Els Fills dels Jedi (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

-Anem, Chewie... No li has sentit dir en aquest tipus aquesta tarda que no hi havia res allà dalt?

En Han Solo va fer lliscar el feix de la seva llanterna per la silenciosa foscor de la Casa d’en Plett. El raig de llum era molt més potent que la claredat projectada per la vareta de la Leia, doncs sorgia de l’il·luminador actínic d'un contrabandista. Una cosa va fugir veloçment en un racó, invisible en la boirina estígia que envoltava les ruïnes de la casa, i les fosses nasals d'en Han van captar una desagradable olor dolça molt semblant a la de la fruita podrida.

Chewbacca va produir un ronc gemec de desaprovació.

- Com, és que vas a deixar-te espantar per un bitxet de res? -El feix del il·luminador va trobar el cercle mat de la protecció metàl·lica que cobria el pou -. Probablement hi haurà munts d'ells allà baix...

En Han es va agenollar al costat de la tapa i va despenjar la seva caixa d'eines de l'espatlla. Les llums dels jardins penjants suraven en les altures i escampaven els seus centellejos llunyans a través de la boira.

En Han havia fet dues trucades a la Mara Jade a través del transductor de l’Holored, però cap havia rebut contestació. El seu intent de posar-se en contacte amb la Leia en els arxius municipals tampoc havia donat cap resultat. Li van dir que encara no havia arribat, el que li va semblar molt impropi de la Leia, encara que entre la boira i la foscor era possible que hagués girat per on no devia i estigués perduda en algun hort. Fos el que fos el que pogués aguaitar en els suposadament inexistents túnels ocults sota de la Casa d’en Plett, resultava difícil imaginar qualsevol perill que pogués caure sobre algú que es trobava a la superfície d'aquell tranquil Jardí de les Delícies envoltat de boires. En Han s'havia posat en contacte amb la Wínter en el subespai, li havia dit hola a l’Ànakin i havia parlat durant uns moments amb en Jacen i la Jaina, que no havien interromput ni un sol instant els seus intents de ficar les mans pel camp hologràfic, amb el que deixaven molt clar que no s'adonaven que el seu pare no estava a l'habitació amb ells. Però quan la transmissió va haver acabat i el silenci va tornar a apoderar de la casa que els havien cedit. En Han va comprendre quin era l'autèntic problema a què s'enfrontava.

Volia tornar a la Casa d’en Plett i fer una ullada.

Creia saber com es podia arribar a les criptes.

Igual que en Drub McKumb, va pensar amb sarcàstica diversió, ell també tenia els seus «càlculs».

Chewbacca li va passar l'equip que havia tret del compartiment del Falcó Mil·lenari: un generador antigravitatori d'escala-3 i un parell de cèl·lules d'energia del tipus motxilla. En Han va col·locar el generador sobre la tapa del pou i va activar les agafadores magnètiques, de manera que només va aconseguir descobrir que la tapa no era de duracer tal com havia pensat, sinó d'un metall no ferrós. Això resultava interessant, considerant el diferencial de preus existent entre el ferrós i el no ferrós. Tampoc hi havia nanses.

-Bé, suposo que haurem de recórrer als mitjans més expeditius.

Va treure un petit trepant de la seva caixa d'eines i el va connectar a una cèl·lula d'energia, i mentre ho feia se li va acudir preguntar-se qui havia posat aquella tapa en aquest lloc i quant temps portava allí. A jutjar per la brutícia i terra acumulada que hi havia a les escletxes, la tapa hi era des de feia un parell d'anys com a mínim, però la Leia li havia dit que en la seva visió d'anys anteriors el pou havia estat obstruït mitjançant una reixa en comptes d’una llosa sòlida, probablement per raons calòriques.

En Han va seguir treballant sota el feix lluminós de la llanterna d’en Chewbacca: va adherir reblons a la tapa i va subjectar el generador antigravitatori. No tenia cap forma de saber quina era la profunditat de la columna d'aire del pou, però basant-se en l'altura de les terrasses que s'alçaven sobre el sòl de la vall havia calculat que devia tenir un mínim de cent metres de longitud. Un escala-3 n'hi havia prou per a la immensa majoria de treballs d'aquelles dimensions, i un cop activat el generador no va tenir cap dificultat per aixecar la tapa. La llosa metàl·lica havia estat bisellada cap a l'interior i era més gruixuda del que es podia esperar, el que permetia que encaixés molt bé en la vora interior del pou.

Nubècules de vapors calents impregnades per la pestilència del sofre van sospirar al voltant de la tapa a mesura que aquesta anava sent alçada, i unes quantes filagarses es van enroscar al voltant dels peus dels intrusos mentre guiaven la tapa fins apartar-la del buit, però el fons del Pou d’en Plett ocultava una deu merament càlida, no una realment calenta. En Han va ficar el il·luminador en el buit, i la seva claredat va permetre veure gruixuts coixins de molsa i liquen sobre la lluent humitat de la pedra fosca. L'olor de fruita podrida va arribar fins a ells, barrejat amb la pudor del sofre i les bafarades acres del clor. En Chewie va grunyir.

-Be, així que fa pudor -va dir en Han -. La sala de motors del Falcó també fa pudor cada vegada que se'ns trenca una canonada.

Tal com pensava, hi havia buits per ficar les mans tallats a la roca. Les irregularitats del mateix pou i els gruixuts blocs i abismes d'ombra que creaven l’ocultaven tot més enllà dels primers metres, i les fantasmals masses de vapor que suraven d'un costat a un altre rebutjaven la llum retornant-la cap amunt. En Han va lliscar un anell de cable de seguretat al voltant de la pedra vertical que hi havia entre dues finestres amb forma de forat de pany i va subjectar l'altre extrem al seu cinturó. Chewie es va embolicar la cintura amb dues passades de cable.

-Molt bé -va murmurar en Han mentre es subjectava l’il·luminador a la pitrera de la jaqueta -. Anem a esbrinar per què és tan popular aquest lloc...

«Amagar els nens al pou.»

Va estar a punt de passar per alt la porta que portava al passadís. Estava incrustada al mur del pou just allà on les ombres semblaven entrecreuar-se independentment d'on vingués la llum. La calor s'anava intensificant a mesura que descendien, i aquella repugnant olor dolça es tornava més forta amb ell. En Han era molt conscient dels moviments reptants i sorollosament líquids que es produïen entre les capes de liquen i els dipòsits minerals acumulats sobre la roca. Però per sota del nivell de l'entrada del passadís, tots els agafadors estaven plens de molsa. La diferència era prou visible per enviar-lo novament cap amunt en una segona inspecció, i en Han va investigar amb la seva llum cada ombra del voltant i el que tenia darrere.

-Allà...

Va moure la llum sobre les parets del túnel mentre ell i Chewbacca es ficaven per la boca ovalada. El wookiee es va sacsejar en un moviment ple d'incomoditat. El seu aspre pelatge color tabac s'havia tornat negre mullant-se, i estava estarrufat per la humitat. El feix de l’il·luminador es va arrossegar sobre les velles senyals que cobrien les parets i els llocs en què la molsa del sòl havia estat arrencat i havia tornat a créixer.

-No hi ha dubte que algú ha estat aquí, i d'això fa molt menys de trenta anys.

En Han es va inclinar i va recollir una mica de la molsa.

L'objecte va brillar amb un brut centelleig groguenc sota el feix del seu il·luminador. Era tan gran com l’ungla del seu polze, i posseïa una curiosa qualitat mat i lluent a la vegada. La superfície estava recoberta per un complex traçat de línies fosques.

-Xilè -va dir en Han -. Un xip de memòria... Si el vell Plett realment va ser el geni de la botànica que tothom afirma que era, aquest lloc havia d'estar ple de seqüenciadors, tancs i altres andròmines. No m'estranya que la gent vingués aquí per emportar-se tot aquell equip. -En Han va separar l'extrem del cable de seguretat del seu cinturó i va deixar que pengés davant de la boca del túnel -. Quina és la cotització del xilè en el mercat obert últimament, Chewie?

El wookiee va negar posseir qualsevol tipus de coneixement especialitzat sobre aquestes matèries, però en Han sabia que el recobriment de xilè d'aquest vell xip de memòria hauria estat suficient com a mínim per adquirir diversos vestits iguals als que la Leia havia portat aquella tarda. Se’l va guardar a la butxaca.

-No m'estranya gens que el vell Nubblyk volgués mantenir-ho en secret.

El feix de l’il·luminador va anar revelant els contorns plens d'irregularitats de les parets que traspuaven humitat i la baixa arcada del sostre ple de molses. Una cosa negra i lluent de la mida del peu d’en Han va lliscar ràpidament a través de la molsa per esvair-se per l'entrada del passadís. En Han no va poder evitar donar un bot i en Chewie, que estava encorbat perquè el seu cap no arribés gairebé al sostre, va lliscar nerviosament una manassa peluda per la cabellera, com si sospités que alguna cosa s'havia desprès de la molsa que creixia sobre ell i estava arrossegant-se entre seu pelatge.

El wookiee va grunyir una pregunta.

-No sé -va dir en Han -. L'única cosa que podria haver acabat amb el comerç de xips, i amb qualsevol altra cosa que poguessin estar traient de tota aquesta vella maquinària, és que hagin deixat net tot el lloc. A jutjar pel que estaven dient als bars, això devia passar l'any següent a la batalla d'Endor.

Un altre retrunyir interrogatiu.

-Sí, Drub treballava per a ell com a transportista, però L’Slita sempre ho controlava tot al màxim -va replicar en Han -. La meva teoria és que només ell sabia on es trobava l'entrada en aquest lloc, i tal vegada hi hagués més d'una. Maledicció -va afegir quan van arribar al començament d'una empinada rampa en ziga-zaga -. Perquè després parlin dels llocs que són més grans per dins que per fora...

El túnel pujava a poc a poc i anava seguint el complex d'antics passatges volcànics i llits de rius subterranis que acabaven sortint a la superfície en el gran abisme de la Fissura de Plawal. Al començament de la rampa hi havia un curt túnel que travessava la roca, però l'altre extrem estava bloquejat.

-Segur que aquí hi ha la porta que la Leia va veure i que donava accés a la Casa.

Van tornar sobre els seus passos i van avançar pel túnel principal, amb Chewie deixant anar grunyits mentre s'ajustava el seu arc d'energia i el seu rifle desintegrador sobre les seves espatlles intentant col·locar-los en una posició que li resultés més còmoda.

-Sí, aquí estem... Aquesta petita fissura probablement acaba just sota el gel.

Van seguir els senyals i esgarrapades del sòl fins arribar a una gran caverna, i van creuar un estret pont de fusta que salvava un abisme del qual sorgien vapors i l'acre alè dels gasos subterranis, que formaven un mur asfixiant. Les roques de l'altre costat, allà on el túnel s'eixamplava per esdevenir un vast espai irregular ple de foscor, estaven recobertes per complexos laberints de dures formacions blanques plenes d'arrugues i ondulacions compostes per dipòsits minerals. El sòl estava esquitxat pels forats de fumaroles extingides feia ja molt temps, i era apunyalat per rierols fumejants que a penes podien obrir-se pas a través dels dipòsits minerals tenyits per mil estranys colors. Diversos tentacles blancs que semblaven cucs aplatats van sorgir d'una fumarola i van avançar cap als seus peus, però van desaparèixer gairebé a l'instant amb un espetec líquid quant en Han i en Chewbacca van retrocedir alarmats.

Al final de la caverna algú havia tallat una mena de sala a la roca. El petit recinte era ple de caixes de plàstic i dels paquetets que els contrabandistes feien servir per guardar els articles quan els amagaven darrere dels panells del casc o sota de les seccions del sòl d'una nau. La gran majoria havien estat rosegats i mossegats fins a quedar mig destrossats. Un Kretch de petites dimensions i no més llarg que el polze d’en Han es va afanyar a fugir de la trajectòria de la seva llum.

-Fil d'or...

En Han va furgar entre el munt d’escombraries de plàstic amb la puntera de la bota i després es va agenollar per extreure alguna cosa metàl·lica que va relluir amb un brut centellejar sota la llum. Estava retorçat i doblegat, i resultava obvi que havia estat estirat a partir de la seva configuració original i que després havia estat enrotllat per guardar-lo allà. Les gruixudes capes de dipòsits minerals que se li havien anat adherint relluïen amb reflexos d'un rosa daurat sota el feix de l’il·luminador.

-I és de qualitat comercial.

En Han va lliscar el feix lluminós sobre les altres dues portes de la sala, que portaven a una escala i a un túnel respectivament. Els sostres, força baixos, exhibien una dentadura d'estalactites i un abundant pelatge de dipòsits de sodi i sílice que semblaven cabells. Les capes de liquen brillaven en brins blaus, verds i carmesins sobre les parets, i serps de boirina s'enroscaven a terra.

-A veure què més hi ha aquí.

Brises calentes i acres van remoure la cabellera amarada per la suor d’en Han i el pelatge del wookiee mentre avançaven pel sistema d'esquerdes i fissures. Petits cursos d'aigua regalimaven a través de les formacions de les parets, i el sofre i la pudor de Kretch feien que la foscor es tornés opressiva i gairebé irrespirable. Van arribar a una altra sala oberta a la paret del túnel i la llum d’en Han va brillar sobre un munt d'embolcalls metàl·lics i taulers de circuits, i va arrencar centelleigs als buits ulls de vidre del cap cilíndric d'un vell androide APD-40.

- Per què van deixar de fabricar la sèrie APD, Chewie?

En Han es va posar a la gatzoneta per inspeccionar les planxes metàl·liques. Tots els xips havien sigut arrencats, i no quedava ni una sola cèl·lula d'energia.

El wookiee va aventurar la hipòtesi que havia estat a causa de les Guerres Clòniques, però no va entrar a la sala. Va romandre immòbil al llindar amb forma de rectangle rabassut, parant l'orella per captar qualsevol so que pogués arribar de la negror del túnel i la càmera d'ecos de la caverna anterior. En Han només podia sentir el clapoteig distant de l'aigua en algun lloc, però sabia que el seu amic tenia unes orelles molt més agudes que les seves.

-Sí, ja ho havia pensat... Els van substituir per la sèrie C Tres perquè els APD utilitzaven fil d'or i punts de xilè. Aquest model és força antic. -En Han va lliscar el feix de l’il·luminador per sobre del garbuix de taulers saquejats i caixes metàl·liques sense fons -. Bé, tota aquesta ferralla ha d'haver sortit de sis o vuit androides com a mínim. No hi ha dubte que això era el que cercaven.

Van trobar les joies a la següent sala d'aquell passadís.

- Què...?

L’il·luminador d’en Han va crear una infinitat d'arcs de Sant Martí sobre les tres caixes alineades al llarg de la paret, i els bigarrats torrents de colors van rebotar-hi per escampar una ruixada de foc sobre el sostre. En Han es va inclinar i va començar a extreure pendents, cadenes, pectorals i penjolls, tots bruts i recoberts de crostes minerals.

Chewie va grunyir una observació i li va ensenyar una caixa de plàstic mig plena de xips de xilè.

Els ulls d’en Han es van trobar amb els del wookiee, i van veure-hi la mateixa perplexitat que estava sentint.

-Això no té cap sentit. -En Han va enfonsar els dits en els xips. Estaven barrejats amb ferralla electrònica que encara podia ser utilitzada, des de fil d'or fins a cèl·lules d'energia passant per fragments de seleni -. Hi ha d'haver com tres quarts de milió de crèdits en aquesta habitació.

Va desviar el feix de l’il·luminador cap al llindar interior, i la claredat es va anar movent sobre els angles precisos i tallants de masses de maquinària, pantalles enfosquides i els polits i corbs braços dels processadors i les bombes -. I tot això segueix intacte. No puc imaginar-me en Nubblyk donant-se la volta i sortint d'aquí sense...

Chewie va alçar una manassa peluda i va tornar el cap cap a la porta exterior. Després va moure un dit indicant-li que apagués l’il·luminador.

Silenci, i una foscor impenetrable. El hursh-hursh llunyà de l'aigua creava ecos en les irregularitats del sostre enganxat als seus caps.

Un horrible soroll d'esgarrapades i el repugnant pudor dolç dels kretchs van fer que en Han hagués d’esforçar-se per expulsar de la seva ment l'espantosa fantasia que una dotzena d'aquestes criatures havien començat a enfilar-se per les seves botes un segon després que apagués l’il·luminador.

En Han va avançar cautelosament fins al lloc on sabia que en Chewie seguia immòbil davant de l'entrada. La seva mà estesa va acabar entrant en contacte amb el pelatge del wookiee. Si el seu company hagués estat humà, en Han hauria murmurat el seu nom per evitar trobar-se amb un ganivet entre les costelles, però el wookiee reconeixeria la seva olor. Chewie no va grunyir, però en Han va sentir com el pelatge del braç del seu amic s’estarrufava entre els seus dits.

Estava clar que hi havia alguna cosa al passadís.

Una ràfega d'aire calent que vagabundejava pels túnels va portar una pestilència a fera tan terrible que en Han gairebé va patir un accés de nàusees. Fos el que fos, una quantitat d'olor tan considerable només podia sorgir d'alguna cosa molt gran.

Després hi va haver un crit i un sobtat esgarrapar d'urpes. En Han va cridar «Llum!» Per advertir Chewbacca i va llançar el feix a plena potència directament sobre la font del so. La resplendor va cremar amb una duresa diamantina sobre uns ulls groguencs i unes dents marrons que ja es preparaven per mossegar i estripar. El feix desintegrador d’en Chewbacca va fallar el blanc i es va dispersar, rebotant bojament en l'estret espai mentre la criatura, una massa de pèls bruts i coberts de floridura que udolava i rugia, es llançava sobre el wookiee.

No es podia ni pensar en fer un segon tret, i en Han va atacar amb el seu ganivet, enfonsant-lo a l'esquena de la criatura mentre l'impacte de la seva càrrega feia que Chewbacca caigués a terra. L'ésser va cridar i es va debatre entre les mans d’en Chewie mentre llançava urpades contra en Han, i l’il·luminador que havia caigut a terra va revelar un moviment en la foscor. Altres criatures s'aproximaven a la carrera amb els ulls flamejant, i el sostre ple de forats i protuberàncies va ressonar sobtadament amb l'eco dels seus crits.

En Han va aconseguir apartar-se del primer atacant quan el seu cos es va quedar flàccidament immòbil. Va agafar l’il·luminador i el rifle que s'havia escorregut dels dits d’en Chewbacca, i el wookiee va rodar sobre si mateix fins a quedar dret, va saltar sobre el cadàver i va iniciar una veloç fugida en la foscor. En Han va arrencar a córrer darrere d'ell. Va llançar un tret a la seva esquena, i el feix desintegrador va anar d'una paret a una altra amb un estrident xiuxiueig per mostrar amb la fugacitat del llamp a les repugnants criatures que li trepitjaven els talons.

- Per aquí!

Chewie es va limitar a deixar anar un rugit mentre les seves llargues cames li anaven donant cada vegada més avantatge i el portaven pel laberint serpentejant del túnel rocós. El feix de l’il·luminador saltava bojament sobre els murs recoberts de floridura, lliscant a través de llindars que s'obrien a la tenebrosa foscor de sales tallades en la pedra, transformant les estalagmites de la gran caverna en atacants i els vells forats volcànics i les formacions de lava en pous sense fons. En Han i Chewbacca seguir corrent, relliscant sobre la prima capa de fang que cobria el terra i avançant en una boja carrera cap a l'esquerda fosca de l'entrada al túnel que portava fins al pou... I llavors el feix de l’il·luminador els hi va mostrar les llampades d'alguna cosa immòbil al túnel, un lluent cos arrodonit que brillava com una joia negra o les escates d'alguna criatura monstruosa, quelcom que lluïa com una massa de llambordes mullades que de sobte va semblar estendre’s per tot el túnel abastant parets, sostre i sòl; cosa que no havia estat allà abans.

Kretchs.

El túnel que portava al pou estava ple de kretchs.

En Han i en Chewie es van quedar immòbils durant un moment, atordits i perplexos, i van contemplar aquell malson bullir de cossos d'insectes que omplia el passadís amb una catifa viva de gairebé trenta centímetres de gruix. Llavors, com si una mà invisible acabés de treure un tap, el riu de kretchs va començar a fluir cap endavant.

En Han va cridar alguna cosa totalment inadequada donades les circumstàncies i va arrencar a córrer cap a l'esquerra i els embalums mig ensorrats de velles formacions de lava i petits cràters que deixaven escapar nubècules de vapors, amb Chewie darrere seu i totes les legions de la foscor udolant a les seves esquenes.

-Hem de trobar una forma de tornar al pou -va panteixar desesperadament mentre les fràgils capes de dipòsits minerals i les retorçades estructures cristal·lines cruixien i s'enfonsaven sota els seus peus i els retalls de liquen fosforescent palpitaven i s'agitaven com brases arc-irisades sentint el vent a seu pas. L'aire d'aquella zona estava tan saturat de gasos volàtils i de la pudor del sofre que semblava cremar. La calor asfixiant i la mossegada d'aquella atmosfera que intentava rossegar-los els pulmons van fer que en Han tossis i s’ennuegués -. Cal tornar a les voltes... Potser per aquí...

Més crits, i dues formes negres van sorgir del no-res per entrar a la claredat de l’il·luminador allà on s'escampava sobre el vessant d'un vell con de restes volcàniques que brollava del sòl davant d'ells.

-Pensant-ho millor, anem per aquí...

Chewie el va agafar del braç, detenint-lo, i va rugir un desafiament a la massa de foscor que tenien davant.

La foscor va respondre amb un ensordidor crit de desafiament.

-Fantàstic -va dir en Han.

Va alçar l’il·luminador i lliscar el feix sobre les llises terrasses arrodonides del que havien estat pous de fang superrecalentat i que s'havien anat refredant fins a formar pistes de ball d'estranys i bigarrats colors que encara es trobaven envoltades per les restes de les últimes bombolles..., i allí estaven.

Hi havia tres, potser quatre: un corria, i un parell avançaven de quatre grapes.

Va fer girar l’il·luminador en un gran arc i la llum blanca es va escampar sobre columnes de fum primes com dits que brollaven d'una fissura a la seva esquerra, revelant una confusió de calderes fumejants escampades per sota d'ells allà on el nivell del terra anava descendint. La claredat va caure sobre els ulls de les criatures que caminaven, trontollaven i corrien cap a ells acostant-se’ls veloçment per darrere, i va il·luminar els ulls i les mans i les tosques armes que empunyaven.

Chewbacca va disparar el seu arc d'energia i la ràfega va travessar el pit d'alguna cosa que, a jutjar per la forma aplatada del seu cap, en temps molt llunyans semblava haver estat un carosita. La criatura va seguir avançant a ròssec, deixant un rastre de sang en el seu camí. En Han va obrir foc amb el seu desintegrador contra el segon grup i va fallar, creant una enorme cicatriu que va onejar en el fang dels vells pous, i un tro ofegat va retrunyir en algun lloc a prop seu. El sòl va tremolar lleument sota els seus peus, i un petit diluvi de fragments rocosos es va desprendre del sostre i va caure sobre el cap.

- Per aquí! -Va cridar.

Va tornar a alçar l’il·luminador, i la seva resplendor els va mostrar el que semblaven artefactes humans tot just visibles a la llunyania i la foscor: un camí elevat que avançava a través de la caldera apagada, uns graons gairebé imperceptibles i, a la part alta d'una petita protuberància negra, un cercle de columnes de pedra que delineaven les seves formes contra la resplendor enjoiada dels líquens multicolors.

- Podem acabar amb ells quan entrin en el camí!

El segon grup d'atacants ja havia recorregut la meitat de la distància que el separava del començament del camí. En Han va arrencar a córrer en aquesta direcció, amb el wookiee precedint-lo gràcies a la major longitud de les cames i els seus primers atacants galopant com una gossada de feres a quatre metres darrere d'ell. La primera criatura del nou grup va arribar al camí en el mateix moment que Chewbacca, i va atacar al wookiee amb una barra de metall robada d'algun vell taller. Chewbacca va disparar el seu arc d'energia, i l'impacte va fer que l'atacant sortís acomiadat cap enrere i caigués en un antic pou de fang ple del que al primer cop d'ull en Han havia cregut que era una delicada formació de dipòsits minerals o pedra calcària el color i estranyes circumvolucions li donaven un curiós aspecte cranial.

Quan l'atacant, que semblava haver estat un mluki abans que la bogeria i l'abandonament li haguessin convertit en una bèstia udolant, va caure al pou, la formació calcària va cobrar vida amb un sobtat tremolor de membranes ondulants i una frenètica agitació de les capes carnoses d'una floridura carnívora. El mluki, que ja estava sagnant a causa de l'impacte del feix d'energia disparat per Chewbacca, va rodar sobre si mateix i va intentar aixecar-se i arrencar a córrer, però la cosa del pou va envoltar el seu cos amb tentacles que semblaven serps blanques de goma elàstica i el va arrossegar cap a les profunditats.

Les membranes blanquinoses es van remoure com una flor tremolosa o una massa d'entranyes palpitants i van enrogint lentament, i el color es va difondre al llarg d'elles fins arribar a les vores del pou.

En Han i en Chewie van reprendre la seva fugida. El sender s'anava estrenyent passant entre una successió de cràters plens d'aquella floridura carnívora, i els habitants dels pous es van estremir violentament i van intentar agafar-los els peus amb els seus tentacles serpentins. Més crits van ressonar en la foscor darrere d'ells, però en Han no va gosar girar el cap per esbrinar quines noves criatures estaven emergint de les tenebres i s'afegien a la persecució.

Al final del sender, al centre del cercle de columnes, hi havia un pou.

El forat tenia uns tres metres de diàmetre i estava envoltat per una mena d'estrada. En Han va poder sentir el so de l'aigua que corria sota i va sentir la relativa frescor de l'aire humit que brollava del pou sobre el seu rostre abrasat. La claredat blanca de l’il·luminador li va permetre veure a les criatures que s'aproximaven en una oscil·lant carrera pel camí, amb les boques obertes i llançant esgarips en els seus rostres velluts, plens de cicatrius i esgarrapades i torçats per la bogeria. Alguns encara portaven els parracs del que havien estat robes, i agitaven garrots i ganivets improvisats. Alguns havien estat humans.

Els seus ulls eren cercles inexpressius en què només hi havia bogeria. Era com tornar a veure els ulls d’en Drub McKumb.

S'estaven aproximant molt de pressa. El que havia estat un gotal es va acostar massa a la vora del sender, i va ser atrapat per un tentacle sorgit del pou de floridura que hi havia al costat. Els altres ni tan sols van mirar enrere quan el gotal va ser arrossegat entre udols fins a l'interior d'una muntanya de membranes tremoloses. El primer tret que va fer Chewbacca amb el rifle desintegrador va eliminar a un hirsut esquelet que havia estat un wífid: el segon va fallar i es va perdre en un cràter menor, on va aixecar un sortidor de fang a mig refredar que es va escampar pels voltants en una gegantina explosió del que semblava puré fumejant. El sòl va tornar a tremolar, com en una fosca advertència. Dolls de flames van brollar dels pous de fang, i rierols irisats de líquid calent van començar a traspuar de les obertures.

Cap dels atacants es va adonar d'això.

En Han sabia que encara que els dos disparessin el més de pressa possible, mai aconseguirien acabar amb totes aquelles criatures abans de ser atropellats.

No hi havia cap camí que baixés del petit monticle.

- Pel pou!

Chewie va llançar un rugit de protesta.

- Pel pou! Hi ha una sortida, això és aigua que corre, puc sentir-la...

No hi havia cap manera d'esbrinar si la sortida incloïa espai suficient per respirar, naturalment.

Un horrible devaronià es va llançar sobre en Chewbacca, amb un braç ja mig arrencat per un feix desintegrador, i va començar colpejar-lo amb un tros d'acer arrencat d'alguna màquina. Chewbacca el va alçar en suspens i el va llançar sobre el grup d'atacants, i després va tornar a disparar per cobrir-se mentre en Han es pujava d'un salt a l'estrada del pou i projectava la claredat de l’il·luminador sobre l'aigua.

Cinc metres, més o menys. Tal com havia pensat, més que un pou era un conducte que portava fins a un rierol subterrani.

En Han va fer un pas endavant i es va deixar caure.

L'aigua estava tan calenta que li faltava molt poc per cremar-se només el contrast amb l'atmosfera superrecalentada per les roques havia fet que les ràfegues d'aire que pujaven del pou semblessin fresques, i el corrent era terrible. En Han es va aferrar a les velles i desgastades pedres de l'arc lateral del pou fins que va sentir el sorollós xipolleig de la caiguda d’en Chewbacca i el grunyit que el wookiee va llançar per indicar-li que es trobava bé. Un instant després la força de l'aigua va fer que perdés la seva presa sobre les pedres, i en Han es va trobar girant bojament en la més absoluta negror mentre el corrent el colpejava implacablement contra les roques, castigant-lo com si estigués atrapat en una carrera de malson, amb l'únic objectiu de deixar-lo sense alè i fer-lo xocar amb algun obstacle invisible.

Barrots. Hi havia una filera de barrots que travessava el curs del rierol subterrani.

L'aigua es va estavellar contra el seu rostre, i en Han va escoltar/sentir l'impacte humit d'alguna cosa més xocant contra els barrots. Va buscar a les palpentes i trobar el tranquil·litzador contacte d'un pelatge xop.

Chewbacca el va felicitar per la seva magnífica habilitat a l'hora de preparar fugides el més còmodes possible.

-No et facis el llest amb mi, Chewie -va replicar en Han -. He aconseguit que sortíssim d'aquesta caverna, oi?

Mentre parlava va seguir buscant a les palpentes un agafador per a la mà o per al peu, qualsevol agafador que pogués trobar en els barrots, i es va estirar per anar examinant tota la longitud de metall corroït. La filera de barrots acabava en una esquerda del sostre de roca a mig metre per sobre de la superfície de l'aigua, i l'esquerda era tan estreta que en Han prou feines podia ficar la mà per ella. Estava intentant lliscar els dits en aquell estret espai quan van fregar alguna cosa quitinosa amb moltes potes que va reaccionar posant-se en moviment a tota velocitat, i en Han es va afanyar a treure la mà amb un crit de fàstic.

-Provem per l'altre costat.

Va tragar una profunda glopada d'aire, va girar sobre si mateix i va començar a baixar pels barrots. Els cilindres metàl·lics no paraven de baixar, el corrent aixafava el seu cos contra ells, sempre més negror, sempre més aigua...

Què faria si els barrots baixaven fins a una distància major de la que podia ascendir amb una sola glopada d'aire dins dels pulmons?

Pensar-ho va fer que se sentís dominat pel pànic, i en Han va seguir descendint al llarg dels barrots.

Roca. I un espai d'uns trenta centímetres que havia estat excavat en el fons de la llera subterrània per la salvatge carrera de l'aigua al llarg dels anys.

En Han va retorçar el cos per ficar-se pel forat i va pujar desesperadament mentre es preguntava què faria si el seu sentit de l'orientació acabava enganyant-lo. Va pujar en una trajectòria angular, va tornar a baixar i va ser arrossegat pel corrent que tirava d'ell, aferrant-lo i precipitant-lo cap a la negror.

«Pot ser que no surti viu d'aquesta», va pensar.

El seu cap va emergir de l'aigua en el mateix instant en què estava pensant que ja no podria seguir contenint l'alè ni un sol segon més. En Han estava marejat i se sentia molt feble, però va aconseguir lliscar els braços per dos forats de la filera de barrots i això li va permetre no haver de confiar en les seves cada vegada més esgotades mans.

-En el fons -va panteixar -. Molt abaix...

L'aigua el va arrencar de la filera de barrots.

En Han i en Chewbacca va romandre estirats durant una bona estona sobre l'herba al costat del brollador calent, empassant aire amb panteixos entretallats com si fossin dues feristeles mig ofegades que hagin estat eructades per una claveguera de Coruscant. La tènue i llunyana resplendor daurada d'unes llums de baixa potència indicava la situació d'un camí. Insectes fosforescents joguinejaven entre els arbres com travesses esbarts de diamants. L'aroma dels fruits de la liana-arc i l'herba mullada gairebé aconseguia amagar la feble pudor de podrit de les bafarades de sofre que brollaven de la riera. Els skrikers i els tafaners entonaven el seu greu cant coral per sota dels refilets d'una au nocturna que cantava a l'hort.

En Han va rodar sobre si mateix i va vomitar una considerable quantitat d'aigua.

-M'estic fent massa vell per a aquestes coses -va dir després.

Chewbacca va estar totalment d'acord amb ell.

En Han va pensar que almenys no enxamparien cap refredat. El corrent del riu que sorgia del Pou d’en Plett estava més calent que l'aigua d’un bany, i l'aire d'aquella zona no es trobava molt més fred. Estaven envoltats per garlandes de vapor sorgides de les deus calentes que emergien a la superfície en la part més baixa de l'hort, i que eren portades fins allà per les canonades esteses fins a les velles cases. En Han es va preguntar si seria perillós quedar-se adormits on estaven i en quina classe d'embolics podien arribar a ficar-se si ho feien.

Però llavors el record d'alguna cosa que havia passat en les criptes va acudir a la seva ment, i va acabar decidint que potser no fos bona idea.

En Han va aixecar el tors recolzant-se en els colzes, per al que va haver de fer un considerable esforç i superar la por que aquell canvi de postura fes que es trobés encara pitjor del que ja estava.

- Vas sentir res de particular en els nostres amics de les criptes, Chewie?

La sardònica rèplica d’en Chewbacca va fer que en Han es preguntés per què algunes persones afirmaven que els wookiees no tenien cap sentit de l'humor.

-Quan van aparèixer, els tres últims grups d'atacants ja sabien on trobar-nos -va dir en Han en veu baixa.

Chewie va guardar silenci. En certes espècies de micos de les cavernes, potser fins i tot en el cas dels wookiees, allò no hagués tingut res d'estrany. El sentit de l'olfacte i la capacitat d'orientar-se mitjançant els ecos gairebé sempre estaven altament desenvolupats en totes les races i espècies acostumades a la foscor.

Però en Han havia pogut veure que els seus atacants no eren membres d'aquelles races i espècies, llevat que es comptés al gotal, que havia format part del primer grup. En Han sospitava que els seus atacants eren exactament el mateix que havia estat en Drub McKumb: contrabandistes, o amics de contrabandistes, que havien sentit els rumors sobre les criptes que se suposava no existien i que havien fet els seus propis «càlculs». Després havien anat a la recerca dels xips de xilè i els fils d'or que havien format la base de la breu opulència d’en Nubblyk Slita, i havien trobat... Què era el que havien trobat?

-Anem, Chewie -va dir en Han cansadament -. Tornem a casa.

Següent