Campions de la Força (XXXVI)

Anterior

36

L'urpa de descens del Falcó Mil·lenari va seguir aferrada a la superestructura de l'Estrella de la Mort quan l'esfera va tornar a posar-se en moviment, tentinejant amb una sacsejada que va fer tremolar tot l'esquelet de bigues i suports, i va començar a avançar a gran velocitat a través del cúmul de forats negres.

En Han, en Lando i la Mara romanien immòbils en els seus seients giratoris amb els arnesos de seguretat cordats i estrenyien les dents per resistir l'envestida de la gravetat. El Falcó estava aguantant força bé, però el prototip acusava les estirades de les colossals forces de marea.

En Han va donar un cop d'ull a les pantalles de diagnòstic en el moment que la dura travessia va haver acabat.

-Hem de fer alguna cosa amb aquests hiperimpulsors -va dir -. Si aconseguíssim anar prou de pressa, podríem carregar-nos el nucli del reactor i sortir fugint. Però donat l'estat actual del Falcó... Bé, resulta obvi que no podrem aconseguir grans velocitats, i mai aconseguiríem allunyar-nos a temps.

En Han va fer girar el seu seient per mirar al Lando i la Mara, i va apartar-se un floc de cabells foscos dels seus ulls.

-I tot suposant que aconseguíssim córrer prou per no ser engolits per l'explosió, necessitem el màxim de maniobrabilitat o mai aconseguirem tornar a travessar el cúmul de les Goles.

-Per no esmentar el petit problema que no coneixem el camí de sortida -va dir la Mara -. Els meus instints Jedi no estan prou desenvolupats per a un treball tan complicat.

-Eh... Sí, bé, és un altre punt a tenir en compte -va admetre en Han.

-Però hem de fer alguna cosa, Han -va dir en Lando -. Si l'Estrella de la Mort ha decidit tornar a la Instal·lació de les Goles... Bé, no crec que sigui per fer res de bo.

-Sí, tens raó -va assentir en Han amb expressió ombrívola -. Chewie hi és dins amb la resta de la força d'ocupació, i no vaig a deixar tirat a aquest wookiee si està en dificultats.

La Mara es va aixecar del seu seient.

-La resposta és òbvia -va dir -. Hem de desactivar aquest superlàser. -Va arronsar les espatlles -. Ja que som aquí, més val que fem alguna cosa.

-Però els hiperimpulsors... -Va començar a dir en Han.

-Tens vestits de buit, no? -El va interrompre ella -. Un vaixell de càrrega lleuger com el Falcó hauria de tenir com a mínim un parell en el cas que calgui fer reparacions d'emergència.

-Siiiiiii -va dir en Han, prolongant la paraula i seguint sense ser capaç d'endevinar el que es proposava fer la Mara -. Tinc dos vestits, un per mi i un per Chewie.

-Fantàstic -va dir la Mara fent espetegar els artells -. Calrissian i jo sortirem del Falcó i col·locarem detonadors preprogramats en el nucli del reactor, i mentrestant tu et dedicaràs a treballar en els hiperimpulsors. Els detonadors preprogramats ens permetran sortir de la superestructura de l'Estrella de la Mort abans que es produeixi l'explosió.

En Lando s'havia quedat bocabadat.

- Vols que jo...?

Els ulls de la Mara el van desafiar.

- Tens alguna idea millor?

Lando va arronsar les espatlles i va somriure.

-Ep, no -va dir -. Consideraré un gran honor poder acompanyar-te, Mara.

En Lando va esternudar mentre donava estrebades a l'enorme vestit encoixinat que estava intentant posar-se.

-Fa la mateixa olor que el pelatge d'un wookiee -va dir -. Què passa, és que en Chewbacca es dedicava a fer gimnàstica amb el vestit posat i el guardava sense donar temps que s'assequés la suor?

Les mànigues eren enormes, i els seus peus suraven dins de les botes dissenyades per a un wookiee. En Lando va seguir tirant dels voluminosos plecs del vestit i els va anar recollint en la seva cintura col·locant-ne un sobre l'altre, i després va utilitzar les tires d'ajust per cenyir-los al seu voltant. Quan va haver fet totes aquestes operacions, se sentia com si estigués caminant embolicat en un gegantesc matalàs inflable.

-Tenim una feina a fer, Calrissian -va dir la Mara -. Deixa de queixar-te o ho faré jo sola, entesos?

-Res d'això -va replicar en Lando -. Vull ajudar-te, Mara, de debò...

-Té. –La Mara li va allargar una caixa de detonadors -. T'encarregaràs de portar-los.

En Lando va abaixar la mirada cap a la caixa i va empassar saliva.

-Moltes gràcies.

En Han va deixar escapar un gemec ofegat de dolor colpejant-se el cap amb alguna cosa en l'estret passadís de manteniment, i en Lando va sentir com el seu amic remugava que li hauria encantat disposar d'un androide perquè fes la feina bruta.

- Un parell de components han quedat totalment fregits! -Li va explicar al Han a crits, i la seva veu va ressonar pel compartiment embolicada en ecos metàl·lics -. Però tinc recanvis..., o almenys tinc un parell de trastos que s'assemblen prou als components originals perquè pugui tornar a deixar la nau en condicions de funcionar. Hi ha tres circuits fosos. Podem prescindir-ne d'un, i faré uns cablejats d'emergència derivant les funcions dels altres dos.

-Et donem mitja hora -va dir la Mara, i es va posar el casc i va activar els segells del coll.

En Han va canviar lentament de posició dins de l'espai de manteniment, que era més o menys la mida d'un taüt, i es va remoure fins que va aconseguir treure el cap pel forat de les planxes. Tenia les galtes tacades per les fugues de líquid refrigerant i el greix.

-Ho tindré tot a punt per llavors -va dir.

-Més et val, si és que anem a connectar aquests detonadors -va replicar en Lando.

Es va col·locar el casc i va activar els segells. El casc dissenyat per a un wookiee feia que tingués la sensació de portar una llançadora sobre del cap.

-Anem, Calrissian -va dir la Mara -. Hem de fer un petit treball de demolició.

En Tol Sivron va entreclucar els ulls per veure millor el panorama del centre de les Goles des de la seva còmoda butaca. Estava avaluant la situació, però no prenia decisions..., tal com havia de fer un bon administrador.

-És el Destructor Estel·lar Gorgona, senyor -va dir el capità de les tropes d'assalt -. Em poso en comunicació amb ell?

En Sivron va arrufar les celles.

-Ja anava sent hora que l’almirall Daala tornés per complir el seu deure -va dir.

En Sivron encara li retreia que hagués abandonat la seva missió principal de protegir els científics de la Instal·lació de les Goles. Els rebels ja s'havien apoderat del complex, pel que era massa tard perquè Daala esmenés el seu error.

- I per què ha tornat amb només un Destructor Estel·lar? -Va rondinar -. Tenia quatre Destructors Estel·lars. No, un moment... Un va ser destruït, oi? Bé, de tota manera Daala tenia tres Destructors Estel·lars... Vol poder exhibir el seu armament o què? -Sivron va deixar escapar un esbufec ​​desdenyós -. Bé, aquest cop comptem amb la nostra pròpia Estrella de la Mort, i la idea d'utilitzar-la no ens espanta gens ni mica.

-Disculpi’m, director, però el Gorgona sembla haver patit danys prou seriosos -va dir el capità de les tropes d'assalt -. Les forces rebels l’estan atacant, i crec que tenim el deure d'acudir a ajudar-los.

En Tol Sivron va contemplar al capità amb cara d'incredulitat.

- Vol que rescatem a l’almirall Daala després que ens abandonés? Té un sentit molt estrany del que són les obligacions, capità.

-Sí, però... Bé, tots estem lliurant la mateixa batalla, no? -Va preguntar el capità.

En Sivron va arrufar les celles.

-Sí, d'alguna manera... Sí, potser sí. Però hem de tenir prioritats diferents, com va deixar molt clar la Daala marxant sense nosaltres.

Va veure com les naus rebels obrien foc contra el Destructor Estel·lar, i va contemplar com la ferocitat de l'atac s'anava incrementant a mesura que els caces rebels s'enfrontaven als caces TIE en una frenètica agitació de punxades làser. La bigarrada batalla produïa un efecte gairebé hipnòtic, i en Sivron va pensar en les abrasadores tempestes de calor que assotaven Ryloth, el món natal dels twi'lek.

Va sentir com un tros de gel cometari es formava en els seus estómacs. La seva carrera havia estat molt llarga i havia estat plena d'èxits, però es disposava a posar-li fi destruint el complex que havia administrat amb tanta competència durant molts anys.

-Molt bé -va dir en Sivron amb veu gèlida des de la butaca de pilotatge del prototip de l'Estrella de la Mort -. Demostrem a l’almirall Daala que els científics podem defensar-nos sense l'ajuda de ningú.

Una sirena d'alarma va començar a sonar de sobte. En Sivron va sospirar.

- Què passa ara?

Yemm i Doxin van començar a passar les pàgines dels seus manuals buscant una explicació.

-Hem detectat la presència d'intrusos -va dir el capità de les tropes d'assalt -. Són al nucli d'energia... Sembla que una d'aquestes naus contrabandistes es va amagar en la superestructura quan estàvem a Kèssel.

-Bé, i què creuen que estan fent? -Va preguntar en Sivron.

-Segons les nostres càmeres sensores, dues persones han sortit de la nau i... Bé, pel que podem veure... Eh... Sembla que estan intentant cometre alguna mena d'acte de sabotatge.

En Sivron es va aixecar en el seu seient, molt alarmat.

- Bé, doncs impedeixin-lo! -Va arrencar el manual de les mans d’en Doxin i va anar passant ràpidament les pàgines -. Utilitzeu el procediment d'emergència número... –En Sivron va seguir passant pàgines amb els ulls clavats a les llistes i diagrames, i després va passar unes quantes pàgines més abans d'acabar llançant el manual de banda amb expressió disgustada -. Tan sols utilitzi el procediment adequat, capità. Però faci alguna cosa!

-Només disposem d'uns quants homes i no comptem amb molt de temps -va dir el capità -. Ordenaré que dos soldats es posin vestits de buit i s'ocupin personalment dels intrusos.

-Sí, sí -va dir en Sivron movent d'un costat a un altre la seva mà i fendint l'aire amb les urpes -. No em molesti amb els detalls. Només cal que elimini el problema, entesos?

En Lando va moure l'escut facial del seu enorme casc intentant veure-hi una mica millor, però el vestit dissenyat per la corpulència d'un wookiee no parava de plegar-se al seu voltant adquirint formes tan estranyes com incòmodes. Només el fet de fer-se una idea de cap a on avançava ja l'obligava a esforçar-se el doble del que hauria hagut de fer-ho si portés posat un vestit de la seva talla.

Les seves botes magnètiques ressonaven sobre les planxes metàl·liques del gegantí cilindre que albergava el nucli d'energia. Un extrem s'anava aprimant igual que una filosa fins a acabar en una punta tan dura com el diamant, i el nucli exercia pressió sobre un altre punt de contacte que brollava del pol sud de l'Estrella de la Mort. El foc estel·lar espurnejava entre aquests dos punts a mesura que la càrrega s'anava acumulant a poc a poc.

L'esquelet de bigues, suports i tubs d'accés, compartiments delimitats amb mampares, allotjaments temporals i magatzems formava una mena de gàbia gegant al seu voltant. Passarel·les interconnectades creuaven els espais oberts formant una complicada teranyina. El prototip tenia la mida d'una petita lluna, però la seva gravetat era molt reduïda. Lando havia de fer grans esforços per conservar l'equilibri, i deixava que les seves botes magnètiques determinessin en quina direcció quedava el «a baix».

-Hem d’acostar-nos una mica més als mòduls d'energia -va dir la veu de la Mara, convertida en un brunzit metàl·lic pel diminut auricular que en Lando portava a l'orella.

Lando va buscar una manera de respondre i va acabar descobrint com podia activar el micròfon del seu casc.

-El que tu diguis. Com més aviat em lliuri d'aquests detonadors, més feliç em sentiré... –En Lando va sospirar, en part per a si mateix però també en benefici de la Mara -. Francament, creia que haver destruït una Estrella de la Mort ja era suficient per a la vida de qualsevol home.

-Prefereixo els homes que mai es conformen amb un simple «suficient»-va respondre la Mara.

En Lando va parpellejar, no gaire segur de com havia d'interpretar el seu comentari, i va acabar permetent-se un gran somriure.

Lando va anar baixant per l'immens cilindre del nucli, estenent una mà enguantada per ajudar a Mara. Va inclinar el seu visor per protegir-se els ulls de la resplendor que brollava de la descàrrega produïda en els punts de contacte. El disc emmarcat per dues protuberàncies que era el Falcó seguia agafat a una gruixuda biga per sobre dels seus caps.

-Bé, crec que no cal que anem més lluny -va dir la Mara estenent una mà -. Dóna'm el primer detonador.

En Lando va furgar en el recipient protegit i va treure un dels gruixuts discos que contenia. La Mara el va sostenir cautelosament al palmell del seu guant encoixinat i es va inclinar per adherir-lo a una planxa metàl·lica del casc.

-Anirem donant la volta i els col·locarem a intervals per tot el perímetre -va dir.

Després va pressionar el botó de sincronització amb el polze. El detonador va quedar il·luminat pel lent parpelleig de set llumetes que s'encenien i s'apagaven amb la regularitat del batec d'un cor, i va esperar el moment de l'activació final.

-Quan estiguin tots col·locats ens donarem vint minuts estàndard de termini -va dir la Mara -. Això hauria de ser més que suficient per tornar al Falcó i sortir d'aquí.

La Mara va començar a avançar per la corba del nucli del reactor sense esperar que Lando es mostrés d'acord amb el seu pla, es va tornar per demanar-li un segon detonador i el va col·locar sobre una altra planxa del casc.

En Lando podia percebre les febles vibracions del nucli en forma d'un bategar sota les seves botes magnètiques. L'energia emmagatzemada semblava moure’s en una nerviosa agitació, acumulant ràpidament en una impacient espera del moment en què per fi seria deixada en llibertat.

Travessar la circumferència del gegantí nucli d'energia i col·locar els set detonadors semblava exigir tota una eternitat. Quan van tornar al punt de partida, la Mara es va inclinar cap al Lando fins que aquest va poder veure la seva cara a través de la corba del visor facial.

- Preparat, Calrissian?

-I tant -va respondre en Lando.

La Mara va pressionar el botó activador del primer artefacte. Els detonadors van iniciar el compte enrere, indicant-ho amb un parpelleig blau que va ser clarament visible al voltant de tot el perímetre.

-Tornem al Falcó, i de pressa -va dir la Mara.

En Lando va començar a seguir-la.

Un instant després un moviment tot just percebut de cua d'ull a un costat d'aquell casc tan gran com una galleda va atreure la seva atenció, i en Lando va girar el cap amb el temps just de veure el voluminós vestit blindat d'un soldat imperial. L'enemic semblava un caminant AT-AT amb forma de ser humà, i el seu vestit tenia articulacions reforçades en els colzes i els genolls, enormes i pesades botes..., i fulles vibratòries com urpes incrustades en els guants. Un sol tall d'aquestes armes n'hi hauria prou perquè el soldat esgarrinxés el vestit d’en Lando, matant-lo amb la descompressió explosiva que es produiria com a resultat de l'obertura.

El soldat va sortir d'una escotilla d'accés a l'estructura situada per sobre d'ells, i va permetre que la baixa gravetat esmorteís la seva caiguda mentre la seva considerable massa descendia sobre el nucli d'energia. Les seves botes van ressonar sobre el metall quan va aterrar al costat d’en Lando i la Mara.

- D'on ha sortit? -Va preguntar en Lando, i es va ajupir mentre el soldat saltava sobre ell amb les fulles vibratòries dels seus guants precedint-lo.

En Lando es va doblegar cap enrere com un arbre mucós assotat per una tempesta. Les seves botes magnètiques van mantenir immòbils els seus peus sobre les planxes, però va llançar tot el cos en la direcció oposada. Les fulles vibratòries van passar brunzint al costat del seu pit.

La Mara va reaccionar amb més rapidesa que ell i va fer girar el recipient amb l’encoixinat protector buit que havia contingut els detonadors, impulsant-lo amb tot el pes del seu cos. Un esmolat cantell metàl·lic va xocar amb el gruix casc del soldat.

El soldat va estendre un braç i va travessar el recipient amb les seves urpes vibratòries. La Mara va aprofitar el seu fugaç moment de pèrdua de l'equilibri per agafar a Lando i afegir la seva massa a la seva mentre empenyia al soldat. Va utilitzar un peu per desprendre una bota del soldat de les planxes metàl·liques mentre aquest es debatia desesperadament intentant recuperar l'equilibri, i després es va llançar sobre ell. L'impacte va desprendre la bota magnètica del sòl, i el soldat es va trobar sense cap punt de subjecció.

La inèrcia que li havia proporcionat l'atac de la Mara i el fet que hagués deixat d'estar adherit al nucli van fer que el soldat comencés a caure. Va agitar frenèticament els braços intentant trobar algun agafador en la llisa superfície del cilindre, però va seguir relliscant cap als punts de contacte embolcallats en núvols d'energia flamejant. Les fulles vibratòries dels seus guants van deixar llargues marques platejades en el metall, però no van aconseguir frenar la seva caiguda.

El soldat va ser atret inexorablement cap avall fins que va acabar arribant a la zona de descàrrega entre els punts de contacte, on va quedar convertit en vapor que es va esfumar amb un últim espurneig d'estàtica verd i blau.

Els detonadors continuaven el seu compte enrere.

-Anem cap allà, Han -va transmetre en Lando -. Assegura't que estàs preparat per enlairar-te quant hi arribem, vell amic.

Un instant després va sentir una vibració a través de les soles de les seves botes, i va alçar la mirada per a veure com un altre soldat es deixava caure des de les passarel·les. El nouvingut anava armat amb un rifle desintegrador, però en Lando va suposar que no s'atreviria a usar-lo estant tan a prop del nucli d'energia.

El segon soldat va alçar el seu rifle desintegrador i el va moure indicant-los que havien de rendir-se, però cap veu va sorgir de les ràdios dels seus cascos. Lando es va preguntar si el soldat hauria sintonitzat una freqüència diferent, o si es limitava a esperar que els moviments amenaçadors del rifle fossin considerats com un llenguatge universal.

- Pot sentir-nos? -Va preguntar en Lando.

- Qui sap? Distreu-lo... Se'ns està acabant el temps.

En Lando va començar a agitar les seves mans enguantades i va estendre un braç cap a la plana metàl·lica, assenyalant els detonadors que continuaven parpellejant. Després va moure les mans en un frenètic aleteig, i va acabar desplegant els braços en un intent de suggerir una gegantina explosió.

El soldat va girar el cap, i la Mara va saltar cap endavant i va agafar el canó del seu rifle desintegrador i el va utilitzar com a palanca. La inèrcia del seu cos i les condicions de caiguda lliure van ser suficients perquè el soldat perdés l'equilibri i sortís acomiadat cap a les passarel·les de dalt.

- Som-hi! Oblida't d'ell... -Va dir la Mara tornant a reunir-se amb Lando -. Hem d'arribar al Falcó abans que aquests detonadors esclatin.

La Mara i en Lando van iniciar el retorn a la nau, corrent tan de pressa com podien i agafant-se a les bigues de suport. El segon soldat va aconseguir estendre un braç i aferrar-se a un conducte refrigerant del garbuix de tubs i canonades, detenint la seva incontrolable caiguda. Després va reprendre el seu descens cap al nucli d'energia, ignorant al Lando i la Mara i intentant arribar el més de pressa possible als detonadors.

En Lando podia sentir com l'enorme vestit d’en Chewbacca es plegava contínuament al seu voltant fent que li resultés molt difícil caminar. Va mirar cap enrere i va veure que el soldat estava manipulant els detonadors, però sabia que la Mara els havia connectat amb un bloqueig cibernètic. Ja només faltaven uns minuts perquè es produís l'explosió, i el soldat no podria impedir-la.

En Lando i la Mara van entrar al Falcó quan faltava menys d'un minut per al moment de la detonació, i van segellar l'escotilla en el mateix instant en què en Han desprenia l'urpa de subjecció.

- Vaja, m'alegra molt que hagueu pogut acompanyar-me! -Va cridar en Han, i va connectar els acceleradors sense perdre ni un segon.

El Falcó va sortir disparat al llarg de l'equador de l'Estrella de la Mort. Els seus motors subllumínics anaven deixant un deixant de foc blanc darrere d'ell.

El soldat supervivent va aconseguir arribar fins l'anell de detonadors. Va treballar meticulosa però ràpidament i va anar desconnectant-los un per un, utilitzant el soldador làser incorporat al seu vestit per extreure els explosius. Quan acabava amb un detonador, llançava a l'espai l'artefacte que seguia parpellejant.

Va aconseguir desactivar sis dels set detonadors. El soldat estava inclinat sobre de l'últim i ja havia començat a desprendre’l de la planxa quan va esclatar sota seu.

L’almirall Daala estava contemplant la batalla espacial que es lliurava al seu voltant. El seu rostre mostrava una invariable expressió desdenyosa mentre observava les enlluernadores resplendors del combat, i tenia les mandíbules premudes.

L'atac no anava massa bé. Les seves forces estaven sent delmades a poc a poc. Al principi de l'enfrontament ja no disposava de molts caces TIE, doncs la major part dels seus efectius havien quedat abandonats a la Nebulosa del Calder quan la Daala va fer virar el Gorgona per escapar a les explosions estel·lars. Només comptava amb les seves reserves, i els caces estel·lars dels rebels ja havien eliminat a un gran nombre dels seus aparells.

Quan el prototip de l'Estrella de la Mort va tornar a aparèixer entre els remolins de gasos que giraven sobre el seu cap, Daala havia sentit un calfred de temor respectuós. L'enorme potencial destructiu sorgit sobtadament davant ella i del fet que podria disposar-ne per assolir els seus objectius l'havia omplert de goig. El curs de la batalla havia canviat, i per fi podrien acabar amb la plaga rebel.

Però quan va saber que el prototip estava pilotat per Tol Sivron, aquell estúpid incompetent, les seves esperances es van anar esvaint ràpidament.

- Per què no dispara? -Va preguntar -. Una sola ràfega del superlàser de l'Estrella de la Mort n'hi hauria prou per destruir les tres corbetes i la fragata. Per què no dispara d'una vegada?

El comandant Kratas romania immòbil al seu costat.

-No ho sé, almirall.

La Daala el va fulminar amb la mirada per deixar clar que no havia esperat cap resposta.

-Tol Sivron no ha tingut ni una sola iniciativa en tota la seva vida -va seguir dient -. Hi hauria d'haver sabut que no podia esperar que complís el seu deure ara... Redoblin els nostres atacs contra la Instal·lació de les Goles, i demostrem a Tol Sivron el que s'ha de fer.

La Daala va entreclucar els ulls i les seves lluminoses pupil·les verd maragda van recórrer el pont.

-Prou de pràctiques -va dir -. Ha arribat el moment de destruir la Instal·lació de les Goles d'una vegada i per sempre... Obriu foc!

Següent