesurat la major part del temps, pel que en Fett sabia, va seguir estrenyent, maleint en un Mando'a completament incomprensible, fins que es va escoltar un so com gel esquerdant-se i el guerrer va deixar escapar un llarg balboteig. L'armadura es va estremir, i els pinxos es van disparar cap a fora un parell de vegades abans de detenir-se.

El va seguir un segon de silenci.

En Beviin, lleugerament sense alè, va mirar els seus guants amb un somriure distret.

- Estàvem bojos quan vam prohibir això.

- Recorda’m que derogui aquesta llei quan torni -va dir en Fett.

Tenien sort que unes canonades properes havien esmorteït els crits. En Beviin va tractar de treure el sabre del cos i finalment va haver de posar la seva bota sobre el pit del guerrer per fer-ho.

- O sigui que l'armadura mor quan mor el soldat? -En Suvar va agafar l’amfibastó mort, va tallar alguns trossos del subaltern i la seva armadura, i va guardar les restes en les seves bosses i butxaques fins que van estar a vessar -. Mostres biològiques, no trofeus, d'acord? Necessitem tanta informació com puguem sobre aquestes... coses.

En Beviin es va ajupir i va tallar un tros de cuir cabellut, amb el seu laci pèl negre inclòs.

- Trofeu. Ara. Anem-nos, d'acord?

Aquesta vegada havien fet falta cinc Mandos per acabar amb un yuuzhan vong. Però havien après molt sobre com matar-los en aquesta lluita tan breu. Aprendrien molt més.

La Briika es va posar treballosament dreta, lleugerament inestable. Les explosions s'estava acostant.

- Tot el que hem de fer és muntar una fàbrica de guants prensors. Fàcil. Vull dir... oh...

Semblava quedar-se sense alè. Va baixar la vista per mirar-se a si mateixa, i llavors va tornar a caure de genolls, pressionant la seva placa pectoral amb les mans.

- Buir? Buir! -La Dinua va agafar les espatlles de la seva mare i quan els seus braços van caure, la sang fosca que rajava de sota de les plaques de la seva armadura va ser sobtadament visible. Estava formant un bassal entre els seus genolls. Estava per tot arreu sobre el subaltern mort - Ha estat apunyalada. El pinxo de l'armadura de cranc ha travessat el seu vestit. Preneu les plaques!

- No, les plaques la mantindran estable -va dir en Cham -. Porteu-la de tornada a l’Esclau I, ràpid.

- S'està dessagnant...

En Beviin la va aixecar en els seus braços sense esforç aparent.

- Em vas prometre... - va dir ella.

En Fett estava a punt de dir alguna cosa brutalment pragmàtica, però s'equivocava, i ho sabia.

- Anirem més ràpid si tots dos la portem amb les motxilles coet.

-Això pot ser que serveixi d'alguna cosa.

- Fem-ho. Dinua, crema aquest cadàver. Si els vong el troben, sabran que no ha estat un sabre de llum el que li ha passat.

La Dinua estava a punt de protestar. Però simplement va assentir i va ajustar el llançaflames del seu canell, després va tornar a mirar a la seva mare.

- K'oyacyi, Buir. - Aguanta, mare.

Una cosa era portar a un camarada ferit entre dos -en Fett no podia recordar haver fet tan sols això, és clar -, però maniobrar més d’una motxilla coet era difícil. Va pensar que anava a morir abans que aterressin: seguia repetint "Em vas prometre..." cada vegada més dèbilment, i quan van arribar a l’Esclau I tot just estava conscient.

En Beviin li va treure el casc mentre en Fett activava el droide mèdic d'emergència que guardava i que no havia hagut de fer servir mai. La unitat, un cilindre amb un extrem rodó de la longitud del seu braç, girava al voltant d'ella com un insecte, col·locant- sensors.

- Necessària transfusió -va anunciar -. Shock hipovolèmic. Estabilitzar, suturar gots sanguinis en...

- Fes-li la transfusió llavors, maleït hut'uun -va dir en Beviin. Els droides no tenien modals amb els malalts -. Et tinc, Briika, tot va bé. Estaràs bé.

- M'ho vas prometre - va dir ella, amb sobtada lucidesa -. Dinua. Gai bal manda.

-Ho vaig prometre -va dir. Es va treure el casc -. Ho juro. No et preocupis per això. K'oyacyi. Aguanta.

El droide metge va lliscar catèters al braç i el coll de la Briika, i en Beviin va seguir mirant cap a l’escotilla com desitjant que la Dinua aparegués. En Fett reflexionava sobre la naturalesa variable de les ferides penetrants, i com el poc fiable apunyalament era un mètode per detenir un enemic. En Beviin estava dret al costat de l'escotilla, parpellejant ràpidament i ocasionalment agitant el cap com si discutís amb si mateix.

El droide metge va començar a xiular.

- No hi ha pols -va dir -. Impossible ressuscitar.

Ni tan sols havia començat a fer la incisió. En Beviin no va dir ni una paraula, simplement es va allunyar corrent de l'escotilla i va començar a netejar la sang que estava gotejant sobre la escrupolosament neta coberta de l’Esclau I. La Dinua va arribar corrent, amb les botes ressonant en la passarel·la, qüestió de minuts més tard.

- Dinua... -En Beviin sempre mantenia la seva paraula. La va agafar d'un braç abans que ella arribés al cadàver -. Ni kyr'tayl gai Sa'ad. – Mirà breument al Fett, i la traducció era per a ell, no per a ella -. Reconec el teu nom com a filla meva.

No havia de dir que la seva mare havia mort o que ho sentia. L'adopció instantània li deia a la noia tot el que necessitava saber.

La Dinua va sostenir el seu casc cap per avall amb les dues mans i el va mirar fixament, amb ulls quiets i vidriosos, com si s'hagués quedat congelada en el moment de posar-se'l. I en Fett podia sentir de sobte el dur metall en les seves pròpies mans: ajupit entre les ombres, amb la seca pols vermella picant-li als ulls, mirant fixament un casc platejat i blau, completament destrossat i totalment entumit al mateix temps, adonant-se que el seu pare s'havia anat per sempre. Sabia millor que ningú com se sentia la noia, i per un breu instant va experimentar una estranya connexió.

- No passa res per plorar -va dir suaument en Beviin -. Tots plorem tard o d'hora. Jo ho vaig fer, això segur.

Li estava parlant a la Dinua, però malgrat tot va fer que en Fett es sobresaltés. Ella va xarrupar sonorament pel nas i va posar el casc cap per amunt entre els seus dits estesos.

- Estic llesta -va dir.

- Aquesta és la meva noia.

No hi havia orfes en la societat Mandaloriana... no per molt temps, almenys.

Excepte jo. En Fett no tenia cap problema amb això. Ningú podria reemplaçar mai al seu pare. Era millor que no ho intentessin.

 Següent