Els Fills dels Jedi (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

-Els fills dels Jedi...

Jevax, Cap de les Persones de Plawal, es va aturar sobre els costeruts esglaons de l'escala tallada a la roca vermella i negra, i els seus ulls verds profundament enfonsats en les conques van adoptar una expressió distant i absorta quan va contemplar les capes de boirina irisada que suraven en una perfecta immobilitat rodejant-los per tot arreu. Els graons havien estat tallats en l'aspra roca feblement fluorescent dels penya-segats de la petita vall, però qui havia fet aquesta feina o comptava amb mitjans molt limitats o havia concebut una aguda paranoia sobre els habitants originals de la vall. La Leia podia tocar la roca a la dreta i la barana de fusta de shalaman que corria a la seva esquerra sense haver d’estendre els braços més d'una dotzena de centímetres a cada costat i, a jutjar per l'aspecte de la fusta, la barana era pràcticament nova. Més enllà d'ella s'estenien masses de boira enfosquida per taques borroses que la Leia sabia eren copes d'arbres.

-Sí -va dir en Jevax en veu baixa i suau -. Sí, van estar aquí.

Va tornar a concentrar la seva atenció en l'escalada i es va obrir pas a través d'unes branques carregades de lianes de moradolça que va mantenir cortesament apartades perquè la Leia, en Han i, finalment, Chewbacca poguessin seguir-lo. L'atmosfera digna d'una càmera de vapor dels Cingles de Plawal feia que els arbres puguin créixer en les fondalades i irregularitats més diminutes de la successió de «terrasses», aquelles plataformes o cornises de roca naturals que anaven pujant fins a conduir a les escarpades parets dels cingles pròpiament dites. Fulles fosques es barrejaven amb les cortines de molsa grisenca que penjaven sobre les roques, brillant de tant en tant amb el centelleig ocasional dels fruits vermell sang i els circells tatxonats que semblaven adornar com joies incrustades en elles.

La Leia va alçar les espatlles sota el lli blanc de la seva folgada camisa. La calor era encara més enganxosa i opressiva que a Ithor i la humitat era realment espantosa, encara que estar a l'extrem més elevat de la vall feia que la desagradable pudor de sofre que aconseguia escapar de les plantes processadores instal·lades més avall quedés gairebé totalment amagada sota de la pesada olor dolça de verdor omnipresent que brollava de les fulles. Quan la Leia mirava cap amunt, li resultava impossible creure que a només cent cinquanta metres per sobre del seu cap hi hagués vendavals gelats que assotaven glaceres més grans que les torres de moltes ciutats.

De fet, quan es mirava cap amunt només es podia veure verd i més verd: hi havia galàxies de flor d'estrelles, aparatosos exèrcits d'orquídies i fruits de tots els colors, formes, composicions i graus de maduresa imaginables, i tots quedaven suavitzats, camuflats i amagats per la densitat omnipresent de la boirina.

- Es recorda d'ells?

La Leia havia aprofitat el viatge fins a Belsavis per a examinar els registres buscant dades sobre la població original. Els mlukis eren adolescents als set anys, i ancians als trenta. La seva llarga cabellera blanca, complexament recollida en nivells successius de trenes que baixaven per la seva esquena i els seus braços, indicava que en Jevax hauria estat un nen quan van desaparèixer els Jedi.

-No gaire clarament.

En Jevax, més aviat baix per la seva raça, seguia sent més alt que en Han i hauria estat encara més alt si la seva postura natural hagués estat la d'anar dret en comptes d'inclinar-se lleugerament cap endavant, de manera que els seus llargs braços gairebé fregaven els seus genolls mig doblats. Portava a sobre moltes joies, plata i els delicats treballs fets amb les petxines blaus iridescents importades d’Eriadu, bàsicament en forma d’arracades. Els seus pantalons tipus sarong estaven adornats amb motius negres i porpra fosc. Com gairebé tots els habitants de Plawal, en Jevax portava sabates de goma negra injectada del tipus manufacturat a Sullust, que es venia en grans quantitats per tots els racons de la galàxia i resultava bastant incongruent als peus d'aquella silueta encorbada, peluda i primitiva. Les sabates es tancaven mitjançant diverses sivelles d'un color taronja altament cridaner.

-Van passar anys abans que cap de nosaltres recordés que els Jedi havien estat aquí, comprèn?

-Ja, naturalment... Aquest lloc deu ser molt tranquil, oi?

La Leia es va tornar per clavar un cop de colze al Han.

-Van enterbolir les seves ments, oi?

-Sí, suposo que van haver de fer-ho.

En Jevax va girar una altra cantonada i els va precedir al llarg d'un nou tram d'esglaons que suposaven una dura prova per als genolls. Els arbres i els promontoris de roca semblaven flotar sobre el camí, i la Leia va poder veure com Chewbacca contemplava tot el paisatge i acabava aprovant les possibilitats de tendir una emboscada defensiva que oferia amb una inclinació de cap. Les boires es van anar desfilant al seu voltant, i la pàl·lida claror del dia gairebé va resultar encegadora després de la fantasmagòrica penombra del sòl de la vall. Siluetes grisenques d'arbustos i troncs que semblaven altres tants retallables indicaven la situació del cingle que s'alçava per sobre dels seus caps, l'última i més alta d'aquelles terrasses naturals que anaven pujant en una lenta gradació fins arribar a l'extrem més estret del que originalment havia estat una petita fissura volcànica.

-No puc recordar que ho fessin, naturalment -va seguir dient en Jevax, i es va fregar el cap mentre torçava el gest en una ganyota de malenconiosa diversió -. La meva mare tampoc se'n recordava d'això. Jo només tenia tres anys... -El record li va fer somriure -. Ara que hi penso em sembla realment sorprenent, per descomptat... Durant deu o dotze anys ningú es va recordar d'ells en cap moment, encara que n'hi ha prou amb examinar les ruïnes de la Casa d’en Plett per veure que va viure aquí durant uns setanta anys abans que els altres Jedi portessin les seves dones i els seus fills. Darrerament alguns han començat a recordar: petites coses, records que no semblen encaixar amb el que tots crèiem saber. Però és com si...

En Jevax va bellugar el cap, intentant trobar alguna forma d’explicar-ho.

-És com si tots haguéssim passat molts anys sense pensar en el nostre passat -va concloure per fi.

-Conec unes quantes persones que viuen d'aquesta manera -va observar en Han.

No va afegir, encara que la Leia va pensar que podria haver-ho fet, que havia estat una d'elles durant una part molt considerable de la seva vida.

-Bé, això no vol dir que no tinguéssim molt present i futur en què pensar -va seguir dient el Cap de les Persones -. Els Jedi es van assegurar d'això, beneïts siguin els seus esperits...

L'última corba de l'escala acabava de portar-los per sobre del nivell de la boira. L'atmosfera es va tornar naturalment i perceptiblement més calenta d'una forma tan sobtada com si haguessin sortit per una trapa. Brises estranyes i impredictibles van acariciar els cabells de la Leia i van omplir de murmuris dels arbres grisosos que creixien com una silenciosa cortina a l'aguait al llarg de la vora del cingle. A la seva esquerra i a la dreta s'estenia un mar de tons verds i grisos, amb arbres que sorgien com illes entre masses de vapors, ocells d'ales multicolors i molts insectes voleiant dels uns amb els altres sota la suau i tremolosa claredat.

La Leia va alçar la mirada i va deixar anar un panteix ofegat.

-Creiem que ho van fer els Jedi -va anunciar en Jevax amb tímid orgull.

Una sèrie de bigues brollaven de la roca negra que formava les ondulacions dels cingles volcànics per sostenir el pes del duracer mitjançant columnes tan gruixudes com l'alçada d'un home adult. Les bigues, gràcils com ocells, s'elevaven sobre el no-res de boirina i flors, i cada faceta cristal·lina del complex sostre que suportaven estava tallada en angle i bisells acuradament calculats perquè atrapessin i multipliquessin fins al més petit centelleig de la feble llum solar.

Filagarses de boira suraven com cintes i banderoles entre els jardins penjants suspesos del delicat encaix de voltes i cúpules de transpariacer, oferint un impressionant desplegament de góndoles tan grans com cases. Algunes suraven a gran altura entre els rius de boirina, tan amunt que es confonien amb la teulada, i altres penjaven de cables tan llargs que gairebé fregaven la protuberància mig en ruïnes de la rabassuda torre de pedra que s'alçava sobre el banc de lava a la que en Jevax i el seu grup acabaven d'arribar. Això era el que havia perdurat de la ciutadella dels Jedi.

-Tot un treball d'enginyeria per una colla de tipus que sempre estaven corrent d'un racó de la galàxia a una altra amb l'espasa a la mà.

En Han, com de costum, estava decidit a no deixar-se impressionar fàcilment.

-Bé -va dir en Jevax, somrient i donant suaus estirades de l'extrem d'una trena blanca -, suposo que mentre corrien d'un racó de la galàxia a un altre amb l'espasa a la mà es van trobar amb molta gent i van fer amistat amb ella, i entre aquestes persones no només hi havia enginyers que coneixien molt bé el seu ofici, sinó també corporacions interessades en els fruits exòtics i les fibres vegetals que produeixen les nostres peculiars condicions climàtiques, i que a més eren prou honrades per no explotar despietadament als nadius d'aquesta i altres valls volcàniques del planeta. Els primers representants de la Corporació Brathflen es van presentar a Belsavis un any després que els Jedi s'haguessin marxat, si és que els meus càlculs no van desencaminats. Exquisideses de la Galàxia va començar a crear horts de shalaman i podall molt poc després. Van unir els seus recursos als d'Exportacions Imperials per cobrir la vall amb una gran cúpula, bàsicament a causa d'un pla que crec va ser concebut pel Mestre Plett en persona, i van començar a conrear lianes de cafè i de seda a les plataformes ajustables que van instal·lar sota de la cúpula.

Va assenyalar cap amunt. Una gran góndola de la qual penjaven cintes de fullatge verd clar va lliscar en silenci al llarg d'una entre la miríada de pistes que anaven resseguint el complex traçat de les bigues, es va aturar sota el centre de la cúpula i va baixar gràcilment uns deu metres. En fer-ho va quedar al mateix nivell que un altre llit flotant, des del qual unes siluetes diminutes van treure un pont portàtil format per un tram d’escaleta metàl·lica, amb un segon cable com a agafador, i pel que van començar a passar movent-se tan àgilment i despreocupadament com si estiguessin a terra.

-Les dues plantes depenen d'un curt cicle de canvis de temperatura de trenta graus o més -va explicar en Jevax -. Hi ha molt pocs entorns en els quals puguin créixer, i d'aquests hi ha molt pocs que siguin prou habitables perquè la inversió valgui la pena. Aquestes plantacions aèries constitueixen més del trenta per cent de l'economia del nostre planeta.

La Leia es va abstenir de dir que la quantitat de lianes de seda necessària per confeccionar un vestit costaria prou per constituir el trenta per cent de l'economia total de qualsevol planeta. Aquesta era la raó per la qual en Han l'havia deixat sense parla quan li va regalar un vestit i un tabard confeccionats amb lianes de seda no feia molt. La Wínter s'havia encarregat de triar-los. En Han seguia sentint una certa debilitat pel tipus de peces que resultaven totalment inadequades per a una Prefectura d'Estat, i havia après a no confiar en el seu judici sobre la vestimenta apropiada per dur en públic.

Chewie, que estava mirant cap amunt, va deixar escapar un suau crit d'apreciació. La Leia es va acordar de les més ben inquietants aventures que havia viscut a Kashyyyk, el planeta natal del wookiee, i es va estremir.

-Llavors el que creu és que els Jedi van iniciar el procés de desenvolupament comercial del planeta com una mena de..., de regal de comiat, no?

-Bé... -En Jevax els va portar cap a les restes de murs i edificis mig en ruïnes, que formaven una línia plena de buits allà on el banc rocós s'unia al penya-segat que pujava per darrere d'ell -. Brathflen, Exquisideses de la Galàxia i la Imperial / República són les úniques tres corporacions amb un historial completament net pel que fa a la forma de tractar a les poblacions locals. Tenint en compte el nombre d'empreses que operen en els Mons del nucli, que precisament aquestes tres van ser les que van obtenir les coordenades d'aquest planeta no pot ser una coincidència.

La terrassa, l'últim i gegantí esglaó de roca del final de la vall, tenia menys de trenta metres d'amplada, i avançava cap a l’escarpada superfície del cingle formant un triangle molt desigual. Una vessant coberta de jungles mig cobria la punta interior del triangle, davant de la qual s'alçava la torre. El mur davanter s'havia ensorrat per desvetllar dos sòls de pedra i les restes de dos, reduïts a minúscules cornises al voltant del mur interior de la torre. El que semblava haver estat una paret de divisió interna s'havia ensorrat a uns quinze metres d'allà, més o menys a mig camí entre la punta del triangle i l'extrem del banc rocós. El mur havia quedat fet miques en una dotzena de llocs, com si una criatura immensa s'hagués dedicat a donar mossegades a les pedres. Un altre mur de divisió, reduït a una cadena de runa foscos, vorejava el final del banc. Estava puntuat d'arbres i entre ells s'estenia una petita prada plena de vells cràters on creixien tanques de lipana que desplegaven la seva frondositat al voltant de bassalets platejats d'aigua de pluja.

- Quants es van quedar aquí? -Va preguntar la Leia, fent ràpids càlculs mentals i sentint que la seva ment trontollava sota l'impacte de la sorpresa i la desil·lusió.

-Bé, naturalment que no van poder ser molts. -En Han va recórrer amb la mirada l'estret pati interior, i el va contemplar en silenci amb les mans recolzades als malucs i un lleu arrufament de celles -. Si no és que fossin molt amics i es portessin estupendament, per descomptat...

-Potser empressin habitatges que no han resistit el pas del temps, com cases arbòries o barraques de mala herba a la terrassa inferior, allà on s'ha erigit el Centre Municipal, o a terra de la vall -va explicar en Jevax -. Naturalment que abans que es construís la cúpula, la vall patia onades periòdiques de fred... Tot i així, era molt menys intens que el fred de la superfície. Ah, i sospito que si s'haguessin quedat a les cases dels vilatans hi hauria més gent que se’n recordés d'ells.

Va moure un llarg braç en un gest que va abastar els edificis sense sostre i la torre, on cada porta i buit de finestra, igual que el penya-segat que s'alçava darrere d'ella, lluïa un estendard de falguera, planta aranya, barba de wookiee o moradolça.

-Que jo sàpiga, mai va haver res a part del que estan veient -va murmurar.

-Això no pot haver estat més que el laboratori original d’en Plett -va protestar la Leia -. No hi ha forma humana d'allotjar a deu famílies en aquest lloc.

-Naturalment que mai has viscut en un apartament de Kiskin, eh? -Va remugar en Han. Va creuar el llindar, va entrar al pati i es va ficar per un forat en el mur de l'únic edifici quadrat que encara se sostenia dret, una galleda sense sostre enganxada al cingle que s'alçava al peu de la torre -. Així que Plett va ser el primer d’arribar, no?

-Era un botànic i un gran savi -va dir en Jevax-. Hem sentit afirmar que era un Mestre Jedi molt ancià, i creiem que era un Ho'Din del planeta Moltok. Basant-nos en el desenvolupament de les diferents espècies de liquen que creixen en les bases dels murs, hem deduït que va construir tot això fa un centenar d'anys. Moltes plantes de la vall han estat sotmeses a manipulacions genètiques per adaptar-les al nostre clima, la calor geotèrmica i l'escassetat de llum, i fins i tot als microclimes d'alta acidesa que es troben en l'extrem inferior i més actiu de la vall, per la qual cosa suposem que Plett coneixia molt a fons l'ecologia i que posseïa considerables habilitats científiques. Les llegendes expliquen que també podia parlar amb les aus i els animals, i que allunyava les tempestes que feien estralls periòdicament per tota aquesta zona, i que de vegades arribaven fins i tot a la vall. Una part d'això ho hem sabut gràcies als habitants originals dels altres cingles, com Wutz i Bot-Un, on sembla ser que ningú va veure afectada la seva memòria.

-La qual cosa vol dir que els Jedi no es van quedar a viure. La Leia va contemplar el quadrat format pels sòlids murs construïts amb blocs de lava que tenien més d'un metre de gruix i el color de la sang seca. Malgrat la seva aparença general de fortalesa, la Casa d’en Plett estava impregnada per la sensació de pau més profunda que la Leia havia trobat en tota la seva vida.

«Les persones que van viure aquí eren bona gent -va pensar, sense saber per què aquella percepció era tan potent que podia envair fins a l'últim racó del seu ésser i impregnar com l'aroma de flors oblidades feia ja molt temps -. Poder, i un amor tan límpid i intens com la llum del sol...»

Va tancar els ulls, sobtadament aclaparada per la inexplicable convicció que en tindria prou amb parar l'orella per escoltar els crits i les rialles dels nens mentre jugaven.

-Exactament -va sentir que deia en Jevax, i la seva veu es va anar debilitant a mesura que la Leia i en Han caminaven al llarg del mur interior del recinte -. Creiem que Plett va escollir aquest lloc no només a causa de les singulars característiques climàtiques de les valls volcàniques, sinó perquè els vents glacials i les duríssimes condicions de la superfície fan que a les naus espacials els resulti extremadament difícil posar-se, i a més fan pràcticament impossible utilitzar senyals o sensors de qualsevol tipus.

-Oh, sí. No cal que em parli d'això... En Han havia passat uns quants minuts horribles mentre feia baixar el Falcó Mil·lenari al llarg del feix de guia més estret amb el qual s'havia trobat en molts anys fins a ficar-ho en una sitja vertical d'aterratge de cent metres de profunditat que havia estat tallat a la roca..., i tot això gairebé a cegues.

- I què hi ha dels túnels? -Va preguntar la Leia obrint els ulls. En Jevax es va tornar cap a ella i va arquejar la massa blanca de les seves celles. En Han, que havia estat inspeccionant un dels forats en forma de pany de la filera oberta al mur, devien ser portes o finestres, encara que si es tractava de portes eren tan estretes que només una persona tan àgil i esvelta com en Luke o la Leia hagués pogut ficar-se per elles, va semblar sorprendre una mica davant la pregunta.

-Bé. Excel·lència, el cas és que no hi ha túnels -va respondre en Jevax -. Malgrat tot el que puguin dir els rumors, no hi ha «criptes secretes»... Cada tres o quatre mesos algú s'inventa una nova teoria i explora tot el lloc, però pot creure’m quan li dic que ningú ha trobat res.

Un petit i esvelt mamífer de pell verda que la Leia no va reconèixer va córrer com un llamp al llarg de la part superior del mur i va desaparèixer. Un manoli groc es va posar en l'arc d'una finestra i va desplegar el seu plomatge, clavant els seus brillants ulls color robí en els intrusos que s'havien atrevit a entrar en els seus dominis. Només veure-ho. La Leia va pensar que el manoli devia haver arribat allà amb els ithorians de la Corporació Brathflen. Ja havia vist centenars d'ells, i això tot i que ella i en Han acabaven d'arribar aquell matí.

-Van amagar als nens al pou... -Va murmurar en veu baixa -. En Nichos va parlar de túnels, i jo vaig donar per fet que en McKumb estava parlant de criptes d'alguna classe ocultes sota la Ciutadella d’en Plett. Bé, suposo que això d'aquí deu ser el «pou», no?

La Leia va assenyalar el gruix disc de duracer incrustat en les pedres del sòl.

-És un d'ells, sí -va dir en Jevax -. Hi va haver un temps en què totes aquestes valls volcàniques eren conegudes amb el nom de pous... Per les deus calentes, comprèn? -Va alçar una mà cap a la cúpula fistonada de cintes verdoses que despuntava per sobre dels murs sense sostre, el poble amagat per les masses de boira, els diferents microclimes de les fonts termals i les deus calentes i els recipients de fang que havien escampats a llarg de la fissura, i després va traçar un arc que va abastar els gegantins penya-segats de roques fosques, amb les seves volutes de falgueres i orquídies suspeses en l'aire i les banderoles de boirina que onejaven d'un costat a un altre -. Tot això que veu és el Pou d’en Plett.

En Jevax els va precedir per la porta que havia quedat reduïda a un marc buit, tenia la mateixa forma de pany que les finestres, una característica de les velles cases construïdes amb blocs de lava que es enganxaven les unes a les altres en el que havia estat el primer poble edificat al peu de la terrassa rocosa, a la part més alta de la vall, i va tornar a sortir al pati. Magnífics insectes amb ales tan primes que semblaven de gasa van sorgir de l'herba al voltant d'ells en una sobtada floració, com si la mateixa terra acabés de llançar grapats de confeti en una inesperada celebració.

-Però continua havent-hi rumors -va dir la Leia.

El rostre simiesc enfosquit per les gruixudes celles va tornar a somriure.

-Excel·lència, tota la seva bellesa no impedeix que Plawal sigui un lloc molt avorrit -va dir -. La biblioteca central, els arxius municipals i tots els serveis de la ciutat lloguen espai al sistema d'ordinadors que Brathflen Imperial / República i Kuat van instal·lar fa dotze anys en una operació conjunta on les tres empreses van combinar els seus recursos, i el resultat és que no queda molta capacitat disponible per a noves distraccions. Els que no tenen famílies que puguin mantenir-los distrets només compten amb el treball en les conserveres o en les plantes d'empaquetament de la seda, i amb els bars del Carreró de l’Espaiport. És molt natural que els agradi pensar que hi ha criptes secretes amagades sota les úniques ruïnes existents en el poble que no estan sent utilitzades com a fonaments dels habitatges prefabricats Sorosub, que no poden ser més normals i prosaics. Tots necessitem fer alguna cosa per entretenir-nos, oi?

Va tornar a assenyalar el que l'envoltava, i les brises carregades d'una humitat que les tornava gairebé enganxoses van agitar el sedós pelatge blanc dels seus llargs braços.

-Poden quedar-se i buscar per tot arreu, si volen -va seguir dient -. Els adverteixo que aquest lloc ha estat recorregut per molta gent que va emprar sensors de totes les classes imaginables. Els departaments d'investigació dels arxius no estaran disponibles fins a les 18 hores, que és quan les plantes conserveres desconnecten els seus sistemes a la nit, però després poden anar al Centre Municipal i els hi proporcionaré tot l'ajut que desitgin per rebuscar en els arxius.

Va ficar la mà en una butxaca del seu gruix cinturó i va extreure d'ell tres targetes laminades que va oferir en Han, la Leia i Chewbacca.

-Obriran qualsevol porta del Centre Municipal, l’espaiport, els garatges de la ciutat o els ascensors que pugen des dels pous de l’espaiport i arriben a la superfície de les glaceres -els va explicar -, encara que he d'insistir d’aconsellar-los que es facin acompanyar per mi o per algú d'aquí si volen sortir als gels per la raó que sigui. Desitgen tornar al Centre Municipal amb mi, o prefereixen quedar-se aquí una estona? Per cert, l'única cafeteria decent de la ciutat és El Fang Bombollejant, al costat de Brandifert.

-Crec que ens quedarem algun temps, gràcies -va dir en Han, reticent.

-Una cosa més. -La Leia va aixecar un dit, i el Cap de les Persones de Plawal es va tornar cortesament cap a ella -. Ha vist a aquest home alguna vegada?

L’holocub de McKumb, que havia estat gravat mentre dormia, mostrava un rostre flàccid, d'ulls tancats i esquelèticament prim que s'assemblava molt poc a la cara vermella com un estofat de l'home que en Han havia conegut, però era l'única amb la que comptaven. Drub McKumb, igual que el mateix Han, s'havia guanyat la vida amb una classe de negocis en què sempre resultava preferible no permetre que et traguessin gaires retrats.

En Jevax va inclinar el cap, i el seu arrufament de celles va fer que la barra blanca de les seves celles es corbés pel centre.

-No ho crec -va dir -. Poden provar sort en els Arxius Portuaris, encara que si aquest home es dedicava al contraban no hi haurà cap dada sobre ell. Durant l'última dècada de l’Imperi el Governador Imperial va reduir al mínim els efectius de la policia duanera, i això va fer que tinguéssim prou problemes amb els contrabandistes. Darrerament, fins i tot aquesta vigilància ja molt reduïda s'ha relaxat bastant.

-Faré una ullada als Arxius Portuaris. -La Leia va tornar a guardar l’holocub a la butxaca -. Gràcies, Jevax. Li agraeixo tota l'ajuda que ens ha prestat.

-Gràcies a vostè. Excel·lència, i a vostè, general Solo. -El lleig rostre del mluki va tornar a quedar il·luminat per un altre somriure -. M'han evitat passar tota una tarda al Tauler de Redistribució del Temps d'Ordinador, i això té molt més valor que una bossa de brillestim.

En Jevax es va allunyar per entre les tiges d'herba color verd fosc, embolicat en una garlanda d'insectes multicolors i amb totes les seves arracades guspirejant sota la pàl·lida llum del sol de Plawal.

Chewie va deixar escapar un suau grunyit.

-Tens raó -va murmurar en Han -. Crec que estava mentint.

-O algú li ha mentit.

En Han va assenyalar amb el cap les corbes obertes al mur interior.

-Si els imperials s'haguessin pres això realment seriosament, no quedaria ni una paret en peus -va dir -. Això té l'aspecte d'haver estat fet per dos o tres transports de tropes i un grapat de caces TIE, com a molt. Venir tan lluny i recórrer tanta distància sense una ala d'assalt? Sense destructors? Si haguessin sabut que els Jedi eren aquí, només quedaria un forat a terra. D'acord, d'acord -va afegir escoltant el grunyit gutural que va llançar Chewbacca -, aquest lloc és un forat a terra. Ja saps el que volia dir, no? Si anaven de debò, per què atacar?

La Leia va bellugar el cap i va seguir contemplant els murs mig derruïts, la petita cuina i les habitacions que podien haver estat tallers. Seguia sentint-se assetjada per aquella sensació de felicitat esvaïda, aquella profunda i silenciosa aura de pau i descans.

-Mai he hagut de veure-me-les amb una creença implantada -va dir per fi -, però en Luke sí. Diu que poden estar arrelades a gran profunditat. Pel que sabem, els Jedi van implantar en els seus propis fills creences després que se n'anessin per impedir que algú pogués seguir-los la pista. En Nichos, la mare de la Cray... Van ser sotmesos a aquesta manipulació mental, i això sembla indubtable. Quant als danys, semblen prou seriosos com perquè aquesta gent haurien necessitat alguna classe d'ajuda exterior després que tot hagués acabat. Posar el planeta en mans d'una corporació ithoriana si més no va evitar que acabés sent explotat per algun parent de l'Emperador quant tot el món es va assabentar de la seva existència. Però encara que fessin això, tot i suposant que s'implantessin la creença que mai va haver cap cripta en la ment de tots els habitants del llogaret... Bé, els Jedi ja s'havien anat així que van arribar les corporacions. Potser els ithorians que controlen la Brathflen tractin d'una manera decent als habitants dels seus mons comercials, però no aconsegueixo imaginar-me’ls transmetent rumors sobre criptes secretes. I pel que fa als twi'leks que controlen Exquisideses de la Galàxia, és encara més inimaginable! Suposo que us haureu adonat que en Jevax a penes va parlar de la «persistència» dels rumors.

«Cada tres o quatre mesos» no sembla el tipus de rumor que pot ser desmentit mitjançant un examen amb sensors. Hi ha d'haver alguna cosa més.

Mentre parlaven van tornar pel triangle de les ruïnes, on la torre s'alçava apuntant cap a la cúpula, sota l'elegant i gegantina estructura de les bigues i les protuberàncies, i petits cingles del penya-segat s'inclinaven cap a dins, engarlandats per tapissos penjants de flors. Grans parterres de lianes de cafè planaven sobre les restes de la Casa d’en Plett, com obesos ocells flotadors de bigarrat plomatge, i els extrems de les parres quedaven a només deu metres de distància de l'àpex de la torre. Més enllà d'ells la Leia va poder distingir la cúpula a través dels fragments de boirina, i es va sorprendre de veure com de fosc que estava el cel per sobre d'ella.

En una habitació interior, una entre la filera tallada en el mateix penya-segat, hi havia una canonada que es submergia en una deu d'aigües calentes ocult en les profunditats de la roca. En aquell extrem de la vall l'aigua emergia de la terra estant a una temperatura no molt superior a la d'un autèntic bany calent, i estava lliure de la pudor a sofre de les aigües bullents de les deus de més avall. L'obertura estava recoberta per una crosta de dipòsits minerals color rosa i groc. La Leia va arrencar un trosset i li va donar voltes entre els dits. - Et resulta familiar?

-Així que no hi ha cap cripta, eh? -Va replicar en Han amb un somriure sarcàstic.

-Bé, això no vol dir que les joies de les butxaques d’en Drub sortissin d'una cripta a prop d'aquesta deu en particular. Fins i tot una font amb la mateixa combinació de sofre i antimoni podria tenir diverses sortides.

- Què es necessita per convèncer-te? - La Leia li va somriure.

-Em passo el dia sencer tractant amb polítics. -Sí, bé... -En Han va tornar la mirada cap a la porta mig ensorrada per la qual se n'havia anat en Jevax-. Bé, doncs crec que hauràs de tractar amb un altre.

En una de les habitacions tallades al penya-segat Chewbacca va trobar una escala de mà que van arrossegar darrere d'ells, sòl sobre sòl, per pujar per el que quedava de la torre. La Leia es va obrir pas cautelosament a través de les restes dels llindars mig ensorrats, els gruixos marcs del que havien estat finestres i la corba de l'escalinata a mig enderrocar. Des de l'habitació més alta es podia contemplar un panorama de la vall tan impressionant que tallava la respiració. La boirina omplia el terreny com aigua que girés i s’arremolinés en un recipient fosc, i les teulades de plàstic blanc o verd de les plantes conserveres i empaquetadores s'alçaven a l'altre extrem com un banc d'icebergs estranyament ordenats i regulats, allà on la calor més intensa agitava les masses de boira que s'amuntegaven al costat de la base del fosc penya-segat.

Les góndoles de les lianes de cafè avançaven al llarg dels seus camins per sobre dels seus caps, bots que es dirigien cap al petit vesper de fusta de l'Estació de Subministraments, una estructura adherida al penya-segat que es trobava tan embolicada en circells i parres com tota la resta. La Leia va anar fins on acabaven les restes del sòl de la torre i va abaixar la mirada cap a l'ecosistema en miniatura de la fissura, una jungla fumejant arraulida al centre d'alguns dels camps de gel més terribles de tota la galàxia que era alimentada per la calor del nucli del planeta.

La Leia es va preguntar quin aspecte hauria tingut aquell lloc quan aquells nens, gairebé podia sentir les veuetes agudes que havien estat allà, i què haurien vist aquelles famílies a qui l'amor i saviesa semblaven haver impregnat fins a les mateixes pedres de les parets.

Sense la cúpula, el clima hauria tingut períodes de fred molt més intens que en l'actualitat. La Leia va pensar que això hauria obligat a construir les cases de roca del vell poble sobre les deus d'aigües calentes. Jungles més frondoses al voltant de les fumaroles i les fissures per on s'escapava la calor, potser seria tundra nua lluny d'elles...

I, en primer lloc, quina raó havia impulsat el Mestre Plett a navegar, i a buscar deliberadament un món al qual resultaria molt difícil seguir? Qui l’havia convençut que oferís aquest refugi, i com?

Dos robustos braços li van envoltar la cintura per darrere. En Han no va dir res i es va limitar a clavar la mirada en la llunyania per davant d'ella, i la Leia es va recolzar en la seva fortalesa, tancant els ulls i permetent que la seva ment surés a la deriva i fora on volgués.

A Ithor, verd, bonic i ple d'activitat.

A l'estranya mort desproveïda de significat d'una dona al Sector de Sènex, on havia estat assassinada per un home a qui la tarifa habitual era massa elevada per a un treball semblant.

Al fet, que li havia estat comunicat aquell matí, que el cap de la Casa Vandron, en el territori on havia tingut lloc el crim, estigués obstruint qualsevol investigació de la mort de Draesinge.

A Drub McKumb.

«Amagar als nens al pou...»

Les veus dels nens van sorgir del no-res i van pujar cap a ella, flotant lentament en l'aire. Estaven jugant en una gran estança quadrada, i La Leia va veure com corrien d'un costat a un altre per entre les pesades taules de fusta de shalaman que s'alineaven al llarg de la paret. Hi havia molts nens i la gran majoria eren humans, però el grup incloïa un ithorià, wookiees, un twi'lek, biths... Una dona que estava reparant un esterilitzador a mig disseccionar en una de les taules va llançar un afectuós avís a un petit que s'havia acostat massa a la reixeta de bronze en forma de flor que cobria el pou del centre del sòl, encara que les obertures de la reixeta eren massa petites per deixar passar res excepte la més diminuta de les joguines amb les que s'estaven distraient. Filets de vapor pujaven per les obertures, escalfant l'habitació igual que l’escalfava la tènue claredat solar augmentada per la làmina de cristalplex tallada en angle i facetes que cobria cada forat de finestra en forma de pany. Un home de cabells foscos estava tocant una mandolina lacada de vermell. Pitins de tots els bigarrats colors que poden arribar a tenir, els pitins dormisquejaven sobre els ampits, o es dedicaven a perseguir el myrmin solitari que apareixia de tant en tant a terra.

La porta de la paret del fons es va obrir i un Ho'Din bastant ancià va aparèixer per ella. Mesurava dos metres i mig d'alçada, una silueta esvelta i gràcil embolicada en la negra capa corresponent al seu grau de Mestre Jedi, i les tiges cefàliques en forma de flor ja s'havien anat tornant blanquinoses per la seva avançada edat. La calma semblava fluir d'ell, així com una profunda sensació, molt semblant a la que percebia en algunes ocasions irradiant d’en Luke, de vasta fortalesa adquirida a un preu terrible.

La Leia va obrir els ulls.

L'estada sense sostre que s'estenia sota d'ella i que ocupava tota la base de la torre estava deserta, i s'anava omplint d'ombres a mesura que la feble claror diürna començava a esvair-se.

I a la paret del fons no hi havia cap porta.

-La van segellar d'alguna manera. -En Han va lliscar els palmells de les mans sobre la llisa pedra fosca de la part en què el mur posterior de la Casa d’en Plett havia estat tallat en les roques del penya-segat -. Fins i tot els millors treballs d'obstrucció deixen una juntura, però aquest va ser fet tan bé que ni l'aigua pot passar.

-Però hi era aquí.

La Leia va entretancar els ulls per tornar a capturar l'escena en la seva ment. El record va portar amb si un curiós dolor, una sensació d'haver perdut alguna cosa valuosíssima feia ja molt de temps o potser d'haver oblidat on es guardava.

La felicitat que havia sentit emanar d'aquella habitació, potser? La pau de ser estimat sense cap mena de condicions, que s'havia dissolt en la punyent violència del làser quan algú havia mogut un últim interruptor a bord de l'Estrella de la Mort?

La Leia va contemplar l'home immòbil al costat d'ella, i es va preguntar si hi va haver algun moment de la seva infància en la qual en Han hagués conegut aquella mena de pau i aquesta sensació de pertànyer a un lloc.

Chewbacca va llançar un grunyit interrogatiu, i en Han s'ho va pensar durant uns moments abans de respondre.

-Sí, crec que encara tenim el localitzador d'ecos.... si Lando no el va agafar prestat l'última vegada que va pilotar el Falcó per utilitzar-lo en una d'aquestes boges caceres de tresors seves.

-No estic molt segura que ni tan sols un localitzador d'ecos pugui trobar el túnel del qual va sortir aquest Mestre Jedi -va dir la Leia. Es va tornar per donar una darrera mirada a l'estada buida -. Els Jedi... -Va titubejar, i va pensar en les coses que en Luke li havia ensenyat i en el que havia dit l'ancià Jedi Vima-Da-Boda -. Si els Jedi podien ocultar les seves petjades fins a l'extrem de fer que tots els habitants de la vall senzillament oblidessin que havien estat aquí malgrat totes aquestes evidències de greus danys causats mitjançant un bombardeig, no crec que un localitzador d'ecos vagi a servir de molt.

-Sí, crec que tens raó. -En Han va tornar a acariciar la pedra, com si mig cregués que el túnel havia estat ocultat mitjançant la il·lusió en lloc de mitjançant la tecnologia, i la Leia va pensar que potser hagués estat així -. Però ara almenys sabem dues coses.

- Dues coses?

-Que aquí hi havia una entrada -va dir en Han amb expressió ombrívola -, i que no era l'entrada que en Drub va utilitzar.

Següent