II
Deu mil metres
després. Tots cap avall.
-Saps -digué Hugo
Cutter-. Si fossis Han Solo o Wedge Antilles o qualsevol d'un centenar de
pilots que conec, no estaríem aquí ara.
-Calla -va etzibar
Lex Kempo-. No vaig veure que ajudessis a aterrar la càpsula.
Per descomptat, era
difícil per al navegant fer valer el seu argument tenint en compte que l'equip
d'assalt Lluna Roja es trobava penjant dins d'una càpsula d'escapament atrapada
sobre el dens dosser de la selva de Gabredor.
- Ajudaria si fes
això? -Va exclamar la veu de la Brixie des de les profunditats de la càpsula.
Una comporta secundària va volar, tallant lianes i branques. Sense mitjans de
suport addicional, la beina va caure els restants 40 metres fins que va aterrar
a la gruixuda arrel d'un ancià arbre de pantà.
Tigereye es va
gratar el cap masegat mentre ell i els altres sortien de la beina i queien a
terra.
Kempo va ser el
primer a posar-se dret sobre el sòl de la selva. Va revisar ràpidament el petit
arsenal d'armes que portava. D'acord, es va tornar i va oferir una burlesca
salutació militar a Sully Tigereye.
-Els Llunes Roges
han aterrat.
-Gràcies per
l'informe. Brixie?
- Sí? -La debutant
es va aixecar. S'havia unit als Llunes Roges feia només dos mesos, entrenant-se
en una base distant amb altres reclutes que estaven descontents o decebuts amb
els esforços de la Nova República per alliberar la resta de la galàxia. Els
seus pares, tots dos dedicats a les ciències mèdiques i a salvar vides, havien
estat reclutats a la força per al servei militar amb una facció imperial que es
feia anomenar l’Alineament
Pentaestrella. La Brixie s'havia allistat amb els Llunes Roges com a
tècnic metge, esperant posar fi d'alguna manera a la servitud dels seus pares.
Seguia barallant-se amb el blindatge que li havien proporcionat poc abans els
encarregats de proveïment dels Llunes Roges, que no era de la seva talla.
- Has tirat tu de la
palanca de l'escotilla?
Ella es va mossegar
el llavi inferior. Hi havia coses pitjors que un podia fer, pitjors que enfadar
a un trunsk. Incòmoda, es va resignar al seu destí.
-Sí, senyor, he
estat jo.
- I què és el que et
vaig dir abans?
Va posar els ulls
lleugerament en blanc.
-Que no fes res a
menys que em digués que ho fes.
-Exactament. -Donant
a entendre que en realitat no hauria d'estar enfadat amb ella, li va treure el
casc del cap i va fer diversos ajustos a les corretges de la malla interior. Un
moment després, el casc encaixava perfectament al cap de la Brixie-. Ara presta
atenció i no t'allunyis.
- Sí, senyor!
-I acaba amb aquesta
ximpleria del senyor.
-Sí... –Reprimint-se
a temps, es va ajupir per tornar a la càpsula salvavides per ajudar a recollir
l’equipament.
-Perdona -va dir
Kempo amb les mans en el seu adolorit costat -. Saps com odio interrompre la
teva instrucció a les tropes, però...
Finalment, Tigereye
ja començava a irritar-se amb les seves desafortunades invectives.
- Què passa, Kempo?
-Si us plau, podríeu
conduir-me cap als dolents perquè puguem fregir-los i després trobar una manera
de sortir d'aquest bonic racó de vacances?
-Actitud equivocada.
Aquest no és un treball de recerca i destrucció com l'últim nyap que vas fer a
Dantooine. Aquesta és una missió de recerca i rescat. Aquests són els subjectes
que cal rescatar.
Va passar una
tauleta de dades a Kempo. Van aparèixer imatges de dos rostres joves de front i
de perfil. Una arruga característica va solcar el front del navegant mentre la
Brixie també mirava la pantalla de la tauleta de dades per sobre de la seva
espatlla.
-Nens. Hem xocat en
aquesta bola de fang només per salvar un parell de cadells? -Kempo va tornar la
tauleta de dades a Tigereye-. El coronel deu haver-se tornat boig.
- Ei! -Va saltar
Cutter-. El coronel Stormcaller és l'última persona corda que queda a la galàxia.
Jo personalment poso la mà al foc per ell.
-Que tots
s'inclinin. El Rei Pirata de Corèllia ha parlat -va dir Kempo amb sarcasme
mentre subjectava un llançagranades sota el canó del rifle blàster
"adquirit" a les tropes d'assalt que portava-. De manera que
nosaltres quatre anem a enfrontar-nos a un campament d'esclavistes per
emportar-nos a dos nens, sense nau. Diria que ens enfrontem a una de les
famoses situacions avantatjoses dels Llunes Roges, Tigereye.
- Qui són? Per què
són tan importants? –La Brixie va començar a afegir "senyor", però va
aconseguir tallar a temps.
-No et molestis -va
respondre Kempo mentre feia girar una pistola blàster DL-18 en el seu dit
índex-. El nostre treball no és preguntar-nos el per què. Per això ja estan els
diplomàtics i els recaptadors d'impostos. Nosaltres som soldats. Ens paguen per
resoldre els problemes que ells generen. I vull que sàpigues, trunsk, que
pretenc que em pagui molt bé per aquest petit passeig pel camp.
Tigereye li va
llançar una mirada gèlida mentre estenia la tauleta de dades a la Brixie.
-Estudia amb cura
els seus rostres i les seves descripcions. Els necessitem vius. I intactes.
-Però no tenim nau.
No hauríem d'esperar una recollida d'emergència? -Va començar a dir la Brixie.
-Tu ets el metge de
l'equip -la mirada de Tigereye es va endurir com el dinavidre -. Hi ha algú
ferit aquí?
Ella va mirar a
Kempo i a l’inexpressiu Hugo Cutter. De manera que aquesta és la vida d'un
mercenari, va pensar oscament. Obeir ordres cegament. Arrossegar-se en un món sense
misericòrdia, amb enemics a tot el seu voltant. Sense forces de suport. Sense
ajuda. Sense remordiments. Va negar lentament amb el cap.
El crit del motor
d'un caça molt per sobre del dosser dels arbres va trencar de sobte el silenci.
Després d'un moment de tensió, finalment va passar.
Criatures i altres
habitants dels arbres van tornar a poc a poc a udolar i a cridar-se entre si a
través del dens fullatge.
L'expressió d’en
Kempo es va enfosquir.
-Han trobat el lloc
de l'accident. Serà millor que comencem a moure'ns.
Tigereye va
expressar immediatament el seu acord.
-Puc tornar a
triangular les coordenades del campament d'esclaus des de la nostra posició
actual. Jo aniré al capdavant. Kempo, ocupa la rereguarda. Assegura't de tenir
els teus equips de supervivència i els repel·lents de criatures. Els
esclavistes van triar aquesta roca molsosa per una raó, i probablement sigui
perquè aquests mons selvàtics poden ser francament hostils. Molt bé. En marxa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada