Boba Fett: Un home pràctic (V)

Anterior

V

Notes de Nom Anor: valoració final d'intel·ligència. Temps estimat d'arribada de l'avantguarda de la flota yuuzhan vong: dos dies.

Alguns dies gairebé em sembla que els mandalorians són parents nostres. Alguns d'ells realment prefereixen llars vives, no coses construïdes com altres infidels. Creen cases en plataformes entre les branques dels arbres. I llavors els veig com són, amb la seva passió per la tecnologia totalment artificial. Sí, són una de freda i una de calenta, com diuen els infidels. Però no necessito que em caiguin bé, només comprendre com d’útils que són per a les subtileses de la guerra que la nostra poderosa flota no sempre pot aconseguir. M'han ajudat a preparar el camp de batalla: ara vegem com responen davant la batalla pròpiament dita.

Li he demanat a Fett una trobada en un punt de la nostra ruta d'invasió. Vull que el mandalorians estiguin entre els primers que vegin als seus nous amos quan entrem en aquesta galàxia.

La flota ja gairebé és aquí. No hauré de disfressar-me ni amagar-me per més temps.

Punt de trobada per a la reunió informativa amb les forces de l’Udelen, abast i tipus sense identificar, en la Vora Exterior: 25 aDBY.

- Si em passés alguna cosa, cuidaràs de la Dinua?

La veu de la Briika Jeban va trencar el silenci a l'enllaç de comunicacions compartit mentre l'esquadró esperava que aparegués l’Udelen. En Beviin, alimentat per l'espera i absort per l'observació a través de la cabina del Gladiador del vel d'estrelles i nebuloses, es va tornar amb un sobresalt a l'aquí i ara.

-Sí -va dir -. Però no va a passar-li res a ningú. En tot cas... si.

- Puc dir alguna cosa? -va preguntar la Dinua. En Beviin no estava segur si els estava recordant que ja era una adulta de catorze anys, que podia parlar per si mateixa, gràcies, o si preferia la idea d'una gai bal manda (adopció, literalment nom i ànima) per part d'una altra persona. Habitualment solia ser el primer -. I no, no va a passar-li res a ningú.

La mort aquesta realitat sempre present en aquest negoci. En Beviin sabia que la Dinua trobava a faltar al seu pare, i encara que mai pogués ser res més que un amic i un germà per a la Briika, el seu deure era assegurar-se que la seva filla - fins i tot sent adulta- no fos mai una òrfena. Tant de bo en Fett hagués estat realment part de la comunitat Mandaloriana, va pensar en Beviin: algú l’hauria adoptat, de manera que sempre hauria tingut una família, la necessités o no. Però ningú havia tret mai aquest tema de conversa davant d'ell. Probablement mai ho haurien fet. No era un home donat a la família, i seguia sense haver-hi lloc en la seva vida per a ningú excepte el fantasma d’en Jango.

- Prendré això com un acord -va dir en Beviin -. I prometo que si mai t’haig d’adoptar, no et faré portar vestidets cursis.

Fortes riallades, incloses les de la Dinua, van omplir el seu enllaç d'àudio, però en Fett estava en silenci: ni tan sols es va escoltar un retret. En formació al seu voltant, agrupats entorn de l’Esclau I, hi havia les dues dones en els seus caces Agressor i els germans Detta – en Cham i en Suvar - amb Tiroc Vhon, tots ells en Gladiadors.

- De l'únic que morirà avui algú és d'avorriment -va dir en Cham -. No ens hem equivocat de termini, oi?

- No- va tallar la veu d’en Fett -. No ens hem equivocat. Ha d'estar a punt d'arribar.

En Beviin va donar potència als seus impulsors.

- Aniré a explorar una mica.

El Gladiador girà 180 graus i es va allunyar del nucli fent un ris abans de tornar amb un altre gir tancat. No era avorriment, encara que res estava passant. Els altres podrien no dir-ho, però tots estaven tenint aquest moment de dubte quan pensaves en el poc que sabies sobre el teu client, i - més concretament - en el poc que sabies sobre la situació en la que el teu client et ficaria. La trobada era només per tenir una reunió informativa. Aquest era l'assumpte: no una batalla, sense visibilitat o enemic desconegut, sinó una reunió informativa, de manera que després podrien reagrupar-se amb el seu nou servei d'intel·ligència i preparar-se adequadament. Si acceptaves el treball d'un mercenari, raonava en Beviin, acceptaves que de vegades els clients et posessin en la seva llista de qui-necessita-saber-ho per sota de les seves tropes habituals.

Sí, adoptaria la Dinua. En Medrit estaria d'acord.

Però no caldria arribar a això. En Beviin va tornar a la formació per la mateixa ruta que havia pres, comprovant els seus escanejos de llarg abast a la recerca d'objectes en moviment o vehicles sortint de l’hiperespai.

Gai bal manda: com totes les cerimònies mandalorianes, era breu i directa a la qüestió. Ningú tenia temps, paciència o crèdits que perdre en celebracions pomposes. Acaba amb l'assumpte, i espera seguir viu per gaudir d'unes ampolles de narcoleto o ne'tra més endavant...

El sensor de proximitat va sonar, i en Beviin va desplaçar la seva atenció des de la seva HUD cap al parabrisa transparent del Gladiador.

Sempre preferia la confirmació visual. Per un moment va pensar que l'escàner s'havia equivocat, perquè la nau desconeguda - i havia de ser una nau, donada la velocitat a la que s'estava movent - estava mostrant un perfil més semblant al d'un asteroide, lectures d'una massa de mineral, i era gran, bastant més de mil metres de llarg, potser dos mil. Però això no era un cinturó d'asteroides. Shab, necessito tornar a calibrar els instruments del Glad'. La seva butxaca anava a ser sagnada d’alguns dels seus acabats guanyats crèdits.

Semblava que la nau es trobava a la seva popa, i no confiava en el seu escàner per lliurar-se del problema. Inclinant-se a estribord amb una ràpida accelerada, va aconseguir realitzar un ampli arc per tenir contacte visual amb el que fos que tingués a la cua.

I allà, a la vista, hi havia un gran objecte. Aquesta gairebé era la millor descripció que podia aconseguir.

El que veia no tenia sentit. Brillava en els llocs on hi era il·luminat per la dura llum blanca de les estrelles i... no, no era un asteroide després de tot. La forma era més regular i ovalada que els habituals trossos de roca dentats, i no rotava o girava com solien fer-ho els grans, però... Oh, no, això no està passant.

Com una espècie de visió fora de context, en Beviin va sentir per una fracció de segon una il·lusió totalment il·lògica: el seu cervell li deia "explosió, runes, agafa't per l'impacte". Gairebé es va ajupir abans d'adonar-se que l'immens tros de roca estava seguint un curs amb la mateixa decisió d'una nau de guerra. Gairebé sense pensar, va passar el seu visor a augment màxim i va veure una roca grisa solcada d'arrugues amb bandes inusualment regulars de material brillant amb aspecte de mineral igni o tectita. Arrossegant des dels seus extrems, gairebé com els tentacles d'un vaban de riu gelat, hi havia formacions amb forma de branca de brillant color escarlata o blau, algunes amb esmolades càpsules amb forma de sac enganxades a elles.

Les càpsules semblaven tenir més o menys la mida d'una ala-X.

En Beviin va activar el comunicador del seu casc.

- Mand'alor -va dir -. Pots enllaçar amb el meu circuit de vídeo?

- Puc veure-ho bé des d'aquí. - La veu d’en Boba Fett estava completament tranquil·la -. De fet, puc veure més d'aquestes...

- Estan navegant. - Aquesta vegada era la veu de la Briika la que sonava pel comunicador -. Tots els seus cascos i sistemes estaven enllaçats per compartir dades -. És una flota.

- Ja hem vist flotes abans.

- No com aquesta, Mand'alor.

- No sabem si és hostil o només vaixells de càrrega que van de pas... -En Beviin, fent el que tota la seva vida havia estat entrenat per fer sense dir ni piu ni fer preguntes, va tornar a la formació amb els altres caces per flanquejar l'Esclau I -. Però això no apareix en el meu Gran Llibre dels Mandos de Naus de Guerra amistoses, de manera que no deixem que ens enxampin amb els kut'ike baixats, d'acord?

Una formació de combat habitualment eren quatre Gladiadors enllaçats amb un Perseguidor, però aquest variat esquadró encaixava bé, automàticament i sense necessitat de paraules. En Beviin va veure les icones de les armes dels seus camarades il·luminant-se gairebé simultàniament en el seu HUD. L'Esclau I ja tenia els míssils, els canons i els torpedes apuntat a la nau d'avantguarda. No, en Fett tampoc es deixaria enxampar amb els pantalons baixats.

Les altres naus asteroide eren ara visibles, en fila índia, tant en l'escàner com en el rang visual. Una es va desviar a babord, trencant la línia, dirigint-se cap l'esquadró mandalorià.

- Quiets -va dir en Fett -. Espereu que puguem veure'ls el blanc dels ulls...

L’esbufec ​​d’en Cham va ser audible.

- Més val que tinguin ulls.

La nau líder, si això era el que era, tindria una longitud com d'un extrem de la granja d’en Beviin a l'altre. Era monstruosa en tots els sentits de la paraula, i encara pitjor per ser francament irreconeixible com una nau. El senyal d'àudio del seu casc crepità quan en Fett va començar a transmetre.

- Naus no identificades, aquí l'Esclau I. -En Fett hauria d'estar ansiós, va pensar en Beviin, però mai va donar mostres d'això en la seva veu. Potser una vegada que sobrevivies al Sarlacc, res tornava mai més a espantar-te de veritat -. No tinc senyal de microxip per a vostès. Identifiquin-se.

Hi va haver un silenci amb un lleuger xiuxiueig, i en Beviin d'alguna manera esperava que no anava a passar res més. Quin respondria? La seva atenció oscil·lava entre l'escàner de la seva cabina i el buit fora de la seva cabina, tots dos ara plens d'objectius que només podien ser una flota de naus. Cap fenomen natural es comportava de manera tan precisa. Va tensar els dits al voltant de la seva palanca de control i feia passar el seu polze pel botó amb forma de bola que dispararia un dels seus quatre canons o tots alhora. Si podien fer alguna cosa més que una rascada en aquesta flota... bé, faria tot el que pogués.

Per què estic assumint automàticament que són hostils?

Per què no vaig trucar a casa i vaig parlar amb Medrit quan vaig tenir l'ocasió?

Sabia que no anava a morir mentre dormia, però així no és com pensava que seria.

Va perdre el compte dels monstres que hi havia ja. La pantalla del seu escàner estava tan plena de punts de llum etiquetats com NO IDENTIFICAT, que ja no podia posar ni una agulla entre ells. El buit de l'espai a l'altre costat de la cabina de transpariacer estava puntejat amb estrelles de llum reflectida, com si hagués arribat de sobte una nova galàxia.

El núvol d'objectes, de naus, portava rumb a Belkadan.

- Mandalorians -va dir una veu familiar a través del comunicador -. Venim per alliberar-vos a vosaltres i a tota la vostra galàxia de l'heretgia de la tecnologia i ensenyar el respecte als Grans.

- L’Udelen...-va dir en Beviin.

- Sóc Nom Anor, Executor, i el que veieu és l'avantguarda de la flota yuuzhan vong. Ens ha costat dècades arribar fins aquí, i ara la vostra galàxia serà reformada. Transformada.

En Beviin va escoltar la subtil respiració d’en Fett. Venint d'ell, això era un panteix de sorpresa.

- Crec que certa gent podria voler discutir això abans. - Les armes d’en Fett seguien apuntant -. Depenent de a què us esteu referint per "reformada".

- Podries anomenar això una invasió. I vosaltres teniu el privilegi d'estar entre els primers infidels que testimonien la nostra arribada.

En Beviin va esperar durant un gèlid segon, insegur entre obrir foc o esperar les ordres d’en Fett. Sí. Realment era una nova galàxia que havia vingut de visita. Es va esforçar per assimilar-ho. Al comunicador obert, eren audibles les respiracions de tots, i sonaven urgents, difícils... Espantades.

- Fett, segueix aquestes coordenades i entra a la meva nau. Et mostrarem el futur de la vostra galàxia, i el paper que jugareu per aconseguir aquesta transformació tan necessària.

La resposta d’en Fett normalment hauria estat una andanada de canó iònic ben apuntada i una ràpida fugida. Res havia canviat ni augmentat a la pantalla compartida del HUD. En Beviin va escoltar empassar saliva abans de respondre.

- Llavors, deixaré les meves tropes esperant que torni fora de perill.

- Estic d' acord que no cal que entrin tots. I tu respondràs per ells.

- Atès la mida de la teva flota, què podrien fer de tota manera un grapat de naus petites?

- Mand'alor, t’escoltaré -va interrompre en Beviin. No va arribar a planejar-ho ni pensar-ho. Simplement es va sentir a si mateix reaccionar -. Ens unim amb el Mandalore. Així és com sobrevivim. Et seguiré dins.

- Quan esbrini què significa "dins" -va dir en Fett -, llavors fes-ho.

En Beviin va baixar l'energia de les seves armes i va inclinar el seu Gladiador per col·locar-se darrere de l'Esclau I mentre la nau avançava cap a la nau de guerra amb forma de roca guant i estriada.

- Ke'pare -va xiuxiuejar al comunicador. En Fett no parlava Mando'a, però tampoc ho feien aquests yuuzhan-el-que-sigui-que-fossin. Gairebé cap aruetii ho feia -. Ke baslana meh mhi Kyrayc.

(Espereu, i sortiu d'aquí si no hi tornem).

Sabien què fer, i quan fer-ho. Tots ells ho tenien ben gravat al cervell pel seu entrenament.

L'asteroide gris es va convertir en una muntanya que va omplir el seu camp de visió acord seguia a l’Esclau I a una distància prudencial de les seves toveres cap a l'obertura amb forma de boca de la nau de guerra.

- Oya -va respondre en Suvar. A per ells. I continua amb vida. Una paraula curiosa, oi. S'adaptava a qualsevol situació. Oya. En Beviin la va abraçar buscant-hi coratge. Tenia la sensació que encara no havia vist res.

Següent