Celestials (i IV)

Anterior

Capítol Quatre

L'entusiasta estat d'ànim dels Kesh va durar just fins al Dia del Trasllat. Els Celestials s'havien assentat a les luxoses cases dels Neshtovar mentre els genets difonien la notícia. A mesura que els Neshtovar anaven tornant un darrere l'altre, els seus convidats declaraven invariablement la seva preferència per romandre en les seves relativament sumptuoses acomodacions. Després que el sisè genet apel·lés a l’Izri, l'ancià va declarar que tots els genets havien de traslladar les seves famílies a cases més humils, perquè els Celestials poguessin veure la seva devoció. En Korsin i la Seelah havien estat vivint a la casa del propi Izri des del primer dia.

Tots es van mudar llevat l’Adari. Pel seu servei als celestials, se li havia permès romandre a la casa d’en Zhari. Això també la mantenia prop d’en Korsin, a qui veia cada dia en el seu paper informal d'ambaixadora i ajudant. Veia tots els Celestials importants diàriament: el rondinaire però amable Gloyd, que era una cosa anomenada Houk; Hestus, atrafegat a indexar el vocabulari keshiri, i Ravilan, del color de l'òxid, que sovint semblava perdut, una minoria dins d'una minoria. També veia la Seelah, qui s'havia instal·lat als fastuosos allotjaments d’en Korsin. Segons va esbrinar l’Adari, el fill de la Seelah era nebot d’en Korsin.

La Seelah sempre mirava amb aprensió l’Adari quan estava prop d’en Korsin. Incloent-hi avui, mentre l’Adari es trobava dreta al seu costat en una excavació a la vora de la Serralada Cetajan, a la vista de l'oceà al qual havia fugit un mes abans. Els Celestials necessitaven estructures per estabilitzar i protegir el Presagi, però abans necessitaven un pas clar per terra cap a la península. Els Celestials, en el seu nombre es trobaven molts miners, estaven donant forma a una ruta, tallant gegantins trossos de roca estratificada amb els seus sabres de llum.

- Els sabres funcionaran millor quan recuperem alguns dels vidres Lignan per alimentar-los -va dir en Gloyd. En Korsin va presentar una mostra de roca a l’Adari. Granit. Els esforços no eren per a ella, és clar, però sempre s'havia preguntat que hi havia sota la superfície. Ara ho sabia.

- Tenies raó després de tot -va dir en Korsin, veient com estudiava la pedra. Ella no havia esmentat el seu conflicte amb els Neshtovar, però havia estat ansiosa per confirmar les seves teories amb algú que ho sabés. Els volcans realment creaven nova terra. I les muntanyes de la Serralada Cetajan no eren volcans, encara que el granit sí que provenia del magma, segons li van dir, es formava en les profunditats de la terra en el transcurs d'eons. Per això les seves roques tenien un aspecte diferent al de les pedres de foc -. No entenc ni la meitat del que m'expliquen els meus miners -va dir en Korsin -, però diuen que podries ajudar-los fàcilment... si no m’estiguessis ajudant a mi.

En Korsin va començar a parlar amb Gloyd sobre el seu pròxim projecte, una excavació per trobar metalls necessaris per reparar el Presagi. L’Adari va començar a protestar quan va veure la Seelah al seu voltant. L’Adari es va estremir quan la dona va deixar d'estar a la vista. Què havia fet l’Adari per merèixer semblant odi?

No m'estava observant a mi, es va adonar l’Adari. Estava mirant a Korsin.

- Et vaig veure -va dir de sobte Adari a Korsin.

- Què?

- Et vaig veure una segona vegada sobre la muntanya, aquell dia. Vas tirar alguna cosa pel precipici.

En Korsin va apartar la vista del seu treball. Va fer un gest... i en Gloyd es va apartar.

- Et vaig veure tirar quelcom -va dir l’Adari, empassant saliva. Mirava cap avall, a l'oceà, xocant contra els penya-segats -. No vaig saber què... fins que em vas fer tornar al poble. – En Korsin va avançar cautelós cap a ella. L’Adari no podia parar de parlar -. Vaig volar allà baix, Korsin. El vaig veure allà baix, sobre les roques. Era un home -va dir -, com tu.

- Com jo? -va dir en Korsin amb un esbufec ​​-. Encara... encara hi és?

Ella va negar amb el cap.

- Li vaig donar la volta per poder veure’l -va dir -. La marea se'l va emportar.

En Korsin era igual d'alt que ella, però conforme ella s'anava encongint, ell semblava cada vegada més amenaçant.

- Vas veure allò... i malgrat tot vas portar als Neshtovar perquè ens trobessin.

L’Adari va quedar immòbil, incapaç de respondre. Mirava les roques, lluny per sota d’ella, tan semblants a les que hi havia a la serralada, més amunt. En Korsin es va acostar a ella com havia fet altres vegades...

... i va retrocedir. La seva veu es va suavitzar.

- El teu poble es va tornar contra tu per protegir la seva societat. Eres un perill?

Com ho ha sabut? L’Adari va alçar la mirada cap a Korsin. Cada vegada s'assemblava menys al Zhari.

-Creia en una cosa en el que ells no creien.

En Korsin va somriure i li va agafar suaument la seva mà.

-Aquesta és una lluita amb la que el meu poble està familiaritzat. L'home que vas veure... era un perill per a la nostra societat.

- Però era el teu germà.

En Korsin la va agafar amb més força per un instant abans de deixar-li anar la mà completament.

- Prestes molta atenció -va dir, redreçant-se. Aquest fet no havia estat difícil de descobrir -. Sí, era el meu germà. Però era un perill... i ja teníem suficients perills quan ens vas trobar -va dir. Mirà profundament als ulls d'ella-. I crec que això és una cosa sobre el que ja tens coneixement, Adari. Aquest mateix mar també se't va emportar una mica a tu. No és cert?

L’Adari es va quedar bocabadada. Com? Zhari havia mort allà, però els Neshtovar mai l'hi haurien dit a Korsin. Parlar de la caiguda d'un genet era un dels seus majors tabús: caure era ser reclamat per l’Altrecostat. Ningú havia vist com passava, llevat d’en Nink... i els omniscients Celestials.

O bé en Korsin era un lector de ments, o era el que deia ser. Tot just va poder articular paraula.

-No... no és el mateix. Tu vas empènyer aquest home. Jo no vaig tenir res a veure amb el que li va passar al meu...

-És clar que no. Els accidents ocorren. Però no et va importar que morís -va dir -. Puc veure-ho en tu, Adari. Era un perill per a tu... per a la persona en la qual t'estàs convertint. – En Korsin alçà les seves poblades celles -. T'alegres que ja no hi sigui.

L’Adari va tancar els ulls. Posant el seu braç sobre les espatlles d'ella, en Korsin la va tornar cap al sol.

- No passa res, Adari. Entre els Sith, no cal avergonyir-se d'això. Mai podries haver estat el que ets avui amb ell retardant el teu avanç. Igual que mai seràs el que arribaràs a ser amb l’Izri Dazh retardant el teu avanç.

Escoltant aquell nom, l’Adari va obrir els ulls. La llum del sol li va enlluernar, però en Korsin no li va permetre girar.

- Tenies por de nosaltres -va dir ell -, i vas tenir por quan vas veure el cos. Sabies que moriríem a la muntanya si no ens portaves ajuda. I tot i així vas portar als Neshtovar... perquè vas pensar que podríem ajudar-te contra ells.

La va deixar anar. L’Adari mirà cegament al sol durant un instant abans d'apartar la mirada. Darrere d'ella, en Korsin parlava amb els tons tranquil·litzadors que havia fet servir quan la seva veu li va arribar per primera vegada amb el vent.

- Ajudar a interactuar amb els keshiri no és només ajudar-nos a nosaltres, Adari. Aprendràs coses sobre el teu món que mai vas imaginar. - Va donar voltes a la roca a la mà -. No sé durant quant de temps estarem aquí, però et prometo que en els pròxims mesos aprendràs més que en tota la teva vida. Més del que hagi après qualsevol keshiri.

L’Adari va tremolar.

- Què... què és el que...?

- Una cosa molt senzilla. Que oblidis el que has vist aquell dia.

En Korsin va complir la seva paraula. En els seus primers mesos amb els Celestials, l’Adari havia après molt sobre la seva llar. Però també havia après algunes coses sobre d'on havien vingut ells, i sobre qui eren. Prestava molta atenció. A través de les coses senzilles, coneixem el món.

Els Sith d’en Korsin eren els éssers de més Amunt, aquella existència que ella havia negat... però no eren els déus de la llegenda keshiri. No exactament. Tenien poders sorprenents, i potser vivien a les estrelles. Però no sagnaven sang, i no eren perfectes. Discutien. Envejaven. Mataven.

Els Sith podien llegir ments, fins a cert punt. En Korsin ho havia usat per demanar-li ajuda després de veure-la en l'aire. Ella ho va descobrir després d'un senzill i clandestí experiment que involucrava a Ravilan. Ella li va suggerir que visités un restaurant al barri més atrafegat de Tahv. Ell va anar allà, perdent-se en el mateix veïnat en què ella sempre es perdia. Els poders sensorials dels Sith eren sorprenents, però seguien necessitant un coneixement precís per part dels altres.

Va tractar de proporcionar-los-hi, acompanyant a Korsin a molts llocs de treball, en la majoria dels quals s'empraven jovials treballadors keshiri. Els Celestials eren prou perfectes per als keshiri... i prou perfectes per a ella. Yaru Korsin estava tan per sobre d’en Zhari Vaal en intel·lecte com ho estava ella per sobre de les roques, i mentre aprengués a evitar la mirada de la Seelah, una altra vídua d'un home caigut, podria esperar aprendre molt més encara.

Al mateix temps que el seu coneixement avançava, la fe de l’Izri es glorificava cada vegada més. Això li divertia una mica a l’Adari, a part de la rialleta ocasional que ella es permetia per tenir un paper més detallat que ell en la història. Ella era la Descobridora, i seria recordada per sempre en la societat keshiri. Ningú recordaria a l’Izri.

Observant com es creava una altra pedrera, es va preguntar quin aspecte tindria aquesta societat. Ella sabia una cosa que els Sith desconeixien: Portaven molt temps allà. Li ho havia esmentat una vegada a un miner, que ràpidament ho va descartar com un consell dels ignorants locals.

Però ella no era una ignorant. Els metalls que els Sith buscaven no estaven al terra de Kesh. Els estudiosos havien buscat en cada part del continent. Havien registrat el que havien trobat. Si les substàncies que el poble d’en Korsin necessitava estaven ocultes a més profunditat de la superfície, caldria temps per trobar-les... molt més temps.

De temps, els Sith en tenien de sobres.

Però què, es preguntava, és el que tindrien els keshiri?

Continuarà...