II
El
comandant Panàtic va liderar en persona el grup d'abordatge. El sergent Ivlik i
el soldat Kamlok van mantenir al presoner encanonat mentre l'alferes Av i els
altres dos soldats registraven la nau. En Panàtic es va asseure al seient del
pilot, fent preguntes.
-
Nom? Ocupació?
-
Em dic Rav Mace. Sóc un comerciant autònom registrat a Dovull. -Això era cert.
Per descomptat, també tenia documents de registre per a mitja dotzena de
sistemes més.
-
Llavors es troba molt lluny de casa. Carregament i destinació?
-
Transporto subministraments mèdics per al sistema Moldar.
-El
seu sistema està programat per al sistema Shkali.
En
Mace va tractar de mantenir un gest neutre a la cara.
-
He d'haver-me equivocat programant-ho. M'estaven disparant.
-Sí.
Per què va tractar d'escapar, per cert?
-
Vaig pensar que eren pirates. El meu sistema de comunicacions ha estat fent
coses rares, com ja els hi vaig dir. -En Mace va mirar amb nerviosisme als dos
soldats vestits de negre que li flanquejaven.
En
Panàtic va fer girar el seu seient cap al panell de comunicacions, i va prémer
un interruptor.
-A
la parla Panàtic. Em reben, Sentinella?
-
Aquí Sentinella. Alt i clar, senyor -va
dir la veu del tinent Sukal per l'altaveu.
En
Panàtic va alçar una cella. En Mace no va dir res.
-La
seva nau té uns motors bastant bons per a una simple nau comercial.
-
M'agrada fer millores. A més, la velocitat són diners.
L'alferes
Av va tornar.
-
He comprovat el celler de càrrega. Quatre caixes de subministraments mèdics,
res de contraban.
En
Mace va mostrar un ampli somriure.
-
Veu? Ja li ho vaig dir. Tot això és un terrible malentès. Ara, si em deixa
seguir el meu camí...
En
Panàtic es va posar dret.
-
Portin-lo.
Empès
pel blàster del sergent Ivlik, en Mace va seguir al capità a popa, cap a la
secció de càrrega. En Panàtic mirà impassible les caixes.
-
Alferes! Ha mirat a l'interior de les caixes?
-
Sí, senyor. Fins al fons.
-
Mmm. -En Panàtic es va girar i va mirar fixament en Mace -. Mmm -va repetir.
Lentament,
com un gos seguint un rastre, va tornar de nou cap a proa, aturant-se a mirar
cada compartiment. Allotjaments de tripulació, menjador, sala d'estar de
passatgers...
-
Les seves càpsules salvavides estan en ordre?
-
Per descomptat! Tinc les últimes inspeccions arxivades a l'ordinador. Les
buscaré per a vostè i després...
-
Comprovi les càpsules salvavides -va ordenar en Panàtic al sergent Ivlik.
El
Comerciant Ordinari tenia dues
càpsules salvavides. L’Ivlik va obrir l'escotilla de la càpsula d'estribord i
va mirar a l'interior.
-
Tot sembla estar en ordre, senyor.
-
Ho veu? Tot està perfectament en ordre. Estic segur que tenen una agenda molt
atapeïda, així que no té sentit que malgastin més temps aquí. -En Mace va quedar
en silenci quan l’Ivlik va obrir la segona càpsula.
-
Capità! Aquí deu haver-hi amagats un centenar de blàsters. – L’Ivlik va mirar
amb més detall els números de sèrie dels embalatges -. Semblen subministraments
de l'Exèrcit Imperial.
-
Escolteu, no tinc ni idea... -Va començar a dir en Mace, però en Panàtic el va
fer callar.
-
Tanquin-lo al calabós. -Mentre l’Ivlik i en Kamlok es portaven al Mace, en
Panàtic va agafar el seu comunicador i va cridar al pont -. Tinent Sukal, el
deixo al comandament de la nau del presoner. Digui a Monidda que estableixi un
curs al sistema Shkali. Anem a esbrinar el que planejava aquest contrabandista.
***
El
Sentinella es va posar al centre de
la zona cremada just després de l'alba. En Panàtic i els soldats de la nau es
van desplegar a la recerca de l'origen del senyal.
El
foc havia calcinat una secció de bosc de mig quilòmetre de diàmetre. La mala
herba baixa encara mostrava brases en algunes zones, i l'aire estava tèrbol pel
fum i les cendres. Sutge i fang gris encegaven un petit rierol. Aviat, les
habitualment immaculades botes d’en Panàtic van estar completament brutes.
A
un centenar de metres de la nau van trobar les restes socarrades d'una dotzena
de tosques barraques. Les parets i sostres de fusta havien cremat completament,
però els fonaments de pedra i alguns atuells de fang havien sobreviscut a les
flames. Un parell de cadàvers shkali jeien cap per avall en les cendres.
-
Capità! He trobat alguna cosa! -Va exclamar el sergent Ivlik.
En
Panàtic va arribar corrent al límit de la zona cremada, on l’Ivlik estava
agenollat al costat d'una formació rocosa.
-
Aquí sota.
En
un forat format per dos grans pedrots estava arraulit un nen shkali, mirant als
dos humans amb ulls terroritzats. Subjectava un comunicador amb les dues mans.
-
Surt d'aquí, petit. El foc ja s'ha apagat. Tot està bé. Anem. Veus? Jo t'ajudo.
Què és això que tens a la mà? Puc veure-ho? – L’Ivlik era un home familiar, i
no va tenir cap problema per animar al petit alienígena espantat a sortir de
l'esquerda. Suaument li va treure de les mans el comunicador i hi va lliurar a Panàtic.
El capità el va examinar mentre el sergent estava dret al seu costat,
bressolant despreocupadament al nen shkali i fent-li carantoines.
La
unitat era un car model comercial, amb un gravador incorporat. En Panàtic va prémer
el botó de reproducció.
La
veu d'una dona, tensa i sense alè, gairebé era ofegada pel so dels crits i els
trets blàster que se sentien de fons.
-
Mace, espero que trobis això aviat. Els esclavistes han tornat; dues naus
aquesta vegada. Estan usant motos lliscants i xarxes. Adverteix a la resta de
pobles. -Hi va haver una pausa, després alguns sorolls i murmuris, després el
crit d'un home, i finalment un murmuri -: Fuig!
Després
el missatge es va tallar.
El
petit shkali va sanglotar.
-
Esclavistes.
-
Avui en dia es veu molt, capità. Fins i tot és legal en alguns llocs.
-Això
no fa que sigui correcte.
-
Què hi ha d'aquest petit bergant? -El nen shkali tremolava en els braços de l’Ivlik.
En
Panàtic va sospirar.
-
Sembla que hi ha un altre poble a un parell de quilòmetres al nord d'aquí.
Deixin allà al nen. Porteu-vos a Kamlok i Lancer amb vostè. Probablement ara
els nadius es posin nerviosos per la presència d'estrangers. Posin els seus blàsters
per a atordir, no volem un incident.
***
El
calabós del Sentinella no estava
dissenyat per a ser alegre. Els murs i el sòl eren de metall gris, i un parell
de càmeres observaven des de les cantonades. En Mace estava estirat en un dels
durs catres i mirava l’intermitent panell de llum del sostre. Estava comptant
els parpelleigs. Quan es va obrir la porta portava més de vuit mil.
El
capità imperial va entrar a l'interior, seguit d'un guàrdia. Va agafar un
comunicador del seu cinturó i va prémer un botó.
-
Mace, espero que trobis això aviat...
La
sorpresa d’en Mace es va convertir en horror acord el missatge va anar sent
reproduint.
-
L'han trobat? -va preguntar, coneixent per endavant la resposta.
-
Crec que és millor que m'ho expliqui tot -va dir en Panàtic.
-
No crec que això faci que les coses empitjorin. Aquest és el comunicador de la
Nàdria, és la meva sòcia comercial. Sap molt de cultures primitives, art, coses
així. Hem comerciat prou amb els shkali en el passat, però en la nostra última
visita estaven tots espantats. Vam trigar bastant d’aconseguir tota la història.
Sembla que fa un mes van aparèixer uns estranys amb una nau. Van capturar a
punta de blàster a un parell de dotzenes de shkali i se'ls van endur.
-
Per què no ho van comunicar a les autoritats?
En
Mace va deixar anar un riure de desdeny.
-
Com si això fos a servir d'alguna cosa. La meitat dels esclavistes d'aquest
sector estan en la nòmina d'algun Moff.
-
Ha escoltat massa propaganda Rebel.
En
Mace va mirar fixament al capità per un instant.
-
Què bromistes són vostès els imperials, per un segon vaig creure que estava
parlant seriosament. En qualsevol cas, vam decidir fer alguna cosa. La Nàdria
es va quedar allà per intentar organitzar les tribus, perquè poguessin
ajudar-se entre si davant futurs atacs. Jo vaig partir per a aconseguir alguns
blàsters perquè els shkali fossin capaços de respondre als atacs.
-
Va obtenir els blàsters de l'Aliança Rebel?
-Jo...
si. En qualsevol cas, els estava portant aquí quan em van detenir.
-
Sap alguna cosa sobre aquests esclavistes? On podrien tenir la seva base?
En
Mace va semblar estar genuïnament sorprès per un instant.
-
Vol dir que de veritat van a perseguir-los?
-Han
trencat la llei. Ho he comprovat, els shkali encara no han estat declarats com
a espècie esclavitzable.
-
Que em pengin! És clar que sé on trobar-los! El cap és en Worruga Yab un rodià.
Opera des d'un lloc anomenat Zahir. Saben on és?
-
Massa bé. -En Panàtic es va tornar per marxar, i després es va aturar -.
Gràcies, Mace. M'asseguraré d'esmentar en el meu informe com de col·laborador
que s'ha mostrat. Potser l'ajudi a reduir la seva condemna.
La
porta blindada es va obrir amb una xiulada i l'oficial imperial va sortir amb
pas ferm.
En
Mace va seguir comptant.
***
La
cabina d’en Panàtic era tan austera i ordenada com el seu uniforme. L'únic toc
personal era un holo del cuirassat que el seu avi havia capitanejat en les
Guerres Clon. Tota la resta era estrictament material de l'armada.
Es
va asseure en el seu escriptori i va sol·licitar l'arxiu de Zahir. Sabia de
memòria la majoria de la informació, però recordar els fets no anava a fer-li
cap mal. El lloc era el que quedava d'un projecte de desenvolupament fallit. Un
petit asteroide que orbitava un planeta exterior havia estat cobert per cúpules
i envoltat per un anell d'atracament, per servir com a node comercial per a un
nou sector. Però els sistemes propers van resultar ser mancats de valor, els
colons i miners mai van aparèixer, i eventualment els promotors van caure en la
fallida.
Anys
després, el contrabandista Worruga Yab havia comprat Zahir i el va convertir en
un port lliure i obert, un refugi per a contrabandistes, pirates, i tota mena
de personatges indesitjables. En Panàtic i altres capitans de patrulles havien
pregat al Comandament del Sector que els enviés un Destructor Estel·lar o dos
per tancar Zahir per sempre, però per algun motiu les seves peticions mai van
ser escoltades.
En
Panàtic es va trobar desitjant que el Sentinella
fos més que una simple nau duanera. Caldria almenys un creuer d'atac per
capturar el lloc en una lluita justa.
O...
Els seus ulls es van il·luminar quan va tenir la idea. Potser sí tingués la nau
adequada per a la tasca.
***
-
Està vostè segur que és una bona idea, senyor? Prendrà un terrible risc.
En
Panàtic va mirar fixament en Sukal.
-
Prenc nota de la vostra opinió, tinent. Estarà vostè al comandament mentre jo
estigui fora. Avanci en silenci fins que rebi el meu senyal. Llavors vull que
arribi ràpidament i ataqui el lloc amb tot el que tingui. Apunti a les naus
atracades a l’anell, i al sistema de comunicacions. No s'enfronti a cap altra
nau a l'espai; hi ha massa, i fàcilment podrien acorralar el Sentinella i destruir-lo.
Es
va tornar per mirar als seus companys de viatge. El sergent Ivlik semblava
considerablement incòmode en un vestit civil barat. En Mace portava la mateixa
roba d'aspecte descurat amb les que havia estat capturat. En Panàtic va haver
de cobrir-se amb un gran ponxo de miner per ocultar el seu uniforme. Vestits
així, els tres van pujar a bord del Comerciant
Ordinari i es van separar del Sentinella
en la tènue llum dels límits del sistema.
En
Panàtic es va asseure al seient del copilot i va romandre assegut mirant les
estrelles un instant abans de parlar.
-
Vull fer un tracte amb vostè, Mace.
-Això
és música per les meves orelles, capità.
-
A Zahir estarem en el seu element, no en el meu. Coneix els contrabandistes i miners
que fan negocis allà. Estic segur que serà temptador per a vostè revelar la
meva identitat i escapar.
-
Mentiria si digués que això no m'havia passat pel cap.
-Però
jo puc alliberar aquests esclaus. Vostè no. I suposo que voldrà recuperar la
seva sòcia. De manera que aquesta és la meva oferta: si vostè coopera amb mi,
m'asseguraré que ella queda lliure. El seu arrest ja està notificat, així que a
vostè no puc deixar-lo marxar, però no presentaré càrrecs contra ella.
-
Tremendament generós per part seva.
-
Hauria d’afegir que no he contactat amb el Cap del Sistema per veure si es
busca a algun de vostès per activitats sedicioses. Pel que fa a mi, vostè és un
contrabandista ordinari. Ara, em donarà la seva paraula que va a ajudar-me?
En
Mace va mirar en silenci a Panàtic per un instant.
-
Tracte fet.
-
Bé. Sergent, crec que ja pot apartar la seva arma.
***
La
roca anellada de Zahir va créixer a la finestra de la cabina mentre en Mace
s'acostava amb la nau. Hi havia una dotzena de naus atracades a l’anell o
surant a prop. La majoria eren naus exploradores o petits vaixells de càrrega
com el Comerciant Ordinari, però hi
havia unes quantes que destacaven. En Panàtic va mirar nerviós a una voluminosa
corbeta corelliana. En una lluita un contra un, la nau major colpejaria al Sentinella fins a fer-la miques.
Un
luxós iot amb xapat en aliatge daurat estava assegurat a l'anell d'atracada. Li
resultava familiar, però en Panàtic no aconseguia ubicar-lo, i l'ordinador d’en
Mace no era d'ajuda en absolut. Probablement robat, va decidir.
La
veu del controlador de trànsit sonava com si fes temps que necessités una
neteja de pulmons.
-
Benvinguts a Zahir, cruïlla del sector. Totes les tarifes d'atracada s'han de
pagar anticipadament. Poden atracar al moll 23.
A
l'altre costat de la resclosa, Zahir era un lloc brut. L'ample passadís de
l'anell d'atracada estava ple de pols i escombraries, i la meitat dels panells
lluminosos no funcionaven. Les parets mostraven marques de grafits i cremades
de blàster. Dues vegades van haver de caminar esquivant gent estesa per terra,
sense saber ben bé si estaven borratxos o morts.
A
l'entrada d'un dels tres tubs que unien l'anell d'atracada a l'asteroide
central, es van trobar amb el que passava per ser les duanes de Zahir. Un
Twi'lek vell i arrugat al qual li faltava un tentacle els va detenir a la porta
mentre un parell de matons gamorreans romanien a un costat amb blàsters.
-
Tarifa d'atracada. Vint crèdits.
En
Mace li va pagar. En Panàtic va tractar de semblar avorrit i dur sota la mirada
dels gamorreans. Un d'ells va deixar anar una bufada i va apartar la mirada.
Van
descendir al passadís rodant que baixava per un dels tubs que unia l'anell
d'atracada al cos principal de Zahir. El centre del complex era un gegantí
jardí cobert per una cúpula transparent, al qual el temps i l'abandó havien
convertit en una embolicada jungla. Una zona oberta albergava un basar a l'aire
lliure, on venedors en una dotzena de toscs llocs venien de tot, des de brillaví
fins a droides de protocol.
-
Esperi aquí i tracti de passar desapercebut -va dir en Mace -. Veig una cara
familiar.
Va
passar uns minuts parlant amb un sullustà petit i gros que venia bombones de
gas Tibanna. En Panàtic i l’Ivlik van romandre tensos enmig de la gentada, mirant-los
amb aspecte suspicaç. En Mace es va acomiadar amb la mà del seu amic sullustà i
es va obrir camí entre la multitud cap a ells.
-En
Yab és aquí, en efecte. Té tot un carregament de nous esclaus a baix, a les
masmorres. Hi haurà una subhasta aquesta tarda.
-
Perfecte. Podrem descobrir qui són els seus clients.
-
Fins llavors, serà millor que no cridem l'atenció. Vostès dos destaquen com un
parell de rancors en una festa de jardí. Hi ha un bar aquí a prop amb una banda
bastant bona.
En
Panàtic va deixar que en Mace els conduís als tres a la cantina. Era una mica
més basta que els clubs d'oficials que freqüentava normalment. Però la música
era bona, i el sergent Ivlik era prou gran perquè la resta de parroquians els
deixés espai al seu voltant. Els tres es van asseure en un reservat en una
cantonada des de la qual es veia la porta, i van esperar.
-
I he reemplaçat la bobina de flux de l’hipermotor amb un parell d'unitats B-105
sincronitzades, el que millora el temps de resposta del salt en... - Explicava en
Mace sobre la seva nau, i en Panàtic només prestava atenció a mitges. Tot d'una,
en Mace es va aturar, mirant fixament la porta. En Panàtic va seguir la seva
mirada.
Un
home petit i prim amb l'abillament d'un administrador imperial acabava d'entrar
al bar, seguit per un parell de soldats d'assalt.
-
Oh, oh -va xiuxiuejar en Mace -. Potser no ens vegin si ens escapolim un a un.
-
No es preocupi, Mace -va dir en Panàtic, somrient -. Ja es troba en mans de l'
Imperi, recorda?
En
el seu interior, en Panàtic no estava tan segur de si mateix. La presència d'un
oficial imperial allà a Zahir era un misteri. Com havia arribat allà? I per què?
I per què ningú semblava importar-li? Per ser un grapat de lladres i
contrabandistes, els ciutadans de Zahir semblaven considerablement tranquils
davant la presència de dos soldats d'assalt imperials entre ells.
-
Això segueix sense agradar-me, capità -va xiuxiuejar en Mace -. Ens està mirant.
-
Calmi’s. És només la seva imaginació.
L'oficial
imperial va cridar al cambrer a la seva taula i va demanar en silenci la seva
consumició. Els seus dos guàrdies van romandre drets a banda i banda d'ell,
examinant el bar a la recerca de possibles problemes.
-
Estaré a la unitat sanitària -va dir en Mace, posant-se dret.
-Vagi
amb ell -va ordenar en Panàtic a l’Ivlik. El sergent es va afanyar a seguir-lo.
En
Panàtic sospirà amb enuig. No era moment perquè en Mace comencés a posar-se
nerviós. Però què podia esperar un d'un
criminal? Va donar un glop a la seva beguda i va tornar a mirar el seu
crono. Encara faltava una hora per a la subhasta.
Un
pesat dit li va donar uns copets a l'espatlla. En Panàtic es va tornar per
veure a tres gamorreans drets davant seu, blàsters en mà. Abans de poder-se
moure, li van disparar.
***
Es
va despertar amb una agonia d'agulles i punxes clavant-se conforme passava
l'efecte del tret atordidor dels blàsters. Una bota a les costelles el va
ajudar a recuperar la consciència. En Panàtic es va trobar estirat a terra
d'una oficina, un clar sostre en forma de cúpula li donava una esplèndida vista
del cel estrellat.
Dos
homes estaven drets al seu costat. Un era l'oficial imperial que havia vist a
la cantina. L'altre era un rodià vestit amb un vestit de colors brillants que
tirava enrere una bota cromada per donar-li una altra puntada de peu.
-Això
no serà necessari, Yab -va dir l'oficial -. Crec que ja s'està despertant. -Va
somriure a Panàtic des de dalt -. Em disculpo pel meu col·lega aquí present. És
bastant poc subtil. El meu nom és Varden Quil. I vostè, segons crec, és el
comandant Ulan Panàtic de l'Armada Imperial.
En
Panàtic es va posar treballosament dret i es va allisar l'uniforme. El pudent
ponxo havia desaparegut, així com el seu blàster i el seu comunicador.
-
Correcte. Aquest home és un esclavista i un assassí, i sóc aquí per
arrestar-lo.
L'oficial
va sospirar.
-
Ai mare. Evidentment, no ha estat informat... En Yab és un amic del Moff Tricus
Phenge.
-
El governador del sector Deratus?
-
El mateix. El meu cap, de fet. El Moff i en Yab, aquí present, tenen un acord.
A canvi de protecció davant de gent molesta com vostè, en Yab proporciona mà
d'obra per treballar en els camps de baies daurades de les finques del Moff, i
algun objecte especial de tant en tant. Una associació perfecta.
-
Assaltar assentaments nadius a la recerca d'esclaus és il·legal.
En
Quil va riure.
-
Ai mare. De debò, comandant, vostè hauria d'estar en un museu en algun lloc.
Estic segur que l'Armada Imperial té coses millors a fer que preocupar-se pel
benestar d'uns pocs primitius. A més, un oficial intel·ligent com vostè hauria
de saber que els desitjos d'un Moff són més importants que seguir la llei al
peu de la lletra.
-
Massa xerrameca -va xiuxiuejar en Yab -. Què farem amb ell?
-
Bona pregunta. Comandant, m'agradaria la seva opinió al respecte. Hauríem de matar-lo
o deixar-lo marxar?
-
Què?
-
Vostè pot causar al meu cap gran quantitat de problemes si insisteix a arrestar
en Yab. No podem permetre-ho. Així que a menys que vostè accedeixi a oblidar
tot aquest assumpte i tornar a perseguir rebels, em temo que haurem de
matar-lo. Què ha de ser, comandant?
En
Panàtic empassà saliva, i després es va obligar a somriure.
-
Estic disposat a oblidar tot aquest assumpte si vostès també ho estan.
En
Quil el va mirar fixament per un instant i després va esclatar en una riallada.
-
Santes estrelles, comandant. Crec que mai he vist una actuació pitjor! M'alegro
que la seva mort no prengui un gran talent a la galàxia.
En
Panàtic va saltar cap endavant per forcejar amb Yab, intentant apoderar-se del
blàster del rodià. Tenia l'avantatge de la sorpresa, però l'esclavista era un
lluitador experimentat. Els dos homes van impactar contra l'escriptori, van rebotar,
i van xocar contra un sintetitzador de begudes. En Quil va sortir disparat cap
a la porta.
En
Panàtic va agafar un tamboret i el va estavellar sobre el cap d’en Yab. El rodià
va trontollar per un instant, prou perquè en Panàtic pogués agafar-li el
blàster.
-
Molt bé, mans enlaire, els dos! -Va dir, apartant-se d’en Quil i en Yab per
cobrir a tots dos amb el blàster. Els dos van alçar les mans lentament.
-
No feu res precipitat, comandant -va dir en Quil -. Encara podem solucionar
aquesta situació. Òbviament vostè és un tipus ambiciós... estic segur que puc
arreglar un ascens per a vostè. Potser un Destructor Estel·lar en lloc d'un
creuer de patrulla?
-
Calli. -En Panàtic es va acostar a l'escriptori -. On és el meu comunicador?
-
Al calaix -va dir en Yab -. El de dalt.
Quan
en Panàtic va abaixar la mirada per obrir el calaix, en Quil va sortir disparat
cap a la porta. Es va obrir amb un xiulet, revelant els dos soldats d'assalt
que muntaven guàrdia a l'exterior.
-
Atrapeu-lo! -Va cridar el petit oficial.
En
Panàtic va efectuar un tret a la babalà, que va fregar l'armadura d'un dels
soldats. Llavors ells van arribar fins a ell, usant les culates dels seus
rifles per sotmetre'l a base de cops.
-
Què farem amb ell ara? -Va dir en Quil pensativament.
-
Ara morirà -va dir en Yab, donant a Panàtic una altra puntada a les costelles -.
Tireu-lo al forn.
-
Què pulcre -va dir en Quil amb gest aprovador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada