Boba Fett: Un home pràctic (III)

Anterior

III

Nom Anor: informe diari.

Gairebé divuit anys; he estat lluny de la meva pròpia gent massa temps. Però fem allà on sigui que estiguem la nostra llar, perquè ja no tenim món natal. Tinc entès que els mandalorians també van ser nòmades, i que eren conqueridors com nosaltres, i que el seu déu era la pròpia guerra. I ara... ara no ho són, i la seva adoració a la pròpia guerra es va esvair a causa que un dels seus líders volia que les coses fossin més civilitzades. Lluiten les guerres d'altres nacions per diners, si és que lluiten alguna vegada.

Quan vaig veure els tatuatges en aquesta banda de femelles, vaig pensar per un moment que entre els mandalorians podria quedar un vestigi dels autèntics guerrers, i que podrien ser com nosaltres, valorant el seu propi dolor i la seva pròpia mort. Però no... això és vanitat, decoració, res més. No tenen castes, ordre, ni aspiracions per millorar l'univers o salvar-lo. Només es preocupen de sobreviure dia a dia. La seva cultura està presa prestada, i ja no la imposen als altres. Per tant, no poden tenir cap fe en ella.

Allò que tu valores i respectes, has de fer que altres també ho respectin. Però no importa. De tota manera resultaran útils.

Nar Shaddaa: nau d'assalt classe Gladiador Beroya, aparcament de lliscants.

- Perdent els nervis? -Va preguntar en Fett.

El Mandalore, líder dels clans, era una tremolosa holoimatge blava surant sobre la consola del caça d'assalt d’en Beviin. Estava netejant el seu blàster.

- Matar un polític de l'oposició no és un encàrrec que realitzi habitualment -va dir en Beviin.

- Què és el que et preocupa?

- La intranquil·litat ciutadana que causarà.

- Sempre hi ha intranquil·litat ciutadana -va dir en Fett -. El dia que comences a decidir qui té el major suport moral abans d'acceptar una recompensa, més val que t'uneixis a l'Exèrcit de la Nova República. I ells tampoc et deixen seleccionar i triar les batalles.

En Beviin va tractar d'ocultar el seu malestar. En Fett tenia raó: sí, podria ser excessivament primmirat sobre els seus encàrrecs i probablement traçava massa línies sobre quins assassinats i execucions eren correctes i quins no.

- Però aquest assumpte em segueix semblant una mica més enllà d'un càstig per no complaure a qui t'ha pagat.

- Continua.

- És massa estratègic. És la sincronització.

- Són cent mil crèdits. Quan vas veure tants diners per última vegada?

- Bé, oblidem això. - Des de la cabina del Gladiador, en Beviin notava les mirades nervioses quan els vianants feien mirades furtives a la cabina feblement il·luminada del caça i s'adonaven que no només era un Gladiador, sinó que a més estava ocupat. Quan girava el cap, s'afanyaven a allunyar-se. Fins i tot en un punt calent del crim com Nar Shaddaa, una nau d'assalt amb grans canons i un pilot Mando a bord era una visió poc habitual en un aparcament -. No vol que tan sols li parteixi les cames o li d'una bona pallissa. Vol que un polític de l'oposició desaparegui just abans de les eleccions. Això no és un record que s'ha passat la data de pagament de la factura.

- De manera que és una cosa política. També ho és tractar amb els Hutts.

- No, tot això és molt... impersonal. -En Beviin, amb un ull encara fix en els grups de xusma que es quedaven bocabadats davant el Gladiador, va fer que els llums de navegació parpellegessin ràpidament, espantant als espectadors -. Recomanaria... prudència.

En Fett seguia donant voltes en una mà al visor de l’EE-3, clarament distret.

- Necessites aquests crèdits.

En Beviin es va adonar que havia de semblar que estava demanant ajuda.

- No és el millor any que he tingut, no.

- Tinc més ofertes de les que puc manejar a la meva edat. -El Fett hologràfic va començar a encaixar l'òptica de nou en el canó del blàster -. Treu-me un parell de les mans de tant en tant.

- Mand'alor...

- Fett fora.

Mentre en Beviin caminava de tornada al Jara' per tancar el tracte amb l’Udelen, va ponderar l'estranya barreja d’escrupolosa indiferència d’en Fett puntuada per escassos actes del que qualsevol altre home hauria considerat pura sensibleria. Més ofertes de les que pot gestionar a la seva edat? Encara seguia sent el millor del negoci. L'oferta de posar treball en el camí d’en Beviin no tenia res a veure amb el fet que en Fett tenia una fortuna i en Beviin es passava la major part de l'any a l'atur, no senyor. En Fett havia fet diverses coses altruistes - i encara que ell mai ho admetés, s'havia corregut la veu- perquè pensava que s'havien de fer.

Perquè era correcte. En Fett tenia els seus moments. I al següent et volava el cap perquè eren estrictament negocis.

En Beviin va tornar a entrar al Jara'. L’Udelen seguia allà, gairebé com si no s'hagués mogut. En Beviin va donar un cop d'ull a les taules a l'altre costat del bar: la mare i la filla de les armadures vermelles també seguien allà.

- Tracte fet -va dir a l’Udelen.

L'home encara tenia un got ple de líquid clar davant seu, i aquest tampoc semblava haver-se mogut. Es va dur la mà a l'interior de la jaqueta - lentament i deliberadament - i va extreure un xip de crèdit.

- Sabràs quan has completat el treball -va dir -, i jo sabré com trobar-te per completar el pagament. Si m'agrada el resultat, tindré molta més feina per a tu i els teus camarades.

Al Beviin li agradava com sonava això. Va agafar el xip i el va introduir en el port de dades de la placa del seu avantbraç per comprovar si era vàlid: cinquanta mil crèdits, suficients per transformar la vida de la seva família durant un temps. El parpelleig d'una llum blava ho va confirmar.

-És un plaer fer negocis -va dir.

L’Udelen va inclinar lleugerament el cap, després va sortir caminant del bar amb la lenta dignitat d'una comitiva funerària. La seva manera de caminar va reforçar la sensació d’en Beviin que no era simplement violència entre sacs d'escòria. Aquí hi havia alguna cosa més.

Un cop d'estat. Havia de ser un cop d'estat. Una manera curiosa de fer-ho, però de vegades el camí més fàcil per aconseguir el poder era el menys directe. L’Udelen no semblava un home que cregués en el poder de les urnes. En Beviin el va veure marxar, i en un moment de curiositat es va treure el guant blindat i va introduir cautelosament un dit en la beguda aparentment intacta de l’Udelen. Semblava aigua. La va provar.

Era aigua.

De totes maneres, l'alcohol i els negocis no eren una bona barreja. No obstant això, el negoci d’en Beviin ja estava fet, de manera que va demanar begudes per a les dones de les armadures vermelles i va avançar tranquil·lament cap a la seva taula per posar els gots davant seu. Era tan sols bones maneres. Alguns dels parroquians que s'alineaven a la barra van mirar al Beviin com si anés a provar alguna frase per lligar, però eren aruetiise, estrangers, i no entenien la seva obligació.

- Oya, vod'ika -va dir a la noia. Els no mandalorians pensaven que es tractava només d'una forma de dir salut, però era molt més que això: Sobreviu, germaneta, Caça, gaudeix de la vida, honra el poble -. Oya manda.

- Oya -va dir la noia-. Em dic Dinua.

- I jo sóc Briika -va dir la seva mare, d'ulls ferotges. El seu nom provenia de la paraula que significava "somriure", i en Beviin gaudia amb aquesta classe d'ironies. Podria fer que qualsevol que la mirés fixament es marcís -. Aquests guants blindats són il·legals. Però això ja ho sabies.

- Simplement m'agraden les antiguitats -va dir en Beviin. Va donar uns copets a la beina que penjava del seu cinturó, que albergava un antic sabre en el seu interior -. Tinc un beskad a joc, a més a més. Algun motiu pel qual estigueu de viatge?

- Hem de guanyar-nos la vida ara que el meu vell ha mort.

Cap Mando deixaria mai una vídua o una òrfena abandonada a la seva sort. Compartien la sort quan es trobava en el seu camí, perquè la vida era dura i no hi havia manera d'endevinar quan podries veure't necessitant alguna cosa.

- Jo podria ajudar.

En Beviin ja tenia a la butxaca suficients crèdits perquè ell i Medrit aguantessin durant l'any vinent. Si l’Udelen tenia més treballs per oferir en les setmanes següents, hi hauria moltes coses que la Briika i la Dinua podrien fer.

Igual que en Fett, no sempre podia encarregar-se de tots els treballs que li oferissin.

Següent