CAPÍTOL 11
En Luke va estudiar la cara de la
Cray i va intentar decidir si es recordava de qui era o de si seguia estant
sota la influència de la programació de la Voluntat.
La imatge de la visipantalla de la
sala de reunió era tan petita que resultava difícil saber-ho. Hi havia morats
en les seves galtes, el seu mentó i la seva espatlla, visible a través d'un
estrip de la seva jaqueta, i la capa de brutícia i suor que cobria els seus
cabells rossos els hi donava l'aspecte rígid i opac d'un garbuix de filferros.
Però mentre dos senglars de la tribu dels klaggs tiraven d'ella, portant-la
gairebé arrossegant a través del recinte fins al petit podi negre del Lloc de
Justícia, els seus ulls cremaven amb la brillantor de la desesperació i la seva
mirada estava endurida per la fúria i la frustració.
- Els klaggs es rebolquen en el sabó!
-Va udolar l’Ugbuz, que estava dret al costat de la taula al costat d’en Luke.
- Covards! Nassos de flor!
Menjacols! -Van cridar els altres gakfedds, que s'havien congregat al voltant
de la pantalla i omplien tota la sala sumida en la penombra.
La Cray estava exhausta i molt
bruta, però semblava il·lesa a part dels seus morats. Durant el seu totalment
infructuós registre del Bloc de Detenció de la Coberta 6, en Luke s'havia
sentit contínuament assetjat per la por que la Voluntat hagués implantat en els
klaggs la idea que, com rebel i culpable de sabotatge, la Cray havia de ser
interrogada; i aquest malson havia fet que seguís recorrent els passadissos del
voltant del Bloc Principal durant diverses hores fins a tenir l'absoluta
seguretat que la Cray mai havia estat allà, que els klaggs mai havien estat
allà i que tots els androides interrogadors seguien en el seu lloc i que encara
es trobaven connectats als carregadors murals. En Luke els havia desconnectat i
havia arrencat tots els cablejats als que va aconseguir accedir.
Hi havia acabat deixant-lo una mica
més tranquil, però havia distat molt de ser agradable i coneixent com coneixia
els gamorreans, en Luke sabia que era perfectament possible que haguessin
preferit prescindir dels androides per encarregar-se personalment de
l'interrogatori.
Però no semblava que ho haguessin
fet.
L’Ugbuz va incrustar en les
costelles d’en Luke un colze enorme amb tanta força com si fos un ariet, i va
assenyalar a la grossa truja klagg de pell blanca que estava immòbil al costat
de la freda negror de la visipantalla del lloc de Justícia.
-Kinfarg -va explicar baixant la veu
-. És el capità d'aquests fastigosos klaggs fills de truja...
Després va afegir diversos
comentaris sobre els costums personals del capità Kinfarg que en Luke va sospitar
eren purament especulatius. Els gakfedds van llançar crits burletes i insults
mentre la Kinfarg avançava remenant el cul pel passadís per ocupar el seu lloc
al costat del podi, però quan va començar a parlar tots van callar com per art
de màgia.
- Per què es va tornar contra el seu
jurament al Servei Imperial i es va unir als rebels, soldat Mingla?
La Cray s'alçà. En Luke es va
preguntar on era en Nichos -les càmeres només mostraven el Lloc de Justícia -i
si es trobava en aquell recinte amb ella i seguia obligat a la inactivitat pel
pern de subjecció que li havien posat.
-Encara ha de demostrar-se que he
fet totes aquestes coses, comandant Kinfarg.
Els gakfedds que envoltaven en Luke
van emetre un cor d'esbroncades i xiulets despectius, llevat dels que estaven
ocupats tractant d'impedir que una mitja dotzena de talz i un petit grup de
tripodals escapessin de la zona de la sala on estaven asseguts.
- Heu de veure això, idiotes caps
buits! -Estava grunyint Krok -. És la Voluntat!
Els talz es van rascar els caps, van
deixar anar uns quants trinats i van provar sort en l'altra porta amb el mateix
resultat d'abans. Els tripodals es van limitar a vagabundejar d'un costat a un
altre embolicats en una aurèola de perplexitat general, ensopegant de tant en
tant amb els mobles o amb les estòlides fileres formades pels quaranta-cinc
kitonaks als que els gamorreans havien portat laboriosament fins allà i que
havien col·locat en formació per la meitat de darrere de la sala, alineant-los
com si fossin toves estàtues de color farina.
Si més no semblava que els gakfedds
s'estaven prenent molt seriosament les ordres de què tots havien de veure la
retransmissió donades per la Voluntat.
En Luke va pensar que els affitecans
segurament estarien agrupats al voltant d'una pantalla en una altra sala de
reunió. Hi havia bastants probabilitats que s'haguessin oblidat de connectar el
monitor, per descomptat, però als affitecans els donaria absolutament igual.
-Això es demostrarà ara -li va dir
la Kinfarg a la Cray.
Sentir un bàsic generalment
excel·lent, encara que col·loquial i parlat amb veu una mica pastosa, sortint
d'aquells rostres bestials de grans musells seguia resultant extraordinàriament
estrany.
Fileres de lletres verdes van cobrar
vida amb una ondulació sobre la pantalla del podi negre darrere de Kinfarg.
• Se sap sense cap dubte que ha col·laborat amb altres espies i
sabotejadors rebels
• Ha ajudat als sabotejadors que operen a bord a danyar l'estructura
d'aquesta nau i, conseqüentment, ha posat en perill la seva missió
•Ha intentat emprar la violència contra oficials d'aquesta nau que estaven
complint el seu deure
• La hi he vist tractar de causar danys en l'armament i els vehicles de
descens necessaris per completar aquesta missió
- Això és mentida! -Va cridar la
Cray -. Tot són mentides! Ensenyi’m una sola prova...
• Se sap sense cap dubte que ha col·laborat amb altres espies i
sabotejadors rebels
1. El seu nom va ser esmentat per espies rebels capturats durant una
incursió a Algarian
2. Les empremtes retinianes i els hologrames proporcionats pel govern de
Bespin després d'una incursió rebel són idèntics als seus
3. La seva captura es va produir durant una incursió contra un grup de
coneguts dissidents i esvalotadors efectuada a bord d'aquesta nau
- Això és totalment i absolutament
fals! -La Cray estava a punt de plorar de fúria -. Ni una sola d'aquestes
al·legacions és correcta, i no estan recolzades per evidències que...
- Silenci, soldat! –La Kinfarg va
tornar a colpejar-la amb la mateixa violència gairebé distreta d'abans, tot i
que la Cray va veure venir el cop i aquesta vegada es va deixar portar per ell
perquè li fes el menor dany possible -. Per descomptat que hi ha evidències.
Les al·legacions no estarien a l'ordinador si no hagués evidències.
- Insisteixo que es presentin les
evidències!
En Luke va tancar els ulls. Ja sabia
què passaria a continuació.
Quan va tornar a obrir-los va veure
que la pantalla del lloc de Justícia acabava de mostrar una reproducció
infinitesimalment diminuta d'impresos, informes, diagrames d'empremtes
dactilars i retinianes i minúscules holopantalles amb la imatge de la Cray i
les imatges de diversos «rebels» parlant amb veuetes aflautades i gairebé
inaudibles sobre la participació de la Cray en activitats rebels.
- Una simulació mitjançant ordinador
no és una evidència! -Va cridar la Cray -. Jo puc programar una simulació com
aquesta amb els ulls tancats! Exigeixo que em proporcioni assessorament
legal...
- Està fent broma, soldat? -Va
preguntar la Kinfarg. Hi havia retallat la secció facial d'un casc blanc de les
tropes d'assalt i portava el crani del casc en la part de darrere del seu cap i
la secció facial sobre el pit, una estranya màscara en forma de calavera.
L'efecte general, en contra de totes les probabilitats, resultava aterridor -.
Cap advocat decent és prou deslleial per defensar als qui col·laboren amb la
Rebel·lió. Què vol que fem? -Va deixar escapar una rialleta gutural -. Què
busquem a un rebel perquè vingui i s'encarregui de la seva defensa?
La pantalla del Lloc de Justícia es
va enfosquir durant uns moments, i després es va tornar a omplir ràpidament amb
noves fileres de lletres verdes.
• «Totes les ofensives militars seran considerades per llei com a estats
d'emergència, i estaran sotmeses a l'Acta de Poders Militars d'Emergència del
Senat.»
Esmena Senatorial a les Constitucions del Nou Ordre
Decret 77-92465-001
• «Si no es disposa dels poders capitals necessaris, es
considera totalment impossible mantenir l'estabilitat del Nou Ordre i la
seguretat del major nombre possible de civilitzacions de la galàxia.»
Acta de Poders Capitals Prefaci, Secció II
- Què se suposa que
he de fer? -Va replicar la Cray, cada vegada més furiosa -. Caure de genolls i
confessar?
• Una confessió en posició dreta serà
suficient
- I una banya,
condemnat munt de ferralla rovellada!
En Luke volia
anar-se'n, però sabia que no podia fer-ho ni fins i tot suposant que els
gakfedds haguessin estat disposats a permetre-ho. Havia vingut no només per
assegurar-se que la Cray seguia viva i més o menys bé, sinó també per observar
el fons de les imatges a la recerca de pistes i de qualsevol indici que pogués
descobrir i que servís per indicar on es trobaven els klaggs. L’aprensió li va
gelar les entranyes quan la pantalla del lloc de Justícia va mostrar el nou
missatge.
• Donat que té intransigència, la sentència
s'ha de dictar demà a les 12 hores. Tot el personal s'ha de reunir per a
presenciar com es dicta la sentència. L'absència de la sala de visionat es
considera un acte de simpatia amb les intencions nocives de la part acusada i
sentenciada
La pantalla es va
enfosquir.
- Has trobat alguna
cosa?
En Luke va recolzar
l'espatlla a la paret i va contemplar com l’estòlid androide PU80 color bronze
avançava uns quants metres passadís avall i reprenia la seva tasca de netejar
les parets amb una esponja en un nou punt.
Si C3PO hagués
posseït pulmons, s'hauria produït un sospir digne d'un màrtir.
-Ho he intentat, amo
Luke... Li asseguro que ho he intentat, de debò. I lluny de mi qualsevol ànim
de criticar la programació de les unitats de la sèrie Propòsit Únic, perquè el
que fan sempre ho fan admirablement bé. Però com ja li he dit, són uns
androides molt limitats.
- Hi ha alguna
manera de poder alterar la seva programació?
En Luke es va rascar
la galta. Estava començant a sortir-li una barba d'un ros castany tan clar que
amb prou feines era visible, i els pèls feien que les cicatrius infligides feia
tant de temps per la criatura de les neus comencessin a picar-li.
- Creus que podríem
programar-los per buscar gamorreans, probablement per l'olor, en lloc de taques
a les parets?
-Suposo que van
descobrir que deixaven de funcionar a l'instant quant intentaven rentar als
gamorreans –va reflexionar C3PO-. I ja estem envoltats de gamorreans.
-No si pugem fins a
la Coberta 18 o més amunt -va dir en Luke.
El registre de la
Coberta 17 dut a terme per C3PO no havia donat més resultats que les
investigacions del Bloc de Detenció i els seus voltants empreses per en Luke,
encara que C3PO, igual que en Luke, s'havia trobat amb moltes escotilles
blindades i portes que es negaven a obrir-se. En Luke es va preguntar si
ocultaven àrees classificades, o si la Voluntat havia estat intentant dirigir
els moviments de C3PO com havia fet amb els seus.
- Podries programar
a un PU perquè trobés gamorreans en una d'aquestes cobertes, de tal manera que
ens bastés amb seguir a l’androide? És possible estendre el radi d'acció dels
seus sensors de llarg abast fins a tan lluny?
-Naturalment -va
replicar l'androide -. Una idea molt brillant, amo Luke! Sí, és una idea
absolutament brillant! Caldria un mínim de...
- Tu!
En Luke va girar
sobre si mateix. L’Ugbuz estava immòbil darrere seu amb la bava regalimant del
seu enorme musell, i el contemplava amb una pètria sospita en la mirada.
-Ets l'amic d'aquest
sabotejador rebel, oi?
Els dits d’en Luke
van traçar el petit cercle del focus, i van fer provisió de la Força per
llançar-lo al costat de la seva veu.
-No -va murmurar amb
dolçor -. Era una altra persona. Jo mai he estat a prop d'un sabotejador rebel.
L’Ugbuz va arrufar
el nas com si estigués intentant fer encaixar dues peces d'un trencaclosques
dins la seva ment.
-Oh.
Es va girar i va
començar a caminar cap a la porta de la sala, els talz estaven sortint
lentament, intercanviant trinats i esbufecs i bellugant els seus tous caps
blancs, per dirigir-se en massa cap al menjador que es trobava unes quantes
portes més avall, i després va tornar a girar sobre els seus talons.
-Però eres el noi
que va fer que deixéssim d'interrogar a aquest altre sabotejador, no?
-No -va dir en Luke,
embolicant-lo en la Força i projectant-la en la limitada i bastant dividida
ment de l’Ugbuz. Va descobrir que fins i tot aquell exercici tan petit i simple
resultava difícil de dur a terme sota els efectes del dolor i la fatiga -.
Aquesta també era una altra persona.
-Oh. -L’arrufament
de celles de l’Ugbuz es va tornar una mica més profund -. La Voluntat diu que
està passant alguna cosa estranya a bord d'aquesta nau.
-Així és -va admetre
en Luke -, però no té absolutament res a veure amb mi.
-Oh. D'acord.
L’Ugbuz va tornar a
desaparèixer a la sala, però abans de fer-ho en Luke va veure que es donava la
volta al llindar i el mirava de dalt a baix, com si estigués formulant noves
preguntes sobre les peces que es negaven a encaixar entre si.
«Just el que
necessitava -va pensar -. Una altra cosa de la qual preocupar-me... »
-Sortim d'aquí -va
dir en veu baixa -. Vull reprogramar un PU80 de la Coberta Divuit, i després
vull provar una cosa que se m'acaba d'ocórrer en la Coberta Quinze.
- Grans galàxies,
capità, hi ha centenars d'ells!
L’affitecà que
interpretava el paper de segon al comandament va donar l'esquena a la pantalla
apagada, aquest cop es trobaven a la sala central de la Coberta 15, inclinats
amb solemne concentració sobre les consoles mortes dels sistemes de joc i els
visilectors, i va agitar veloçment tots els seus circells i ramificacions en
una aparatosa demostració d'horror.
- Ens esperaven
amagats darrere de cada asteroide del camp!
- Artilleria! Quina
és la nostra situació actual?
Era un capità
diferent, una criatura ligulada d'un deliciós color rosat que s'anava
enfosquint a poc a poc fins al magenta envoltada en una autèntica extravagància
de tiges i borles. El capità anterior estava a càrrec d'una consola de luminvol
en l'altre extrem de la sala.
-Hem baixat fins al
cinquanta per cent, capità -va informar una massa tubulada de tons blau marí i
topazi -. Però encara tenim la potència de foc suficient per fer que s'ho
pensin dues vegades!
- Així m'agrada,
nois! No us deixeu abatre -va cridar el capità -. Abans que hàgim acabat amb
ells, encara aconseguirem que cridin plorant a les seves mares. Podem ajudar-lo
en alguna cosa?
Les floracions i
delicades puntes del capità es van tornar cap al Luke quan en Luke i C3PO van
anar cap a les dues butaques col·locades una sobre l'altra que constituïen el
pont de comandament improvisat pels affitecans.
-Major Calrissian,
serveis especials.
En Luke va saludar,
i el capità li va tornar la salutació amb veloç marcialitat. Totes les pantalles
i consoles estaven inactives, incloses, sospitava en Luke, el visor principal
en què se suposava que els affitecans havien contemplat el judici de la Cray,
però almenys les llums encara funcionaven. En Luke no podia estar segur, però
va pensar que hi havia més affitecans que la vegada anterior.
-Es tracta d'una
nova missió que té prioritat sobre totes les ordres anteriors, senyor.
Mentre parlava en
Luke va anar acumulant la Força i la va projectar sobre la ment, si és que hi
havia una ment, oculta dins d'aquesta massa de color i bigarrades
protuberàncies.
-S'ha produït una
avaria menor a la biblioteca d'esquemes -va seguir dient -. Creiem que ha estat
un acte de sabotatge. No és res del que haguem de preocupar-nos, però
necessitem esbrinar la situació i l'estat de tots els vehicles de transport que
hi ha a bord. És una missió molt dura... i perillosa. -En Luke va fer que el
seu rostre adoptés una expressió el més solemne i seriosa possible -. Hauria de
pensar-m'ho molt bé abans d’encomanar-li a uns homes sense experiència, però
vostès... Bé, són els nostres millors soldats. Creu que podrà aconseguir-ho?
El capità va
recórrer d'un salt el més de metre i mig de distància que separava el seu
seient del sòl i li va tornar novament la salutació al Luke. Fossin quines
fossin les criatures en què confiaven els affitecans perquè s'encarreguessin de
la seva pol·linització, estava clar que trobaven atractius alguns enzims
bastant estranys: quan es movien, els affitecans desprenien tota una galàxia de
pudors que anaven des de l’acre fins a l’amoniacal passant per un almescat
gomós. En un recinte on el sistema d'aire condicionat funcionava tan malament
com en aquella sala de la Coberta 15, l'efecte resultava aclaparador.
-Pot comptar amb
nosaltres, major. Nois...
Els affitecans van
abandonar la batalla a meitat d'una maniobra i es van alinear al centre de la
sala, posant-se rígidament ferms mentre el seu capità els hi explicava la
missió i els donava ànims amb un discurs digne de la gran general Hyndis
Raithal.
-L'enginy de
l'espècie humana mai para d’esbalair-me, senyor -va dir C3PO mentre l’exuberant
escamot d’affitecans sortia corrent de la sala -. Digui el que digui la doctora
Mingla, i puc assegurar-li que no pretenc criticar-la ni a ella ni als seus
preceptors, encara no m'he trobat amb un programa d'androide capaç d'executar
la classe de pensament lateral que es veu en els éssers humans.
-Esperem que no hi
hagi -va respondre en Luke en veu baixa -. Perquè en aquesta nau ens estem
enfrontant precisament a això: un programa d'androide. El nostre enemic és tota
una intel·ligència artificial.
Van avançar en
silenci durant una estona en direcció al compartiment de recollida de la roba
bruta on el conducte de reparacions pujava per portar-los fins a la Coberta 18.
Mentre esperaven el judici de la Cray, C3PO havia canviat els embenats de la
ferida de destral a la cama d’en Luke, i encara que la infecció semblava estar
continguda, en Luke tenia la impressió que el dolor estava tornant a empitjorar
ràpidament.
-He observat, senyor
-va dir C3PO passats uns moments -que des de la... transformació d’en Nichos
-el que C3PO titubegés abans de pronunciar una paraula era un esdeveniment
extremadament rar -, ell i jo tenim molt més en comú del que mai vam tenir quan
era... com era abans. Sempre va ser un ésser humà agradable i encantador, però
ara és molt menys humanament impredictible, si em disculpa que expressi una
opinió purament subjectiva basada en dades incompletes. Espero i confio que la
doctora Mingla ho consideri una millora.
«Espero i confio»,
va pensar en Luke. La programació de llenguatge de C3PO incloïa determinades
construccions lingüístiques que pretenien fer que semblés més humà, però en
Luke sabia que en realitat el sempre pessimista androide no albergava cap confiança
o esperança en res. Un instant després es va preguntar si en Nichos li passaria
el mateix.
-Anem -va murmurar
-. Trobem a un PU i vegem si pots convèncer-lo perquè es converteixi en un
rastrejador.
En Luke havia passat
tota la seva vida envoltat d'androides, i havia crescut amb ells a la granja
del seu oncle. Com deia C3PO, els androides eren excel·lents en tot el que
havien estat dissenyats per fer d'una manera excel·lent però, a diferència dels
humans, eren un cent per cent ineficients en tot allò en el que no eren
excel·lents. I la Cray, estigués on estigués, ho estava descobrint de la manera
més cruel possible.
En Luke esperava
poder arribar-hi a temps.
La part de la
Coberta 18 que envoltava el conducte de recollida de la roba bruta a què els
havia portat el pou de reparacions tenia els sostres molt alts, gairebé al
doble de distància del sòl que els d'altres cobertes. Les parets eren del
mateix color gris fosc que en Luke havia vist en el fons de les imatges del
llogaret dels klaggs i el Lloc de Justícia. Quan es van haver allunyat una mica
del conducte de recollida van veure que tots els passadissos no tenien
il·luminació. Les comportes i els panells murals estaven oberts, vessant raigs
de cables i filferros que feien pensar en les entranyes d'animals esquarterats.
En Luke no necessitava veure les brutes empremtes dactilars apilades al seu
voltant per endevinar qui eren els responsables de tot allò.
Un PU80 estava
tossudament absort en la tasca d’eliminar-les. L’androide no va interrompre la
seva tasca quan en Luke va obrir la placa del seu costat i va connectar el
cable de comunicacions de l’androide a la part posterior del crani de C3PO. Al
llarg dels anys que havia passat a Tatooine, l'oncle Owen havia tingut un mínim
de cinc models PU diferents que en Luke pogués recordar, i als catorze anys en
Luke ja era capaç de desmuntar, netejar, reparar, recarregar i tornar a muntar
un PU en quatre hores. Una reprogramació duta a terme per un androide traductor
que ja havia tingut accés a biocodis i índexs seriats seria bufar i fer
ampolles.
El PU va començar a
avançar pel passadís gairebé abans que en Luke hagués pogut desconnectar el seu
cable de comunicacions, i va haver de prémer el pas per poder aconseguir i
tancar la placa lateral. El petit androide seguia mantenint el braç netejador i
l’espongeta d'absorció per buit estesos davant del seu morro, i per alguna raó
inexplicable en Luke es va recordar dels kitonaks, que esperaven pacientment
que les erugues chooba arribessin arrossegant-se fins a ells a través d'anys
llum d’hiperespai per ficar-se en les seves boques.
- Creus que ha
captat olor de klaggs en aquesta coberta? -Va preguntar en Luke en veu baixa
mentre coixejava darrere del lent avanç del PU amb C3PO brunzint al seu costat
-. O pot captar l'olor que ascendeixi per una escaleta?
-Oh, el mecanisme
sensorial d'un PU de neteja és perfectament capaç de detectar molècules de
greix en una concentració a deu mil per centímetre quadrat, en una àrea d'un
quart de centímetre quadrat, a una distància de cent metres o més.
-La mare de Biggs
també era capaç de fer això -va observar en Luke.
C3PO va guardar
silenci durant uns moments abans de respondre.
-Amb tot el respecte
degut a la senyora Biggs, senyor, tinc entès que fins i tot si un humà neix amb
un centre olfactiu realment excepcional en el cervell, és necessari un implant
Magrody i un considerable ensinistrament durant la infància per desenvolupar
aquesta habilitat, encara que tals capacitats són d'allò més comuns entre els
chadra-fans i els ortolans.
-Feia broma -va dir
solemnement en Luke -. M’estava fent el graciós.
-Ah -va dir C3PO-.
Naturalment.
El PU es va aturar
davant d'una comporta blindada tancada que impedia continuar avançant pel
passadís. En Luke va fer un pas cap endavant i va posar el palmell de la mà
sobre el sistema d'obertura sense obtenir cap resultat.
-Realment, amo Luke,
hi ha alguns moments en què gairebé estic d'acord amb l'actitud general de
l’Ugbuz cap als Jawes -va dir C3PO.
Els quatre diminuts
pous sensors del PU es varen corbar i es van moure a banda i banda, i torrents
de nombres grocs van desfilar veloçment a través de la seva petita pantalla.
Després l'androide es va girar, va retrocedir fins a un passadís d'intersecció
que es trobava uns quants metres darrere seu i va seguir avançant pel laberint
de portes tancades i recintes d'emmagatzematge foscos i cavernosos.
En Luke no va dir
res, però la sensació d'estar sent vigilat i observat des de la foscor va fer
que se li ericés el borrissol del clatell. Jawes? Potser no té els detectors
olfactoris d'un PU80, però si hagués Jawes prop en Luke ho sabria, igual que
seria capaç de detectar la presència del Poble de les Sorres.
Allò era una cosa
diferent.
Una altra porta
blindada. El PU va dur a terme una recalibració i va alterar el seu curs per
creuar un gran magatzem ple de caixes i embalatges mig esbudellats els
continguts, cascos de l'armada imperial, micos, cuirasses gris verdós i mantes,
estaven escampats per terra. Algunes seccions d'aquests recipients havien
desaparegut, i en Luke es va adonar que els que seguien sencers estaven marcats
amb la llegenda d’importacions sorosuub. Els murs revelats per la llum
oscil·lant del bastó d’en Luke eren d'un color fosc i semblaven inacabats, amb
bigues nues estenent-se d'un costat a un altre sobre el seu cap i reblons que
relluïen entre les ombres. La porta d'un hangar de reparacions estava oberta.
En Luke va mirar per sobre de la seva espatlla i va veure que l'entrada del
corredor, pel qual havien vingut feia tan sols uns moments, estava tancada.
«És la Voluntat -va
pensar -. Ens està guiant com si fóssim ovelles... Ens empeny cap a la direcció
que vol que prenguem.»
El PU80 va avançar
per un llarg passadís a la part d'estribord de la nau, movent-se ràpidament
entre suaus dringar i cruixits metàl·lics. No es veien danys causats pels
Jawes, però les llums d'aquella secció tampoc funcionaven; i a mesura que ell i
C3PO s'anaven allunyant cada vegada més de la zona il·luminada i els reflexos
de la seva claredat es debilitaven progressivament, en Luke va percebre amb una
intensitat encara més potent que abans la presència d'una entitat desconeguda
que no deixava d’observar-lo ni un sol instant. Es va mantenir el més a prop
possible de C3PO, i va procurar compassar les seves vacil·lants gambades a les
de l’androide i assegurar-se que mai hagués un espai entre ells quan passaven
per sota de les comportes blindades obertes que s'anaven succeint en el seu
camí.
El PU80 va girar una
cantonada. Una escala pujava cap a una nit impenetrable. En Luke va sentir el
xiuxiueig-brunzit-tust produït per les curtes potes de l’androide quan va
començar a escalar els graons, i va estendre el braç per detenir C3PO i impedir
que seguís a la petita màquina. L'horrible pessigolleig interior que l'advertia
de la presència d'un parany s'havia tornat tan fort que no deixava espai a cap
altra sensació.
En Luke va alçar el
bastó i va dirigir la feble claredat de les varetes lluminoses cap al quadrat
que formava l'obertura de l'escala. La llum va ser rebutjada per tènues tires
d'un material opalescent, un enreixat de gruix i primesa que s'anava alternant
per formar un estrany quasi-dibuix que es perllongava cap amunt fins a acabar
esvaint-se en la foscor.
En Luke va alçar la
mirada. El sostre d'aquell passatge estava puntuat pels freds quadrats perlins
de la varietat més habitual de graella d’enclisió.
El PU va continuar
pujant sense patir cap dany fins que en Luke ja no el va poder seguir veient.
-Ai mare -C3PO va
fer un pas cap a la porta -. No hi ha dubte que és alguna classe de graella
d’enclisió, senyor. Però resulta obvi que està desactivada. Possiblement sigui
cosa dels Jawes...
-No. -En Luke es va
recolzar en la paret. La seva cama estava començant a cremar amb un dolorós
bategar a mesura que l'alleujament inicial del perigè s'anava esvaint -. No la
Voluntat mai ens hauria portat fins a una escala on la trampa no funcionés.
Està esperant fins que haguem arribat massa amunt per poder tornar enrere.
El lent i sorollós
caminar mecànic de l’androide PU es va anar esfumant a poc a poc. El pes de la
nau semblava oprimir en la foscor mentre esperava que seguissin al PU80 per
l'escala que ocultava aquell parany letal. En Luke va estrènyer el pas,
intentant tornar a la zona il·luminada al més aviat possible.
Els affitecans
estaven esperant sota la càlida i potent il·luminació de la Coberta 15, com un
jardí ambulatori d'enormes flors lleument pixelades.
-Hem localitzat els
vehicles de transport, senyor -va dir el capità. La distància semblava haver
passat a un affitecà tubulat de tiges blaves i blanques -. Hi ha dos Telgorns
de la classe Beta amb una capacitat de cent vint places en els hangars de
babord de la Coberta Setze. -El nou capità va saludar marcialment al Luke -. El
doctor Breen ha estat treballant en la reparació del programa esquemàtic.
L'antic capità groc
i ataronjat també va saludar en Luke.
-Una simple
transposició de nombres, senyor -va dir -, probablement deguda a un error de
l'operador del sistema. Pot remeiar-se sense gaires dificultats.
«El doctor Breen?»,
Va pensar en Luke.
-Per aquí, senyor.
-Tot i suposant que
pugui pilotar un d'aquests transports, o tots dos -va protestar vacil·lantment
C3PO-, com evitarà que les defenses de l'Ull d’en Palpatine els destrueixin com
van destruir el nostre vaixell d'exploració, senyor? Vostè mateix va dir que el
seu nivell de punteria era gairebé humà. I, a part d'això, com aconseguirem que
els klaggs i els gakfedds pugin al transport per treure'ls de la nau? Per no
parlar dels kitonaks, naturalment...
En Luke es va
sorprendre una mica quan es van trobar amb un grup d'aquells rabassuts
alienígenes color massilla caminant amb una increïble lentitud pel passadís que
s'estenia sobre la passarel·la de comunicació amb la Coberta 16. Els kitonaks
estaven conversant entre ells amb un parsimoniós i gairebé inaudible intercanvi
de xiulets, grunyits ofegats i bombolleigs. En Luke es va sentir incapaç
d'imaginar una forma de convèncer a aquestes maldestres criatures perquè
pugessin a la llançadora, o d'aconseguir que romanguessin dins d'ella després.
I pel que fa a aplegar els tripodals, o als Jawes...
-No ho sé. -Es va
preguntar com se les havia arreglat per autoescollir-se salvador d'aquella nau
plena d'éssers incomprensibles -. Però si haig de destruir la nau abans que
ataqui Belsavis, C3PO, he de treure a tots aquests alienígenes d'aquí d'alguna
manera. No puc deixar-los a bord. Ni tan sols els Jawes, ni tan sols a...
Van girar una
cantonada i en Luke es va quedar immòbil, perplex i horroritzat. El passadís
que s'estenia davant seu, de sostre baix i parets solcades per les gruixudes
bótes d'un dels conductes principals de circulació hidràulica de la nau, estava
ple d’affitecans desmembrats i fets trossos. Els icors i la saba havien tacat
les parets i el terra amb raigs enganxosos de color verd i groc que desprenien
els seus acres olors, i el pol·len vessat i les llavors flotants estaven
escampats per tot arreu. Els membres i troncs estripats formaven un horrible
arc de sant Martí, com si algú hagués bolcat un cistell per a la roba ple de
sedes multicolors. Els eixams d'androides-ratolí anaven i venien per tot arreu,
i tot el passadís pudia amb la potent pestilència entre rància i almescada dels
cossos affitecans.
El capità blau i
blanc i els seus seguidors van continuar caminant a través de la carnisseria
com si allà no hi hagués res.
-Ha estat molt
intel·ligent per la seva part voler assegurar-se la situació dels transports,
major -deia el capità. En Luke va veure com passava per sobre de la major part
del tors del que havia estat el capità color magenta de la bugaderia -. Sempre
m’han agradat molt les Telgorn classe Beta. Dos o tres naus d'aquest model, més
una escorta de canoneres, haurien de ser suficients per resoldre qualsevol
petit problema que pugui sorgir sense importar...
En Luke va girar
sobre si mateix i es va ajupir amb el mateix moviment, i ja tenia l'espasa de
llum a la mà amb el full fora en l'instant en què l'extrem llastat d'un pal
gaffa va solcar l'aire i va estar a punt de deixar-lo sense cap. Els quatre
incursors del Poble de les Sorres que havien sorgit de l'estació de bombament a
la seva esquena es van llançar sobre ell udolant i cridant. En Luke va
travessar netament el cos d'un amb una ganivetada que el va partir en dues
meitats des del maluc fins a l'espatlla, i va deixar sense mans a un segon
atacant mentre estava alçant el seu rifle per fer foc. «Amo Luke! Amo Luke! »,
Va cridar C3PO amb veu tremolosa en ser derrocat en la contesa i quedar immòbil
al costat de la paret on havia estat enviat d'una puntada.
- Desactiva els teus
circuits! -Va cridar en Luke.
Va baixar el full
d'energia una fracció de segon abans que un tercer tusken disparés el seu
desintegrador contra ell, i el feix va rebotar en el nucli concentrat de llum
làser sortint acomiadat amb un gemec estrident.
En Luke va saltar
per un llindar i va deixar caure la mà sobre el sistema de tancament, que es va
negar a funcionar. Els supervivents del Poble de les Sorres, als quals s'havien
unit dos nous incursors tusken amb la cridòria d'altres ja clarament audible en
els passadissos més propers, es van llançar en la seva persecució. En Luke va
fer levitar una taula de treball i la hi va llançar. Després va creuar corrent
l’habitació fins a la porta de l'altre costat i va deixar caure el puny sobre
el sistema d'obertura..., que també es va negar a funcionar.
En Luke va maleir,
va esquivar un rugent esclat de foc desintegrador i va tornar a levitar la
taula de treball per a llençar-la per segona vegada. Un altre atacant va
disparar un desintegrador i el feix va rebotar per tota l'habitació fent vibrar
l'aire amb els seus brunzits i grinyols. Tractar de controlar aquesta mena de
trets era un truc Jedi molt difícil que no solia donar cap resultat, però en
Luke va desplegar la seva energia mental i va empènyer l'últim rebot cap al
mecanisme de la porta, que va esclatar entre un diluvi d'espurnes. La porta va
pujar mig metre i en Luke va rodar per sota d'ella, arrossegant el seu bastó
darrere d'ell i aixecant-se a corre-cuita per iniciar una fugida oscil·lant.
Pel que sembla es
trobava al cor del territori de caça del Poble de les Sorres. Dos incursors van
saltar sobre ell des de direccions oposades, i el seu sobtat atac el va
empènyer cap a un racó. En Luke va llançar espasades i talls i va parar les
seves escomeses, enganxant-se a les parets perquè li sostinguessin en peus, i
després va reprendre la seva fugida, caient-se i aixecant-se i arrossegant el
seu malparat i adolorit cos amb un terrible esforç al llarg d'un tram de
passadís sumit en la foscor, mentre les portes es tancaven amb un xiuxiueig a
banda i banda per davant d'ell i els roncs lladrucs del Poble de les Sorres
creaven una infinitat d'ecos rebotant contra les parets.
En Luke va girar una
cantonada i va retrocedir, impulsat pels seus reflexos just a temps per no ser
tallat en dos per una porta blindada que va baixar a tota velocitat. Va fer
camí i va creure reconèixer les llums del que semblava un compartiment de
recollida de la roba bruta, pel que podia tenir un conducte de reparacions
darrere..., per trobar-se que la porta es tancava amb un cop sec davant d’ell
quan estava a pocs metres de l'entrada. Va decapitar a un altre tusken que es
va llançar sobre ell des del quadrat de negror de la porta del que semblava una
sala de reunió, va saltar per sobre del cos i va seguir fugint, llançant-se a
terra i rodant sobre si mateix just a temps per evitar que la porta sobtadament
activada el deixés tancat dins d'aquella habitació.
El corredor en què
es va trobar estava sumit en les tenebres. Diminutes llums d'emergència ataronjades
formaven un estret sender al llarg d'un costat del sostre. En Luke es va
aixecar i es va recolzar en el seu bastó, tremolós i panteixant. La cama li
feia tant mal com si la destral que l'havia ferit estigués tornant a copejar-la
amb cada batec del seu cor.
«La Voluntat...», va
pensar. El pes de l'espasa de llum tirava de la seva mà. El full estava ocult,
però n'hi hauria prou un segon perquè sorgís d'ella. En Luke va comprendre que
el que la Voluntat acabés impulsant-lo cap a una altra escala protegida amb una
trampa mortal, o de tornada als braços del Poble de les Sorres, era una mera
qüestió de temps.
Els crits guturals
dels tusken van tornar a fer tremolar l'aire ben a prop seu, i si es jutja per
la intensitat del so hi havia molts. En Luke va recórrer el passadís amb la
mirada. Totes les portes estaven tancades, i no hi havia entrades de conductes
ni res que pogués oferir-li un refugi.
I llavors una porta
es va obrir cap a la meitat del passadís.
No hi va haver cap
xiuxiueig, i el panell no va pujar amb la fluida velocitat habitual. Els
laboriosos cruixits i grinyols que van acompanyar l'obertura semblaven indicar
que algú estava manejant la roda manual. La porta va seguir movent-se fins
haver creat un rectangle de bruta llum ataronjada d'emergència que tindria uns
trenta centímetres d'alçada, i després es va quedar immòbil.
En Luke va
contemplar el mur blindat que obstruïa un final del passadís i la foscor que
s'acumulava a l'altre extrem i que udolava amb els crits dels cada vegada més
propers incursors del Poble de les Sorres. I entre una cosa i una altra només
hi era ell, esguerrat, sense alè, un blanc tan fàcil com indefens...
I aquest rectangle
irregular de llum ataronjada.
I la sensació
d'espera que semblava caure sobre ell des de la foscor com l'atenta i
implacable vigilància d'una ment que no podia ser vista.
Però el més estrany
de tot era que no sentia cap temor.
Va donar un pas cap
a la porta. El buit li va permetre veure els ulls buits de les fileres de
pantalles fosques d'una de les càmeres artilleres dels nivells inferiors, els
semicercles de les consoles, les ombres tenebroses i la lluent foscor
metàl·lica de les palanques.
Tot havia tornat a
quedar en silenci, però en Luke podia sentir la presència cada vegada més
propera del Poble de les Sorres i sabia que no trigarien a arribar.
I en aquest silenci
va creure sentir una melodia gairebé xiuxiuejada, un cantussol tan feble que
amb prou feines podia ser percebut:
La reina tenia un falcó i la reina tenia una alosa, la
reina tenia un rossinyol que cantava en la foscor...
En Luke va tornar el
cap per contemplar la foscor, i després es va afanyar a creuar el llindar.
La porta es va
tancar darrere seu.
Durant uns moments
l'únic so que li va arribar a les orelles va ser el de la seva pròpia respiració,
que es va anar fent més lenta i regular a mesura que anava recobrant l'alè. Les
ombres s'amuntegaven al seu voltant, ocultant l'altre extrem de la llarga
habitació com si fossin un teló negre. Un instant després va sentir els
grinyols del metall movent-se sobre metall, i el veloç murmuri d'uns peus a
l'altre costat de la porta.
En Luke es va
recolzar en la consola més propera i va alçar la seva espasa de llum, encara no
il·luminada, sostenint-la fermament a la mà.
Va sentir el gronch
aspre i gutural de les veus del Poble de les Sorres mig ofegades pel gruix de
les parets, i l'estrèpit dels pals gaffa xocant amb les altres portes del
passadís. Hi havia un mínim de sis tusken. Si la porta darrere de la qual es
trobava tornava a obrir-se en Luke probablement podria matar dos o tres, però
els supervivents tindrien prou amb disparar pel forat per acabar amb ell. En
Luke va recórrer el recinte sumit en la foscor amb la mirada. Fins i tot les
cadires estaven cargolades a terra.
La porta que tenia
davant va tremolar sota l'impacte d'una sèrie de cops, però va aguantar.
Si la Voluntat volia
que s'obrís, alguna cosa li estava impedint fer qualsevol cosa.
En Luke va pensar
que la Voluntat havia aconseguit deixar-lo atrapat allà. L'única cosa que
necessitava fer a continuació era no tornar a obrir la porta de la cambra
artillera... mai.
El silenci va tornar
i es va anar prolongant. El dolor que rosegava la cama d’en Luke es va anar
incrementant a poc a poc, acompanyat per la ja inconfusible sensació de
profunda cremada interna de la infecció. Va aixecar el pegat de la cama del seu
mico, mantenint tots els seus sentits en tensió i obligant a la seva ment al
fet que concentrés tota la seva atenció al passadís mentre ho feia, i va
adherir una nova dosi de perigè a la ferida encara que les seves reserves de
medicament estaven començant a baixar perillosament. En Luke estava decidit a
fer el que fos per tal de mantenir a ratlla el dolor i deixar lliure la seva
concentració per permetre-li l'ús de la Força. L'esgotament i la febre que el
perigè estava contenint amb prou feines van fer que se sentís marejat, i va
notar que li donava voltes el cap. Es va adonar que ja portava força temps
sense menjar ni dormir, i quan es va aixecar per recolzar-se en el bastó va
veure que li tremolava la mà.
La porta es va obrir
passada una estona molt llarga, novament amb aquest estret forat i aquest lent
arrossegar-se cap amunt, com si estigués lluitant contra el poder de la
Voluntat.
En Luke va parar
l'orella, va deixar escapar l'aire que havia estat contenint dins dels seus
pulmons i va desplegar tots els seus sentits. Encara podia captar la llunyana
pestilència dels affitecans morts, però no hi havia ni la més petita ombra
d'olor del Poble de les Sorres. Va anar coixejant cap a la porta amb l'espasa
de llum encara a la mà.
Un moviment sobtat
va atreure la seva atenció. En Luke es va sobresaltar i va girar sobre si
mateix, però no era més que el seu reflex en el mirall fosc de la pantalla del
monitor més proper. El reflex li va tornar la mirada: rostre pàl·lid solcat per
una cicatriu, cabells rossos, la granota gris plena de taques d'un mecànic de
la Flota Estel·lar.
I al seu costat,
darrere seu i tan a prop de la seva espatlla que gairebé el fregava, va veure
un altre rostre. Era la cara d'una dona jove, i estava emmarcat per un núvol de
cabells color castany fum tan espessa com el fullatge d'un arbre a l'estiu, i
els seus ulls grisos estaven mirant-lo fixament.
En Luke es va girar
però, naturalment, no hi havia ningú darrere seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada