CAPÍTOL 3
Tatooine
El fred de la nit del desert i les
olors que brollaven de la foscor quan el vent deixava de
de la casa emetia els seus petits
espetecs i cruixits, i cada so era reconfortant bufar ja havien arribat. En
Luke estava contemplant com l'arc de tova del sostre de la seva habitació
semblava surar molt a prop del seu cap, a penes visible sota la feble claredat
dels dials del condensador d'humitat que alçava la seva negra massa al pati a
l'altra banda de la seva finestra.
La maquinària i familiar: la
iogurtera de la tia Beru, la planta hidropònica que l'oncle Owen havia muntat
l'any passat, el brunzit de la tanca de seguretat...
Per què estava tan silenciosa la
nit?
Per què sentia el seu pit
dolorosament oprimit per una banda de terror invisible, i per què tenia la vaga
i inexplicable sensació que una criatura enorme i malèvola avançava lentament a
través de la foscor?
Es va aixecar del llit, va agafar la
manta i el llençol i es va embolicar amb elles. Els graons encara eren massa
alts per les seves curtes cames, i va notar la mossegada del fred aire nocturn
en els dits. L'olor del desert va envair les seves fosses nasals i les va
omplir d'una lleu coïssor, i va lliscar sobre el seu rostre i els seus llavis
escampant el pessigolleig d'un miler de diminuts punxades.
En Luke era molt petit.
Al final de l'escala, per sobre de
la fondalada que formava el pati de la granja, el desert es perdia en
l'infinit, sumit en la més absoluta immobilitat. Estrelles immenses observaven
el món des de la negror absoluta del cel, contemplant-lo amb la mirada
hieràtica de les criatures que han sucumbit a la bogeria, profundament i
personalment conscients del nen que va caminar lentament sobre la sorra fins a
aturar-se just allà on començava el camp d'energia de la tanca, perquè malgrat
la seva escassa edat en Luke ja coneixia fins a l'últim centímetre de la
granja.
Hi havia perill allà fora, i era un
perill vast i terrible que avançava sigil·losament cap a la casa perduda al
desert.
En Luke es va despertar.
Els seus ulls van contemplar els
gràcils aurons de resina i els penjolls adornats amb dibuixos de parres
cristal·lines. Les finestres quedaven mig amagades per gelosies de flors, i els
globus solars escampats entre els arbres del pati creaven puntes d'ombres sobre
els murs. La nit estava molt avançada, però la música de les festes, dels
centenars de noces i alegres danses de reunió i commemoració seguia flotant en
l'aire impregnat pels verds olors de la jungla que s'estenia sota d'ell, amb
les aromes de vainilla, espècies i mel d'una dotzena de varietats de plantes
que florien durant la nit, presents per fer encara més irresistible les
espècies aromàtiques.
Tatooine.
Per què havia somiat amb la llar de
la seva infància? Per què havia somiat amb aquesta nit, la nit que havia
despertat per trobar-se amb un silenci que estava molt més dins del seu cor que
a la nit, sabent que alguna cosa s'aproximava?
En aquell cas el que s'aproximava
era el Poble de les Sorres, els incursors tusken. En Luke s'havia acostat massa
a la tanca i havia activat una de les petites alarmes. L'oncle Owen acabava de
sortir de la casa en la seva recerca quan es va sentir el primer i encara
llunyà grunyit d'un bantha. Si en Luke no hagués despertat quan ho va fer, el
primer senyal que corrien perill hauria arribat quan el Poble de les Sorres
ataqués la tanca.
Per què estava tornant a sentir
aquell immens silenci i la lenta aproximació del mal... precisament aquella
nit?
Què havia percebut en la fracció de
segon en què la seva ment estava oberta i buscava entre els records
emmagatzemats al cervell electrònic d’en Nichos?
En Luke es va aixecar del llit, es
va embolicar amb el llençol com havia fet en aquella infància que acabava
d'experimentar, i va anar fins a la finestra.
«La reina tenia un rossinyol que
cantava en la foscor...»
En Han i la Leia se n'havien anat. Havien
utilitzat l'atac de Drub McKumb com a excusa, argüint que estaven preocupats
per la seguretat dels seus fills, i els líders dels ruans ithorians l'havien
comprès. La seva visita havia d’escurçar-se, naturalment, i la perspectiva de
possibles atacs impredictibles feia que no tinguessin més remei que tornar a
Coruscant. Drub McKumb seguia al llit de diagnòstic, sota les atencions d’en
Tomla El i profundament sumit en els seus somnis plens de murmuris.
R2 se n'havia anat amb ells. En Luke
sabia que la seva enorme capacitat de computació resultaria més necessària en
el lloc on anaven. Quant a C3PO, la seva presència seguia sent necessària a
Ithor per molt primmirat i maniàtic que pogués ser de vegades, ja que
l'estranya i difícil missió que havia portat al Luke fins aquell planeta només
es podia dur a terme si es comptava amb un androide comunicador i traductor que
col·laborés amb la Cray Mingla i els metges ithorians en el delicat intent
d'integració d’en Nichos Marr, la seva única possibilitat que tornés a ser
l'home que havia estat en el passat.
Però en aquell moment en Luke
necessitava l'R2.
Un altre pensament va sorgir en la
seva ment.
Va pujar el llençol fins a les
espatlles i va anar cap al llindar. C3PO, que estava assegut en el silenci i la
immobilitat del menjador de la Casa de Convidats, es va activar tot just en
Luke va creuar el llindar. La feble lluentor dels seus ulls va augmentar
d'intensitat fins que en Luke va poder veure dues rodones llunes grogues que
relluïen en la foscor. En Luke va moure una mà i va moure el cap.
-No passa res, C3PO.
- Puc fer alguna cosa per vostè, amo
Luke?
-De moment no. Gràcies.
L’androide de protocol es va tornar
a recolzar a la butaca, però mentre baixava pel curt tram d'esglaons que
portava fins a la porta exterior i travessava la terrassa sota la foscor
violeta, en Luke es va adonar que C3PO no s'havia desactivat. C3PO era un
androide, per descomptat, però hi havia moments en què podia arribar a ser tan
curiós i tafaner com qualsevol humà.
Igual que C3PO, en Nichos Marr
estava assegut a l’avantsala de la suite on s'havia allotjat amb la Cray, i
també es trobava immers en l'estat de reducció d'energia que era l'equivalent
androide al descans. Igual que havia ocorregut amb C3PO, el gairebé
imperceptible so dels passos d’en Luke va ser suficient per fer que en Nichos
fos conscient de la seva presència i tornés el cap cap a ell.
- Luke?
La Cray l’havia equipat amb els
moduladors vocals més sensibles que va poder trobar, i la paraula havia estat
meticulosament calibrada perquè fos un xiuxiueig tan suau com el frec dels
massissos de fulla blava moguts per la brisa que s'alçaven a l'altre costat de
les finestres. En Nichos es va posar dret i va anar fins en Luke. El metall
platejat dels seus braços i les espatlles va emetre centelleigs fantasmals
capturant els febles raigs de llum que arribaven de l'exterior.
- Què passa?
-No ho sé.
Van anar al petit menjador en el
qual en Luke havia intentat sondejar la seva ment, i en Luke es va posar de
puntetes per apartar una cantonada del caputxó del llum i deixar que un petit
triangle de llum daurada com la mantega caigués sobre el tauler porpra de la
taula de fusta vul.
-He tingut un somni... Potser fos
una premonició.
Els llavis d’en Luke ja havien
començat a moure’s per preguntar-li si somiava, però un instant després es va
recordar de l'horrible foscor buida d'imatges que era la ment d’en Nichos, i no
va dir res. No estava segur de si el seu pupil era conscient de la diferència
existent entre les seves percepcions i els coneixements humans, i si sabia què
havia perdut quan la seva consciència i el seu jo van ser transferits al cos
androide.
- Fins a quin punt ets conscient de
la faceta computeritzada del teu ésser? -Va preguntar en Luke.
Un home hauria arrufat les celles,
s'hauria endut el polze als llavis o s'hauria gratat l'orella. Un home hauria
tingut una entre un miler de petites reaccions físiques possibles, però en
Nichos es va limitar a contestar amb la impassible rapidesa pròpia d'un
androide.
-Sóc conscient que hi ha -va dir -.
Si em preguntessis quina és l'arrel quadrada de pi o la relació entre la
freqüència i la longitud de les ones lumíniques, seria capaç de respondre sense
cap vacil·lació.
- Pots generar nombres aleatoris?
-I tant.
Per descomptat...
-Quan Vaig sondejar la teva ment i
vaig llegir els teus records infantils d'aquell planeta, vaig captar una...,
una pertorbació. Era com si hi hagués alguna cosa que es desplegués, com si
estigués buscant no sé què... Era una cosa maligna, una cosa que... -Dir-ho en
veu alta va fer que en Luke per fi comprengués què havia sentit en aquells
moments -. Era una cosa conscient. Podries col·locar-te en un trànsit receptiu,
com si estiguessis meditant sobre la Força, per obrir la teva ment a aquesta
cosa i..., generar nombres aleatoris? Podries generar coordenades aleatòries,
Nichos? Et proporcionaré un quadern electrònic. Hi ha un connectat en aquest
terminal. Has rebut l'ensinistrament Jedi -va seguir dient en Luke,
recolzant-se en la taula i alçant la mirada cap aquells ulls artificials color
blau cobalt -. Coneixes la..., la sensació, el sabor, el pes i el tacte de la
Força tot i que ara no puguis utilitzar-la. Necessito esbrinar en què
consisteix aquesta..., aquesta pertorbació, aquesta onada de foscor que vaig
percebre. Pots fer el que et demano?
En Nichos va somriure de sobte, i el
somriure era la de l'home a qui en Luke havia conegut en el passat.
-No tinc ni idea -va respondre -,
però almenys podem intentar-ho.
L'endemà, en Luke es va inventar una
excusa per no prendre part en l'expedició a les Cascades de Dessiar, un dels
paratges d’Ithor més famosos per la seva bellesa i la seva pau, que Tomla El
havia organitzat per en Nichos i la Cray. Va esperar fins que van partir i va
anar a buscar Umwaw Moolis, i la líder del ramat va escoltar amb solemne
atenció la seva francament il·lògica petició i va prometre que faria tot el
necessari perquè fos atesa. Després en Luke va baixar a la Casa de Curació, on
Drub McKumb jeia sobre el llit de diagnòstic, sedat molt més enllà del dolor
però amb totes les percepcions de l'agonia i el malson udolant a l'interior de
la seva ment.
- Moriràs! –En McKumb va tirar
frenèticament de les corretges, i els seus ulls blaus desorbitats per la fúria
es van clavar en Luke mentre es debatia i agitava les seves mans tenses com
urpes intentant arribar-hi -. Verí, tot és verí! Et veig! Veig la llum fosca
que brilla al teu voltant! Ets ell! Ets ell!
La seva esquena es va corbar com un
arc, i els xiscles que brollaven dels seus llavis eren com un grinyol arrencat a
l'interior del seu cos per alguna trituradora infernal.
En Luke havia estat en els llocs més
foscos de l'univers i de la seva pròpia ment, i durant el seu viatge pel camí
que li havia arrossegat la Força havia experimentat i obrat el mal amb una
intensitat que potser cap home hagués conegut..., i tot i així va haver de
recórrer a tot el seu domini de si mateix per no sortir corrents d'allà.
-Ahir a la nit vàrem arribar a
l'extrem de provar amb la roca mental -va explicar el metge de guàrdia, una
ithoriana més esvelta de l'habitual amb el cos adornat per superbes franges
verdes i grogues sota el seu senzill tabard de lli porpra -. Però pel que
sembla les dosis anteriors, que creiem li havien proporcionat la lucidesa
suficient per arribar-hi des del seu punt d'origen, han fet que el seu
organisme entri en un estat d’hipersensibilització. Tornarem a intentar-ho
d'aquí a quatre o cinc dies.
En Luke va abaixar la mirada cap a
aquell rostre convulsat per la fúria que es recargolava en una incontrolable
successió de ganyotes.
-Com podeu veure -va seguir dient la
ithoriana -, la percepció interna del dolor i la por va disminuint lentament.
Ha baixat a un noranta-tres per cent de les lectures que registrem quan el vam
portar aquí. Ja sé que no és gran cosa, però almenys és un començament.
- Ell! Ell! ELL!
Un petit diluvi d'escuma es va
escampar sobre l’embullada barba grisa de l'antic contrabandista.
De qui estava parlant?
-Crec que he de desaconsellar
qualsevol intent d'establir una connexió mental fins que la lectura hagi baixat
al cinquanta per cent com a mínim, Mestre Skywalker.
-Sí, ho comprenc -va dir en Luke en
veu baixa.
«Tots morireu -havia dit McKumb -.
S'estan reunint... »
- Tenen registrat tot el que ha dit
fins ara?
-Oh, sí. -Els enormes ulls de color
coure es van obrir i es van tancar en un gest d'assentiment -. La transcripció
pot ser consultada en el cubicle de monitors del passadís. No hem aconseguit
entendre res, però potser signifiqui alguna cosa per a vostè.
No va ser així. En Luke va escoltar
tots els enregistraments, els gemecs i els crits incoherents, els fragments
barbotejats i rosegats de paraules que només podien ser reconstruïdes
mitjançant un gran esforç d'imaginació i, de tant en tant, la inesperada
claredat d'un crit. «Solo! Solo! Pots sentir-me? Nens... Mal... Reunint-se
aquí... Tots morireu! »
«Ah, sí, no hi ha dubte que la
puntuació ho és tot -va pensar en Luke amb amargor mentre es treia la connexió
de l'orella -. És un sol pensament o quatre, o es tracta únicament dels residus
inconnexos que van traspuant dels seus somnis? »
Va ficar la mà en una butxaca del
seu cinturó i va treure d'ella la tira que el quadern electrònic havia escopit
aquell matí sota la veloç generació de nombres aleatoris duta a terme per en
Nichos. En Luke la va examinar, i va contemplar la còpia impresa que havia
obtingut de l'ordinador central del ramat feia unes hores i que s'havia unit a
la tira. No tenia ni idea de quin podia ser el seu significat, però el fet obvi
i innegable que tenia un significat resultava considerablement inquietant.
Uns peus van avançar pel passadís, i
en Luke va sentir el sec espetec dels elegantíssims però res pràctiques sabates
de la Cray i va somriure. La Cray era el tipus de dona de la qual es podia
estar segur que aniria vestida amb la màxima elegància fins i tot durant una
expedició a la jungla. Un instant després va sentir la seva veu, amb la seva
ràpida sequedat habitual accentuada fins a produir aquella nerviosa i
trencadissa fragilitat que en Luke havia estat captant cada vegada amb més
freqüència en ella durant els últims sis mesos.
-En realitat només és qüestió de
trobar una forma de quadruplicar la sensibilitat dels xips per obtenir un
generador de pautes en lloc d'una mera generació lineal.
En Luke sabia que la Cray era
l'experta, i era molt conscient que pel que fa a ell, els seus coneixements
sobre la programació d'androides i de les seves ments començaven i acabaven amb
la capacitat de convèncer C3PO que oblidés les seves idees més boges sobre la
millor manera d'educar els fills d’en Han i la Leia. Però els seus sentits de
Mestre Jedi i la seva percepció dels lleugers canvis de to i matisos audibles
en la veu humana van captar la desesperació d'una persona que s’intenta
convèncer a si mateixa per tots els mitjans, i van percebre una acció de
rereguarda contra el dubte i una certesa no desitjada, així com una creixent
falta de son.
-Fa algun temps Hayvlin Vesell va
publicar un article a la Fundació d'Investigació Tecnòmica parlant de la
possibilitat de tornar als vells xips de xilè, basant-se que ofereixen una
divisibilitat de la informació més elevada. Quan torni a l'Institut...
-Això és precisament el que estic
intentant fer-li comprendre, doctora Mingla.... Cray. -La veu d’en Tomla El era
un concert d'instruments de vent que murmuraven i xiuxiuejaven -. Potser és
impossible aconseguir-ho, sense importar el refinament que pugui aportar a la
divisió de la informació. La resposta potser és que no hi ha resposta. És
possible que en Nichos sigui senzillament incapaç de sentir afectes humans.
-Oh, crec que s'equivoca. -La Cray
havia recuperat l'impecable control de la seva veu, i mentre l'escoltava, en
Luke va pensar que bé podria haver estat parlant de llenguatges programàtics
amb un col·lega -. No hi ha dubte que encara queda moltíssim a fer abans que
puguem descartar aquesta possibilitat. També se m'ha informat que en els
experiments amb l'aprenentatge accelerat és possible arribar a obtenir
progressos realment tremends quan s'empra un cert nombre de múltiples de la
capacitat d'aprenentatge humana. M'he matriculat en un altre curs
d'acceleració, en concret sobre la dinàmica de pautes de la informació...
La seva veu es va anar esvaint
passadís avall a mesura que s'allunyava. «Encara queda moltíssim a fer», va
pensar en Luke, i es va sentir ple de dolor per ella i es va portar la mà al
front. Era la resposta que la Cray donava a tot. Qualsevol problema podia ser
solucionat sempre que s'invertís l'esforç suficient i se li dediqués un nombre
prou elevat de maniobres i intents, i el preu que ella pogués haver de pagar a
canvi no tenia importància.
I en Luke sabia que la Cray ja havia
pagat un preu devastador.
Es va recordar de les setmanes que
van seguir al dia en què els metges van diagnosticar que en Nichos patia
aquella inexplicable degeneració progressiva del sistema nerviós, i es va
recordar de com la Cray s'havia presentat cada matí a l'ensinistrament després
d'haver dedicat tota la nit a la teràpia acceleradora de l’aprenentatge que
s'havia fet enviar a Yavin, exhausta, a punt d'ensorrar-se i perdre el control
de si mateixa, sense dir-li ni al Luke ni a ningú que estava utilitzant la
hipnosi i la teràpia amb drogues per absorbir les més llunyanes fronteres del
camp d’estudi que havia triat perquè aquesta era l'única forma d'arribar a
saber i aprendre prou per salvar l'home que estimava abans que fos massa tard.
Després que en Nichos fos hospitalitzat, van arribar les nits terribles de les
visites al centre mèdic de Coruscant mentre la Cray assetjava implacablement
als seus subministradors dia rere dia i deixava de dormir per passar hores i
més hores suant sobre els seus plans i dissenys, lliurant una carrera
desesperada amb la malaltia mentre el cos d’en Nichos s'anava afeblint i es
fonia ràpidament davant dels seus ulls.
La Cray havia obrat un miracle. Hi
havia salvat la vida de l'home a qui estimava.
En certa manera...
El miracle havia donat com a
resultat un home que era capaç de recordar el text complet d'aquella vella
cançó de la seva infància, però que no podia percebre el que havia significat
per a ell i que era incapaç d'experimentar alegria, pena o nostàlgia quan
recordava aquella cançó.
- Luke?
En Luke ja havia sentit els passos
ràpids i suaus que s'aproximaven pel passadís, i també havia captat el gairebé
imperceptible brunzit mecànic dels servomotors de C3PO que els acompanyava. Els
dos androides, la silueta daurada de C3PO i la grisa platejada que tenia un
pàl·lid rostre humà, acabaven d'aparèixer al llindar.
- Has esbrinat si aquests números
aleatoris que vaig generar tenen algun significat?
El metall platejat de l'espatlla i
el braç esquerre mostraven les aurèoles iridescents deixades per gotetes
d'aigua que ja s'havien assecat, com si en Nichos hagués estat molt a prop de
les Cascades. En Luke es va preguntar com haurien percebut els seus bancs de
memòria l'experiència de tota aquella bellesa i el fet d’haver-la compartit amb
la dona a qui estimava.
-Són coordenades. -En Luke va
allargar la mà cap a la còpia impresa que havia deixat sobre el petit
escriptori del cubicle i la va fregar amb les puntes dels dits -. De fet, són
les coordenades de la Nebulosa Flor de Lluna, que es troba en la Vora Exterior
més enllà del Sistema K Set Quaranta-nou. Allà fora no hi ha res i mai n’hi ha
hagut, però... He parlat amb l’Umwaw Moolis i s'ocuparà d’aconseguir-nos una
nau. Crec que he d'anar a fer una ullada.
Una de les lliçons de la seva
utilització de la Força que més li havia costat assimilar al Luke havia estat
la d'abandonar les realitats mecàniques i demostrables per confiar en els seus
pressentiments. Això ja havia quedat molt enrere, i últimament gairebé ningú
feia preguntes a l'home que havia destruït el Triturador de Sols.
- Aniré amb vostè, amo Luke?
-I tant que l’acompanyaràs, C3PO.
-En Nichos va retrocedir mig pas per contemplar l'androide de protocol -. Igual
que jo, i espero que la Cray també vindrà.
En Nichos va tornar el cap, i un
instant abans de veure-la va aparèixer sota les llums del llindar del cubicle.
En Luke va sentir el ràpid taloneig dels passos de la Cray aproximant-se pel
passadís.
- Què és el que esperes?
La Cray va envoltar la cintura d’en
Nichos amb el braç i va alçar la mirada cap a ell per somriure-li amb un
somriure gairebé idèntic a la del passat, encara que al Luke no li va passar
desapercebuda la pausa gairebé infinitesimal abans que en Nichos respongués al
seu gest i el seu somriure passant-li el braç per sobre de les espatlles. Tal
com havia imaginat en Luke, la Cray anava impecablement vestida amb un elegant
vestit blanc i negre, s'havia maquillat minuciosament i portava un mocador
multicolor nuat al voltant dels seus rossos cabells.
-Que vindràs a la Nebulosa Flor de
Lluna amb en Luke i C3PO per investigar aquesta... Bé, el que sigui el
pressentiment que ha tingut en Luke.
-Oh, però jo...
La Cray es va contenir amb un
visible esforç de voluntat. En Luke va pensar que probablement havia estat a
punt de protestar i explicar que havia de continuar treballant en les teràpies
de rehabilitació i rehumanització d’en Nichos amb en Tomla El. Va veure
l’arrufament de celles amb què va arrugar el seu front, i com tornava a alçar
la mirada cap al Nichos per contemplar-lo sense tractar d'ocultar la seva
preocupació.
- De què es tracta, Luke? En Nichos
em va explicar allò del camp de nombres aleatoris aquest matí.
-Potser no és res. -En Luke es va
aixecar de la tauleta, va desconnectar el monitor i va tornar a guardar el
llistat a la butxaca del seu cinturó -. Els dos heu vingut aquí per
treballar..., per ajudar-te, Nichos. No és...
-Tu també tenies moltes coses a fer a
Yavin. -La Cray li va aguantar la mirada amb l’impassible solemnitat, els seus
ulls castanys gairebé a la mateixa altura que els d’en Luke -. Però vas venir
aquí amb nosaltres.
-No saps què pot haver-hi aquí fora,
Luke. -En Nichos va posar la mà sobre el seu braç -. Entre els senyors de la
guerra i els aspirants a Gran Almirall de les restes de la Flota Imperial, i
qualsevol Príncep d'una Antiga Casa del Sector de Sènex convençut que es pot
fer amb una mica de poder... Bé, sempre se'ls estan ocorrent noves idees, oi?
Demana a l’Umwaw Moolis que t’aconsegueixi una nau més gran.
El Vora Exterior... Molts anys
abans, En Luke havia descrit Tatooine, el seu planeta natal, un dels mons
d'aquella regió de la galàxia escassament poblada i amb prou feines habitable,
com el punt que es trobava més lluny del centre resplendent de l'univers, i la
descripció era notablement exacta. Des d'aquell llavors havia visitat llocs
que, en comparació, feien que Tatooine semblés Coruscant durant la Setmana del
Carnestoltes, però la seva definició original seguia sent vàlida..., i el
mateix podia dir-se de la major part de la Vora Exterior.
La Vora Exterior es reduïa a inflats
sols carmesins desorbitats per boles de metà i amoníac congelats, incandescents
estrelles blaves, on la llum i la calor calcinaven els seus planetes fins a
convertir-los en munts de cendres, púlsars on els mons alternaven entre
congelar-se amb fondre’s, i cúmuls que estaven prou plens de radiació ambiental
perquè aquest reescalfament incessant eliminés qualsevol possibilitat que
pogués haver-hi vida sobre els escassos cossos celestes que no eren fets
trossos pels camps gravitacionals que s'enfrontaven entre ells.
Hi havia munts de planetes buits
escampats per tota la galàxia, boles de roca i metalls, on l'explotació era
massa cara causa de la calor, la gravetat o la radiació, o per la seva
excessiva proximitat a perills tan estranys com calders de gasos o anomalies
fluctuants. Com li havia dit la Leia a la Cray, les distàncies espacials eren
molt vastes i resultava molt fàcil perdre’s o oblidar sistemes i sectors
sencers si no hi havia cap raó per navegar-hi. En la Vora Exterior, l'Imperi no
havia perdut el temps pensant en les lleis locals.
El creuer-explorador blindat Au de
Presa que els ithorians havien prestat al Luke va sorgir de l’hiperespai a una
distància prudencial de la zona lluminosa de pols i gasos ionitzats que
apareixia en les cartes estel·lars sota el nom de Nebulosa Flor de Lluna.
- Estàs segur que les coordenades
aleatòries corresponen en aquest lloc? -Va preguntar la Cray amb veu dubitativa
mentre estudiava les lectures de tota la informació sobre la zona en les tres
pantalles instal·lades sota el visor principal del pont -. Ni tan sols figura
en el Registre... No creus que les coordenades podrien referir-se al Sistema K
Set Quaranta-nou, per exemple? Només es troba a uns quants parsecs de
distància, i almenys allà hi ha un planeta... Aquí està: Pzob... -La Cray va
llegir les dades d'una pantalla -. Habitatge pels éssers humans i amb clima temperat...
L'Imperi podria haver tingut una base allà, encara que els arxius no contenen
cap dada sobre això.
-És habitable -va admetre en Luke,
introduint instruccions en el teclat amb una mà i mantenint un ull clavat en
les imatges que s'anaven succeint sobre la pantalla central mentre parlava -.
Però va ser colonitzat fa molt de temps per gamorreans, encara que ningú sap
com o per què. Qualsevol que hagués volgut establir una base permanent allà
hauria hagut de gastar-se una autèntica fortuna en sistemes de seguretat.
-Cert, els gamorreans són un poble
d'allò més desagradable -va opinar C3PO amb la seva tesa dignitat habitual des
del banc que compartia amb en Nichos a la zona de passatge del pont -. Ja
resultaven prou difícils de tractar quan formaven part del seguici de Jabba el
Hutt... Els programes de regles i procediments bàsics per les persones que
visiten Gamorr consisteixen en una sola línia: no vagi a Gamorr. Sí, de debò!
-Bé, C3PO, si tu ho dius... -Va
murmurar en Luke.
Va estudiar la imatge del visor que
es desplegava davant d'ells. Els vels reflectants de pols captaven la llum de
les estrelles del voltant i estaven il·luminats per una resplendor interna, la
qual cosa indicava que en algun lloc d'aquella immensitat hi havia ocultes dues
o tres estrelles, on les quals els raigs eren apagats i difuminats per les
omnipresents masses gasoses, amb el resultat final de què a penes hi havia res
a veure.
-Les lectures mostren que allà dins
hi ha un munt de roques -Va comentar.
Va moure un interruptor i va fer
aparèixer un esquema en una de les pantalles secundàries. La zona que mostrava
es trobava saturada per un espès ruixat del que semblaven grans de sorra i
còdols atrapats en una inestable suspensió aleatòria.
-Un camp d'asteroides -va dir en
Luke -. Sembla que n'hi ha de totes les mides... La composició habitual, ferro
i níquel. Podria ser un cinturó que envoltés a una de les estrelles que hi ha
allà dins... Em pregunto si l'Imperi va arribar a emprendre alguna mena
d'activitat minera en aquesta zona.
-Això costaria una fortuna, no? -Va
preguntar en Nichos, aixecant-se per acostar-se als monitors i baixar la mirada
per sobre de les espatlles de la Cray i en Luke.
En Luke va anar passant d'una
pantalla a una altra i va estudiar lectures de massa, anàlisis espectrogràfiques
i camps gravitacionals locals mentre el mur de llum que canviava contínuament
s'anava acostant més i més, fins que va arribar un moment en què la claredat va
ser tan enlluernadora que els seus delicats colors van escapar del visor per escampar-se
sobre els rostres agrupats al voltant de la consola.
-Bé, si sabés exactament què estic
buscant suposo que això seria una gran ajuda... Ei, sembla que aquí tenim
alguna cosa.
En Luke va incrementar lleument la
velocitat i va dirigir l'Au de Presa cap a les primeres filagarses que
brollaven dels vels de llum. Els colors ondaven i suraven d'un costat a un
altre, i penyals tan grans com tot un bloc d'oficines de Coruscant emergien
sobtadament dels bancs de sorra i les barres de lluminositat, fent que en Luke
hagués de maniobrar molt lentament per entre ells. -Allà anem...
En Luke va moure un altre
interruptor i van poder distingir un món fred i gris de petites dimensions que
semblava estar incrustat en una pasterada de vels blancs i verds. La superfície
estava plena de forats en què es podien veure pistes de descens i velles
estructures metàl·liques.
-Sembla alguna classe de base -va
dir en Luke -. Probablement va ser una explotació minera, i si es jutja pel seu
aspecte suposo que els drapaires es van dur tot el que encara podia ser útil fa
força temps. Em sorprèn que algú es prengués la molèstia de venir fins aquí.
-La Cray va estirar el coll per poder veure per sobre del braç d’en Luke -.
Podem obtenir alguna lectura de les roques que hi ha al voltant? Tenint en
compte la quantitat d'interferències que produeixen els camps magnètic i iònic
d'aquesta capa de pols, aquest lloc seria un magnífic amagatall.
-No capto res, però això no vol dir
que no hi hagi res.
En Luke va moure el dial del visor
per centrar-lo en dues de les roques de grans dimensions, un parell de penyals
d'uns nou quilòmetres de diàmetre, però la ionització creada pels camps
elèctrics de la nebulosa reduïa considerablement l'abast visual.
-Bé, anem a fer una ullada... -Va
suggerir.
La Cray va seguir examinant les
lectures i transmissions mentre en Luke guiava l'Au de Presa a través dels
laberints resplendents de vels, llum i roques. Molt pocs pilots s'atrevien a
aventurar-se en els camps d'asteroides, on l'aparença de surar lànguidament a
la deriva era una perillosa il·lusió en la qual no es podia confiar, i fins i
tot en Luke els hi tenia un gran respecte. La gran majoria dels asteroides eren
tan grans com la seva nau o més, i això volia dir que eren massa grans per
poder ser repel·lits pels deflectors. Amb el mer moviment de la nau n'hi havia
prou per provocar ondulacions gravitacionals i remolins que alteraven el ja
fràgil equilibri del camp. El camp en si era enorme, i els sensors torturats
per les interferències no paraven de mostrar més i més roques. «Podem estar
gairebé segurs que és un cinturó planetari», va pensar en Luke, i va comprendre
que fins i tot l'examen més superficial de la zona exigiria diversos dies.
I no obstant això...
Tots els instints que posseïa li
estaven cridant que hi havia alguna cosa allà o prop d'allà, i n'hi havia prou
amb fer una ullada a les lectures per veure que al voltant no hi havia
absolutament res. Van passar prop d'una gegantina bola de roca que tenia
gairebé seixanta quilòmetres de diàmetre, i en Luke va poder veure més forats i
les restes d'una cúpula autoerigible sota les ombres que projectava el seu
flanc. Una altra instal·lació, i semblava bastant gran. Resultava obvi que
estava abandonada, però...
Per què hi havia dues mines?
O potser no eren mines?
- Hi ha alguna lectura d'activitat
minera en aquesta zona?
En Nichos, que s'havia assegut
davant del banc d'ordinadors sense fer cap soroll, va deixar que els seus dits
ballessin sobre el teclat durant un moment.
-No hi ha cap lloc d'observació en
tot aquest sector -va dir després -. Que estrany... -Va afegir -. No hi ha cap
registre que hagin existit explotacions mineres en cap lloc proper.
- Pots captar algun rastre
d'antimatèria? -Va preguntar en Luke mentre feia que l'Au de Presa descrivís
una corba al voltant d'una densa massa d'asteroides de gran mida que havien
anat flotant a la deriva fins a entrar a la zona de proximitat gravitacional, i
que havien acabat formant un petit cúmul on xocaven i es fregaven els uns als
altres amb la silenciosa i estúpida malaptesa d'un grup de matrimonis
divorciats en una festa -. Hiperpols? Qualsevol senyal que hi hagi moviment de
naus per aquesta zona?
-Els deixants es dissiparien en
qüestió de setmanes -li va recordar la Cray, però tot i així va fer la
comprovació que havia sol·licitat en Luke -. Res. ¡Condemnades interferències!
Crec que...
- Escuts! -Va cridar en Luke.
Va deixar caure la mà sobre els
deflectors mentre es preguntava, en la mateixa fracció de segon en què alguna
cosa xocava contra l'explorador amb la força del puny colossal d'un dimoni
iracund, si s'havia tornat boig.
Un raig de llum blanc i porpra va
entrar pel visor amb una força gairebé física, deixant rere seu ceguesa i la
sacsejada i les nàusees de la brusca desaparició del camp gravitatori. Un
instant després tot va tornar a quedar engolit per una onada d'encegadora
claredat quan un segon feix de plasma va xocar amb la nau en el mateix instant
en què en Luke virava a tota velocitat. Va sentir l'olor de cremat dels
aïllants socarrats i va sentir un espurneig seguit per les malediccions de la
Cray. Per ser una jove tan elegant i mestressa de si mateixa, la Cray semblava
tenir un repertori d’insults i paraules gruixudes sorprenentment ampli. Els
ulls d’en Luke es van anar recuperant del terrible impacte lumínic, i va poder
veure que la major part del tauler s'havia ennegrit davant seu.
- D'on vénen?
Les lectures que encara funcionaven
no ho estaven indicant.
-Sector 2, darrere de...
- Aquí!
En Luke ja havia iniciat un nou i
frenètic viratge, esperant que la seva impressió de què aquella part de l'espai
no estava ocupada per cap asteroide correspon a la realitat, i va poder veure
de cua d'ull com una espasa de llum blanca brollava d'un enorme asteroide que
havia estat darrere d'ells fins feia uns segons.
- Centreu la mira en aquesta roca!
- Compte!
- Ai, la mare!
L’exclamació havia sorgit de C3PO un
instant després que la consola de Sistemes Interns esclatés al seu costat i
projectés un guèiser d'espurnes. En Luke tot just es va adonar, ja que el
següent feix de plasma va fer miques un meteorit i va ruixar la nau amb una
andanada de diversos milers de bales de canó superrecalentades.
- La superfície està buida! -Va
cridar la Cray per fer-se sentir per sobre dels cruixits dels cables que es
curtcircuitaven -. No hi ha cúpules, no hi ha emplaçaments... Ni tan sols veig
troneres... -Al Luke li va sorprendre que la Cray fos capaç de veure alguna
cosa en l'estranya llum sense ombres de la nebulosa -. Aquesta roca està plena
de forats...
- Compte!
En Luke va fer virar la nau i la va
situar darrere d'una muntanya de roca i gel, resant perquè el moviment no els
hagués col·locat just al punt de mira de les bateries de l'atacant. Excepte per
la grandària, tots els asteroides del camp eren pràcticament idèntics els uns
als altres i a menys que els estiguessin disparant, resultava gairebé
impossible saber en quina de la mitja dotzena de roques, entre un i dos
quilòmetres de diàmetre immediatament visibles en l'univers de pols
resplendent, estaven instal·lats els canons. L'asteroide darrere del qual
s'havia refugiat l'Au de Presa va rebre un impacte terrible, i només les seves
considerables dimensions van impedir que es fes miques com li havia ocorregut a
la roca més petita. Els atacants van quedar ocults per la curvatura dels
penyals.
-Tinc una lectura direccional...
-I aquí a un parell
de segons ja no servirà de res. -En Luke va dur a terme una veloç comprovació
de sistemes. Era vagament conscient de la pressió que les tires de l'arnès de
seguretat exercien sobre les seves espatlles i els seus malucs. Si la gravetat
interna havia deixat de funcionar, els sistemes que els proporcionaven aire i
calor probablement no trigarien molt temps a seguir el mateix camí -. Anem a
sortir d'aquí.
-Sensors davanters
d’estribord inutilitzats –va informar en Nichos, que estava agafat a la nansa
de seguretat de la consola de dades avariada amb els peus surant en l'aire -.
Deflectors a un terç de potència...
En Luke va maniobrar
cautelosament al llarg de l'asteroide que els estava servint com a escut,
guiant-se pels visors i lluitant contínuament contra la tendència a desviar la
popa cap a les roques que estava mostrant la nau, el que li va indicar que
l'estabilitzador havia deixat de funcionar. No necessitava teclejar la petició
de lectures per saber que no podien entrar a l'hiperespai.
- A quina distància
està Pzob?
-Tres o quatre hores
al màxim de velocitat subllumínica -va informar la Cray. La seva veu sonava
ombrívola i preocupada, però no estava espantada encara que mai havia hagut de
suportar que disparessin contra ella. En Luke va pensar que la Cray no ho
estava fent gens malament per ser una jove que havia anat directament de l'aula
a la sala de conferències sense cap parada intermèdia -. Es tracta d'una
conjectura, naturalment... Tinc una orientació general del casc, però no puc
obtenir la distància exacta.
-Els nostres motors
subllumínics semblen estar intactes -va dir en Luke -. Haurem de fer servir
l'oxigen d'emergència, i per quan aconseguim d’arribar-hi això semblarà una nevera.
Espero que sàpigues parlar el gamorreà, C3PO.
-Ai, mare... -Va
murmurar C3PO.
-El curs sembla
estar obert en totes direccions.
La Cray va tornar a
repassar totes les lectures dels sensors, encara que la pantalla de l'ordinador
de navegació es desenfocava a cada moment i mostrava continus esclats
d'estàtica. En Luke va pensar que si perdien aquelles dades estarien en un
autèntic compromís.
La base de
l'asteroide no havia tornat a disparar, però en Luke seguia sentint aquell
peculiar pessigolleig en el cuir cabellut que l'avisava que corrien perill. Va
fixar el curs intentant mantenir durant el major temps possible la massa de
l'asteroide interposada entre ells i on creia que estava la base.
-Bé, i ara
anem a fotre el camp tan de pressa com puguem -va murmurar quan hi va haver
acabat.
L'Au de Presa tot
just havia començat a moure’s quan un raig de plasma ionitzat va xocar contra
l'asteroide que els servia d'escut amb un impacte tan terrible com el martell
de la Mort. Onades de roques, energia i calor van caure sobre el navili
d'exploració com altres tantes salves de metralla monstruosament enorme. En
Luke va sentir que l'arnès de seguretat que l’havia estat subjectant al seient
es trencava sota la tremenda violència de la commoció. La Cray va cridar, i en
Luke es va enfonsar en les urpes de la foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada