Boba Fett: Un home pràctic (VI)

Anterior

VI

Nom Anor: badia d'atracada del MIIT ro'ik.

Els guerrers pregunten si els mandalorians són els droides que fan servir els infidels. S'agrupen al voltant de la petita nau de guerra i miren fixament les figures metàl·liques que baixen. Perfectament podrien ser-ho, perquè sembla que tinguin sorprenentment poca capacitat de lluita per ser soldats professionals; nosaltres ja hauríem contraatacat.

No obstant això, són excel·lents sabotejadors.

Espero que en Fett eviti utilitzar la seva motxilla coet. Els soldats esclatarien de ràbia veient combustió artificial, la primera abominació. Ja estan disgustats perquè hagi deixat que aquests infidels mandalorians portessin les seves màquines a l'interior d'aquest miit ro'ik, i no els complau el meu ús del comunicador infidel, però sóc un Executor, i no s'atreveixen a discutir amb mi.

No puc veure les cares d'aquests infidels, però sé que estan sorpresos per la perfecció que veuen. En Fett està mirant a tot arreu, estudiant-ho tot, si és que els moviments del seu cap són fiables. Tinc entès que té cicatrius impressionants: però van ser degudes únicament a un accident. El seu lacai, en Beviin... Es limita a seguir el seu líder.

Podrien encaixar bé en l'ordre natural de les coses, després de tot.

Nau de guerra miit ro'ik dels yuuzhan vong.

En Beviin no podria ser escoltat des de l'exterior del seu casc, però seguia sospirant mentre caminava darrere en Fett pel passadís vivent cap al cor de la nau.

- Com podia haver sabut el que era?

- No podies. -Aquest monstre de l’Udelen, o Nom Anor, els havia enganyat a tots. Com havia disfressat una cara tan mutilada com aquesta era un miracle. En Fett tenia ara una bona vista del seu rostre real -. I és millor que hàgim esbrinat a què ens enfrontem que ens portem una sorpresa com la resta de la galàxia.

- Això no serà com els antics espectacles de titelles dels Sith i els Jedi, oi?

- No ho sé. L'única cosa que importa és si els mandalorians van a pintar alguna cosa en tot això.

En Fett no anava a donar més explicacions, no en aquest moment. Tenia l'olfacte del seu pare pels problemes, i aquesta vegada li feia una olor com mai abans. La nau en si mateixa ja era alguna cosa bastant dolenta: pel vibrant color de cada superfície i cada membre de la tripulació, era com estar en una cova pudent infestada de feristeles irreconeixibles. No hi havia cap paret neta i llisa de duracer ni cap element tranquil·litzador d’acurada i oliada maquinària a la vista.

Sí, tenia una aroma distintiva, l'olor del bosc humit i de les algues assecant-se a la platja, i una mica de sang.

Era com estar a les entranyes d'algú. Era com estar de tornada en el Sarlacc.

I era l'olor de l’Udelen quan es va reunir amb ell a l’espaiport de Keldabe. No ho he vist venir això. Hauria d'haver-ho fet. I ara que ho sé... potser aquesta és la millor posició en què pugui estar.

En Fett va executar tots i cadascun dels dispositius de gravació i anàlisi del seu casc acord caminava per la nau, des del radar penetrant fins a la imatge tèrmica. De tant en tant s'aturava i tocava els... no, no eren mampares, sinó parets. No podia treure’s de sobre la idea de parets estomacals. Va passar la punta dels dits per elles, fingint sorpresa i curiositat, i després va transferir discretament les restes orgàniques que pogués haver recollit en els seus guants a una de les bosses del seu cinturó.

- Mostres -va dir en veu baixa -. Qualsevol cosa petita... qualsevol tros d'aquesta cosa que puguis robar... a la butxaca. D'acord?

-Ho he captat -va dir en Beviin.

No obstant això, el que necessitava per sobre de tot era un tros de l'invasor yuuzhan vong que caminava per davant d'ell, amb una cosa amb aspecte de serp enrotllada en un braç. Era viva.

- Una mascota? -va preguntar. En Jabba sempre tenia algun animal estrany per entretenir-se. Potser els yuuzhan vong fessin el mateix -. Un parent?

- Una arma -va dir en Nom Anor. La hi va treure del braç en un gest elegant, immediatament es va quedar rígida com un bastó abans de tornar al seu estat de flaccidesa original i va reptar per enrotllar-se en el braç de l’Executor -. Una arma vivent anomenada amfibastó.

En Fett havia fet negocis amb les pitjors formes de vida, i mai va semblar importar-li el més mínim qui estigués governant la galàxia. Les vides petites creixien en les capes baixes de la societat, en una dura lluita per la supervivència diària, i el poder flotava cap a la superfície i era explotat i espremut per aconseguir un avantatge. En Fett simplement cobrava la seva part i quedava satisfet vivint sota el seu propi codi, perquè era un home pràctic i sabia què podia i què no podia canviar en la galàxia.

Però els yuuzhan vong semblaven pensar que no hi havia res en la galàxia que no poguessin canviar.

Nom Anor, despullat de la seva disfressa d'humà i el seu vestit negre de negocis, caminava davant seu mostrant la tecnologia orgànica amb un orgull que s'acostava a l'arrogància per després creuar clarament aquesta línia.

- He estat entre vosaltres, infidels, durant divuit anys -va dir -. Ni una vegada he trobat una cultura pura amb tecnologia completament orgànica.

En Beviin murmurà, audible només per al Fett:

- Aruetii. Suposo que ara deixarem de ser els seus millors amics.

- Fem el que podem -va dir en Fett a Nom Anor -. Haureu d’ensenyar-nos a fer les coses de la manera correcta.

D'acord avançaven per la nau, de tant en tant en Beviin fingia ensopegar i recuperar l'equilibri recolzant-se en un mur, o recollint alguna cosa sense importància del sòl. Bon noi.

- Ho farem -va dir en Nom Anor. Els guerrers es mantenien a bona distància d'ell.

- De manera que ets un oficial superior. - Investigar, registrar, comprendre. La intel·ligència et salva la vida tard o d'hora -. Comandant?

- Sóc d'una casta d’intendents -va dir en Nom Anor -. Un Executor. La meva casta som administradors. Això em fa superior a un guerrer en la jerarquia.

Era gairebé com si els yuuzhan vong haguessin recopilat una llista de coses que els mandalorians trobaven repel·lents i després se les estiguessin introduint per la gola per demostrar-li fins a quin punt eren alienígenes. Un buròcrata i espia, liderant als soldats, mirant-los per sobre del seu nas... Fierfek, el bergant ni tan sols tenia nas.

En Fett observava als guerrers que anava deixant de banda. Estaven coberts per l'armadura menys pràctica que hagués vist mai, literalment incrustada del cap als peus, amb petites protuberàncies amb aspecte d'arpes a les espatlles, els genolls, els canells i fins i tot a la part posterior de les cames. Mai s'asseien estant de servei, això estava clar. Quan un dels soldats va passar davant seu, el que en Fett pensava que era una decoració envernissada d'un brillant color escarlata es va moure en el seu pit. Era un escarabat, un gegantesc escarabat.

En Fett va posar el seu casc en forma de projecció de veu. Ara no era moment de caminar amb melindros sobre diferències culturals.

- De què està feta aquesta armadura?

- No està feta -va dir en Nom Anor -. Criada mitjançant bioenginyeria. Un cranc vonduun viu, i la tecnologia és un pobre succedani. Els blàsters no penetren la seva cuirassa.

Endavant, explica’m tots els teus secrets comercials. Si és que aconsegueixo sortir amb vida.

- Es vendria per una bona quantitat.

- I mataria a qualsevol excepte el guerrer pel qual va ser criat.

En Nom Anor podria haver estat somrient quan va tornar el cap per mirar-li, però amb un rostre mutilat com aquest era difícil de saber. La seva boca estava fixa en un rictus permanent, una ganyota sense sentiment, desproveïda de llavis.

- Hem vingut a reclamar aquesta galàxia i colonitzar-la. Vaig dir invasió, no és així?

Hi havia milions de planetes a la galàxia, i sempre hi havia algú envaint i colonitzant a un altre algú. Era inevitable. Però en Fett mai abans s'havia creuat amb ningú que pensés a conquistar tota la galàxia, llevat que comptés a Palpatine.

- I creieu que us ajudarem a fer-ho?

- No teniu moltes alternatives.

- I heu d’obrir-vos pas per la galàxia lluitant, un món cada vegada, i ho sabeu. Per què ens veu reclutar si pensàveu que podríeu fer-ho sols?

- Estàs demanant més crèdits?

Com si els crèdits ens anessin a servir de molt si aquestes coses aconsegueixen el seu objectiu.

- Potser.

- Intentes fer-me xantatge?

- T'estic dient que és més fàcil fer-ho amb nosaltres que sense nosaltres.

- Se us pagarà.

- No n'hi ha prou.

- No esteu en posició de negociar.

- Jo crec que sí.

Semblava com si en Beviin estigués contenint l'alè. En Fett podia veure-ho, amb els braços lleugerament separats dels costats, i també podia veure cap a on estava dirigint el seu escàner visual a través de la icona compartida en el seu propi HUD. En Beviin estava comprovant la superfície de la coberta de la nau. En Fett va passar al comunicador tancat.

- Ni ho pensis.

- Només ho comprovava.

- Limita't a reconèixer el terreny.

Hi havia un temps per escapar dels problemes a trets, i un temps per a escapar raonant. La supervivència depenia d'esbrinar tot el que poguessin sobre l'enemic.

A més, aquestes criatures eren un enemic més important que un imperi Sith o una república Jedi? Hi havia fet negocis amb éssers de pitjor mena. Ara mateix, encara eren clients... però només això. Podria obtenir qualsevol cosa d'ells.

- Vull saber exactament què voleu de nosaltres -va dir en Fett, movent lentament la seva mirada d'esquerra a dreta diverses vegades mentre caminava. Els sensors del localitzador de rangs i el radar de penetració del seu casc construïen un pla tridimensional més precís amb cada passada. Encara que un escàner mèdic i una sonda minera haurien fet un millor treball -. I què voleu de la galàxia?

En Nom Anor es va aturar davant d'una obertura dentada a la paret i els hi va indicar que entressin.

-Crec que ho he deixat clar. Rendició i obediència.

Segueix somiant, cuc.

- Especifica.

- Netejarem la vostra galàxia de tecnologia i la substituirem per la nostra. Tecnologia orgànica. Tecnologia viva. Sense màquines, sense combustió artificial, sense artefactes. Aquestes coses són, com arribareu a comprendre, abominacions i insults als Grans. Als mateixos Déus.

En Fett va tenir la sobtada imatge de portar un vestit de cranc creixent-li a sobre. No Això no anava a succeir.

- I el nostre paper en aquest gran esquema?

- Recollida d'informació, intel·ligència, i els treballs més subtils que necessitem.

En Fett seguia sense tenir una idea clara de què volia dir en Nom Anor amb tecnologia orgànica. Algunes espècies feien un ús limitat d'ella, però no era res comparat amb el que estava veient, olorant i escoltant ara; homes grotescos encaixats en petxines de cranc vivents, armes que eren animals, naus que eren planetes en miniatura.

- Mostreu-m’ho -va dir en Fett.

Com li deies a un espai tancat en una nau yuuzhan vong? Una cabina, un compartiment, un hangar? Van entrar a una càmera que a Fett li va semblar un estómac. Les parets podrien estar clapejades amb embalums com escarabats, brillants i mòbils, però ja no podia treure’s l'analogia del cap. Una altra figura estranya -un soldat, possiblement, però potser una altra especialitat o casta diferent a jutjar per la falta d'armadura de punxes- estava ajupida a terra, amb els braços creuats sobre el seu cap. Quan es va aixecar, es va poder veure una espècie de gorgera cuirassada a la base de la seva gola.

Però el problema de quedar-se mirant a alguna cosa que no reconeixies era que sobtadament canviava de perspectiva i de context, i podies veure què era amb sorprenent facilitat. En Fett es va adonar que no estava mirant a un yuuzhan vong.

- Què xab li heu fet? -va preguntar en Beviin.

Era un humà, més o menys.

La pell del seu clatell estava coberta per paquets d'un color rosa brut que a primera vista semblaven vèrtebres sortints que desapareixien sota una basta camisa grisa, però després d'un segon cop d'ull semblaven més aviat roca. Era difícil de dir la seva edat o d'on provenia, la pell visible era olivàcia i suau. Li havien afaitat el cap. Però era humà, o humanoide, això per descomptat.

En Nom Anor abaixà la mirada cap a la figura amb escàs interès.

- Capturem aquest presoner a Ter Abbes. L'implant Yorik-kul és experimental, una nova varietat.

Va agafar el captiu per l'espatlla amb una mà i el va alçar fins a posar-lo gairebé dempeus, de manera que el seu cap donava tombs com si estigués borratxo. L'objecte que en Fett havia pres per una gorgera, una peça cuirassada per a la gola, era la mateixa massa òssia rosa de les protuberàncies al clatell del presoner. Hi havia crestes que s'alineaven amb les protuberàncies. En Fett sobtadament va comprendre que les protuberàncies del clatell eren projeccions de la gorgera que d'alguna manera passaven netament a través del coll del presoner, i aquesta era una d'aquelles imatges que expulsava de la seva ment en el moment en què es formaven.

L'home no semblava sentir dolor. Els seus ulls estaven congelats, fixos a mitja distància. En Fett es va concentrar per romandre distant encara que el nucli animal del seu interior s'estava revelant i li demanava que escapés.

- Vas a explicar això?

-És coral -va dir en Nom Anor -. Colonitza el cos i ens permet controlar els captius i convertir-los en esclaus productius. Aquest espècimen era una mica diferent, per això els nostres transformadors estan observant com el Yorik-kul s'adapta a ell. El procés està... incomplet.

- I això és el que teniu en ment per a tota la galàxia, no és així? - Beviin, no diguis ni mitja paraula -. Per a tots nosaltres.

Els ulls d’en Nom Anor van travessar el visor d’en Fett. Seguien semblant com si fossin les restes atrapades d'un humà, i en Fett seguia pensant en cyborgs, i això resultaria molt irònic per a una espècie que trobava que les màquines eren una abominació. Abominació. Una paraula religiosa. I no confiava en els cultes ni una mica més del que confiava en els polítics o els comptables.

- No necessàriament com a esclaus -va dir en Nom Anor.

- Bé. Perquè això seria difícil d'explicar.

-Alguns veuran la veritat i es convertiran en yuuzhan vong.

- I aquells que no ho facin? Deixa que ho endevini.

- Seran yuuzhan vong, o moriran.

Aquest era el punt en què en Nom Anor deixava de ser simplement un negociador desagradable i es convertia en una cosa que en Fett no havia vist realment mai abans: una amenaça que podria no ser capaç d'afrontar.

Era com si l’Executor canviés davant els seus ulls, transformant-se subtilment des d'un simple rostre horriblement desfigurat, empitjorat pels seus escassos vestigis de normalitat, per passar a ser una cosa completament alienígena que havia de ser capaç de matar. En aquell moment va sentir que era una cosa personal, i no suportava això. El truc era a comprendre l'enemic sense identificar-s'hi Ara havia dit el seu preu més alt. Sabia exactament el que havia de demanar.

- Mentre treballem per a vosaltres -va dir en Fett -, deixareu el sector Mandalore tranquil.

En Nom Anor es va quedar mirant el visor d’en Fett i en Fett li va tornar la mirada, amb la càmera del seu casc gravant, encara que l’Executor no podia saber això. El rostre de la criatura era un malson, un cadàver d'un camp de batalla: li faltaven el nas i els llavis, deixant un buit en el centre del seu rostre sobre unes dents que eren tan humanes com les seves. La seva pell era una massa de cicatrius arrugades però regulars i intricats tatuatges. Una gruixuda cresta d'os - o de teixit cicatritzat, en Fett no estava segur - corria des de les enfonsades conques dels seus ulls fins a la part posterior del seu cuir cabellut, desproveït de pèl i ple de cicatrius i tatuatges. Només li quedaven els ulls i les dents.

Eren completament humans, com si algú estigués atrapat en un vestit monstruós i tractés d'escapar. La imatge apareixia en la seva ment com si fossin diferents capes en un dibuix hologràfic. En Fett va imaginar de sobte quin aspecte podria haver tingut Nom Anor amb un nas, una boca, i pell normal. Es va imaginar l'aspecte que tindrien els guerrers: perquè tots aquests invasors tenien els mateixos rostres terribles. Es mutilaven a si mateixos a propòsit.

Fierfek, si això és el que es fan a si mateixos...

- Segueixes intentant negociar amb mi -va dir en Nom Anor.

-Aquest és el meu preu. Puja quan trobo clients que no han estat totalment francs amb mi. - Com oblidar esmentar una invasió galàctica. Encara que aquesta vegada era en Fett el que estava comprant: estava comprant temps -. Haureu de lluitar per cada metre de terra. Milers d'espècies racionals, incomptables mons, i tots ells plantaran cara. Ens necessiteu. Encara que només sigui per lluitar amb els Jedi.

- I podria matar-te ara, per descomptat.

- Jo només sóc un home. Els clans trobarien un nou Mandalore de seguida, i després lluitarien. És la teva elecció.

En Beviin murmurà enutjat.

-Gràcies, 'Alor.

El presoner va començar a gemegar incoherentment i es va ensorrar a terra, amb convulsions i posant els ulls en blanc. En Nom Anor va observar amb aparent fascinació, sense fer el menor intent d'ajudar-lo, i per un instant en Fett va considerar seriosament la possibilitat de treure el seu blàster i alleujar el pobre home de les seves misèries. Va decidir que no era assumpte seu, però també sabia que lamentaria no haver-ho fet durant la resta de la seva vida.

Un altre yuuzhan vong va entrar al compartiment, tan tatuat i mutilat com Nom Anor, però que portava una túnica, a falta d'una paraula millor, de color gris marengo i grans plecs que semblava estar grapada a la seva carn, des de les espatlles fins a la part superior del clatell. En aquesta gent li agradava el dolor. En Fett podia serrar les dents i deixar passar el dolor, però una cosa era suportar, i una altra aquesta malaltissa i pertorbadora afició per ell, i el dolor semblava ser quelcom central en la manera de vida dels yuuzhan vong.

Ja havia vist prou. O almenys creia haver-ho vist.

El yuuzhan vong nouvingut es va inclinar sobre el presoner estès a terra i va agafar fermament la gorgera de corall per treure-la-hi del coll. El captiu semblava estar mort: en Fett ja tenia prou experiència a distingir els morts.

En Beviin, dret amb els punys premuts i aparentment impertorbable, va deixar anar un irat jurament en la privadesa del comunicador del seu casc.

-Vull perseguir fins a l'últim d'aquests tipus-cranc que hi hagi en la galàxia -va murmurar. En Beviin era habitualment el més tranquil dels homes, i el verí de la seva veu li va sorprendre -. Tant si tens un tracte amb ells com si no, Mand'alor.

Dues estranyes criatures amb cicatrius i tatuatges bastant menys exòtics que les d’en Nom Anor van arribar amb un nou presoner, un Twi'lek prim, d'edat lleugerament avançada, i aquest estava aterrit, regirant-se i cridant. En Fett no era especialment aprensiu, però el seu codi d'honor deia que mataves netament, i el dolor era un efecte secundari, no un hobby. Va passar ràpidament: els ajudants van tombar el Twi'lek, i la criatura de la túnica grapada simplement va estampar el Yorik-kul que havia extret de la víctima morta contra l'estèrnum del nou presoner, tan fort que els nòduls van travessar la pell del seu coll, deixant-lo panteixant, ofegat. El xoc quirúrgic li hauria d'haver matat, però d'alguna manera els tipus-cranc, en Beviin tenia un do per als insults elaborats, podien mantenir-lo amb vida.

En Fett va tenir molta cura de no mirar a Beviin per si de cas aquest s'exaltava. Li podia escoltar maleint entre dents i empassant saliva. Si en Beviin sucumbia a arreglar les coses amb el blàster per una sola víctima, després hi haurien moltíssimes més en el sistema Mandalore que pagarien el preu per això.

- Tranquil, Goran -va xiuxiuejar pel comunicador del HUD. Fierfek, mai abans havia usat el seu nom de pila, mai -. Hi haurà temps per a això més endavant.

En Fett no podia ni començar a imaginar el dolor. Ara sabia que menyspreava als yuuzhan vong, no pel seu aparent ascetisme i brutalitat, sinó per la seva avariciosa ànsia per la perversió. Era una debilitat similar a l'alcoholisme i l'addicció al brillestim. També menyspreava a Nom Anor per la brutal funció teatral dissenyada per mostrar-li el que li esperava a Mandalore si no complia la seva part.

Les vostres amenaces només aconseguiran motivar-nos més.

En Nom Anor va considerar el preu d’en Fett amb visible lentitud.

- El sector Mandalore no es tocarà -va dir.

Mentider. Us escampareu per la galàxia, i quan us convingui, tornareu a per nosaltres. Has viscut entre nosaltres durant divuit anys, de manera que no et costa res escopir una mentida més amb aquesta llengua viperina teva...

En Fett es va empassar la seva repugnància.

- Llavors, amb aquestes condicions, tenim un tracte.

I jo també sóc un mentider, perquè no el tenim.

No, en Fett anava a mantenir la seva paraula. Era important per a ell expressar acuradament el seu acord, per poder frustrar cada pas d'aquests monstres i mantenir el seu sentit de l'honor. La meva paraula és la meva obligació, i tu m'has mentit. En Beviin es va ajupir i va recollir un fragment del corall viu que s'havia desprès del presoner mort, amb l'aire casual d'un home recollint estelles per al foc.

- La vostra propera tasca és assegurar una zona d'aterratge per a nosaltres a Birgis -va dir en Nom Anor. Va oferir un xip de dades a Fett, i això li hauria d’haver fet mal: bruta tecnologia -. Aquí hi ha les dades de reconeixement que hem rebut, en un format que podeu utilitzar. Podríem simplement destruir la superfície des de l'òrbita, perquè el planeta serà transformat i modificat per les nostres necessitats de tota manera, però volem capturar vius als habitants perquè treballin per a nosaltres.

- Quan? -va preguntar en Fett.

- Aquí a cinc dies.

- Llavors serà millor que ens moguem.

Era difícil no posar-se córrer en aquest passadís amb aspecte de gola. En Beviin caminava al seu costat, amb una mà sobre les bosses del seu cinturó com protegint el seu contingut. Es van separar a la zona d'atracament i van anar a les seves respectives naus, observats per silenciosos guerrers yuuzhan vong, un bosc de grotescs arbres d'espines amb serps grimpant per ells, el fred i negre futur de la galàxia, i sobtadament tot el que odiava.

En Beviin va encendre el motor iònic del Gladiador. Guerrers cuirassats van retrocedir uns passos, un d'ells es va mantenir-se en el seu lloc i va observar, amb els braços creuats al pit. En Fett teclejà alguna cosa a la consola de l'Esclau I, i el Firespray va cobrar vida amb un creixent brunzit que es va assentar en una nota estable. El Gladiador es va alçar uns metres per sobre de la coberta i va retrocedir. En Beviin estava esperant que ell maniobrés primer.

- Tu primer -va dir en Fett -. He de fer algunes planificacions.

-No pots creure que diguin la veritat sobre el tracte. -En Beviin era lleial al seu Mandalore, com a bon Mando'ad tradicional, però això també significava que es reservava el dret a dir-li al Mandalore que s'anés a fer gàrgares si prenia una elecció clarament suïcida -. No després del que hem vist.

En Fett va pilotar l'Esclau I amb el control manual cap a l'obertura irregular que feia de comporta principal.

- No. I jo tampoc la dic, i hem d'assumir que ell ho sap.

- Si sap alguna cosa sobre els Mandos, ha d’adonar-se que som completament oposats als tipus-cranc. -En Beviin abandonà la badia d'atracada, amb els motors flamejant de forma bastant violenta mentre guanyava velocitat. El Gladiador semblava un oval aixafat fins que es va aixecar de sobte, prenent de cop la característica forma d'una espasada a través d'un escut -. Esclaus, sistemes de castes, déus bojos... aquest shabuir ha dit que o eres yuuzhan vong o mories.

- M'agrada la meva armadura tal com és. Fred metall.

Semblava com si en Beviin s'esforcés per sonar desencantat en lloc de consumit per l'odi.

- Els crèdits ja no importen. De tota manera, no valdria la pena comprar res en una galàxia vong'yc.

-Ja ho sé. Per això anem a fer malbé el seu pla mestre.

Cap mandalorià prendria els crèdits dels yuuzhan vong si els coneixien pel que eren. Però en Fett havia fet el tracte, i ara havia de triar: trair i lluitar, com faria la resta de la galàxia, o fer servir el precari espai interior que ocupaven per fer el major dany possible als invasors.

- Què és el que tens en ment? Costarà un temps mobilitzar tot un exèrcit a Mandalore.

- I rebrem importants baixes si fem un moviment abans de saber exactament amb què ens estem enfrontant. Es tracta de tecnologia que mai hem vist abans.

- Asseure'ns a esperar? Has d'estar...

- Ens han enganyat. Ara els enganyarem nosaltres a ells. Ens fem els bons nois i fingim estar de la seva part mentre recopilem informació fins que tinguem prou per colpejar-los dur. Fingim ser-hi pels diners.

En Fett no sabia quant temps tenien. Al final, els yuuzhan vong anirien a Mandalore per refer-lo en forma de món de màquines vivents i esclaus parasitats igual que tots els altres planetes. Només era una qüestió de quan. En Fett es va treure el guantellet esquerre i va recórrer amb la punta dels dits el suau compost de la consola de l'Esclau I, una de les poques peces originals que li quedaven a la nau des de l'època del seu pare. Reforma rere reforma havia canviat les seves característiques fins a deixar-lo irreconeixible, però si en Jango Fett tornés ara, podria ajustar la corretja del seient del pilot, comprovar la pols i les olors de la consola, com feia habitualment, i sentir-se a casa. No se sentiria a casa en una galàxia esclavitzada amb una cultura brutal que havia esborrat qualsevol rastre del llegat d’en Jaster Mereel.

En Fett va mirar si hi havia pols a la punta dels seus dits. L'Esclau I estava impol·lut. La nau tampoc semblava el que era en realitat. Aquesta seria una petita guerra d'enganys. Esperava que en Nom Anor apreciés la ironia.

En Beviin seguia parlotejant.

-Però no podem lluitar contra els crancs nosaltres sols. I la Nova República? Necessitaran tota la informació que puguin aconseguir.

- No podem confiar en ells. No vam detectar a Nom Anor. Aquestes disfresses que usen significa que podrien ser qualsevol.

- Podríem haver de confiar en ells.

- Podem passar-los les dades que tenim ara. Provar com està l'aigua. Esbrinar-ho per les dolentes.

- I si la Nova República arruïna la nostra tapadora, pel motiu que sigui, i els vonguesos es vengen amb Mandalore...

-... llavors lluitarem fins a l'últim home, o els anirem a buscar en aquestes altres galàxies que els yuuzhan vong diuen que hi ha per aquí fora.

-Això està molt lluny.

- I la mort és massa definitiva. De manera que serà millor que guanyem.

- El teu pare estaria orgullós de tu, Bob'ika. -En Beviin era més jove que en Fett, però de totes maneres li deia per la forma infantil del seu nom. De vegades, això irritava a Fett i de vegades no. En aquest moment, li va semblar bé -. Per ser un home que diu no preocupar-se per ningú més, sempre has estat un bon suport per als Mando'ade quan t'han necessitat.

- Sóc Mandalore. Tan sols és la meva feina.

-I tant que ho és -va dir en Beviin -. Et crec.

Els Agressors i Gladiadors que mantenien la posició en el punt de trobada semblaven patèticament petits. Darrere d'ells, les onades de naus yuuzhan vong clapejaven el buit. Era el resum de probabilitats més eloqüent que en Fett hagués vist mai: dolentes, i ni tan sols valia la pena calcular-les.

Però això no li hauria preocupat a Jango Fett. I per això no anava a preocupar-s'hi.

Següent